Som-hi!
Catalunya ràdio, les notícies de les onze.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Begant.
La fiscal de l'Audiència de Barcelona,
Alexandra Gartia Tabernero,
en unes declaracions a Catalunya Ràdio
reclama la creació d'una fiscalia especialitzada
en violència sexual.
D'aquesta manera, diu, seria més efectiva
La llei orgànica 1022 va obligar a totes les policies,
tots els cossos de seguretat de l'Estat,
a formar-se específicament en aquesta matèria.
Dins la fiscalia jo trobo que seria bo aprofitar
aquesta ocasió per crear fins i tot una especialitat
per lidiar amb la investigació
i amb l'enjudiciament d'aquest tipus de delictes.
Les pròpies víctimes no arriben
per una qüestió cultural o d'educació o social,
fins i tot a copsar que estan patint una intimidació,
que estan patint un maltractament.
I és que cada tres hores d'Espanya hi ha una denúncia per violació
i es calcula que un 21% dels agressors
són família de la víctima.
Més notícies en Raül Flores.
El guanyador de les eleccions a Barcelona, Xavier Trias,
insisteix que voldria un pacte amb el PSC
i Esquerra Republicana per un futur govern de la ciutat.
En una entrevista al diari Ara,
reconeix que veu ganes d'entès en els republicans
per poder arribar a acords.
He trobat una situació amb Esquerra Republicana
amb ganes d'entendre'ns,
amb ganes de dir, escolta'm, què podem fer.
Per tant, primer, els hi estic agraït
i crec que és una manera bona d'establir ponts
i que les coses baixin.
Catalunya és el lloc de tot l'Estat
on es fan més tractaments de reproducció assistida.
Són uns mètodes que engloben un 10% dels embarassos
a l'Estat espanyol, la llista d'espera,
per fer-se un d'aquests tractaments.
A la sanitat pública s'ha reduït notablement des de l'any passat
i ara se situa en poc més d'un any.
Julio Herrero és el coordinador de l'àrea de reproducció assistida
de la Vall d'Hebron.
Factores medioambientals, disruptores endocrinos.
Hoy en día estamos en la sociedad del plástico.
Tentamos quitarnos los plásticos ahora un poco de encima.
Los plásticos llevan bifanoles que pueden influir en la fertilidad,
la contaminación que hay en las ciudades.
Avui és el Dia Mundial de la Fertilitat.
El ministre de Ferrocarrils de l'Índia ha avançat aquest matí
que l'enclavament electrònic o el sistema automàtic de senyalització
són la causa del xoc de trens que ha deixat 288 morts
i prop de 900 ferits.
El ministre també ha afegit que els responsables
ja han estat identificats.
Es tracta de la màquina de punts i l'enclavament electrònic.
El canvi de l'enclavament electrònic va provocar aquest accident
i qui ho va fer i quins va encernar els motius
es coneixeran després de la investigació.
El Banc dels Aliments ha aconseguit recollir 117.000 quilos
de productes durant la campanya Operació Quilo,
que ha fet els últims dos dies a les comarques de Barcelona.
Es tracta d'una recollida mixta tant de recapte d'aliments
com d'aportacions econòmiques a les línies de caixa
de diversos supermercats.
El coordinador dels delegats comarcals del Banc dels Aliments,
Víctor Padragós, ha explicat a Catalunya Ràdio
que la campanya beneficiarà les entitats
que s'han quedat sense productes a causa de l'augment dels preus.
Falta la part important, que és l'aliment fresc,
com poden ser les fruites i les verdures i els aliments refrigerants.
El Barça salivrarà avui el títol de Champions
amb l'efició i amb actes de la Generalitat
i a l'Ajuntament de Barcelona.
El president Pere Aragonès rebrà les jugadores
al Palau de la Generalitat a les 6 de la tarda.
Després aniran a l'Ajuntament on les rebrà l'alcaldessa
i les funcions ha de colar-ho.
Avui s'acaba la Lliga Masculina de Futbol.
El Girona juga a entrar a Europa al Sadar
davant l'Ossesuna a dos quarts de 7.
A les 9, Celta, Barça i Espanyol almeria.
En aquesta última jornada de Lliga estan en joc
una plaça europea i una altra de descens.
6 equips lluiten per no baixar.
El Valladolid, el Celta, l'Almeria, el València,
el Getafe i el Cadis.
També avui es disputa a Montmeló
la cursa del Gran Premi d'Espanya de fórmula 1 a les 3 de la tarda.
I el Max Verstappen des de la Pol al circuit de Barcelona-Catalunya.
I el Barça de futbol sala domina les semifinals de la Lliga
per 1 a 0 després de guanyar el primer partit
contra l'Inter Movistar,
el Palau blaugrana per dos gols a 0.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Aquest era el suplement d'un actor
amb una llarguíssima trajectòria, molt jove,
però amb una llarguíssima trajectòria.
Max Iglesias, bon dia i bona hora.
Bon dia, moltes gràcies per la introducció.
Com estàs?
Molt bé, molt content d'estar aquí contigo.
És la primera vegada que t'entrevisten amb català, Maxi.
Primera vegada.
Ho intentarem.
Vamos a intentarlo.
I si alguna pregunta que no entenguis, cap problema,
que te la tradueixo, d'acord?
Te vuelvo a preguntar, levanto la mano,
aunque no lo oigan los oyentes.
Com és que entens el català?
Ho entenc, perquè he treballat aquí en diverses ocasions.
He fet dos projectes de cine i, bé, tinc amics aquí,
i cada vegada que he estat aquí, doncs he posat l'oïda una mica.
I ets de Madrid, tu?
Vas néixer a Madrid.
Sí.
I has viscut tota la vida o has fet escapades, també, a l'estranger?
He fet petites escapades, a i cerquita, a Mèxic, a Colòmbia,
a Estats Units.
I...
Sempre professionals per treballar?
La majoria de vegades sí, per treballar.
I després, altres vegades, sempre intento viatjar per plaer, també.
I a Catalunya, ara, a més a més, crec que hi vens bastant de vacances,
perquè també tens un vincle aquí,
no sé si fins i tot alguna caseta o alguna història.
Algo, algo, por ahí sí.
Llevava molts anys, després de tenir una caseta aquí.
Aquí, en quina zona, més o menys?
Costa Brava.
Costa Brava.
Tens bon gust.
I la veritat és que he viatjat moltes vegades
i en verany sempre vinc.
I ja m'he fet amb una caseta, que és un projecte molt xulo,
que vull desenvolupar amb una amiga meva,
que és arquitecte, que vol fer una cosa molt sostenible,
com de refugi,
que la gent es pugui escapar en l'invern
i passar temps amb amics i estar tranquils allà,
perquè està a la meitat del munt, així que està molt bé.
Quants anys tens, ara, Maxi, tu?
32.
32. I quants anys fa que fas actor?
Per què tinc la sensació que tota la vida t'he vist a la tele,
en algun moment o altre, en alguna sèrie o altra?
Ja van sent uns anys, a més, com he fet, diguem, projectes,
diguem,
per a un públic molt variat, per edat, sobretot,
doncs sí, com aquesta sensació, no és la primera vegada que em diuen,
la primera pel·lícula la vaig fer amb sis anys.
Sis anys, eh? Sí.
Podries haver estat un Macaulay Culkin, d'alguna manera.
Un poquit, sí, m'hauria d'haver anat al traste fàcilment.
Jo crec que de moment no, de moment em mantinc.
Però el moment de física o química, allò va ser una explosió,
perquè jo recordo a l'escola, no?,
nens, nenes amb la carpeta forrada, no?
Allò devia ser un... Quants anys tenies allà?
Ahir tenia 16.
16 anys. 16 anys.
No et va pujar la fam al cap, una mica, allà?
No, saps què passa?
Estava primer aprenent a viure
i després aprenent el que era la professió.
A vegades es mesclava i llavors aprenia a viure
a través de la professió.
No tenia temps que se me fos a la cabeza.
Tenia... O sigui, havia de posar tantes coses
i volia seguir amb els estudis,
llavors era com...
No et donava temps a convertir-te en un...
en un...
gilipollas redomado.
El que passa és que has estat famós tota la vida.
Tota la vida has estat famós.
Mira... No saps què vol dir, no ser famós.
Sí, exactament. No sé què és sortir a la colla i que no em coneguin,
però el més bonic de tot és que la gent,
cada vegada, si cal, cada vegada té més carinyo.
I, sobretot, un...
saps, com un respecte molt bonic per el que faig.
No sé si és per els meus personatges o per els projectes
en què soc, independentment del personatge.
Com que aquests projectes m'agraden,
la gent t'aixeca aquest carinyo.
I no t'agradaria un dia sortir al carrer,
encara que fos per unes hores, i passar absolutament desapercebut?
Em passa quan viatjo.
Això em passa quan viatjo.
Vinc ara just d'estar a Malàsia, que he viatjat per Ducati,
que soc embajador de la marca
i organitzen coses a nivell internacional.
I era allà a Kuala Lumpur.
I, llavors, anava per la colla de Kuala Lumpur com si res.
I, encara així, em van parar.
Llavors, moltes vegades, ni ho penso, se m'oblida.
O... No ho tinc present.
Tens molt mercat llatinoamericà, no?, també.
Sí.
Ara m'explicaves que has viatjat molt,
però que allà també et reclamen molt per treballar d'actor,
precisament, o per fer publicitats.
Sí.
Com has aconseguit obrir aquest mercat?
Perquè on tens el representant a Madrid o...?
Jo tenia el meu representant a Madrid
i tot va ser a través d'una oferta que em va arribar amb 20 o 21 anys, crec.
Seguia un poc o no seguia bastant, aprenent d'aquí va això.
I en aquests anys em vaig trobar amb l'oportunitat
de treballar en Univisión,
que és la cadena, per excel·lència, hispanohablant en els Estats Units.
I em van oferir un programa allà i vaig dir a Miami que anava.
Per mi era tota una experiència, és clar.
I què tal?
Molt bé, molt bé, la veritat.
L'experiència que vaig tenir, molt bonica.
De sobte, s'ha obrit entre mi com una altra...
altra forma de viure del que tenia fins al moment concebut
treballant en el meu país amb la meva gent, la meva família, els meus amics.
I de sobte em veia allà parlant en anglès i en espanyol, com bé podia.
Sí, és cert, cal recarcar que a Florida, al final,
en l'estat de Florida es parla molt espanyol, no?
Aleshores, era fàcil.
Però encara així et veies en aquell país i era com molt a lo gran de tot.
Amb vint-i-pocos anys,
doncs, gairebé és més complicat d'encaixar això
que la fama en el teu país.
El Max Iglesias avui ens visita, entre moltes altres coses,
perquè acaba d'estrenar Valeria.
¿Por qué constantemente nos piden definirnos sentimentalmente?
Tercera temporada de Valeria a Netflix,
tercera temporada amb el Max Iglesias com un dels protagonistes de la sèrie.
És l'adaptació de l'Elisabet Benavent.
Queda un quart llibre, veurem si hi ha una quarta temporada també.
Com ha anat això, Maxi?
Doncs mira, te digo que se estrenó el viernes,
ya hay gente que ha visto los ocho capítulos,
así que molt contenta, molt contenta, la verdad,
perquè ves el cariño que le tiene la gente
y que, a pesar de que ha transcurrido tanto tiempo
desde el estreno de la segunda, de la temporada anterior a esta,
la gente ha estado ahí a pie de cañón el primer día
y ya se habían visto los ocho episodios.
Perquè tot n'és del fenomen Elisabet Benavent,
que és una superbenda, no?
I ara ho han portat a la pantalla i acaben triomfant igualment.
És una passada.
O sigui, també recollim tot aquest món fan de l'Elisabet,
de l'univers Benavent, que anomenen,
però també hi ha gent que s'ha afegit
sense haver-se llegit ni un sol llibre d'ella.
Als llibres hi havia molt sexe, a la sèrie hi ha molt sexe.
No tant, no tant.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
És incòmode?
Fixa-t'hi, la pregunta, jo crec que més que incòmode, si és necessari.
I crec que en Valeria el que es tracta de demostrar
és el més real i el més prop de les realitats que hi ha.
I a més està, jo crec que molt bé diversificat
a través de les quatre amigues.
I com estàs, cada una d'elles es relaciona d'una manera,
amb el sexe, no?
Elles mateixes i elles amb els seus parteners.
De fet, i que és un sexe que no sempre és fantàstic
com a la vida real, perquè crec que hi ha una temporada
en què tu tens un gat i llaço, no?
Totalment, això és la inauguració del Víctor, és això.
Com són els rodatges?
Crec que els homes us posen com una...
Primer aneu tot nus, però us posen com una mena de taparrabos.
Com va això?
És bastant ridícul.
Explica-m'ho, explica-m'ho.
No, és que prefiro entrar en detalls perquè només...
Le ponemos hasta nombres y con todo el cariño del mundo
y nuestra gran figurinista, nuestra directora de vestuario,
Laura Cuesta, ha pasado a denominarse, en el caso de los hombres,
la bolsa escrotal.
Uau.
La bolsa escrotal es aquella que usamos para que,
per així dir-ho, diguem que en escena,
un, tant l'actriu, o, sí, en aquest cas, en el meu cas,
és la meva companya, com jo, estiguem còmodes
que no hi hagi, diguem-ne, un contacte massa,
que s'extralimite, per així dir-ho,
i l'altre, perquè no es vegi, òbviament.
Ara me'n vaig una mica més de Valeria.
Tu, a vegades, fent d'actor, t'has sentit una mica un home objecte,
perquè és evident que ets una persona molt guapa, no?,
i que moltes vegades et toca interpretar,
és el cas de Valeria, però és el cas de molts altres personatges,
un tio guapo, no?
T'has sentit, a vegades, que valoraven més el teu físic
que el teu paper interpretatiu?
Fíjate, más que un objeto,
lo que te puedo decir es que en el caso de Víctor,
interpretando a Víctor,
se ha intentado mucho mostrar esta realidad,
hablando de realidades, como te decía antes,
mira, aquest tipus, independentment que sigui arquitecte,
o porti traig, o no?,
té una sèrie de complicacions,
per no dir traumes, i d'incapacitats,
i tratar de reflectir això, el millor possible.
Aleshores, sí, doncs et posen traig i ets molt bonic,
i et fan aquesta cosa com el Víctor inalcanzable, no?
Cosa que des del primer moment era com molt...
Per mi sempre intento no jutjar els personatges,
però per mi era molt contradictori, perquè era com...
Joder, així va ser molt difícil que Víctor, realment,
pugui deixar-se veure com més enllà del Gal·lant,
doncs això inaccessible, no?
Tu estàs cansat de fer de Gal·lant com a paper?
Ho dic perquè si et truqués ara un director de cine,
o de sèries, o del que fos, o de teatre,
i et digués, dic, mira, Maxi,
necessito que t'engreixis 30-40 quilos i que et rapin al zero,
perquè vull que facis aquest paper.
Això per tu seria un repte brutal.
Cap problema.
Al contrari, et diria, vinga, ojalá, ojalá.
Mira, perquè treballo també en Mèxic,
per exemple, en Perú,
m'han donat personatges que aquí no em conceben d'aquesta manera.
I no és un reclamament, no m'estic queixant,
però és una realitat.
Aleshores, també aprofito les oportunitats que venen d'allà
per fer aquest tipus de personatges.
Ara m'estic llegint un llibre que sé que faran el projecte,
no sé si ho faria jo o no,
i el personatge es especifica, no?,
que té uns quilos més, segons posa allà,
d'una manera molt sutil.
I jo estava llegint el meu llibre i dic que m'encantaria.
A Mario Casas li va passar una cosa com aquesta, segurament.
Va haver-hi un moment de la seva carrera que va començar a fer papers
que deixaven de ser el reglament segurament de la zona de confort,
fins i tot.
I, per exemple, quan diu el practicant,
que va tenir aquest canvi,
i, d'una banda, em sento orgullós dels seus companys
que puguin fer aquest pas,
bé, en el seu cas, anir-hi en cadira de rodes, però...
I, no obstant això, és com una mica amor-odio, dius.
Per què he de fer això?
Per demostrar que puc interpretar
o traslladar un mensatge o un personatge, no?
Tu per què ets actor?
Uf, doncs per molts motius.
Entre altres, per el tema de viatjar.
No, parlant en serió...
Per la teva mare, també, una mica?
No, no, no, no, senzillament, des de petit tenia molta curiositat
i ja, fins i tot al col·legi,
estava com muntant sempre petites minògrafes de teatre,
per dir-ho així.
I després, verà que la meva mare em va donar també el lloc,
a la meva mare li encanta la fotografia,
estava sempre fent fotos a tot,
als ulls, a les plantes, i jo, de sobte, em colava aquí
i, oi, doncs, el que és la càmera l'aguantava.
I ja això, quan ets petit, sobretot, és un pas.
No m'imposava, no em...
no em... no em sentia incòmode.
I, a més, m'apetia, inclús, sabia que hi havia una càmera
i m'apetia explicar alguna cosa.
I era aquesta cosa, quan vaig veure, per exemple,
la de los Fabelman, la pel·lícula,
em vaig sentir tan reflectit.
D'una banda, m'agradava molt, d'una altra banda,
vaig dir, veus, no ets tan especial,
només t'ha passat a tu que des de petit
estaves encerrat en un...
en un lloc escur de la teva casa,
reproduint imatges o gravant els teus propis shorts
amb els teus propis materials.
I com ha viscut la teva carrera, la teva mare?
Jo crec que és orgullosa, però més per com soc,
més per com soc, més que per allò que faig.
Jo crec que la meva mare aprecia el fet
que tingui clar el que m'agrada
i que sigui conseqüent amb els meus actes,
independentment del fet que sigui en un set o...
o en... o en unes taules.
Vas perdre el teu pare molt aviat, no?
D'acord, aquesta sí que m'ho hauràs de repetir, a veure.
No, dic que parlàvem molt de la teva mare,
el teu pare el vas perdre molt angoixat, no?
Sí, sí.
Havia de ser molt difícil.
Doncs, fixa't, amb el temps ho penses
i és molt curiós perquè ahir, a la nit, just,
em vaig dormir veient el capítol 4 de... de Valeria,
un capítol preciós per al meu gust,
que... que parla una mica de...
del que vivim a dia d'avui.
Òbviament, té un perquè en el dia d'ahir,
més que d'ahir de bastant... bastant enrere,
que és l'adolescència.
I... i he somiat amb el meu pare avui,
i no és una cosa habitual.
He somiat que tenia com un... un trobament amb ell,
però amb mi jo adolescent.
És allà, no? I... ha estat curiós.
I després, no ho sé, hi ha hagut molts moments de la meva vida
en què... he deixat en falta aquesta figura,
però, d'altra banda, la meva mare ha fet de mare i de pare.
I després, parlant amb companys, és una cosa bastant comú.
Hi ha una quantitat de companys que tinc,
perquè, si anem més lluny en física o química,
ens vam adonar un bon dia, crec que em vaig adonar, a més.
Que vaig dir, un moment, aquí som uns quants uèrfans de pare, eh?
I això va ser molt fort.
T'agradaria ser pare, tu, un dia?
Que si se me para... No.
T'agradaria ser pare un dia? Ah, sí, sí, sí. Sí, sí.
Sí.
Com portes que tot el que fas a la teva vida privada
sigui jutjat o sigui susceptible de sortir publicat?
Que t'emparellin amb persones diferents,
independentment de si has anat a fer una copa,
si tu estàs passant bé de festa,
perquè ets objecte de la premsa rosa.
Com ho portes, això?
Mira, hace mucho tiempo me dieron un consejo...
Bueno, me hicieron un comentario que se me quedó grabado
y me dijeron, mira, es imposible que le gustes a todo el mundo.
Y eso me abrió muchísimas puertas a nivel mental, ¿no?
Porque dije, pues ya está,
para que vaya a estar preocupado del que dirán constantemente.
He vivido siempre mi vida muy tranquila en ese sentido
de no me tengo que ocultar de nada.
Si estoy leyendo en mitad de la calle,
si voy al cine con mis amigos, si salgo a tomarme una copa...
Hay mucha gente que me dice,
pero no te importa hacerte la foto.
Digo, mira, esto es lo que estoy haciendo.
Ya está.
Que mañana me va a venir un productor y me va a decir,
macho, no te podemos contratar,
porque es que vimos una foto tuya el otro día que habías salido
y estaba bailando y digo, pues entonces pues nada,
pues no me contrates.
Tu volies ser futbolista també de petit?
Me gustaba mucho.
Ets de l'Atlètic, no?
De l'Atlètic de Madrid, sí.
Me gustaba mucho y, bueno,
creo que como el 90% de adolescentes
encontré ahí una vía de, sobretodo,
de conectar mucho con mi cuerpo,
porque me acuerdo que de adolescente era muy exigente
y estaba mucho en la cabeza.
Entonces, el estar en el cuerpo y el tener esa rutina
me ayudaba muchísimo.
Y luego ya de ahí fui, bueno,
separando un poco y dije,
no tiene por qué ser futbol, ¿no?
Puedo hacer otros deportes o ejercicio
para no estar tanto en la cabeza
y sentirme realizado a nivel físico.
Quin gol que ens vau colar amb Griezmann, eh?
Bueno, pobre.
Jo creo que al final...
L'heu recuperat una mica o no?
Siempre lo he dicho, creo, en las segundas oportunidades
y siempre intento ser lo más empático posible
y me pongo en el lugar de alguien que se va
y luego vuelve un poco...
a lo mejor con no...
Cabiz bajo. Sí, por así decirlo.
Y debe ser muy complicado.
¿Estás en el camp y, fins i tot, o no?
Hace mucho que no voy ya.
Antes sí colaboraba con la fundación,
pero, sobretodo, desde que cambiaron de campo,
no voy tanto. He ido alguna vez,
pero ya no tanto como antes.
Escolta'm, ara tenim Valeria a Netflix,
si voleu veure el Max Iglesias.
Crec que estàs a punt de presentar també els artistes, no?
Sí. Sí, estic molt content, la veritat,
amb els artistes.
Estrenem ja, en breves, just allà,
en Mèxic, per a Llatinoamèrica,
principalment, i als Estats Units.
Una plataforma que es diu VIX.
I, sense avançar gaire,
però bé, a Espanya també podem tenir-la.
I estaràs un temps més per aquí,
o te'n tornes també a Llatinoamèrica
i a rodar aquestes històries?
Ara ja m'he de quedar per aquí.
M'alegro molt que hem pogut fer aquesta entrevista amb català,
Maxi, crec que te n'has sortit més que bé.
I ara el proper repte és d'aquí un parell d'anys
que tornis i la facis tu en català.
Ojalá, ojalá que sí.
Has de perdre la por.
Me encantaría.
Al final creo que es un tema de...
Realmente de ponerse, porque lo único que he hecho
es hablar en català.
Y yo no, al contrario.
Me agrada y es bonito.
Se me han ido quedando cosas.
Moltes gràcies per haver-hi pujat el suplement.
Moltes sort, Maxi.
Un abraçada ben forta.
5 minuts per arribar a dos quarts del migdia.
Petitíssima pausa.
De seguida el suplement la Marina Porres.
Fins ara.
Amb Roger Escapa.
Hem acomiadat els capitals.
Ha sigut un orgull.
La sentiment i l'orgull
de ser el millor club del món.
Això no ho trobarem a ningú.
Hem acomiadat el Camp Nou.
No vols marxar?
No vull marxar, ja fa 48 anys que vi.
Ha començat el meu avi.
Hem acomiadat la TDT.
Fins la temporada que ve.
La transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de les 8,
la TDT del Celta-Barça a Catalunya Ràdio.
L'enerració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cada esclau.
L'esport ens ensenya que tirar endavant
no és tan sols guanyar, sinó aprendre a aixecar-se.
Per això a CaixaBank estem en l'esport.
Sempre.
CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.
La TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial de
Dam, Assistència Sanitària,
Rad, Solideo i CaixaBank.
CaixaBank.
Aixecar-les a Alexa.
Només cal que diguis Alexa, Catalunya Ràdio Podcast.
Aquell dia vam entendre que el Ray clarament seria
un fill de l'amor i un fill de la ciència.
No somos conscientes de la capacidad de adaptación que tenemos.
D'això hi havia 14 casos en el món
i em té que tocar a mi.
Amb el suport de la Fundació Catalana
per la recerca i la innovació.
Ara és l'hora, gironims.
L'últim dren cap a Europa
surt avui des de Pamplona.
Aquesta tarda tots girem l'última jornada de lliga.
Des del Cedar o sesuna a Girona.
I també Madrid Athletic Club.
Una victòria gironina
combinada amb una punxada dels bascos
portaria el Girona a Europa.
Estem preparats per somiar?
També us explicarem el comiat de l'Espanyola Primera
davant la seva afició.
I també us explicarem els resultats
del Gran Premi de Fórmula 1 de Catalunya.
Tot gira!
Avui a partir de les 4 de la tarda,
amb David Clupés.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Dos minuts per dos quarts de dotze.
A l'Ajuntament de la Mariana.
I amb la Mariana Borràs.
I també amb la Mariana Borràs.
I també amb la Mariana Borràs.
I també amb la Mariana Borràs.
I també amb la Mariana Borràs.
Mariana Borràs, bon dia.
Bon dia.
Tenim les hormones disparades de la redacció.
Què ha passat?
Maxi Iglesias.
I també la Sara Llóvet.
De guapo de sèrie romàntica.
Sí, m'he parlat.
Però a banda de...
Té un discurs, jo crec.
Molt agradable, no?
Sí, sí, sí, tant.
Avui he agafat el diari Ara, Marina,
i veig un semàfor verd.
Marina Borràs.
Tres semàfors verds, avui, del diari Ara.
Marina Borràs, Roger Torrent i Aitana Bonmatí.
Imagina't.
La crítica literària.
Marina Borràs ha escrit la biografia de Mercè Rodoreda
al mig de la vida Jo,
amb il·lustracions d'Elisa Monzó.
Borràs explica al diari Ara la dificultat d'aproximar-se
a una personatge per saber projectar.
Pàgina 51.
Pàgina sencera que et dediquen.
La Núria Joanico.
Vam fer una entrevista amb la Núria sobre...
Rodoreda va calcular què volia dir
de cada etapa de la seva vida.
La crítica literària Marina Borràs es segueix a la vida.
Bé, no deu ni do, no pots queixar.
No, no, no.
No em queixo, no havia vist el semàfor,
no havia vist ni això del diari Ara.
O sigui que estic molt contenta.
Molt bé.
Bé, fantàstic.
Fantàstic, Marina.
Espera, és que estic encara indobent.
Aleshores avui vaig desordenat.
No, avui, escolta, tots són imprevistos.
La perspectiva.
Això és l'excusa.
Amb la Marina Borràs cada diumenge
una mica més tard del que és habitual.
Parlem de...
La cultura...
Estàs molt impactat tu per aquesta entrevista.
No, perquè m'estan escrivint
i m'estan despistant.
Digues, sisplau, Marina, perdona.
Per on comencem avui?
A veure, centrem-nos.
Avui està tothom molt esbarat.
Aquesta setmana us vull parlar d'un tema
que no sé per què no ha sortit mai en aquesta secció,
que és la perspectiva.
És a dir, la idea que segons
des d'on se'ns expliqui una història,
segons qui la vegi,
la veu o l'explica d'una manera diferent.
Llavors, hi he pensat
a partir d'un llibre del Premi Nobel de Literatura
al sud-africà Coetzi
que acaba de publicar-se en català.
És un llibre que es titula El polonès
i l'ha traduït la Dolors Udina
que va rebre un premi
per la seva tasca de traductora.
Llavors, resulta que Coetzi
situa aquesta novel·la a Barcelona.
La protagonista d'aquesta novel·la
és una senyora vanestant
d'uns 50 anys
que forma part d'un club de socis
d'amics de la música clàssica,
una mena d'organització
que programa com concerts cada any
per la Ciutat Vella.
Llavors, un dels convidats a aquests concerts
és un pianista polonès,
d'aquí el títol del llibre,
que té 70 anys.
Llavors, quan aquest pianista polonès
arriba a tocar a Barcelona,
la Beatriu, que és la protagonista del llibre,
el porta a sopar perquè, clar,
defina anfitriona amable
i són molt simpàtics.
Llavors, resulta que en aquest sopar
el polonès s'enamora perdudament d'aquesta dona.
Ho sabem perquè des de la perspectiva d'ella
veiem com li arriba un correu,
crec que és al cap de no gaire,
informat-la d'aquest amor tan sobtat.
O sigui, aquest senyor li diu
és que m'has encantat, m'he enamorat
i el pianista li diu
seré a Girona d'aquí no gaire
per fer uns concerts
com dient si vols pots venir.
En aquesta novel·la hi ha una ruta per Catalunya, no?
Bueno, o sigui, realment jo no conec
la relació de coetzi amb Catalunya
però en aquesta novel·la passegem
per Barcelona, per Girona i per Mallorca
i sembla que l'escriptor sap bastant bé
de què està parlant.
Llavors, aquesta senyora que rep
aquest amor imprevist
d'aquest pianista polonès
no està gens enamorada,
no és un amor correspost, és a dir,
aquesta senyora troba que aquest home és interessant
però no li acaba d'agradar del tot.
I més aviat és com que li fa una llàstima estranya.
Llavors, ella a més a més està casada,
a més a més té dos fills, però
saps allò que ella no està enamorada
però quan li diu
a aquest senyor que s'ha enamorat d'ella
no pot evitar sentir massa curiositat
com per no anar a veure'l a Girona
en aquests concerts.
I llavors allà ell li confesa encara més el seu amor
i li proposa de marxar de viatge al Brasil amb ell.
Llavors ella es queda com molt en xoc
no entén com és que a aquest home
li agrada aquest enamorament.
Llavors el que passa al llibre és que anem entrant
al cervell d'ella d'una manera molt curiosa
perquè aquesta dona és com...
és un personatge curiós, perquè és una dona com una mica
avorrida, com molt anodina, però a l'hora
té una mica com aquesta grandesa de la gent
que no té aspiracions i que no es passa de llesta.
Llavors el llibre també ens porta
a Mallorca, a Sóller,
on el marit de la dona té una casa
i on ella el convida en aquest pianista
mentre que ell fa uns concerts
a Palma i no sé què.
Per no espatllar la història a ningú
la cosa es va embolicant, però a l'hora
no s'embolica gens, que és la gràcia del llibre.
De fet, i el porto avui
perquè parlem de perspectiva,
la gràcia de la novel·la és que anem llegint
aquesta història d'amor com tan ensopida
i veiem que és així d'avorrida
només perquè ens està explicant una senyora
que, clar, per ella no ha significat res
aquesta història. Ha estat gairebé
una anècdota a la seva vida.
És a dir, un senyor ha vingut a Barcelona, s'ha enamorat d'ella
i llavors l'ha perseguida un temps, però ja està.
I ens n'adonem mentre en llegim
que si fos ell qui ens hagués estat explicant la història
la cosa canviaria absolutament.
És a dir, potser tindríem una novel·la
sobre la força de l'amor madur,
sobre com una obsessió et pot canviar la vida,
sobre com aquesta dona va ser una gran inspiració.
Llavors, clar, el que ens porta
del fons d'aquest llibre
no és aquesta idea tan devastadora
sobre l'amor, sobre com la mateixa cosa
pot significar coses totalment diferents
per un o per un altre.
Pantalles, va.
Moltes gràcies.
Avui la perspectiva a través
dels llibres, les pantalles i la música
ara continuem amb això que sona
que és Candy.
Candy, una sèrie molt breu,
menys de deu episodis, la trobareu a Disney Plus.
Us la recomano molt.
Terrorífica,
sense semblar-ho,
i alhora una gran sèrie, de fet,
sobre aquesta idea de la perspectiva
a més a més basada en fets reals,
com els encanta aquesta gent de les coses negres.
Som a Texas, anys 80,
en una mena de subúrbia america-banistan
ple de gent com molt catòlica,
amb molts nens i moltes mares
implicades a la vida dels nens.
Llavors, la Candy, que és un personatge
que està interpretat fantàsticament
per al Jèssica Biel, que és un senyor fantàstic,
és la protagonista que és de sèrie.
Llavors, ella és com la reina del veïnat,
és una dona guapa, llesta,
molt eficient, totes les mares l'envegen,
cuida molt bé els nens, etc.
I és bastant amiga d'una veïna molt menys guapa,
molt menys llesta i molt menys eficient que ella,
que té com tendències depresives
i que sempre està preocupada pel seu marit.
La cosa és que un dia aquesta veïna,
que es diu Betty Core, apareix morta
havent rebut 50 destralades
per tot el cos.
Tot apunta que la Candy, que aquesta senyora perfecta,
doncs, és l'assassina.
Ara veus que m'ha vingut un calfret, ja.
És que és així, a més, si saps que la història és real.
Llavors, tota la història és la sèrie,
és la reconstrucció dels fets,
és a dir, com la Candy mata presuntament aquesta senyora,
a si barreja una cosa de fers amorosos,
perquè resulta que ella i el marit de la mort
hi ha alguna cosa rara.
La veritat és que està molt ben fet,
perquè, clar, és d'aquells crims tan bèsties
i tan gores que costa de creure que siguin veritat.
Però si ho veieu,
però si la porto avui, que parlem de perspectiva,
és perquè tota la història està explicada
des de fora, diguéssim, des d'un punt neutre,
però el problema és que el judici del cas,
i això és real,
només s'hi va poder sentir el testimoni de la Candy,
de l'acusada, que és un espòiler,
però el cas és real, és que finalment
va ser absolta, aquesta senyora, que tot apunta que és la culpable,
perquè el jurat popular...
Va haver plor, el jurat popular. Exacte.
I llavors, clar, la sèrie és com espectador...
O sigui, l'assassinat no s'ha resolt.
Almenys... No, perquè no poden...
I el jurat la va absolta,
i llavors, és com dir, tot apunta que és ella,
però va sortir... De fet, es va fer psiquiatra,
la senyora acusada després.
Clar, clar.
I llavors, el que passa és que nosaltres, com a espectadors,
veiem els fets, tots els fets que han passat,
però alhora veus que en públic
l'única que pot donar la seva versió
és la Candy, perquè, clar, l'altra és que està morta.
Llavors, precisament, se'n surt
quan diries que és una cosa
absolutament impossible que passi.
Per tant, un tema clarament
de perspectiva, però és un cas realment impressionant.
Posem-hi banda sonora.
Són els Arctic Monkeys.
Avui podrien haver tocat perfectament el Primavera Sound.
Segur que ho han fet en altres ocasions.
Sí, jo recordo, de fet,
em sembla haver-los vist al fòrum fa molts anys,
molts anys, molts anys.
Però ahir, no, ahir, una senyora ho va clapar a tot.
Hi vas anar, eh?
Hi vaig anar d'últimíssim.
Sí, sí.
Vaig anar d'últimíssim.
Vaig anar d'últimíssim.
Vaig anar d'últimíssim.
Vaig anar d'últimíssim.
Vaig anar d'últimíssima hora.
Ah, sí?
Sí, sí, sí, no el tenia...
L'haves de dormir a les quatre ben llargues.
Sí, potser una mica més i tot,
perquè sortir del fòrum no és fàcil el Primavera.
Sí, sí, sí, però...
va pagar la pena.
Vaig decidir-ho així com de dir sí al final sí.
Diguem no. És així.
Bueno, però ens has portat Arctic Monkeys,
no ens has portat Rosalia avui.
No, no, perquè no ho sabia, quan feia el guió, no ho sabia.
You ever call me when you're high,
perquè m'has de trucar
només quan estàs col·locat,
borratxo, drogat, no ho sap.
És una cançó fantàstica,
que serveix per moltes coses,
és una de les més famoses d'Arctic Monkeys, suposo.
M'agrada perquè s'explica sola pel títol
i perquè ens serveix avui per parlar de perspectives.
En aquesta cançó,
el qui canta és algú que està de nit de festa
i es mira al mirall i diu...
vinga, va, estic massa guai,
és que et toca anar cap a casa.
I quan marxa perquè li falta alguna cosa,
ens diu qui canta, que és estar amb aquella persona
que li agrada i diu, hòstia, és que no paro de somiar
que ens trobem per casualitat,
tot se'm fa molt difícil.
I llavors, a la tornada, diu, ara són les 3 del matí
i estic intentant fer-te canviar d'idea.
T'he trucat mil vegades
i deus tenir mil perdudes i mil missatges
i veig que m'has contestat.
Per què només em truques quan vas borratxo?
Llavors, és a dir, algú...
La cançó és bona perquè és algú...
Això ens ha passat a tots, eh?
Mira el Peyron com riu.
És que, clar, aquesta cançó és bona perquè...
Tu què creus que és el Peyron dels que truca o del que el truquen?
Potser dels que truca, eh?
Sí, dels que truca.
Però, clar, és algú, és bona, aquesta cançó,
perquè és algú que ens està explicant
que troba molt a faltar una persona que no pot estar sense ella,
però en realitat és tot mentida
perquè descobrim pel missatge del telèfon que li envia
que no vol tenir una relació normal,
que no és que trobi a faltar,
sinó que és d'aquelles relacions tan tòxiques
en la que només es pensa
o when you're high, o sigui que malament.
Però si no haguéssim vist l'altra banda de la pantalla,
no ho hauríem pogut saber mai.
Tu has trucat més o t'han trucat més en aquests estats?
Eh... No puc contestar la pregunta.
La passo.
Va, més llibres.
Més llibres.
Tornem als llibres sobre perspectives.
Ho fem amb una senyora a qui no li podia agradar més
realment jugar amb els punts de vista.
Avui us vull recomanar una novel·la
que es diu Escalar cap al foc.
És una novel·la d'Anaïs Nin,
que ha publicat la Breu Edicions
i que ha traduït com sempre el Ferran Ràfols.
Sapigueu que a la Breu Edicions
trobareu un munt de novel·les d'Anaïs Nin,
d'aquesta escriptora mítica per tantes coses.
Nin té un avantatge,
que és que si us agrada una novel·la,
us agradaran totes,
llavors és com que paga la pena descobrir-la
perquè si us agrada, teniu camp per córrer.
Aquí, en aquest llibre que es diu Escalar cap al foc,
Anaïs Nin ens presenta una història
sobre tres dones que s'enamoren
de la mateixa home i ella fa una novel·la
que és una reflexió sobre el paper
de la dona als anys 40 del segle passat.
Llavors, el que fa,
per això la porto avui que parlem de perspectives,
és agafar un mateix home
i l'explica a partir de tres senyores diferents.
I és el que passa amb la perspectiva,
que segons qui ens l'explica
es converteix aquest senyor amb una cosa o amb una altra.
Llavors, una de les protagonistes, per exemple,
és una senyora atrapada en un matrimoni convencional
que viu com molt aclaparada
per molt angoixada, s'embolica amb aquest senyor
a la via d'escapament.
Una altra cuida aquest senyor
com des de l'amistat
i intenta trobar una altra manera d'entendre-s'hi.
Això és una cosa molt Anaïs Nin.
Llavors, l'última és com una senyora alliberada
i descomplexada que manté una relació
que és així com molt més sensual
però que no acaba de funcionar igualment.
Llavors, el que fa Anaïs Nin és explicar la història
amb una veu externa, com a totes elles,
i posar-les de cantor fa que els lectors
hagin de treure les seves pròpies conclusions.
A mi sempre m'interessa,
però sempre m'interessa llegir-la
perquè és una escriptora i una dona
que va intentar viure d'una altra manera,
va intentar sortir de les convencions del seu temps
i em sembla molt interessant.
A més, com l'anterior autor que citàvem,
Nin també té una relació estret
amb Barcelona perquè com que Anaïs Nin
és filla del compositor Joaquim Nin,
de ben petita va viure a la ciutat
abans que el seu pare l'abandonés
quan ella tenia dos anys
i llavors la seva mare i els seus germans
van marxar cap a Amèrica
i va provocar a aquest senyor un trauma
que va trigar molts anys a aquesta noia patir al país.
Pantalles.
Avui parlant de perspectives amb la Marina Porres,
això que són és Día Fer, Sky Show,
cinc temporades, una sèrie llarga i bona.
Una sèrie a mi em va impactar
molt quan la vaig descobrir.
Això té cinc temporades, les dues primeres
són no bones, boníssimes,
després tot baixa, però és una sèrie
com perfecta per parlar de perspectives.
A mi em va impressionar molt,
és això, la primera temporada és del 2014.
Llavors aquesta és la història
d'un senyor que es diu Noah Soloway,
Dominic West, el senyor de Weier,
fantàstic, fantàstic.
És un senyor casat amb tres nens
més o menys petits, una història,
un matrimoni convencionalíssim.
La família se'n va de vació de Nova York,
van de vacances a Long Island,
i quan paren a dinar en un restaurant
d'aquests de carretera de lobster
i tot això superamericà,
aquest home coneix una cambrera,
l'Alison, que la interpreta la Ruth Wilson,
i només de veure's s'enamoren perdudament
i comencen una affaire.
És típic tòpic, és així,
però està tan ben explicat
com aquesta affaire és una via d'escapament
per tots dos, com coincideixen perfectament
en moments vitals de cansament,
està tot molt, molt ben explicat.
Quina és la gràcia de la sèrie?
És que explica uns mateixos fets,
però els explica dues vegades
els mateixos fets.
Primer des de la perspectiva d'ell
i després des de la perspectiva d'ella.
I és fascinant del tot
com veiem com canvia l'escenari,
com canvien els fets quan els explica un
o quan els explica l'altre.
Llavors, és això que portem a explicar
en tota la secció.
O sigui, segons des d'on admires les coses
que són diferent, encara que els fets
siguin els mateixos.
Pues Díaz Fer juga molt amb això.
Molt bona.
Algú que no veig però que sento
pujat la pressió en el seu establiment
i una brisa gelada
em recorda que encara
vaig en calçotets.
No cal que us digui
que si algú em veu així
descobreix tot l'endam.
Entro cap endins de la cuina
com una miqueta de sol i s'arallesta el cafè
em fico a la dutxa
cagant-me en tothom i en la merda
de vida que tinc
que encara
no sé per què però crec
que hauria de fer.
I una cançó també per parlar de perspectives
és aquesta de Mishima d'un costat del carrer.
És una cançó d'amor
molt bonica
sobre com les coses
de vegades es compliquen,
fins i tot de vegades es compliquen molt,
però qui canta ens explica que
el que passa és que ell sempre podrà cantar
que sóc només jo qui de tots els balcons
ha vist la flora marxar.
A mi em sembla una declaració d'amor
molt bonica perquè diu
realment això que pot passar de tot
però ens l'imaginem perfectament
que qui està cantant està composat
des d'un lloc, des de mil balcons diferents
però que l'escena sempre
el lloc canvia però la perspectiva sempre és la mateixa
que ell sempre està en posició
de veure aquesta noia marxar
de casa seva, visquin on visquin
sigui on sigui.
Acabem amb un llibre.
Si parlem de perspectives, és veritat,
no puc acabar sense recomanar un conte
d'un senyor americà
que es deia Nathaniel Hawthorne
que és un senyor importantíssim
de la literatura americana del cicle XIX
no prou reivindicat mai.
Si el voleu llegir teniu a quals crema
un recull de contes que es diu
L'Holocaust de la Terra
i dins d'aquests contes n'hi ha un que es diu Wakefield
que és un conte molt breu però molt terrible
que és d'aquests que si el llegiu
ja no el podreu oblidar.
Llavors aquesta és la història
d'un home que cansat de la seva vida
monòtona i avorrida decideix un dia
abandonar casa seva i la seva dona
i diu valeu deixo tot, ja prou.
Llavors el que passa és que quan fa això
se'n va amb un apartament llogat
just davant de casa seva
a l'altra banda del carrer
i el que fa és anar veient
què és el que provoca la seva desaparició.
És a dir, el que veu és
com al principi el seu abandonament
no fa un dolor terrible
però a poc a poc, amb el pas dels anys
tot va evolucionant
i ell va sent oblidat
llavors és com que ell no torna mai a casa seva
però simplement vol veure què passa
bueno, no és això, però el que passa
és que veu què passa quan ell no hi és.
Avui amb la Marina Porres
hem parlat de la perspectiva
a través dels llibres de l'Holocaust de la Terra
Escala cap al foc de l'Anaïs Nin
i el Polonès
i també hem sentit la música de Mishima
d'Arctic Monkeys
i de Kendi
tot això per parlar de perspectiva
amb la Marina Porres
11 i 48 minuts
Marina, diumenge acabem donem festa
és veritat perquè som a Palma
i molta atenció
perquè som a Palma celebrant els 40 anys
de Catalunya Ràdio
només queden 30 entrades
per omplir el teatre principal de Palma
les 30 últimes entrades d'aquest teatre principal de Palma
des d'on farem el programa diumenge que ve
el dia 11 de juny
des de vendora a vendora
a partir de les 10 del matí obrim portes
fins a la 1 del migdia
un programa especial en directe des de Mallorca
amb convidats com aquests
evidentment Antonia Font a Palma
i també Tomeu Penya
amb Laura Gost
amb Sebastià Alzamora
Maria de la Pau Janer
Clara Fiol
Maria Hein i De Souza
no puc dir el nom que em falta
oi Sara encara?
encara et tanquen coses
ara és el màxim
el cartell és espectacular
realment
però em falta un nom
que no puc dir encara perquè no està pensant
creu els dits perquè us surti
tu no direm el nom
no
tu penses en Mallorca
penses en Palma
i et ve un nom al cap
que no puc dir
però no el tens encara
no el tinc
Marina
tu ets una tia llegida
no puc dir
mira la Sara quina cara que fa
què?
m'ha xivat la Sara
una cosa que fa molt de sentit
sí o no?
és una mena de mita
aquesta manca
que es fa
sí o no?
tu dius Palma, suplement
40 anys Catalunya ràdio
entrevista pam
i a més ens escolta
li estem posant pressió des d'aquí
és el que estem fent
no ho facis eh Peyrón
Peyrón vol fer una malifeta
que és posar-me una cosa
no
webcomic
no és aquest el nom
qui és el nom?
es roba el suplement
qui és el nom que ens falta a Palma?
a veure
és que està cantat
bé Marina
la setmana que ve no més
d'aquí 15 dies sí que ens trobem
fantàstic
fem una pausa i de seguida el dominical
i també el de Maudeixo
i el Roger Mas
ara tornem
el suplement amb Roger es capa
minalla
coreo
el talent show de ball k-pop
4 bandes lluiten per la victòria
qui guanyarà?
segueix el ritme del k-pop
cada setmana a coreo
t'hi esperem
disponible el super3
el teu enllaç amb la cultura
a Catalunya ràdio
el 6 de juny l'auditori acollirà
el concert final de la grau de composició de l'SMUC
i el lliurement del 21è premi internacional
Joan Guinjuan
l'ensembla BCN 216 interpretarà un programa
que inclou l'obra guanyadora
de radio del compositor Franco Calabria
l'entrada és gratuïta amb l'aforament limitat
més informació a SMUC.CAT
recomanat per Catalunya ràdio
linkat
l'11 de juny arriba
al poble espanyol l'embotonat festival
el primer festival inclusiu de barcelona
ple d'activitats familiars
música, contacontes, teatre, tallers, menjar
propostes accessibles
inclusives per tota la família
més informació a embotonatfestival.com
recomanat per Catalunya ràdio
és passió
és color, és vida, és humor
és amor
és dolç, és salat, és inimitable
és ella, és avui, és demà
és ara, és ja, és propera
és amable, és canyera
és social, és incomparable
és singular, és plural
és veritat, és realitat
és ficció, és fresca, és directa
és la tarda i la tarda és única
de dilluns a divendres de 3 a 7
la tarda de Catalunya ràdio
amb Elisenda Carod
si està bé la tarda de Catalunya ràdio
l'enguàrdia ja ha fet els primers mil episodis
i com que mil programes
no es fan cada dia
ho celebrem amb cinc enguàrdies especials
aquest diumenge el primer dels cinc
que vam gravar des de l'abric romaní a Capellades
on vam conversar al costat d'una colla
de capelladins amb els codirectors
de l'excavació, els paleontòlegs
Valmira Salavier i Josep Vallverdú
Enguàrdia amb Enric Calpena
la passió per la història a l'enguàrdia
us hi esperem aquest diumenge a les 3
Macaulay Gurti
benvinguts, bé, la dilla russa és això
Macaulay, Macaulay, Macaulay
a veure, avui tastem amanida russa
i disculpeu la connexió
amb els nostres amics de la dilla russa
i aquests són els 3 arguments en contra
per mi és un aprovado
de gust està bé, la veritat
però hem d'escollir si és un yap o un top, no?
un restaurant que aniva a la Berlín
diumenge d'una a dues del migdia
amb Paula Molés
també amb podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio
i per dinar amb Roger Escapa
els diumenges del migdia
el suplement obrim el dominical
5 minuts per les 12 del migdia
tu tira'm a plaer, eh, amb el nom
web, com anem?
jo no, no, no
va, va, va
el suplement és el blanquinó
no, si està vingit, va
però ara ja no tens aquesta veu, no?
jo crec que ets major d'edat, el Montoro, ja
home, monos
no és Miquel Montoro el nom, tampoc és...
Rafa Nadal
podria ser Rafa Nadal
per aquí punten a Txenoa
Toni Nadal
Txenoa
Miquel Àngel Nadal
espera, que estic estripant el guió
5 minuts per arribar a les 12 del migdia
hem de dir els guanyadors del doble concert
de Deju a Barcelona
les entrades per Deju, que tocaran de aquí uns dies a Barcelona
teníem un sorteig en marxa a través de les xarxes del suplement
que hi ha concerts cada dia a Barcelona, o què passa?
Josep Vendrell, Jaume Bufill, Aura Berniol i Noemí Iglesias
s'emporten aquesta entrada doble per veure Deju a Barcelona
va bé
canta'm aquella cançó de Deju que tant t'agrada
Joan
Hòstia, ara no me'n recordo, com feia
la previsió del dominical, Enric Agut, bon dia
hola, bon dia, aquí estic
tens entrades per Deju, Enric
no, no, no, no, no en tinc pas
Enric, jo no sé mai si ets l'Enric Agut
si ets el Joffre Genoé
de vegades ens passa, no?
aquí l'estació meteorològica que li dic Enric
i és el Joffre, li dic Joffre i és l'Enric
y están los dos buenísimos, o sea que...
sí, sí, de mí, no
les previsions de la setmana del meteoròleg
endavant, Joan
va, previsions, divendres que ve
final d'eufòria, les tres finalistes
són l'Alèxia, la Jim i la Carla
brutal, sí, sí
qui guanyarà la segona edició d'eufòria?
o sigui, l'ami està més a la tarda de Catalunya Ràdio
que el suplement de l'ami
a veure, és molt complicat perquè
les tres són molt bones
és veritat, és veritat
però per què vau tenir un regidràfe, no?
a veure, una coseta...
la gent que vota és molt heterogènia
però qui és l'Enric? és el Joffre?
el Joffre Genoé
digues, Joffre, digues
el tema que... és que la gent que vota és molt heterogènia
és molt heterogènia, petits, adolescents, grans
i també Catalunya és molt tradicional
de les tres
les tres tenen grans veus
i fan molt bé
crec que l'Alèxia
ha estat finalista diverses hores
l'Alèxia Podelles
l'Alèxia, l'Alèxia Podelles
l'Alèxia, l'Alèxia Podelles
l'Alèxia, l'Alèxia, l'Alèxia
l'Alèxia, l'Alèxia
l'Alèxia Podelles
l'Alèxia Podelles
fa catà pageolilla entre el City de Pep Guardiola
i l'Intermilà
i té dos a un
dos a un
i Cyberpunk
l'Interdemilà
té una ofensa molt forta
és fèrig
i tot i que amb el City val halen
li costa a mi
aquestà tarda l'Enric ha hagut
un tot gira
targeted
i a l'àmbit futbolístic
aquesta tarda l'Espanyol s'acomiada
de primera divisió en un partit
contra l'Almeria
serà un partit especial
per què fas aquest to solemne?
l'hora és greu
sí, per tu segurament
el Barça estarà celebrant la final
de les Champions a Sany
això no és seriós
una mala coincidència
l'esposta d'Enric
tot i que
preferiria ser
correcte
l'Almeria
encara no s'ha salvat
i guanyarà l'Almeria
va, vés a la merda
és que sempre esteu atacant
l'espanyolisme des del principi
és un tema de supervivència
l'Espanyol ja està segurament
i l'Almeria
avui sortirà
amb el ganivet de la botiga
això no és just
enric, per tant el Celta guanyarà el Barça
o això no passarà
ja no m'interessa, ja hem guanyat
a veure
sense voler has dit
ja hem guanyat
és del Barça
meitat, home
de petit era de l'Espanyol
vinga, Jofre, som-hi
ha dit que era de l'Espanyol
Jofre, què va ser el que et va fer canviar?
el titular ha sortit a les 11.59 del matí
per què vas canviar?
jo soc gèminis
ara soc l'Enric, ara soc en Jofre
del Barça, de l'Espanyol
ja, però ara ja no tornarà fa sol
a la plou
jo crec que Antonio Afon
d'això de Mallorca
Antonio Afon ja els hem confirmat
és que vaig estona
falta el nom
moltes gràcies igualment per això
bon cap de setmana, descansa
notícies de les 12
i de seguida el dominical
de l'Espanyol