...
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa, Neus Bonet, vegant.
Trànsit preveu que, entre i avui,
sortint de l'àrea metropolitana de Barcelona,
a prop de mig milió de vehicles,
en aquest últim cap de setmana de juliol,
moltes persones comença en vacances d'estiu
i d'altres les acaben, malgrat tot.
El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel,
ha explicat en una entrevista a Catalunya
informació que la circulació intensa
es dona a tots els caps de setmana dels mesos d'estiu.
Aquest petró es va reproduint cada cap de setmana.
Per tant, podem pensar que no hi ha una gran operació de sortida.
Tot i això, nosaltres,
el que hem fet aquesta previsió d'aquest cap de setmana
ha estat augmentar-la una mica més, i preveiem uns 490.000,
i preveiem un retorn una mica menor de 260.000.
Lamiel també ha explicat que les autopistes més transitades
seran l'AP7 i la C32,
i que sovint s'hi formen retencions per petits incidents
i al volum de trànsit.
Aquestes vies concentren a molta intensitat de vehicles,
són segures, però generats, aleshores, congestions.
I aquestes congestions no són només fruit
de que els volums accedeixen la capacitat de la via,
sinó que es produeixen accidents que moltes vegades són incidents,
no arriben ni accidents, són topades en calços,
no s'expliquen per darrere els vehicles,
i, aleshores, generen una congestió molt considerable.
Més notícies, Sergi Ruiz.
El Partit Popular ha rebassat un diputat dels socialistes
a la Comunitat de Madrid a l'espera que la junta electoral
proclami els resultats definitius de les eleccions generals.
El recompte del volt exterior, que s'ha fet aquesta nit,
ha fet decantar la balança en favor dels populars,
que ara tindran al Congrés 137 diputats
per davant dels 121 dels socialistes.
Amb aquests números, a Pedro Sánchez se li complica una mica més
la possibilitat d'investir dur,
ja que no li val una abstenció de Junts per Catalunya.
Els Estats Units expressen el seu suport incondicional
al president nigerià prooccidental Mohamed Bazum,
deposat per un cop d'estat militar aquesta setmana.
El cap de la diplomàcia nord-americana,
Anthony Blinken, ha demanat l'alliberament immediat
i ha dit que Washington treballa
per a la plena restauració de l'ordre constitucional
i el govern democràtic.
Occident, en ple condemna també el cop.
El president de França, Emmanuel Macron,
celebra avui, serà cap a les 3 de la tarda,
un consell de defensa per debatre la situació al país africà.
I Singapur ha executat una dona per primer cop en 20 anys
per haver traficat amb 30 garrams d'heroïna.
A la dona de 45 anys la van declarar culpable l'any 2018
i ahir les autoritats del país van confirmar l'execució
en complement del procés legal que se'n va derivar.
Les autoritats de Singapur sostenen
que les estrictes lleis anti-droga
fan del país un dels llocs més segurs del món
i afageixen que la pena capital per delictes com aquest
té un ampli suport de la població.
El Pallars Jussà reforma edificis buits
per convertir-los en habitatges socials.
La iniciativa de la Cooperativa Alba Jussà
ha començat en un immoble de trem tancat de fa anys.
Lleida Roger Segura, bon dia.
Bon dia.
S'hi adequaran quatre pisos per a joves migrants no acompanyats
i dos per a persones en situació de solitud no desitjada.
Es planteja una fórmula de cohabitatge amb habitacions de lloguer
com apunte Maria Elena Vicente, coordinadora d'Alba Jussà.
Cada pis té uns petits espais compartits
i a la vegada hi haurà la sala gran comunitària.
També inclou una part de tècnica social
que ajudarà a dinamitzar tot l'espai comú
i acompanyarà les persones també en el seu dia a dia.
De retruc, el projecte dóna nous usos a edificis tancats.
Ara s'està fent la recerca de les persones beneficiàries
i també de més immobles per reformar.
Roger Segura, Catalunya Ràdio Lleida.
Esforç, Albert Benet.
Aquesta nit hi ha Clàssic, Barça-Madrid,
partit de pretemporada d'Ales a les 11 hora nostra.
És el segon amistós d'aquest estiu per al Barça,
després de la clara derrota de l'altre dia en el primer partit
contra l'Arsenal.
El PSG estaria disposat a pagar la clàusula de rescissió de Dembélé,
que és de 50 milions d'euros, abans que s'acabi aquest mes.
Des del Club Pro el veuen compromès i amb una idea ferma de quedar-se.
En joc l'amistós de pretemporada de l'Espanyol
contra l'Alba Crà, l'equip de Tintín Márquez.
De moment empat a zero, superada la primera mitja hora de partit.
El Mundial femení de futbol en joc aquesta hora
contra el Suècia 4, Itàlia a zero, a la segona part.
La jugadora del Barça, Fridolina Rolfo,
ha fet un dels gols de la selecció sueca a Itàlia
i juga-la també amb l'aurana Júlia Dragoni.
També avui França a Brasil a les 12 del migdia
i Panamà a Jamaica a dos quarts de tres.
La selecció espanyola masculina de Pater Polo
s'emporta la medalla de bronça del Mundial de Fukuoka
després de guanyar a Sèrbia aquesta matinada per 9 a 6.
Ahir la selecció espanyola femenina va guanyar la plata
després de perdre la final contra els Països Baixos als Penals.
Fins aquí les notícies.
40 anys.
40 anys d'emissions.
Tota la història aquí, pila de vuit, pila de vuit.
40 anys de companyia mutual.
40 anys que hem viscut junts.
Comparteix amb nosaltres el teu moment amb Catalunya Ràdio.
Digue'ns qui ets. Soc en Patrick.
Des d'on ens escoltes, nascut de Marsella.
I quin record especial tens relacionat amb Catalunya Ràdio?
He començat a aprendre orcatonà amb Catalunya Ràdio.
Et volem sentir. Molt bé.
Envia'ns una nota de veu al WhatsApp 677-250-900.
677-250-900.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Gràcies. Gràcies.
Gràcies.
Aquest dissabte 29 de juliol, a Caprabo i a Caprabo a casa,
emporta't l'IVA de la teva compra acumulat a la teva targeta Club Caprabo.
Per aquesta el vi és tant que acabis enamorat.
Caprabo. Més informació a caprabo.com.
Arriba el primer clàssic de la temporada.
Des de Texas, Fútbol Club Barcelona-Royal Madrid.
A TV3, aquesta nit.
Hi ha sons que et transporten el cor d'un bosc dels ines.
A la fusta de les nostres cabanes
i a la desconnexió d'una nit estrellada.
Sons que són immensos quan aprens a gaudir-los.
Escolta'ls a les nostres cabanes.
Et sentiràs lluny estant a prop.
Ullegalmas.com.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio totalment en anglès.
This week on Feeling the Sink, we're talking about Salvador Sagui.
Feeling the Sink, el podcast en anglès sobre l'actualitat social catalana.
Tot el que projecta Catalunya al món, ciència, cultura, política, economia,
cada dissabte a l'Ab de Catalunya Ràdio i a catràdio.cat,
amb l'Orkan Doherty.
Diuen que a tothom li agrada viatjar.
Però no ens compliquem la vida.
Per trobar pau, natura i patrimoni, només calen dues coses.
Un bon calçat i la ràdio ben a prop.
Aquest estiu a Catalunya Ràdio t'ensenyarem el teu país.
La Vall Fosca, la Serra de Marina, els Estany del Carlit, l'Ebre...
Et portarem d'excursió al costat de casa, perquè, ja ho diuen,
per gaudir d'un bon paisatge...
No cal anar a Suïssa.
No cal anar a Suïssa, cada dissabte a dos quarts de tres de la tarda.
I recorda, a muntanya, la gent se saluda.
Així sonen els caps de setmana a Catalunya Ràdio.
Un programa que us guarda totes les setmanes...
Matinem amb la música popular i darrer, a Icatmans.
El vespre, sona nou,
presenta el talent emergent de la música catalana.
No sé què t'estic. Tu m'estimes?
Són per pujar a les golfes d'Algorina,
i a la mitjanit comprovem que la vida és un musical
o tastem un cafè greu.
A les matinades ens deixem atrapar pel jazz batussi
i sortim a durar-ho tot mentre ballem a la pista de fusta.
A l'estiu, canvia de ritme
amb les propostes musicals de Catalunya Ràdio.
Més informació a www.catradio.cat.
El suplement d'estiu amb Albert Montilla.
Cada cap de setmana, de 9 del matí a 12 del migdia.
Enric Soler, bon dia. Bon dia, Albert.
Des de les retallades del 2008,
una bona part de la població va perdre l'esperança en un futur millor.
Recentment, l'aïllament social per Covid-19,
la crisi econòmica que se'n va derivar
i l'addicció que tots tenim a les pantalles
han fet augmentar la sensació de soledat.
Això ens crea una mena de buit interior
i, com a humans que som, l'intentem omplir.
Intentem buscar respostes
o algú que escolti els nostres problemes.
Els treballadors, que es veuen obligats
a demanar la baixa laboral per estrès, van augmentant.
Abans, el consol espiritual l'oferia a la religió.
Això ha canviat.
On ens refugiem avui en dia quan busquem explicacions
en un món que no entenem?
De vegades, sortir del foc per caure les brazes
és el que a tots ens pot acabar passant.
Podria ser el títol d'aquest cafè d'avui, aquest referany.
Avui parlarem d'homeopatia, de flors de bac,
de teràpies gestals i de constel·lacions familiars,
entre altres.
Avui parlarem de pseudo-teràpies
i les possibles derivacions sectàries.
I per fer-ho tenim amb nosaltres aquí a la taula
en Miguel Perlado, que és psicòleg, psicoparapeu...
Quina paraula, eh, Miguel?
Bon dia.
Psicòleg, psicoterapeuta, especialitat en sectes
i autor de llibre Captados,
todo lo que deberías saber sobre sectes.
També és amb nosaltres l'Emilio Molina, bon dia.
Bon dia.
L'Emilio Molina és vocal de l'associació
per protegir el malalt de teràpies pseudocientífiques
i de la xarxa de prevenció del sectarisme
i abus de la debilitat redone.
Primer de tot, Miguel, comencem al principi.
Quina és la definició d'una pseudo-teràpia
i què és la diferència d'una teràpia?
Aquest tipus de propostes que avui dia es deien així,
com pseudo-teràpèutiques,
en la meva experiència acaben transformant el pacient
en un creient.
I això és contrari a un procés terapèutic
on busquem que la persona, en aquest cas el pacient,
sigui el màxim possible autònom.
I en aquest tipus de propostes,
com un segon element distintiu,
es fomenta una dependència que és existencial,
que és brutal, no?
I que no obeix el propi procés terapèutic, no,
sinó que obeix a interessos oculs
de la persona que engega la proposta
o que oculta altres intencionalitats
d'un benefici o un lucre personal
o explotador, no?
Llavors, aquests dos punts són importants
perquè la gent ens entengui.
D'acord. Emilio, no sé si ens pots explicar
si, d'alguna manera, heu notat
que heu rebut més consultes a la vostra associació.
Bé, a PTP sorgís cap a 2014,
i sí que ahir no tenim un llarg corgut,
però arreu d'un any sí que du pros anys,
i hem vist un ouge, no només pel tema de la gent afectada,
per la crisi, per les crisis,
perquè a nivell de la Covid
encara s'ha disparat moltíssim més,
sinó perquè, a més, la gent, quan estàvem...
molta gent que es veia sense treball o sense opcions
han vist un filó en la gent que es proposava
que es posés ara en el tema de sedoterapeutes,
però com a cursos de formació
per fer-hi les seves pròpies consultes,
és a dir, com a part de víctima,
però també de verdur, no?
A la premsa hi ha hagut un ouge prou gran,
també amb el silenci còmplice de les autoritats sanitàries,
que haurien d'haver estat controlant d'alguna manera
aquest tipus de falses formacions
i de propostes perilloses, com contava Miquel Perlado.
Clar, al final estem bé que de la estructura piramidal
que sol tindre aquest tipus de negocis,
els gurús de la punta són els que sorten guanyant,
els de la part mitjana, per dir-ho d'alguna manera,
són els verdugos que a les seves voltes són víctimes,
que a moltes voltes es deixen molts diners en formació,
molts diners en compra de materials
o en reciclatge de cursos
que no valen ni el paper en què està escrit,
i a més ells es veuen forçats a creure tant en el que estan fent
que acaben esparxint encara més a les fulles, diguem,
a la gent del carrer,
a les últimes víctimes d'aquest conglomerat.
Miquel, quines autoterapies són tendència?
Va canviant en funció del temps en què vivim,
però que avui dia tenim aquests grans blocs,
un psicomercat, que és el que descrivim com un mercat
que entra molt bé en el temps en què estem vivint,
on hi ha un ampli ventall de propostes molt orientades
a cuidar-te, tenir cura de tu mateix,
atendre't a tu abans que l'arrestes,
una cultura molt narcisista en què vivim,
i aquest tipus de propostes toquen aquesta diana i la toquen bé.
Em sembla que els noms són originals, per això.
Vull dir, constel·lacions familiars.
Emilio, què són les constel·lacions familiars?
La part de marketing la tenen supertrillada, això sí.
Les constel·lacions familiars són una cosa prou escabrosa.
Proved de Berkheilinger, que va ser un cura nazi,
nazi literalment, era seguidor de Hitler i tal,
i va decidir fer una espècie d'anar-se a l'Àfrica
a prodigar allà el cristianisme,
però va canviar d'idea quan estava per allà,
va adoptar allà el sincretisme que tenien per la zona,
i va fer un reflex trement d'unes històries
que acabem dient, per resumir,
que totes les desavenències que hi ha en una persona,
qualsevol problema psicològic,
veuran que estan repetint alguna mena de patrons familiars
perquè estàs repetint una història dels teus ancestres
o hi ha alguna distorsió en el seny de la família
que fa que no siga la estructura patriarcal
que, segons ell, seria l'ideal.
Per dir-ho d'alguna manera, per un exemple literal seu,
si a una xiqueta la viola del seu pare,
la víctima és el pare perquè la filla el que està fent
és que, com que la mare no li dona tot el sexe que ell necessita,
llavors ella està prenent el rol de la mare
per a cobrir, diguem-ne, insè de paper,
per tant, tots són culpables menys el pare.
És una cosa superesquerosa,
és una cosa que està culpabilitzant totalment la víctima
i la família de les famílies de la víctima
perquè són els causants, segons ells, de tots els problemes.
I això fa que tingui un component sectari molt potent
perquè acaba destruint els nexes familiars,
els nexes d'amistat...
I no són pocs casos que la gent que ha anat amb un problema psicològic
a aquests tipus de propostes
i han acabat a la vorera del suïcidi o suïcidats
perquè s'han allunyat dels seus éssers volguts
de tractaments reals per als problemes que teníem.
Deixa'm dir que hem estat mirant la vostra web,
la web de l'apetp.com,
apetp.com,
on estan classificades més de 40 saudoteràpies
i està molt ben explicat perquè hi ha una llista sencera
amb els noms i amb algunes d'elles, en la gran majoria,
i hi ha una explicació molt breu de...
No és una llista exhaustiva,
són només unes quantes que tenen.
Sí, sí, sí, són mirats.
Enric?
Jo et voldria preguntar, Miguel,
vist des de fora una sensació que és tot aquest tipus de saudoteràpies,
comences en un problema que pot ser haver perdut la feina,
una ruptura familiar,
perquè s'ha mort un ésser estimat,
o una relació amorosa que s'ha acabat, etcètera,
i al començar en un problema, anem a dir lleu o temporal,
acaba desencadenant-se o ramificant-se en molts problemes
que abans potser no existien.
Des de l'inici i final d'aquest procés pseudo-terapèutic
mai està del tot clar,
i llavors és com que s'eternitza.
Això és realment així, o com treballen?
És un dels indicadors l'únic,
perquè quan parlem d'aquest tipus de problemàtica
s'han d'ajuntar una sèrie d'indicadors a l'hora.
I aquest és un d'ells, quan el procés és de veure
que el com confús, que no queda clar,
que els límits són, en fi, més que difusos,
quan hi ha relacions duals,
quan ja no és la relació exclusivament a la consulta,
sinó que ja són amics, companys, amants, etcètera.
I és l'indicador prínceps.
Si al final aquella relació,
que suposadament hauria de ser professional,
és d'haver un altre tipus de relació
que per a cita del client i el converteix en un creient,
o que, com tu deies, el propi procés va enredant a la persona
en acabar des d'ordenant la biblioteca del seu suposat terapeuta,
o ajudant a cultivar les seves flors,
o tenir relacions sexuals,
perquè és una mesura de creixement personal o d'eliberació,
hi ha una transgressió.
Finalment, el que estem parlant és una qüestió també,
almenys des del meu angla, una qüestió ètica,
de respectar la persona, de no envair-la, de no adoctrinar-la.
Tenim un marc de treball i uns límits que no es poden transpassar.
Molts cops tinc pacients que de vegades es xoquen.
Vostè i jo no podríem anar a fer un cafè fora d'aquí.
Vostè i jo tenim una relació professional.
A mi em ve al cap, no sé si és correcte,
la fàbula aquella de la granota i la cassola.
Totalment.
Fins que no vull, vull, vull, està bullint al màxim,
la persona no se n'adona que s'està cremant viva.
Clar, i això com...
això, algú que, no ho sé, que hagi perdut la feina,
o que estigui després del Covid tocat, etcètera,
o algú del seu voltant i ens està escoltant,
com podem ajudar? Quins ítems?
El que estigui a prop, home, que ho observi bé, no?
És a dir, la persona cada vegada parla per boca d'un altre,
s'allunya, s'incomunica,
no accepta una crítica o un raonament crític o analític.
És com anar a dintre o a fora, com un esteu en contra meu
o esteu a favor, o hauríeu de venir per provar-ho.
Habitualment, engoixant tota la família, no?
És a dir, que comença un i després vindrà el teu tiet,
el teu germà, el teu...
Però tothom amb la mateixa persona.
Llavors, bueno, aquell que estigui observant canvis,
això, prudència, que obri el diàleg,
i sobretot no precipitar-se a l'hora de dir
cuidador, perquè ja estàs,
perquè, insisteixo, potser és un tas puntual
i la persona no torna, no?
Estem parlant amb Miguel Perlado, que és psicòleg,
psicoterapeuta, especialitat en sectes
i autor del llibre Captados,
i Emilio Molina, que és vocal de l'associació
per protegir el malalt de teràpies sedocientífiques
i de la xarxa de prevenció del sectorisme
i abús de la debilitat.
Emilio, et faig la mateixa pregunta.
Si algú n'està escoltant i ell o algú del seu entorn
en una situació delicada, què li recomanaria fer?
Quin procediment segueix a la seva associació?
Si estan en les primeres fases,
és fàcil dir-li, doncs, no sé,
compta'm de què val el que estàs fent,
anem a buscar informació junts, a veure què parlen,
i orientar-me una miqueta cap a llocs crítics
que puguem ficar-li en pla de...
mira, mira, sí, cuidao, alerta,
que estan parlant que això que t'estan ficant
potser no és un tribo limpio, no?
Però si ja estan, diguem, molt implicats,
com estava dient Miguel,
la estratègia és totalment distinta,
no se pot anar ni molt menys confrontant,
perquè llavors ells ja l'han preparat a ells a personar
perquè et vegin com a satanisme, no?
Si té tot molt radical, tu siguis el que està interposant-se
entre ells i la seva millora personal,
o el seu futur professional, o el seu el que sigui, no?
De seguida, tenen ja l'excusa per ficar-te la creu
i no tornar a parlar amb tu.
Llavors, en aquest moment, el que sempre recomanem
és cercar ajuda professional especialitzada, com ara Miguel,
que puguin anar cas per cas, perquè cada cas és un món,
mirant com se li pot, sobretot intentant no tallar
els vincles que se tenen amb la persona,
i intentant demetjar mitjançant el diàleg socràtic,
el tema d'intentar general o regenerar el sentit crític
que els han fet perdre, el tema de fer-los veure
i no fer coses rares, però intentant que sigui gairebé la persona
la que fa el clic, si no és molt complicat.
M'ha agradat això dels mètodes socràtics, de fet, últimament
sembla que hi ha un corrent de llibres de filosofia adaptada
al segle XXI en un format molt divulgatiu i entretingut,
ara amb el que, per exemple, un llibre que es diu
Més plató i menys prózac o el consol de la filosofia.
Creu que la filosofia explicada de manera senzilla pot ajudar-nos
a tenir una millor consistència emocional?
Com a ciència, però ens és molt útil.
Hi ha moltes coses que no són científiques,
però poden ser de gran utilitat, i sense elles no podríem
tampoc funcionar.
I és una cosa que els últims anys, quan vas a una llibreria,
hi ha una secció que posa autoajuda, que s'ha fet molt popular,
les tacetes d'una marca que ara no direm, però totes les tenim al cap.
Clar, i no sé si filosofia també,
i pot ser per estructurar una mica el cervell,
però també el que ha comentat del diàleg socràtic,
no sé si el podries definir, i una mica pot ser
si sapiguem tots argumentar millor,
clar, quan algú t'està argumentant algo i t'està intentant vendre algo,
com a l'empresa o a la feina, aquí hi ha una fal·làcia
enmig del raonament, m'estan intentant pillar.
No sé si això pot contrarrestar, factor emocional i criteri,
si pot contrarrestar a l'inici, quan s'està produint
aquesta primera aproximació.
Sí, d'entrada, l'autoajuda és un...
Cal com que no es pot arribar a assolir,
perquè això d'ajudar-nos a nosaltres mateixos
és difícil, no?
És difícil per no dir impossible, en el sentit que
nosaltres ens construïm i la nostra ment ens construeix
en una relació, és a dir, necessitem de les relacions
per créixer, per funcionar, necessitem de les relacions,
dels grups, de les altres persones, és a dir, que nosaltres,
en abstracte, per si sols, no construïm una ment,
i ja des que som nadons, no?
I després es va construint al llarg de la teva evolució, no?
Llavors, clar, això introduceix una paradoxa erradicada
en el sentit de, bueno, i això hi ha una tensió, no?
Entre el prisma, diguem-ne, d'Occident o d'Orient, no?
En el sentit de com ens movem a les relacions, com funcionem,
fins a quin punt ens obrim o no ens obrim, no?
Confiem o no confiem en els altres, és a dir, són ítems que,
si han estat ben establerts, diguem-ne, des de la infantesa,
l'adolescència, el propi desenvolupament, no?
Poden enfortir a la persona, a l'hora de resistir, no?
En contextos que el que busquen, sota un pretext o una aparença benèfica,
el que busquen és una altra finalitat, no?
Llavors, tot allò que serveix, si insisteixo, no?,
a nivell personal, per enfortir-se, és òptim, no?
Perquè permetrà tenir un diàleg amb un mateix, amb uns altres,
que sigui crític i autocrític,
on un pugui incorporar altres formes de veure i d'entendre les coses,
i sobretot tenir un pensament flexible.
És a dir, estem en un moment que cada vegada és més important
que la vida, és un pensament flexible, no?
Perquè el contrari és el que construeix un fonamentalisme,
una identitat rígida, i el que fan aquests tipus de propostes
és una simplificació tan extrema que, al final,
lluny d'obrir el pensament,
que és una de les coses que expliciten en el seu programari,
el que fan és tancar-la, no?
Tancar-la en tres o quatre maneres de simplificar la realitat,
i llavors tot arreu d'ells, a nou tipus de personalitat,
a quatre tipus de no sé què o a cinc tipus de l'altre, no?
I llavors intentar simplificar la teva personalitat.
M'ho anava a dir de tip, no?
Tots pensant en joc.
A bon entenedor, poques paraules.
Doncs això, ojalà tinguéssim, no?
I bueno, en fi, la psicologia durant molt de temps ha intentat
aïllar indicadors, factors de personalitat,
i reconeixem que som molt complexos i que tenim moltes facetes,
i que, en fi, no podem simplificar.
I aquests tipus de propostes fan una hipersimplificació de la realitat
que ens tranquil·litza molt, perquè, clar, quan estem patint,
hi ha una angoixa o un descensís o una desorientació
que hi hagi algú fora, novament, en un vincle que ens digui,
jo et donaré això que tu necessites,
que és la calma, la llum, la sanació, la transformació,
la llibertat x, tu deposites una confiança al 150%
perquè aquella persona no et mereix cap desconfiança,
si d'entrada, a més a més, com tu deies,
tu has recomanat un amic, un veí, el teu company de feina,
llavors què he de sospitar, home?
I a més a més et diuen que la teva mena et traiciona,
i et connecta i deixa't fluir, deixa't endur,
que has de ser tot cor.
Clar, aquí comença un procés que al final et destripen,
en el sentit que t'obren en canal, et sacsegen,
i quan surts d'un curs d'aquest, dius, wow, això és molt potent,
conclusió funciona, no, és una falsa conclusió.
Que jo li sacsegi a vostè no significa que l'estigui sent endarrer,
significa que l'acabo de sacsejar.
I vostè dirà, uf, quina removuda, no?
Sí, clar, si li sacsejo, quedarà removut.
Però clar, això no significa ni que sigui efectiu,
ni que sigui tampoc bo, ni res,
sinó que significa que hi ha hagut un impacte tan brutal
que quan surts d'un cap de setmana dius,
wow, hauries de venir i hauries de provar.
Això porta un sovidó que l'experiència es diu que després
es normalitza, és com als videojocs, no?
Quan agafes un videojoc nou,
a aquell que li agraden els videojocs ja sap el que dic.
T'agafa una dèria que estàs tot el dia jugant
i fes el del costat i et diu, escolta, podia estar allà una mica?
No, no, espera, que estic acabant amb aquesta pantalla, em falta una.
Escolta, deixa allà, que t'has quedant atrapat.
Estan en un videojoc, dit així, o en un laboratori en viu,
perquè al final el que fan és això, no?
Ficar-te en un context on et diran,
tothom ha de passar per aquest mateix procés, no?
És que si entenc que si estàs una setmana en dejú
amb un grup de persones... Imagina, o potser no surts.
Clar. D'entrada potser no surts.
I després pot haver-hi la falsa percepció de dir,
wow, això funciona molt perquè és molt potent,
la gent cridava, xisclava, plorava, estava pel terra, s'abraçaven,
ja, i quin és el propòsit i la finalitat d'això,
i en quin context i qui són les persones
que estan portant aquest procés, no?
Emilio, et volia fer una pregunta, que també l'has tingut el Miguel.
Hi ha teràpies que potser fan saltar algun alarma pel seu nom,
o si dic que s'ha pogut fer, doncs, no sé,
hi ha algú que diria, ui, això és més complicat, no?
Però si la teràpia es diu o el curs en qüestió es diu mindfulness,
hem d'anar a l'alerta també,
potser hem d'entrar en cada un dels casos.
Penso també en el coaching, que són paraules
que també s'han posat de moda,
i que jo fins i tot he d'admetre que en algun moment m'ho he plantejat.
A mi em cal un coach o no em cal un coach,
o tinc casos propers que han anat a mindfulness.
Hi ha riscos darrere d'aquests cursos o podem estar tranquils?
Doncs sempre hi ha riscos.
Hi ha una gradació quan parlem de sedoterapies.
En el cas del mindfulness no parlem tan sols de sedoterapia,
és una teràpia que realment el que està és unflada,
està, per la moda, s'extralimita els seus beneficis,
però com a tota teràpia real,
per posar-hi la definició que gastem o que és funcional per a nosaltres,
és tota aquella proposta per aliviar, previndre o tractar una malaltia,
mental o física, que no ha demostrat ser vàlida per allò que diu que ho és.
És la nostra definició de funcionament de què és una sedoterapia.
Llavors, el tema del mindfulness,
i que s'ha mostrat útil per a aquests problemes,
bàsicament és una meditació enfocada a concentrar-se en la sí i ara.
Si algú té molts problemes,
s'agustia molt pel futur o per algun trauma del passat,
l'hi ve a dir, oi, no he enfocat en el que estàs fent ara,
i no t'atabales tant pel que ha passat o el que t'ha de vindre.
Això a molta gent li pot funcionar, si està venduda,
perquè també té una infiltració,
en el que diu en Miquel, de la part pràctica,
de molta gent que se n'aprofita d'aquesta,
de la moda que hi ha darrere de so,
per insertar-ho des de cursos sectoris,
de cursos fraudulents d'altres formacions
que no tenen ni pèr ni de caps
o fan una variant sui generis del que és el mindfulness
adaptat als seus interessos esporis.
Però el que t'hi que té és que està molt enflat,
és a dir, els beneficis que ha demostrat de manera robusta
el mindfulness no estan tan poc allà,
és una ferramenta més des del corpus de la psicologia,
com podia ser, jo què sé, la imagineria guiada,
o la relaxació enfocada en la respiració,
o en les contraccions i relaxacions musculars.
Vull dir que sempre hi ha que n'hi ha moltes explicacions.
Hi ha pseudo-teràpies que són molt més agressives de partida,
com pot ser les que et fan prendre el J-CHEW de l'UID,
com el CDS o el BMS,
altres que diuen que no t'has de tractar un càncer
perquè la manera que té el cos de dir
que tens algun conflicte emocional,
dius que són més clarament lesives,
però el mindfulness el que té és des que,
si està ben fet, és només una ferramenta més
que ha d'estar inclosa més d'un tractament psicològic més ampli,
i que s'està extralimitant en tema de col·legi digital,
no té cap sentit ficar el mindfulness,
perquè estem parlant d'una ferramenta terapèutica.
Si algú té algun problema psicològic, algun nen o algú que sigui,
el que ha de fer és anar a un psicòleg
i ell ja li mostrarà la ferramenta que li convinga més al seu cas.
El cas és que quan estan infiltrant-se,
per la moda sobretot, en diversos llocs,
i començar a extralimitar-se i tal,
hi ha gent que arriba amb un problema
que entra en un circuit on hi ha una certa politòxicomania.
Entra en això i com que hi ha gent que creu en altres coses,
comença a dir-li que has provat les constel·lacions familiars,
i poquet a poquet va pujant la posta,
va ficant-se en el tema de la marihuana i les drogues.
Uno no comença amb la heroína, però comença amb un porro, al millor.
Llavors, diguem que podien ser els porros de les pseudo-teràpies.
El mindfulness, en concret, en cuanto al coaching,
és un caixó desastre enormement gran
que va començar una miqueta des del món dels esports,
com a entrenador, però el que va passar
va marxar la figura de l'entrenador, mentor, assessor,
que poquet a poquet anava infiltrant-se una miqueta més
des del món de la psicologia,
i és el punt que parlar d'un quarts,
que abans se sentia més per al món empresarial, al millor,
o al món dels esports,
i avui en dia, pràcticament tot el món pensa en un psicòleg,
una miqueta rara, un psicòleg sense formació,
un psicòleg o algú que està fent té suport psicològic
sense ser psicòleg.
I allà està el perill que parlem sempre,
que és gent que té un problema i va a aquest tipus de gent,
i surt amb aquest problema i amb tots els altres
que l'han induït o que els desorienten
en el tema de tenir un tractament real, vàlid, per al que necessiten,
perquè al final el problema de les pseudo-teràpies
no és tant el mal que fa una pseudo-teràpia en concret
com la desinformació en temes de salut
al que es posa a l'individu, al pacient, que tenim dret a aquesta informació.
Veràs, com a mitjans periodístics no ho sabeu millor que ningú,
és un dret molt reconegut, molt protegit,
però que en temes de salut, pel que sigui,
no se controla i qualsevol pot...
De fet, inclús el propi terme psicoterapeuta,
a mi em va xocar moltíssim saber fa uns anys que no està protegit.
No és com dir que ets metge o que ets infermer.
Jo puc dir que soc psicoterapeuta i ningú em pot dir res,
perquè no és un terme protegit, no és com dir que soc psicòleg.
Llavors, qualsevol es pot dir psicoterapeuta,
encara que no tinga cap tipus de formació ni capacitació clínica
per tindre les seves mans a ningú.
I això és del que es beneficia en quarts
o qualsevol gent que està a fer el subagost en aquest terreny.
Ho deia perquè crec que hi ha universitats que també fan cursos
o fan cursos de mindfulness i de coixintament, no, Miguel?
Bueno, com estava comentant,
si inclús les flors de BAC s'han infiltrat
en el Col·legi d'Infermeria de Barcelona,
doncs imagina't que no hi ha un control,
no hi ha uns filtres crítics en cap tipus de centres.
Hi ha de la salut a universitats, hospitals,
ecològics sanitaris,
veiem que estan infiltrats a tots els nivells, en totes parts.
És un problema.
Per altra banda, també és important, de cara a l'OIEN,
de diferenciar el que és una tècnica d'una teràpia.
El mindfulness és una tècnica, és una teràpia.
I moltes vegades l'usuari o el que no coneix,
perquè no té la necessitat ni ha tingut la formació necessària,
confon el que és la tècnica amb una teràpia,
que requereix una teràpia, tot un conjunt de tècniques
que siguin agrupades en un cert sistema,
que dóna a compte com funciona la ment i com funciona el procés,
etcètera, etcètera.
Això, per una banda, per l'altra, a mi particularment,
com cregui que anant a Lourdes se n'anarà,
o que abraçant-se als arbres connectarà amb la seva essència,
o que posant les mans d'una determinada manera
transmetre una energia a una altra, bueno,
és la seva convicció.
Estem parlant d'un amic que té a veure amb les conviccions,
que no siguin destructives, no hi ha un dany,
i en aquest cas, bueno, s'ha de respectar.
I aquest és un prisma que també no hem de perdre de vista,
de respectar les diverses opcions, les conviccions de les persones,
i fer una anàlisi més curosa quan aquestes conviccions
comencen a relliscar cap a una pendent que pot acabar
sent destructiva per la persona.
Café Orwell, en Miguel Peraldo, psicòleg, psicoterapeuta,
especialitat en insectes, Emile Molina, vocal de l'associació
de malaltes teràpies, de la PTP i també de la retúne.
Moltíssimes gràcies per ser avui amb nosaltres el suplement d'estiu.
Molt bon dia. Molt bon dia.
Nosaltres.
Cada dia ho tenim tot a punt
per fer-te sentir com a casa.
Tot gira a Catalunya Ràdio.
Casa teva.
En Guàrdia, amb Enric Calpena.
Aquest estiu, l'En Guàrdia no se'n va del tot de vacances,
perquè tornem a emetre alguns dels programes
més interessants d'aquesta temporada.
Alguns dels programes que a nosaltres particularment
més ens han divertit
i que podeu repassar des d'aquí, des de Catalunya Ràdio.
En Guàrdia, amb Enric Calpena.
Aquest estiu, de dilluns a divendres, de 3 a 4 de la tarda.
No us els perdeu.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
Catalunya Ràdio.
Casa teva.
El risc d'incendi descontrolat
i tu llençant borilles per la finestra?
Foc off.
Amb la sequera que patim i faràs barbacoes a tocar del bosc?
Foc off.
I ens enduràs petards en plena onada de calor?
Foc off.
Saps que si utilitzes maquinària on no toca pots provocar un desastre?
Foc off.
Aquest estiu més que cap altre.
Si veus foc o una columna de fum, truca al 112.
Diputació de Barcelona.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Delhi, 1795.
Sóc en John Beecham Squire.
Ja no represento la companyia de les Índies Orientals.
La meva intenció és comerciar amb honradesa.
És amic o enemic?
És una gent de la companyia.
La senyoreta Osborne és la millor institutriu de tota l'Índia.
Té una menció majestuosa.
No se'n fia gaire d'en John Beecham.
De vegades les aparences enganyen.
La menció Beecham.
A TV3, diumenge a la nit, estrena.
La tecnologia ha d'estar al servei de la ciutadania.
Per això la Generalitat de Catalunya
impulsa l'estat del benestar digital.
Cal garantir la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes
a l'hora d'accedir digitalment als serveis públics en tots els àmbits.
I això vol dir tenir una cura especial dels col·lectius més vulnerables
i assegurar la connexió a la xarxa per a tothom.
La transformació digital s'ha de centrar.
Sobretot en les persones.
I per aquest motiu, l'administració ha desenvolupat
noves modalitats i nous canals d'atenció
perquè ningú quedi fora de la tramitació digital.
Si tens qualsevol dubte, truca al 012
o entra al web atencióciutadana.gencat.cat.
Humanitzem la tecnologia.
Practiquem el benestar digital.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Linca.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya.
De l'1 al 5 d'agost a Palamós,
amb so de copla, el Festival de Copla de Catalunya.
I participarà la companyia elèctrica d'arma
amb la principal del llobregat, Jazzwoman, amb so de copla,
Albert Guinovari i Montserrat Casas,
amb la copla Sant Jordi Ciutat de Barcelona,
i Xavi Lozano, amb la copla mediterrània, entre d'altres.
Més informació, amb so de copla.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca.
Aquest estiu,
desconnecteu el 43è Festival de Torroella de Montgri.
Del 29 de juliol al 18 d'agost,
la millor música clàssica
amb concerts de la Schamberg Orchestra of Europe,
Marc Padmore, Bikingur Olafsson,
Maria del Mar Bonet amb l'Arpeggiata,
Marco Mezquida, el quartet Gerà,
Érica Grimaldi i Janine de Vic, entre d'altres.
Més informació a festivaldetorroella.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca.
Linca.
A Catalunya Ràdio.
Les gulfes són l'indret
on s'amaguen els records d'una vida.
Every time we say goodbye
I die only...
Les gulfes d'Algorina són sessions de cinema i cançons
que ningú vol incloure als horaris comercials.
Dissabte i diumenge, a les 10 de la nit,
a Catalunya Ràdio, amb Àlex Gorina.
Crec que tampoc hi puc creure. Pou mèrit o gratis.
M'estic morint.
Vols que l'entrevista en aquest punt? Crec que sí.
Moltes gràcies, Maria Sherman. A tu!
Sholeh Sholeh.
Falten 20 minuts per a les 12.
Tornem a connectar amb el Miquelet. On ets?
Hola. Segueixo aquí, a Santquirze del Vallès,
per a la pizzaria particular que he de muntar de l'Èric.
Has aconseguit fer una pizza incompestible o no?
No l'he deixat fer,
però l'he ensenyat a fer una margarita.
però ha sortit algo bastant presentable, sí.
Complicat perquè... Estava boníssima, la pizza,
però ella s'ha queixat tota l'estona durant el procés, no sé...
És que el Micalet és una mica un bèstia.
Sí, és molt... Sí, sí.
Saps el que dius? A més, té unes...
Bé, és molt gros, no?, el Micalet, vull dir, està fortot,
i és tot un armari, però suposo que per articular no acaba de...
Li costa, diguéssim que li costa, el Micalet.
Perquè tu, Erico, estaves buscant gent, a més, per...
Quan ho vaig veure un vídeo fa poc, buscava gent per treballar amb tu.
Sí, sí, si el Micalet és una opció d'hornero, començaria.
M'ho ha dit, eh? Jo m'he ofert, jo m'he ofert, l'he dit.
Sisplau, contracta'm.
M'ha dit que a partir de setembre està disponible, ja.
Perfecte.
Just quan acabi el suplement... Per acabar el suplement.
Sorpresa.
Miquel, artis amb l'atur.
Per cert, que hem fet una consulta a Twitter,
preguntant quines són les coses més estranyes
que havien fet les persones amb una pizza.
De moment tenim l'Albert Rubí, que ens diu donar-li un troset a un cranc
per poder caçar-lo, o sigui, gent que ho fa servir d'esquet.
També l'Eduard comenta que té l'acostum de doblegar-les
i menjar-les com un kebab, que això també té la seva ciència, no?
Això es pot fer, i a part el Martí, aquí, el tècnic,
ho ha fet una mica,
i haig de dir que a Nàpolis hi ha molta gent que ho fa, també,
vull dir que està provat, diguéssim.
Per l'Associació Neuvretge Pizza napolitan està provat, això.
D'acord. Miquelet. Digue'm.
Perdona, que t'he tallat, que estaves fent una pregunta abans.
Ah, sí, no, l'hi volia preguntar
perquè just xerràvem aquí amb ell i sa germana,
que és el cervell maquiavèlic del màrqueting
de l'Erik Allà, la pizza iolo,
i li he preguntat per la pizzeria quin nom tindria,
i m'han dit que no t'ho podem dir
perquè tenim tot un procés encès per desballar el nom,
per revalar el nom. Ah, d'acord.
Quin és aquest procés maquiavèlic que heu ideat
entre tu i la teva germana?
Jo t'explico, la pizzeria on estem ara mateix es diu
El Joco de la More, que és un nom que m'encanta,
però per la nova pizzeria s'ha obert per una raó,
i aquella raó es desballarà mitjançant un documental
el dia de la inauguració,
i aquest és el nom, el nom és la raó
de l'obertura de la pizzeria.
I això es podrà veure al cinema a l'obertura?
On es podrà veure?
Això un cop anunciem el dia de la inauguració,
hi haurà places limitades per apuntar-se,
no sabem quantes encara,
la gent que vingui ho podrà veure en directe al cine,
i després ho aprenxarem a YouTube,
els pròxims dies.
D'acord. Ha trucat gent preguntant si tenia...
On estava el restaurant?
Perquè ho sàpigues, eh?
M'ha agradat, això. On poden anar?
Mira, és que el restaurant que tenim ara
està a casa meva, a la part de darrere del jardí,
llavors jo fa dos anys,
no me'n recordo dos anys o dos anys i mig,
això teníem com un restaurant una mica extraoficial, diguéssim,
i teníem taules i tal perquè la gent vingués,
perquè vinguessin desconeguts i tot això,
però ho vam haver de parar perquè era un desmadre.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, puc entendre-ho, puc entendre-ho, també.
No volia també...
Bueno, no farem més preguntes sobre aquest tema.
Miquelet, perdona. Digue'm.
Digue'm, digue'm.
No, no, que et vaig tallant les preguntes.
Jo estic disfrutant molt aquí, la veritat, perfecte.
Vull dir, a més, el restaurant, que és un procés llarg,
tota la reforma, el forn,
te l'estan portant, bueno, te l'estan fent,
un napolità que ha vingut i s'ha instal·lat,
que està descobrint Sabadell ara mateix un napolità,
mentre fa el teu forn.
Si ara mateix us podeu trobar dos napolitanos per Sabadell,
que són l'Ernesto i l'Alfredo,
que han vingut, han portat primer de tot,
tot el material, que són 7 tonelades de material,
i han vingut ells dos,
s'han instal·lat deu dies aquí, estan a un hotel de Sabadell,
i estan fent-me el forn allà en directe.
I diguéssim que és l'Ernesto,
que és el que fa forns més respectats de Nàpolis,
i és el mateix que va fer el forn de la pizzeria on treballava jo,
que ha vingut a fer-me exactament el mateix forn.
Com ho has aconseguit, això?
Això perquè jo, la pizzeria que treballava allà a Nàpolis,
amb la família Motxa,
els vaig dir, hòstia, és que aquest forn
reté la temperatura d'una manera que no ho havia vist mai,
com ho podem fer,
i llavors van trucar un dia a l'Ernesto
i li van dir perquè vingués a fer-me el forn a Sabadell,
i tot això, i ens vam organitzar, i mira,
ara mateix l'estan fent.
D'acord. Déu-n'hi-do.
I la família de Nàpolis, aquesta, la família Motxa,
creus que vindrà a provar les pizzas del teu restaurant o no?
És que això és el que estem treballant molt fort,
el Roberto, que és el meu maestro, 100% bé.
El que passa és que l'Antonio, que és el seu pare,
fa 30 anys que no surt d'aquella pizzaria.
O sigui, no el pots trobar altre lloc que no sigui aquella pizzaria.
I és molt difícil treure'l d'allà dintre,
i no sé com ho farem.
Però jo, el Roberto, 100%, l'Antonio, serà complicat.
Ni de Nàpolis surt.
No és que no surti de Nàpolis, és que no surt.
O sigui, ser casa i la pizzaria són els dos únics llocs on està.
Ja el tenen els napolitans, que són molt seus.
Perdoneu, us faig una última pregunta,
molt curteta, per acabar, que tenim poc temps.
Un company d'aquí, de la ràdio,
que em preguntava que d'aquí poc anirà a Nàpolis,
i si podríem recomanar alguna pizzaria di Forno di Pietra.
Una pizzaria?
D'allà, de Nàpolis, original.
Et dic només una, eh? Sí, una.
Pizzaria...
Pizzaria al Terratzo, a Capodimonte.
D'acord.
Molt important anar, que és la que vaig treballar jo,
i són els més jefes allà.
I després, si t'haig de dir una altra,
és que has d'anar al Sorbilo perquè t'emocionarà.
Faràs molta cua, però t'emocionarà.
Sorbilo, a Via Tribunal, i 32.
Genial, doncs amb aquestes dues recomanacions
i aquest magnífic reportatge que hem fet amb el Miquelet.
I Eric Ayala, gràcies per convidar-nos a casa teva,
perquè som allà, ara mateix.
Fil directe, amb Sant Quirre.
Moltes gràcies a vosaltres per invitar-me al programa.
I et desitjo que quan obris aquest restaurant
et vagi molt bé i que ens convidis, també.
Perfecte, moltes gràcies.
Com vulgueu, podeu venir aquí el Miquelet i tot l'equip.
Perfecte, Eric. Gràcies, Miquelet,
també a tota la gent que ha fet possible aquesta connexió.
El Martí Cuní, des de la unitat mòbil,
la Rugy Eltimira, amb el suport audiovisual,
i el Manel Gil. Una abraçada, fins demà.
Adeu. Adeu, adeu.
Clavat d'aquí un quart d'hora, seran les 12,
i com veieu, els dissabte subem de valent,
perquè entrem dins la sauna,
on avui entrevistarem el guionista i humanista Marc Serrats.
Són les entrevistes al vapor.
Marc Serrats, bon dia.
Bon dia.
A veure quants minuts és capaç d'aguantar aquí dins.
M'has d'disculpar perquè estic una mica ofònic.
No passa res, això tindrà tot un to baix, no?,
per l'espai on estem.
Sí, jo crec que podríem seguir amb la línia de l'espai.
Sí, que pot ser com saps quan feien el programa aquell,
el Delicatescent?
Ha de tenir tot el to de Delicatescent.
Delicat. Ha de ser molt delicat.
Quanta estona aguantarem aquí? No ho sé.
No ho sé, però jo crec que una bona estona.
En el moment la persona que més ha aguantat és el Patrick Urbano.
Sí, té pinta. Fa pinta.
Fa pinta d'aguantar molt en la sauna.
No sé si a tu també t'agrada aguantar.
A mi m'agrada bastant, més del que sigui cremar toxines.
És a dir, cremar toxines és el segon que m'agrada més,
després de consumir toxines.
Saps?
L'objectiu d'aquest espai
és intentar fer-te la pitjor entrevista de la teva vida.
És a dir, que et sentis incòmode.
Que de moment el to no ho nota, no ho denota, això.
I m'agradaria que arribéssim a certa violència.
Crec que t'hauràs d'esforçar a que jo m'incomodi,
però no passa res. Pots aconseguir-ho, crec que pots aconseguir-ho.
Hem dit que faríem tota l'estona el soroll aquest de suor amb pit, eh?
Suor de sota teta, tot el rato.
Tu tens complexa de tetes?
Bueno, clar, jo vaig desenvolupar mames des de bastant jovenet.
Llavors, jo he tingut sempre bastant complexa de tetes.
És que jo també, perquè...
I crec que quan m'has tret el tema, hi ha vegades allò de...
Però tu tens força més controlat, eh?
És igual com acaba ara,
en el passat sí que tots en algun moment passem per aquesta fase,
o la mantenim, és igual.
Passem per la fase tetes,
i jo sempre he complexat molt les meves mamelles,
però bueno, al final és una de conviure amb això.
Passa que jo m'he hagut de fer, com relativament conegut,
tota la meva carrera, tot el que estic fent,
tot el que estic fent és una canalització de masculinitat fràgil
per suplir el fet d'haver desenvolupat mames
a una edat molt precoç.
És un tema difícil de canalitzar o de tractar, a vegades,
perquè és que simplement dir sí, sí, en tens i està, i prou,
i potser no hauríem de parlar més, i quan s'han fet teories...
És gordofòbia si és contra un mateix.
Mirar-se a l'espill...
A veure, no sé, no sé, no sé...
Jo no sento que, si em fico amb les meves mames infantils,
estigui sent gordó. Potser segurament sí.
Però ser contra un mateix,
jo mateix em tiro la catapulta dins de la meva base.
És el màxim exponent de la llibertat, no?
A ver si un hombre...
A ver si un hombre no podrá meterse con sus tetas.
No es pot.
A ver si en Catalunya...
A ver si dos tios amb mames infantils no poden parlar d'això
a una sauna alliberats de complexes de 500.000 ulls.
Per favor, per favor, eh?
Que la tirania de l'Woke ens està impedint
parlar de les nostres pròpies tetes infantils.
Molts boomers encara no saben què vol dir woke.
Ho pots descriure molt ràpid.
Woke és una expressió que va...
Potser no va encunyar l'ultradreta,
però se la va apropiar,
com per fer referència a totes aquelles coses
que els fa una mica de passigolletge
a l'hipotàlam abans d'anar a dormir.
Realment això dels transsexuals...
Això és el que Jesús va dir.
I els fa aquesta passigolla.
Aleshores li van la Woke a modo irònic.
I molta gent de l'esquerra, també, eh?
Perquè hi ha també aquesta... aquesta esquerra com...
Sí, però no. L'esquerra del sí, però no, eh?
L'esquerra del sí, però bueno, però bueno.
Però fins aquí, aquesta gent que va amb un marcador i diu...
No, no, no, aquesta línia que jo marco no es pot passar.
Em va bé perquè em relliga amb els capitals que comentàvem.
Tu ets del 90?
90. Seques.
Només rodons.
Sembla dir que les generacions imparells tenen més sort a la vida.
Però és seduciència, també.
Jo crec que també cadascú s'agafa on pot, a la fusta que pot.
Per navegar, això, què és la vida?
Cadascú s'agafa a la fusta que pot d'aquest naufragi col·lectiu.
I si tu vols agafar-te aquí, endavant.
Hi ha penya que diu que tot és culpa del Scorpio.
A mi em sembla bé tot. Jo no estic en contra de res d'això.
Jo abraço tot.
Jo crec que la meva lluita contra coses
que no estiguin provades encara científicament
és dir que sí a tot, a ultrança, i inclús equiparar-ho.
Inclus dir tot lo mateix.
M'està bé. Endavant.
Perquè si un dia descobreix...
Sortarà molt interessant, eh?
Descobreixen que l'horòscop és veritat,
haurem fet un ridícul increïble.
Durant molt de temps.
És un gran ridícul. Estava allà davant el manual.
Estava allà, i era com que...
Si tu estàs guardient,
no sortirà això de vanguardia perquè sigui mentida.
Tu estaven dient i no vam ser capaços de veure-ho.
Estàvem dient que d'això...
Vale.
Sí, anàvem filant amb els pecats.
Hi ha una altra manera de classificar la societat,
a la banda de dretes i esquerres,
que són funció de l'any que has nascut,
i que és quan vam començar amb l'edat,
s'han posat etiquetes de sobres conegudes,
milènies, etcètera, centènials, en fi.
Però a mi el que m'agrada és que s'han dit moltes coses.
Moltes coses.
I molt amb el judici del pecador,
una història de la humanitat que té molts anys.
I m'agradaria proposar-te
algunes acusacions,
o les acusacions més habituals de les nostres generacions,
perquè em facis...
que et treguis una petita flor del camp de merda
que jo et llançaré a sobre ara.
Anem a ser floristes.
Perquè tu m'has dit que saps treure la virtut de l'horror,
o no sé si ho has dit així, però jo ho dic així.
Jo no t'ho he dit, però m'agrada.
M'agrada que pensis que ho he dit jo,
i a partir d'ara faré veure que ho he dit jo.
És que tot tendeix a ser molt optimista.
Tot tendeix a ser...
Això és molt catalanet, també.
Són digitals, emprenedors, compromesos, ambiciosos,
autodidactes, inconformistes, però...
però van tan ràpid que quan arriben al món real
aquesta velocitat els fa frenar en sec.
Això és una merda de... de... de persona gran, tio.
Què vol dir que van tan ràpid que quan arriben al món real?
1, què és el món real, primer de tot?
Primer de tot, discutim què és el món real,
perquè les xarxes són tan món real com qualsevol altra cosa.
Jo li diria, si de cas, món analògic.
No és una expressió meva ni res que se li assembli.
Però...
Quan arriben al món real van més lent perquè no sé què...
No, quan arriben al món analògic van més lent
perquè són incapaços de trobar una feina
i els seus estudis no serveixen per res
perquè no pillaran cas en ser puta vida
i perquè el millor que poden fer, encara que jo no ho faci,
és drogar-se, ser poliamorosos
i intentar créixer de forma diferent.
Sí, hi ha una espiral que...
Durant la postguerra, també es van fer...
Me'n recordo.
També es van crear comunes i la gent es juntava
i sortien com rotllos hippies i rotllos anarquistes,
perquè la penya s'agafa el que pot
quan el sistema no li permet ser normal.
Normal no normatiu, en plan dintre de l'altre.
Espera, eh, que tiro les... Fes, fes.
No, això es crea...
Crea experiència immersiva.
Hi ha una espiral que sobretot...
no sé en quin tipus de població s'ha vist,
però està clar que són les joves perquè ho coneixen,
que potser ja saben el que estaves dient,
que és l'espiral dels jocs, d'ordinador,
i això ara sembla que sigui broma,
però crec que molts pares, mares, infamiliars ho viuen cada dia.
L'espiral dels jocs,
l'espiral dels porros o del tabac,
i l'espiral de la masturbació, sobretot masculina, en aquest cas,
que es converteix en un bucle dopamínic,
doncs sembla que no hi ha sortida o cal una reflexió profunda.
Has dit jocs, has dit...
Jocs sobretot d'ordinador, porros o drogues o tabac.
A veure... I un anisme.
I un anisme, sí.
No... lluny estic de negar que això no existeixi,
sobretot perquè la canalla comença a mirar porno en vuit anys,
però perquè tenen la possibilitat de fer-ho.
Respecte al tema de...
M'he quedat amb masturbació
i se'm segueix oblidant el del mig tota l'estona.
Jocs... Ah, a mi també.
Jocs... Ah, drogues. Sobretot porros.
Per què se'ns oblida, justament, aquesta manada?
No sé per què se'm oblida el dels porros tota l'estona.
Ja, la droga està molt extesa,
no pas més extesa que als vuitanta,
i la gent no fuma més porros que quan hi havia costo culero.
Sí que ha quedat que hi ha més droga, ara,
però la gent que conec s'ha començat a drogar fort, amb trenta.
No sé quina conclusió estic estrenyent d'això,
però en qualsevol cas a mi totes aquestes coses em preocupen de forma relativa.
Jo penso que la droga hauria de ser legal, tot i no ser una consumidora.
Però... no sé.
I respecte a la masturbació, ja et dic, als 90 i abans,
em consta que hi havia grups de xavals
que quedaven una tarda amb un exemplar de la revista FHM,
i... i... i grupalment.
Potser s'ha perdut lo de grupalment.
Hi ha una crisi de valors col·lectius, de comunitaris,
i tot és individualisme, i en la línia d'això...
La gent ja no se l'apela en grup.
Tenim titular.
La gent ja no se l'apela en grup, com es feia als 90,
que entrava la mare del buit i deia...
Ah, mira, has preparat bocates de fuet, per tothom.
És la generació de les contradiccions.
No els agraden les jerarquies i tampoc sé cap,
excepte que canviaran continuament d'empreses
però al mateix temps valoren l'estabilitat
i, per descomptat, un bon salari.
Això és una altra merda, tio.
La majoria de...
Molts hippies van acabar de bròkers, de borsa.
Perquè quan... quan entres pels perillosos,
tot i que compartits camins de l'anarquisme ideològic,
és molt fàcil acabar-te convertint en anarcocapitalista.
Sempre hi ha hagut aquesta contradicció en base al sistema,
perquè el sistema és lo suficientment fort
com per rebentar...
rebentar pertot arreu a qualsevol generació que se li posi davant,
com a mínim fins ara.
Menys els joves valents d'estat islàmic,
que jo penso que són els únics que han dit...
Anem a prendre'ns en sèrio el tema d'acabar amb Occident.
Anem a ficar-hi.
Que no sigui la cartolina de divendres, que sigui un TR.
Aquesta última cita ens parlava de contradiccions.
Què, les contradiccions?
Crec que hi ha certes actituds de la dreta
que se'ns han sigut... se'ns han sigut com arrabassades.
Tinc la sensació que l'esquerra busca ser bona
i la dreta busca ser útil.
Però amb la moral, llavors?
Jo crec que té bastant a veure amb la moral.
La moral crec que és necessària.
Perquè prescriptor de no moral,
perquè no sé la paraula antònima prescriptor...
Quina seria? Quina seria?
De tractor.
No, tio, però tu no creus que és com jo penso bastant...
No sé si és una cosa com cristiana que tinc al cap i tal,
però m'agrada bastant la idea de sentir-se instrument d'algú.
I utilitarista ets.
En aquest sentit.
Bueno, aquest és si et dona una filosofia pràctica de...
Aquesta cosa del guardiola, d'aquesta modèstia permanent,
o aquesta cosa...
Tinc dos grups que respecto molt,
que són Mishima i Manel, de parlar de la vida, no sé què.
Sí, la modèstia,
el no volgut ser protagonista de la pròpia vida o de la societat.
Jo crec que fot bastant a l'esquerra.
No sé si Manel és d'esquerra, o no.
En tot cas, passem olímpicament del tema de Manel.
Crec que una ha de pensar i dir...
Què soc? Un tornavís? Soc un tornavís.
Què soc? Un rematge? Soc un rebló, perdó, en català.
Què soc? No sé què? Doncs tal.
I tirar, i tirar, i quan s'acabi la xofa, bona nit,
per la caixa, i que vingui un altre.
I a passar el relleu.
També et dic que aquesta temperatura m'està penetrant fortament.
M'ha passat una cosa que no m'ha passat mai.
Està bullint molt i no puc ni aguantar-lo.
Fem una cosa. Jo me'n vaig, tu et quedes aquí,
ens expliques si tenim algun espai on et puguem veure properament,
que és una cosa que hauria de fer jo,
però com bé saps si és la pitjor vista, la més incòmode...
Bona sort. Gràcies, Albert.
D'acord, on et deixo el micròfon? D'amunt del carbó, aquest, quan acabis.
D'alt d'això, no? D'això.
Val.
Hola.
M'està a punt d'agafar una hipotèmia o alguna cosa, no ho sé.
Soc el Marc Serrats i faig el tancament de gira
del meu espectacle Alta flipamenta
durant l'octubre i el novembre d'aquest 2023.
Girona, Vic, Barcelona, final de gira de Alta flipamenta.
Última setmana d'octubre i dues primeres de novembre.
Veniu perquè pot ser una cosa bastant antològica
i perquè necessito que vingueu,
perquè me'n vull anar a casa,
havent sentit bastant de soroll, força soroll, molt de soroll.
Gràcies per haver vingut.
Visca la ciència, que algú et truqui una ambulància.
Vale.
Tot i ara.
La Margalida, fer-li un fi,
per només veure l'infinit,
que l'estimo més del que m'estimo a mi.
Puny final del programa d'avui,
l'últim cap de setmana de juliol.
Felicitats als que ja sou de vacances,
els que no...
bé, doncs, quedareu connectats amb nosaltres,
perquè precisament aquí intentem posar les ments a l'ombra.
Gràcies a tothom que ha fet possible el programa d'avui.
Ara us deixem amb l'equip d'informatius
per l'actualització del bulletí.
I recordeu que les dues també hi ha cap de setmana amb la Neus Bonet.
Una abraçada i fins demà.
Adéu!