Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
A Roger Escama.
Primer va ser Isabel Díaz Ayuso,
la que va avançar que les comunitats governades pel PP
anirien en tromba al Tribunal Constitucional
a portar-hi la llei d'amnistia.
A aquestes últimes hores s'hi ha afegit un sospitós habitual
de no combagar amb les tesis de Pedro Sánchez
és un company de partit, Emiliano García Page,
president de Castella i la Manxa i varó socialista.
El perdón no se contrata, se da o no se da,
pero no se hace a cambio de nado y menos a cambio de un saldaje.
Por eso tengo muy claro que mi discrepancia es una discrepancia
que seguirá adelante independientemente de la acción de la justicia.
Avui el David Miró, el diari Ara, explica perfectament
per què sovint apareix García Page com a veu dissonant
dins de les files socialistes.
Escriu el David
El manteniment al poder de Castella i la Manxa
depèn de 100.000 vots del PP que, quan es tracta de les autonòmiques,
opten pel candidat socialista i no pel suposadament seu.
La prova és que el 28 de maig de l'any passat,
Page va obtenir 483.000 vots,
un 45% que li va servir per mantenir la majoria absoluta.
Dos mesos després, Pedro Sánchez només en va obtenir 391.000,
un 34%.
Compensa el PSOE tenir un valor clarament deslleial?
De moment segurament sí,
però fins quan durarà la paciència de Pedro Sánchez?
Avui al suplement la Núria Martínez Ribot,
l'Eduard Voltes i el José Maria Martí Rigau.
Bon dia a tots tres.
Molt bon dia.
Com esteu?
Molt bé, contents ja, gairebé estiu.
Jo sobre això que estaves comentant ara
de l'acte del García Page d'ahir,
és un petit apunt.
Suposo que vau veure les imatges
i si no, recomano a tothom que les recuperi
de les plataformes.
L'acte és que només faltava la música del Nodo.
Un auditori immens, poca llum, molta bandera.
a les primeres files, ho vau veure,
a les primeres files, militars, molts militars amb tot de medalles,
guàrdies civils, policies nacionals,
el bisbe amb una catxo creu amb capellans al voltant.
Era un acte, de veritat, eh?
Faltava la música del Nodo.
Jo dic, ho sé, però quina parafernali és aquesta, no?
És que em vaig quedar, i després ja ha escoltat-lo, imagina't.
No podem dir que ens sorprengui, tampoc,
com que va dir García Page, perquè ho ha fet moltíssimes vegades, no?
Home, a mi sí que m'a sorprendre, eh?
O sigui, encara que ell sigui la veu discordant del PSOE,
em sembla que és un pas més,
que sí, vol marcar un perfil,
però, ostres, jo no sé fins quan li deixaran fer tot això al PSOE.
Està protegint, ho explica molt bé el David Miró,
està protegint el seu suport electoral a nivell autonòmic,
és el que se'n diu un varó.
És algú que té un poder territorial
i que no està disposat a deixar-lo anar,
i per no deixar-lo anar, ha de fer aquestes coses.
De seguida entrarem en què pot passar amb aquesta dèlida amnistia.
Abans, però, us vull preguntar,
què fareu avui a les 8, a les 9 del vespre?
Doncs no ho sé, Roger, estic desesperat, no ho sé.
No ho sé.
Estic tota l'estona pensant si el veig o no el veig.
Jo, ja ho sabeu, que el meu home és merengue,
i està contentíssim,
i resulta que anirà a casa d'uns altres, també, madrilenys, aquí.
Ah, te'l treus de casa?
Ja m'he dit, vols venir?
Dic, mira, em sembla que no, eh?
Jo espero anar al cinema,
encara no tinc la pel·lícula escollida,
però qualsevol pel·lícula serà millor
que a veure aixecar la Copa d'Europa del Madrid,
tot i que jo confio molt en un extrem del Borussia anglès,
que es diu Jadon Sancho.
No, no, és boníssim aquest tio.
Hi ha esperança, eh?
Hi ha esperança amb el Jadon Sancho
i el porter Cobel,
que és un dels millors de la Bundesliga.
Jo confio en aquests dos,
però per si en cas,
aquestes dues hores penso estar al cinema.
Aquesta esporna d'esperança,
te la desmonto fàcilment.
Perquè hem trobat un article
amb la Mariana Alminos,
també al diari ara,
de l'Albert Caral,
que diu...
Com era el món
quan el Madrid perdia finals de la Copa d'Europa?
L'última vegada
que els blancs van perdre una final,
feia dos mesos
que havia acabat el segrest de Kini.
Els Estats Units
encara no sabien què era la sida,
faltava un any
perquè Michael Jackson
publicés thriller
i no s'havia estrenat
Indiana Jones.
L'última vegada
que el Madrid va perdre
una final de la Champions, eh?
Alemanya estava dividida
per un mur,
la Unió Soviètica
era una gran potència
i encara no havien sentit
de parlar de Txernòbil
ni dels accidents
nuclears massius.
Les vuit últimes finals
de la Copa d'Europa
les han guanyat,
només han perdut
tres finals
a la seva història.
L'última,
43 anys enrere,
27 de maig del 1988,
que tu, Josep Maria,
amb tota la confiança
que ens tenim,
devies tenir malena
aquella època.
I tant,
i llarga,
i llarga,
sí, sí.
A veure,
durant molts anys
han caigut
abans,
a les semifinals,
als quarts de final,
però quan arriben
és veritat,
quan arriben
solen guanyar
i si no
sempre tenen
alguna ajuda
que d'aquests casos,
en aquesta temporada
hem pogut veure
que a nivell internacional
els arbitratges
encara no sé per què
però hi ha hagut
autèntiques barbaritats.
Hi ha un brí d'esperança,
el mínim brí d'esperança
que tinc
és que...
Sí, tu estaràs
davant del televisor.
No, no, no estaré,
no vull patir jo,
home, no,
de cap manera,
ni estar a casa
perquè sento...
Això em va passar
fa 3 o 4 anys
amb no sé quina final...
Tens un veí que crida.
Sí, sí,
llavors surts,
igual ha marcat
el que sigui l'altre
i no,
i resulta que eres al Madrid
el tipus aquell.
No, no,
però hi ha una cosa,
aquest any van tan sobrats
a buscar la copa
que això
vés amb compte
que no ho crec
però tant de bo
no els hi passi factura.
Van sense els aficionats
que van.
No, no,
és que ja d'això
estem preparant
la tornada,
la festa.
Atenció,
que les finals s'han de jugar
i si no mira
el Bayern Leverkusen
la setmana passada
era el gran favorit,
no havia perdut un partit
en tota la temporada
a la final de l'Europa League
i un equip italià
de segon nivell
els va guanyar
però 3 a 0
els hi va fotre
una pallissa impressionant.
Jo, Josep Maria,
tant de bo tingui raó
però jo és que
en aquest sentit
soc pessimista.
És que també,
a més,
com tinc un madridista a casa
la seva manera de ser
és això
vinga, guanyarem,
i tu guanyadora, eh?
Efectivament,
és que es nota tant
i en canvi veus tu ja
bueno, escolta,
no s'ha d'anar
per ser de cas,
no, ells vingaven a totes
i anaven.
És una maledicció.
Déu Nostro Senyor
quan crea un barcelonista
li dius
seràs barcelonista,
viuràs situacions meravelloses
però tota la vida
portaràs un gran àlcool.
Un pain in the ass.
I es dirà
Real Madrid,
Champions.
I això,
doncs,
bueno,
s'ha de...
És així,
l'única manera,
a més a més,
no és confiar
en que l'altre guanyi,
l'única manera
que el Madrid
no guanyi Champions
és que les guanyi el Barça.
Aquesta és la gran lliçó
de l'etapa
del Pep Guardiola
i dels millors anys
del Barça.
No confiar
ni en el Borussia Dortmund
ni en el PSG
ni en ningú.
Ningú li guanyarà
una final al Madrid.
l'única manera
que el Madrid
no guanyi una final
és que no hi sigui
i que hi sigui el Barça.
Els millors anys
de la nostra vida.
Era un gran programa
que feia el Bernat Soler
a aquestes nits
de Catalunya Ràdio.
A veure,
us he preparat
uns minuts musicals
però m'ho guardo
pel darrere
perquè tenim Primavera Sound,
tenim Petum de Berga,
tenim Taylor Swift
i tenim una aficionada
de Taylor Swift
que s'ha posat bolquers
per anar-la a veure.
Això serà d'aquí uns instants.
Abans, però,
políticament,
la setmana
i el que ha passat
al Congrés
amb l'Amnistia
era una mica
com us ho havíeu imaginat?
Com m'ho havia imaginat.
Ara, sí.
Si m'ho haguessin dit
fa mitjany
mai m'ho haguessin imaginat així.
És a dir,
penso que el tema Amnistia
ja està força superat.
És que ni el PP
n'acaba de voler fer bandera.
Fixa't que ara
a les eleccions europees
el que vol és
parlar sobretot
de Begonya Gómez,
no parlar massa
ni d'Amnistia.
A les eleccions catalanes
pràcticament el PP
tampoc va treure-li
massa punta
el tema Amnistia
perquè ja és un tema
amortitzat
i crec que s'ha portat tot
amb força normalitat
ara bé la batalla
amb els jutges
però crec que és un tema
que sorprenentment
ha anat prou bé.
M'ho arribes a dir
fa un any
i et dic impossible.
Que això s'aprovi així
i amb aquesta normalitat
m'hauria semblat impossible.
Ara veurem
això,
el partit dels jutges,
que és l'altre partit polític
que juga aquesta partida.
Crec que, a més a més,
quedarà...
És a dir,
la pilota està ja
completament a la seva teulada.
Completament.
Fins ara la pilota
estava mitja
la teulada dels jutges
mitja la teulada
de la política.
Ara la política
s'ha tret la pilota de sobre,
ha caigut damunt
dels jutges
i, a més a més,
ha caigut damunt
no dels jutges
com a col·lectius
sinó de cadascun
dels jutges
que haurà de decidir
en el seu jutjat
pel seu cas,
per les persones
que té processades,
què fa.
I recordar també
que la guia
que farà el Suprem,
és a dir,
que la interpretació
que farà el Suprem
de la llei
no és d'obligat compliment
per part de cadascun
dels jutges.
Òbviament serà important
i per molts jutges
serà una cobertura
de dir
escolti'm,
és que ho diu el Suprem,
però pot haver-hi jutges
que no la segueixin.
serà realment
molt interessant
i pot generar
moltes tensions
perquè aquí hi ha
el tema del retorn
dels exiliats
sobre la taula
que segons com
s'administri
aquesta qüestió
pot generar
unes tensions
polítiques brutals.
Efectivament,
com deies Eduard,
el Suprem
marcarà un criteri
però no d'obligat compliment
però és indiscutible
que com que és l'organisme
que jutja els jutges
i que designa
ascensos presidents
d'audiències terribles
territorials, etcètera,
que és el Consell General
del Poder Judicial,
ja sabem que està
més de sis anys
prorrogat
el seu mandat
per mantenir-se
amb aquesta majoria
conservadora,
doncs clar,
aquests sí que estaran
vigilants.
I aquest col·lectiu,
aquest és el pitjor de tots.
El que dóna la cal
són els jutges,
els jutges del Suprem,
de l'Audiència Nacional,
però aquests
que estan allà mirant-ho,
aquests són els que
després decideixen
ara hi ha una vacant
a l'Audiència
de Màlaga,
el que sigui,
posarem aquest
que és massa fin,
etcètera.
Això és una vergonya,
però és que
s'ha interioritzat,
a mi el que trobo
és vergonyós,
increïble,
i que no hi hagi
més reacció
en aquest sentit,
és que s'ha interioritzat,
deies ara,
el partit dels jutges,
efectivament,
és que parlem
amb una normalitat,
escolta,
si em permeteu,
tinc aquí,
a vegades se saps
que vinc amb llibres,
són dues ratlles,
la Constitució espanyola,
Vens amb la Constitució
avui,
eh?
Sí, sí,
és que és tan clar
el tema,
és que no...
L'actura de dissabte.
No, sí,
homilia.
Mira,
l'article 117
diu,
és que és claríssim,
és que no entenc
com es pot discutir això,
diu l'article 117,
la justícia mana del poble
i és administrada
en nom del rei
pels jutges
i pels magistrats,
sotmesos únicament
a l'imperi de la llei,
és a dir,
a les lleis vigents
i aprovades.
I l'article 87,
que és complement,
també molt curtet,
diu,
la iniciativa legislativa,
és a dir,
la potestat de fer
i presentar lleis,
correspon exclusivament
al govern,
al Congrés
i al Senat,
d'acord amb la Constitució
i al Reglament de les Càmeres.
És que és una cosa
tan de calaix
i el que em sap greu
és que aquí hi ha tothom,
tots estem parlant,
jo el primer,
amb normalitat,
sense escandalitzar-nos massa,
de dir,
home,
és que els jutges
a veure què faran,
però és que no,
és que estan en contra
de la seva Constitució,
de la que tant diuen defensats,
que és increïble.
Bueno,
aquí també incompleixen la Constitució
amb el mandat que ha educat,
perquè, clar,
és que és una cosa
que també tenim normalitzadíssima
i hi ha un mandat que ha educat.
Recordem,
imagineu que diguéssim,
no,
doncs mira,
no convocarem eleccions
perquè,
no sé,
i vinga,
i tenim el mateix govern,
durant vuit anys estem parlant del mateix.
Clar,
de totes maneres,
pensàvem
que no s'indignarien
amb aquesta amnistia,
és a dir,
jo sí que tenia assumidíssim
que la batalla judicial
seria dura,
també estem veient
els fiscals del Suprem
que van portar
tot el tema del procés
com estan també volent
donar la batalla,
i recordem
que amb tot el tema fiscalia,
amb el fiscal general,
també hi ha tot un tema
molt polític
on el PP
vol fer veure
que el PSOE
la té molt polititzada.
Joaquim Núrias
és professor
de Dret Constitucional,
l'exlletrat
del Tribunal Constitucional.
Bon dia,
bona hora.
Hola,
bon dia.
A veure,
ara la Núria apuntava
que els fiscals
s'han avançat
dels jutges
i que han dit
que la malversació,
que és una de les causes
per les quals
estan condemnats
alguns líders del procés,
no és amnistiable.
Què diu exactament
la llei d'amnistia
sobre la malversació
i per què els fiscals
consideren
que no és amnistiable?
Bueno,
no,
la llei
precisamente dice
lo contrario.
La ley lo que dice
es que se pueden amnistiar
los delitos de malversación
siempre y cuando
no haya habido
enriquecimiento personal.
Es decir,
que si alguien
ha utilizado
fondos públicos
de manera errónea,
que al fin y al cabo
eso es la malversación,
utilizar fondos públicos
pues de manera
que no es como
dice la ley.
Pero no ha sacado
un beneficio patrimonial
personal,
es decir,
no ha conseguido
enriquecerse patrimonialmente,
pues sí se amnistia.
Eso dice la ley.
Lo que han dicho
los fiscales
del Supremo,
bueno,
pues una barbaridad.
Ellos se han colocado
en el papel
del Tribunal Constitucional
o del Tribunal de Justicia
de la Unión Europea
y han dicho
nosotros creemos
que esto no debería
amnistiarse,
así que nosotros
llamamos a que no se aplique.
es decir,
se han puesto en un papel
que no es el suyo
y que yo espero
que no lo sigan
los jueces
porque eso sí que sería
un desafío total
a la orden jurídico
que establece la Constitución.
Una cosa
es lo que diuen
los fiscales,
la última paraula
pero la tienen
los jueces
que por eso
son jueces.
El que pasa es que,
claro,
entre estos fiscales
miremos noms,
Consuelo Madrigal,
Fidel Cadena,
Javier Zaragoza,
Jaime Moreno,
ensonen,
¿no?,
de las causes
del procés.
Claro, claro,
han sido los fiscales
del procés,
que además
es un grupo de fiscales
que están en el Supremo
y que son muy conservadores.
Los fiscales
llegan al Supremo
por carrera,
no es como los jueces
que llegan
por nombramiento a dedo
y ellos, bueno,
pues tienen su plaza
en el Supremo
y evidentemente
son muy,
muy alejados
políticamente
incluso de la Fiscalía actual.
Es, digamos,
la parte más dura
de la Fiscalía.
Pero yo creo
que lo que han querido
es lanzar un mensaje
al juez
diciendo, bueno,
si vosotros queréis
desobedecer
la ley de amnistía,
aquí nosotros
vamos a apoyar.
En algún caso
es pot
aplicar
o penjar
la llufa
d'alguna manera
que hi ha hagut
ànim de lucre
en algun dels casos
que s'han d'amnistiar?
Bueno,
yo entiendo
que no.
A ver,
lo que pasa
es que ya
el Tribunal Supremo,
cuando el Parlamento
español
cambió la ley
y dijo
que la amnistía
sin enriquecimiento
se castigaba menos,
el Tribunal Supremo
que tenía miedo
de que eso beneficiara
a algunos procesados
del proceso,
pues reinterpretó
la ley
y dijo
no, no,
aunque la ley
diga eso,
nosotros vamos a interpretar
que cuando un político
malversa
siempre hay un enriquecimiento,
pues no es patrimonial,
pero hay un enriquecimiento
porque lo que está haciendo
es aplicar sus ideas
y está haciendo
que su programa político
vaya adelante
y eso enriquece.
Entonces,
digamos que
es una interpretación
indirecta.
Esta vez
en la ley
de amnistía
se ha puesto muy claro
la palabra
que viene
estrictamente,
es enriquecimiento
patrimonial,
luego eso
afecta al patrimonio,
no a algo político,
luego en principio
parece que no hay
margen de interpretación,
pero eso lo veremos
cuando cada juez
empieza a interpretarlo
en cada caso
de los que tengan abiertos.
¿Qué creus que pasará
com a exletrat
del Constitucional
que coneix bé
els fiscals,
que coneix bé
sobretot
també els jutges?
¿Quin escenari preveus?
Bueno,
yo creo que
lo más previsible
y dentro de lo que cabe,
aunque no lo creáis,
es lo mejor
que nos puede pasar
o lo menos malo,
digamos,
yo creo que lo más previsible
es que la mayoría
de jueces
que tengan que aplicar
esta ley
tengan dudas,
ellos digan
yo creo que esta ley
puede ser inconstitucional
o puede ser contraria
al derecho de la Unión Europea
y entonces interrumpan,
bueno,
cuando vean
que la ley es aplicable
en su caso,
interrumpirán el procedimiento
y preguntarán
al Tribunal de Justicia
lo que se llama
la duda perjudicial
y harán una pregunta
al Tribunal de la Unión Europea
o al Constitucional
diciendo,
oiga,
tengo que aplicar una ley
y yo creo que esta ley
es contraria
a la Constitución
o al derecho de la Unión,
dígame si aplico o no.
Insisto,
si hacen eso
lo que van a conseguir
es,
digamos,
prolongar el tiempo de aplicación,
van a paralizar
la aplicación de la ley
¿Cuánto?
Pues durante un año.
Un año.
Pues no se sabe.
Un año como mínimo,
claro.
Pero,
pero si hacen eso
una vez que el Tribunal de Justicia
de la Unión Europea
diga,
oiga,
esta ley no tiene ningún problema,
entonces los jueces
no tendrán más remedio
que aplicarla.
Por eso digo que es lo menos malo,
porque eso no es
una desobediencia de la ley,
eso simplemente es
paralizar el procedimiento,
pero una vez que se les responda
lo tendrán que aplicar.
Es a dir,
l'escenari que dibuixes
es un endarrariment
de la aplicación
de l'amnistía
per aquesta possible consulta
que facin els jutges,
¿eh?
Efectivamente,
efectivamente.
Pero no es
negarse a aplicarla.
Hay otras opciones
que yo espero
que no se den
que llevarían simplemente
a que no se aplique la ley.
Bueno,
pues que la reinterpreten
de una forma que no deban
o que algunos jueces
digan,
como han dicho los fiscales,
como esta ley
a mí me parece
contrária al derecho europeo,
simplemente no la aplico
y no le pregunto a nadie.
Eso sería
el peor escenario
porque eso es
una rebeldía
aplicarla.
Lo otro,
bueno,
pues al fin y al cabo
un retraso,
simplemente,
como tú dices.
S'ha publicat
que estan circulant
ja models escrits
entre els correus
dels jutges
per presentar
alguns tipus de qüestions
i frenar l'aplicació
de la llei d'amnistia.
¿Es viable això?
¿Tens constància
que està passant?
Sí, sí,
está pasando,
está pasando
en los correos judiciales.
Es un poco sorprendente
porque la duda esta
que te digo,
la duda prejudicial
es un mecanismo
a disposición
de cada juez individual.
Cuando el juez
tiene dudas,
él ve una ley
y dice,
oiga,
esta ley a mí me choca.
pues entonces
a partir de algo
que él tiene
construye la pregunta
que le hace
al Tribunal
de la Unión Europea
preguntándole
si haría que aplicar
o no
a partir de sus propias ideas.
lo que están asegurando
son formularios
donde el juez
solo tiene que ponerse
un nombre,
el número de la causa
y lo envía con unos argumentos
que ya están elaborados.
Hombre,
es un cierto fraude
en la medida
en que no representa
una duda personal
del juez
pero bueno,
al fin y al cabo
pues pasarán
y entrarán
y no creo que suceda
nada con esto.
I tenint en compte
com ha anat tot plegat
i aquest caldo de cultiu
que tenim,
diries que serà mal vist
dins de la judicatura
que un jutge apliqui diligentment
la llei d'amnistia
amb rapidesa?
Yo tengo la sospecha
de que ningún juez
lo va a hacer.
Ojalá me equivoque.
Cap jutge?
Que no n'hi haurà cap
que en cap causa
de les 400 y pico
que entren dins la llei
digui
escolta'm,
vostè està amnistiat
cap a casa.
Ojalá me esté equivocando,
no porque yo creo
que la presión
en el mundo judicial
es extraordinaria.
Hubo muchos,
hubo centenares de jueces
manifestándose en la calle
contra la amnistia.
Però algun jutge
que es limiti
a aplicar la llei
deu haver-hi, no?
Algún jutge
una mica més progressista
que la resta
deu haver-hi?
Deu existir, no?
Tot l'estat.
Puede que lo haya,
pero yo estos días,
ayer cuando se aprobó
la ley
que ya estabais diciendo
vosotros antes
bueno, pues se ha aprobado
sin más escándalo,
el PP lo ha assumido,
el PP sí,
los jueces no.
En los grupos judiciales
ayer parecía que era
el día del final del mundo,
se declararon,
no en huelga,
pero salieron a la calle
manifestándose,
los órganos judiciales
emitieron comunicados
diciendo que ojalá
nunca se apruebe la ley.
Yo creo que en estas condiciones
igual puede haber alguno,
ojalá yo me esté equivocando,
pero yo sospecho
que igual
es muy posible
que ninguno lo haga.
Déu n'hi do.
Tinc la taula calenta.
Preguntes
pel Joaquín Urias,
Eduard Voltes,
Josep Maria Martí Rigau
i Núria Martínez Ribot.
Sí, Joaquín, bon dia.
La meva pregunta
és sobre la qüestió
de les mesures cautelars,
perquè la llei
també diu
que a partir del moment
de l'aprovació
de la llei
qualsevol mesura cautelar
que hi hagi
sobre un encausat
s'ha de suspendre
o no es poden prendre
noves mesures cautelars.
Parlant en plata,
si algú estigués a la presó
hauria de sortir de la presó,
si algú
ha de ser detingut
o té un ordre d'atenció a sobre
s'hauria de suspendre
l'ordre d'atenció.
Què opines
sobre com s'aplicarà
aquesta qüestió?
Bueno, yo creo, a ver,
la parte que sí se aplicará
es que no se van a dictar
nuevas medidas cautelares,
porque eso no se puede hacer,
porque como los jueces
van a suspender la aplicación,
pues antes de pedir
una nueva medida cautelar
van a tener que preguntar,
espero.
Las medidas que ya existen,
yo creo que las que
todo el mundo está pensando
sobre todo,
pues son las órdenes
de detención
sobre el presidente Puigdemont,
yo creo que por ahora
tampoco se van a retirar,
porque el juez
que las tiene que retirar,
aunque la ley diga eso,
el juez puede decir,
pues yo tengo dudas
de que este precepto
de la ley
sea conforme
al derecho europeo,
que yo creo que ahí
no plantea ninguna duda,
pero si el juez
es capaz de encontrar
alguna duda,
pues antes de retirar
la medida cautelar,
de decir,
bueno,
pues se retira
la orden de detención,
pues podría también
preguntar
al Tribunal Europeo,
decir,
oiga,
que la medida
de retirada
de orden de detención
yo creo
que es contraria
al derecho europeo
por esto.
A mí no se me ocurre
por qué,
pero es posible
que encuentren
también algún argumento
para decir
que esa medida
concreta
es contraria
al derecho europeo
y entonces
que pregunten
al Tribunal
de Luxemburgo
y no lo apliquen
inmediatamente.
Això vol dir
que si
qualsevol
dels exiliats,
el presidente Puigdemont
o qualsevol
dels exiliats
fa el moviment
de tornar
y traspassar
la frontera,
tú creus
que sería
immediatament
detingut,
¿eh?
Si la orden
de detención
no se levanta,
insisto,
que yo creo
que habrá jueces
que intenten
no levantarla,
si no se levanta,
en el momento
que cruce la frontera,
la policía
no tiene más remedio
que detenerlo
porque tiene
en su ordenador
una orden de detención
y ponerlo a disposición
del tribunal
que lo ha reclamado,
que en este caso
sería el Tribunal Supremo,
y a hoy le tocará
al juez de instrucción
del Tribunal Supremo
pues decidirse
una vez que lo ponen
a disposición suya
a la policía
si hay un riesgo
de fuga
y lo mantienen
en prisión
o si no hay ningún riesgo
y lo ponen en libertad.
I aquest procés
que es pot dilatar
un any després
fins que fa aquesta consulta
com comentaves?
Claro, claro,
eso es
en el mejor de los casos.
Insisto,
para hacer la consulta
el juez
tiene que encontrar
algo que él diga,
oiga,
hay una contradicción
entre esto
y el derecho europeo,
pero si la encuentra
como mínimo un año.
Josemaría.
Sí,
jo, bon dia,
eh, señores.
Bon dia.
Jo veig que hi ha
potser una falta
de coherència
o unes ganes exclusivament
de castigar
com sigui
i no per raons jurídiques
perquè ara em recordava
quan el president
Puigdemont venia
l'any 17 o 18,
va ser això,
l'any 18,
em sembla,
venia d'Escandinàvia
i entrava amb cotxe
de Dinamarca
a Alemanya,
el van interceptar
i el van atenir
i va anar...
Era el Tribunal Suprem
del Land
de Schlepp-Bicholstein.
Sí,
que ens va costar molt
aprendre a dir que el nom,
però sí.
Ara,
com que se'l recordava,
l'he aprofitat per dir-lo,
allà a prop d'Hamburg.
I,
clar,
el Suprem
el reclamava
que l'extradició
per rebel·lió
i el Tribunal
de Schlepp-Bicholstein
que en determinats sectors
propers
del Tribunal Suprem
i el Consell General
del Procet Judicial
feien brometa,
deien,
és un tribunal regional,
no,
no,
té nivell
de Tribunal Superior
d'Alemany.
Bé,
i allà van dir,
la resposta
del Tribunal Suprem
de Schlepp-Bicholstein
va ser,
rebel·lió no en veiem
i no l'extradirem
per rebel·lió
ni per sedició.
I van dir,
sí que hi ha
podem detectar
unes possibles
desordres públics
i també,
potser,
malversació,
potser,
eh,
se les podia investigar.
I a Madrid,
el Tribunal Suprem,
Llarena i els fiscals,
s'hi van oposar,
van fer escarafalls,
oh,
quin escàndol,
quin escàndol això,
per què?
Perquè van considerar
que era poca cosa,
llavors,
que l'extradició
per poca cosa
o pel que sigui.
Ja resulta,
han passat anys,
hi ha hagut la llei d'amnistia
i ara repesca
en el tema
que ja fa sis anys
a Schleswig-Holstein
els van dir
que potser
era l'única situació.
Aquest canvi de criteri,
aquest tornar enrere,
jo ho atribueixo,
no sé què pensa vostè,
exclusivament castigar
com sigui,
com sigui,
buscar qualsevol escena,
no per raons jurídiques,
sinó polítiques.
clar,
a veure,
els jueces espanyols
en aquest punt
estan actuant
evidentment
com actors polítics,
però és que jo crec
que,
ademà,
han encontrado
que la malversació
és el delit
que millor se entiende
en Europa,
perquè ja no estan
dicint
que sea un rebelde
o que se haya levantado
contra la Constitució
o que haya intentado
la independència.
A veure,
el que estan insinuant
sempre és que
es que se ha quedado
con dinero.
La malversació
és robar dinero públic.
Llavors,
claro,
queda muy bien
a efectos,
digamos,
internacionales,
de decir,
oiga,
aquí están intentando
perdonar a un señor
que ha robado
dinero público.
El insistir tanto
en la malversación
es porque a efectos
europeos
es muy fácil decir,
este señor
se ha quedado con dinero
que podría ser dinero
incluso del que
la Unión Europea
le da a España
y se lo ha quedado
y ahora no nos dejan
perseguir.
Eso no es cierto,
no ha sucedido
porque no ha habido
enriquecimiento,
pero al usar la palabra
malversación,
pues claro,
es la operación esta
de legitimar
la persecución
contra el independentismo
diciendo que lo que hay
detrás
es perseguir
a uno que está
robando dinero
público.
Pues claro,
mucho más fácil
que lo acepten,
como tú dices,
igual que lo aceptó
el tribunal
de David Holstein,
pues igual
lo pueden aceptar
los órganos europeos.
ese es el intento
actual.
Es l'escenari
que dibuixa
el Joaquín Urias
sobre
què faran
els jutges
davant
de l'aprovació
aquesta setmana
al Congrés
dels Diputats
de la Llei
d'Amnistia,
un escenari
la veritat
és que
no gaire
esperançador
per l'estat
de dret
Joaquín Urias
perquè al final
una democràcia
parlamentària
va d'això
i aquí s'ha aprovat
una llei
nova
i la funció
del jutge
en principi
hauria de ser
aplicarla.
Si això
no acaba passant...
Claro,
a ver,
fíjate,
el mal menor
es que los jueces
interrumpan
el procedimiento
y pregunten
y hasta que no se lo aclaren
en otro tribunal
no lo apliquen.
Eso dentro de lo que cabe
es la cierta normalidad democrática.
Bueno,
pues sí,
hombre,
es chocante
que todos los jueces
estén en la misma duda,
muy chocante,
pero bueno,
si realmente tiene usted
una duda,
pues pregunte
y aplique la ley
cuando le digan que sí.
Hasta ahí
yo creo que
es un retraso,
pero
el Estado de Derecho
no sufre.
Ahora bien,
si empezamos a tener,
como insinúan los fiscales
del Supremo,
empezamos a tener jueces
que dicen
no,
yo es que esta ley
como no me gusta,
no la aplico,
bueno,
pues ahí sí que se rompe
el Estado Democrático.
Nosotros elegimos,
vamos a las elecciones,
elegimos representantes
que son los que se sientan
en el Parlamento,
el español o el catalán,
y la mayoría de ellos
hacen leyes.
Las leyes las hacemos nosotros
como ciudadanos
que votamos a unos tipos
para que tomen medidas políticas.
Si ahora llegan
varios jueces
que no se han sometido
al mandato popular
y porque su idea personal,
política,
es contraria
a lo que hemos votado
los demás,
anulan el resultado
de nuestras elecciones,
pues esto es chocante.
Nosotros votamos
para que se apliquen
nuestras ideas,
no para que un juez
diga como yo no las comparto,
pues hago que nos apliquen.
Eso sería muy chocante.
El Joaquín Urias,
professor de Dret Constitucional,
exlletrat del Constitucional.
Una abraçada,
moltes gràcies,
bon dia.
Un saludo,
buen día a vosotros.
dos minuts per dos quarts
de 10 del matí,
el suplement
amb l'Eduard Voltes,
el José María Martí Rigau
i la Núria Martínez Ribot.
Volia comentar amb vosaltres
una altra de les imatges
d'aquesta setmana
del que va passar al Congrés,
més enllà del paperot
que va fer Vox.
A mi em va sorprendre bastant
perquè feia molts anys
que no vèiem
de portes en fora
paraules d'agraïment
públiques
dins de l'independentisme.
No sé si...
Entre ells, vols dir?
Entre ells, entre ells,
entre ells, sí, sí.
Rufián elogiant públicament
Carles Puigdemont,
Jordi Turull també,
en Oriol Junqueras
crec que va ser bastant carinyós.
No sé si és una escenificació
d'alguna cosa
o es pot parlar de nova etapa.
Pot ser un avís
perquè en el Parlament de Catalunya
en aquests dies
també estan a vent i converses
i ara no està clar
en aquests moments.
Aquesta setmana
s'ha de solucionar tot
perquè el dia 10
és el ple
per endegar la legislatura
i escollir la mesa
del Parlament.
Hi ha converses
i hi ha aproximacions
i, en fi,
sí, sí,
entre l'independentisme
torna a haver-hi
alguna mena de contactes.
És un avís també
a navegants.
El navegant, en aquest cas,
és Illa
i Pedro Sánchez.
Jo crec que tot això
està dins
d'aquests reafons.
I també suposo
que els partits independentistes
i tots els represaliats
de l'1 d'octubre
i veient
el que s'està veient,
escoltant opinions
autoritzades
com la de Joaquín Ories
fa uns instants.
Bé,
potser arriba l'hora
que diuen
potser que
en comptes de barallar-nos
i gastar tanta energia
entre nosaltres
potser que fem front comú
perquè les coses
van per aquí.
Jo no generaria
expectatives
a la gent.
Crec que simplement
va ser un gest
de responsabilitat
de no espatllar el dia.
Crec que probablement
vam parlar abans
i segurament també
alguna entitat
va tenir algun paper
en això
de dir
escolta'm,
avui és un gran dia
ha de ser el dia de tots.
I s'ha de transmetre
que això és una victòria
perquè ho és
és una victòria política
se li ha arrencat
un queixal al PSOE
que el PSOE
mai de la vida
hagués volgut perdre
i per tant
diguéssim
la gent estarà contenta
que se'ns vegi contents
i que se'ns vegi units
en un dia com aquest.
Però vaja
diria que l'endemà
ja es tornen a obrir
les hostilitats.
Absolutament.
En cap tu deies
pot ser que s'obri
una nova etapa?
No, no.
En cap cas
crec que sigui
una nova etapa d'entesa.
Crec que s'ha marcat
d'una manera
molt puntual
per un dia
que efectivament
és una victòria
per l'independentisme.
Si aquell dia
no s'estessin ja dient
coses maques
amb uns i altres
ostres
ja hauria sigut
la veritat
que bastant sorprenent.
De totes maneres
hem de tenir en compte
que encara ens falten
una de les eleccions
ara
que són les europees
que encara que
li importen a poca gent
els partits
sí que els importen.
Que els números
no donen
perquè això vagi més enllà.
És a dir
si els números
si l'aritmètica
donés
per formar
un govern
independentista
a la Generalitat
doncs
potser es podria dir
ostres
a veure si
pot passar
alguna cosa més
però què pot passar
és que els números
no donen.
La primera etapa
i és important
per assenyalar
una mica
el camí
és la mesa del Parlament
que això s'està negociant
aquests dies
amb bastant secretisme
perquè el ple
de la mesa del Parlament
és el dia 10 de juny
just l'endemà
de les eleccions europees
veurem si els partits
són capaços
d'amagar
el sentit del vot
o el possible pacte
que tinguin
fins a la jornada electoral
que és el que estan intentant
i realment
les negociacions
s'estan portant
bastant
a porta tancada.
Josep Maria
tu que portes
una pila d'anys
per aquest món
és complicadíssim
com s'escull
la mesa del Parlament
i els acords
i els pactes
aleshores
sense entrar en el detall
de quins escenaris dibuixes
perquè com que
tampoc hi ha una majoria clara
ni independentista
ni per l'altre costat
crec que la clau
del que acaba hi passant
a la mesa del Parlament
segurament
la té Alejandro Fernández
del Partit Popular
i tant
si Alejandro Fernández
és una de les claus
si eliminem
perquè a ningú li interessa
ni vol fer
cap mena d'acord
ni amb Vox
ni amb Aliança Catalana
aleshores
els altres
clar
tu veus que
que hi ha una possibilitat
que és el que està intentant
Carles Puigdemont
o sigui
d'una majoria independentista
una majoria no absoluta
la majoria absoluta
allò a treure 68
a la primera
això ja pràcticament
en aquests moments
en aquests moments
ho dona per descartat
a la segona votació
és més vots a favor
que en contra
aleshores
si no hi ha grans variacions
de vots
clar
veus que
socialistes
més comuns
aquest pacte
ja està gairebé
significat
doncs
aquests tenen
un determinat
número d'escons
que
si es posessin
en l'hipotètic
que es posessin d'acord
els independentistes
difícil eh
ja començant per la CUP
i després entre Esquerra i Junts
però si es posessin d'acord
però potser per la mesa
del Parlament
sí que són capaços
de posar-se d'acord
els independentistes
és el que estan intentant
ara
a la vora es queda
Alejandro Fernández
què farà?
farà president
perdó
donarà els vots
a un candidat socialista
amb la qual a Madrid
és clar
els socialistes
tenint en compte
que el PP també pot negociar
tenir alguna cadira
que fins ara no tenia
dins de la mesa del Parlament
això ho està negociant
perquè fa molts anys
des que hi havia Rafa Luna
i que va quedar a Quarta Força
i que segurament
vol un lloc a la mesa
això sí
però llavors
pot ser que li doni
que es repeteixi
allò de l'Ajuntament
és que allò de l'Ajuntament
no es pot repetir
perquè aquests sí que sumarien
PP
o sigui socialistes
més PP
més comuns
això va passar a l'Ajuntament
i no fa gaire
i l'Eduard ho van sumar
uns dies abans
o sigui que
estan als escenaris oberts
i s'està portant
com molt bé deia Estuara
amb molta discreció
i estan havent contactes
de tota mena
i repeteixo
això no és per ser un govern
el govern ja és una cosa més seriosa
això és per la mesa del Parlament
que especialment la presidència
és important
perquè el president
o presidenta del Parlament
és qui té un termini
que s'acaba
per la rebella de Sant Jumano
el dia 25
em sembla que el 25 de juny
s'acaba el termini
que ha de proposar
el primer candidat
a la investidura
i això és una potestat
que ha de fer
que ha d'exercir
el president
o presidenta del Parlament
per això la mesa
en aquest cas
agafa un relleu especial
què pot passar?
Alejandro Fernández
si juga bé les cartes
i crec que és una persona
que les sap jugar
doncs pot tenir
una representació
a la mesa
i també pot tenir
un paper propenderant
si es posen d'acord
els independentistes
cosa difícil
però aleshores
la presidència del Parlament
és a dir
o cau a favor del PSC
sí
o
o d'un independentista
clar
hi ha algun nom
que soni del PSC?
a mi no m'ha arribat
cap concret
jo tampoc el vull dir
bueno
si saps més
no jo no sé
jo no sé
i de l'altre costat?
home
Anna R ja ho és
i Josep Rull també sona
hi ha altres que sonen
per cert
Rull és l'únic
que amb el tema de l'amnistia
que això ho he dit
amb el d'abans
és l'única persona
que no està pendent
de l'amnistia
per presentar-se
o per ocupar càrrec públic
perquè la seva inhabilitació
era molt més curta
que la de tots
els altres condenats
no ho dic
perquè se sàpiga
que és una persona
que pot assolir
un lloc públic
demà mateix
digues Eduard
a veure
normalment
la negociació
de la mesa
del Parlament
i el resultat
d'aquesta negociació
ja diu
què passarà després
amb la investidura
sempre ha sigut així
i jo crec
que aquest cop
no
aquest cop
no forçosament
el que passi
el dia
de la Constitució
de la mesa
es traslladarà
després
a la investidura
per un tema
de calendaris
i per un tema
de la complexitat
absoluta
d'aquest debat
d'investidura
i de la formació
de majories
crec que Alejandro Fernández
del PP
ha estat
molt clar
en el sentit
de no investir
Salvador Illa
mentre a Madrid
hi hagi els acords
amb els independentistes
del PSOE
però en canvi
no ha promès res
en relació
a la mesa
del Parlament
no ha fet
cap promesa
sobre això
i el PP
hi té a guanyar
entrant
en la negociació
i té a guanyar
una cadira
a la mesa
del Parlament
un paper
i que això
en la vida
parlamentària
és important
per tant
el PP
realment
té a les seves mans
que la mesa
del Parlament
sigui
de majoria
del 155
o de majoria
unionista
diguem-ne
val?
què passa
que al PSC
no li interessa
això
fins i tot
sent ell
el principal beneficiat
com obtenint
la presidència
del Parlament
seria un acte
de
diguéssim
una declaració
de guerra
no?
a l'independentisme
un acord
amb el PP
per fer-se
amb la mesa
del Parlament
que li dificultaria
tremendament
després
les negociacions
sobre la investidura
encara més
val?
per tant
o sigui
pels malalts
de la política
i d'entre els quals
reconec
que em compto
la situació
és extremadament
interessant
la posició del PP
Alejandro Fernández
ha dit els passadissos
del Parlament
de Catalunya
atenció
el que acabo de deixar
és molt clara
la posició
del PP
i és que la mesa
ha de ser representativa
i fidel
a allò
que els catalans
han votat
a les urnes
qualsevol moviment
vingui d'on vingui
que intenti
trencar la proporcionalitat
que la gent ha votat
és un moviment
profundament antidemocràtic
és no saber perdre
o no saber guanyar
en qualsevol cas
és profundament
antidemocràtic
clar
com comentava
l'Eduard
al final
el resultat
que té
el PSC
no el permet
poder tenir
una majoria absoluta
en el seu govern
per poder dir
doncs
la mesa del Parlament
vull jo la presidència
si tu vols
també tenir gestos
amb els teus possibles
socis de govern
o socis d'investidura
tu a la mesa
sí o sí
hauries d'estar fent
perdó
jocs
i gestos
amb aquests partits
perquè et puguin acabar
permetent aquest govern
no estem veient
que això
estigui anant així
llavors
veurem
perquè
jo és que
ho trobo tot
molt complicat
ara mateix
com estan les coses
estem en campanya electoral
és que esclar
és que
és diabòlica
el calendari
és diabòlic
aquesta vegada
dos quarts i mig
de deu del matí
fem una petita pausa
i de seguida
tornem al suplement
el suplement
amb Roger Escapa
descobreix la nova temporada
del Liceu
Madame Butterfly
la sonàmbula
Rosalca
Lohengrin
la forza del destino
la traviata
West Side Story
abona't al teatre
dels teus somnis
a liceu.cat
abona't a la força
del Liceu
Aquest estiu
viatja a la teva pròxima
illa preferida
Sardenya
i amb un 15%
de descompte
i viatjant amb vaixell
i portant el teu cotxe
molt millor
esclar
viatja amb Grimaldi
Som els tres companys
d'en Lluís
de Recanvis Reinsa
Ens va dir que
si li tocaven
els 130 milions
del pot especial
d'euro millones
muntaria un taller propi
i ens faria cap als tres
Ha tocat aquí
el polígon
i en Lluís
porta tres dies
sense parar de riure
Confiem en ell
però esclar
d'aquesta rialla
emprenya
Aquest divendres
7 de juny
pot especial
de 130 milions
d'euros
euro millones
i compleix
tot allò
que sempre dius
Si aquell riure fluixa
et deixa
esclar
Loteries et recorda
que juguis
amb responsabilitat
i només si ets major d'edat
Lincoln
El teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio
Als dies 12 i 15 de juny
celebrem la Diada
Pau Casals
a Barcelona
El dia 12
el trio format
pel pianista
Francesco Piamontesi
el violinista
Renó Capissón
i el violoncialista
Daniel Milaixot
oferirà un recital
al Palau de la Música
i el dissabte 15
al Conservatori
Municipal
de Música
de Barcelona
obrirà les portes
per rebre diversos
conjunts
de joves intèrprets
Més informació
a paucasals.org
Recomanat
per Catalunya Ràdio
Linkat
Arriba la setzena edició
del FICCAT
el Festival Internacional
de Cinema en Català
Gaudiu
de les millors
produccions
rodades
en llengua catalana
en una edició
centrada en el cinema
i la literatura
de l'1 al 8 de juny
seguiu el FICCAT
de manera presencial
a Roda de Barà
i també al 3CAT
consulten la programació
a fic-cat.cat
Recomanat
per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
a Catalunya Ràdio
T'atreveixes a travessar
El Llinda
Benvinguts a El Llinda
Això de la reassignació
Arriba la segona temporada
amb sovi neural
Ei, com ha anat el dia, carinyo?
Ja s'ha despertat
Més actors
Imagina com d'inútil
I posant els convidats
encara més contra les cordes
Perquè no vull estar amb tu
No m'agrades
No et posis
Sí, sí, sí
No em toquis
Per així
Ja te vences que ets
El Llinda
són històries de ficció
però amb reaccions reals
Perquè m'ha fet molta ràbia
Una experiència sorprenent
Direcció i guió
de Toni de la Torre
Judit, quan vulguis
et pots treure ja l'antífas
Diu, no pot ser
Amb la narració
de Jordi Buixaderes
Ja t'han tapat els ulls
completament, oi?
El Llindar
A l'api web
de Catalunya Ràdio
i el 3CAT
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
Paraules de cap de setmana
Paraules sonores
I paraules sordes
El suplement
Catalunya Ràdio
Ens movem
Canviem
I amb tu
Ens connectem
Som 3CAT
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger
Escapa
3 minuts per 3
Quarts de 10 del matí
Amb la Duarte Voltes
El José María Martí
Rigaú
La Núria Martí
I arribot
Va que us adic
Uns minuts musicals
Molt bé
Aquest és el Lluís Sánchez
És el guanyador d'Eufòria
De la tercera edició d'Eufòria
L'artista Lledietà
S'ha endut la victòria
Amb aquesta peça
De la Miley Cyrus
Vau votar ahir o no?
L'escapa
Són uns ossos
Són uns ossos
Escolta'm
Tu sí Roger
Vas votar
Jo estava dormint
Jo tinc una excusa
Potser us va agradar més
aquesta peça
de la Maria
Segona posició
Per la Maria
Que va interpretar
Aquesta peça
De la gran eufòria
Del Joan Dausà
I l'esperança nord-catalana
Del Julien
Que molta gent volia
Que guanyés
Tercera posició
Alerta que Duarte Voltes
S'està destapant
A la pista
Bruno Mars, amic
Potser has anat
Primavera Sound
Allora l'Anna del Rei
Eduard
No, no, reina
No, eh
Espectacular
Sí, tu sí?
No, no
O sigui, l'Anna del Rei
No, hi vaig anar
El dimecres
A la inauguració
A veure Estela Maris
Que em va encantar
Un xou graciosíssim
I l'Anna del Rei
En soc molt fan
Però no hi vaig anar
Perquè sincerament
Les entrades del Primavera
Són bastant cares
Però
Molt a favor
De l'Anna del Rei
I mira
Aquesta és una batalla
Que finalment s'ha endut Barcelona
Perquè l'experiència
De portar el Primavera a Madrid
Va ser un autèntic fracàs
Va ser un desastre
Han passat i ho han aparcat
No sé en quin cap
Hi va cabra
Perquè
O sigui
El de Lluso
El de Lluso
Està molt lluny de Madrid
On feien el festival
Un lloc zero sexy
De veritat
Comparat amb el Fòrum
Que em sembla
El millor lloc
On fer festivals
Del món
Diria
El que tens
Del mar davant
Amb aquella olor
De mar
L'airet
Inbatible
El nom propi
De la setmana
Però
És aquesta
Josep Maria Martí Riau
Ja es va destapar
Fa uns mesos
Com a Swiftie
Com a fan de Taylor Swift
Sí, sí
Què t'ha tret
Què t'ha cridat
No has estat a Bernabéu
No en tinc
No era exactament
La qüestió de música
Tot i que hi ha moltes cançons
Jo no l'he vist mai actuar
En directe
No aniré a Madrid
No és fàcil
No, no
Però sí que em va cridar l'atenció
Quan tu vas dir
Busqueu una figura
De cap d'any
I tal
I vaig pensar
Una cosa diferent
Que no fos la política
I vaig dir Taylor Swift
I vaig fer un accessit
També
I ara bon matí
Són les dues que vaig dir
Però la Taylor Swift
Vaig començar a llegir
Que és una persona
És un fenomen
Mundial
Però composa la música
Fa les lletres
És la seva productora musical
Estava lligada
Per uns contractes
Amb els seus anteriors discos
I ella mateixa
Va fer una reelaboració
De tots els seus
Canviant unes poques notes
Amb la qual cosa
Es va alliberar
I ara ella és la propietària
De tots els drets
És una persona
Que està molt implicada
A part de la causa política
El Partit Demòcrata
Nordamericà
Està molt implicada
En causes socials
Especialment d'ajuda
A les dones maltractades
A la infància
És una persona
Amb una vida
Extraordinària
L'únic que em molesta
És per veure
La conya
La conyeta
És que el seu
Promès
El seu xicot
El Travis Kells
Juga a l'equip
Que va guanyar
El Kansas City Chief
De futbol americà
I va guanyar la final
Amb el meu equip de sempre
Que és el San Francisco 49ers
Però bueno
A part d'això
Que se li perdona
És una persona
Amb una vida
Una capacitat empresarial
Musical
A la humana
Extraordinària
Sou capaços d'entendre
D'empatitzar
D'empatitzar
Amb aquest fenomen fan
Amb aquestes masses
Que fan cues i cues
Davant dels concerts
Jo la veritat
És que no
M'agraden molts grups de música
M'agraden moltes cantants
Però ostres
No
Aquesta cosa tan fan
Tan fan
De dedicar-hi tantes hores
De saber-s'ho tot
De pagar tants diners
Jo la veritat
És que em sorprèn
Ara bé
El que sí que vull dir
És que jo volia Taylor Swift
A Barcelona
Que ha passat aquest any
Escolta
No tenim els grans concerts
On la vols portar?
Montjuïc?
Doncs sí
Clar, però és que al costat
Del Santiago Bernabéu
Montjuïc es queda petita
Això ens passarà la mà
Per la cara
Compte, eh?
Perquè l'any passat
Vem tenir el Bruce
Vem tenir la Riocea
Ara ve la Spotify
Call play
Aquest any
Taylor Swift
Carol G
Fins i tot
Aitana
No ve a Barcelona
És un parèntesi
Les gires mundials
Tornaran a passar per Barcelona
Segur
Quan el Camp Nou
Estigui llest
Perquè és per on passen
Les gires mundials
Barcelona
O comencen, no?
Moltes vegades
Sí, sí
Em puc recomanar una cosa
Sobre això
I tant
Jo sí que entenc el fenomen
Perquè al final
No he estudiat comunicació
De masses, no?
O sigui, en petits
Tu ets, Eduard
No, no, no
L'entenc gens
Però ho entenc superbé
Sí que voldria recomanar
La Taylor Swift d'ahir
L'està passant
La Judit Martín
Mira, tenim el document aquí
Com valora que la gent
Vagin volquer els seus concerts?
Uau
This is so sad for me
Això és un tema molt trist
Sí
Vostè va fer aquesta recomanació
Realment
És bastant
Awkward
Sí
Molt estrany
És realment
Cringe
No sé si m'explica
Aquesta és la fantàstica Judit Martín
Actriu
Imitadora
L'està passant
Amb l'Òscar Andreu
I la Natza Ferrer
Imitant Taylor Swift
I fent-se ella mateixa
La traducció simultània
És una genialitat
Amb la veu de
Absoluta
A més a més
Tenir en compte
Que són coses que les pot assajar
Les deu poder assajar mitja hora
Diguem-ne
Perquè és cada dia un personatge diferent
No sé
Jo trobo que és
Ara mateix
De l'escena de l'humor català
És la millor
La top
No
Preguntava
Roger fa un moment
Si entenia
El fenomen aquest
De masses
D'un cantant
Anar-lo a veure
Conèixer
Les seves lletres
Les seves cançons
Jo vaig passar una etapa de jove
Que encara em dura una mica
Que realment
Vaig ser fan incondicional
Em va enganxar
Em vaig enamorar
D'un cantant
Nordamericà
Que era James Brown
James Brown
És molt antic
Ja ho sé
Que
No diguis per què
Em va enganxar
El vaig veure actuar
Quatre vegades
Per a Europa
O sigui
Jo sí que ho puc entendre
Perquè mira
És una cosa
És com l'enamorament
De cop
Trobes una persona
Trobes un cantant
Que t'enganxa
I durant una temporada
Estàs allò
Enamorat
Enamorat
Evidentment
Musicalment
I platònicament
D'aquell personatge
Una d'aquestes fans
Que aquestes últimes setmanes
S'ha viralitzat
Amb els seus vídeos
També
I que ha assistit
Als concerts
No el del Santiago Bernabeu
Però sí que l'altra
Veure Estocolmo
O Amsterdam
És l'Aira Sheper
Que és una d'aquestes fans
Que explicava precisament
A les xarxes
Que s'havia posat bolquers
Per encarar
El concert de Taylor Swift
Eira, què tal?
Bon dia
Hola, bon dia
Què tal?
Com va anar l'experiència?
Doncs va anar molt bé
És una mica
El que estàveu parlant ara
D'aquí al final
Jo per moltes altres cantants
Segurament tot això
No ho faria
Però la Taylor Swift
Fa 17 anys
Que l'escolto
I llavors
Ens va arribar el moment
Que vaig dir
Si jo tinc aquesta pista
Agafo un bon lloc i tot
Jo passi de casa
Em poso els bolquers
I va valent la pena
Era la primera vegada o no?
Era la primera vegada, sí
Clar
O sigui, és una cosa
Que ja et dic
Que no
Ho vaig veure amb un vídeo
També d'una altra noia
D'Estats Units
Que ho havia fet
I vaig dir
Jo m'ho poso per si acaso
Perquè al final
No em vull perdre res
I també és veritat
Que estàvem a primera fila
A la zona de la pista
I era impossible sortir
I moure
Si tenies que anar al lavabo
O fer el que sigui
Clar, la pregunta és
Vas aguantar?
Vaig aguantar
Fins una hora abans del concert
I llavors ho vaig pensar
Fí una miqueta
No molt
Però vaig dir
Bueno
A mi no és si estic tranquil
I puc seguir disfrutant del concert
Clar, em sembla sensacional
Pel que veig
Tu t'has apuntat al carro
Des del principi de tot
No ets una Swift
D'aquests últims anys?
No, no
O sigui
Jo l'escolto
Bé, jo tinc 31 ara
Jo l'escolto
Des que tinc 13
Perquè la Taylor Swift
Ens portem com 4 anys
I ella va començar a fer música
Als 14
O sigui que l'escolto des de sempre
I què és el que te trau d'ella?
Al principi
Bueno
El primer àlbum que va treure
Va ser com que explicava moltíssim
La Taylor Swift
Sempre ha explicat molt les coses
Des del seu punt de vista
Amb les seves propis experiències
Vitals
Cosa que suposo que molts cantants fan
Però ella també inclús dona
Bastants detalls
Vull dir
Sempre hi ha hagut les típiques teories
D'aquesta cançó que escites
Sobre aquest ex-nòvio que ha tingut
O aquesta ex-amiga
O el que sigui
Aleshores això fa
Jo crec que connectis molt
Amb la seva música
I abans he estat petita
No sé
Parlava d'uns certs problemes
Que potser passes a l'adolescència
Que altres cantants
Jo no notava
Que parlessin de la forma directa
Que ho fa ella
I suposo que també
Entre això
I que he crescut amb ella
Doncs ja he creat un vincle
Com si fos la meva amiga
Tot i que ella no em conegui
I realment
El tema de posar-se volgués
Ho va recomanar ella
Perquè he vist que els concerts
El Santiago Bernabeu
Han durat tres hores i mitja
Clar, tres hores i mitja
Si et prens un parell de refrescos
O alguna cervesa
És impossible
No anar al lavabo
Bé, tres hores i mitja
Més el taloner
I de més
Tis una hora a minut
O sigui, són unes cinc hores
Des que trobes un lloc
I t'asseus
I no et pots moure allà
Són sis hores quasi
Perquè ho vaig comptar
Més o menys com hem estat allà
I clar, jo també hem desiderat
Un facilitat
I vaig dir
Si jo no ve que aig
Com desmayo
Llavors és una cosa o l'altra
I ho va recomanar
Ella als fans
Que es posessin volquers?
Jo no l'he vist
També a recomanar-ho mai
Jo ho he vist
A una altra noia
Que en un altre concert
Es veu que van
No sé
La gent es desmayà
I va dir
Jo passi de cas
Me'ls poso
I jo vaig agafar
Aquella recomanació
Ella no sé
Si ho ha dit o no
No me suena
Perquè
Home, no tinc cap dubte
Que si ho hagués dit
Ho sabries
Vull dir que m'enfio
Segurament
Per què vas decidir
Explicar-ho a les xarxes?
No sé si
Fins i tot
D'alguna manera
També buscaves
Que el teu vídeo
Es fes viral
De dir
Me'n vaig a veure la Taylor
Explicar l'experiència en general
En plan de
Com va ser anar a buscar
Les caixes VIP
Com va ser anar a buscar
Les entrades
I una sèrie de coses
I llavors
Jo vaig anar al concert
I una amiga meva
M'havia dit
Que ella s'havia posat
Volqués per a un altre concert
I ella em va dir
No, no
Però mai diguis el meu nom
Si en algun moment
Parles d'aquest tema de xarxes
Perquè jo a les xarxes
Sempre m'agrada parlar de temes
Que la gent normalment
No sol parlar
I quan ja vaig veure
Que a ell li feia
Com aquesta vergonya
Vaig dir
Doncs són aquests consells
Que a mi m'ha anat bé
A veure un altre vídeo
Hi haurà molta gent
Que s'indignarà molt per això
Perquè la gent és com és
Però per altra banda
També crec que és una recomanació guai
Per a algú que ho vulgui
O que tingui incontinència
O que no ho hagi pensat mai
I hi ha molta gent
Que em va dir en plan
Ostres, però gràcies per la idea
Quant vas pagar per l'entrada?
L'entrada va ser 250
L'has pogut veure quantes vegades?
És la primera vegada
La primera vegada
I tinc una altra entrada
Per anar a Amsterdam ara al juliol
Ah, molt bé
Entenc que l'espectacle
Que veuràs
Deu ser bastant el mateix, no?
És bastant el mateix
Però pel que m'han dit
Unes amies que van ajustar
El Bernabéu aquesta setmana
És que com que ells van agafar
També assentos a una altra banda
És que depèn de quina part
De l'escenari ho veus
És com que l'espectacle està fet
Perquè el disfruti tothom
Però de formes diferents
A nivell de l'escenografia
La coreografia i tot
O sigui que jo suposo
Que com que també tenim
Uns assentos diferents
Pel següent concert
Doncs serà una experiència
Una mica diferent
És el concert més espectacular
Al qual has assistit mai?
Sí, 100%
Què faries si la coneguessis?
Segurament ploraria
És una cosa que mai m'ha passat
Ho sé, he conegut amb molta gent famosa
I mai m'ha creat com aquesta sensació
De dir, bueno, a veure
És una persona igual que jo
Ja està
Però amb ella jo crec que ploraria
Doncs avui l'Aira Schoeper
Una d'aquestes fans incondicionals
De Taylor Swift
Que aquests dies s'ha viralitzat
Precisament per explicar
Que es va posar bolquers
Per anar al concert
Aira, moltes gràcies
Una abraçada
A vosaltres
Que vagi bé
Com se us ha quedat el cos?
Doncs mira
Perdó
És que
Jo trobo una decisió
Extremadament racional
Extremadament racional
És a dir
La tecnologia ofereix solucions
Els bolquers són una tecnologia humana
M'hem recordat del dia
Que a la festa del Super 3
Jo havia aconseguit
Amb la meva filla
Doncs primeríssim lloc
Davant de l'escenari
I la tenia a coll
I després d'una hora
D'esperar sota el sol
Surten a actuar
I em diu que té pipí
La meva filla
I vaig haver de sortir
Entremig de tota aquella gent
És una de les pitjors experiències
Com a pare
Que he tingut
I allà un bolquet
M'hagués salvat la vida
Allà un bolquet
M'hagués salvat la vida
I per tant
Escolta'm
Xapó
I si ha volgut
Explicar-ho en un vídeo
Perquè altres
Doncs ho apliquin també
Doncs em sembla també
Jo a veure
Com diu aquesta cançó
Haters gonna hate
Doncs escolta
Si hi ha els haters
Que pugui tenir això
Doncs endavant
Que ho diguem
D'altra banda
A mi em sembla una mica
Exaggerat
M'agrada la teva comparativa
El Club Super 3
El teu referent
De Taylor Swift
El Club Super 3
M'encanta
Però ostres
Ho trobo una mica
Exaggerat
I a més no sé
Si pot fer alguna irritació
La pell
Fins i tot això
Gràcies a tots
Tres
Maria Martí Rigao
A la Guard Voltes
I a la Núria Martínez
Rivot
Per haver-nos acompanyat
Aquest dissabte
Amunt i ànims
En aquest cap de setmana
Confiem en
Jeidon Sancho
I el porter Covell
Molt bé
Una abraçada
Aquesta nit a les 9
Adorm
Adorm
Ara tornem amb la Maica Navarro
Fins ara
012
La millor resposta
Tu savies que el germà de la Laia
Patia assatjament escolar?
Ah sí?
I com està?
Molt millor
Gràcies a la intervenció de l'USAP
La unitat de suport a l'alumnat
En situació de violència
Dóna resposta a les violències
Que viu l'alumnat
Si vius una situació de violència
Contacta amb l'USAP
A través del telèfon
900
923
098
El correu electrònic
usap.educació.gencat.cat
O l'aplicació web
Ho saps
T'escoltem
T'ajudem
Et protegim
012
La millor resposta
Generalitat de Catalunya
Les pupil·les es dilaten
La freqüència cardíaca augmenta
I sents un impuls irrefrenable
Revolucionat abans d'accelerar
Amb els nous A3 Sportback
Old Street i Sedan
Condueix-los des de 250 euros
Al mes amb visirenting
En 36 quotes
Asegurança i manteniment inclosos
Entrada 9.545 euros
Oferta Volkswagen Rending
Fins al 30 de juny
Consulta les condicions a Audi Poners
Xerxa de concessionaris oficials Audi
El suplement
Dissabtes i diumenges
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar
Amb Roger escapa
9 de juny
Eleccions europees
Espais gratuïts de propaganda electoral
Menys CO2
Més verd
Menys ultradreta
Més drets
Menys fons voltor
Més fons de recuperació
Menys ostres de vidre
Més igualtat
Per una Europa més social
Més feminista
I més verda
El 9 de juny
Vota més Europa
Vota socialista
Silenci
He dit que calleu
Va com va
La vida és així
No
El futur no està escrit
El fem en comunitat
El 9 de juny
Vota lluita
Vota alegria
Vota rabia
Vota tornar o intentar
Vota soroll
Vota vida
Vota Podemos
En Bruselas
Somos coalicions
Desde hace mucho tiempo
Con el Partido Socialista
Acabas de escuchar
A González Pons del PP
Reconociendo que su partido
Y el PSOE
Son coalición en Europa
Un pacto que destruye
Nuestra industria
Nuestro campo
Nuestra seguridad
Y nuestra libertad
Este 9 de junio
Vota Vox
En Europa no es van a oír
Estem aquí per assegurar
Un planeta millor
Per a les generacions futures
Davant l'extrema dreta
Reivindiquem l'Europa
De les nacions lliures
Per una Europa verda
Per una Europa
De nacions lliures
Vota Europa republicana
Vota Esquerra republicana
Vam marxar a l'exili
Fa quasi 7 anys
Van dir que ens detindrien
Que ens jutjarien
I condemnarien
Que mai entraríem a l'eurocambra
Però hem persistit
I una i altra vegada
Hem guanyat
I amb tu, junts
Seguirem persistint
Per l'oficialitat del català
Per tècer aliances
Per la independència de Catalunya
I per avançar en drets i llibertats
Per seguir guanyant a Europa
Junts Més
Lliures per Europa
Per la independència demir
Per la independència de l'aniversità
Per l'eurocambra
Per la independència de l'aniversità
Per la independència de l'aniversità
Per la independència de l'aniversità
Per la independència de l'aniversità
Per la independència de l'aniversità
Per la independència
Per la independència de l'aniversità