A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte, 11 de febrer del 2023.
Avui, el suplement.
L'advocat de Laura Borràs Gonzalo Boye,
a partir de les 9 del matí,
i d'en Tartúlia amb l'Eduard Voltas, editor,
la Núria Martí, en Ribot de Público,
i el Josep Maria Martí Regau, cronista parlamentari.
En un matí, a l'hora informativa,
en què també saludarem el ministre de Cultura, Miquel Iceta,
precisament el dia que s'entreguen els Goya,
en aquest cas, del cine espanyol,
amb el Carras, també nominada millor pel·lícula,
veurem si s'emporta el guardó, Carles Simón.
I en una jornada en què també aprofitarem a Miquel Iceta
per parlar de l'actualitat que passa pel congrés
amb la reforma de la llei del només si és sí.
A les 10, l'hora negra de la Maica Navarro,
i avui també és notícia aquesta dona.
Vaig ja...
En acció!
Tremendo color!
Jo me l'atendo!
Vaig guiar l'actu a aquesta nit al Palau Sant Jordi,
el primer gran estadi d'un artista que en 25 anys
ja acumula gires internacionals
i més de 3 milions de reproduccions mensuals a Spotify.
Tengo mil bendiciones en mi vida, tengo mil cosas buenas,
me están pasando un montón de cosas que
moltes xavales matarien per tenir les oportunitats que tinc jo, saps?
I jo ara...
s'entrenen els quatre puretes que no ho entenen
i que pensen que una tia...
porta una faldilla massa curta.
Fock it, tio!
És igual, ja, en plan, el món està canviant i el que...
O sigui, el que no entén d'algú com a Bad Gyal en 2023
és tapar-tres.
Amb Bad Gyal, el nom artístic d'Albal Farelo,
viurem la prèvia del seu concert al Palau Sant Jordi d'aquesta nit.
Parlarem de les coses importants, la música, els amics, la família,
el seu pare, l'actor Duart Farelo.
Avui, Bad Gyal, a partir de quarts d'ons, el suplement.
I també a les 11 farem el comunista, una setmana més,
avui defensant el comunista Juliana Canet,
que resold les consultes d'Audiència de la Tenta Mirada
d'un convidat misteriós.
També tindrem el Carles Tamayo, farem l'hora de llevar-se
amb l'Andreu Jona, la Hilar Barriera, preparant el carnaval,
i ho remeterem tot amb el Pep Noguer parlant de carxofes.
Tot això i molt més en aquest dissabte de ràdio, dissabte de suplement,
de seguida arriba el mans i també, a primera hora,
els viatges del Xavier Moret.
Bon dia als que us esteu despertant, bona nit als que no ens escoltareu,
fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus. Bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb el ressò dels segrets que hi va haver ahir,
i que els Mossos d'Esquadra van aconseguir frustrar Barcelona
un segrest en un habitatge del carrer Amigó, el número 39.
El director dels Mossos, Pere Ferrer,
explicava que es van trobar armes al pis quan hi van entrar.
Hi havia eines, armes, i això ja forma part de la investigació judicial,
i es podrà explicar quan s'hagi acabat d'escorcollar.
Ara el pis està buit, està assegurat,
l'objectiu era alliberar les persones,
detenir qui estava fent aquell segrest,
i després la investigació proseguirà.
L'operació s'ha tancat amb tres detinguts
i un home i una dona alliberats.
L'entrada a l'habitatge es va produir
després del fracàs de les negociacions amb els segrestadors.
També avui és un dissabte en què parlem de la presidenta de Junts,
Laura Borràs, ara ho deia en Roger a la portada,
perquè demana que se suspengui el judici,
en què és a l'acusada per avericació
i falsedat documental per la seva gestió
al capdavant de la institució de les lletres catalanes.
Els seus advocats aleguen indefensió jurídica
davant un suposat pacte entre la fiscalia
i els altres dos encausats per rebaixar les penes
a canvi d'inculpar-la.
L'advocada de Borràs, una d'elles, Isabel Elbal,
assegura que es vulnerarà el dret de defensa de la seva clienta.
La señora Borràs no va a atendre un juicio justo.
La indefensión material ha sido creada
desde el momento en que se ha negociado.
Algunes defenses poden parlar també amb el ministre fiscal.
Això és perfectament vàlid, legítim,
i crec que no cal que fem un xou d'aquest assumpte.
El balanç de víctimes del terratrèmol de Turquia i Síria
puja fins als 24.000 morts.
El règim sirià autoritza la distribució d'ajudes
a les zones rebels i l'ONU demana un alto al foc.
De fet, el govern sirià ha autoritzat l'arribada d'aquesta ajuda
vehiculada per la Creu Roja,
i és que el nord de Síria ha quedat al marge
de l'ajuda internacional que s'ha volcat majoritàriament a Turquia.
Per això, el president del país baixar a l'asat
acusa Occident de centrar-se en la política
i oblidar-se de les qüestions humanes
en les primeres declaracions que fa des del CISMA
durant una visita a un hospital de l'EP.
La politització de la situació és una cosa normal,
però el sentiment humà no existeix, ni ara ni en el passat.
Des de fa 600 anys, l'ocupació occidental
es basa en la matància dels aquests de persones.
Declarat el primer cas de grip aviari a Catalunya des del 2017,
ha passat en una granja d'idiots arbec a les Garrigues.
De forma preventiva, s'han sacrificat 90.000 ous
en declaracions al Catalunya Night de Catalunya Ràdio.
La cap del programa de sanitat animal de l'IRTA, Natàlia Major,
assegura que es tracta d'un fet puntual
que no suposa cap perill per la salut humana.
El risc d'aquest virus, que ja no el tenim,
perquè els animals ja s'han sacrificat
en passi a la cadena alimentària, és nul.
Perquè hi ha molts controls exhaustius,
tant a nivell de granja com a nivell d'escorxador.
Per tant, el risc és zero que un animal infectat
arribi a la cadena alimentària.
Les dones representen només el 36% de l'alumnat
de carreres de ciència i tecnologia.
I aquest percentatge baixa en estudi estic,
és a dir, de tecnologies de la informació i la comunicació.
Se situa en un 14%, que és un 5,5% per sota de la mitjana
de la Unió Europea, amb motiu avui del Dia Internacional
de les Dones i les Nenes en la Ciència.
Es posa de relleu que un dels molts problemes
que les nenes escollin carreres científiques
és la falta de referents.
Opinió expressada a Catalunya Ràdio per Alicia Casals,
catedràtica de la Universitat Politécnica
i especialitzada en robòtica.
Arriba algun comentari que això no és de nenes.
Per exemple, què fa una noia tan maca fent robòtica?
O per què fas robòtica, per poder anar a sobre els homes?
Això és un comentari, si en el fet.
Ha mort als 91 anys el director Carlos Saura,
un dels més prolífics i creatius del cinema espanyol
i el creador de cintes com La Caza,
Cria Cuervos o El Amor Brujo Rebrà,
a títol pòstum el Premi Goya d'Honor
en la gala que es farà a Sevilla avui dissabte.
I en esports, el Girona perd per 2 a 0 amb el Cádiz.
En el partit cobria la 21a jornada de primera divisió.
Ha estat un partit marcat pel vent i el mal joc dels gironins
que han encaixat els dos gols a la primera part.
El Barça s'enfrontarà a la Roma,
els quarts de final de la Lliga de Campions femenina,
i a l'esquadra de l'esquadra de l'Òscar,
a les semifinals.
També he dit avui que el Barça de futbol sala
jugarà avui dissabte a Granada,
a l'accés a la final de la Copa d'Espanya,
davant l'Inter Mobiestar.
I pel que fa al temps, fred de ple hivern,
amb oires al pla de Lleida fins a mig matí.
Les temperatures aniran pujant amb valors més agradables
al migdia, pròxims als 15 graus en moltes localitats.
Josep Pedrerol i aquest cap de setmana
en el totgira del gran David Clupés
farem un gran desplegament per la final del Mundial de Clubs.
Claro que sí, periodisme.
Un moment, Josep, d'on ho treus això?
A veure, que ho seguirem sí, però no serà el partit principal.
Però, David Clupés, si no tenies res a demà,
el Madrid va ser el campeón del mundo.
Tu escolta i pren nota, Josep.
Dissabte al totgira viurem l'Eleves Barça de la Lliga F
i seguirem les semifinals de la Copa d'Espanya de futbol sala.
Diumenge farem la prèvia de la Copa de Bàsquet de Badalona
i farem bullir l'olla de la Superbowl.
Quiero un puto de colección en los niveles de tremos.
Dissabte i diumenge des de les 4 de la tarda.
Amb David Clupés.
La Fundació Òpera Catalunya presenta Madame Butterfly,
l'òpera més colpidora i emotiva de Puccini.
Amb Tina Gorina, Enrique Ferrer, Manel Esteva i Anna Tovella
en els papers principals.
Amb l'Orquestra Simfònica del Vallès
i el cor d'amics de l'òpera de Sabadell.
El 9 de febrer a la faràndula de Sabadell.
Entrades a operacatalunya.cat.
Torna a Barcelona Districte Cultural.
Del 9 de febrer al 5 de maig, 235 espectacles de teatre,
circ, dansa i audiovisuals es reparteixen en 34 escenaris
de tots els districtes de la ciutat.
Tota la informació i reserva prèvia a districtecultural.barcelona.
Entrada gratuïta.
Barcelona Districte Cultural.
El circuit cultural als barris.
Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio per treure'ns la son de les orelles
a aquesta hora del dissabte.
Un nou episodi del Mans.
A Catalunya Ràdio, Mans, amb Quim Rullant.
Bon dia, bona hora, benvinguts a la Rèl, a la Ràdio Nacional.
Aquest que comença ara és el Mans, a Catalunya Ràdio,
amb tota l'activitat de l'associacionisme
i la cultura popular.
Aquest cap de setmana ens comencem a veure sobre el carnaval,
que la setmana que ve, evidentment, se celebrarà a Reu.
Però ja hi ha municipis que, aquest cap de setmana,
ho comencen a celebrar.
O ho fan tot.
I cada dia, a la setmana que ve,
i el cap de setmana ho comencen a celebrar.
O ho fan tot.
I cada un amb la seva fórmula.
És el cas de Turà, on anirem aquest matí, a la Sagarra,
on avui dissabte hi ha la celebració
de la festa de la Llordera amb el Brut i la Bruta.
El 1990 vam recuperar la festa del Brut i la Bruta,
donant-li un canvi d'aires a la que havia sigut
aquesta tradicional festa.
Una festa que estem parlant, que era d'ahir, 1750,
i és una festa que es celebrava,
i que es va celebrar bé com dius amb semanès de carnaval.
Fàsticament parlant, també repassarem festes majors
de tot tipus i farem aturada a Barcelona,
perquè és el cap de setmana de Santa Eulàlia.
Iniciem la festa de Santa Eulàlia, la festa major d'hivern,
amb totes les activitats de cultura popular,
i aquesta festa té un sentit, sobretot, de mostrar la pedrera.
Vull dir, els diables petits, les dansaires,
els esbars, els sardanistes petits,
amb el qual la cultura popular,
el format petit, el que seria la pedrera,
es mostra la ciutat de Barcelona.
Barcelona es converteix en un gran mostrador de cultura popular,
sobretot d'àmbit familiar.
Una Santa Eulàlia on el món geganter té un pes important.
Per cert, aquesta setmana s'ha presentat una eina molt útil
sobre el món geganter a Barcelona.
Sí, sense cap mena de dubte.
És una ciutat gegantera
perquè és la primera que té referència documentada de gegants,
l'any 1424, no només a Catalunya, sinó a tota Europa.
I perquè és la ciutat que més gegants té,
també és la que té més habitància de Catalunya,
però té prou de 200 gegants de barris i d'entitats,
i més de 300 o 400 gegants particulars, d'escoles, d'esplais,
i d'un tipus d'associacions, d'entitats.
I acabarem amb música perquè hem de dir
que aquest cap de setmana, concretament demà diumenge,
s'acomiaden els falsterbo.
És un cap de setmana de 55 anys dalt de l'escenari.
Fins i tot mira què he fet.
He fet un folletó que es repartirem entre la gent
amb tot el que m'hagués agradat explicar-los i per despedir-me.
I com que sé que no seré capaç de fer-ho i em posaré a plorar,
doncs ho he fet per escrit i ho he passat a la gent.
A més, ho hem fet de manera que amb la gràcia de l'Isidór Medí
hem fet veure que el paf ens escrivia una carta a nosaltres.
I dèiem tot això a la gent que ens alestimem,
que estaran sempre al nostre cor, etcètera, etcètera.
Des d'ara mateix, per tant, i durant els propers minuts,
aquí a Catalunya Ràdio amb en Josep Lluís Santissa i Sarassa,
el muntatge musical L'Aina, Austrell i Vaques a la producció
i en Quim Rutllà i Valls a la direcció.
Aquest és el Mans a Catalunya Ràdio,
amb tot l'arrel a la Ràdio Nacional.
Comença el cap de setmana amb tota l'energia de la cultura popular.
Mans. Comencem.
I comencem amb el Cereny,
on avui hem motiu de la Festa dels Traginers
i la Festa Grossa entre ells
i sonaran aquests que venen ara, els Strombers.
Som un poble que és la canya, guiat per un estel.
Aixequem els porrons de vi
i ballem fins que es torni a fer de nit.
Serem lliures demà.
Som el poble, el poble català.
Som barreja, som entesa, som cultura, el menjador.
I les festes mai ens pesen i la vella vista al mirador.
Cap mirar serà el campari, sóc el somni sempre viu.
Reu d'arbre mil·lenari, tant com l'aigua al riu.
Aixequem els porrons de vi
i ballem fins que es torni a fer de nit.
Serem lliures demà.
Som el poble, el poble català.
A Catalunya Ràdio, Mans.
Comencem parlant de festes d'hivern aquest cap de setmana.
N'hi ha constantí a Torrelles de Llobregat
i celebren Santa Eulàlia a Pallejar,
i, esclar, la festa major petita de Santa Eulàlia, a Barcelona.
Santa Eulàlia és aquesta festa major d'hivern de la capital,
una gran celebració de la cultura popular,
de la cultura d'arrel tradicional.
És un moment molt especial per la Canalla Can Rieraany,
treballa per fer el pregó dels infants,
pren protagonisme amb els gegants infantils i de les escoles,
les colles de diapes infantils, els esbards infantils,
o bé les bèsties menudes.
Totes aquestes expressions de cultura popular
són encapçalades per l'emblema de la festa de la gegantona Laia,
que, a més a més, enguany celebra 25 anys.
En Joan Camps és responsable
de cultura popular de l'Institut de Cultura de Barcelona,
i de l'institut de Santa Eulàlia al Mans.
Iniciem la festa de Santa Eulàlia, la festa major d'hivern,
amb totes les activitats de cultura popular,
i aquesta festa té un sentit, sobretot, de mostrar la pedrera.
Vull dir, els diables petits,
les dansaires i els dansaires dels esbards,
els sardanistes petits,
amb el qual la cultura popular,
però al format petit, el que seria la pedrera,
es mostra la ciutat de Barcelona.
Barcelona es converteix en un gran mostrador de cultura popular,
sobretot d'àmbit familiar.
Aquesta festa, per mi, un dels actes més destacats,
és la passejada de les Laies,
és un d'aquests fets emblemàtics i protocolaris
que tot Barcelona hi caldria veure alguna vegada,
i, evidentment, els protocols de l'Àliga,
amb aquella ballada a la Basílica de Santa Maria del Mar,
a la qual l'Àliga, que té un volum considerable,
queda tan petita davant de la immensitat de la catàdal del mar,
de Santa Maria del Mar.
Les festes de Santa Eulàlia per mi
són unes de les festes més nostrades
i d'un àmbit que abarca tota la ciutat,
però passa en un territori que és Ciutat Vella,
el que dirien els barcelonins d'intramurs.
No us perdeu les festes de Santa Eulàlia,
perquè són de les més emblemàtiques
que podem fer a cultura popular.
En guany també cal mencionar una incorporació
que és al Tradicionàrius.
La gent del Tradicionàrius farà un concert
a la Passada de Sant Jaume el dissabte
amb Riu X i Todos los gatos son perdos,
que seria un homenatge a la rumba catalana al Gato Pérez.
I després, una de les incorporacions
que portem dos anys fent, que són les entitats de corals,
que faran un concert sobre les bandes sonores,
un concert de les bandes de l'Espanya,
que seran les bandes de l'Espanya,
que seran les bandes de l'Espanya,
que faran un concert sobre les bandes sonores,
un concert de corals sobre les bandes sonores el divendres,
i dissabte, a l'Avinguda de la Catedral,
faran un concert, la gent del cor filipí,
que és una preciositat.
Canten, diguem-ne que com els àngels,
no com els àngels que cuidaven de la nostra Santa Eulàlia,
Santa Eulàlia una santa absurdament tossuda i convençuda.
El programa d'actes que va començar aquest mateix divendres,
avui inclou una trobada de colles bastoneres,
trobada de sardenistes infantils, bars infantils i juvenils,
cercavila de gegants d'escola, al 30è Correfoc de Santa Eulàlia,
o bé la representació de l'espectacle de dansa
a la Catedral a Eulàlia, amb les bars Ciutat Comtal.
A Eulàlia és un espectacle de música i dansa
que es representa a l'interior de la Catedral de Barcelona,
just damunt de la cripta que acull els sepulcres
amb les relíquies d'aquesta santa, per homenatjar la patrona
i enaltir els valors de la llibertat,
la igualtat i la justícia.
Lluís Caldu, que és el creador i coreògraf d'aquesta Eulàlia,
que arriba als 10 anys de la seva creació.
Jo crec que sí, sí, el 2013 i faria 10 anys,
és allò de 10 anys,
un espectacle que més va estar premiat
amb el Premi Ciutat de Barcelona,
tot un honor i un orgull per les bars,
i així és cert que ja forma part una mica
de les festes de Santa Eulàlia, no?
És un espectacle fet des del rigor,
del treball, de la ciutat comtal,
i amb aquesta forma tan de respecte
que portem a la cultura popular, no?
Però sí, sí, jo penso que ja forma part de...
ja és esperat i forma part de les festes de Santa Eulàlia.
Serà nostre, Barcelona,
la nostra Sant Mamés.
Bueno, de fet fa quasi, quasi, no són 10, són 17 anys,
perquè va haver-hi un procés llarg de cinc, sis anys,
de treball, d'estudi...
És un projecte complex,
però a la FICON, com se vol projecte,
estudiava la història, aquesta part de mitjana veritat,
mitjana llegenda, no?,
i després portar-ho a l'escenari,
amb les dificultats que, en aquest moment,
vam pensar que era que no era un escenari normal,
rectangular, reiteriana, sinó que era una U,
i a partir d'aquí vam anar creant aquests moviments, no?,
que està entre la dansa i les moxigangues, no?,
perquè, tal com ho va idear,
i això és una gran idea, tan francesc a su,
no hi ha ritornello amb aquesta Eulàlia, no?,
perquè volíem fer una cosa que fos diferent de les moxigangues,
i a partir d'aquí vam crear com una mena d'òpera, no?,
que anirissin amb aquesta pujada de la cripta,
i amb aquest final, que és la glorificació, no?,
tractant amb aquest rigor i amb aquest treball,
amb aquesta força que tenia,
la força que pot donar la part, diguem, de la cor,
amb aquesta bellesa i amb aquest moviment més harmoniós,
però amb una gran manera interpretativa
de les dones i la santa, no?,
i va ser anar treballant quadre a quadre,
està a durar el terme d'alguna cosa que és com un somni, no?,
pensar que pots crear una cosa que després passa a ser del poble,
que diré una mica i ja és més, no?,
i va ser un treball molt interessant de rigor,
i també no podem oblidar la gran feina del Pau Fernández amb el vestuari, no?,
francesc a su, el Pau Fernández,
i el treball de l'Esbar, no?, i el coreògraf.
Aquesta holàlia es podrà veure tan avui a les 9 del vespre
dins la catedral, esclar, com demà a tres quarts de cinc,
en el mateix lloc damunt de la cripta de la catedral de Barcelona.
Dins les festes de Santa Eulàlia, demà diumenge,
continua l'activitat amb la sarca vila de Gigantones,
la diada castellera, els valls protocolaris,
el Cerdana, el Castell de Focs,
i un munt de cultura darrere el Pau Fernández.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Aquest és un document que ha estat realment documentat
a un gegant arreu d'Europa.
I, de fet, és un document que parla de gegants a Barcelona.
Qui en sap un munt, qui ha fet tota aquesta tasca de recerca,
és en Nico Alonso. Bon dia, Nico.
Bon dia.
Barcelona és una ciutat gegantera, Nico, o no?
Sí, sense cap mena de dubte.
És una ciutat gegantera,
perquè és la primera que té referència documental de gegants
l'any 1424, no només a Catalunya, sinó a tota Europa.
És la ciutat que més gegants té,
també és la que té més habitància de Catalunya,
però té prou de 200 gegants de barris i d'entitats
i més de 300 o 400 gegants particulars,
d'escoles, d'esplais,
i d'un tipus d'associacions, d'entitats.
Per tant, és una ciutat a júscules amb gegants.
Val.
Però, a més a més,
no sé si hi ha algun altre element de cultura,
que tingui una xarxa tan gran dintre la ciutat de Barcelona
que pugui arribar a assimilar-se als gegants.
Al final, a Barcelona hi ha 40 colles geganteres,
de Diables i de Bestiari, n'hi ha unes tantes altres.
Però, vaja, aquí el tema és que hi ha totes aquestes figures,
que a més del patrimoni material que són les colles,
és el patrimoni material dels gegants que perduren,
alguns dels quals tenen 400 anys d'història,
i d'altres que s'han estrenat ara després de la pandèmia.
I una mica és aquesta la riquesa que li dona al món geganter de Barcelona.
Diguem-ne que tot plegat coincideix aquesta setmana,
que estem a mitja Santa Eulàlia,
en el qual presentàveu el dimecres una web i un llibre
que porta per nom Barcelona Geganter,
la història d'un moviment popular contemporani.
Clar, això posa de relleu i destaca que el fet geganter
és un fet que va molt vinculat a la societat de Barcelona.
És un fet que va molt vinculat a la societat de Barcelona.
És un fet que va molt vinculat a la societat de Barcelona.
És un fet que va molt vinculat a la societat actual,
fins al punt que també és un element social gairebé de reivindicació.
O en altres moments ha sigut un coixí social, també, per molta gent.
Sí, sí.
De fet, la força del món geganter
va ser dels anys 80, finals dels 70, principis del 80,
que amb la recuperació de la democràcia
es van començar a crear les associacions de veïns
i a recuperar la festa al carrer.
I la majoria de barris el que van voler
era fer una imatge de pròpia un totem
per poder passejar els dies de festa al joc.
I aquí apareixen els aurors de gegant que tenim a la ciutat.
Va, parlem del llibre en qüestió, que per això t'hem perseguit,
i del web.
Aquí heu anat a buscar testimonis de gent
que ha estat al voltant del món geganter des de, vaja,
dels darrers 50 anys, no?
Sí, tenim, bueno, des de testimonis de gent
que havia passat la barretina i havia cobrat per portar gegants,
fins a ben bé 60 anys dins de les colles,
fins a nois i noies joves que el que fan
és donar-li una volta de full a tot plegat
i hi va haver moltes colles que estan molt actives
amb actes nous, activitats repensades
i recuperació de figures antigues.
Doncs una mica aquest llibre volia anar més enllà del llibre,
que el llibre de Persilla té tota una recerca inèdita
de totes les colles i de tots els gegants
que existeixen i que han existit a Barcelona.
I a banda d'aquesta recerca en format paper
hi ha aquesta pàgina web,
Barcelona.cat barra de Barcelona Gegantera,
que és on es poden trobar totes les entrevistes
que han fet a prop d'una cinquantena de persones
i també, per primera vegada,
la catalogació de tots els valls de gegants de Barcelona,
que això és una feina que s'han enregistrat tots els valls
i l'Sbar Català d'Ensaies s'ha dedicat a fer
un registre de tots els valls,
registres que es poden consultar en aquesta pàgina web.
Pàgina web que està vinculada a la pàgina de Barcelona,
Barcelona.cat barra Barcelona Gegantera.
Tothom qui tingui interès per veure-ho
és el moment de poder-hi fer un cop d'ull.
Clar, el fet social, el fet cronogràfic,
el fet del sentiment d'apartengència a una societat,
el fet de fer un llibre d'aquest treball de recerca,
com deies, exhaustiu i rigorosament documentat,
sense dubte, que, vaja, tot això es demostra.
Escolta'm, Nico, aquesta setmana que es presentava
també es feia la presentació dels actes de la commemoració
dels 600 anys de la primera referència de gegants a Barcelona.
Fes-nos-ho un punt.
Quina és aquesta primera referència? Què s'explica?
Sí, una mica, al final, ha coincidit tot,
amb la presentació dels actes de gegants a Barcelona
i, com deia, a Catalunya i a Europa.
I aquesta primera documentació és de l'any 1424,
en què es diu que a la processió de corpos de Barcelona
surt un gegant municipal, que és el rei David,
amb l'oji guany, que era en Coliat.
Llavors, jo portàvem uns quants anys pensant en la fita
que seria poder celebrar aquest 600 aniversari,
i, vaja, ara el que hem fet és presentar el logotip,
presentar tot aquest projecte de Barcelona Gigantera,
però també explicar que, a partir d'ara,
se succeiran els actes per poder celebrar aquest aniversari com cal.
L'aniversari, en si, és l'any vinent,
però el que farem és celebrar-ho des d'ara mateix,
des de Santa Eulàlia, fins a finals de l'any vinent.
I, llavors, les activitats...
Aquest any comencem una mica més suau,
amb actes petites, excursions,
una cercavila, els gegants de la ciutat
visitaran tots els districtes de Barcelona,
així una mica més tranquils,
i l'any vinent ja, en principi, s'estan programant
la gran exposició, les grans cercaviles
i activitats comemoratives.
I, perdó, com a tema central,
una mica visibilitzem els gegants de la ciutat,
que són els gegants municipals que celebren el 600 aniversari,
tot i que l'extenem a tota la ciutat,
però els gegants de la ciutat,
aquest any, per commemorar aquest aniversari,
aniran vestits amb el vestit de l'any 1999,
que va ser molt polèmic en aquell moment,
en què es va fer un concurs al voler de rosa
i el va guanyar un vestit bastant modern.
Llavors, per explicar la història,
aniran vestits tot aquest any amb aquest vestit
que serà l'any gros, aniran vestits amb un altre model.
Em feia gràcia, anaves explicant,
no, aquest any s'ha de tranquil, només agafarem els gegants de la ciutat
i anirem per tots els barris de Barcelona.
Doncs déu-n'hi-do la tranquil·litat que portareu a sobre.
Intentar fer el màxim de festa possible,
però, evidentment, amb tranquil·litat, sense estressar-nos gaire,
s'ha de treballar tot bé i s'ha de portar al carrer
amb la suficient dignitat i qualitat.
La gràcia és aquesta, no fer-ho amb qualitat,
fer-ho amb dignitat,
de la mateixa manera que aquest treball està fet
d'una manera rigorosa i exhaustiva,
i que convidem molt la gent a fer-ho un cop d'ull a la part web,
que és la més accessible, per dir-ho, d'alguna manera,
a barcelonapuntcap.barra.barcelonageganteri,
a fer-se mans a aquest treball,
que segur que farà descobrir moltíssimes coses.
Escolta'm, Nico, avui som dissabte,
a les xarxes socialitats de veure i menjaria festiva.
Què ens destacaries d'aquest cap de setmana?
Bé, de tema geganter,
aquest matí hi ha la cerca vila de gegants infantils i d'escola,
que acaba a la una a la passatxa de Sant Jaume,
i demà, diumenge a la tarda,
al matí, al 6 de Santa Eulàlia,
on podreu veure els gegants de la ciutat,
en aquesta imatge recuperada,
i a la tarda, a la passejada de les Laies,
a partir de dos quarts de set al Palau de la Virreina,
a la desfilada.
Les festes de Santa Eulàlia és la gran festa també gegantera?
És quan els gegants lluaixen més o no?
És una festa més íntima que no la Mercè,
la Mercè està desbordada per totes bandes,
i és una gran festa.
De fet, és la gran festa gegantera.
Però Sant Eulàlia és veritat que és més íntima
i et possibilita una...
Bueno, estàs més propi al públic,
que són actes més tranquils i més.
El protocol festiu de Santa Eulàlia
també em deslliga molt, no?
De fet, crec que és demà
que totes les gegantes de Barcelona es diuen Laia.
Sí, això mateix, demà la passejada de les Laies,
que és el dia de Santa Eulàlia,
que surten totes les gegantes de Ciutat de la Virreina
i la tradició diu que se'ls diu a totes Laia aquell dia.
Doncs una bona manera de celebrar-ho.
Nico Alonso, gràcies per acostar-nos
tot aquest treball, tot aquesta feina,
que presentàveu aquesta setmana
i anunciar-nos tot el que vindrà, sobretot, de Carles,
l'any que ve, en la commemoració d'aquests 600 anys
de la primera referència de gegants a la ciutat
no només de Barcelona, sinó també de Catalunya
i fins i tot d'Europa.
Gràcies, Nico, que vagi molt bé i bona feina.
Gràcies a vosaltres i ens veiem a la propera.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres i ens veiem a la propera.
Sardana de Marc Timon, des del primer dia amb la Copa Sant Jordi,
Sardana i Copla, que demà podreu sentir a la plaça Sant Jaume,
a Barcelona, amb motiu d'aquestes festes de Santa Eulàlia,
a partir de dos quarts de set del vespre.
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
Hi ha un munt de poblacions que, per no coincidir amb les festes
de carnaval més potents dels municipis veïns,
aquests dies ja ho estan celebrant.
O l'avancen, amb aquest mateix cap de setmana.
Després ens repassarem alguns.
Però ens volem centrar en una festa concreta,
la festa de la Llordera a Turà, la Sagarra.
Són les festes amb uns personatges molt concrets,
el brut i la bruta.
En parlem amb el president de l'Associació Cultural
que l'organitza en Jordi Vila.
Bon dia, Jordi.
Bon dia.
Clar, com a titular, el fet del brut i la bruta,
la festa de la Llordera a Turà,
sona a una festa que lliga molt amb els llardons,
amb aquest aire carnavalès que ja comencem a respirar.
La cosa, m'imagino, que va per aquí, no?
Doncs no vaig gens equivocat.
El tema està que nosaltres, des d'uns anys cap aquí,
estem donant el tret d'inici a les festes de carnaval
amb la nostra singular festa,
la festa del brut i la bruta,
la festa del brut i la bruta,
tradicionalment coneguda com la festa de la Llordera.
Aquesta és una festa que, quan es va recuperar,
perquè el 1990 vam recuperar amb la festa del brut i la bruta,
donant-li un canvi d'aires a la que havia sigut
aquesta tradicional festa,
una festa que estem parlant, que està a edat 1750,
i és una festa que es celebra bé, com dius,
amb setmanes de carnaval.
Això que era el nom de la Llordera, llardons,
i tot el que engolta aquest nom.
De tota manera, diguem-ne que heu anat en els referents.
Sí que parlaves de la creació o de la recreació de la festa
a partir dels finals de l'última dècada del cicle passat,
però documentació.
El voltant de la primera notícia històrica
de la celebració de la festa de Llordera
aturar ja ve del 1750.
Sí, la primera documentació que tenim
i també aquesta surts reflexada al costumari català
és els voltes del 1750,
una documentació a la qual ens explica
el que és celebrar bé amb aquelles dates
i aquestes singulars festes,
com hi ha moltes festes tan singulars,
que s'han deixat escapar, s'han deixat perdre,
però vulguis que no, aquí quan van decidir recuperar
el que és la festa del carnaval,
van voler-ho fer tal com se celebra bé a anys enrere,
dècades enrere, fins i tot segles enrere,
perquè és una documentació que va tirant anys i anys enrere.
Estem enmig de la festa.
Ahir, de fet, ja va haver-hi part de l'activitat.
Tot el gruix de l'activitat d'aquesta festa de la Llordera
amb la participació del Brut i la Bruta i tot l'imaginari,
perquè s'han anat creant diverses figures al voltant d'aquesta festa
i ara ja en porteu unes quantes.
Crec que l'última, que es va estrenar tot just fa 10 anys.
En fa una miqueta menys.
L'última va ser el 2017, com a figura de gegants,
però tot bé al voltant de...
Tot bé relacionat amb el que són els personatges tradicionals
d'aquesta festa que hem estat parlant ara, que estem parlant,
que hi havia uns personatges de cos i ànima,
que eren el Brut, la Bruta, el Bonic i la Bonica,
i que l'acompanyaven un altre element,
que era el Matxo i la Lloca,
que anaven recollint, ballant,
als carrers i places del poble,
al so d'un violí, amb un ball pla,
i amb l'objectiu de recollir una maïna perquè el sopar de dijous grat.
Amb aquests personatges,
que són els coneguts tradicionalment,
a dia d'avui encara es conserven respectant les seves dances,
i a partir del 1990, quan es recupera la festa,
es van integrant d'altres elements.
Uns altres elements que s'han fet destacables i importants,
i han agafat un lloc molt important a la festa,
són els gegants,
que representen tots aquests personatges,
que són el Brut, la Bruta, el Bonic i la Bonica,
fets a semblança de gent que havia interpretat aquestes figures,
i llavors, any rere any, es van anar diferent,
reproduint aquestes figures.
Fent així, que es convertissin en les 4 figures principals de la festa,
i que es van convertir en les 4 figures principals de la festa,
i que es van convertir en les 4 figures principals de la festa,
i que es convertissin en les 4 figures principals de la festa,
i que es van anar submant d'altres elements.
Un altre element que és un dels més emblemàtics de dia d'avui,
és el Brau Constantí,
que en l'any celebre el seu 25è aniversari,
ell fent honor al símbol del poble,
ja que l'escut està simbolitzat per un toro,
i la història del municipi de Torà ve de les llegendes
que hi havia molts toros.
I també s'han incorporat d'altres elements de caire infantil,
i també s'han incorporat d'altres elements de caire infantil,
un d'ells seria el Sergentet,
que fa honor a un historiador del poble,
el qual va ser un dels potencials recuperadors de la festa,
ja que ell treballant amb tota la història de Torà,
va trobar aquesta festa.
I també s'han incorporat d'altres elements de caire infantil,
un d'ells seria el Sergentet,
que fa honor a un historiador del poble,
que fa honor a una festa que s'ha celebrat bé,
amb dates primeres del 1750,
i després s'han anat reproduint els altres gegants amb infantil.
i després s'han anat reproduint els altres gegants amb infantil.
i després s'han anat reproduint els altres gegants amb infantil.
Perquè els més petits puguin participar-hi.
I segur que és una bona manera de donar-li continuïtat a la festa.
Que els ben petits puguin celebrar-ho de la seva manera.
Correcte.
Que es puguin arrelar de ben petit,
i que se la sentin seva des de petits, donant-li un altre punt de vista.
Perquè una persona es pot sentir a la festa perquè s'ho passa molt bé,
i l'altra és dir, hòstia, jo hi participo directament.
I això és el més important d'aquestes festes més tradicionals
i més singularitat que costen més d'arruar.
Escolta'm, Jordi, per anar tancant,
dic aquest dematí a Torà, municipi de la Sagarra, per cert,
un municipi de 1.200 habitants que podem trobar a la Sagarra,
hi haurà aquesta celebració de la festa de la Llordera,
la festa del Brut i la Bruta,
al matí amb el carnaval infantil i, a partir del cim de la tarda,
pregó de carnaval, que si mireu una mica per les xarxes,
trobareu algun pregó d'anys anteriors i és bastant espectacular,
hi haurà la mostra de valls,
que, com per toquen, els elements festius,
i també la rua de carnes toltes.
Què és el bingo brut?
És un bingo normal o passa alguna cosa?
És un bingo normal,
però és el que dona el tancament de la festa,
al voltant de la botifarrada que celebre,
amb simbologia al que antigament era el sopar gras.
D'aquesta manera, es tanca la tarda,
com si acabéssim celebrant el sopar de dijous gras.
I a la nit, doncs, nit de disfresses,
amb un munt de formacions que hi s'han,
des dels tapeus, al sistema, fins als cistos.
Jordi, gràcies per tindre la trucada del programa,
que vagi molt bé aquesta festa de la Llordera,
gràcies per atendre'ns, i que per molts anys.
Moltes gràcies.
Seguim almanys, seguim a Catalunya Ràdio
en tota la regla o a la Ràdio Nacional,
i, com us diem, som a pocs dies de carnaval.
Comencem per les prèvies de carnaval.
Molts municipis, com us hem dit, ja ho estan celebrant.
Entre ells, Gisona, Cervera, Canyella, Jull de Cona,
o Banyoles, aquests mateixos dies avançant-se,
una setmana els que serien els habituals per carnes toltes.
Aquesta setmana, a partir de dijous, que és dijous gras,
ja ho podreu començar a viure moltíssim,
amb municipis com Sitges, Platja d'Aro, Torelló o Solsona,
així com, esclar, a Reo de Catalunya,
cicles festius que acaben el dimecres descendre,
el dia 22 de febrer, amb un munt d'enterraments de la Sardina.
D'altra banda, aquest cap de setmana,
també hi ha la festa estraginesa balsareny,
o comencen les prèvies de la festa de la Lluma a Manresa, al Bages,
així com àpats de carnaval,
que destacaríem la festa de l'arròs a Begà,
o la festa de l'arròs a Sant Fruitós del Bages.
En una altra ordre de qüestions, en una altra ordre de temes,
aquest cap de setmana se celebra Saret,
a la Catalunya Nord,
el 6è simposi internacional de focs festius de la Mediterrània.
Ho farem amb una data que permetrà obrir la polèmica,
la problemàtica, podríem dir, sobre el foc,
durant el cicle de carnes taltes.
Un simposi organitzat pel Museu de la Música de Saret,
l'Ajuntament de Saret i l'Institut Ramon Montaner.
En Carles Barull, responsable de comunicació d'aquest institut,
ens ho explicava d'aquesta manera, al mans.
El Simposi Internacional de Focs Festius de la Mediterrània
intenta ser un fòrum de debat,
i d'unir investigadors i recerques
al voltant de les festes de foc
als diferents indrets de parla catalana del Mediterrani.
Això es va començar a Vic, el 2016,
analitzant la flama de Canigó i les festes del solstici d'estiu.
Va seguir a Reus, analitzant les festes d'hivern.
Va baixar a Gandia, analitzant els temes de pirotècnica.
Va pujar després a Andorra,
analitzant les simbologies i les falles del Pirineu.
I, finalment, va baixar cap a Mallorca,
analitzant tota la temàtica dels dimonis
d'arreu dels traductors de parla catalana.
I, en aquesta edició, la sisena,
pugem a ser d'edat a analitzar la música,
i sempre amb el denominador comú,
de música al voltant de les festes de foc.
De una part, analitzarem l'importància de la música,
o de les pràctiques musicals a l'entorn de foc,
desfavessant, i a més, històrica,
i realitzant la importància de l'obra
de Cançó Popular de Catalunya, que aquest any es fa un centenari,
i es pot veure accedent a l'exposició del centenari,
a l'exposició de direcció general de cultura popular
i a l'associació cultural del Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya.
I, per l'altra banda, també es podrà veure analitzar
les músiques i el foc al segle XXI,
com ara evolucionant, al llarg d'aquest segle,
les diferents verodies i les diferents festes de foc
a diferents territoris,
des de l'Acomenje, passant per la Vall d'Avantes,
per mig de Barcelona, per Vallès, per Mallorca, etcètera.
I, sobretot, també, sobretot el que tenim és un acte rúdi
on es poden veure mostres com un documental,
una mica antic,
que és la festa de Sant Antoni d'Arta, a Mallorca,
o, sobretot, ja visualitzar,
participar en un correfoc pels carrers de Seret.
El fet que sigui Seret, la seu d'aquest sisè simpòsit internacional
de focs festius,
és perquè la gent de Catalunya del Nord i, en concret, de Seret,
ens han demanat acollir a aquesta edició.
De fet, tant des de l'Ajuntament de Seret
com des del Museu de la Música de Seret,
ens han demanat a l'Institut Romà Montaner
poder acollir aquest sisè simpòsit.
Veig que ells, per exemple,
tenen tot seguit d'un calendari festiu molt interessant,
al voltant de festes de foc,
han fet recerca al voltant del Tio Tio,
de festes d'heros i d'altres manifestacions festives,
molt interessants i, alhora, també,
una mica desconegudes que s'oferiran aquí.
I, de fet, per exemple, veurem la problemàtica,
l'horari, la sondabilització, l'escorre de focs,
que a vegades s'estan fent per a Catalunya del Nord
i que són molt interessants i que podrem veure un el dissabte
per a la tarda o vespre.
I ara sí, anem tancant el mans amb una mica de música.
Anirem tots cap al cel
Que toquin les trompetes
Anirem tots cap al cel
Amb les mans benetes
Aquests que sentiu, tornen, són els Belda i els Bada Badock.
Aquesta banda, liderada per Carles Belda,
ha presentat aquesta mateixa setmana el tema que estem escoltant.
Anirem tots cap al cel, un clàssic de la Núria Feliu,
i la fan amb la veu de la neboda de la Núria Feliu, la Mireia Feliu.
Els Bada Badock anuncien que tornen amb ganes de tornar a fer saltar
a les places, així que haurem de seguir-los.
De moment, si els veieu sentir, avui teniu l'oportunitat de fer-ho
a les Borges Blanques, a les Llàvia.
Baf era un drac màgic
que vivia al fons del mar
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.
I si ens retornen, altres s'acomiaden.
Demà ho fan els mítics Falsterbo, formació d'Eduard Estivill,
Jordi Marquilles i Montse Domènech.
El Falsterbo és un grup de folk, rock, country català
que va començar a actuar el 1967.
L'any passat van publicar el seu darrer treball, Adéu Paf,
i una gira de comiat,
que es tancarà demà diumenge amb un gran concert
al Palau de la Música Catalana
a partir de dos quarts de sis de la tarda.
Eduard Estivill.
Fins i tot, mira què he fet.
He fet un folletó que repartirem entre la gent
amb tot el que m'hagués agradat explicar-los-hi per despedir-me.
I com que sé que no seré capaç de fer-ho i em posaré a plorar,
doncs ho he fet per escrit i ho he passat a la gent.
A més ho hem fet de manera que amb la gràcia de l'Isidór Medí
hem fet veure que el Paf ens escrivia una carta a nosaltres.
I dèiem tot això a la gent que ens l'estimem,
que estaran sempre al nostre cor, etcètera, etcètera.
I aleshores el que sí segur és que Falsterbo,
com a tal, com a grup, com a música folk, rock,
en principi no farem res més.
El que sí que pot passar és que el Jordi Marquilles,
per la seva banda, doncs faci algunes col·laboracions.
És possible que a la Montselló, per exemple, per alguna ONG,
ens demanin anar a cantar un parell de cançons i ho farem,
però mai com Falsterbo, no?
Perquè, bé, per ser coherents, saps?
O sigui, nosaltres hem de decidir quan començàvem
i nosaltres decidim quan acabem.
I, tradicionaris, aquesta setmana que ve
saldrem al carnaval.
Divendres hi haurà els grups folk i els elements.
I, finalment, dir-vos que si teniu ganes de música de real,
de música de tradicionaris,
aquest vespre la passes a Jaume de Barcelona,
motiu de les festes de Santa Eulàlia.
I podreu sentir, todos los gatos son pardos,
una banda de tribut, el mític Gato Pérez, així com el Riu.
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
I així pleguem.
I hem estat amb en Joseu Lluís Santisso i Serasa
al muntatge musical Aina, Ustrell i vaques a la producció,
i Quim Ronyan i Valls a la locució.
Moltes gràcies per fer-nos companyia una setmana més.
Hi haurà més mans, si voleu, demà diumenge a les 5 del matí,
aquí, a Catalunya Ràdio, i a les 9 del matí,
un nou Icatmans a Icat.
I, si voleu, aquest mateix dissabte, a partir de les 9,
a Catalunya Música, el so de copla.
La darrera peça per sonar, aquest matí,
una sardana d'Olivia Marquès.
Porta-la amb tu, que demà podreu ballar,
al 42è plec de Navarcles, a partir de les 4 de la tarda,
amb les coples jubilíbula de Sabadell, Lluísos i Marinada.
Tornem dissabte que ve, aquí al Mans, a Catalunya Ràdio,
amb tota la reial a la Ràdio Nacional.
Gràcies per atendre'ns.
Catalunya Ràdio
En aquesta vida pot ser un més, o ser inoblidable,
o genuí, o únic, o realment autèntic,
perquè pot ser un més, o ser tu mateix.
Com l'Audi A3 Sportback Genuine Edition,
ara sense terminis d'espera,
és el caràcter esportiu del paquet S-Line i la darrera tecnologia.
Condueix-lo des de 410 euros al mes en 48 quotes,
amb vici a rènting i entrada de 5.713 euros per a unitats limitades.
Oferta Volkswagen Ranting fins al 28 de febrer.
Consulta les condicions a Audi.es.
Som a Catalunya Ràdio, que a mi de les 7 del matí,
al dissabte i diumenge,
repassem els millors moments de la setmana,
els continguts més escoltats al nostre web,
i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Dissabte passat, vam celebrar els 35 anys del programa
al Teatre Teneu de Tàrrega,
i vam parlar amb una Lleida Tana il·lustre,
que és una de les cares històriques de TV3,
que va ser una de les primeres d'aquest programa.
I amb aquestes cares històriques de TV3,
Maripau Huguet, nascuda a la franja,
que ens va confessar que, després de tants anys fent televisió,
la troba a faltar.
Jo he intentat fer sempre la meva vida, una vida molt normal.
És a dir, jo pensava que si alguna vegada,
doncs perquè no tens el dia, perquè no tens ganes,
perquè estàs enfadada pel que sigui,
no tens ganes de trobar-te gent, no surt.
Cosa que em passava poques vegades,
perquè a mi, al final, la gent m'agrada.
A veure, la pantalla no és pel fet de sortir, eh?,
a la tele no és això, no és pel fet de sortir a la tele,
que és el que he fet pràcticament tota la meva vida.
L'adrenalina, no? És l'adrenalina.
A mi m'agraden els directes.
És a dir, m'encanten els programes en directe.
I aleshores, això, aquest coquet, sí, clar que el trobes a faltar,
perquè és el... comunicar-me amb la gent,
encara que no els hagi vist, després també, per la meva feina,
he anat i he voltat molt per Catalunya,
fent presentacions, fent els típics bolos, no?
Em conec molts pobles de Catalunya,
i aleshores, clar, això ho trobes a faltar, sí.
I tot igualment, eh?, me'ls trobo.
A Tàrrega també vam saludar el Carlos Cabos,
un dels protagonistes del Carras, la pel·lícula de la Carla Simón,
que continua triomfant, i avui estarem pendents
del que passi als Goya.
El Carlos, que tota la vida ha treballat al camp,
ens explicava què va suposar per ell el salt al món de l'actuació
davant de les crítiques que ha rebut la pel·lícula
per part del gremi dels actors,
que alguns critiquen que la Carla Simón
no rodés amb actors professionals.
He sentit alguna cosa, però que no...
Tampoc no em preocupé, que me entens?
Jo no tinc la culpa d'haver guanyat un os d'or, que m'entens?
Jo que sé.
Si volen, lo tornem. Si volen, lo tornem.
Home, el titular que et posarem és
jo no tinc la culpa d'haver guanyat un os d'or.
Carlos Cabos, dos punts.
Endavant amb el gremi d'actors professionals del país.
La setmana que ve hi ha els Goya, no sé si et toca anar-hi.
Sí, els Goya anirem. Estàs nominat, tu?
No, jo no. Però anireu als Goya?
A més, jo crec que és que no ho mereixo,
perquè el meu paper és molt senzill,
els papers del Jordi, de l'Anna, per exemple, o del Padrí...
Són papers que li van costar molt.
Els he vist quasi plorar en algunes escenes,
perquè és que costava moltíssim.
Això és el que ens explicava l'actor Carlos Cabos,
i des de Tàrrega també vam comptar amb l'humor del dominical.
El nostre particular Pere Aragonès
va presentar els nous pressupostos al públic targarí.
Deixa't dir una cosa.
Targarines, targarins, anem a l'important.
Ja tenim pressupostos!
Realment entusiasma, eh, el teatre?
Sí, sí. La gent s'ha aixecat, eh?
La gent?
No, perquè no saben que tenim els pressupostos
que Catalunya i Tàrrega estaven esperant,
i que són 41.000 milions d'euros.
Fucking money man!
Vamos! President, president.
Què necessiteu, targarins? Pago jo. Vinga.
Va, si voleu, us ampliu l'aeroport aquest del Guaire
fins a la porta del teatre.
No cal una bio fins aquí, president.
De tota manera...
Demà diumenge més dominical al Sublament.
Tots els continguts els poden recuperar
a carradio.cat. Anem a les estrenes.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Al cine arriba una obra mestra de Steven Spielberg.
Parlem de Los Fableman.
Movies are dreams.
La nova pel·lícula d'un dels directors més importants
de la història del cine està inspirada en la seva vida
i segueix el Sami Fableman, un nen jueu,
que en una Nord-Amèrica postsegona guerra mundial
descobreix el do que té per veure el món
a través d'una càmera, un do que començarà a explorar
a mesura que la seva relació amb els seus pares
es deteriora.
I això no és una estrena, sinó una reestrena d'aquestes que...
I això no és una estrena, sinó una reestrena
d'aquestes que sempre venen de gust.
És Titanic, que torna al cine per celebrar els 25 anys.
I segur que torna a incitar el debat sobre si Leonardo DiCaprio
realment cabia en aquella porta de fusta
o si Kate Winslet el va deixar morir.
Doncs per sortir de dubtes, aquesta vegada,
i el més pur estil James Cameron,
la història del vaixell més conegut de la història del cinema,
es podrà veure en 3D.
I al teatre, a la biblioteca,
s'hi pot veure els ulls de la Terra en germà.
En un relat homònim de Steven Sbaik
i alguns fragments de les seves memòries personals,
Oriol Brogi i la Perla 29 presenten aquesta gran faula
sobre les accions vitals, el desig, els lligams amb els altres,
i, en definitiva, sobre viure en un món compartit.
Avui a Funció, a dos quarts de nou del vespre.
Bon dia, Sònia Lufau. Bon dia.
Si t'acabes de llevar, fem tres propostes.
La primera és una ruta a peu de les masies d'Horta,
un barri que forma part del tercer districte més gran
de la ciutat de Barcelona, Horta-Guinardó.
A Horta es comptabilitzen més de mig centenar
de masies i cases peirals modernistes.
El procés d'urbanització les va fer desaparèixer,
però algunes han resistit.
Per exemple, al costat de la plaça Ibiza trobem Camp Mariner,
una masia de cada del segle XV
i que des del 2008 funciona com a biblioteca pública
especialitzada en teatre.
També a l'antiga plaça major trobareu les restes de Can Gràs,
una masia que ara és un popular local de Samba
i que té una terrassa nocturna molt freqüentada al barri,
o encara una tercera, Camp Fargues,
al costat del passeig Maragall cantonada en Frederic Carreola,
una preciosa i històrica masia
que després de molts mesos de lluita veïnals
ara és l'escola de música.
Aquesta ruta a peu és de dificultat moderada,
hi ha força pujada, ja coneixem Horta,
i té una durada de dues hores i mitja sense parades.
El punt de trobada i d'inici pot ser la parada de metro d'Horta
de la línia 5.
I després d'aquesta passejada, podem dir nou,
com va el restaurant Rita Cocó de Barcelona?
Situat al carrer Aragó número 235, al centre de la ciutat,
hi fan cuina mediterrània i de mercat.
La seva prioritat ha estat sempre el producte fresc i de proximitat.
El restaurant va obrir portes l'any 2012
de la mà de la tercera generació de la família Morós,
que volia fer créixer, expandir i homenatjar la cuina
que des de 1961 fan l'avi Ramon i el pare Josep
al restaurant Amoca de l'Iñola,
combinant tradició amb innovació i originalitat.
Us recomanem tastar l'stick tartar, el teviche de vieira,
els cartxofes de tempura amb salsa romesco,
els macarrons i xela, amb llamàntol i formatge fosc,
o els baus de cua de bou.
I per postres, apunteu-vos al colant de ballana o l'hòstia gegant.
Ja descobrireu què és i com la serveixen.
Després us sorprendran.
El preu mitjà per persona és de 45 euros,
obert de dimarts a dissabte, migdia i nit.
Música.
I en el amor, amb tu sempre em va molt millor.
Quan em mires, em passa tot,
tot el petó trenca el calor.
I entre tu i jo no hi haurà millor ni pitjor.
Sempre amb tu voldré fer l'amor, despertar-me, sentir-te a prop.
Si som a Barcelona,
avui no us podeu perdre el concert de Julieta al Moll de la Fusta.
Serà avui, a partir de les 9 del vespre,
dins la programació de l'Alali Jova a les festes de Santa Eulàlia,
organitzades i pensades pel públic més jove de la ciutat.
Julieta compartirà escenari amb altres dones destacades
de l'escena musical catalana i de la música urbana,
com la Teresenka Francisca Gorina,
l'altre del col·lectiu No Mix de Dones Artistes
i del segell discogràfic independent El Pecado,
un artista que vam conèixer a la tardor de 2019
per la seva cançó Urquinaona,
inspirada en les protestes independentistes.
També amb Les que Falta Van,
una jove banda de versions formada per vuit intèrprets
que ofereixen música festiva plena de temazos,
com diuen elles, des de ritmes llatins, pop-rock dels 80,
fins a hits més actuals.
La festa Pro començarà abans d'aquests concerts,
amb l'entrega de premis del Barna Jovat 2022.
Totes les activitats programades són gratuïtes.
Fins les 7 del matí amb aquesta cançó,
a les fosques de la Julieta,
avui al Moll de la Fusta de Barcelona.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
El suplement.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.