A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 26 de febrer del 2023.
Avui el suplement, una comissaria,
una comissaria,
una comissaria,
una comissaria,
una comissaria,
una comissaria,
una comissaria,
una comissaria,
una comissaria,
una comissaria,
Diumenge, 26 de febrer del 2023.
Avui el suplement,
una conversa amb Òscar García Junyén,
entrenador de futbol,
exdeventer del Barça en l'època pangal,
també jugador de València i de l'Espanyol.
La vida d'Òscar García Junyén ha canviat molt l'últim any
després de perdre la seva filla com a conseqüència d'un càncer.
Avui en parla per primera vegada el suplement,
perquè ell considera que el dol se supera, en aquest cas, parlant-ne.
I ho ha fet el suplement en una conversa
que m'ha enregistrat aquesta setmana a Sabadell.
Jo em pregunto per què no m'ha tocat a mi, saps?
En lloc d'haver-ho passat ella,
per què no podia haver passat jo?
Perquè ella tenia tota una vida endavant,
i bueno, són reflexions i comentaris que fas,
però bueno, saps que a la vida no pots controlar el que ve,
sinó com t'ho prens.
I també els meus pares, clar,
els meus pares han hagut d'enterrar una neta.
Que això encara també, vulguis o no, ells deien,
que em passi a mi és lo normal, saps?
Jo ja he fet tota la vida, però que passi a una nena tan petita
i amb tanta vitalitat,
perquè ens donava moltes lliçons de vida cada dia.
Com t'agrada recordar-la?
Doncs m'agrada recordar-la quan ha estat bé,
que pobra, ha passat uns últims anys molt malament,
però jo sempre la intento recordar bé,
intento recordar lo forta que era,
que no es deixava vèncer per la malaltia,
era una persona amb molta vitalitat,
amb moltes ganes de fer coses,
sempre procurava, era com la mare de les altres o les germanes,
i bueno, la recordo amb molt de carinyo, mògicament.
Òscar, avui el suplement amb aquesta conversa
que podrem escoltar a partir de dos quarts d'onze del matí.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb l'alerta de protecció civil
que ha activat el Pla Neocat per la previsió de nevades
al litoral i prelitoral central,
a partir d'avui al vespre i fins demà al matí.
Segons el Servei Meteorològic de Catalunya,
es preveu que a partir de les 7 del vespre,
avui comenci una sessió de previsió de nevades
que podria arribar a cota zero al sector central del litoral
i també del prelitoral de Catalunya.
Tot i això, no s'espera que la neu agafi fins a cota 400,
on allà sí que es podran acumular entre dos i cinc centímetres de cruix.
Avui diumenge també parlem del bullying
que hauria estat tipificat al Codi Penal
com un delicte d'odi o contra la seguretat de les persones,
segons demanava l'Associació Catalana
per la prevenció de l'assetjament escolar.
El seu president, Carles Puigdemont,
considera que castigar aquesta conducta
podria evitar casos de suïcidi entre els alumnes que el pateixen,
i ara el bullying s'investiga com una de les possibles causes
del sal al buit de l'adolescent de Sallent i la seva germana.
Martínez es queixa que ni es castigui ni es reduqui els agressors,
perquè llavors diu que la pràctica s'estén.
No ha d'arribar a tentatives de suïcidi, ideacions suïcides
o consumar el suïcidi,
perquè si no hi ha un suïcidi,
o consumar el suïcidi, perquè ho hem vist.
Llavors això no es castiga.
No hi ha una reeducació, no hi ha una reinserció,
no hi ha una correcció de la conducta.
Per tant, què passa? Que ara són dos, demà són deu,
i passat són 25.
El dia 1 del segon any de la guerra ucraïna
ha tornat a generar protestes i manifestacions
a diferents capitals europees contra aquesta guerra.
Ahir es van fer mobilitzacions a Berlín, París, Madrid
i també Barcelona, on un miler de persones
es van aplegar a la plaça de Sant Jaume
amb crides en favor de la pau.
Jordi Palou, de la plataforma Torem les guerres,
deia que és imprescindible que Europa canviï d'estratègia.
L'únic que tenim a portar als països és l'armament.
Tenim intel·ligència de gent sàvia,
científics, economistes, especialistes
en resolució pacífica de conflictes.
Tota aquesta gent, els països no els canalitzen
cap a construir una nova situació.
A Guissona, la Sagarra, que és el poble català més ucraïnes,
també s'hi van concentrar unes 250 persones.
L'alcalde del municipi, Jaume Ars,
alerta que gairebé ja s'ha exaurit el fons solidari
que es va crear fa un any per atendre els refugiats.
Sempre la gent l'hem tingut al costat.
El que sí que és veritat és que això no s'ha traduït
potser amb una ajuda immediata,
amb una ajuda ràpida i econòmica a l'Ajuntament.
Nosaltres, durant aquest període de temps,
administrant aquest compte corrent de 39.000 euros,
però sí que és veritat que estan arribant les ajudes molt lentes.
De la crònica política, destaquem avui l'advertiment
del president d'ERC Oriol Junqueras al govern espanyol.
El procés d'independència de Catalunya,
el camí cap a la independència de Catalunya,
és més viu que mai,
que té més suports internacionals que mai
i que estem disposats a aprofitar
totes les palanques i totes les oportunitats
que es derivin de l'acció repressiva
que exerceixen per construir aquestes aliances
i aquestes complicitats.
I ara, escolteu això.
A mi padre, Fernando Otero, el mejor del mundo entero.
Amb aquestes paraules,
la joveníssima actriu Sofia Otero, 9 anys,
ha recollit al Festival de Cinema de Berlín
el premi a la millor protagonista amb la pel·lícula
20.000 espècies diabejas,
una coproducció bascocatalana amb participació de TV3
dirigida per Estivali Zorressola.
El film parla sobre la identitat sexual infantil
i la transsexualitat en els nens,
inclou l'ús de la llengua basca per Prima Copa la Berlinale.
L'ús d'or del Festival Estat per la producció franco-japonesa
surt la demanda.
I avui tanca portes a Lleida
el Festival de Cinema d'Animació de Catalunya, l'ANIMAC,
aquest any dedicat al talent llatino-americà.
I un dels convidats més destacats
és el reconegut animador mexicà Juan Medina,
que parteix dues conferències.
Expert en la tècnica de l'Stop Motion,
ha treballat amb Guillermo del Toro
en la guardonada cinta Pinocho,
guanyadora d'un globus d'or i un BAFTA i candidat als Òscars.
Medina, en declaracions a Catalunya Ràdio,
destaca la valentia d'aquesta cinta.
Lo más fácil, comercialmente,
es que hiciera una historia ñoña, sosa,
simplona,
del muñeco que quiere cobrar vida y se se acabó.
Pero acá ponen en juego muchísimas otras cosas.
Me encuentra eco en los adolescentes,
principalmente por el momento que viven,
de no saber quiénes son
y cómo fueron parte del mundo y de la sociedad.
En esports, el Reial Madrid ha empatat a un
davant l'Atlètic de Madrid.
I si el Barça guanya avui diumenge al Camp de l'Almeria,
tindrà 10 punts d'avantatge respecte a l'equip blanc
al capdavant de la classificació.
Avui diumenge, l'Atlètic Club de Bilbao-Girona,
a les dues del migdia, ja ha jugat l'Espanyol,
Mataró i el Sabadell s'han classificat
per a la final a quatre de la Champions femenina
de Vater Polo.
El mediterrani n'ha quedat fora.
I dia fred, primera hora i molt fred al Pirineu,
amb una lleugera pujada de la temperatura cap al migdia
al Pla de Lleida i a les valls del Pirineu.
Canvi radical i sobretot entre el vespre i la nit.
Recordem, ho dèiem en començar quan la neu passarà
de 800 o 1.000 metres cap als 400.
La matinada de dilluns pot nevar a cotes 200
o gairebé 0 metres.
Si tens la sensació que fes-ho tu mateix
és un tros d'una cançó realment bona de la ràdio,
llavors podria ser perquè es tracta de Parkside.
Feines de gran potència, les millors màquines de jardí
i un munt d'accessòries.
Descobreix tota la gama de productes de Parkside
a parkside.io.diy.com.
Tu pots. Parkside.
Audio, audio.
El cas va començar amb la trobada d'una escalera.
Una transició energètica.
L'era digital. Cap a on va?
Sants i estalvis.
Dics solaris.
L'untast vertical.
LGTB i coïments. Ja m'entenc.
Us parlo des del búnquer.
A aquest ràdio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Catalunya Audio.
El suplement.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
Eliset Pedrosa, bon dia i bona hora.
Bon dia Roger, arribem amb nous continguts de l'ofici de Duca.
L'ofici de Duca cada diumenge
a l'hora que encara no ha sortit el sol el suplement.
L'ofici de Duca, a Catalunya Ràdio.
La lactància materna és, sobretot,
una relació íntima i amorosa.
Tradicionalment hem posat l'accent
en els beneficis per a la salut,
en els beneficis de la lletra materna
per al desenvolupament dels nens, etcètera.
Posar l'accent en els beneficis per a la salut
pot generar en algunes mares
la sensació que han de donar de peix.
I és bastant difícil que ja tenim les mares.
Els nens necessiten que les mares estiguin bé.
I quan parlem de lactància,
hem de visibilitzar això,
que és una relació íntima, amorosa,
que pot ser molt placentera, molt bonica, molt disfrutona,
i que cada dona i cada mare es permet escoltar-se,
donar-se el seu temps.
Per descomptat, tenir ajuda.
Si la lactància és dolorosa o si és un suplici
o si és un sacrifici, doncs cal veure què està passant.
Però, sobretot, reivindicar-ho com una cosa gossosa,
part de la nostra sexualitat,
i que, una vegada que les lactàncies estan ben instaurades,
és una de les coses més boniques que podem viure en la vida.
I, a vegades, quan una dona decideix no donar el seu peix,
doncs que segueix veient tota aquesta relació amorosa.
Donar el biberó com si fos el seu peix,
que segueix veient tot aquest contacte, tota aquesta intimitat.
Benvingudes a l'ofici d'Educar.
Hem sentit la psiquiatra infantil i perinatal Ivone Olza.
Hem demanat al Telegram del programa.
Heu fet lactància materna i un 82% ens han dit que sí
i que ha estat una experiència gratificant,
mentre que un 21% ens han dit que sí,
tot i que ha estat una experiència dolorosa i difícil.
Un 8% no han donat el pit a intentar-ho
i un 4% no han fet lactància materna des d'un inici,
per decisió o perquè no han pogut fer-ho per malaltia o medicació.
I, finalment, un 8% ens han dit
que han combinat la lactància materna i l'artificial.
De lactància materna en parlem amb...
Alba Pedró, consultora internacional de lactància,
autora de Som la llet i creadora de Lack Up,
Ilaia Aguilar, llevedora de Lack Up
i acabarem amb el manual per afrontar el conflicte familiar
amb la Marta Butjosa i com educo amb la Lara Terrades.
La majoria de dones té dubtes sobre la seva capacitat
per produir llet abans de parir.
Avui a l'ofici educar consultes i també mites i prejudicis
al voltant de la lactància, diu l'Alba Pedró.
La lactància ha de ser un plaer.
L'evidència científica diu que donar el pit
afavoreix la salut del nadó, la mare i el planeta,
però res d'això val la pena si donar el pit no et fa feliç.
Diu l'Alba que no pretén convèncer ningú perquè a lleti,
sinó acompanyar i aportar llum als dubtes i a les pors.
Alba Pedró, mites i prejudicis que envolten encara la lactància.
Hi ha una llista increïble a lletar fa mal,
no li podràs donar el pit, el calostre no alimenta prou,
hi ha mares que tenen mal el llet,
la llet es talla si el no dona quantes tres hores
que la teva llet no l'omple prou,
ens fan servir de xumet,
hi ha aliments que donen mal gust a la llet,
has de beure molta aigua, urxates,
de beure llet, amelles, per tenir llet,
si et quedes embarassada de deixar de donar el pit
o les criatures que prenen teta en molt temps
poden tenir problemes psicològics.
Un grapat de mites que encara persisteixen.
Sí, encara persisteixen, estan tots molt presents,
de fet només hi hem llegit una petita part
i canvien segons on vius i segons la cultura època en què estàs.
Van evolucionant, però no ens abandonen.
Dius, hi ha aquests mites que ens transmet l'entorn
i que hem de veure com ens protegim d'això,
perquè tothom comença a dir què has de fer,
què no has de fer, això sí i això no,
i també una mica la guerra entre mares,
a veure quina dona més el pit, quina ho fa millor, quina...
El problema de la lactància i la lactància artificial
és que moltes vegades ens ho prenem això,
com una dicotomia entre el que estava i el que està malament,
quan no hauria de ser així.
Hi ha qui li interessa que seguim en aquesta posició
i no avancem i hem de fer,
donar un cop sobre la taula i dir
que si aquesta dona va de ser millor o pitjor mare
no té res a veure amb això.
Ara m'intrigues, a qui li interessa?
A molta gent.
A molta gent ja li va bé que ens estem discutint.
Que ens estem discutint, no?
I que no estem al que hem d'estar
i que és solucionar les dificultats que tenim.
Què ens pot ajudar a gestionar les pors?
Laia Aguilar, no tindré prou llet,
passarà gana, no me'n sortiré,
no podré donar el pit mentre treballi.
Tots aquelles pors que arriben a nosaltres
quan és el moment de donar el pit
jo no seré capaç.
Clar, una de les coses
que ens passen és, com ja hem dit, molts mites
i molta informació
que ens arriba
de fons molt poc fidedigna.
I ens pot ajudar
primer a entendre
que tenim inquietuds
en aquest moment vital, doncs està bé
i és una cosa que ens pot ajudar a buscar
més informació.
I després
conèixer on poguer-la trobar, aquesta informació,
conèixer des dels recursos
a professionals que estiguin
formats sobre el tema
i després també la xarxa de mares, no?
És una de les altres coses que necessitem
també veure com es fa
això de donar de mama.
Però us arriben consultes
a les dues bandes de molt patiment,
de dubtes, és a dir, això encara és així?
Hem parlat d'una enquesta
que hem fet a Telegram, que sortien uns números
forts elevats de lactància paterna
i com una experiència gratificant.
I vosaltres comentàveu algunes coses, no?
Totalment.
El dolor encara és molt present
i encara està molt normalitzat.
Passa en realitat en totes les etapes
de salut de la dona,
que tenim molt integrat que el dolor
està dins
de les nostres etapes, sobretot
en l'ambient
sexual, etcètera, etcètera,
el tenim molt integrat i això ho hem de trencar.
Però en la lactància no és normal
i no ens cansarem de dir-ho,
que és important buscar informació.
I per això, moltes vegades ens adonem
que moltes dones que
pensen que tenen una lactància
com hauria de ser,
quan rasques una miqueta
te n'adones que estàs tinguent una lactància
amb dificultats i amb dolor i quan els expliques
escolta'm que no, que això no va de dolor,
que hem d'intentar buscar
la manera que això no faci mal,
fins i tot ja s'estranyen.
Aquí està l'acompanyament.
Consultes que ens han fet arribar a Telegram.
La Núria, hi ha mares que no hem pogut
donar el pit per un motiu concret,
malaltia, medicació, què es pot fer en aquests casos?
Clar, la primera part,
potser hi ha una mica de com
te sents, hi ha moltes mares que això ho viuen
amb normalitat, altres mares que ho viuen amb frustració.
Aquí estaria molt bé
tenir grans psicòlegs com la Ivonne
que et poden acompanyar, que poden
posar la cosa al seu lloc
i molt sovint
també falta
conèixer altres dones perquè
quan tu tries o no pots alletar,
molt sovint te n'amagues, no ho expliques
o et sents molt jutjada, per tant
si algú et treu aquest test de sobre,
faràs molta feina.
La Sara, mogrons molt invertits,
ho vaig descartar des del principi,
ho haguéssim pogut aconseguir, però
amb patiment de tots dos.
Com es pot fer una bona electància en aquests casos?
Primer s'hauria de veure, perquè a vegades
pensem que és un mogró invertit,
però realment les criatures no m'amen del mogró.
Què vol dir això d'un mogró invertit?
És com un melic, si pensem en un melic
serà fàcil d'entendre, en comptes d'estar sortidet
cap a fora, es fica cap a dintre.
És una condició bastant habitual
en la majoria de dones.
En alguns casos sí que hi ha una patologia al darrere
que impedeix fer electància materna,
però altres, com et deia, la criatura s'agafa l'areola
i no hi ha més problema.
La Maria, ho va intentar amb la primera filla
i després d'un per complicat va ser difícil,
diu que la nena es quedava amb gana i patia molt
per la llet artificial
i el pare s'hi va poder implicar
i vam estar tranquils.
La segona filla va tenir un bon part natural
i se sentia preparada per fer electància materna,
però una setmana després va morir la seva mare
i no va poder seguir tot i intentar
l'electància mixta.
Emocionalment i físicament no estava bé
i li va donar llet de fórmula.
Cap de les dues filles ha tingut problemes
amb l'alimentació, això sí, sana i equilibrada.
Diu ella, ho explico
perquè és important posar el focus no només
en l'alimentació i les seves necessitats sinó també
en la mare, cal pensar quina és la millor opció
per a tots i viure-ho sense culpa
i amb tranquil·litat.
Què diríeu a qui es trobi com la Maria amb situacions
de bui però no puc?
Mira, primer de tot, estic molt d'acord amb ella
amb que el focus aquí
ha d'estar amb la mare.
La mare ha d'estar
ha de tenir suport
i ha de ser la protagonista
d'aquesta història.
Després, també
ens explica la mare bé com
els factors externs, el que ens està passant
també ens està afectant a l'elactància.
Un part complicat,
una situació emocionalment
complexa, com pot ser un dol
per una mare, està clar que afectarà
no només a l'elactància sinó moltes altres parts de la vida.
Llavors, per això
és important que realment la dona
pugui escollir en cada moment
el que vol, el que desitja
fer. Fins i tot a vegades
sempre hi ha la cueta aquesta
de decisions informades
i sobretot el que necessiti
ell en aquell moment,
acompanyant-la sense mites
i amb fonament.
Abans, un mite que dèiem, es talla la llet?
Estalla la llet en casos com aquests?
No, és un mite que està molt arrelat.
La llet no es talla.
Sí que en algun moment
d'extrem estrès,
en un moment puntual,
pot ser que costi que l'oxitocina,
que és una de les dues hormones
que els protagonistes de l'elactància,
costi de fluir.
Llavors pot ser que durant unes hores,
durant un temps, hi hagi aquesta dificultat.
Però la llet no es talla.
El que passa
és que tornem
i poden passar moltes altres coses aquí.
Quan tens una situació
tan angoixant a sobre,
a més a més, potser
no has pogut estar
tant com haguessis volgut estar
o potser no.
Hi ha altres coses que també s'han d'equilibrar.
En principi, la llet no es talla.
Consulta mites prejudicis al voltant de l'elactància.
Avui a l'Ofici d'Educar, Catalunya Ràdio,
en temps de suplement.
Estima'm quan menjo, mereixo,
perquè és quan més us necessito.
Decidir si vols alletar
dos dies, dos mesos o dos anys
és cosa teva i del teu nadó.
Alba Pedró.
Les mamíferes,
les femelles de primats i les orques
necessiten aprendre d'un alpí.
Hi ha d'haver una transferència d'informació
mentre que pels nadons l'elactància sí que és instintiva.
I quan els posem pell a pell saben
el que han de fer.
Som la llet de l'Alba Pedró.
Clar, diríem que ells ja
neixen ensenyats.
Nosaltres no. Qui ens ho ha d'ensenyar, això?
Com s'ha de fer aquesta transferència?
Qui l'ha de fer?
Quan és hora de donar el pit, qui ens ajuda, per favor?
Jo crec que hem de tirar enrere.
Això vindria davant. Sempre ho reclamem,
que hi hagués una base, que quan som petites
ens ensenyen com funciona el ronyó,
les parts del cor, i ningú ens explica
com funciona la glàndula mamària.
Et converteixes en marda a cop i volta i has de fer un acte de fe
amb la teva glàndula mamària
per saber com funciona.
I això fa que molts mites aquí incideixin
i facin mal.
Per tant, el primer seria una formació de base
que existeix i en el moment que comencem
a tenir dificultats, perquè
tal i com estem en aquest moment, les tindrem
o tindrem almenys dubtes a tota hora,
aconseguir informació de qualitat i un bon
acompanyament, sigui per part dels professionals
o per part de persones
expertes que es dediquen a l'acompanyament a l'elactància
exclusivament.
La Maritxell, al Telegram, ens parla dels grups
gratuïts d'elactància. Diu que ell
en gestiona un al seu poble perquè no n'hi havia cap
i es va formar com assessora d'elactància.
Diu, crec que hauria de ser un servei
obligatori a tots els caps, un grup
d'elactància. Què penseu?
Doncs em sembla que estem molt a la línia.
Realment, els grups de mares,
els grups d'elactància són uns grups on
trobes aquest suport, on també pots
trobar-te situacions
que
viuràs o que
les mares que estan allà han viscut
i et poden donar suport a tu.
I és un lloc molt bo també per aprendre. Per totes
aquelles embarassades que tenen la possibilitat
d'acudir en un grup
de suport, realment és un dels llocs
on deuen què és el que passarà.
Mirar per un foradet
el futur.
Diu la rumorologia que amb aquests grups d'elactància
fins i tot poden obligar a donar el pit
encara que no vulgui.
I tant, i et fem pagar la nostra hipoteca.
I tant.
Realment hi ha molt mala fama als grups de suport també pel
desconeixement i per la por que tenim
que ens diguin. Sempre ho hem dit,
si amb un grup d'elactància et diuen el que has de fer
és que el grup no està funcionant bé.
Per tant, hauria de ser una forma d'informació i acompanyament
i que a partir d'aquí
cada mare escollís què vol fer.
La llet apareix entre
48 i 72 hores després del partit
i és molt important que sàpigues que la segona nit de vida
el nadó sol ser moguda, una nit boja
de llet.
I que podem sentir que no tenim prou llet.
Som la llet de l'Alba Padró.
Difficultats amb les que ens podem trobar?
Anem responent. A veure, les crisis de demanda.
Per què la nit demana més?
Normalment
passen diverses coses. Primer que a la tarda
tots estem més cansats
i això amb les criatures és fàcil
que estiguin saturades i que els costi més mamar.
Més o més la llet canvia de composició
i tard de nit té més greixos
i sembla que costa més sortir, que la feina
costa una mica més. Això fa que al final
del dia entre uns i els altres
sembla que és el moment bomba.
I aprens massa tard
que estan cansats. I el que penses és això
em falta llet, no en tinc prou, no li arriba.
És possible
No pita bessons? Aquesta és una gran pregunta.
No, si tens bessons no donaràs pas al pit.
Hi ha trigèmins.
És possible?
És possible i el que necessitarà
és un suport logístic.
Està claríssim perquè
sí que tenim dos pits però seguim amb dos braços
només i per tant
necessitarem suport
segurament en un moment.
Es pot lletar un infant prematur?
I tant. De fet si
amb nadons a terme sant seria molt recomanable
a nivells de salut amb nens prematurs
sabem que és clau i que ens evita algunes
malalties que poden provocar fins i tot
la mort. Per tant sí, seria una de les
apostes. Abans ens parlava del dolor
dieu que no ha de formar part de la
lactància. Que el dolor ens avisa d'alguna cosa
que no va bé i cal demanar ajuda. Què ens diu
el dolor? De què ens pot avisar?
Ens avisa del que dius, que
alguna cosa hem de millorar, que algun aspecte
és millorable, sigui en la manera que col·loquem
la criatura, que normalment és el que ens falla.
Si fem una recerca ràpida
per Google, pràcticament totes les criatures
estan mal col·locades al pit. Llavors és el que tens
a la retina i el que reprodueixes.
I a vegades amb 30 segons
que diem fem màgia, que no és re,
mou una mica la criatura i s'ha acabat el dolor.
I això és fantàstic.
Laia Aguilar i les clivelles.
Ponyateres.
Ponyateres ja ho pots ben dir.
Doncs en realitat, un dels
problemes de donar de mama amb dolor
és que poden aparèixer les clivelles. Les clivelles
són ferides. Ferides per compressió,
ferides per abrasió
o ferides per una
succió,
una succió potent, que el que
està fent la criatura és compensar
i poder treure llet.
Llavors, per això és tan important evitar el dolor.
I les clivelles
es curen
fent que aquesta criatura,
ajudant aquesta criatura a mamar
millor, posant aquesta criatura
en una posició i en una postura
còmoda.
Quan ja estan fetes?
Quan ja estan fetes,
també la clau és
què passa amb aquesta succió,
què passa amb aquesta
posició.
I a vegades
també cal veure si no hi ha una infecció
entremig o si hi ha alguna altra cosa
que ens està compliquant una miqueta
el tema.
Els pits com una pedra, què hem de fer?
Aquest moment també l'hem viscut.
Segurament és
una...
Tothom pensa que quan tenim els pits petre
el tercer dia és a la pujada de llet
i és una petita complicació que es diu engurgitació.
És el moment on moltes dones deixen la lactància
perquè es pensen que la lactància sempre serà així
i són tres mesures.
Apliquem fred, fem uns massatges
que es diuen una mica estranyes, pressió inversa
sobitzant i antiinflamatoris que t'haguin
pogut receptar i amb 72 hores
ho tenim solucionat.
Com afrontar el cansament i la son,
que hi són?
Hi són, hi són.
Mira, hi ha una cosa que sempre es diu
dorm quan el nadó dormi
i jo aquí afegiria
i dorm, a més a més,
una de les claus que sembla que funciona
és dorm molt a prop del nadó, perquè és la manera
que el nadó també dormirà. Una miqueta més,
tampoc no prometo res.
Perquè tindràs a buscar,
ens vas dir que dormiria.
No, també és veritat
que això també ve d'una altra mita,
no és exactament de lactàncies, de son,
és que diu que les criatures
han de dormir x hores
i resulta que sí, sí, potser sí que les dormen,
però les dormen a trompicons, no les dormen
totes seguides i que una criatura
dormi, no sé, 3 o 4 hores seguides
pot costar mesos.
I per tant, doncs, també...
per tant,
això també és una paraula. Hi ha de tot, hi ha de tot,
no alarmem el poble
de Catalunya, no alarmem.
Dius, Alba,
el concepte t'utilitza de xomet,
d'entendre que el nadó fa alguna cosa que no ha de fer
i a sobre decreta que el pit
només serveix per menjar. El pit és molt més que aliment,
succionar permet al nadó sentir-se bé, segur,
i feliç.
Tot un vincle que es crea a través del pit, no?
És molt més que menjar, no? No passa re, no?
Si s'adorm el pit... Maravella que s'adormi el pit,
aprofitem-ho mentre es funcioni,
és un truc meravellós. Clar, tenim molt
associat al pit a menjar
i només sembla que puguin venir al pit a menjar
i realment fem moltes altres coses.
Ens comuniquem amb el nostre nadó, li parlem,
comptem els ditets,
i ens escolta, i ens sent,
i això és molt xulo.
I si el podem relaxar, si el podem calmar,
si li podem aportar tot això extra
amb el pit,
meravellós.
Dieu que l'única situació en què els nadons no poden prendre
llet materna és si tenen
galactosemia,
que és una malaltia congènita d'origen
genètic.
En aquests casos sí que...
No, jo no ho sabia, eh? Sí que no.
En aquests casos no poden
prendre llet materna,
necessiten una llet
específica.
Però sona molt poquet, això.
És una malaltia rara. Per tant, tots aquells que
ensenten no és el seu cas.
No és el seu cas i a més a més ho sabrien
perquè és una de les malalties que es
mira en el cribatge
neonatal,
dos dies després que neixin les criatures,
se'ls fa una petita anàlisi
per veure certes malalties i aquesta malaltia
es mira.
I si el nadó rebutja el pit?
Hem de veure per què.
Els nadons neixen per mamà.
De parlar amb ell i ja començar.
Quan un nadó rebutja el pit
és que alguna cosa està passant.
Els nens neixen per mamà, ells no saben que la llet
està a la farmàcia i que la podem anar a comprar fàcilment.
Per tant, hem de veure què passa i poden ser
coses tan absurdes a vegades
com posar colònia en un nadó.
Aquesta colònia que tots coneixem,
de tercer nascut que fa aquesta olor tan forta,
això pot fer que es despistin i que no trobin el pit
o el pit congestionat del principi
o que tingui dolor. Alguna cosa està passant.
I aquell mite que diu que
si li dones el xumet i alternat amb el pit
llavors ja no et voldrà el pit?
Bueno, s'ha de veure una miqueta
què és el que ha passat,
què és el que ha desencadenat els rebuig del pit.
El xumet és, com hem dit abans,
succionar, relaxar i és una eina
que tenen les famílies.
Necessitat del nadó tenir un xumet?
No, no té cap necessitat.
És una eina més que, al veure-ho,
se sol recomanar que l'elactància
vagi ben en pop abans de posar un xumet.
Però és veritat que hi ha famílies que,
precisament perquè hi ha molt de dolor,
fan servir el xumet abans.
La idea és buscar
un bon suport,
buscar un professional que t'ajudi,
una professional que t'ajudi quan tinguis dolor
i si mentre es fa servir algun pont,
escolta'm, ja el traurem.
Consultes, mites i prejudicis
al voltant de l'elactància.
No puc dormir.
Donar un biberó o un mil
no converteix cap dona en una mala mare.
Alba Pedró.
I la gran pregunta que ens fem
durant l'elactància,
què ens indica que el nadó
està ben alimentat? Aquella pregunta,
aquest nen no està ben...
Aquesta observació és molt habitual
i la majoria de vegades no passa res.
Com ho podem saber si realment està ben alimentat?
El pes és una d'aquelles
coses bàsiques
i que és
és una senyal molt clara,
però també n'hi ha altres, sobretot als primers dies
que és quan més dubtes tens,
doncs ens fiquem molt de plens allò de mirar bolquers
i veure pipis i caques que ens diran
exactament què està passant
i és una eina molt fàcil per saber com va tot.
Un nadó que menja fa ca que hi fa pipí
en abundància i això és senyal que tot va bé.
Què ens ha d'alertar, doncs?
Ens ha d'alertar precisament que el pipí
sigui escàs o sigui fosc,
tingui un color taronjat.
Ens ha d'alertar un nadó que no està fent ca que,
que sigui petitó i no està fent ca que.
I està clar, també un nadó
que no fa
com a mínim unes vuit preses al dia.
Amb això soc conscient que diré això i algú dirà
escolta'm no, però la meva criatura està perfecta
i em fa menys. Si està perfecta,
perfecte està. És només un signat d'alarma.
Paper del pare o de la parella en l'alletament.
Parleu d'un concepte que és
l'allectància seca que jo no coneixia.
Clar, són dos conceptes
diferents. El paper del pare...
El paper del pare
en l'allectància és superimportant.
De fet, sabem que si l'allectància funciona
és perquè hi ha una parella implicada que està
fent d'escut de molts dels comentaris
que està frenant aquestes visites, que està
escoltant la mare, que la cuida per poder
cuidar, tant de cuidar.
Per tant, és clau. També és cert que hi ha moltes
dones que no tenen aquest suport familiar i se'n
fan la mare de bé, però si és, escolta,
gaudim-lo, no? I l'allectància seca ja és
una altra cosa. L'allectància seca és quan el pit
pràcticament no produeix llet, però la
criatura li és igual, i sabeixo un man
igual, perquè és el que hem dit abans.
L'allectància és molt més que
nutrir-se. Però jo vaig veure
en el llibre que deia que també podia succionar el pit del
pare. A vegades sí. Que potser és l'estrany,
però no, clar, a mi em va ser l'estrany.
A veure, és estrany, és estrany.
Però és cert que a vegades en situacions
per exemple un
accesari on la mare pateix
un inconvenient i separat de
la seva criatura, doncs el pare pot fer aquesta
funció d'oferir-li el pit.
Per tant, no traurà llet, però sí que aconseguirà
calmar-lo. Sempre el que
demanem, el que fomentem és que
mare i criatura estiguin junts, però hi ha situacions
determinades en què aquesta succió seca,
que a vegades no és la parella. Pot ser una àvia,
pot ser una germana. Sé que sona molt
estranya, soc molt conscient de les meves paraules,
però al final
tots són pits. Dieu que
malgrat que el percentatge de mares que no tindran prou llet
és baixet, sí que hi ha mares que no
tenen una producció de llet prou abundant per alimentar
el seu nadó. Una altra paraula, la
hipogalàctia. I no podran fer una
lactància materna exclusiva.
Quan hem de valorar la
lactància mixta? Doncs precisament
quan no
aconseguim que el pit produeixi
prou llet o tanta llet com la
criatura necessita. I això
ens podem trobar amb casos, com dius,
de hipogalàctia.
És a dir, que no hi ha prou glàndula mamària
o ens podem trobar amb casos, per exemple,
d'intervencions on s'ha reduït el pit.
Quan hi ha una reducció del pit,
a vegades també s'extreu
teixit mamari. I això també
és important saber
que és dinàmic. És a dir,
si hi ha més embarassos, si hi ha més
criatures, pot ser que canviï aquesta
condició. A vegades no hi ha grans canvis,
però a vegades sí que hi ha petits canvis
que les mares es troben, que en una
primera lactància
hi ha moltes dificultats i en una segona
doncs potser no és tan necessària o
amb tanta quantitat la llet
artificial. I com gestiona el sentiment de
culpa per ai, no puc fer
lactància moderna completa?
I em sento culpable? No.
Lo següent.
La culpa ens la donen, el llibre ho diu.
El moment que et converteixes en mare
també et converteixes en patidora universal
i en culpable. Aquests títols te'ls regalen.
Ja els tens. Hala, gestiona'ls tu.
L'hactància
i la criança genera molta frustració
i molta culpa. El que fas, el que deixes
de fer. Per tant aquí també
que a vegades no ens tenen en compte.
La nostra feina també és acompanyar aquests moments
i aquestes mares que necessiten parlar i que
algú els hi digui
que has fet el que has pogut amb el que tenies,
està molt bé i anem a fer-ho d'una altra
manera i t'acompanyem a fer-ho
en aquest procés nou.
Hi ha tres causes principals per les quals
les dones deixen de donar al pit el dolor,
la falta de llet i la tornada a la feina
remunerada.
Què ens pot ajudar en aquell moment
que has de tornar a treballar i tens aquella criatura
preciosa i aquells pits
remordits.
Es pot fer
tornar a treballar i mantenir el pit
en funció de l'edat del nadó?
Com es guarda la llet?
Es congela, s'escalfa?
Es va a muntar una fàbrica?
Estaria bé.
El que cal és informació, saber quines són les
condicions, les hores que estaré fora,
si hi ha la possibilitat de treure's llet o no
treure's llet, conèixer aquestes coses
i després si hi ha alguns trucs que poden ajudar.
Hi ha moltes mares que segueixen
allà tant tot i tornar a la feina.
Està clar que no és fàcil
i estem tornant a posar
a una situació
complexa, a una mare
que segurament l'inici també
potser era complexa i ara quan les coses sembla
que vagin bé doncs els hi tornem a posar
aquesta complexitat a sobre.
A més a més hi ha com
el mandat
que ho has de fer sola.
Segurament necessitaràs
com gestionar bé
com estarà amb el nadó, si amb una persona
a casa, si un familiar,
la parella, si anirà
a una escola bressol, totes aquestes coses
importants de saber-ho.
I el primer i el fonamental és
què vol la mare fer? Vol seguir amb aquesta
lactància aixís? Vol mirar opcions
de què es poden fer? Es poden fer moltes coses.
M'he quedit trucs per ajudar-ho a fer.
Quins trucs hi ha?
Hi ha trucs
per mantenir la
lactància fins i tot exclusiva
anant a la feina i està clar que
aquí estem
ficant segurament pel mig l'extracció
de llet, sigui manual
amb la mà perquè també es pot treure
la llet manualment, sigui amb un
tirellets. Trucs de saber
el tirellets que es doni
per tu i això també és important.
El tirellets no ens ha de fer mal, ha de ser més
eficaç, etc.
I després hi ha petites
coses que a vegades a casa ens costa molt
treure la llet i a la feina podem
tenir algun avantatge, com per exemple
primer que ja fa una estona que no has donat
de mama al teu fill i per tant
pel tirellets és una miqueta més fàcil o
per extreure la llet és una miqueta més fàcil
i després coses com trucar a casa o
mirar-te un vídeo on surti la teva criatura
i que digui una coseta
activa totes aquestes hormones de
paciència que no ens les activa
un tirellets i ajuda
a treure, a extreure
llet. Alba, els tirellets no són pas
parats. No, i tampoc
sempre són necessaris. No tothom necessita
un tirellets. Ens ho hem de pensar abans de
fer una compra. Molts sovint ens pregunten,
a l'actap molt sovint la
mare ja està, ens diu
m'he de comprar un tirellets abans de
tenir la criatura? No. La veritat
és que no. No hi ha raó per la que t'haguis de
gastar una morterada sense saber per què el
tirellets no són necessaris.
Ajustem les necessitats una vegada vinguin.
Avui a l'ofici d'educar mites, consultes,
prejudicis al voltant de l'electància
en temps de suplement. A Catalunya Ràdio.
Tinc mal la panxa.
L'electància materna crea molta
culpa. Alba Pedró.
Diu l'Alba que el primer que has de saber
és que pots donar el pit on et doni la
gana i afageixes.
Els primers mesos
et miren amb tendresa i et feliciten
i a mesura que es fan grans
plouen els comentaris i judicis per la
mare i per l'infant.
Què diries als que jutgen
i els que es puguin sentir
jutjats?
Són dues posicions
psicotòmiques.
Els que estem de fora,
els que tendim,
els que jutgen quan veuen,
el primer que han d'aprendre és a callar.
A callar i si molesta,
mirar cap a un altre cantó.
En general, amb la maternitat ens costa molt.
Opinem molt del que fan les mares
i passa amb tot.
Que poca roba, quanta roba...
Sempre ho fem.
Per tant, el primer és educar la societat a callar
i deixar la mare tranquil·la.
I si reps aquests comentaris, jo sempre opto
per l'humor, d'intentar que et rellisqui,
que et deixin flassejat,
que deixin aquesta persona amb la veu coberta,
perquè molt sovint ens volem afrontar
aquests comentaris amb evidència,
perquè l'HOMS diu que l'actuació materna no és aquest,
i a l'altra persona realment li és igual.
I si pots incloure una mica d'humor,
donar-li un gir a la situació,
surts com molt victorioses,
com que t'anima.
Què és el tàndem?
El tàndem és allatar dues criatures
d'edats diferents.
A vegades una criatura recendescuda
i una altra criatura d'un anyet,
o dos o tres anyets, que també està mamant.
D'on el pit fins quan?
Fins que els dos protagonistes
ho decideixin.
Sona reunió?
Sí que és veritat que segons
els estudis d'entropologia
sembla que entre els 4 i els 6-7 anys
les criatures es deslletarien
de forma espontània.
Això no vol dir que no hi hagi algun que es deslleti abans,
però anirien per aquí.
I després ja està clar
la voluntat de la mare.
El nadó no el podràs fer mamar si ell no vol.
Això ho tenim claríssim.
És a dir, la mare no podrà
obligar una criatura a mamar.
Això no es pot fer.
Però està clar que la mare pot dir
tu no vols però jo sí que ja en tinc prou,
s'ha acabat aquesta etapa per mi,
i llavors ja l'etapa del deslletament
necessita acompanyament
i necessita també suport,
molt suport.
A veure, a Telegram sobre aquesta etapa.
Moltes mares es troben que volen anar deixant de donar el pit
i no saben com afrontar-ho.
I pregunta si al CAP l'assessoraran.
Clar, depèn de quina edat
tinc la teva criatura.
Realment ho hem parlat abans, els professionals a vegades
no tenen tota la formació que caldria amb lactància.
Potser no saben afrontar
un deslletament d'una criatura de
dos, tres anys.
Per tant, cal buscar suport
específic. Tornem a allò de sempre,
que hi ha persones que
les dues som IBCLCs,
que això és un nom molt difícil de dir, que ningú entén,
consultores internacionals de lactància,
persones que ens dediquem a la lactància des de l'inici al fi,
tenint en compte el que deia la Laia,
que una criatura pot mamar
durant quatre, cinc, sis anys
i ens afrontem, que és inevitable,
és molt inevitable.
Però una mare que vulgui fer un deslletament als dos o tres anys
necessitarà molta ajuda perquè trobarà
sobretot una resistència bastant brutal
de la seva criatura.
Doncs ajuda un suport,
tenir suport,
sigui de la parella, sigui familiar,
sigui d'algú molt, molt íntim,
ajuda també tenir informació.
I sobretot,
podríem dir també el que no ajuda.
Tornem un altre cop amb tots els judicis,
amb tota la càrrega,
moltes vegades ens trobem, com hem dit abans,
nadons que podrien ser ja
grans, que algú pot pensar que
ja no li toca, i llavors hi ha molta càrrega
de veus, com que ho has fet d'aquesta manera,
ara et trobes en aquesta situació.
I ser un nadó més gran, com diu l'Alba,
doncs ell t'explicarà
o ella t'explicarà molt clarament
que no vol deixar de mamar.
I això doncs és una confrontació que per una mare
que segurament per primera
vegada, des que té la
criatura, prioritza les seves necessitats,
cosa molt ben feta, davant
de les necessitats del nadó,
bueno, doncs li generarà
malestar i també
molt emocionalment
serà complexa.
L'Actap va néixer el 2015 i és la primera
aplicació de lactància que oferirà respostes
personalitzades al perfil
de la mare i del nadó. Com ens pot ajudar
en tot això aquesta aplicació? A veure.
L'Actap és un recurs molt útil,
quan ens vam plantejar
com fèiem, què fèiem, va sorgir
ràpid una app realment com a mares,
ens estem tot el dia connectades al telèfon
i necessitàvem un
recurs on dins el teu telèfon
tinguessis tota la informació que et cal
i el que dèiem que fos personalitzada, no és el mateix
tenir una criatura de 3 dies que 3 setmanes,
que 3 anys. Per tant, vam crear
un intens arbre
de decisions que et permet
això, segons l'edat de la teva
criatura, segons en quin moment estiguis,
doncs tenir una informació personalitzada
per tu. Què us ha quedat per
dir? Què penseu que és important i que no hem dit?
Hem dit moltes coses, que
seria important en aquest moment des del
principi, amb tots els dubtes inicials
i deixar-ho
fins aquí.
I ha arribat el moment del
desallegament. Digues. Jo el que
diria és que, tot i que
sempre estem demanant a les mares que busquin, que busquin,
i això sap greu, perquè
aquestes coses
haurien de fluir molt més,
sí que és veritat que, primer,
que la informació sobre
l'elactància és molt important i l'elactància, com
dius, ve des del primer
moment que la criatura es posa al pit, en
aquest moment, perquè hi ha una
preparació del pit que es fa sol, que no cal
fer res, però s'està fent, fins que
la criatura es deslleta o
decideix es deslletar.
Important saber els recursos que tens i els
professionals on anar que tens al teu entorn,
en saben? Les persones que t'estan
acompanyant en aquest
embaràs en saben de l'elactància
i això, jo diria que aquí
és important i busca't, busca't
gent que estigui, que
en sàpiga i que et pugui donar un suport al moment
que potser no necessites, però que tens
a prop un lloc on picar
la porta. Alba, què està faltant?
Quina crida faries?
Tens oportunitat, ara?
Demana, demana.
No sé si et donarà...
Jo potser hi dono la volta i una cosa
que hem vist,
a l'Actap, als llibres, tenim tota
la informació, però ens falta professionals
formats i que acompanyin i això
és un crit d'alerta que portem
nosaltres molt temps fent.
En breu farem la dècima edició
del postgrau expert en l'elactància materna,
que formem professionals que es volen
implicar a aquest tema i necessitem més
professionals implicats que tinguin els coneixements
necessaris per poder acompanyar
posant la mare al centre
i això encara
en tots els graus sanitaris l'elactància no està
inclosa. Tu surts
com a llevedora, com a infermera
i et falta molt coneixement d'aquest
procés i molt sovint les mares
reben consells contradictoris o
errones simplement perquè falta
aquest pes del professional que estiguin
format. I què diríeu a les mares
que demà començaran a lletar?
Diria que estiguessin alerta
els signes d'alarma que hem dit,
diríem que busquin, que demanin
ajuda aviat, diríem que
gaudeixin del procés, que és un procés per
gaudir-lo l'elactància, que és
és una... i que
és important també que
que sigui com elles vulguin,
que en una elactància no n'hi ha una
igual, n'hi ha moltes diferents
i que la seva és la bona, no?
De fet, tu parles de ple,
parlava l'Alba de ple al principi
i jo recordo que quan vam fer la consulta
a Telegram em van
demanar si podien respondre que
havia sigut gratificant i a la vegada
dolorós i complicat, és a dir, aquestes
dualitats se les poden trobar.
Totalment. Totalment.
Amb el que deies jo, amb una mare que començés
la conselleria, vés el dia a dia,
a poc a poquet, no tinguis
massa expectatives, que superar un
dia ja és una victòria, i les nits són
molt fosques i molt negres, i costa molt,
però torna a sortir el sol i llavors decideixes
una altra vegada, doncs, tirar endavant o no,
però que baiguin molt poquet a poquet.
També quan parlàvem de l'enquesta, ja us
deia, el tant per cent que ens ha sortit d'un
vuitanta i escaig o per cent que
dona el pit com una
existència gratificant i el vintit i escaig, seria real?
Creieu que hi ha més gent
que encara ara no dona el pit, que no opta
per l'alletament
de les criatures?
Són coses diferents, jo crec. Donar el pit o optar
per l'alletament matern són coses diferents.
Sí que sabem, les enquestes ens diuen que
el vuitanta tants o
vuitanta tres per cent
de les dones que surten de l'hospital,
acabades de
tenir una criatura,
estan alletant d'alguna manera.
I les estadístiques
baixen estrepitosament ja
els quinze dies i els tres mesos i els
quatre ja és el desert.
I segurament doncs és per això
quan es troben amb les dificultats,
què fas?
On vas?
Costa molt saber quina porta has de trucar i
sobretot la frustració que molt sovint et diuen
no, però si tot està perfecte, tu t'estàs morint de mal
però s'agafa molt bé.
I no és la percepció que tens i finalment
abandones.
Som la Llet de l'Alba Pedró
que us ajudarà, serà una bona eina
per tots aquests moments de dubtes
i de inquietuds, dolor i alegria.
Avui n'hem parlat amb l'Alba Pedró,
consultora internacional de l'actància,
autora de Som la Llet i creadora de l'Actap,
la primera aplicació de l'actància
i la Laia Aguilar Llevadora de l'Actap.
Moltes gràcies a les dues, una forta abraçada.
Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres.
L'Ofici d'Educar, a Catalunya Ràdio
amb l'Elisabet Pedrosa.
Podeu escoltar tots els programes
a Cat Ràdio,
L'Ofici d'Educar.
O, bé, seguiu-nos
al Facebook de l'Ofici d'Educar
o us baixeu al Telegram
i busqueu l'Ofici d'Educar.
A l'Ofici d'Educar,
els nens, el seu cos parla,
es tiren per terra,
els adults ens incomoden,
però és com parla el seu cos, Lara.
Sí, i és meravellós.
I això posa molt en evidència
com que el problema,
si volem dir amb aquesta paraula,
la distorsió la tenim nosaltres,
les persones adultes,
perquè ens hem desconnectat del cos.
Recupereu la versió completa per xarxes
i a la pàgina del programa.
Us deixem amb Rigoberta Bandini.
Canciones de amor a ti.
Sigueu lúdics, positius i alegres
i una mica d'empatia per salvar el món.
Patons de la Núria Ventura i la Rosa Silluei
fins la setmana vinent.
Roger, bon diumenge.
Fins la setmana vinent. Un abraçada, Elisabet.
Que ahora solo puedo descubrir
mi amor a ti desde aquí.
Que habrás hecho que solo te puedo escribir
canciones de amor a ti.
Ya no existe más nada,
no hay nada importante sin ti aquí.
Que ahora solo te puedo escribir
canciones de amor a ti.
Y que espero que el mundo se encargue
de que estemos siempre así.
Que papá nos haga boloñes a todos los domingos.
Que algún día podamos ver juntos
las de Sorrentino.
Que los hombres de este nuevo mundo
lloréis bien tranquilos.
Que ahora solo te puedo escribir
canciones de amor a ti.
Que ahora solo puedo descubrir
mi amor a ti desde aquí.
Que habrás hecho que solo te puedo escribir
canciones de amor a ti.
Ya no existe más nada,
no hay nada importante sin ti aquí.
Que ahora solo te puedo escribir
canciones de amor a ti.
Si tens la sensació que fes-ho tu mateix
és un tros d'una cançó realment bona de la ràdio,
llavors podria ser perquè es tracta de Parkside.
Feines de gran potència,
les millors màquines de jardí i un munt d'accessoris.
Descobreix tota la gama de productes de Parkside
tu pots, Parkside.
No assaborim el que mengem,
no som conscients del que ingerim,
si és bo no ho gaudirem.
I si és dolent,
en podem continuar menjant massa
perquè tenim la tensió fixada,
d'altres no mengem ràpid.
Un restaurant que aniva a la Berlín
diumenge d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
Som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquesta hora, els dissabtes i diumenges,
repassem els millors moments de la setmana,
els continguts més escoltats al nostre web.
Diumenge passat vam xerrar una bona estona pausadament
amb l'advocada Olga Tubau,
una dona que parla poc davant dels micròfons,
però amb una llarguíssima trajectòria penal
ha defensat personatges com Segundo Marey,
el major Trapero o Josep Maria Mainat.
Amb ella vam parlar d'una feina i de les contradiccions
a vegades que li pot arribar a provocar.
Defensaria el diable?
Podria defensar el diable? Defenso molts diables.
Al final, aquí moltes vegades la gent pensa
que decideixes defensar un cas o no
pel fet delictiu que és objecte d'investigació.
Molta gent diu, segur que no podria defensar una violació.
Clar, una violació és una etiqueta
que es posa sobre un expedient judicial,
però al final tu defensaràs allò o no
si ja diguem una raonable sintonia amb el client,
si et deixarà llibertat per portar la defensa
com tu creus que s'ha de portar,
és a dir, en aquest cas,
sense culpabilitzar la víctima o insultar la víctima,
i si creus que al final alguna cosa
pots acabar fent amb defensa d'aquella persona.
Deixa'm que et posi un exemple.
Hauries agafat el cas Alves?
L'hagués anat a veure a la presó,
hauria palpat quin plantejament feia ell,
què és el que jo hauria fet,
i si al final això hagués sigut reconciliable,
podria estar defensant l'Alves.
Olga Tuau, no us la perdeu,
la podeu recuperar a l'aplicació de Catalunya Ràdio
que a ràdio.cat barra el suplement.
La Marina Porres ens va portar la setmana passada
la Júlia Gacardit,
una jove autora que acaba de publicar
Un Dietari Sentimental on reivindica la intimitat.
No ho pensava publicar tan ràpid,
ni així, no, no ho tenia clar això.
De fet, prefereixo no. Ha passat, ja està fora.
No prefereixo no pensar-hi gaire.
El que passa és que ara ho has de defensar i ho has de vendre.
Marina, tu què t'ha sorprès d'aquest llibre de la Júlia?
A mi m'ha agradat molt el to
i quan vaig veure que tenia un dietari
m'ha interessat moltíssim perquè,
clar, la Júlia és de la meva generació,
compartim un univers i m'interessa la seva mirada
sobre el món i sobre el seu ambient.
Quan vaig llegir aquest dietari vaig pensar
que és perfecte perquè en un ambient literari
on tothom juga a amagar-se,
a mi el que m'agrada molt de la Júlia
és que realment no ho fa això.
Soc el que semblo.
Crec que surto una mica humiliada en alguns passatges d'aquest dietari
i pensava que aquesta era part de la gràcia.
Clar, no sempre quedem bé a la vida.
Sí, i a més per altra banda penso que haver-ho fet
em redimeix una mica.
És a dir, això, m'han humiliat tantes vegades
i aquí estic i somric al final
i m'és igual.
I els diumenges també el suplement fem el dominical.
Diumenge passat vam repassar l'actualitat esportiva
amb l'Albert Benet, que ens explicava
quant temps fa que a Badalona
espera una copa.
La penya s'ha quedat sense poder jugar
a la final de la copa davant la seva afició, llàstima.
Efectivament, Roger, ningú tenia tantes ganes
d'una copa a Badalona
des que Àlex Pastó va dimitir com a alcalde de la ciutat
després que abans s'empaixin conduint borratxo.
Efectivament.
Aquí has estat bé, Albert.
No calia treure aquest tema.
Va mossegar els agents que el van detenir.
Avancem.
Carradi.cat barra el suplicatori.
No, no.
No.
Avancem.
Carradi.cat barra el suplement. Estrenes.
Bon dia, Marta Ferrer.
Al cine hi arriba una joia del cine basc,
Irati.
Que, per cert, va ser una de les més
destacades del Festival de Sitges d'aquest any.
Pau Urquijo dirigeix aquest film mitològic
que ens presenta un grup de guerrers
cristians i musulmans que s'endinsen
al Pirineu Basc per trobar un dels tresors
de Carlemany.
I a Netflix hi podeu veure
un fantasma endassolto por casa.
La pel·lícula és la història de com la família
del Kevin es converteix en una sensació mediàtica
de la nit al dia per haver trobat
el fantasma Ernest a la casa on s'acaben
de mudar. Però quan el Kevin i l'Ernest
investiguen el misteriós passat del fantasma
es trobaran en el punt de mira de la CIA.
Avui és l'últim dia
per veure Boja al Teatre Olia.
A partir de la vida de la seva directora,
l'altre maturga i protagonista, la Mariona Esplugas,
l'obra retrata en primera persona
l'experiència viscuda en els darrers 16 anys
a consultes de diversos psiquiatres.
Avui a Funció a les 6 de la tarda.
Bon dia, Sònia Olufeu. Molt bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevar
fem tres propostes. La primera és visitar
les coses que fan crac al Centre de les Arts Lliures
de la Fundació Joan Brossa de Barcelona.
Una exposició que vol ser un tribut als anys 80
amb ceràmiques i pintures de Pere Llovera.
Una instal·lació que ens porta
i ens parla del col·lapse i la disruptió
amb l'objectiu d'incomodar al públic
fer-lo reflexionar i estimular la presa de decisions
dels visitants. Segons l'artista,
els 80 van marcar la davallada del món modern
amb l'arribada del desenvolupament tecnològic
que va començar a marcar el futur
del dia a dia que vivim avui.
En la mostra és un dels tres projectes guanyadors
de la tercera edició del concurs Post-Brosa 2022
obert al públic de dimarts a diumenge
i avui, que és diumenge,
en horari d'onze del matí a sis de la tarda.
Es pot visitar fins al cinc de març.
Després d'això podem dinar o podem sopar
al restaurant Hadis Aveva
del barri de Sants de Barcelona.
Situat al carrer Vallespin número 44
molt a prop del Parc de l'Espanya Industrial
i de l'estació de Sants, un restaurant natiu
on només es pot menjar amb les mans.
Celebrar-hi una pat es converteix
en tota una experiència gastronòmica.
És un restaurant dins de l'Espanya
que s'obre per la ciutat de l'Espanya.
És un restaurant dins de l'Espanya
que s'obre per la ciutat de l'Espanya
que s'obre per la ciutat de l'Espanya
que s'obre per la ciutat de l'Espanya
que s'obre per l'Espanya
que s'obre per l'Espanya
que s'obre per l'Espanya
que s'obre per l'Espanya
que s'obre per l'Espanya
que s'obre per l'Espanya
que s'obre per l'Espanya
que s'obre per l'Espanya
La Bram és boníssim o alguna de les seves infusions.
Amb una decoració plena
de elements autòctons i tradicionals
i un ambient càlid i acollidor,
la Bram ha aconseguit transportar l'essència del seu país al barri de Sants.
El preu mitjà per persona
és d'uns 20 euros,
obert de dijous a diumenge, migdia i nit.
Música
Música
Aquest que sentim és l'Eduard Janer
Avui tenim concert de l'Eduard Janer al Harden Jazz Club de Barcelona.
Serà avui a les 7 de la tarda
dins la programació dels concerts del Festival Barna Sants
que promou la música d'autor,
el cantautor, pianista i productor Sol Soní
i presenta avui el seu cinquè disc
Swing, de Comarques,
on fa un homenatge al música autodirecta de poble
que transita a cavall de la sonoritat del swing i el blues.
El repertori inclou ritmes ràpids,
lletres poètiques
i un imaginari propi de la seva terra,
de petites esglésies, pianistes de blues i contes a la vora del foc.
El preu de l'entrada és de 10 euros i es pot comprar a la web del festival.
Fantàstic, doncs.
Fins a les 7 del matí, quan te'n vagis, de l'Eduard Jone,
aquest vespre preparat al Barna Sants.
Quan te'n vagis, el món girarà igual,
sé que tornaré a caure el dolç per endarrers roses.
I em mudiré el rancor, cantaré una melodia,
faré reneixer una flor.
Quan te'n vagis, si et queden,
tu, tu, tu, tu, tu,
crida, canta, em vagis, tu, tu, tu, tu, tu,
o si et quedes i en dius et mures.