Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
Creix la tensió a la frontera entre Israel i el Líban.
Aquesta matinada Hezbollah ha llançat una seixantena de projectils
contra un centre de la intel·ligència israeliana Ameron, al nord del país.
És l'anunciada resposta del grup xiita al bombardeig
que dimarts passat va matar 7 dirigents de Hamas al-Bairut,
entre els quals el seu número 2, Saleh al-Araoui.
Un atac atribuït a l'exèrcit israeli
que el govern de Netanyahu ni reconeix ni tampoc nega.
Les israelianes confirmen que avui han atacat al sud del Líban
com a rèplica al bombardeig de Hezbollah.
Amb aquesta mena d'accions augmenta el risc que la guerra de Gaza
s'estengui a nivell regional.
Ara mateix hi ha 200.000 soldats d'Israel desplegats a la seva frontera nord.
Per evitar una escalada de l'atenció al cap de la diplomàcia europea,
Josep Borrell, és precisament a l'Iban,
on té previst entrevistar-se amb el primer ministre
i amb els seus responsables militars.
Per la seva banda, el secretari d'Estat nord-americà,
Anthony Blinken, també intenta rebaixar el nivell de violència a la zona
i ahir començava a Turquia una gira pel Pròxim Orient i als països àrabs.
Més notícies, Sergi Ruiz.
Intercanvi d'acusacions entre Joe Biden i Donald Trump coincidint avui
amb el tercer aniversari de l'assalt al Capitoli dels Estats Units.
L'actual president nord-americà, el demòcrata Joe Biden,
ha començat la cursa per les eleccions del mes de novembre
amb durs atacs contra Trump, a qui acusa de posar en risc la democràcia.
L'expresident ja l'hi ha replicat.
Ara tenim un president que és un gran perill per la democràcia.
Realment ho és.
És un perill per la democràcia a un nivell mai vist.
Tenim el pitjor president de la història.
Tenim un president que no pot ni ajuntar dues frases.
La presidenta del Parlament, Anna R.,
defensa les negociacions de Junts amb el PSOE,
que han facilitat la investidura de Pedro Sánchez,
diu per pragmatisme i responsabilitat.
En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies,
R també demana gestos al president de la Generalitat,
Pere Aragonès, per avançar en la unitat independentista.
Evidentment que tots parlem de la unitat, tots ho diem,
però s'ha de demostrar amb gestos.
I amb gestos vol dir, veritablement, fer trobades,
demostrar que comencem a fer aquests acostaments
i trobar uns punts d'acords,
que no quedi només en un di-di-di,
sinó que veritablement es comenci a veure en fets.
I l'Ucraïna reivindica la destrucció
d'un nou lloc de comandament rus
a la península de Crimea.
En aquesta ocasió, segons fons militares de Kiev,
l'atac han anat dirigit contra una estació de radar
i també contra un centre de control
responsable de coordinar la defensa aèria de tota la zona
i de mantenir obert un canal de comunicació segur amb el Kremlin.
Fa un mes, l'exèrcit ucrainès
ja va assegurar que havia destruït
un lloc de comandament rus
prop de la ciutat de Sevastòpol.
L'Ajuntament de Barcelona
habilita més de 220 punts
de recollida d'arbres de Nadal.
Encara estaran operatius des de demà diumenge
fins al 17 de gener
i estaran repartits per tots els districtes de la ciutat.
L'objectiu de la campanya és doble.
D'una banda, és buscar evitar
que s'abandonin avets de manera incívic al carrer,
però també es reaprofiten com a adob natural
després de netejar-los i triturar-los.
Esther Murillo és la coordinadora
d'equipaments vegetals de parcs i jardins.
Tot aquest triturat després es fa servir
als diferents espais verds de la ciutat
i amb això s'aconsegueix que en els parterres
es millori la retenció d'humitat,
l'aireix del sol
i s'eviti que surtin males cerves.
Els punts de recollida de veig
estan senyalitzats amb una tanca de fusta
i un cartell informatiu.
L'any passat se'n van recollir més de 9.500.
Esports, Montse Mir.
El valencià Toxa Xaraima ha caigut.
A la primera etapa del Dakar
s'ha trencat un braç
i l'han hagut d'evacuar en helicòpter
en un hospital de la zona.
Xaraima va guanyar ahir el pròleg
en la categoria de motos.
Avui es disputa la primera etapa d'aquest Dakar
que té 414 quilòmetres cronometrats.
El Girona i l'Espanyol juguen avui als setzents de la Copa,
el Girona a la 6 i l'Espanyol Getafe a la 5
amb transmissió al Totgira de Catalunya Ràdio.
El Barça, que ahir va presentar Vitor Roqui,
prepara la partita de demà al camp del Barbastre
sense jou, cancel o lesionat
i que segurament es perdrà la Supercopa.
També avui a la Copa,
Arandina-Madrid,
Lugo Atlètic de Madrid,
Alaves Betis i Oscar Rayo Vallecano
a la Lliga Femenina dos quarts de set.
Barça llevant les planes.
Mario Zagallo,
llegenda del futbol al Brasil,
ha mort aquesta matinada als 92 anys.
Va guanyar el Mundial de Futbol
quatre vegades dues com a futbolista,
una com a seleccionador
i una altra com a coordinador.
Victòria del Barça a l'Eurolliga de bàsquet
per 89-85 contra el Baskònia
amb una gran actuació de Jan Besseli
amb 23 punts.
El Madrid va superar l'Efes per 130-126
en un partit en què es van jugar quatre pròrrogues,
cosa que mai no havia passat a l'Eurolliga i a l'ACB.
Avui, Saragossa, Girona i Tenerife i Joventut.
Fins aquí, les notícies.
Ara, mirada.
Caga't d'horror.
El pots de banducar.
Amb TV3 i Catalunya Ràdio.
Viu el millor Nadal.
Amb 3CAT i la gamma Delícies de Noel.
Productes de xarcuteria,
frescos com acabats de tallar.
Benvingudes.
Les que ens sentiu des d'aquí
i des de l'altra punta del món.
A la tele o al mòbil.
Ara o quan tu vulguis.
Benvingudes i benvinguts
a una nova manera de veure i sentir
contingut en català i de qualitat.
3CAT.
Descarrega 3CAT,
la nova plataforma digital.
Los franceses son muy orgullosos
de su cultura,
si podemos decir chauvinistas,
más aún con la cocina, ¿no?
Mauro Colagreco
és el primer xef no francés
a aconseguir tres estrelles Michelin
a França.
Eran lugares donde, claro,
a un extranjero no se le hacían las cosas fáciles,
todo lo contrario.
Y bueno, las jornadas de trabajo
eran interminables.
Recuerdo que empezaba a las 6 de la mañana
y terminábamos una de la mañana
y encima con una presión innecesaria.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Diumenges d'una a dues del migdia
amb Paula Molés.
També en podcast
i a l'api web de Catalunya Ràdio.
Xavier Graset.
En aquest feixe constant que és la vida
hi ha una fase fonamental.
És aquesta fina frontera
de la preadolescència a l'adolescència.
Una etapa apassionant.
Alba Carreras.
Inspira,
respira.
I viu mil emocions.
El programa per pares, mares i famílies
amb criatures entre 0 i 10 anys.
Que és per gent com nosaltres,
les que estem tot el dia,
nens amunt, nens avall.
Kids XS.
amb Pau Guillemet i Txell Bonet.
Cada dissabte a la una del migdia
a Catalunya Ràdio.
Vinga,
que el millor encara d'arribar,
que si fem junts serà més gran,
que les tristoses ens han fet créixer,
que els vols d'haver més que han marxat,
i sobretot els que vindran.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Marina Alamí.
11 i 5,
ara el suplement als millors moments
de la temporada del comunista.
El comunista.
Avui el comunista,
els tiets.
No et sabies,
Oriol de Ramon i Xavi Coca?
M'ho sabia el dia
que els vaig haver d'entrevistar
i ho vaig oblidar 5 minuts després
d'acabar-los d'entrevistar.
Jo no hi confiava pas,
eh, que t'ho sabessis.
Eh, que no.
Escolta, mira que són macos
aquests dos nanos, eh.
Sou molt poc pretensiosos
i a més una cosa
que m'agrada molt dels tiets.
Escolta, us esteu forrant, eh.
Anem al tema, ja.
Us esteu forrant de pasta.
No, no, massa, encara.
Ho reinvertim tot, nosaltres.
Ho reinvertiu en què?
En què?
En què?
Conya, que tot és caríssim, tio.
Però si no porteu ni instruments.
En què collons ho reinvertiu?
Com que no porteu instruments?
Porteu instruments o no, ara, en sèrio?
Aviam-te'n estaltant,
ho portem a una banda.
Una banda?
No els has vist en directe?
No.
Deus ser l'única habitant de Catalunya
que no ha vist els tiets
aquest estiu en directe.
T'explico per què no els he vist en directe.
Perquè els tiets són un grup
que són molt bons, no?
Llavors què passa?
Que porten molta gent als concerts.
I jo m'agòvio molt.
Els concerts multitudinaris,
perquè una altra cosa bona que tenim
és que sou un grup intergeneracional.
O sigui, jo aquest estiu,
per exemple, allà Granollers,
que no sé per què parlo tant de Granollers,
però allà Granollers,
hòstia, jo sonava la vostra cançó
i allò ho ballava des del nen més petit
fins a la persona més a prop de morir-se del poble.
Era impressionant.
Sí, sí, al final hem tocat una mica
totes les branques, no?
I hem anat des dels més peques
fins als més grans
que també amb el Coti Mercoti
els he tocat una mica la fibreta.
Sí.
I s'han apuntat al carro.
Escolta, us heu comprat
alguna propietat immobiliària ja
o algun capritxito?
No.
Un cotxe.
No, no.
Un cotxe, mira l'altre.
O lésing, eh?
Heu comprat un cotxe a cada un,
però a plaços, eh?
Vull dir, no l'hem pagat.
L'estem pagant.
Escolta, quan us he preguntat...
Digues, guapo, digues.
Això és bo?
T'estàs inventant una entrevista així
al Sàquie o no?
Sí, al Sàquie, al Sàquie, al Sàquie.
És el que faig sempre, eh?
És el que fa cada dissabte, efectivament.
Escolta'm...
Jo els dissabtes al matí
no escolto la ràdio, jo.
Molt malament.
No, no, perquè estàs...
estàs comptant diners.
Estàs comptant diners, va dir-ho.
Escolta'm, quan us he preguntat
si éreu comunistes,
un ha dit que...
o havíeu estat comunistes,
un ha dit que no,
però un ha dit que sí.
Qui és el que ha dit que sí?
Jo és que vaig anar al cau...
Bé, he anat al cau
tota la meva infància
i ja vaig tenir la meva època.
Vas anar a un cau comunista, eh, bandido?
Bueno, a veure.
Molt bé, molt bé.
Els dimanjà van anar al cau.
Que va passant a l'acció, doncs.
Doncs, escolta,
tant de parlar de Coti, Coti, no sé què,
i aquestes lletres divertides,
però, diguéssim,
bastant lleugeres que feu,
algun dia podríeu tirar una mica
cap a la crítica social, no?
I una cosa així, una mica més beligerant, no?
Sí.
Què us anava a dir?
Hi ha també aquest ronron, no?,
el vincle també dels tiets amb el Barça,
de que algun dia
el logo estampat a la samarreta del Barça
sigui el dels tiets,
i així com hem vist el de la Rosalía o del Drey,
això s'està cuinant o...
Ho dic perquè, a veure,
a nivell de reproduccions d'Spotify...
Tens dades, Roger, tens dades?
A veure, mira,
són la banda catalana
amb més oients mensuals a Spotify,
van arribar al milió,
i ara en tenen 800 mil,
que és una animalada, eh?
És una animalada.
La més escoltada, Coti per Coti,
amb 16 milions de reproduccions.
Aleshores,
hi ha negociacions
perquè el logo dels tiets
sigui a la samarreta del Barça o no?
Sí,
li vam rascar la barbeta...
Li vam rascar la barbeta
en la porta.
Sí?
De fet,
era allà quan estàvem al Parlament
i estàvem parlant amb l'Aitana,
llavors va aparèixer en la porta.
Ah, sí?
Amb la seva engalanada i...
Sí.
Què vols dir engalanada?
No, va aparèixer picant a la taula.
Va aparèixer picant a la taula.
Va aparèixer picant a la taula.
Us el podeu imaginar.
És, és, és.
A la porta d'ara,
perquè jo conec la porta de fa uns anys,
a la porta d'ara,
què us ha semblat?
Igual, eh?
Sí, és el mateix, tio.
I què us anava a dir?
Esteu preparant disnou o no?
Esteu preparant noves cançons?
Sí, ara el 25 sortirà un nou àlbum,
però mentre anirem traient...
No sé si farem 4 o 5 temes aquest any.
I seguireu apostant per l'adaptació
de, diguéssim, de folclora popular català?
Ja no?
Ah, jo em pensava,
dic, igual ara adapten el Ball de Bastons
o alguna cosa així.
Això volaria, veus?
A veure, havíem tantejat
Rallotabals, d'aquests de Diablesa.
Ah, sí, sí, sí.
I no, eh?
Bueno, li donarem més voltes.
Vale, més preguntes que tinc.
Sobretot, prometeu ara aquí i aquí,
davant de tothom i de tot Catalunya,
que mai us passareu el castellà?
Sí, sí, prometeu.
Eh, això queda gravat, eh?
Hòstia, però tu saps l'accent que tenim
en castellà, tio.
Alguna cançó, però no ens hi passarem.
Si sopa de cabra.
Si sopa de cabra.
Es va passar el castellà.
No vol fer qualsevol.
Van tirar enrere ràpid, eh?
Sí, no els hi va acabar de funcionar la cosa.
L'enhorabona per tots els èxits,
el Xavi Coca i l'Oriol de Ramon.
Fantàstics.
Una abraçada ben forta
i molts ànims amb tot el que vindrà.
I invertiu en immobles,
que és un valor segur.
A tipus, a tipus.
Adéu.
Una abraçada a tots dos.
Has estat mai 21 dies fumant porros?
Sí.
És la Samantha Villar.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
Samantha Villar, bon dia i bona hora.
Bon dia.
I benvinguda al suplement.
Que difícil això de no poder dir res més que sí o no.
Per favor.
T'obliga a triar.
T'obliga a triar i a mullar-te,
que és una cosa que en un moment no agrada.
Que et comuniques en castellà,
jo, home, sí, clar, puc.
I ho faig, sí, ja, ja.
I en català també.
La tenim la Samantha Villar,
aquí el matí de Catalunya Ràdio,
cada 15 dies, crec, amb el Ricard Ustrell, oi?
Cada 15, eh?
Sí, no, cada setmana estic.
Ah, cada setmana.
Els dimecres.
Sí, sí, amb la Lúcia Ramis.
Ah, no ens hem creuat mai.
O és que entres per telèfon?
Sí que ens hem creuat, Joel.
Ens hem saludat allà al vestíbul.
Perdona, és que jo he estat...
Has de dir que era molt fan.
Ja, ja, ja.
Per això demanem dir molt.
És que saps què passa, Samantha,
que jo he estat més de 21 dies fumant porros a la vida.
Sí, ja, ja.
Bastants més.
I llavors tinc mala memòria.
La memòria és fatal.
Què tal van ser aquests 21 dies?
Mira, a mi em van servir de teràpia de xoc.
No n'he tornat a fumar mai més de porros.
Quina horror, eh?
Així t'ho dic.
Però sí que crec que certs lapsos de memòria
estan vinculats al consum de cànnabis.
Sí, sí.
Jo quan més en consumia,
d'aquella etapa tinc llacunes,
que se suposa que un estiu vam anar a Menorca
amb els amics, no recordo res.
I no te'n recordes de res d'aquell estiu?
Ni un flash, ni un flash.
Hi ha un estiu que no tinc ni una referència visual.
Hòstia, per plantejar-t'ho, també.
És fort, eh?
És greu, eh?
Perquè en realitat ho tenim molt normalitzat, no?
El consum de cànnabis sembla que no n'hi ha per tant,
però guaita, eh?
Ostres, oblidar totes unes vacances,
Déu-n'hi-do.
Aquell programa era molt bèstia, eh?
Perquè jo recordo 21 dies fent porno,
21 dies, recordo que n'hi va haver un també vinculat a...
No sé si veu una lamina, no?
Sí, 21 dies de lamina que ens van donar l'ondes.
Sí, és veritat, us van donar l'ondes.
I un de, ara potser m'equivoco,
però un de menjar, alguna cosa relacionada amb...
Sense menjar.
Sense menjar, això.
21 dies sense menjar, sí, sí, també.
Una cosa molt extrema, també, per tu.
No sé si estàs farta que et vinculin també a aquell programa,
perquè han passat uns quants anys, de fet.
No.
Mira, n'han passat 15.
Imagina't.
15 anys, eh?
Sí.
I, de fet, vam fer 15 programes, no en vam fer més.
Però ha quedat en el record de la gent
i a mi no em canso.
Jo no em canso que la gent ho recordi,
que en parlem,
em pregunten moltes vegades,
els tornaries a fer,
la gent com que ho troba a faltar...
Home, és que estava bé.
Ara seria molt més difícil.
Estava molt bé, el format era boníssim,
l'equip era brillant,
els temes estaven molt ben seleccionats,
els personatges eren molt bons...
Estava just allà...
I, de fet, l'encàrrec...
Clar, perquè l'encàrrec va ser molt bo.
L'encàrrec que ens va fer quatre era
volem temes potents,
però no volem tractaments sensacionalistes.
I aquell equilibri que vam trobar
va ser, per mi...
Estaves allà, a la línia.
A la línia del fora de joc,
però no era un Glòria Serra,
per entendre'ns...
Clar, però aquesta era la gràcia.
Aquesta era la gràcia, no?
Que fins i tot des del purisme periodístic
tampoc te'l podies carregar,
el format,
perquè el que s'explicava era molt important
i estava ben explicat.
El que passa que l'experiència en si meva
era sensacionalista o no?
Que el periodista es fiqui en primera persona
a viure allò que l'atracava amb un arreglador.
Sí, és el rotllo Kaputxinsky, no?
I tot això, el rotllo aquest del periodisme així...
Gonzo, no?
Més gonzo, sí, la cosa aquesta.
Passa que, clar, no pots treure, crec,
conclusions massa vàlides
perquè al final es basa en la teva experiència només, no?
No, perquè en realitat
nosaltres també entrevistàvem moltes altres personatges.
Al final el que estàs fent és un documental,
simplement que el format és novedor,
però tu en un documental el que fas
és explicar les línies de vida
de determinades persones, no?
I això és el que feia.
I a més li sumàvem
l'experiència del periodista,
que és una persona aliena,
aquest entorn,
i el contrast, no?
I la descoberta en aquells 21 dies,
que a més eren 21 dies de roatges reals,
que això era molt important,
doncs aquella descoberta en primera persona
té una riquesa a l'hora de comunicar-la bestial.
Bueno, però a més és un format
que t'hipoteca la vida completament, no?
Perquè si són 15 capítols de 21 dies,
doncs si faig els càlculs en surt un any.
Any i mig va ser,
i sempre fora de casa, clar,
amb la maleta sempre oberta,
sempre molt interessant.
Clar, jo no tenia els fills en aquell moment,
i m'ho vaig poder permetre.
Ara, ostres,
hauria d'escollir entre que els meus fills
tinguessin mare o no, saps?
Si fes un 21 dies...
N'has parlat molt aquests últims anys, no?,
dels fills i de com vas viure la maternitat
i de totes les renúncies
i de la qualitat de vida, també, del canvi.
Sí, sí, n'he parlat perquè
quan vaig tenir els meus fills
em vaig adonar que ningú parlava públicament
del sacrifici i del canvi radical
que representa, sobretot,
els primers anys de vida dels fills,
que representa la vida de qualsevol persona.
I em cridava molt l'atenció
que només s'explicava la part maca
de la maternitat i de la paternitat, no?
Sí.
I quan arribes allà
i comences a veure que hi ha parts
que no són tan maques
i comences a parlar amb altra gent
en petit comitè,
sí que es fan d'acord, no?
Sí.
I així, sí, i tant,
i a mi em va passar allò,
i allò, altre, i de més.
Però en públic ningú s'atrevia a dir
ei, ei, ei,
que això no va només que sigui bonic, eh?
Sinó que també va de perdre tu,
la teva identitat,
canvia, canvia el teu rol,
canvia el rol de parella,
canviarà la teva vida
d'una manera molt dràstica,
de la nit al dia,
etcètera, etcètera, no?
Amb els anys és veritat
que vas recuperant la teva identitat,
això també és cert,
però amb els anys.
Escolta'm una cosa,
és que ara he posat aquí
Samantha Villar a Google,
tal, polèmica,
sempre poso,
com que he d'improvisar,
poso el nom de la persona
i polèmica.
I polèmica al costat.
Però, moment,
però hi ha una pàgina aquí
que diu,
Samantha Villar, dos punts,
soc xar nega i independentista.
Això ho has dit, tu?
Què dius?
Qui s'ho inventa, això d'aquí?
T'ho juro?
Està a Facebook en una pàgina.
Qui mitja és aquest?
No.
A Facebook?
Et sembla una font d'informació?
Sí, tu no has dit mai.
Està bé que ho pugui desmentir,
la Samantha.
Però et consideres xar nega,
això sí o no?
Què vol dir xar nega,
en el segle XXI?
És que ja s'ha diluït bastant,
no?
És un concepte ja bastant desfassat
que podem aparcar.
Directament és un concepte fastigós,
jo diria.
Per això m'estranyava,
perquè jo et tinc per una persona
amb criteri.
Sí que és veritat
que t'has postulat-ho a favor
de l'amnistia,
segons Antena 3.
Això sí, eh?
Bueno, per Antena 3,
qualsevol cosa que no sigui
condemnat l'amnistia
és postular-se a favor.
Però mullat, mullat.
Jo m'he postulat a favor...
No, jo em mullo.
Jo he dit públicament
que em sembla una oportunitat
de recomposar
els ponts que no s'havien d'haver trencat mai
entre Catalunya i Espanya.
És una oportunitat molt bona.
Crec que tot on hem arribat
és un deliri.
És un deliri.
I fem ben fet
de fer...
En fi,
borrón i cuenta nueva,
diríem,
Espanya.
Samantha,
ara què estàs fent?
Estàs gravant el Desnudos
per la vida?
Ja l'hem acabat
i l'hem amès
i gran èxit de crítica
i de públic.
Estem molt contents.
I ara estic preparant
els nous projectes.
Amb això estem.
I a què anirà la cosa?
Ah!
Doncs mira,
és una boníssima pregunta
perquè tenim diverses coses obertes.
però s'han d'anar concretant.
Ep!
Ep!
Ep!
Misterio, misterio!
On, on, on, on, on, on?
On s'han entrat?
Mira, a mi m'encantaria Catalunya,
la veritat.
Jo ara estic en un moment
en què tinc claríssim
que vull treballar des de Barcelona,
vull estar a casa amb els meus fills...
Home, doncs vine, vine, vine,
vine a la Corpo, tia,
que estem aquí molt bé.
Bueno, ja estic a Catalunya Ràdio
i ja estic allà col·laborant.
Sí, home, però més...
Clar, si això al final
és ficar un peu,
que et coneguin,
que t'agafin carinyo.
A mi m'ha...
Jo he funcionat així.
A mi m'ha dit que ens hi sona.
Gràcies, Samantha Villar.
Gràcies, Samantha.
I gràcies.
Quim Masferré, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Bon dia,
però amb el primer monocil·la,
m'heu endevinat?
Sí.
Jo allà ja...
El cervell m'ha fet un clip.
I tens una veu molt característica, Quim.
Sí.
És com d'aquestes veus
que són agudes i greus a la vegada.
És una cosa molt curiosa.
Hostia, és que vull reproduir...
He dit sí, no?
O no?
No recordo quin que era.
Has dit sí, has dit sí, has dit sí.
No t'he preguntat?
Sí?
Has dit sí, sí.
No, i després un ampli ventall de veus.
Sí, sí, sí.
Oh, clar, clar.
Després ja dic...
Deixa'm fer aquí de...
Clar, clar.
Bé, bé, bé.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Escolta, quins estudis superiors dius que tens?
Jo soc de turisme.
Ah, de turisme.
Ostres.
Sí.
Llavors, clar, dius aquí de ciències.
Bueno, pues turisme és com empresarial, sí, clar.
Ai, ai, ai.
Escolta'm...
Imagina't.
Com és que vas fer turisme, Quim?
Això t'anava a dir.
Doncs perquè no sabia què fer, vaig acabar a cou, a casa tenen restaurant des de fa molts i molts anys,
i llavors per prorrogar una miqueta el conflicte a casa de no dir-los que no seguia,
vaig pensar, estudia turisme, que com a mínim tens uns anys de marge que es pensen que seguiràs.
Clar, perquè tu, Quim, devies tenir aquell típic conflicte a casa, no?, de papa vull ser artista, no?
I el...
El típic, exacte.
Et va caure una hòstia o almenys hi va haver diàleg?
No, no, no, no, no va ser física, però va haver-hi hòsties bastant...
Sí, sí, sí, sí.
Però ara, mira, ara el pas del temps, doncs el meu pare i la meva mare són els fans número 1 del que jo faig.
Home, home, i suposo que són, diguéssim, beneficiaris del que t'estàs arribant a forrar, bendito, eh?
9 temporades, eh, del Foraster, 9 temporades, eh, del Foraster.
Home, 9 temporades, amb les audiències que...
No, no, és que 26-27, o sigui, lo del Foraster és increïble, l'enhorabona, perquè realment fer 26-27 a 2023, Quim, és extraordinari, eh?
Jo no ho entenc, francament, no sé la gent que hi veu.
Ets tu, ets tu, ets tu, encara que et sembli increïble, Quim, ets tu.
No, i això és veritat, perquè és un format que han intentat fer a Espanya amb altres presentadors i tal, i no ha acabat de funcionar, això.
Amb quins presentadors, també, va, anem-ho a mirar.
Em sembla que ho van fer, ho van intentar fer amb aquell dels Morancos, ho vaig veure.
No ho sé, no ho sé, no ho sé.
Andalucía, televisió, clar, no és el mateix perfil, no és el mateix perfil.
No sé, no sé, no sé, no sé per què aquí funciona, en un altre lloc, no.
El que sí que puc dir és que portem 9 temporades i el format sempre és el mateix.
i sempre és diferent, sempre és diferent, perquè, clar, els protagonistes són la gent,
i quan els protagonistes són la gent, doncs, evidentment, cada capítol és diferent.
I, hòstia, i una altra cosa, una altra cosa és que tinc una feina collonuda,
vull dir, és fantàstic això d'anar a un poble que et tracten de fàbula, que menges de conya.
Ah, això també.
És que, a més a més, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui,
és terrible, terrible, és una autèntica passada, la feina que tenim tot l'equip.
Va, veig que aquell entusiasme que transmets a la pantalla, diguéssim,
que tot et sembla, tot et flipa i tot et sembla meravellós, realment,
ets així, tu, perquè ara mateix estaves parlant del programa
i ja transmeties, no, aquesta passió.
Sí, hi ha moments de tot, eh, Joel, sí, hi ha moments que em cago amb tot, eh.
Ah, això t'anava a dir.
Sí, home, evidentment, evidentment, però...
No hi ha algun moment, Quim, no hi ha algun moment que estàs en un poble
i tu per dins estàs pensant, hòstia puta que foto aquí,
aquesta gent és avorridíssima, tot ple de iaios, sense dents,
i has de fer el paper una mica, o sigui, no, no, no?
Mira, això em pot arribar a passar, no sé si ho veu el capítol de la setmana passada,
que no sé com, em vaig a emmerdar a fotre escalada a Montserrat,
i estava penjat amb una agulla, amb un vertigen, amb un vertigen de por,
doncs allà estava pensant, què collons estic fotent aquí, tio?
És a dir, em foto amb cada jardí, però jo crec que aquesta és l'essència, també,
el no saber dir que no, el no tenir por al ridícul,
jo si faig el ridícul m'agrada ensenyar-lo,
jo he sortit vomitant per la tele, anant a pescar,
i m'agrada molt aquesta veritat, no?
Sí.
Però sí que hi ha moments en els que realment pateix,
sobretot quan... moments que funcionen molt bé a nivell d'audiència,
perquè l'audiència és així, a més patiment del presentador,
més audiència, jo gairebé.
I llavors hi ha moments que sí que em pregunto això,
dic, hòstia, estaria més bé a casa,
però en global tinc la millor feina del món, tio.
Escolta, per tocar-te una mica la pera,
per tocar-te una mica la pera, Quim,
hi ha gent, jo ho he vist això a Twitter,
ara em diràs, no, és que Twitter...
Jo ho he vist a Twitter, que és pràcticament casa meva,
hi ha gent que critica una mica aquest format,
perquè diuen que caricaturitza una mica el món dels pobles,
el món rural, que ho folcloritza tot plegat una mica.
No sé què penses tu d'aquesta crítica.
O si t'ha arribat, que potser no t'ha arribat.
Sí, sí, sí que ha arribat.
Jo soc de poble.
Normalment els que fan aquestes crítiques
acostumen a ser gent de ciutat.
I llavors als de ciutat, jo els vull dir
que els dels pobles ens sabem protegir sols,
que no cal que ens defensin,
i que no, no, és que hi ha una mena de proteccionisme,
perdona, perdona, perdona, els pobles són mil·lenaris,
existim, els pobles, francament,
jo per mi el millor, el millor verem, el millor termòmetre,
és com pot ser que tots els pobles vulguin que hi passi el foraster.
És a dir, només amb això,
les allaus que rebem de mails de pobles que diuen
hòstia, ens agradaria que vingués al foraster,
hòstia, això és que realment saben que em fas un bon ús
del que passa allà,
i que el programa, i que a més a més els pobles
en surten molt beneficiats, i la predisposició de la gent.
Aquesta crítica, que és veritat,
normalment acostuma a venir
de gent de ciutat,
i en aquests els diria que es cuidin de lo seu.
No sé si és la millor setmana, Joel, per parlar del
català de pagès.
Hòstia, si hi ha hagut una...
Hi ha hagut un sidral a Twitter, pobre André-ho més que...
Però és una cosa molt de Twitter, aquest sidral,
si realment, si tu, per exemple, no sé si estàs...
Estàs molt a sobre del Twitter, tu o no, Quim?
No, gens, és més, no el porto...
Ja fas bé, tot això que t'estalvia.
Ja fas bé perquè et foten a caldo, eh?
No, no en vell.
Mira, jo vaig començar molt fort amb el tema de xarxes,
vaig començar molt fort, i després me'n vaig adonar
que, ostres, que no, no, no, fins i tot a vegades
et pèrdo de temps, i jo tinc Instagram, per exemple,
però me'l porten des de l'oficina.
I jo em diu, doncs llavors et faig un follow,
i jo si no el portes tu no et segueixo, tu.
Escolta'm una cosa, nou temporades del Foraster,
entenc que no...
Perdona que jo insisteixi, diguéssim, en aquest aspecte.
Dona per segona residència.
Home, jo crec que, diguéssim, els honoraris van incrementant-se
a mesura que el programa va fent temporades
i va anant bé, no?
No, no, no és ben bé així.
No és ben bé així.
No, no, perquè hi ha aquesta cosa dels topalls,
hi ha totes aquestes coses.
A més, vaig a dir-te una altra cosa.
La secció es diu comunista, no?
Sí, sí.
No, el que sí que podria dir és que si em mogués pels diners
no faria això.
És a dir, si el meu motor, per fer el que faig,
són els diners, intentaria traficar o intentaria...
No, és veritat que hi ha més marge, hi ha més marge.
Sí, vendre i comprar pisos, o...
Hem de dir que hi ha una altra cosa.
No, no, no, el motor que fa que faci això
és un altre, t'ho ben asseguro.
Jo li vull preguntar al Quim Massarré,
perquè, més enllà del Foraster com a programa de tele,
ja fa una pila de temps que està girant el Bon Agent.
Sí.
Ara crec que teniu també algunes funcions programades
al Teatre Borràs de Barcelona.
Aquí colo la falca aquella que deia amb Joel.
Veus? Me l'he enganyat.
No.
Jo sabia que hi havia una prou més plàstia.
No, perquè això li faig...
Vull dir...
Em ve de gust dir-ho a mi.
No m'ho ha demanat el Quim que ho digui.
Ah, vale, vale, vale.
Aleshores, el que li vull preguntar al Quim és...
Ostres, el personatge i la cosa de la bona gent,
de Sou Molt Bona Gent,
tu que ets actor i que pots interpretar diversos papers,
una mica aquest personatge,
no sé si se t'ha menjat el Foraster de la tele
per poder fer altres coses, no?, també?
O per poder fer una cosa totalment diferent,
perquè el Bon Agent, en el fons,
també és una extensió del Foraster.
Sí, senyor.
Sí.
Molt bona pregunta, Roger.
No, però és que, a més,
jo tot el que fa...
Jo i tothom,
tot el que fem és els resultes del que hem fet.
I llavors a mi el Foraster m'ha marcat moltíssim.
M'ha marcat, sobretot,
per aquesta cosa de donar veu
a gent anònima.
Aquesta cosa que tothom té una entrevista
i que no només tenim entrevistes
els que sortim per la tele,
els que marquen un gol
o els que escriuen un llibre,
sinó que gairebé poden arribar a ser
molt més interessants entrevistes a gent anònima.
I el Foraster ho constata.
Perquè, si no, no s'ho miraria la gent.
És a dir,
per què es mirarien el que opina un nen
o un home o una dona
d'un poble petit que no coneix ningú,
sinó que en aquesta essència
és on jo vaig trobar molt interessant
de dir,
hòstia,
fem això amb el teatre,
amb el públic.
És a dir,
donem-lo el protagonisme al públic.
I mira,
d'això fa 350 funcions,
crec que les farem al Teatre Borràs,
les 350 funcions,
i ha passat més de 200.000 espectadors.
Bé,
sempre és diferent.
Vinga,
quartos,
ara,
funciona,
Teatre Borràs.
Jo és que no puc deixar d'imaginar-te
com un autèntic milionari.
Ho sento,
eh,
Quim?
Això és el Joel.
Et torno a dir que si el motor del que faig
fossin els diners,
no em dedicaria a aquesta feina.
Ja,
traficaries amb cocaïna.
T'ho vén a asseguro.
T'ho vén a asseguro.
T'ho vén a asseguro.
Això ho ha dit el Joel.
Ja,
ja,
ja,
ja ens coneixem.
Quim Mas Farré,
una abraçada.
Gràcies per jugar avui al Comunista.
Molta sort
i l'enhorabona
per aquestes audiències fantàstiques.
Llarga vida al Foraster.
Ets molt bona gent.
Gràcies i em preocupa molt
que només amb un monosíl·lab
la gent em conegui.
Hòstia.
Hòstia,
no m'has dit si ets comunista,
eh?
Ets comunista?
No,
què cony haig de ser?
Però una mica d'esquerra sí,
no?
Una mica d'esquerra sí.
Sí,
això sí que ho seria.
Sí,
soc un pobre pallasso
que no sap on caurà mort.
Pagues els impostos com toca
i content,
que és com s'han de pagar els impostos
amb un somriure a la boca.
Vale.
Sí,
claro que sí.
Quedo tranquil,
quedo tranquil.
Joel,
Joel Díaz
i Quim Masferrer.
Una abraçada a tots dos.
Gràcies,
Quim.
Adeu,
adeu.
Salut!
Francesc Mauri,
bon dia,
bona hora i benvingut
al Comunista del Suplement.
Bon dia i bona hora,
què tal?
Hola,
Francesc.
No us coneixeu personalment?
No,
jo diria que no,
jo diria que no.
No,
no,
no.
És que,
clar,
en aquest món
ja el sabeu.
coneixem,
sí que ens coneixem,
Francesc.
Sí.
No fotis.
Crec que sí.
Una vegada
estava fent una mena de peça
per l'APM,
quan jo treballava a l'APM,
i diria que tu
i el Tomàs Molina
vau venir
en un hall d'un hotel
i allà vam gravar
una moguda.
Hòstia,
sí,
clar,
és veritat.
Toma,
ja.
És veritat,
és veritat.
No,
és que,
clar,
són aquelles trobades,
ja saps,
jo t'he vist per la tele,
tu m'has vist per la tele,
però que en realitat
no ens coneixem.
Això em va passar a mi
amb l'Iñaki Urdangarín.
Hòstia,
imagina't.
Hòstia.
Sí,
sí,
fa uns anys.
Sí,
sí,
ell m'ha vist per la tele,
jo l'he vist per la tele,
i amb un parquímetre de Barcelona
ens vam posar a xerrar
com si ens coneguéssim
de tota la vida.
Sí,
sí.
Perdó,
de què poses a parlar
amb l'Iñaki Urdangarín?
És bona.
No,
en aquell moment...
Era abans,
era abans del Pufo.
Sí,
en aquell moment
ell ja era parella
de la Cristina,
però estava vinculat
a l'esport
a Catalunya
i era allà
a la seu
del carrer Casanova
diagonal,
que hi ha una seu
de l'esport,
ara no em facis dir,
la secretaria
potser general
de l'esport,
i amb un parquímetre
ell s'acosta,
jo m'acosto,
somriem,
hola,
què tal,
i, bueno,
ens vam posar a parlar,
jo crec,
del Barça
i del temps,
probablement.
Té una anècdota
amb tota mena
de famosos,
Francesc Mauri,
que si la platja
amb l'Artur Mas,
que si Iñaki Urdangarín
en un parquímetre,
vull dir que sí,
sí.
Bueno,
perquè al final,
clar,
ells t'han vist
per la tele,
tu els has vist
per la tele,
però en realitat
no et coneixes,
sí,
sí.
Hem llegit a la Viquipèdia,
diu que les inundacions
del 1982
van enxampar
Montserrat
amb el papa
Joan Pau II
i que Francesc Mauri
va tenir una lleugera
hipotèrmia
en aquell episodi.
Aleshores,
això és veritat?
Sí,
sí,
sí.
Jo l'any 82
encara estudiava
els escolapis
de Sant Antoni,
jo soc del barri
de Sant Antoni,
el meu pare
tenia
el barri,
la fonda
al Raval,
i bé,
en aquell moment,
bueno,
allà vivia jo,
no?,
al barri de Sant Antoni
i estudiava allà.
Vam muntar
l'excursió
el 7 de novembre
del 82
a veure
Montserrat
el papa
Joan Pau II
i allà
vaig enganxar
les grans
inundacions
d'aquell dia
que van matar
desenes de persones
al Pirineu,
al Principat
d'Andorra,
etcètera,
i que van provocar
molts problemes.
A Montserrat
crec que hi va haver
no sé si una
o dues víctimes,
una va ser
una noia
que li va caure
una roca
de la muntanya
mentre estava,
crec,
carregant les maletes
a l'autobús
i jo soc dels
que van pujar a peu
des de baix,
des de l'estació
de tren
dels ferrocarrils,
amb una nit
xopa
de litres
i litres
i quan vam arribar
a les 5 del matí
a dalt
al monestir
xops,
xops,
xops,
xops,
la temperatura
era de 8 graus
i bé,
em va acabar
tenint
com a centenars
de persones
la Creu Roja
amb uns gratges,
etcètera.
Vaig veure
des de la porta
el papa mòbil
que passava
per davant.
Ara,
ara bé,
ara bé.
I després
s'evacuació
amb camió
militar
perquè allò
s'havia desmadrat
i quan vam arribar
a baix
el Llobregat
ja baixava
a dalt de tot
fins a tocar
el pont metàl·lic
del tren
i allà
no sé si em va agafar
l'emoció divina
o què.
Ara,
això t'anava a dir,
jo crec que vas tenir
una revelació divina
i allà,
allà pel que tu dius
ja,
aquella passió
pel fenomen meteorològic
ja la tenies.
Ja la tenies.
No,
la passió
segur que la portava,
això està claríssim,
però
de divina no,
des del meu punt de vista
jo soc bastant més
diguem
del món
l'any
pragmàtic,
de d'argués.
Sí, sí, sí, sí.
que això el vol parlar,
parla, parla, parla, parla,
parla, parla, parla, parla, parla.
Digues, digues, digues.
No, no, no,
és que realment
tots els homes del temps,
vull dir,
us agrada...
Parlar, parla, parla.
Sí, sí, no, no,
jo tinc una batalla,
això,
costa molt,
costa molt.
És a dir,
que els homes del temps
s'acotin
el minutatge
o els segons
que tenen de crònica,
és una missió impossible.
Una missió impossible.
No, però, perdona.
No, no, no.
Diré una cosa,
trencaré una llança
a favor de Gemma Puig.
Gemma Puig
és de
tot l'elen
que tenim
a la Corpo.
Sí.
És la
meteoròloga
que més s'adequa
al minutatge
que se li demana.
Perquè per què parteixo?
La resta,
20, 30,
40 segons
més del que...
Però és que aquí els meteoròlogs
són estrelles del rock,
pràcticament.
Sí, però bueno.
És diferent, això.
No, però...
Mauri,
és un tio que quan surte...
O sigui,
no baixa l'audiència,
a altres comunitats autònomes.
Tinc entès que baixa l'audiència
quan comença el temps.
Aquí puja.
Aquí puja.
Som un país enamorat
de la meteorologia.
Visca Gemma Puig.
Jo ja he dit el que havia de dir.
A veure si pot dir alguna cosa.
Molt bé, molt bé.
Vale.
No, Roger.
Ara, ara.
Efectivament,
la Gemma és la que es porta millor
en aquest temps del minutatge,
però, evidentment,
el meu món a la ràdio
comença l'any 85,
aquí a Catalunya Ràdio,
i vaig aprendre
a quadrar
amb els vips horaris,
amb els missatges
gravats del rei,
aquest que...
Vull dir aquest,
el que ha acabat malament,
eh?, per entendre's.
Sí.
Mira, tenim el moment
del debut de Francesc Mauri.
Què dius?
Hola, bona nit.
Avui el més destacable
en la informació meteorològica
han estat les freqüents boirines
que han afectat
a moltes comarques.
També tot això
barrejat amb forta contaminació
en moltes zones.
et reconeixes o no?
Sí, sí.
No, però...
També a causa
d'alguns núvols alts
molt primets
que han afectat
algunes comarques.
Però t'ha canviat la veu
una mica.
35 anys fa d'això.
Ja que les zones
afectades per boirines,
sobretot les comarques
de Ponent,
com aquí a Reflexa,
han estat les més fredes.
Tota aquesta gran zona
a TV3, eh?
Fa 35 anys.
Clar, això,
primer,
embalat de nassos,
perquè jo crec
que m'explotava el cor.
Clar, home.
Això per començar.
I sí,
un ritme,
una cadència
absolutament diferent.
Jo recordo
el meu mestre,
l'Alfred Rodríguez Picó,
que em deia,
escolta,
em diu,
has d'entonar millor,
has de fer més cantarella,
perquè,
a banda d'explicar les coses,
ho has de comunicar
a la persona.
L'has de mastegar.
A l'altra banda de la ràdio
s'ha d'enganxar, no?
I bé,
em vaig anar aprenent
amb una cadència
que, a més a més,
he anat exagerant.
Sí,
això ho faig.
I fins i tot
hi ha qui em diu,
escolta,
estic fart
de la teva cantarella,
de la teva cadència.
Aquesta gent
són imbècils,
perdona que t'ho digui.
Escolta'm,
escolta'm.
Són uns imbècils.
No,
jo sí que ho diré.
No,
sí que ho diré.
Escolta'm,
doncs a mi a vegades
potser sí que...
A veure,
a vegades el...
Molt bona nit...
Saps?
Vull dir,
aquella característica...
Això és especialment
significatiu dels meteoròlegs,
perquè el Tomàs...
Però el Molt bona nit
és del Tomàs,
clarament.
ho sé,
ho sé,
ho sé,
ho sé,
però que sí que
tendiu a fer una mica
més de cantarella
als meteoròlegs,
segurament.
Doncs clar que sí.
Sí,
clar que sí.
Sí,
però saps...
Bé,
jo no he passat,
eh?,
per l'escola de,
diguem,
de periodisme
o de cantarella
o de comunicació.
És a dir,
en aquest sentit
soc self-made,
no?
Sí.
Però,
però,
però bé,
em dóna la sensació...
Bé,
de seguida ho veus
quan vas amb el cotxe
especialment,
que és on jo
escolto més la ràdio,
que depèn
qui t'està
comunicant
canvies,
dius,
vaig a l'Spotify
i poso música.
Ja, ja, ja.
Per què?
Per què no?
Per què?
Perquè has de traspassar
l'afredor
d'aquell aparell
que no veus res,
que ho escoltes,
i la tele
potser és una mica
diferent,
però la ràdio
necessita del caliu,
per exemple,
del Roger Escapa.
Per exemple,
per exemple,
aquesta veu avallotada
que té.
Escolta'm,
ràpidament et voldria
preguntar per una notícia
que vaig llegir,
crec que ahir,
que és que va aparèixer
un llop a Santa Coloma
de Gramenet.
Què està passant?
Què està passant?
Bé,
està passant...
Un llop, eh?
No.
A Santa Coloma.
A veure...
Sí.
Bé,
de llops diríem
que n'hi ha molts,
eh?
Sí.
Però,
aquest és el pelut.
A partir d'aquí,
sí,
són...
Em penso que és el llop
Itàlicus,
eh?
Ah,
que sí,
sí,
que és el que ve de França,
no és...
no és vingut,
eh?
Del Cantàbric,
que allà n'hi ha,
que em penso que aquell
és l'Ibericus.
Això,
això,
hi ha una peça explicada,
ara no recordo,
de no fa gaire,
eh?
Jo crec,
o és aquest dijous,
o l'altre,
en el programa,
el Meteo Mauri,
i allà hi ha l'entrevista
amb el José Luis Gallego,
que ho explica,
precisament,
perquè,
a més a més,
en contra del que es pensa la gent,
sí que és veritat
que el llop
pot anar
amb un ramat d'ovelles
i enganxar-ne una,
però de les persones
sempre fugirà.
Va,
sempre.
que no hi ha
atac de llops
a les persones
que els llops.
Si tenies
per anar a passejar
a veure el mercat de Nadal
de Santa Coloma
aquesta tarda,
pots fer-ho tranquil.
Vale,
vale,
i dic,
hòstia,
que no em vols dir.
Bé,
en tot cas,
hi ha llops
de dos potes
que són infinitament
més perillosos
que els de quatre.
Ei,
aquí ha estat fi,
aquí ha estat fi el Mauri.
Qui t'ha volgut
entendre i ha t'entès,
Mauri?
Bé,
No,
no,
però no va per cap
polític o política
de Santa Coloma.
No,
no,
no,
ho hem de deixar aquí,
ho hem de deixar.
Estic molt content
perquè avui el comunista
no ha sortit el tema de...
O sigui,
sempre que entrevistem
Francesc Mauri
tinc la impressió
que surt l'anècdota
amb Artur Mas
i estic content
perquè avui no ha sortit.
Ah,
allò de que te'l vas trobar
a una platja nudista?
No,
ha sortit la de Montserrat.
Sí,
sí,
sí,
sí.
I com té el penis
a Artur Mas?
No,
ell anava vestit,
home.
qui no portava banyador.
És que no te la saps.
M'hauria agradat saber-ho.
Bueno.
Qui no portava banyador
era el Mauri.
Ah.
Veus,
ha acabat sortint.
Bueno,
l'he tret jo.
Bueno,
Mauri.
Escolta,
pregunta-li,
doncs pregunta-li.
A mi em fa molta vergonya
fer nudisme,
per exemple.
A tu no.
Tu encara ho fas,
eh,
regularment?
Sí,
habitualment,
sí.
Ah,
molt bé,
molt bé.
Doncs em sembla perfecte,
és una cosa que t'envejo
perquè jo no sé,
no sé què em passa
que no m'hi atreveixo mai.
però al final,
escolta,
primer,
qui no li agradi
que no midi,
número dos,
cadascú,
i te n'adones
en una platja nudista,
té el que té
en tots els sentits,
en tots,
els de l'home,
els de la dona,
etcètera,
i aquí te n'adones
que,
hòstia,
aquest curser
de la moda,
l'estètica
i tot això
és lamentable.
Tots pigem i caguem,
que dic jo.
I arriba una edat
en què mira tu,
escolta'm.
No, no, no,
arriba una edat
en què t'arriben els ous
als genolls,
és el que m'està passant a mi.
Sí, sí, sí,
la pell de l'escrota
es va donant,
no sé si per edat
a tu també t'està passant,
Marcel,
però,
ai, Marcel,
Francesc,
ara que confosa
amb el d'òmnium.
No,
dic que la pell de l'escrota
es va donant,
es va donant.
No ho tinc observat,
encara Déu m'hi dones.
Fixa-t'hi,
fixa-hi,
perquè és una cosa
que és bastant llei de vida,
eh?
Sí, sí.
No, no,
clar que és llei de vida,
ja ho crec.
T'estàs cosificant,
Joel.
Si dura un minut més
aquesta entrevista
acabarem parlant
de coses ja molt estranyes,
eh?
No, no,
no,
gràcies per jugar amb nosaltres
avui,
una abraçada ben forta,
Juga.
Gràcies, eh,
Francesc,
ha estat un plaer.
Una abraçada igualment.
Moltes gràcies.
Al final acabat sortint el tema,
cosa que no volia,
però...
Visc a Catalunya lliure.
Vinga.
Sempre.
Avui el comunista
Enric Auqué,
bon dia i bona hora.
Bon dia,
bona hora.
Què tal?
Estic a l'AP7
amb un camió,
estic fent una mudança
i vaig amb dues persones més.
Hòstia.
Però t'has estalviat
perquè hi ha hagut
un accident de trànsit
i hi ha molta cua a l'AP7.
Doncs no ho sé,
és que ho he sentit
que ho dèieu
i estic una mica preocupat
perquè estic ara
a la zona del Montseny
i espero que no em pilli.
A veure, mirem.
Ara ho actualitzarem
perquè...
Els pobles que ha dit,
jo no els coneixia,
els pobles que han dit.
Estic com a...
jo què sé,
quin poble deus ser.
No,
l'accident és al Penedès,
el Penedès,
els sobirats,
vull dir que en principi
crec que us heu estalviat, eh?
Mal, mal,
me l'estalvio.
Vale, vale, vale.
Sí, perquè m'està costant
70 euros l'hora, això.
Ah, però la mudança és teva?
Sí, m'estic fent una mudança.
Ah, què dius?
Deixant una casa.
Estàs canviant de domicili?
Sí, bueno,
estic deixant una casa
que tenia jugada al meu poble,
on hi anava molt,
però és molt car
i he decidit deixar de fer
i estic aquí amb dues persones,
dos homes colombians
que m'estaven explicant
com es feia el basuco.
Hòstia!
El basuco és allò
que es fa amb la cocaïna, no?
És una forma de...
És l'inici,
és l'inici de la cocaïna.
És el precursor,
és el precursor de la cocaïna.
És el precursor.
Sí, senyor, sí, senyor.
I ens han explicat tot el procés.
Carai, bueno...
On vas a viure,
on vas a viure, Enric?
A Barcelona.
Oh!
Tu també has caigut, eh?
Sí,
però tu,
recorda'm quin era el teu poble,
Enric,
que no me'n recordo.
Rupià.
Rupià, això, Rupià.
Maco Rupià, hòstia.
L'Empordà, no?
Els pares hi són, eh?
Vull dir que podré seguir tinant,
però ja no amb independència adulta.
És allò que...
Clar, està molt gentrificat
tot allò de l'Empordanet, eh?
Molt, molt, és horrorós.
Està ple de progres catalans
de pasta de Barcelona, allà, sí, sí.
Sí, sí.
Vinyes verdes vol al mar, eh?
Vinyes verdes vol al mar.
Has anat a veure l'última pel·lícula
de l'Enric Auqué a l'Ostina?
No, però la tinc pendent.
És el del maestro que volava
con les no sé què?
La tenim en català, també.
El mestre que va prometre el mar.
El mestre que va prometre el mar.
És que la...
Has d'anar, heu d'anar, no?
Hi ha oyents, oyents, la ràdio,
aneu tots al cine.
Sí, sí.
Bé, jo la tenia previst
veure-la per la tele,
si no t'importa.
Com ho veus?
Encara et queda molt
per veure-la per la tele.
Després és com...
Ja estarà passat.
Pensava que aquesta
és la que tenies a Netflix, tu.
No, perquè...
A veure, espera't un moment.
Aquest any és que acabarà a Netflix
però dintre d'un any i mig.
Un any i mig, no puc aguantar.
Deixa'm posar una mica d'ordre.
A veure, l'Enric Oquer,
amb el mestre que va prometre el mar,
és una pel·li que li ha valgut
la nominació als Gaudí,
als Goya,
com a millor actor protagonista.
Poca broma.
Poca broma.
I el Feroz, també.
I el Feroz, imagina't.
Vull dir que va de debò, això, eh, Enric?
Va de debò, va de debò.
Ha agradat molt, sí, sí.
És que és un personatge molt maco.
Molt bonic.
Escolta'm, Enric,
a tu et van francament bé
les coses a nivell professional, no?
Sí, les personals no tant.
Les professionals...
Què dius?
Bueno, no entraré en detall.
Ja puc explicar explicar la meva vida aquí,
però sí,
va millor les professionals
que les vitals.
I escolta'm...
Les de la meva intimitat.
Digue'm.
Com gestioneu els actors
la, diguéssim,
la inestabilitat econòmica?
Tu ara, per exemple,
estàs guanyant bastanta pasta rufa, no?
M'imagino.
Sí, sí, guanyo diners.
El que ara passa és que en gasto molts, tio.
Ah, això t'anava a dir.
Què fas amb la pasta?
Molts és molts.
La inverteixes?
Doncs tinc dos fills.
Ah, amic.
Tinc dos fills
amb dues persones diferents.
Després estic separat.
Val.
Ja començo a entendre la part...
I després et separar
i de sobte tinc...
M'agracés com molts gastos, saps?
Sort que no volies parlar
de la cosa personal, perquè...
A 4.000 pico paus al mes
i de sobte encara que m'hagin els diners
després mai en tinc.
Hòstia, Enric.
Hòstia, Enric.
Hòstia, Enric.
Clar, és que les coses
s'han de pensar dues vegades, eh?
Abans de fer-les, perquè...
No s'ha de pensar les coses dues vegades, eh?
Ja s'ha de veure.
Ja s'ha de veure.
Fa gràcia, per què?
Quan tu parles amb un actor,
més amb la pinta que fot l'Enric Auquer
i el rotllo que té i tal,
t'imagines que et dirà
no, gasto molt perquè tinc una vida dissoluta,
no pago molt de drogues, alcohol, tal,
i al final som...
A veure, soc jo consumista, eh?
No gasto res, tampoc, eh?
Menjo fora a vegades,
però tampoc és...
Això, sí.
No compro coses...
No sé, no sé.
Escolta, Enric,
tu no hauràs dit mai
que fossis independentista,
mira, què et dic?
Bé, jo he anat oscil·lant, eh?
Realment.
Jo ho vaig fer molt una època,
de sobte ens vam desencantar tots una mica,
ens vam sentir una miqueta reixionats,
i de cop i volta ja és tota una mica una pantomima.
Ara, soc independentista
en quan es podria lluitar
per una Constitució diferent
que era l'Espanyol.
O sigui, tu ets d'aquests independentistes
que ho són...
D'esquerres i de...
Ai, que l'estem perdent.
Soc una mica...
L'estem perdent.
Has entrat a un túnel o alguna cosa.
Soc una mica botifler a vegades.
A vegades ho fan una mica botifler.
Jo l'he vist últimament.
No, és que estigui aquí el Joel.
Ara ens estem fent unes bromes físiques,
que no són gaire ràdio.
Jo l'he vist últimament a l'Enric Auquet
a l'Això no és Suècia,
amb l'Aina Clotet i el Marcel Borràs,
que és la nova sèrie del 3CAT.
Però si jo l'estic mirant i no surt.
Fa un paper molt petit l'Enric Auquet també,
a l'Això no és Suècia,
que m'agrada molt, vaja.
Ah, però a quin capítol surt?
Perquè ja no l'he vist.
I ell que precisament la paternitat
també sap de què va.
El 3 i el 4, Joel.
Tu, Enric,
tu que ets un pare experimentat,
a nivell de criança,
per quina via apostes?
Us diria que no tingueu fills.
Home, Enric,
això no ho diguis, tio.
No, directament, no en tingueu, de veritat.
Però tu no...
Però el món sembla que està a punt d'explotar,
no els hi feu això tampoc.
No, aquest argument no m'agrada gens.
No m'agrada gens,
perquè el món,
si te'l pares a mirar,
sempre ha estat d'alguna manera o altra
a punt d'explotar
i la gent ha seguit tenint fills.
Sí, sí,
a Barcelona hi ha bombes,
la gent tenia fills.
Ah, per això et dic, Enric.
Jo, Joel,
et veig amb moltes ganes de ser pare, tu.
Jo en tinc moltes,
jo en tinc moltes
i arguments com els de l'Enric
no me'ls crec.
Tu, aquesta gent que defensa
que ja som massa gent al món
i que per això, doncs,
no cal tenir fills
i la societat,
tot això no ho va amb tu.
Jo, el que crec és que...
Jo, Joel,
jo no m'ho pensaria gaire, tio.
No m'ho pensaria...
O sigui,
jo no m'ho vaig pensar gens.
Vull dir,
si tu has pensat més que sigui dos dies,
ja ho fer, faràs.
Sí, home,
però saps què passa?
La cosa està muntada, Enric,
amb que hi ha una altra persona
que t'ha de donar el consentiment
perquè tu la fecundis, no?
I aquest consentiment...
No el tinc encara,
però ja el tindré.
Ja el tindré.
I no et posaré tu com a exemple,
però el tindré.
I escolta,
tu ets una persona
que políticament
tema nacional a banda,
aquesta secció es diu el comunista,
jo t'identifico
amb uns postulats
clarament, clarament d'esquerres, no?
Sí, ho intento.
Hi ha traïcions pel mig,
meves, a mi mateix,
hi ha contradiccions,
però sí,
però tu també,
una mica tots.
Sí,
tu tens patrimoni immobiliari?
Patrimoni immobiliari?
Sí.
No, mira,
just ara,
just ara m'acabo de comprar una cosa
perquè tenia una mica estalviat,
m'he fet una hipoteca 30 anys.
Collons.
I...
i tenia una mica estalviat
per fer una entrada
i vaig estar buscant a Barcelona
i em vaig deprimir moltíssim
perquè vaig veure que per tenir un pis
de 40 metres quadrats
t'havies de deixar 400.000 euros.
És correcte.
I m'he comprat un cortijo almeria.
Ho dius de debò, això?
No.
Ho dius de debò,
estic així de sobret.
En serio o no ho dius?
Tampoc penso molt bé les coses.
Sí, ho dius de debò,
ho dius de debò,
se l'ha comprat almeria.
Sí, sí.
Sí, m'he comprat un cortijo
per 270.000 euros
amb el meu pare,
així és una mica...
A mitges, a mitges,
mira, molt bé.
Sí.
I de sobte tinc terres
i tinc allà,
un cortijo.
Home, doncs escolta,
pots crear una ganaderia
d'aquestes de toros.
Clar, tia,
era bastant més intel·ligent
que comprar-se un pis
de 80 metres quadrats
a, què sé, a Sants.
Sí, fa la sensació.
Per 400.000 euros.
Sí, això vol dir
que possiblement
algun dia a la teva vida
dius, ei,
ara toca el moment
d'anar cap a Almeria.
Bueno, per obligació.
Jo he anat tota la vida,
una mica a Almeria,
és el que va ser
la segona casa
i després
m'he comprat un cortijo.
Vale, vale, vale.
Bueno, allà són van rodar
totes les pel·lis de l'Oeste, no?
Sí, senyor.
Vull dir que potser
és el nou gènere
que has de...
Els espaguetis,
els espaguetis westerns.
Tu el faries un western
o no, o què?
Un espagueti western 100%.
Un espagueti, eh?
És el meu gènere preferit, eh?
Realment, el western.
Ah, sí?
Els meus preferits.
No acabo d'estar d'acord
amb això que deia l'Enric Oqué,
que ell no entraria
dins de la categoria
de guapos.
Jo ja l'he entès.
Jo ja l'he entès.
Atractiu, atractiu.
Siguem atractiu.
Ets molt atractiu,
o ets molt,
però no ets, diguéssim,
ortodoxament allò guapo
segons els cànons.
Jo crec que tinc una cara
de personatge còmic,
de chiste, no?
Una mica com el massa gran
o alguna cosa així.
No, no, i quan vols ser sexy,
i ets sexy.
Ets una mica com el marit
de la Mònica Bellucci.
Com es diu l'actor francès,
aquell?
Vincent Cassell,
saps?
Vincent Cassell.
Ah, Vincent Cassell.
Jo tinc la sensació
que l'enriccador
és d'aquells que...
Sóc més tipus Gainsbourg, no?
Ui, Gainsbourg.
Sí, però mira el que follava aquest, eh?
Bueno, l'Enric també.
L'Enric també.
No, l'Enric, o sigui,
jo tinc la sensació
que és d'aquells persones
que un dia que se'n va de festa
i diu, avui sí,
avui sempre sí.
I amb consentiment explícit, eh?
Sempre.
Home, sí.
Evidentment.
Evidentment.
No, no soc gaire de follar així ràpido
i un punt de noix, eh?
Però...
Home, des que soc com així famosillo
sempre em passa que hi ha com moltes mirades
i molta gent com que se m'acosta,
però no m'agrada gaire fer-ho, això.
Diu, no soc gaire de fer l'amor de seguida,
però a l'hora d'engendrar, sí, vull dir que...
Clar, però això és una altra cosa.
És una altra història, sí, sí.
Bé, escolta'm, Enric,
doncs vindrem a veure el cine,
perquè el mestre que va prometre
al mar desitjant molts éxits
també a l'hora de recollir els premis.
Anava a dir, deixa'm a fer-me una mica de promo,
molt ràpid.
Home, i tant, en tant.
L'abril estrenem al Teatre Lliure de Gràcia
una obra d'Ivan Morales,
fem una adaptació del Dia del Batusi,
del Casabella,
que jo crec que us mullarà molt,
perquè és una bona novel·la,
una bona peça,
que parla de transició des dels marges de Barcelona.
I trobo que és molt guai el projecte
i que hi ha un equip de l'hòstia
i que em valdrà molt la pena.
Vull que vulgui vindre el llibre.
Com es dirà l'obra?
El Dia del Batusi.
El Dia del Batusi.
Molt bé, molt bé.
És en castellà, eh?
No passa res, tu.
No passa res.
El tema de l'accent,
tu vas haver de treballar molt
per treure't, Enric, el tema de l'accent?
Jo vaig tenir-me que treure primer l'Empordanès
i després el Català, claro.
I et va costar, realment, o no?
Sí, és difícil, la veritat,
perquè l'accent està molt dintre nostre, no?
Tu, Joel, et volies en cor,
a fer ràdio en castellà?
Jo, ràdio en castellà?
Ràdio en castellà.
No, crec que m'ho pregunto a mi
i jo ara mateix, hores d'ara,
no per dos motius,
perquè se'm dóna fatal parlar en castellà
i, a part, jo tots els referents
que tinc per fer la conya i la guaceta
són molt catalans i jo no m'entendria ningú.
A mi passa això, Joel.
Jo vaig a Madrid
i la gent parla de la història de la tele d'Espanya
i no m'enteno de res, tio.
Però tu no me lo creo.
Tu vas allà amb la Lloy Bertran i...
Amb la Lloy Bertran.
Ai, no, no.
La Maripau Gret.
Però t'he de dir que l'accent empordanès,
vull dir la cosa aquesta de cara de la conya de puta...
Això, ara estàs fent una paròdia mal feta.
Home, és una mica així a l'Empordanès.
A la pel·lícula aquesta que faig del maestro,
sí que tinc molt d'accent català.
Ah, sí?
Va, que la vore.
Mira, més que no hi vagi avui.
Enrique Oque, bones festes, bon any, bon Nadal,
una abraçada de la porta.
I gràcies per jugar avui amb El Comunista amb nosaltres.
Adéu, guapo.
No hem parlat de masturbació.
Pròxim dia.
Ja parlarem, un dia que vam i parlem.
O ens masturbem.
Sí.
Bueno.
Adéu, guapo.
Adéu, adéu.
Una abraçada.
Adéu, guapos.
Aquest Nadal no t'oblidis de tu.
Regala't entendre més el que passa al món.
Estar més connectat al teu barri o ciutat.
Descobrir més obres, més discos, més llibres.
Compartir més la teva opinió.
Gaudir i entendre, i més.
Aquest Nadal regala't un any de subscripció a El Periòdico
per només 18 euros.
Només fins al 6 de gener.
Només amb el periòdico.
Ara vida d'adal.
El top de Banducan.
Tio, tio, caga turró.
Panses i figas i me li mato.
Vull esmorzar.
Ràpica el timbal.
Rambataplam.
Diguem-ho alt.
Diguem-ho clar.
Ara i sempre.
Amb TV3 i Catalunya Ràdio.
Viu el millor Nadal.
Viu el millor Nadal.
Catalunya migdia.
Benvinguts a les dues.
Catalunya migdia.
L'acord històric.
El primer que regula la intel·ligència artificial.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
La mostra visibilitza totes les dones...
Per seguir el fil del que passa aquí...
...i l'estat espanyol.
...i el món.
Situació catastròfica que es viu a casa.
Al cap de setmana, connecta't a l'actualitat amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera a les pròximes hores?
El matxa de les satelites veu el cel...
Catalunya migdia amb Neus Bonet.
Com a cap de setmana.
I els esports amb Maria Guixà.
Fins aquí al Catalunya migdia.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Careta podria haver estat el principi de tot.
És una confluència de cultures, d'història...
I, sobretot, també es barreja la llegenda, els mites.
Aquest minus, aquesta meravellosa Europa...
...que és el que ens dona el nom al nostre continent.
Viatge a la civilització minoica.
Careta.
A Mirena Cordon.
Doctora en Arqueologia i Història Antiga...
...de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Els viatgers de la Gran Anaconda.
Els dissabtes, de 3 a 4 de la tarda.
I tota la setmana a l'App i al web de Catalunya Ràdio.
Ibrahim va. Estudiava dret a Guinea-Conakry.
No me metería en este viaje.
No bebería mi pis en un desierto.
No estaría en una cárcel en la Algeria, torturándome desnudo.
Va travessar el desert del Sàhara i el Mediterrani per arribar a Andalusia.
Yo ahí vi una madre dejar su hijo por sufrir tanto.
Allí sufres hasta que dejes de sufrir.
Te da igual vivir o morir.
Agus Morales, director de la revista 5BW.
Penso que és molt necessari que persones com ell...
...expliquin en primera persona com és aquest procés migratori.
Lara Huerga, editora de Raig Verde.
Ara sí que hi ha un to més de denúncia,
però també perquè la violència que s'exerceix és més forta que mai.
Solidaris.
Amb Mercè Folk.
Migracions en primera persona.
Dissabte a les 10 de la nit.
Lo cuento porque lo he pasado, lo he vivido,
para que lo sepáis vosotros.