Bon dia, us informa, Neus Bonet-Vegant.
Xavier Trias assegura que Jaume Collboni li va arribar a proposar
repartir-se a l'alcaldia de Barcelona dos anys cadascun.
En una intervenció davant del Consell Nacional de Junts,
Trias ha fet una crida a guanyar les pròximes eleccions del 23 de juliol.
Per respondre, diu, l'alcaldia de Barcelona,
que ha de ser l'alcaldia de l'alcaldia de l'alcaldia de l'alcaldia
de l'alcaldia de l'alcaldia de l'alcaldia de l'alcaldia de l'alcaldia
de l'alcaldia de l'alcaldia de l'alcaldia de l'alcaldia de l'alcaldia
de l'alcaldia de Barcelona.
Per respondre, diu, l'acord que l'ha deixat fora de l'alcaldia de Barcelona.
Barcelona, Montse García, bon dia.
Bon dia.
Trias ha acusat el PSC de voler que Junts se vingués a partir-se
a l'alcaldia amb Jaume Collboni, tot i que Junts
havien guanyat les eleccions i que, quan ell li va dir que no,
els socialistes van fer fora els independentistes de l'Ajuntament.
Que nosaltres se'ns escomatéssim i que nosaltres se'n matéssim
el que ens partiríem al govern, i dos anys seria ell alcalde
i dos anys seria jo, i vaig dir que de cap de l'estat.
Trias ha aprofitat la seva intervenció davant el Consell Nacional
per demanar unitat per guanyar les eleccions del 23 de juliol,
no des de la ràbia a dits, sinó des de la intel·ligència.
Montse García, Catalunya Ràdio Barcelona.
Més notícies en Raül Flores.
El PSC i el PP asseguren que l'acord per investigar Jaume Collboni,
nou alcalde de Barcelona, es va tancar a la capital catalana
i no a Madrid.
Daniel Cid era a més assegurat que la decisió d'investir Collboni
la va prendre just abans de començar el ple, un cop els comuns
van confirmar que es quedarien a l'oposició.
Després d'una conversa amb Jaume Collboni, on ell em garanteix
i m'ensenya i em diu que els comuns no hi seran,
que han fet un comunicat, que no hi estaran al govern,
que no hi seran, jo em reuneixo amb els altres tres regidors,
ho decidim i entrem en el ple municipal
sense que ni Jaume Collboni ni Xavier Trias sàpiguen
què és el que nosaltres anàvem a votar.
Els Estats Units i la Xina intenten rebaixar l'atenció
amb una trobada entre els respectius caps de la diplomàcia.
El secretari d'Estat nord-americà, Anthony Blinken,
ha arribat de bon matí a Paquín, on s'ha reunit amb el seu mòleg xinès.
En aquest moment, a la cooperació econòmica,
el conflicte entre Rússia i Ucraïna, la qüestió de Taïwan,
però sobretot evitar que les tensions bilaterals
acabin en un conflicte obert entre les dues superpotències.
S'acosta Sant Joan i les pastisseries es preparen
per vendre les tradicionals coques d'aquestes dates.
Aquest any, les coques creatives guanyen terreny a les clàssiques
i incorporen elements nous, com fruita fresca en lloc de confitada,
tematge o fruita de la passió.
Ho ha explicat Antoni Ballart, president del gremi de pastisseria.
El gremi de pastisseria era la coca de briois amb fruita i llardons.
La gent comprava una coca de brosses,
i avui dia van reduint el tamaig,
i el que li agrada és emportar-se.
Aquesta coca típica se les continua emportant,
però després li agrada provar coses.
Gran èxit avui de la cursa dels 40 anys a Catalunya Ràdio i TV3
que ha plegat més de 5.000 persones.
Hi ha concorregut persones de totes les edats,
en un ambient festiu i familiar,
uients de la ràdio i espectadors de la televisió pública,
així com nombroses cares conegudes i treballadors i ex-treballadors
de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
El director de la cursa, Xavier Bonastre,
es mostrava així dissatisfet.
Aquesta cursa, el que he vist és les cares de satisfacció
de tothom a l'arribar a la meta,
i que una festa i que se senti la tele i la Ràdio Nacional de Catalunya
com seva, vaja, jo crec que és el millor.
I, evidentment, jo també soc ric.
Esports, Xavier Soler.
A Marquertà ha caigut el warm-up prèvia a la cursa de MotoGP
del Gran Premi d'Alemanya, que començarà les dues
i en farem la transmissió a través del Webilab de Catalunya Ràdio.
És la cinquena caiguda de Marquès aquest cap de setmana.
I d'aquí uns minuts començarà la de Moto2.
En futbol, Madrid pagarà mig milió d'euros a l'Espanyol
per la sessió de José Lu, a més d'assumir la fitxa del davanter.
L'acord, aquesta sessió amb opció de comprar,
està previst que es faci oficial demà mateix.
I a partir de tres quarts de nou, final de la Nations League
entre les seleccions d'Espanya i Croàcia.
Fins aquí les notícies.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Els diumenges al migdia, el suplement obrim el dominical.
Passant 5 minuts de les 12 del migdia,
si avui es diu menys, això és el dominical.
Bona nit.
Que us bombin.
Tot bé?
Que us bombin.
No ho havia dit mai a tanta gent.
Xavi, bon dia.
Que bombin, també.
Bon dia.
Tot bé?
A Badalona, a l'Ajuntament, no hi ha cap possibilitat
d'una sorpresa final, per tant, tots tranquil·líssims.
Ull de cona, Carles Roig, bon dia.
Què ha passat, en el que us bombin?
El 28 de juny hem de desitjar molt bon dia a una persona
que durant un temps ens va estimar molt aquí a Catalunya,
però que s'han anat cap a Miami.
Sí, bueno, però estava entre Aràbia i Miami.
No, Leo, no ets tu, ara estàvem parlant de Shakira.
Shakira també s'ha anat a viure a Miami.
Bon dia, Shakira, i benvinguda al suplement.
Bona nit.
Aquestes setmanes ha creat l'atenció
d'una informació que publicava al diari El País,
detallant...
Shakira.
Shakira.
És que està sent directe, perquè anàvem parlant-ho, sí.
Detallant el País la declaració...
Puc acabar?
La declaració judicial que...
Seu per la presenta del que us bombin.
Detallant el País la declaració judicial que va fer Shakira
el 2019 per defensar-se del frau fiscal que se l'acusa.
Sí, al novembre tens el judici, Shakira, i que pillaràs bé, tia.
A veure, coses que criden l'atenció de la declaració de Shakira.
Es explica que, en una ocasió,
en un vol que anava des de Marrakech fins a Croàcia,
va demanar al pilot de terra a Barcelona
només per fer un petó a Gerard Piqué.
Sí, y también aproveché para hacer caca.
Sisplau.
Em venia de Marrakech i...
Amb el petó ja n'hi havia prou.
Ay, no podía.
En Marrakech no podía despegarse, solo había una mujer en el suelo.
Això de fer baixar un avió només per fer un petó a la teva parella...
¡Es romántico!
Ni poca ecològic.
Sí, jo diria que fins i tot és una mica irresponsable,
perquè la consciència és una acta una mica prepotent.
A més, soc Shakira i pels meus nassos faré baixar l'avió.
No, Geri.
No, a mi no em diguis Geri.
Que ha passat alguna cosa aquí i li dius Geri, que és aquesta confiança.
Yo le dije al piloto que si no bajaba le dedicaba una canción.
Més coses de la declaració.
Vas dir que et semblava masclista
que des d'izenda es pensés que pel sol fet de tenir un fill
amb una persona amb nacionalitat espanyola
es doni per fet que havies d'atributar a l'estat espanyol.
¡Las mujeres ya no lloran, las mujeres facturan!
¡Ah!
Però no facturan aquí, facturamos.
Aquest és el problema.
Siempre estaba viajando aquí y allá
y al final tampoco sabes muy bien dónde ir a pagar tus impuestos.
En es por defraudar, ¿eh?
Al final et declaren culpable i has de pagar la multa d'izenda.
O sigui, si finalment el veredicte és que ets culpable, què faràs?
Más canciones sobre Geri.
Hòstia, tio, a mi deixa'm estar.
Encara tens més intimitats per explicar, Shakira.
Voy a hacer una canción contando cuando dejaba la tapa del váter arriba.
Això ho feia el Piqué, és això.
No és això, va, que saps que...
Esto lo haré con Bizarra, luego.
Otra canción sobre las reuniones de padres, que nunca iba.
Otra canción sobre su historial de Internet, que no lo borraba.
Això amb l'Ibai Llanos no em passa, tio.
No, res, Shakira, sort del judici.
A la vida també en general, anem als titulars del cap de setmana.
Habitatges.
Es construeixen a Canyelles i a Vallirana
es construeixen les primeres cases impresses en tres dimensions.
Saludem un expert en impressores, Gabriel Rufián, bon dia.
Saben que és això...
Sí, sí, sí, una impresora.
De fet, t'hem presentat com un expert en impresores.
Això és la solució al problema de l'habitatge,
vivatge, vivients...
Habitatge.
Sí, això.
I per Sant Colomer, a manet.
Però heu preferit la parlon, doncs us aguantáis.
Mentecatos.
President Aragonès, bon dia.
Bueno, a veure, això no ho porto jo, eh?
Però, vaja, és veritat que hi ha un os
que ens està portant problemes amb la bona aigua,
i per tant, prendrem mesures.
Molt bé. Quines mesures està pensat?
Per ell, ens asseurem amb l'os,
intentarem negociar una solució positiva per totes dues bandes.
Perfecte. Però de moment no es vol reunir.
Racisme. Un amic de Vinícius denuncia actituds racistes
al partit contra el racisme disputat a Cornellà al Prat.
És que sento regal, eh?
Saludem Florentino Pérez, bon dia.
Bueno, es que esto no puede ser.
Creios tolinis, mentecatos, fenútreos.
Otro acto más de racismo contra el Real Madrid.
Como castigo, vamos a cerrar Cornellà al Prat, eh?
El esplau, eh?
Y José Luis se viene gratis para el Real Madrid.
Home, és que no hi ha dret, això, por Dios.
Els Esports, Albert, Ronet, bon dia.
Hola, bon dia, Roger, soc l'Albert Benet.
Tu, Roger, ets l'alcalde d'algun ajuntament?
No.
I aquesta vara?
Els Esports, Benet.
El Barça per trencar el gel i tal.
Ja s'ha aconseguit trencar-lo, realment.
Vinga, el Barça d'en Bol.
D'acord, doncs... Perdó, Roger, ho sento.
El Barça d'en Bol no jugarà finalment la final ford d'en Bol
després de caure contra el totpoderós Maddeburg.
En canvi, el Barça sí que jugarà a la final de la Lliga ACB,
el Barça de bàsquet, no el d'en Bol.
Bueno, això ja ho veurem, eh?
Què vol dir, ja ho veurem.
Home, estic pensant en fusionar seccions.
No va perdent les finals, no, perquè pel memo va a mano.
Parlem pel memo a bàsquet, buscullons.
Farem una secció de baloncés mano.
M'entens o no?
Gran idea.
Entrem en matèria.
De què parlarem avui al Dominical Jovent?
Evidentment, parlarem amb els protagonistes de l'espectacle
que es va viure ahir al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona
i que va acabar amb Jaume Coll, boni com a alcalde de la ciutat,
i després també repassarem una mica com ha anat aquesta cursa
emocionant per celebrar els 40 anys de Catalunya Ràdio
Anem cap a l'Ajuntament de Barcelona.
Som al suplement i parlem amb Jordi Martí.
No sé quin. Endavant.
El Dominical fa diumenge.
Com encarregar un tortellet o cuidar les aigües negres a l'autocaravana.
Tortellet, aigües negres.
Si vostè no és el més votat,
quin dels altres tres candidats vostè donarà suport?
El més votat?
No, jo si no guanyo, perdo. I si perds, també és a l'oposició.
Aquesta presidència proclama que il·lustríssim senyor regidor
Jaume Collboni i Cuadrado,
com a alcalde de la ciutat de Barcelona.
Que us bombin a tots.
A l'últim minut de partit,
hi va haver sorpresa a l'Ajuntament de Barcelona
que un trator pronòstic, Jaume Collboni,
va ser escollit alcalde amb els vots del Partit Popular i dels Comuns.
Una suma que ha deixat sense...
Que us bombin.
Un segon, sisplau, senyor Trias.
Que us bombin.
A tu també.
A mi també.
No soc ni de Barcelona, senyor Trias.
No sé, que us bombin.
I els sovall, també.
I aquests que feu mauetes, que no sé qui sou, també.
Que us bombin a tots.
A la peixera, al micròfon, a la taula...
La gent que passa pel carrer.
Que us bombin, senyor de camisa blanca.
Té motius per estar enfadat, senyor Trias.
Intentem calmar-nos una mica, per fer una mica de seny.
Ha sigut casualitat, això que m'ha passat?
Home, probablement. No!
No ho ha sigut.
Vostès va fer la pregunta i es va respondre.
Tres vegades m'han fet aquesta barra passada horrorosa.
Tres. Tres, sí.
M'han fet un joc de màgia.
Sí, ahir parlava de joc de màgia.
Un mago pop.
La primera, van dir que tenia 12 milions.
Després va ser el Valls.
Però això va ser amb el Maragall.
Aquelles eleccions les va guanyar Maragall.
Sí, bueno, però...
Ja sabem com manar.
I ara em surten aquests bandares.
Vinga, home, vinga, que us bombin.
Intentem no repetir aquesta expressió.
Aquesta gent m'ha fet un cordó sanitari.
Com si fos l'Uriols de Ripoll.
Sí, bé, ha sigut una mica això.
Ni tan sols sé dir Uriols de Ripoll.
És que és difícil.
Que us bombin, que us petin.
I amb la lletra R...
Que us petin no es va arribar a dir en cap moment.
Si surt allà Javier Trias i diu que us petin, jo ja...
A partir d'ara què, senyor Trias?
A vosaltres i a la lletra R, també.
Que la bombin, a la R.
Que la bombin, també, a la lletra merda aquesta, a la sonora.
Perquè Trias és fàcil de dir.
Però R, no.
Senyor Trias, a partir d'ara què?
Si Déu n'hi do, quins dos cas de sabre que bordo realment.
Sí, per què ho diu?
La dona Maria Dolores...
Juana Dolores, vol dir...
...surt amb el graset i diu...
Joder, que un meteorito, el puto viejo del Trias...
Això ho va dir textualment.
Suposo.
I ara què, cap de setmana, em passa aquesta història.
I la setmana que ve, què serà, eh?
Què em passarà, un cendre d'home espanyol?
Això també s'ha de dir a puto.
Molts ànims a tots dos protagonistes, aquí.
Anirem saludant-los al llarg del dia.
No, vostè és peri, senyor Maragall. Ara el saludem.
No li parli ni italià al senyor...
Collboni és un cognom català.
Jo no...
Collboni, catxo...
Jo només volia remarcar una cosa, si em permeteu.
Ha sigut... Senyor Maragall, sí.
Ha sigut saber que el Collboni serà alcalde.
I aquest matí, a primera hora,
he vist milers de persones sortint de Barcelona,
corrent per la diòna.
Però no anava d'això,
anava de la cursa dels correntants de Catalunya Ràdio.
No era gent fugit.
No estaven abandonant la ciutat.
No m'estranyava perquè els veia poc carregats.
Aquí volem saludar el nou alcalde de Barcelona,
senyor Jaume Collboni.
Jaume!
Vostè ja havíem acabat.
El teu país, canso!
És nascut a Barcelona.
Tres cops m'han fet el so de la màgia.
Estic sorprès pel mal perdre del senyor Trias
davant d'un acord natural en un entorn democràtic.
Collboni està debutant avui.
Era difícil d'imitar, Collboni.
No, però aquí estic.
Un acord natural, diu Collboni.
Li diré que en aquests moments soc l'alcalde preferit
de les classes populars.
Les classes populars i les altres classes populars.
De tots els populars, és l'alcalde.
Per tant, no entenc aquesta reacció del senyor Trias,
li agrada remenar les cireres,
però l'he remenat jo abans i m'ha donat els seus ulls.
Que pòmina tu i el cirer!
El Trias acaba de sortir a fer una comparegència.
Un ha dit que pocs dies abans Collboni li va fer una oferta
per compartir l'alcaldia.
Què li vas respondre?
No ho sé.
Aquí van sortir plans ocults.
Jo ja no m'aclareixo, tu.
Realment el que va passar, dius...
Poses a fer la migdiada,
i quan et sona el despertador n'hi ha un altre.
Realment aquest país i aquesta ciutat...
No ho sé.
Soc l'alcalde, si us plau.
El convidarem també al suplement.
Però, a veure, senyor Collboni,
abans de les eleccions, si no recordo malament,
va dir un dia que si perdia les eleccions
se n'anava cap a l'oposició.
No, jo no vaig dir això.
Sí, que ho va dir.
Si vostè no és el més votat,
quin dels altres tres candidats
vostè donarà suport, el més votat?
No, jo si no guanyo, perdo.
I si perds, te'n vas a l'oposició.
Sembla que ho diu.
Aquest soc jo? Sí, aquest era vostè.
A veure, deixa'm pensar.
No dic cap mentida.
Si ho escolten bé, vaig dir...
Jo, si no guanyo, perdo.
I si perds, te'n vas a l'oposició.
O sigui, si jo guanyo, perdo.
Però bé, pacto amb qui faci falta.
I, d'altra banda, si perds,
tu a l'oposició.
Però si això heu guanyat.
Ja estaràs a l'oposició? Sí.
Llavors és cas per dutx.
Això m'ha tornat a fotre.
Només fas que no rearmes.
Si avui es desperta com a alcalde,
és gràcies al moviment dels comuns.
Senyor Adacurau, bon dia.
L'hem demanat avui.
Els comuns avui n'hi ha aigua.
Estan silenciosos, silenciosos.
Estan reunits.
No, no, no.
No rima, no rima.
No rima molt.
Senyora Colau, com està?
Contenta? De fet, he anat a esmorzar la farga.
Ah, sí? Ja havia anat mai.
Però avui m'ha vingut com de gust.
El millor és que he aparcat a la puta porta.
A veure, anem a parlar de política.
Com explica el que va passar ahir
al Saló de Plens de l'Ajuntament de Barcelona?
Des de l'Ajuntament de Barcelona, simplement,
una vegada més hem pogut evitar que la dreta
de l'Ajuntament de Barcelona
i hem pogut evitar que les grans corporacions
i els interessos econòmics se'n beneficien.
Però si ha votat el PSOE fent front comú
amb el Partit Popular...
Mira, si em torna a interrompre me'n vaig.
De fet, segons publicen diversos mitjans,
el PP ha donat suport a Collbònia a canvi de coses,
per exemple, més Mossos, més Guàrdia Urbana,
aturar les superilles, ampliar l'aeroport,
aturar el tramvia per la Diagonal
i apostar fora del govern, evidentment.
No sé com ho valora.
Hem aturat el senyor Trias, el candidat de Sant Gervasi,
el candidat que no hagués dubtat pactar amb el PP.
No m'interrompi.
La meva pregunta és,
ha rebut ordres de Madrid per fer el cal de Collbònia?
Mira, si no se'n fa res me n'he d'anar,
perquè tenim una reunió de partit
i si arribem tard el vota Fumero,
sembla de seguida i ja està per acá a prendre pel sac.
És que està tota la ciutat de carrils bici,
superilles i merdes així...
Tot això s'ha d'anar traient, no?
Jo en lloc del tramvia ampliaria l'aeroport per la Diagonal.
Gran idea, sí, sí.
Home, xavier García Albiol,
aquest sí que l'hem de felicitar, l'enhorabona,
perquè no hi va haver sorpresa a Badalona.
M'ajudia absolutíssima.
Quanta tensió, no?
Quanta tensió allà?
A Barcelona hi ha tensió.
En canvi, a Badalona...
Bona, tot és relax.
La política canviem una mica de temps aquest matí.
Espera, espera.
Vull cantar una cançoneta.
Recordeu que fa dues setmanes us vaig cantar una cançó.
Què tal, el piano?
Ràpid, senyor Albiol.
Aquí tenim un piano.
Vaig cap allà.
Ja soc al piano, perfecte.
Soc molt alt i arribo...
Molt bé.
Doncs vinga, anem a començar.
Què vol cantar?
Una cançó que he estat preparada.
Molt bé, ja has vist què li va passar a la Colau.
El viol... No, això no em pot passar.
Com es diu? El violisme?
El viol al viol.
Està tocant vostè, eh?
Sí, sí.
Ara aquesta és la cançó que us...
Perdoneu, és que m'he posat nerviós.
Tornem a intentar.
Vinga, va.
Senyor Albiol, comenci.
Aquesta cançó l'he preparat aquesta setmana.
Molt bé.
No soc del PP.
Molt bé.
Ni del PCC.
No soc del PCC.
No soc de Junts, ni CUP, ni Vox.
El viol, el viol.
No soc de recer.
Cantem tot el piano, el tio.
Ni tampoc dels verds.
No soc...
Podem sumar comuns.
El viol, el viol.
Va, va, l'onig.
Va, va, l'onig.
El viol, el viol.
Va, va, l'onig.
Va, va, l'onig.
Va, va, l'onig.
Aquí hem desafinat un temps.
Adéu, Lluïs.
Adéu, Lluïs.
Adéu, Lluïs.
Això com s'ho acaba d'escriure.
Us bon vine a tots.
Si cal netejar.
Ara, recupera el tronc.
Ara.
Desocupar.
Truqueu-me a mi o a l'Hurriols.
El viol.
El viol, l'Hurriols.
Està barrejant coses, eh?
Un sol partit.
No et caldrà.
Ni pactar.
Tots m'estimeu.
El viol, el viol.
Molt bé.
Molt bé.
Ja està.
Molt bé.
Fins aquí.
Gràcies.
Gràcies.
La Nora va un alcalde.
Anem a la cursa dels 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio.
Eforisme dominical.
Aquest matí corries per Collserola i ernes baixat per anar a dinar.
Potser ets un porc sanglant.
Tot gira amb David Clopet.
Com estàs?
Vas bufegant com un boig.
Això és el que els fem sempre, els que arriben.
Sí, sí que ho soc, però porto 40 anys fent-ho.
Com estàs, David?
Pujada de Cervantes?
És terrible.
Només volem ful-fest amb paraules.
Que aquesta nit tenim el dret pujat.
Que no volem que això s'acabi mai.
Excitats de la cursa dels 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio.
Més de 5.000 persones corrent.
Ambient festiu impressionant.
La cosa ha funcionat.
La cursa ha anat tan bé que els directors de Catalunya Ràdio
i TV3 han deixat la porta oberta
a seguir-la organitzant els propers anys.
Bona nit.
Carles Porta, bona nit.
Com esteu?
Avui aquí ens parlarem d'una cosa que ha passat aquest matí.
Jordi Borde, director de Catalunya Ràdio,
ha estat vist amb una pistola a la mà.
Sí, ho hem explicat.
Per sort ha puntat bé.
Era una pistola per donar el dret de sortir de la cursa dels 40 anys.
Aire comprimit d'aquestes.
Així doncs podem donar el cas per tancat?
Crec que sí.
Fins aquí el crims més curt de la història.
Tornem la setmana que ve.
Parlem de la cursa perquè, tot i que ja fa hores que s'ha acabat,
em sembla que encara queda gent arribant per la diagonal,
perquè de tant en tant veiem alguna persona
amb un assaborrat de color groc.
De fet, allà hi tenim el nostre corresponsal,
sempre diposat pel Dominical.
És el Pepe Antic.
Bon dia, Pepe.
Hola.
Com esteu?
Bona tarda.
Estic aquí caminant.
Estic aquí caminant en aquests moments per la diagonal.
És difícil.
Perquè ja han...
Ja han reobert el trànsit.
Però tu segueix pel mig de la diagonal.
Però jo vaig caminant.
El que passa és que ara ja no deu quedar ni l'apuntador aquí.
Tot està...
No, però en aquests moments et puc dir que sí.
Encara hi ha gent que no ha acabat la cursa.
En aquests moments, entre cotxes, veig alguns polítics,
presentadors de la tele,
presentadors de la ràdio, fins i tot.
Mira, si voleu, copaix, copaix, em sentiu?
Sí, sí.
Tens el pas.
Veig el Salvador Illa.
És un corredor consagrat.
No sé si pots parlar amb ell, Pepe.
A veure, mira a prop.
Salvador! Salvador Illa!
No em sent.
Illa!
Ara!
Ai, per favor.
Salvador Illa, què tal?
No, jo no hi heu anat, eh?
Salvador, no és el que et penses, eh?
Directe pel suplement nacional en blau de Catalunya.
Tens el Roger Escapa directe.
Com ha anat la cursa, senyor Illa?
Com ha anat?
Doncs està genial.
El Palauà és un corredor de cons com jo.
He de dir que se m'ha fet curtet.
He fet curtet.
Per això ho estic progungant una miqueta.
Ara mateix segueixo corrents.
Espera, calla dalt del trapo!
Sí, no, alerta, perquè em passen el temps de Salvador Illa.
Ha fet 27 minuts, eh?
Exactament.
Però per mi és massa poc temps,
per tant segueixo progungant...
4 minutets per quilòmetre.
Suposo, senyor Illa, que aquestes últimes hores
he estat pendent de tot el que passava a l'Ajuntament de Barcelona.
I ara estic arribant a viure de casa, en aquest moment.
Va ser realment molt emocionant.
I el millor és que va tenir un bon final, eh?
A menjar-me colboni com a cauda.
Es va gestar a Madrid el pacte per fer collons.
A Vilafranca, eh?
A Vilafranca ja, molt bé.
Ja estic a Vilafranca.
El pacte on es va gestar?
A veure, això és una cosa que vam pensar des d'aquí,
i a Madrid no en sabíem res.
Sí, perquè el PP sí que ha confessat que n'estava en el cas.
Ja ens ho han dit, eh?
El PP de Madrid, Eric?
Sí, sí, doncs sí, tots ens ho vam pensar des de Madrid.
No ens enganyarem.
I ara, si m'ho permeten,
estic arribant en aquests moments a avisar-ho de l'Empordà.
De l'Empordà, carai.
Doncs anem a buscar més protagonistes.
Gràcies, senyor Illa.
PP antic, endavant.
Espera, que el cabrot m'ha fet córrer.
Vale, ja soc aquí.
Així, per aquí la carretera està ple de cossos de presentadors
de la ràdio i de la tele,
que ja tenen una edat i no han resistit les fons.
Veig Maripau Boguet.
Ai, per favor. Va, tira.
Bon...
Bon dia, Roger.
Francesc Maure.
Soc el Francesc i el Mauri.
Com esteu?
Participant a la col·sa.
En aquests moments,
hi ha una mica de l'olor...
Roger, ha sigut tot el mateix xís.
M'he sentit més bufegant.
...surtent de Barcelona,
però la temperatura és agradable.
Parla, practica...
Però més que encara corres, Francesc.
Mira, doncs, en primer lloc,
perquè estic fent la cursa despullat,
i això ho dificulta més tot,
els peus em cremen,
i després perquè...
i després perquè els que em porten el croc a darrere
estan anant molt lenta.
A veure, un corredor més.
Pepe.
Sí, un moment, que he tingut un petit traspapalament.
Ah, no passa res.
Pagina 14, Pepe.
Sí, tinc un altre presentador,
porta unes targetes a la mà,
i penso que potser el coneixeu.
A veure qui seria.
Què tal? Estic corrent amb Xavier Salamartín i Samantha Hudson.
Bon dia.
Va més atletes apuntats de res
al curs dels 40 anys de Catalunya Ràdio?
Efectivament, sí.
El Canut, el Canut.
Mític, mític.
Jo ja no tinc edat per fer aquestes coses, eh?
Escolta, que no us digui que no,
una història de TV3 i Catalunya Ràdio,
per què estàs corrent?
Sí, sí, perquè faré un nou programa al canal Esport3,
juntament amb el Quixi Guasca i el Bo d'Empira Solar,
que constituirà l'entrevista a esportistes famosos
mentre corren.
Home, com a format?
Això seria un format de ràdio, eh?
Sí, sí, sí.
S'agrada molt perquè a l'entrevista
no li arriba la sang al cervell
i pot contestar qualsevol cosa.
És com entrevistat en veler tota l'estona, eh?
Exacte.
I ara, a les 20.15 del migdia,
encarem la recta final d'aquest suplement.
Molt, Roger.
Hola, PP.
Ja ets aquí, eh?
Ja he arribat, sí, tot el món.
Tens una capacitat per teletransportar-te.
Capacitat aeròbica, se'n deu, sí.
Bé, doncs fins aquí el Dominical,
un dominical en clau de política municipal.
Sou uns imbècils,
meus companys de partida, no ho diguin.
A mi em sabria greu que Xavier Trias et desaparegués,
perquè ens dona molta vida.
Ja m'estàs enterrant?
Home, no.
Vol dir del panorama polític.
Bueno, si això me'n vaig a casa i tranquil, no com vosaltres.
Aquest programa que feu, us aneu a dormir i tranquils.
Colau, mira'm els ulls quan et paro.
Jo sempre et miro els ulls.
No pots.
Perquè hem maturat la dreta, vosaltres.
Que us bombin a tots.
Marta Ferrer, que us bombin.
Les unitats mòbils de Catalunya Ràdio.
Que us petin.
El tot gira.
Els 40 anys, aquests, de merda, que us bombin.
Què collons són, 40 anys?
Jo en tinc 76.
El tot gira, el Clopés.
Clopés, que em bombin.
El Dominical.
Aquest Sant Joan serà la treca.
Descobreix els nostres famosos lots amb coets,
fonts, bombetes, bengales
i molt més productes a un preu increïble.
També tenim productes de baixa sonoritat
perquè tota la família gaudeixi d'una revetlla
plena d'alegria i color.
La treca té moltíssimes casetes arreu de Catalunya.
Troba la teva més propera a la treca.
Estic embarassada.
Li?
Però el nen no és teu.
No ho va prou. Vine aquí.
Ho has entès? No és teu.
No em diguis coses tan lletges.
No puc aprendre molt que el seu marit
fos capaç d'enganyar-se amb aquella convicció
i estigués tan alegre.
L'Amiga Genial, a TV3 aquesta nit.
Descobreix l'equilibri entre gaudir i protegir
a EspaisNatorals.cat.
És un missatge de les Diputacions
i la Generalitat de Catalunya.
És passió, és color, és vida,
és humor, és amor,
és dolç, és salat,
és inimitable, és ella,
és avui, és demà, és ara,
és ja, és propera,
és amable, és canyera,
és social, és incomparable,
és singular, és plural,
és veritat, és realitat, és ficció,
és fresca, és directe,
és la tarda, i la tarda és única.
Exacte.
De dilluns a divendres de 3 a 7,
la Tarda de Catalunya Ràdio, amb Elisenda Carod.
Si està bé, la Tarda de Catalunya Ràdio, eh?
El suplement.
El suplement.
Ràdio amb Esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Amb Roger Escapa.
Passen 4 minuts de dos quarts del migdia.
Què tal, bon dia.
Això són els arguments universals que sonen així.
Què és això que sona, Marta?
Una pel·lícula que déu-n'hi-do, aquesta pel·lícula,
en tots els sentits possibles.
És de Flash, que és la nova pel·lícula
de l'univers cinematogràfic DC,
que, perquè ens entenguem ara que tot són pel·lícules de superherois,
hi ha, diguéssim, dues marques
que ja venen dels còmics originals.
Hi ha Marvel, que és el que fins ara n'hem sentit més a parlar,
que són els que produeixen per sobre de les seves possibilitats,
els que estan alliats amb Disney,
que és de Warner Bros,
que va anar una miqueta a remolc de Marvel,
perquè Marvel va començar a fer tota aquesta indústria
a nivell cinematogràfic,
i llavors DC va anar com una miqueta darrere
i ha creat un univers cinematogràfic
que per mi és bastant caòtic.
En pel·lícules força desiguals,
hi ha algunes que estan millor, hi ha algunes que estan pitjors,
però en general jo no el consideraria d'una grandíssima qualitat.
Aleshores, què passa?
Els executius han decidit fer com un reboot, diguéssim,
i reiniciar tot aquest univers cinematogràfic.
Ho faran de la mà de James Gunn,
que és un director que ve de Marvel,
que ve de fer les pel·lícules de Guardians de la Galàxia de Marvel,
i a partir d'aquesta pel·lícula, que és de Flash.
Cap als que no conegueu els còmics,
el Flash, l'altre ego del Flash és el Barri Allen,
que és un jove a qui un dia li cau un llamp a sobre,
i a partir d'aquí té el superpoder de córrer molt ràpid.
Aleshores, ell sempre havia estat un personatge bastant secundari,
el típic personatge gracioset que es fa servir per distensionar,
per fer bromes quan hi ha drama.
Havia sortit en altres pel·lícules d'aquest univers cinematogràfic de ser,
i ara li han donat la seva pel·lícula pròpia,
en què ell és 100% protagonista,
i el que explica aquesta pel·lícula és que el Flash,
que el Barri, que de petit, va perdre la seva mare,
que aquí interpreta a Maribel Verdú,
que és l'única cosa, ja t'avanço, bona i salvable de la pel·lícula,
ell ja va morir quan era petit,
i ell, aleshores, va culpar el seu pare,
i el seu pare és a la presó.
I ell, per solucionar tot això, un dia se n'adona que,
si corre molt, molt, molt ràpid, més ràpid que la velocitat de la llum,
té el poder d'anar enrere en el temps.
Se li acudeix una cosa que no se li ha acudit mai a ningú,
que diu, calla, si anés enrere en el temps i salvés la meva mare.
I llavors tots els personatges del seu voltant li diuen una cosa
que no s'ha acudit mai a ningú.
I això és un dels problemes de la pel·lícula de Viatges en el temps,
que és no ho facis,
perquè una cosa que canviïs en el passat pot canviar el present
i pot canviar el futur, totes aquestes coses.
S'han vist 78.000 vegades, aquest argument, no?
Efectivament. I, en aquest cas, no aporta res de nou.
L'únic que aporta és una altra explicació
de com funcionen els viatges en el temps, que no s'entén,
que no s'aguanta per enlloc,
que no s'aguanta per enlloc.
Aquesta és la primera que coneixem al principi de la pel·lícula
i una altra que coneixem perquè amb els salts de nates,
tot un lío que tampoc no en trairé a explicar,
perquè també faran spoilers.
Què passa amb aquesta pel·lícula?
I per treure'ns-ho de sobre, la pel·lícula és molt dolenta.
No s'aguanta per enlloc.
No aneu a veure de flash.
El guió és lamentable, a mi em va fer vergonya aliena estones,
no sap gestionar el drama i la comèdia.
Aquest és el clàssic de Stephen King, que es va fer fa uns anys.
A Hit li va sortir molt bé i a Hit, capítol 2, li va passar una cosa,
que és que no va saber gestionar que era una pel·li de terror.
I va ser una pel·li que era comèdia.
I aleshores, la comèdia no acabava de funcionar i el drama tampoc.
I això, en una pel·li de terror, dius,
home, però jo puc passar una miqueta de por.
I aquí li ha passat el mateix.
És a dir, intenta fer molta broma,
perquè ja el personatge és com còmic de per si,
però la broma no funciona i el drama tampoc.
I es queda com un to estranyíssim,
que no hi ha res que t'arribi ni que et faci riure.
Estàs allà mirant com...
D'acord, però no m'estic emocionant.
I a Cameos, aquesta pel·lícula, la van vendre a bomba i platillo,
perquè tornava Michael Keaton fent de Batman,
que és un rol que feia molts anys que no interpretava.
Era com Michael Keaton fent de...
La nostàlgia a mi no em va funcionar.
Potser també hi ha un component generacional de que jo no soc
de la generació que va veure el Batman de Michael Keaton,
però per mi no està ben trobat.
Però és que això, o sigui, jo li perdonaria si fos una...
simplement és una mala pel·lícula, i ja està, i ok, i com tantes altres.
El problema és tota la polèmica que envolta la pel·lícula.
Si aquesta pel·lícula, des d'abans de la seva estrena,
està envoltada de polèmica per una figura que és R. Miller,
que és...
R. Miller es considera una persona no binària,
aleshores intentaré parlar de la manera més neutra possible.
Si en algun moment m'he equivocat, demano disculpes,
i no ho he fet a propòsit.
Però és una figura molt polèmica que els darrers mesos,
sobretot abans de l'estrena de la pel·lícula,
s'ha vist involucrada en capítols absolutament vergonyosos
d'agressions,
de comportaments erràtics, violents,
desgraciats i horribles,
que no tenen explicació.
O sigui, l'explicació que donen des de Warner
i des de la seva figura és problemes de salut mental.
Però R. Miller no ha sortit en cap moment
a donar explicacions, no ha comparegut davant la premsa,
va fer un comunicat bastant lamentable
que a mi em convidava a incendiar tot Hollywood
amb l'excusa aquesta de problemes de salut mental,
que estava molt agafat amb pinces.
I clar, la gent deia...
Només perquè alguna de les coses que ha fet R. Miller
aquests últims mesos,
se l'ha acusat i se l'ha inclús detingut.
Raptar una jove menor indígena
amb qui havia estat interactuant durant diversos mesos.
Agredir una parella anònima a Hawaii amb qui sospadeva en un hotel,
tirant-los una cadira a sobre.
Després va entrar a l'habitació amenaçar aquesta mateixa parella.
Intentar robatori a casa d'un home de Vermont.
Robatori de passaport i de cartera.
A part de diversos excompanys de feina,
que ja l'havien més o menys acusat de comportaments erràtics,
violents,
d'abusos, d'agressions,
tot això en els mesos previs.
Però va ser com un o dos mesos
en què va terroritzar diversos estats dels Estats Units
i el detenien.
Estaven cerca i captura.
Va ser una cosa molt mediàtica i la gent va dir...
Ostres, i ara?
Han d'estrenar aquesta pel·lícula quan el seu protagonista
ha passat per tot això.
I Warner va sortir i va dir...
Sabeu què passa?
És que no podem privar la gent
de que no vegi aquesta pel·lícula.
Aviam un moment.
Sí, senyors de Warner Bros, de veritat.
Teniu aquesta figura tan polèmica
que ha fet totes aquestes coses
que estan bastant brudades,
perquè la policia no et deté per qualsevol...
És a dir, no és simplement una acusació sense fonament,
la policia ha detingut R. Miller diverses vegades
en diverses ocasions per als deveniments molt greus.
I l'excusa és que la pel·lícula està morant.
Que la seva actuació, la seva interpretació és tan bona...
No. Aquí hi ha el primer error.
El primer error és creure que una bona interpretació
que ho fa bé, però no és d'Òscar ni molt menys,
pot excusar un comportament així.
I que, igualment, si fos de 40 Òscars,
és que tampoc seria excusa,
perquè és una figura que ha fet coses realment molt greus.
I quan comencem a excusar el que fan aquest tipus de figures,
que són mediàtiques, que tenen un poder,
que tenen una repercussió,
és quan nosaltres comencem a excusar
comportaments de gent anònima que no podem excusar
i que no podem perdonar.
I ara Warner i Hollywood estan donant un exemple
d'excusar abusadors i agressors
que no pot donar.
I ells van de que no.
Visca la inclusió, visca les dones, feminismes,
que ara es posen l'icona aquest LGTBI+,
perquè és el més de la identitat LGTBI...
I després, no només que estrenen aquesta pel·lícula,
sinó que consideren que R. Miller ho ha fet tan bé
que continuarà interpretant aquest personatge.
O sigui, és que em sembla... vergonyós.
De flash, la Marta Faré diu que us l'estalvieu.
Més propostes.
Més propostes al cine.
El director Wes Anderson torna a la gran pantalla
amb Asteroid City, que compta amb un repartiment ple d'estrelles
i que es va rodar a Txinxon.
Sí, aquesta ja em calma una mica,
que m'he posat una mica de pressió a Mersa Miller.
Aquella pel·lícula que fa uns mesos ens feia tanta gràcia
perquè vèiem gent com Tom Hanks, Scarlett Johansson,
Tilda Swinton per Txinxon, que és un municipi de Madrid,
i feia molt gràcia que estiguessin aquests grans estrelles allà
i que estaven rodant, efectivament, aquesta pel·lícula.
Wes Anderson, pels que no ho sapigueu, el director de pel·lícules
com Grand Hotel Budapest, Moonrise Kingdom, The Royal Tenenbaums.
L'última que va fer és The French Dispatch, la crònica francesa,
que a mi em va semblar la pitjor de la seva filmografia
i crec que és una sensació bastant compartida entre la gent
que la va veure, no només crítics, sinó l'audiència,
els espectadors, que també van considerar
que era una pel·lícula bastant fluixeta.
I amb aquesta, que es va estrenar a Canes,
i la gent de Canes va dir, oh, és boníssima, és la millor
que ha fet mai Wes Anderson, és el súmum de tota la seva filmografia,
a mi m'ha passat una miqueta el mateix que em va passar
amb la crònica francesa. Aquesta pel·lícula explica la història.
És bastant metalingüística, és un programa de tele
que explica la història d'una obra de teatre
i després veiem la representació de l'obra de teatre,
però la veiem com si fos una pel·lícula, és una mica difícil d'explicar.
Aquestes persones són de fora d'un poble desèrtic dels Estats Units
i que es reuneixen perquè hi ha una convenció d'astronomia.
I dintre d'aquesta convenció d'astronomia
té enlloc un esdeveniment, que no ho explicaré,
que té relació amb aquesta convenció d'astronomia,
que els canvia la vida a tots i que els canvia la manera de pensar
i la manera de replantejar-se i de plantejar-se
la seva vida i el seu futur.
A mi em passa el mateix que em passa amb la crònica francesa,
i amb Wes Anderson començo a veure molt estil,
però darrere de l'estil no hi veig res.
Fins ara era un director ara, si teniu el cap les seves pel·lícules,
esteu veient planos que són molt simètrics,
amb els personatges normalment enmig, amb colors així molt pastelosos,
tot amb un ordre molt específic, amb una banda sonora molt concreta.
És com superidentificable l'estil de Wes Anderson
i, de fet, ara a Twitter i a les xarxes socials
hi ha un meme, pràcticament,
que és gent que està fent, a través de les intel·ligències artificials,
altres pel·lícules i altres sèries com si fos Wes Anderson.
I una mica la gràcia és que és un estil tan identificable
que, per molt que la intel·ligència artificial el faci malament,
que normalment el fa bastant malament,
dius que és una pel·lícula de Wes Anderson.
Aleshores, molt bé l'estil, fantàstic, m'encanta,
cada plano és un quadre que podria penjar jo a casa meva,
però què m'estàs intentant dir, Wes Anderson?
La trobo buida.
Em vaig arribar a avorrir, perquè pensava, tots aquests personatges,
de tal que n'hi ha molts, perquè fa la sensació
que Wes Anderson ha de ficar a totes les seves pel·lícules
tots els actors que coneix, que són molts.
I si t'hi fixes, en totes les seves pel·lícules,
hi ha un cast llarguíssim i tot és gent coneguda
i gent habitual de la seva filmografia, i aquí passa el mateix.
Molts actors, molt bé, mira aquesta cara,
però al final no conec cap dels personatges,
no ha aprofundit en cap de les seves històries reals,
tenen molt poc desenvolupament, i hi ha alguns que penso,
jo què sé, realment ha de fer aquest paper,
mínim Adrian Brody, potser podíem haver agafat un altre.
La sensació que estan escrivint personatges
simplement perquè vingui Adrian Brody i faci el seu i se'n vagi.
Aleshores, com no hi ha missatge,
o sigui, la puc valorar a nivell estilístic,
és perfecte, la filmografia és molt maca,
a nivell tècnic és un prodigi, però a mi ja només prou,
a mi em cal alguna coseta més que no hi trobo.
Això és el que trobareu a Asteroid City,
més recomanable segurament que de flash, però tampoc per tirar coets.
Anem al teatre, va.
El Joan era intel·ligent, amable, divertit, una mica lleig.
És que reiem molt junts i veiem les pel·lícules del Felip.
Això sí que li ha agradat a la Marta Ferrer,
que és el Miquis Pervé, la Maria Rodríguez,
protagonitzant l'illa deserta la vida roel,
una comèdia romàntica escrita i dirigida pel Marc Artigau,
que realment està funcionant, està causant sensació.
Sí, i és un triomf que havia de funcionar i que havia de causar
sensació, Miquis Pervé i Maria Rodríguez,
per mi dos dels grans actors catalans joves que tenim.
Ja no tan joves, eh? Sí, home, sí.
Home, en el moment en què deixem de considerar Miquis Pervé jove?
En aquest sentit és veritat que no són tan joves,
però encara així són joves.
Trencaré una llança a favor de la gent de 40 anys.
I després el Marc Artigau, que també és un gran creador
de teatre català.
Marc Artigau, quan descanses? Que ens ho contesti.
Té temps per descansar.
Jo ho veig a tot arreu, realment, no sé com s'ho fa.
En cadena moltíssimes coses, totes a mi m'agraden molt,
felicitats per ser tan prolífic i fer les coses tan bé,
que és un honor. Explica'm això, de què va.
Això m'ha agradat molt, és una obra que explica la història
d'una banquera que és una anticapitalista,
antisistema, però que s'ha venut una miqueta el sistema
per coses de la vida, com a vegades passa,
i un repartidor de domicili que somia ser actor.
Aleshores, un dia es troben en un ascensor,
s'hi queden tancats i a partir d'allà comencen a explicar-se
les seves vides i trobem que aquell és un moment clau
i just després, en els detalls, la seva vida va per un costat
o per l'altre. És a dir, l'obra explora diferents relacions
i diferents possibilitats dintre d'aquesta relació
segons un número de telèfon, bàsicament.
Si ella apunta bé un número de telèfon i la truca
i li envia un missatge, o si s'equivoca de número,
perquè el número és molt similar, i no la truca mai.
És una obra molt interessant perquè, d'entrada,
hi ha una pel·lícula que es diu Sliding Doors,
que m'hi va recordar molt, que la protagonitza la Gwyneth Paltrow,
que és què passa si es puja en un metro o el perd,
i a partir d'allà les dues versions de la seva vida.
Explora això. Com els petits detalls i com a vegades
decisions que prenem inconscientment o sense considerar
que són grans decisions ens poden portar per un camí o per l'altre.
Marquen la vida, no? Exacte. Això ja et fa reflexionar molt
a tu com a espectador. Jo ja estava ja donant-li al cap
si jo hagués fet això o si hagués fet això o l'altre.
Em va emocionar molt, però a part és aquesta cosa
de les vides separades, ells dos ho fan molt, molt bé,
amb una naturalitat excel·lent, tenen una química que només
de veure'l sobre l'escenari ja t'enamores d'ells.
I amb totes aquestes, aquesta cosa tan típica del que fa
el Marc Artigal, de referències a la cultura pop,
a la societat nostra, amb un humor molt característic,
jo vaig riure molt, també em vaig emocionar molt,
i molt metalingüista, tot. I el públic què tal?
És veritat que a l'estrena el públic sempre és una miqueta
més agraït que de normal a la sala plena, però hi ha una cosa
amb el públic que és molt interessant, que és que els personatges
interactuen amb el públic, no directament, jo en aquella sessió
hi havia una senyora que li contestava a la Maria Rodríguez,
senyora, no cal que li contestis, una cosa una mica retòrica,
però sí que hi ha un intent de trencar aquesta quarta paret
i d'apropar molt més els esdeveniments que tenen lloc
sobre l'escenari, que és un escenari minimalista, però que juga
que està molt bé i que dona molt per jugar amb la imaginació
dels espectadors i funciona de fàbula, però sí que hi ha aquest intent
d'apropar molt, que els personatges t'expliquen
literalment les seves històries, i de com ara em va passar això,
i ara va passar allò altre, i si no haguéssim fet això, tot això.
Aleshores, funciona molt bé per mi perquè el text
és fantàstic, els actors són encara més,
i perquè convida molt a una reflexió molt interessant
sense passar pel drama absolut, sense passar per allò
com molt més tràgic, sinó com amb molt sentit de l'humor
i amb molt bon humor, quan en realitat el que t'expliqués
és una cosa bastant filosòfica i bastant per reflexionar.
Quan vam sortir de la sessió, tothom estava pensant
ostres, t'imagines si a mi m'hagués passat això?
Ostres, m'ha fet pensar, m'ha fet realment reflexionar
sobre la meva vida, sobre què vull fer, sobre com serà el meu futur,
i només per això jo ja trobo que és molt, molt recomanable.
És cert, a la Villarroa, avui, a Funció, amb el Miquis Perbel,
la Maria Rodríguez i el Marc Artigau, que és a tot arreu,
i aquesta tecla també l'ha tocat ben tocada.
Marta Ferrer, moltes, moltes gràcies.
Gràcies a tu.
En retrobem diumenge, que ve, 12 i 52.
Petita pausa i encarem la recta final amb el Clopés,
que també el tenim aquí a l'Estúdio de Catalunya Ràdio,
i ha dutxat i recuperat després d'aquesta cursa
que ha fet i ha acabat prou bé. Ara tornem.
Catalunya Ràdio.
Primera pregunta.
50% de sentit.
Soc Miquel Calçada i em fa molta il·lusió dir-vos
que dimarts 20 de juny ens retrobem a Catalunya Ràdio.
Eh, però no només aquest dimarts.
El 20 de juny serà històric.
Celebrem els primers 40 anys de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
T'agrada l'aventura?
Doncs no et pots perdre la Lara i la Kali del Super3.
Pots guanyar un cap de setmana en família per Catalunya.
No esperis més i participa en el concurs.
Disponible al Super3.
El matí de Catalunya Ràdio.
Són les 6 del matí, bon dia. Som-hi.
Bon dia, Laura.
És molt pesat, llevar-se tan aviat cada dia?
És cansat, però si ho fas amb il·lusió i si t'agrada la feina,
ho portes una mica millor.
T'agraeixo molt que m'hagi traïda a tu programa.
Sé que eres molt famosa.
Tu l'escoltes, a la Laura? Sí, amb el meu pare.
Amb el cotxe. Bon dia.
Laura Rosel, bon dia.
Escolta't, el matí de Catalunya Ràdio amb Laura Rosel.
És el teu matí.
Estic molt il·lusionat amb aquesta entrevista.
Sí, perquè no ha estat fàcil.
Per mi ja som amigues.
Jo molts cops és veritat que amb la Juliana,
sobretot, que ens dem contestant stories i tal,
sí que ho veig com, mira, com si la coneixés ja tota la vida.
Escolta'm, quin problema tens amb els coloms?
Com ho saps?
Aquest dimecres, a les 11 de la nit,
Laura escanés a l'HXL de Catalunya Ràdio
amb Roger Carandell, Marta Montaner i Juliana Canet.
40 anys.
40 anys d'emoció.
Que tota la història...
40 anys de companyia mútua.
40 anys que hem viscut junts.
Comparteix amb nosaltres el teu moment amb Catalunya Ràdio.
Digue'ns qui ets.
Hola, soc la Cristina.
Des d'on ens escoltes, i quin record especial tens
relacionat amb Catalunya Ràdio.
Benil, Antoni Bassas, amb Catalunya Ràdio.
A fer el programa per inaugurar...
Et volem sentir.
677-250-900.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Gràcies.
Gràcies i per molts dies més.
Gràcies.
L'app de Catalunya Ràdio evoluciona amb tu.
Sí, sí, amb l'aplicació.
Catalunya Ràdio sempre...
Cada cop més intuitiva, més fàcil,
més útil, més personal.
Entra-hi per seleccionar els teus continguts
i programes preferits.
Tots els teus canals i les teves demarcacions
segons els teus temes d'interès i la teva demarcació.
A més dels nostres quatre canals,
t'ofereix una selecció d'àudios a la carta.
Una llista cada dia més gran i variada de podcasts
i de continguts digitals exclusius.
Tot a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Festa la tema.
Catalunya migdia.
Catalunya migdia.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
La pujada del salari mínim interprofesional
que em permès crear una poma adaptada al canvi climàtic.
Per seguir el fil del que passa,
aquí i al món.
El cap de setmana,
connecta't a l'actualitat amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Catalunya migdia amb Neus Bonet
i els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
4.
4 minuts per arribar a la una del migdia.
Recta final del suplement amb el David Clopés,
que després de córrer, aquesta tarda es posa al capdavant
com sempre del tot gira.
T'has dutxat, pentinat, fas bon olor.
Sí, això és important, no vindrem a treballar suats.
Ara estàs mirant encara la classificació.
T'ha guanyat el maiol, no?
5 segons.
La Marina Romero m'ha escrit un WhatsApp
que finalment ha quedat al podi.
Sí, perquè inicialment no estava al podi,
però se la reconeix, tercera, la primera, no?
I la segona?
No ho sabem.
La segona no ho sé.
No sé de la tele.
De tota la cor.
Sí, sí, però deu ser algú de la tele.
I la Marina, tercera.
El podi masculí de...
El primer on ens ho ha explicat el Xavier Bonastre,
crec que és un tècnic o realitzador de la tele.
O sigui, de la ràdio ets tu?
No, el millor de la ràdio és el Xavier.
25 minuts.
Ja porto tanta estona aquí que no sé què dir.
Són molts marcadors i moltes històries.
Però ha anat molt bé, ens ho hem passat molt bé,
ha estat fantàstic i ho hem pogut explicar aquí al suplement
i crec que ha anat força bé.
Escolta'm, més enllà de tot això,
l'actualitat esportiva per on passa aquesta tarda?
Avui tenim aquest Barça-Madrid, segon partit de la final a CB,
si guanya el Barça, 2 a 0 a la final.
I, per tant, ho tindríem molt bé abans d'anar cap a Madrid.
Dimarts, primer partit a Madrid.
Si tot va bé s'acabaria aquí la final
i el Barça, si guanya els tres partits, ja serà campió.
Si no, el quart partit serà dijous de nou a Madrid.
I si fes falta un cinquè, ja seria diumenge de la setmana que ve,
l'endemà de Sant Joan.
Avui, de nou, podrem veure si el Palau Blaugrana
està al costat de mi.
Entenc que serà el mateix que va passar l'altre dia.
Ja veurem si ve avui Joan Laporta.
No sé, divendres passat.
Bé, veurem si es passa o no es passa.
Pel Palau Blaugrana, tenint en compte que ja saps que
ara tot plegat està molt sensible.
I el Palau Blaugrana no ha estat mai
un espai molt amable per a Joan Laporta.
Tampoc li ha interessat gaire el bàsquet, no?
No, les seccions.
Al final, qui em va fer més bandera de les seccions
va ser Josep Lluís Núñez, que durant molt temps,
quan el futbol no aconseguia títols,
era una mica el seu bestió, no?
I Joan Laporta sempre ha estat un president més futbolero.
No estic dient que hagi arreconat les seccions, ni molt menys,
però no ha estat un president tant de seccions
com si ho eren els anteriors presidents.
Però bé, ja veurem si avui apareix o no,
però avui el Barça sí que ha de guanyar sí o sí,
perquè aleshores tindrem la finalboment controlada.
A banda d'això, 6 de la tarda, final de les Champions d'en Ball,
no la jugarà el Barça.
El Barça juga un quart de 4 al partit de Consolació.
Jugarà davant del PSG i avui explicarem
amb el Ramon Salmúry com queda la secció d'en Ball,
perquè les retallades són al bàsquet, però també l'en vol.
Gràcies, Clupest.
T'escoltem a partir de les 4 de la tarda.
A les 4 els hi posem i fins les 9. Adeu!
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest diumenge
l'hem fet possible a la coordinació d'informatius
Neus Bonet i Raül Flores,
Lluís Ferrer, Marta Ferrer, Gerard Joan, Xavi Ferrer,
Gemma Carceller, Producció Sara Lloret i Sonia Olufeu,
control tècnic Dani Rodríguez,
el control d'exteriors Dani Batxiller
i el control central Manel Gil.
El suplement hi tornem en directe,
si tot va bé, diumenge que ve a les 6 del matí,
perquè per Sant Joan farem els millors moments.
Però aquest dimarts, des de vent d'hora i fins vent ara,
ens entén també l'antena de Catalunya Ràdio
amb aquesta programació especial.
40 anys de Catalunya Ràdio,
amb totes les veus també a partir de les 7 del vespre,
que hem passat pel cap de setmana
i des de primera hora amb un matí de Catalunya Ràdio
i una programació especial
amb les veus més icòniques de l'emissora.
Salut i ràdio, bona tarda de diumenge.
Bip, bip.