L'exèrcit israeli ha ordenat avui dissabte l'evacuació de noves zones de la ciutat de Rafà.
Sis dies després de l'inici de l'assalt contra aquest enclavament del sud de la Franja de Gaza,
ara les tropes volen que la població civil abandoni també barris més cèntrics i no sols els situats a l'est.
Un flux de gent que s'està redirigint cap a un paratge de la costa ja saturat de desplaçats i en condicions inhumanes.
L'oficina de refugiats de les Nacions Unides calcula que unes 150.000 persones han fugit de Rafà aquesta setmana.
I ahir 143 dels 193 països que formen part de Nacions Unides van votar a favor que Palestina s'integri com a membre de ple dret
A l'Assemblea General de l'Organisme també van reconèixer el dret del poble palestí a l'autodeterminació i a la independència.
Només hi van votar en contra 9 països, entre els quals Israel, els Estats Units, l'Argentina, Hongria i Txèquia.
L'ambaixador israeli, a més, va triturar la carta de les Nacions Unides davant del plenari en senyal de protesta.
Vosaltres esteu triturant la carta de les Nacions Unides, amb les vostres mans.
Sí, això és el que esteu fent, triturant la carta de les Nacions Unides. Quina vergonya.
Ara li toca decidir al Consell de Seguretat de l'ONU si Palestina passa de ser un estat observador a ser un membre de ple dret.
La Universitat de Barcelona creu que l'acampada d'estudiants a l'edifici històric no s'haurà de desallotjar, tot i la coincidència amb les eleccions.
És el que ha dit el suplement de Catalunya Ràdio, el vicerrector de Política d'Internacionalització de la Universitat, Raül Ramos,
després que la Junta Electoral hagi advertit que l'acampada hauria d'acabar si entorpeix la votació de demà,
la UB, recordem, és un col·legi electoral, o bé si es mostra propaganda electoral.
Ens consta, perquè a més ho hem manifestat públicament, que la voluntat de les persones que estan acampades és de no interferir en el procés de cap de les maneres.
Nosaltres pensem que, tal com estan repartits els espais en aquest moment, no s'ha de produir aquesta circumstància.
Per tant, confiem que tot es pugui desenvolupar amb tota normalitat.
En 10 anys podria ser una realitat l'ampliació de l'Hospital Clínic a la Diagonal de Barcelona, als terrenys de la zona esportiva universitària.
Ho ha explicat el director general d'aquesta institució, el doctor Josep Maria Campistol, en una entrevista al suplement de Catalunya Ràdio.
Estem parlant d'un escenari de 10-12 anys. Esperem que ben aviat puguem tenir govern.
Crec que hi ha un pacte a nivell global de la ciutat, del govern de la Generalitat, per ampliar el clínic.
En el moment que tinguem nou govern hem de constituir la comissió, hem de constituir el consorci,
i esperem que en un període de 10 anys puguem tenir realment l'ampliació a la zona esportiva.
El doctor Campistol ho ha explicat a la jornada Clínic Obert, que se celebra avui davant de l'hospital.
Aquest esdeveniment vol promoure la salut i els bons hàbits, a més de posar en valor la feina dels seus professionals.
Una dona de 80 anys ha mort després de ser atropellada per una furgoneta al passeig de Fabra i Puig de Barcelona,
a prop de l'estació de Virrei Amat, al districte de Nou Barris.
L'accident va passar pocs minuts abans a les 6 de la tarda, d'ahir divendres,
i la dona ha mort de matinada a l'hospital.
Aquesta és la quarta víctima mortal per accident de trànsit a la capital catalana en el que portem d'any.
Una aurora boreal ha il·luminat aquesta nit de rosa i violeta al cel de Catalunya,
un fenomen poc habitual a casa nostra, que s'ha pogut veure gairebé tot el país
i en molts punts del planeta on normalment tampoc s'observen.
Una situació extraordinària provocada per la tempesta solar més important dels últims 20 anys.
Ara el sol s'encamina cap a un cicle d'alta activitat
que pot fer que aquests fenòmens siguin cada cop més freqüents.
Així ho ha detallat el divulgador científic Joan Anton Català, el suplement de Catalunya Ràdio.
Ens estem movent cap a un període de creixent activitat del sol.
El sol té uns períodes d'uns 11 anys en què va canviant el caràcter.
Passa d'estar molt tranquilet a tenir una activitat molt intensa.
Ara estem anant cap a un màxim.
Vol dir que cada cop això pot ser més freqüent durant els pròxims mesos.
Esports, Albert Benet.
El Girona ja no depèn de si mateix per acabar segona a la Lliga de Futbol.
Ara és el Barça qui depèn de si mateix per acabar com a sotscampió de Lliga.
Una segona posició que li donaria accés a disputar la pròxima Supercopa.
El Barça recuperarà el segon lloc si dilluns guanya la Reial Societat a Montjuïc.
Això després de l'empat a dos del Girona.
El camp de l'Alabès amb un gol encaixat al minut 99 en l'última acció del partit.
Això el dia que el club gironí confirmava que jugarà als partits de Champions a Montilivi.
Kylian Mbappé anuncia oficialment que deixa el PSG a través d'un vídeo.
El davanter francès fa públic el que ja es donava per fet.
El següent anunci també es dona per fet que serà el de jugar al Madrid la pròxima temporada.
A la Lliga Femenina avui al Levante les Planes rep el llevant a les 6 de la tarda.
I al Barça begula ja l'Atlètic Club per 7 a 0 el dia que va rebre el trofeu de campió de Lliga.
A la segona masculina l'Espanyol es troba avui davant del seu últim tren de ascens directe.
Juga al camp del segon classificat al Valladolid a dos quarts de set.
Avui també quedarà configurada la graella de sortida i es disputarà la cursa sprint del Gran Premi de França de MotoGP.
Serà a les 3 de la tarda.
Damià Aguilar, bon dia.
Bon dia.
Marc Márquez no supera la repesca en l'última volta.
Li ha pispat Miguel Oliveira.
Marc Márquez sortirà en aquesta cursa sprint des de la tretzena posició de la graella en les seves aspiracions.
Ahir ja van quedar un pèl tallades i avui haurà de remar i arriscar si vol aconseguir un bon resultat.
Fins aquí les notícies.
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger Escapa
El Comunista
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Passen set minuts de les 11 del matí.
Camarada, Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
En directe des de l'Hospital Clínic de Barcelona, al cor de l'Eixample.
Ens podeu venir a veure en directe amb el Joel Díaz, amb aquest clínic obert, amb un munt d'activitats, concerts, ara toquen el xiula, després la Maria Heine.
Hi ha tallers de salut, tallers de cuina, en fi, de tot.
Hi ha de tot.
Saps què hi ha també, que he passat per aquí abans de venir?
Spinning.
Hi ha una gent fent spinning allà.
Allà no m'hi trobaran, veus?
A mi tampoc. De fet, dubto que sigui realment saludable, això de l'spinning.
Això de posar-te la patata a punt de rebentar.
I música molt forta, no?
Ui, un xunda-xunda insuportable.
Bé, Joel, ha tornat a passar perquè t'han cassat les càmeres de realització televisiva.
Aquesta setmana el Palau Blaugrana, el definitiu i decisiu maig contra l'Olimpiacós, que malauradament el va ser de perdre.
La càmera no m'estima, en aquest cas.
I tant que t'estima, la càmera.
No, no, si m'estimés em trauria en situacions una mica més dignes de les que m'està traient últimament.
Jo sospito que hi ha algun càmera de Movistar, perquè al final sempre és Movistar, això,
que deu tenir mania o alguna cosa i decideix punxar-me.
Pot ser.
Amb tots els sentits de la paraula, en aquest cas.
Quin fill més guapo que tens, Roger Scamera.
Sí, vull que ho veu aquí.
Però qui...
Bueno, oi que no s'assembla a mi?
Eh?
No, no, s'assembla a la teva dona i gràcies a Déu.
S'assembla a la mare, per sort, sí, sí.
Doncs aquí el tenim d'espectador, de comunista, anar adoctrinant a poc a poc.
A veure si entén alguna cosa.
A veure si entén.
11 i 8, suplement arroba catradio.cat.
Tots els correus que ens vulgueu enviar amb les consultes al camarada Joel Díaz
seran respostes pausada i animadament al llarg de les properes setmanes.
Comencem amb una consulta que ens ha fet la Nàdia Coma, des de Balaguer, que diu així.
Diu, hola, voldria saber la posició del Joel Díaz com a declarat membre de la ultraesquerra
sobre els famosos cordons sanitaris a la ultradreta.
Si ho entès bé, els cordons sanitaris pretenen marginar, aïllar i silenciar les veus de l'ultradreta,
tants espais com es pugui.
He vist cordons sanitaris a parlaments, a consistoris, a universitats, a mitjans de comunicació,
fins i tot a l'àmpada a l'escola on va la meva filla.
La veritat és que he sentit bons arguments a favor i també bons arguments en contra dels cordons sanitaris
i la veritat és que no tinc una opinió gaire formada al respecte.
Com que el Joel sembla que en aquesta secció estigui obligat a tenir respostes,
sobretot m'agradaria saber què en pensa.
Gràcies, enhorabona pel programa Roger.
Ja saps que et toca, Joel, cordons sanitaris a l'altradreta, sí o no.
O no. Camarada Nàdia, Nàdia Coma, en primer lloc deixa'm dir-te que no tinguis cap pressa
a tenir una opinió formada ni no formada sobre aquest tema,
ni deixis que ningú et pressioni per tenir-la.
Això és una cosa que últimament, amb això de les xarxes socials,
últimament, Roger, està passant molt.
Estem com pressionats a l'hora de tenir opinions sobre les coses
i jo crec que no cal dubtar, dubtar, el dubte acostuma a ser símptoma d'intel·ligència
i de sentit de la justícia i sovint les persones amb les opinions més vehements
són les que les tenen més mal fonamentades.
Jo mateix, per exemple, Roger, en soc un exemple,
com tu dius, Nàdia, en tant que cobro per fer aquest consultori
no em puc inhibir i m'he de posicionar moltes vegades
sobre temes havent-hi pensat menys del que jo voldria.
Això anaràs de la transparència.
Per sort no és el cas que ens ocupa, aquest.
Sobre aquest tema dels cordons sanitaris hi he pensat bastant
i tinc una opinió claríssima, que és la següent.
No. Cordons sanitaris, no.
Què dius ara? No.
Ara m'ha sorprès.
Estic en contra dels cordons sanitaris perquè estic en contra de la censura,
vingui d'on vingui, i tingui les bones intencions que tingui.
I estic en contra de la mateixa manera que estic en contra de qui pressiona,
per exemple, a les xarxes socials per eliminar comptes que li molesten,
de qui pressiona les ràdios i les teles per eliminar col·laboradors que li molesten,
de qui pressiona les universitats per eliminar els professors que li molesten,
o de qui pressiona els diaris per eliminar els articulistes que li molesten.
Estic en contra de tot això, i la raó, saps quina és?
És perquè no soc idiota.
I com que estic convençut que no soc idiota,
no vull que ningú em tracti com si ho fos.
I si tu m'estàs privant a mi d'escoltar les opinions d'un nazi,
posem per exemple,
se suposa que per protegir-me tu a mi m'estàs tractant d'idiota.
Perquè jo em considero suficientment poc idiota
com per adonar-me jo mateix quan algú està sent racista,
classista, homòfob, masclista o el que sigui,
i em considero perfectament capaç no només d'adonar-me'n,
sinó fins i tot de confrontar-lo si es dona el cas.
Perquè aquesta és l'altra, és confrontant-la que es combat l'ultradreta,
és plantant-hi al davant i enfrontant-hi amb arguments,
i si s'ataca amb arguments o fins i tot amb violència,
si s'ataca amb violència.
Ells trien les armes.
Amb dades, normalment amb dades has de controlar-lo.
Amb dades, amb dades.
No ho dic jo, eh?
Ho diu tot el puto segle XX,
que és així com es combat l'ultradreta.
L'ultradreta no es combat amagant-la ni amagant-se'n.
Més ben dit,
perquè així l'únic que fa l'ultradreta és créixer a l'ombra,
que és on creixen totes les coses que fan por.
Perquè si el que fem és intentar amagar aquestes opinions
dels nostres mitjans de comunicació i dels nostres debats,
una altra cosa que estem fent, en aquest cas,
el mateix, que quan es troben un fascista, s'amaguin.
I no, no és això el que han de fer els polítics
que volen combatre l'ultradreta.
El que han de fer és armar-se d'arguments
i atacar els fascistes a tot arreu on calgui.
Al carrer, al Parlament o al debat de TV3.
Més igual.
Però així la gent a casa aprendrà d'aquests arguments,
se'ls farà a seus,
i quan estiguin a un bar i surti un imbècil a dir
que els moros ens volen islamitzar a Catalunya
o que la immigració implica delinqüència,
tindran alguna cosa a dir
i no es quedaran callats deixant que el fatge
s'esplai alegrament.
Evidentment, no estic dient que se'ls hagi de fer d'altaveu
de forma artificial,
ni que l'escapa hagi de tenir una secció
que es digui el fascista.
Però estic en contra d'amagar, de silenciar i de prohibir.
Perquè, com ja t'he dit, camarada Nàdia,
a l'ultradreta se l'ha combat confrontant-la
i és confrontant-la, i ja acabo, Roger,
com es va formant el pensament crític
perquè la gent se'n sàpiga defensar
i no adoptant mesures proteccionistes
que, en el fons, són paternalistes i condescendents.
Perquè, a més, hi ha un altre tema.
I amb això ja sí que acabo, t'ho prometo.
Qui ho decideix, això?
O sigui, qui pot realment decidir
què s'ha d'aïllar, silenciar o prohibir?
És només un tema de majories?
Perquè, si no, d'aquí un temps,
la majoria, quan digui que el cordó sanitari
se li ha de fer als comunistes o als independentistes,
llavors què farem?
Ah, amigo, no m'agraden els cordons sanitaris, Nàdia,
no sé si te n'has adonat,
i em sembla una eina pròpia de covards,
de posilànimes i d'impotents intel·lectuals.
Tu què creus, Roger?
Doncs jo crec que s'ha de combatre amb bones entrevistes.
Ah, efectivament.
I amb dades.
Per exemple, la gent Manierga
li va fer una molt bona entrevista
a aquella senyora de Ripoll.
I no parlant, per exemple...
D'Urriols.
No, o sigui, preguntar-li sobre la sequera,
sobre el dèficit fiscal...
Sobretot de temes que no s'han preparat
perquè tenen un programa, diguéssim,
una mica limitat, normalment, aquesta gent.
Dos minuts per un quart de dotze del migdia.
Consultes a suplement arroba catradiopuncat.
Consultes com la que ens ha escrit un tal Narcís.
Hola, amics del suplement,
sóc client habitual del programa
i de la secció del comunista,
que m'agrada no tant pel que diu
com pel com ho diu.
Ah.
Floreta.
Em semblen entranyables la passió i les ganes
amb què el Joel sempre s'equivoca.
Però la meva consulta no és ben bé sobre comunisme,
sinó sobre una paraula
que últimament llegeixo molt a Twitter.
Ah, aquesta m'agrada, veus?
Des dels perfils de la branca
més conservadora del meu timeline,
es fa servir la paraula woke.
Woke.
Woke.
Woke.
W-O-K-E.
Des de ja fa alguns mesos,
potser més d'un any,
la veig utilitzada pejorativament
per referir-se des de la dreta fins a l'esquerra,
però no sé exactament què vol dir.
En principi, l'anglès vol dir despert,
però això no em sembla un insult ben bé.
No, és un insult, no? A priori no.
Ajuda'm a explicar-me per què es fa servir
demana aquest tal Narcís.
Aviam, bon dia, camarada Narcís.
Celebro que aquesta secció et sembli tan divertida.
Suposo que al final això és el que importa, no?
Perquè aquí estem per fer un bon producte radiofònic,
però sobretot per fer audiència.
I el teu comentari m'ajudarà a convèncer el Roger
que les meves turres són divertides,
encara que a ell sovint no li semblin.
Em sembla bé que m'escoltis per riure,
sense estar d'acord en el que dic.
De fet, és el mateix que faig jo
quan surt al Sala i Martín a la tele o a la ràdio.
Em sembla divertit, tot i que no tingui raó.
Anem a la teva consulta,
que sí, és molt fàcil de respondre, diria.
La paraula woke.
Al diccionari de Cambridge defineixen woke
com un adjectiu per referir-se a les persones
socialment conscients i activament atentes
a problemes socials com el racisme i la desigualtat.
Pel que jo sé, vindria a ser això,
però amb algunes consideracions importants
com que els woke són en general persones blanques
de classe mitjana que s'esforcen en ser conscients
dels seus propis privilegis.
Això en principi està de puta mare, diria jo.
Per què, com tu dius, des d'alguns sectors de la dreta
més rància s'ha acabat fent servir woke com un insult?
Doncs com gairebé tot el que fa l'ultradreta d'aquí
des de fa ja uns anys per imitació de l'ultradreta d'allà,
de l'ultradreta yanqui, del trompisme, bàsicament.
I el que fan és utilitzar-la per referir-se absolutament
a qualsevol persona, animal o cosa que ells sentin com una amenaça.
Vull dir, si ets feminista, ets woke.
Si ets antiracista, ets woke.
Si defenses els drets de les persones LGTBI, ets woke.
I fins i tot, si ets comunista, pots arribar a ser woke.
I llavors et trobes escenes boníssimes,
boníssimes com la de, jo què sé,
un urriolista de 68 anys de Cap de Bànol
o un abascalista de 48 anys de Buharalod
que l'únic anglès que sap és el que fa servir
per buscar porno a internet
passant-se el dia a Twitter anant-li dient woke a tothom
sense saber què vol dir.
Això em sembla divertidíssim.
Llavors, què ha passat?
Doncs que ara els únics que fan servir aquesta paraula
són ells, aquests ultraconservadors,
la torba de l'antorxa i el ventolín, que dic jo,
i per tant s'ha convertit en un terme molt útil
per identificar-los.
Llavors, tu poses woke al buscador de Twitter
i pots estar gairebé segur que tots els tuits que et surtin
vindran de perfils racistes, masclistes, homòfobs, islamòfobs
i en general de gent a qui li apreta massa la boina o el silici.
M'agrada't aquest final.
Uau, saps el que és un silici?
Jo no ho fa gaire, potser.
Com aquella faixa que s'estrenya la gent
per fer penitència catòlica.
Ah.
Sí.
Bueno, crec que és això, oi?
És això, el silici?
Sí.
Sí, m'ho confirmen des del públic.
Un públic meravellós que s'està aquí posant moreno,
però com a tu t'agrada, eh?
Sí.
No, aquí entre el públic, per sort està sota cobert,
però és que, és a dir, jo animo tota l'audiència
que vingui ara a saludar-nos aquí al Clínic Obert
perquè no només aprendrà i podrà fer el que li vingui de gust,
sinó que, a més a més, ja broncejat de cara a l'estiu.
Sí, que portin crema, sobretot solar, un vano.
Has vist les aurores boreals d'aquesta nit o no?
No, no he tingut el...
És una metàfora, això?
No, no és cap metàfora.
Hi ha hagut aurores boreals a Catalunya
amb un fenomen que hi ha hagut aquesta matinada.
Ets aficionat, tu, a aquest fenomen?
Gràcies al Joan Anton Català,
els últims anys el suplement m'hi ha aficionat,
però és que aquest matí,
quan m'ha arribat a la redacció del suplement a quarts de sis,
hem rebut un allau de fotografies d'oients
dient-nos que ahir, quan vam anar a dormir,
el cel era rogent, preciós.
Oh!
I s'ha vist no només a Catalunya, a tota Europa.
Aurores boreals, eh?
Imagina't, això que la gent se'n va a Islàndia,
es paga un viatge i després està allà a la nit fent guàrdia,
doncs bé, tu ahir a la nit estaves fent altres coses.
Dormint, bàsicament.
Però són molt maques les aurores boreals.
És que, com dic jo, sempre,
la natura és el millor pintor, eh?
És el millor, és un gran artista.
Aquesta frase és teva o no?
Potser no.
Passant tres minuts d'un quart de dotze del migdia,
som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
som a l'Hospital Clínic de Barcelona,
portes obertes,
amb un sol que escalda
i amb un personatge misteriós
que s'amaga a l'altra banda de la comunicació.
I avui, com que tornem a estar de bolo,
el tenim físicament de cos present,
amagat en algun indret dels voltants de l'UV.
De l'UV, no, perdó, del Clínic.
Del Clínic.
O sigui, està dins de l'hospital, aquesta persona, eh?
O no, pot estar per aquí fora.
O potser fora.
Aquesta persona ja ens està sentint,
només pot respondre amb un sí o un no.
Si hi ha alguna pregunta que no vol respondre,
disposa d'un Volta'l.
En joc un esbambes múnic per l'oïent més ràpid
que endevini la identitat del personatge misteriós
a través de l'etiqueta Suplement que et ràdio Twitter.
Endavant.
Hola, bon dia.
Ets un home?
Sí.
Molt bé.
Tens alguna cosa a veure amb el món de la salut?
Sí.
Va.
És que ja ha pensat.
Digue el que faran d'algú que tingui de...
Que ets metge?
Sí.
Oh.
Collons, com vaig de ràpid, nen.
Ets metge.
És que ja sé qui és.
Ja sé qui és.
Ets epidemiòleg?
Sí.
Et vaig venir a entrevistar...
No ho sé, deu fer 4 o 5 mesos?
Sí.
Ets una persona tremendament afable?
Sí.
Amb una gran capacitat de divulgació?
Sí.
No tanta com l'Oriol Mitjà?
Ah.
Volta'l.
Volta'l.
Ha estat el Volta'l.
Puc anar-li preguntant coses sabent qui és?
T'agradaria que Catalunya fos un nou estat independent d'Europa?
Ah, sí.
Jornada de reflexió, eh?
¿Consideres una persona d'esquerres?
No.
Et consideres una persona rica?
Ah, sí.
I honesta, pel que veig, també.
Sí.
Va, descobrim-ho ja, no?
Ets l'Antoni Trilla?
Sí.
Hombre!
Doctor Antoni Trilla, el convidat comunista més ràpid de ser encertat de la història de la secció, diria jo.
Doctor.
Què tal?
On estaves amagat?
Aquí al darrere.
Al seu despatx, no?
Al micròfon, al micròfon.
A la caseta del Guàrdia.
Segui, segui, segui.
Bé, avui tenim un no comunista, el comunista, que és el doctor Antoni Trilla, que és tota una institució d'aquesta casa, del Clínic,
i que fa 3 anys jo crec que és la persona del món que més he entrevistat des que faig el suplement, que ja fa unes quantes temporades.
Jo crec que la Clara Prats igual en guanya, eh?
La Clara també...
Tens raó, tens raó, tens raó.
Bé, ja els coneixeu, no?
Sí, sí, sí.
El vaig venir a entrevistar fa un temps.
T'he de dir que m'ha sorprès una resposta a les preguntes aquestes de sí o no, senyor Trilla.
Sí.
No, et diré en Toni.
Sí, per favor.
I és que t'he preguntat si eres d'esquerres, i m'has dit que no.
No.
I ets una persona que treballa a la sanitat pública.
Sí, però...
Això d'entrada podria ser una mica contradictori.
Jo crec que no, jo crec que no, perquè vull dir, hi ha coses, diguéssim, moltes coses
de les esquerres que jo incorporo plenament a la meva manera de pensar.
Si m'haguessis dit, es considera vostè socialdemòcrata o alguna cosa d'aquestes,
doncs potser sí, però l'esquerra, esquerra, tenim, com has dit tu molt bé, diferents punts
de vista que s'han de respectar però que jo no comparteixo.
Entenc.
Jo també converteixo que la socialdemòcrata no és esquerra.
També estic d'acord.
Vinga, doncs escolta'm, jo amb la gent honesta m'entenc molt ràpid.
Doctor Trilla, què hi fa vostè al clínic? En què consisteix la seva feina?
Ara estic mig jubilat de l'hospital, perquè ja he arribat a l'edat reglamentària de reduir-me la jornada,
i aleshores intento col·laborar amb els meus companys del Servei de Medicina Preventiva,
que el vaig dirigir jo durant molts anys, i afortunadament té un nou cap,
que és la doctora Ana Vilella, que està tirant endavant el servei,
i jo estic, com diuen, per el que gusti, en mandar, fonamentalment.
I la meva dedicació principal és a la facultat de Medicina, que també estem aquí.
Abans has dit, a l'UB? No, al clínic, és el mateix.
Estem a l'UB clínic, som un matrimoni d'aquests indissolubles,
necessitem l'hospital a la facultat, la facultat a l'hospital,
i tot el que té a veure amb la recerca també està en els dos llocs,
i, per tant, la meva dedicació principal, i és un orgull i un honor per mi,
és el tagà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.
I t'has jubilat fa poc, així?
Mig jubilat. M'han reduït la jornada i el salari, ja toca.
A contracor, és a dir, per tu ja estaries completament jubilat o tot el tot?
No, no, no, en aquest sentit no, és a dir, és una jubilació parcial fins als 70 anys,
als 70 anys sí que la universitat és l'edat de jubilació reglamentària.
T'obliguen, t'obliguen als 70 anys.
Bé, és el que ja està plert, i jo crec que també hem de donar,
tot i que podríem discutir, l'esperança de vida,
la quantitat de gent que deixarem de treballar i aquestes coses,
i si estàs bé jo crec que pots seguir ajudant,
però no necessàriament treballant, evidentment, a full time.
Hi ha una cosa de la feina del doctor Trilla en quant a epidemiòleg,
que a mi m'interessa molt, ara igual és una mica dens, però jo ho tiro, d'acord?
És la idea que els epidemiòlegs, per fer bé la vostra feina,
una vegada se us demana opinió des de la política
per afrontar alguna epidèmia com el coronavirus,
moltes vegades heu d'entrar en el terreny de les llibertats individuals.
És a dir, heu d'aconsellar els polítics que prenguin decisions...
És a dir, per superar la Covid vam haver de retallar les llibertats individuals,
i aquí hi havia unes discussions i uns debats sensacionals.
Clar, aquí hi ha d'haver una discussió entre el Trilla, diguéssim, ciutadà
i el Trilla epidemiòleg, que deuen ser bastant interessants, no?
Sí, és interessant, més que res, perquè si tinguéssim respostes clares
i sapiguéssim del cert que determinada intervenció és absolutament necessària
i que no hi ha cap alternativa menys lesiva,
doncs probablement tindríem una força més científica
per recomanar determinades coses.
En el cas de la Covid, com diuen els meus col·legues americans,
anàvem construint el barc o el vaixell mentre anàvem navegant.
Per tant, teníem molts dubtes, moltíssims dubtes,
i es prenien decisions una mica sota el, en aquest cas també,
sota el principi de precaució.
És a dir, hem de ser més prudents, potser, del que sabem
o del que podem arribar a conèixer,
però és cert que moltes vegades la discussió filosòfica o pràctica era
no sé si això es pot arribar a recomanar,
i aquesta, com heu comentat molt bé, és una decisió dels polítics.
És a dir, tu pots fer la recomanació,
però al final els nostres representants
són els que han de prendre aquestes decisions.
Ara n'hem après, i jo crec que una de les coses que jo faria
és veure si aquestes restriccions poden ser molt més limitades,
molt més quirúrgiques,
molt més adreçades a determinades persones i moments concrets.
Jo havia llegit algun article,
que potser era una mica avantatgista,
però que relacionava el que haguessin estat molt eficients
alguns països en l'aplicació de mesures epidemiològiques
amb el passat comunista d'aquests països.
És a dir, el fet que la gent ja estigui acostumada
a sacrificar llibertats individuals per la col·lectiva
va ajudar, en aquest cas, a que la gent obeís.
Sí, jo crec que hi ha dos exemples que són extrems.
Un és Xina.
Xina és un país que va utilitzar molt aquestes mesures
i se'n va sortir molt bé fins que va obrir,
quan va haver d'obrir,
que no hi havia més nassos que obrir,
les coses ja van canviar,
però el resultat amb pèrdua important
o restricció important de les llibertats dels ciutadans xinesos
va ser bo des del punt de vista epidemiològic.
I l'altre extrem és Corea del Nord,
que no sabem si hi ha Covid,
si només hi ha el president,
o què hi ha allà.
Per tant, en aquest no m'hi apuntaria gaire.
Si em permets, hi ha un altre país
que també va començar molt bé,
que és l'altre extrem, que és Suècia.
Aquest va ser molt liberal,
va dir, no, jo no...
A més, la seva Constitució no els hi permet
donar aquest tipus d'ordres
i els hi van dir, senyors conciudadans,
s'haurien d'aïllar, alguns,
seguim amb les escoles, fins que les que anem...
Que va ser una política molt liberal,
inicialment molt aplaudida,
però després, al final, els resultats globals
tampoc són tan diferents
dels que ens vam tancar durament
com va ser aquí a Espanya i a Catalunya.
T'esperaves que et tocaria
cobrir una pandèmia com aquesta?
No.
Nosaltres sempre pensàvem
que el virus de la grip
és el que ens donaria més problemes.
Ja havíem patit una pandèmia
més lleu l'any 2009
i en el radar nostre
estava que el virus de la grip,
que ara, per cert,
torna a estar de moda
amb aquest tema de la grip aviar
a les vaques als Estats Units,
que s'ha de mirar bé com evoluciona,
afortunadament sembla que
poca capacitat per infectar els éssers humans,
però no m'esperava una pandèmia com aquesta
i crec que estadísticament
ja no me'n toca cap mai més.
O sigui, vull dir...
Ah, sí?
Sí, sí, bàsicament.
Bé, bé, espera, espera.
L'Oriol Mitzava dient
que d'aquí no tants anys...
Hi ha uns col·legues
que van calcular,
és un càlcul molt aproximat,
però que probablement
tocava una pandèmia grossa
cada 100-120 anys.
Jo crec que, clar,
pot ser el primer any
o l'any 120,
però espero que a mi no em toqui ja, eh?
De seguida tornem a la cosa
de la salut,
però ja saps que el Zoel
a mi m'agrada la cosa personal.
Sí.
Amb la teva dona
us vau conèixer treballant a l'UV?
Treballant a l'UV i a l'hospital.
Sí, sí, sí.
Quants anys fa, d'això?
Buf!
Tindria que restar
i els metges no són gaire bons restants.
És doctora, també?
Sí, és metgessa.
40...
molts.
Uh!
Sí, sí.
Per veritat.
Bueno, esteu a punt de fer
les noces d'aquest?
Sí, sí.
I no ho sé,
tindria que tornar a comptar
i no és el meu.
És curiós perquè
el...
Sí, ja sé.
El personal sanitari...
Sí.
Molta endogàmia.
Sí, sempre surt
el dels col·lectius més infidels.
Els periodistes segurament també, eh?
Bueno, és que hi ha rumors
que teniu una activitat sexual,
diguéssim,
a les guàrdies...
Això què?
No, rumors mal informals.
Què has de dir?
Què has de dir?
No, no,
jo ho dic per experiència pròpia.
Ah, bueno,
igual tu no t'entaraves.
Ah, també pot ser.
Què m'he cuenta, no?
Que dic jo...
Aviam,
és veritat que hi ha moltes...
Primer,
hi ha una densitat important
de persones que estem junts
durant moltes hores.
Jo no dubto
que hi hagi moltes relacions
que comencen,
acaben bé,
acaben malament,
es trenquen,
es recuperen,
segur, eh?
Però com digues,
hi ha la telefònica
o en una empresa molt gran
i la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisual...
Ui!
Ui!
És encara pitjor!
És encara pitjor,
i els estudis i els despatxos parlessis.
Uf, mare meva, eh?
I els lavabos.
I els lavabos.
I els lavabos.
Mare de Déu, els lavabos.
Mare meva,
el que he vist
i els lavabos.
Quan surt el carendell dels lavabos,
calça't, eh?
Calla, calla.
El que sí us puc assegurar
és que quan estàs de guàrdia,
almenys quan les fèiem nosaltres,
eren quasi 24 hores de guàrdia
i el que vols
és que acabi d'acabar
i d'acabar a dormir.
És dormir, eh?
Claríssimament.
Molt bé.
Ha reconegut que no és d'esquerres.
M'han dit que és molt aficionat
el doctor Trilla al golf.
Què dius?
M'agradava,
vaig començar a jugar de jove
i ara últimament no jugo gaire,
però és un esport
que em permet passejar tranquil·lament,
bons companys...
És un esport una mica de dretes o...?
Diríem que té aquesta etiqueta de dretes.
De rics més que de dretes, no?
Sí, si em permeteu un comentari,
jo crec que aquí potser sí
i alguns clubs tenen entrades cares,
això és cert,
però per exemple els Estats Units,
que vam estar treballant un any,
i a Anglaterra, que us haig de dir,
en camps municipals,
i jugar a tothom...
Camps municipals de golf, eh?
Sí, sí, sí.
Ai, no ho sabies?
Sí, o se pagues un...
Ho han municipalitzat, Joel.
Sí.
Carai, carai, carai.
Bueno, són països molt més verds
i el manteniment és més fàcil, no?
Però hem de dir que fins i tot
t'havies tret el títol d'àrbitre de golf, eh?
Saps moltes coses.
Sí?
Sí, sí, sí.
Tenim grans guionistes.
Exacte.
Què fa un àrbitre de golf?
Ah, bona pregunta.
Era per les competicions infantils, eh?
Jo intentava ajudar.
Llavors, tenen una...
Interpreten les regles.
És a dir, quan hi ha dubtes,
no és com a futbol que has de prendre decisions,
sinó que pots anar allà,
tu pots mirar,
pots mirar el reglament,
pots comentar i dir,
bueno, doncs jo crec que no pots tocar
aquesta bola darrere l'arbre
perquè el reglament no t'ho permet.
I sempre hi ha l'opció
que faci una jugada tal com li dius tu
i una jugada, diguéssim,
alternativa amb una altra bola
i al final, si hi ha dubtes,
és una espècie de bar diferit.
Quina podria haver jugat aquesta o l'altre?
Hòstia, em fa molta gràcia
la idea de nens jugant a golf.
Perquè jo la imatge que tinc,
amb tots els respectes,
és que un senyor ja
amb una certa experiència a l'edat.
Això va bé perquè,
com molts esports últimament,
pots jugar-hi tota la vida
i, a més, hi ha un sistema
que et permet jugar una mica ajustat.
O sigui, no tens que fer els mateixos resultats
segons l'edat que tens, no?
Tenim grans esportistes juvenils de golf
i esportistes de Catalunya,
molt bons,
i juguen,
òbviament, juguen de meravella.
Hi ha seleccions de golf?
Hi ha seleccions catalana?
Sí, hi ha seleccions catalana,
hi ha campionats de països...
Ara hi has de temps jugar.
A veure si guanyem alguna cosa.
Bueno, difícil,
perquè tots tenen bon nivell.
Quin esport fas ara, doctor?
Camino.
Molt.
Sí, que és molt bo.
I estic d'acord amb un comentari
que he fet abans,
l'Espinin...
Eh, que sí!
Iix!
No m'hi trobaran a mi, no.
Els haguessis hagut de veure aquella gent.
No, ja els he vist,
els he sentit.
Al borde de l'infart.
Bueno, tenim els cardiòlegs
aquí a la tenda aquesta,
els he dit
aneu al tanto
que potser teniu feina.
Un parell de qüestions més.
Va, torno al tema de la salut.
Ens hem de continuar vacunant
de la Covid?
Hem de posar la de recordatori
de tant en tant?
Perquè jo he perdut el compte ja
de quantes en porto.
Jo en porto...
Crec que quatre.
No sé si dues o tres, jo.
Jo us guanyo.
En porto cinc
perquè soc personal sanitari
i vell.
Ah, mig.
Tu quantes vegades
l'has passat ja a la Covid, Joel?
Jo l'he passat dues vegades.
Que sàpigues.
Que jo sàpiga, clar.
Jo una.
No s'ha de vacunar
la població general.
No sabem quant de temps
s'haurà de vacunar
la població de risc.
Gent d'edat avançada,
dones que estan embarassades,
gent que està en tractaments
per malalties greus.
Aquests encara, malauradament,
la protecció no és suficient
i poden patir la malaltia greu.
Tot això dependrà molt
de com vagi evolucionant.
La previsió és que aquest any proper,
aquesta temporada 24-25,
és molt probable
que es torni a recomanar
una dosi de reforç
perquè,
que és aproximadament
un 20%,
dos de cada ciutadans
de Catalunya
entren dintre d'aquests
grups d'Àries,
aquests els hi recomana.
Potser l'any següent
ja no es recomanarà tant
o només es adreçarà
en els trasplantats renals
o en els no sé què.
Però sí que anem molt ajustant,
és el que dèiem abans.
Es va intentant ajustar
i, evidentment,
una persona sana
amb bon estat general
i jove
no requereix
un reforç, per exemple.
M'acabes de definir, Toni.
Bueno, sense veure't gaire,
sense fer anàlisis.
Ah, espera,
que em trec les ulleres de sol,
no hi ha cap problema.
Tinc un amic
que diu
que no es vacuna
perquè ell creu
que, a veure,
no és el meu amic
més intel·ligent,
però diu
que no es vacuna
perquè, com ho diu ell,
perquè dintre de la vacuna
hi ha un microxip.
Microxip.
Bueno,
aquestes teories
durant la pandèmia
van sortir...
Que serveixen
perquè els de dalt
ens controlin
amb el 5G
en unes mogudes.
Pots confirmar
que no és així,
Antoni?
Confirmo
que no hi ha cap vacuna
que porti cap microxip.
D'acord.
Algun efecte secundari
potser sí que han tret, no?
Home, sí,
com tots els medicaments,
hi ha efectes secundaris,
majoritàriament locals
i transitoris,
i algun,
estadísticament,
et pot tocar
algun efecte greu.
Però sempre recomanem
les vacunes
quan la relació
del benefici,
vostè estarà protegit
de la infecció
i de les seves complicacions,
és molt superior
al risc que suposa
la vacuna.
Si no,
es deixa de vacunar
o es canvia de vacuna
si n'hi ha un altre.
Se sap alguna cosa
o s'ha avançat
en el tractament
d'aquella gent
que tenien allò
del Covid persistent?
Perquè jo en conec
un parell
i ho estaven passant malament
entre altres coses
perquè no sabien
com tractar-se.
Hem avançat poc,
però hem avançat.
Hem avançat
amb millor coneixement
de la malaltia,
no espectacular,
però millor coneixement
de la malaltia,
i comencen a aparèixer
algunes línies de treball
que esperem
i desitgem
que permetin ajudar
a aquestes persones
que hi ha algunes
que han quedat
amb unes conseqüències
terribles,
terribles,
de vegades no greus
per cara a la seva vida,
algunes sí,
però que els hi poden
fer la vida molt difícil,
pèrdua de l'olfacte permanent,
el virus,
al·lucinacions,
trastorns neurològics,
o sigui,
hi ha gent que ha quedat
força tocada.
Afortunadament,
també hem de dir
que això cada vegada
ho veiem menys.
Amb la vacunació
i els canvis del virus,
això n'hi ha,
però molts menys
que la primera,
i sobretot
el primer any de la pandèmia
que va ser
amb una patacada
molt forta.
Amb què som
capdavanters aquí,
el clínic, doctor?
Jo crec que el clínic
i a tots els hospitals catalans
som capdavanters,
cada un té àrees
d'excel·lència
a nivell internacional
i afortunadament
això el que dóna
és una visió
del conjunt sanitari català
en el qual,
si em permeteu,
destacaria dues coses.
Som capdavanters
en poder portar
els descobriments
de la investigació bàsica,
dels laboratoris,
en els pacients.
Això ho podem fer
gràcies al sistema sanitari públic,
fonamentalment, no?
I som capdavanters
perquè també tenim
un teixit de recerca
molt potent,
els instituts
de recerca biomèdica,
i, si em permeteu,
aquí escombraré una mica
a acabar a casa,
nosaltres que som
la Masia,
la facultat
és on van tirant,
doncs de tant en tant
traiem
i a Mins Lamals
i Covarts,
i Alexis Potelles
i Aitanes,
més Aitanes
i Alexis Potelles
que els altres.
Seguint amb la metàfora,
després se'n van al Chelsea
o al Manchester City
o es queden aquí?
Jo et diria que
és bo que se'n vagin
al Chelsea
un parentals
i tornin.
El que no és bo
és que se'n vagin
i es quedin,
però que se'n vagin
a Harvard.
Més doctores que doctors?
Aquí,
75% dels alumnes
són dones.
Bueno,
perquè són més llestes.
Fot tots molt llestos,
eh?
Com t'expliques això,
no?
Jo crec que
portem una tendència
des de fa molt de temps.
Quan jo estudiavam
en aproximadament
50% ha anat creixent
i jo crec que va haver-hi
una temporada,
no ara, eh?
Que els nois
es dediquen més
a intentar ser empresaris,
feien empresarials,
coses d'aquestes,
i aquesta és una professió
la nostra,
la de metge,
de servei,
de tracte amb la gent
i jo crec que les dones
que són,
aquí el que compta
és el mèrit,
eh?
Vull dir,
és igual que sigui
jo dona.
I està disposat
a passar-te 10 anys
estudiant, eh?
Sí,
6 més 4 o 5,
entre 10 i 11,
sí.
Però, bueno,
també tot això et dona
després al final
la seguretat
que pots exercir la medicina
amb coneixement
de moltes coses,
no?
El doctor Antoni Tirilla,
cap de Medicina Preventiva
i Epidemiologia...
Ex-CAP,
ex-CAP,
de gada a la facultat
de Medicina
de la Universitat de Barcelona
això encara sí, eh?
Això no és com
el president de la Generalitat
que ho ets tota la vida.
No tinc despatx
ni xófer ni escolta,
hòstia,
no,
ja m'agradaria, eh?
És ràpid, eh, el doctor.
Sí, sí que ràpid.
És bo, és bo.
Doctor, moltes gràcies,
molta sort.
De doctor ho seràs sempre.
Això sí.
Et jubilis o no.
Sí, sí, això sí.
Encantat avui
que ens obris les portes
també d'aquest Clínic Obert.
I la facultat
i és casa vostra també,
quan vulgueu.
Que m'agrada, Joel Díaz.
Moltes gràcies.
Un fort aplaudiment
per tots ells.
Fem una petita pausa
i de seguida
tornem aquí
des del Clínic Obert
al Suplement
de Catalunya Ràdio.
Fins ara.
El Suplement
amb Roger escapa.
Vine al Clínic Obert.
Viu la salut al carrer.
Durant tot el matí,
als voltants
de l'Hospital Clínic Barcelona
participa en tallers
de ciència i salut
i gaudeix de concerts,
visites guiades,
activitats infantils
i esportives,
cuinen directes,
xerrades
i molt més.
Viu una jornada
per promoure
hàbits saludables
en un ambient festiu
per totes les edats.
Més informació
a clinicobert.cat
amb el suport
de la biotecnològica Amgen.
Així sona
la cançó de l'estiu.
De l'estiu
quan gaudeixes
del mar a les Balears.
Viatja a les Balears
amb vaixell
i amb el teu cotxe
amb fins un 40%
de descompte.
Viatja amb Transmet.
Descarrega't
el nou videojoc de Crims.
Volem proposar-vos
una sèrie de casos
per a comprovar
les vostres habilitats
com a investigadors.
Investiga,
dedueix,
tanca el cas.
i demostra
que tu també
pots ser Carles Porta.
Posareu llum
a la foscor?
Crims,
casos oberts.
Aplicació disponible
per iOS i Android.
Anna Barratxina,
actriu.
Elles ho saben
tots.
Saben com ets,
saben com tractar-te
i saben
molt
de la teva malaltia.
Saber cuidar
és una professió.
Se n'ha de saber
i en saben molt.
Elles.
Infermeres?
Infermeres.
Aquest estiu
descobreix amb la teva família
la vellesa de les Illes Gregues
amb vols des de Barcelona
o visita el Mediterrani
amb embarcament
des de ports espanyols
i bus gratis
des de la teva ciutat.
Tot inclòs de begudes
des de 743 euros.
Reserva a
mstcruceros.es
o a la teva agència
de viatges.
mstcruceros
un viatge
cap a la vellesa.
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
Paraules
sonores.
I paraules
sordes.
El suplement
Catalunya Ràdio
ens movem
canviem
i amb tu
ens connectem.
Som 3CAT
Avui
al suplement
de Catalunya Ràdio
parlem de salut
i recerca
des del Clínic Obert.
El suplement
Ràdio
amb esperit
de cap de setmana.
Amb Roger
escapa.
6 minuts
per arribar
a 3 quarts
de 12 del migdia
en directe
al suplement
des d'aquest Clínic Obert
al centre de Barcelona
a l'Eixample
i ara em diuen
que més enllà
de totes les activitats
que tenim en marxa
avui
per obrir les portes
d'aquest hospital
de referència
també es pot venir
a donar sang.
Ara saludaré
també el Pep Nogué
que és en algun
d'aquests tallers
que s'està preparant
juntament amb la
de parellada
vidran d'aquí una estona
parlar de cuina saludable
de Cuina de la Felicitat
i ara vull parlar
amb el doctor Leix Prat
de la cura del càncer
que sens dubte
és un dels grans reptes
que té per davant
la medicina
i també aquest hospital.
És per això
que aquests últims anys
els hospitals
de casa nostra
s'estan transformant
per abordar
de la manera més eficaç
aquesta malaltia
és el cas del clínic
com dèiem
que ha integrat
sota un mateix paraigües
les àrees d'assistència
de recerca i de docència
en tant que el càncer
també necessita
aquest abordatge únic.
Doctor Leix Prat
director de l'Institut d'Oncologia
de l'Hospital Clínic de Barcelona
què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Explica'm una mica
la feina que feu aquí.
Bé, és difícil resumir-la
però bàsicament
sens dubte
abordem el càncer
dins de l'institut
i ho fem
des de totes les àrees possibles
des de la prevenció
el diagnòstic
el seguiment
la curació
o la mort
i l'abordatge
és molt multidisciplinar
aquest és un dels punts
jo aquest crític
que hem anat aprenent
amb els anys
que el càncer
no es pot abordar
des d'una perspectiva
és multidisciplinar
i aquest és un aspecte
crec que és clau.
Quanta gent vinculada
al clínic
es dedica
a la lluita contra el càncer?
Un terç
aproximadament un terç
dels professionals
i de l'activitat que fem.
500 persones almenys
més
Déu-n'hi-do
un d'aquests objectius
del clínic
també
és que se l'acrediti
com a centre integral
de càncer
això què vol dir?
Sí
la Comissió Europea
amb la seva missió
en càncer
que del 2021
ja va determinar
que en un futur
els pacients amb càncer
s'hauran de tractar
dins d'un càncer center
vull dir que
ja s'ha acabat
això d'abordar
el càncer
des d'un punt de vista
quirúrgic
o en hospitals petits
i s'ha d'integrar
la docència
la recerca
i l'assistència
això és un càncer center
el clínic porta ja
més de 20 anys
integrant en aquests 3 elements
però és veritat
que el càncer
sempre l'ha tingut
més atomitzat
en diferents àrees
el que estem fent ara
és construir el puzzle
tenim les peces
i estem construint el puzzle
per tenir aquest sol
per aigües
de càncer
Tots els càncers
es tracten aquí
al clínic?
Tota mena de càncer?
Sí
excepte els pediàtrics
els pediàtrics
aquests es tracten
a Sant Joan de Déu
D'acord
i clar
entenc que
el pacient
que es ve a tractar aquí
és el que li toca
tota aquesta àrea
que dèiem
de la C17
tota la zona de Barcelona
que d'alguna manera
també queda cobert
pel clínic
i també fora zona
de fet
què vol dir fora zona?
Fora zona seria
el que cauria fora
de l'àrea que has comentat
C17
i Eixample Esquerra
aproximadament
un 30%
dels pacients
que tenim
són fora de zona
clar
el clínic
és centre de referència
per moltes coses
malalties que venen
directament aquí
doncs un pacient
que ja està en el clínic
tot i que visqui
diguem
a Lleida
o visqui a Tarragona
si aquí el porten
per una hipertensió pulmonar
perquè és centre de referència
i fa un càncer
doncs el tractem aquí
hem parlat moltíssim
tots tenim casos
família, amics
ningú se n'escapa
recordo
ara parlo de memòria
però xifres d'algunes maratons
de TV3 i Catalunya Ràdio
que crec que és un de cada tres
i un de cada dos
en el cas d'homes i dones
exacte
per tant ens tocarà
a tots
tot i així
continua fent molta por
no?
tens la sensació
que algun dia
li perdrem la por
al càncer?
sí
no en tinc cap mena de dubte
i de mica en mica
l'anem perdent
no?
de mica en mica
estem demostrant
no?
que s'ha de parlar
s'ha d'abordar
i que en molts casos
som exitosos
però és veritat
que queda molt per fer
i jo crec que
sent conscients
no?
de la dificultat
però al mateix temps
de les grans possibilitats
que existeixen
d'abordar a dia d'avui
el càncer
amb diferències
d'un amb un altre càncer
és veritat
doncs aconseguirem això
que no tinguem por
i que en molts casos
la curació sigui
pràcticament 100%
anem a algunes històries
una mica més pràctiques
un exemple
d'aquesta innovació
que esteu fent
aquí al clínic
és el test
genòmic
de càncer de mama
això què és?
el doctor Trilla
ho comentava anteriorment
en l'entrevista anterior
que un dels punts crítics
del campus
és aquesta capacitat
que tenim per innovar
de dins cap a fora
i això és un punt
que crec que
el Cancer Center
ha de demostrar
i aquest és un exemple
de com des del clínic
i gràcies a la recerca
l'assistència
la docència
hem fet un test
que avui en dia
ja està ajudant
a pacients
a rebre menys quimioteràpia
és un test
que analitza 27 gens
a un pacient
amb càncer de mama
ero 2 positiu
que és un 20%
dels càncers de mama
és a dir
anem posant cognoms
als càncers
i amb aquest test
podem afinar
molt bé el tractament
aquest és un test
que s'ha creat aquí
que ja el sistema català
el mic en mic
el comença a incorporar
i que inclús
als Estats Units
ens miren
i ens diuen
volem aquesta innovació vostra
vull dir que aquest és
jo crec que aquest és
el punt
crec que diferencial
de l'hospital clínic
feu servir
la intel·ligència artificial
també?
sí
de fet el test
utilitza una part
d'intel·ligència artificial
és a dir
analitza el sistema immunològic
del pacient
i del tumor
i amb això
fa un algoritme
amb intel·ligència artificial
que et diu
com anirà aquest pacient
amb tractament A
o amb tractament B
i això ho cobreix
la sanitat pública?
mica en mica
es va cobrir
és veritat
que el tema del diagnòstic
encara està
poc regulat
però mica en mica
els hospitals catalans
estan incorporant el test
en la seva cartera de serveis
ara parlàvem
això es fa amb el càncer de mama
que continua sent
dels més comuns de tots
és dels més comuns
també el que té
una superació
segurament més alta
però també és una
de les principals causes de mort
parlem de la innovació
en aquest cas
amb les immunoteràpies
amb cèl·lules CAR-T
això què és?
aquest és un altre exemple
d'innovació
de dins cap a fora
el clínic ha estat capaç
ja des de fa molts anys
i sobretot
els serveis d'immunologia
i els serveis d'hematologia
en crear un fàrmac
la CAR-T és un fàrmac
és extreure les defenses
pròpies de cada pacient
manipular-les genèticament
expandir-les
i reinfondre-les
com si fos una transfusió de sang
i això ja està
donant molt bons resultats
en algunes malalties
com pot ser
la leucèmia aguda
o el mioloma múltiple
però el potencial
d'aquest concepte
d'agafar les teves pròpies defenses
manipular-les
i tornar-les a reinfondre
té un potencial enorme
això va sorgir molt
del projecte ARI
que va permetre
gràcies a una capacitat
de crowdfunding
de treure diners
de crear aquest CAR-T
i estem molt satisfets
però queda molt per fer
Quants pacients
se n'han beneficiat?
Actualment
les xifres actuals
parlen de més de 400 pacients
que s'han pogut beneficiar
en els diferents dos CAR-T
l'ÀRI 1 i l'ÀRI 2
i el que volem això
és expandir
el primer CAR-T
ja està aprovat
per l'agència espanyola
és a dir
que ja és un fàrmac reconegut
i el segon CAR-T
que és el CAR-BCMA
que és l'ÀRI 2
estem esperant
que l'agència espanyola
l'aprovi
per poder tractar
el mioloma múltiple
Al costat del doctor Prat
avui també ens acompanya
el Joan Gel
que és una de les persones
que precisament
crec que es va beneficiar
d'una d'aquestes teràpies
aquí al clínic
una de les primeres
Hola Joan, què tal?
Bon dia
Bon dia
Com et trobes?
Doncs molt bé
Molt bé
gràcies a la cèl·lula
és CAR precisament
Quan va ser el diagnòstic?
Sí
el diagnòstic va ser
ja fa 15 anys
Déu-n'hi-do
i és un diagnòstic
bastant dur
perquè
el que et diuen
és que és un càncer
que en aquells moments
almenys era incurable
llavors
que hi havia
diferents tipus
de tractaments
que podien ajudar
a mantenir
doncs
una certa qualitat
de vida
però que no hi havia
per desgràcia
cap medicament
que ho pogués convertir
en un
una malaltia crònica
i molt menys
que pogués curar
era el mieloma múltiple
que és un càncer
que té lloc
a dintre mateix
de l'os
a l'interior
a lo que és
la medulla ósea
i afecta
tant els ossos
com a totes
les cèl·lules sanguínies
que es formen
a dintre l'os
Ara estàs curat?
Sí
Sí
Des de fa 4 anys
vaig ser el primer
o el segon
de participar
en aquest programa
de les
de les cèl·lules CAR
en aquest cas
de l'ARI
i
van
tornar
a infondre
una altra vegada
al cap de 6 mesos
per rematar
una mica la feina
diguem-ne
i sí
sí
vaig fer
remissió
completa
i des del 2020
que estàvem
en plena
confinament
de la Covid
estic
estic bé
Clar
devia ser aleshores
una teràpia experimental
no doctor?
Sí sí
exacte
aquell moment
en els inicis
de la teràpia
CARTA
al clínic
Sí sí
Com
el moment
del diagnòstic
què fallava?
Què et va passar
fa 15 anys?
No t'ho esperes mai
el que passa
que d'alguna manera
ja t'ho veus a venir
perquè feia dos anys
que tenia
una anèmia lleu
feien mal
a l'esquena
els ossos
no trobaven el què
i d'alguna manera
comences ja a pensar
que hi ha alguna cosa
que no funciona
llavors
encara que no vulguis
et vas fent a la idea
però no m'esperava
un diagnòstic
que em digués
que tenia un càncer
que no tenia cura
llavors sí que
esclar
vull dir
d'alguna manera
veus que
tens un termini
no?
més proper
El recordes
el dia que et van dir
tenim cura?
Tenir cura?
No, no
tenim cura
tenim cura
pel teu cas
Sí
o sigui
el que em van dir
que no podien
fer res
si
el participar
amb les cèl·lules CAR
en cap moment
em van dir
que tenia cura
el que em van dir
és que
si volia participar
en aquest assaig
amb cèl·lules CAR
que era un tipus
de tractament
que tenia
molt bones perspectives
però mai
em van dir
que tenia cura
ni
que era definitiu
el vas acabar superant
en plena pandèmia
ara em deies
no?
quin contrast
Sí, sí, sí
i tant
i tant
a més
ens va tocar
estar després
15 dies
aquí a Barcelona
jo sóc de fora
de Barcelona
em va tocar
estar 15 dies
aquí a Barcelona
perquè havia d'estar a prop
perquè no sabien
si podia passar
alguna cosa
i si em passava
havia d'estar a la vora
per poder venir aviat
i vam estar 15 dies
en una ciutat
deserta
absolutament deserta
no hi havia ningú
i era el mes d'agost
o sigui que
sí, sí
molt curiós
Moltes vegades
clar, doctors
darrere de cada diagnòstic
hi ha una història humana
diferent
i això és una cosa
que també va concentrada
i a vegades
els metges
us ha criticat
que tracteu molt
els pacients
com un número
i crec que això
és una cosa
que ha anat corregint
i treballant
també la part psicològica
del càncer
Sí, sí
al final
d'aquesta visió
més integral
de com abordem
el càncer
més enllà
del fàrmac concret
veiem cada cop
què és més crític
cada cop hi ha més estudis
que demostren
que tot aquest suport
que puguem donar
d'acompanyament
al pacient
i que no només
ho hem de fer els metges
sinó també
altres professionals
aporta molt valor
inclús augmenta
la supervivència
vull dir que
clarament
cada cop
se li dona més importància
i en aquest institut
per nosaltres
és capdalt
que acompanyem
el pacient
més enllà del medicament
si no ens equivocarem
el doctor
Aleix Prat
és director
de l'Institut d'Oncologia
de l'Hospital Clínic
de Barcelona
i el Joan Gel
és un pacient
que avui ens ha explicat
que la seva història
ha tingut un final feliç
gràcies a tots dos
per haver-nos acompanyat
avui en aquest suplement
especial des de l'Hospital
Clínic de Barcelona
una abraçada
moltes gràcies
ara passen 5 minuts
de 3 quarts de 12
del migdia
vull saludar
una veu que coneixereu molt
Pep Nogué
bon dia
bona hora
hola bon dia
com esteu
tu també ets al clínic
avui Pep
sí home
sí
estic aquí
amb una d'aquestes carpes
que diu
cuida el meu cor
i jo li volia preguntar
a la Judit
que mira
he anat a esmorzar
aquí al Ninot
un bacallà a la llauna
amb mongetes seques
jo no sé si
un bacallà a la llauna
amb mongetes seques
va bé pel cor
si no
home jo no te'l recomano
per a l'esmorzar
home però a veure
tu quina hora t'has llevat avui
jo segur que molt d'hora
a les 5.30
a quina hora tu
mira jo a les 6
per tant d'esmorzar
jo els guanyo eh
tu home
tu a les 4 no
més o menys
sí
escolta que hem de tenir en compte
per tenir un bon cor
bé que sigui
sa i jove
doncs mira
és molt important
per una banda
el que mengem
això és molt important
és a dir
hem de menjar sobretot
verdures
fruites
llegums
proteïna
que la proteïna
es recomana
sobretot
el que són
cars blanques
com el pollastre
i
peix blau també
no
peix blau també
que no me l'oblido
el peix blau també és molt important
i fruits secs també
fruits secs també
molt cardiosaludables
l'advocat també
l'advocat també
i el que serien les farines
recomanem les que són
més integrals
l'arròs també
si pot ser també
que sigui integral
i a l'hora d'esmorzar
jo et recomanaria
més bé
una tostadeta de pa integral
amb una miqueta
de formatge blanc
jo amb això
no puc ni començar a parlar
aquí hi ha una cosa important
en tot això
que és saber
com tinc jo
de sal
és a dir
hi hauria alguna manera
de saber
que el meu cor
diguem-ne
té els anys
que tinc jo com a persona
sí
a veure
el més important
és que
estiguis jove
i
fer una
una mica d'esport
que és molt important
i
fer exercici
jo he sentit
el senyor Trilla
que diu que va caminant
i amb caminant
n'hi ha prou
o tenim alguna manera
diguem-ne de fer coses
depèn de com caminis
si camines com el Rajoy
que anava 6-7 km per hora
això ja es considera exercici
molt bé
si vas a 4 km per hora
no és exercici
i si camines 10 minuts
tampoc és exercici
crec que
el que diuen
és que almenys mitja horeta
eh
sí
mitja horeta
està bé
i és molt important
fer amb una bona intensitat
una intensitat moderada
estaria bé
per fer un exercici
adequat
escolteu
hi ha una cosa important
amb tot això
què té a veure
la reanimació
del cor
amb la macarena
perquè a mi
m'heu deixat flipat
bueno
doncs
no és perquè
les que no esteu per aquí
estem ensenyant
a la població
a fer
el que seria
la reanimació
cardiopulmonar
i la macarena
el que ens ajuda
sobretot
és a seguir
la freqüència cardíaca
el que serien
les pulsacions per minut
que es recomanen
en el cas
de fer una RCP
que siguin
en torn
a les 100 pulsacions
per minut
i la macarena
doncs
ens ajuda
perquè fa aquesta freqüència
és que ajuda
dale
tu cuerpo
alegria
macarena
que tu cuerpo
es para darle
alegria
y cosa buena
dale
tu cuerpo
alegria
macarena
macarena
i amb el macarena
vas apretant
tu
exacte
és important
la freqüència
i també la intensitat
per això
estem aquí
amb el Nino
us podeu passar
qui vulgui
aquí us ho esperem
per ensenyar-vos
a fer una reanimació
de fet
això és el que
hauríem d'ensenyar
a totes les escoles
perquè tothom
sabies fer-ho
no?
sí, sí
això és molt important
i deuria ser
alguna cosa obligatòria
tindria que estar
obligatoriament
a totes les escoles
del món
escoles
treballs
Roger
tu en saps
això o què?
doncs
ara ho sentia cantar
i la veritat
és que
bé
no sé si ho repetirem
o ho reproduirem
sí home
jo crec que ens hauríem
de posar tu i jo
amb aquest ninot
d'aquí
i anar fent la macarena
t'espero d'aquí una estona
amb la deparellada
d'acord?
vinga va
6 minuts per les 12 del migdia
ara tornem
cap a on anirà
la política catalana
aquest diumenge
a Catalunya Ràdio
seguirem des de primera hora
amb Roger Escapa
al suplement
al Catalunya migdia
farem el repàs
de la jornada
amb Neus Bonet
a partir de les 7 de la tarda
l'especial eleccions
amb Ricard Ostrell
i a les 8
els sondeig
de 3CAT
aquest diumenge
la jornada electoral
a 3CAT
i a Catalunya Ràdio
per fi hem trobat
una persona professional
i atenta
que atén la mare
unes hores a la setmana
això ens ha donat
molta tranquil·litat
a tota la família
el servei d'atenció
a domicili de Soare
és un servei presencial
realitzat per persones
professionals expertes
en l'atenció
a la gent gran i dependent
perquè tinguis
la tranquil·litat
que reben l'acompanyament
que necessita
truque'ns al 937
076
376
937
076
376
i t'ajudarem
apunta't aquesta data
30 de juny
doble concert d'Eufòria
al Palau Sant Jordi
a les 12 del migdia
i a les 7 de la tarda
viu la màgia d'Eufòria
en directe
entrada ja a la venda
Occident
l'assegurança
que t'acompanya
perquè puguis
amb tot
tot i tot
patrocina
el concert d'Eufòria
Sergio Dalma
Eva Soriano
Lluís Pasqual
Guillermo Coppola
i Lluís Canut
a col·lapse
aquesta nit
a la plataforma
3CAT
i a TV3
els dissabtes
a la mitjanit
empar Moliner
ens convida
a fer un
tast vertical
el tast vertical
és el programa
de vi
de Catalunya Ràdio
i pretén
donar veu
a pagesos
pageses
somillers
somilleres
elaboradors
elaboradores
és a dir
en definitiva
a paisatgistes
els dissabtes
a la mitjanit
tast vertical
amb empar Moliner
també a l'app
i al web
de Catalunya Ràdio
nena
anem a fer un vi
apunt semàfors
comença la cursa
de MotoGP
quan hi ha
Mundial de Motociclisme
connectem
amb Univers
MotoGP
sempre
amb doble
transmissió
a l'app
i al web
de Catalunya Ràdio
i també
al 3CAT
els dissabtes
la cursa
sprint
i els diumenges
la cursa
de Gran Premi
els caps de setmana
Mundial de Motociclisme
Univers
MotoGP
amb Damià Aguilar
aquest cap de setmana
el Gran Premi
de França
Univers
MotoGP
37 anys
seguint el Mundial
10 temporades
transmetent les curses
en directe
perquè el Mundial
és nostre
ara vi al web
de Catalunya Ràdio
i també a 3CAT
la idea de creuar
l'illa de Borneo
a peu d'oesta
s'obria com un gran
interrogant
en la ment
del Lluís
un immens tapís
solcat
per rius
cabalosos
i cobert
de muntanyes
i selva
allò és selva
selva
és fantàstic
allò és el que
no va buscar
la foscor
la intimitat
i aquells sons
a peu
a peu per la selva
de Borneo
amb Lluís López
Bayona
aventurer
els viatgers
de la Gran Anaconda
amb Toni Arbonès
els dissabtes
de 3 a 4
de la tarda
i tota la setmana
a l'app
i al web
de Catalunya Ràdio
aquest cap de setmana
el Tot Gira
comencem l'esprint final
atenció
dissabte analitzarem
l'Alabé Girona
de divendres
i us explicarem
el balladorit espanyol
de segona
un partit
que pot marcar
l'ascens dels periculs
també viurem
un partit clau
per a la permanència
a la Lliga F
llevant les planes
llevant
diumenge farem
la prèvia del Barça
Reial Societat de Demà
els play-offs
de la segona ref
i l'anada de la final
per pujar a la Lliga F
amb l'Espanyol
a més
seguirem les etapes
del Gira d'Itàlia
el Gran Premi
de Motos de França
i l'última jornada
de l'ACB
aquest cap de setmana
vota Tot Gira
dissabte i diumenge
a partir de les 4
de la tarda
amb David Clupés
a Catalunya Ràdio
tenim la millor manera
de passar a la tarda
exacte
amb un programa
amb col·laboradors
que valen per dos
Gonzalo Bernardo
doncs bona tarda
bona tarda
bona tarda
i els clients
amb més empenta
del panorama radiofònic
el Vicente
digues
forte
forte
amb uns convidats
que treuen ferro
a la seva feina
l'anada de l'emperre 11 a 1
veu Palma
11 a 1
aquest és poc eh
quin és el màxim
uns 15
la tarda de Catalunya Ràdio
Carles Cuevas
bona tarda
bona tarda
de dilluns a divendres
de 4 a 7 de la tarda
si està molt bé
amb Elisenda Carot
la dama de la tarda
molt bé
l'Inca
l'Inca
el teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio
del 16 al 19 de maig
arriba la vintena edició
de la FIM Vilaseca
l'apredor de la música
emergent i familiar
de Catalunya
amb Mama Duixa
Vitara
Alba Careta
i Henrio
i més de 40 propostes
musicals gratuïtes
per a tots els públics
del 16 al 19 de maig
demà és ara
a Vilaseca
més informació
a fim.cat
recomanat
per Catalunya Ràdio
L'Inca
Del 9 de maig
al 24 de setembre
el MACBA presenta
l'exposició
Jordi Colomer
façana
foto
festa
futur
fideus
en aquesta exposició
Colomer aborda
de manera oberta
festiva
i participativa
la vida col·lectiva
de les ciutats
més informació
a macba.cat
recomanat
per Catalunya Ràdio
Avui
al Suplement
de Catalunya Ràdio
parlem de salut
i recerca
des del Clínic Obert
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
i express
l'explicable
a
per
l'ウid
i
especial
a
l'es
hi
o
a
a
a