S'ajunta les dues causes, el que et deia abans de l'Història de Fernàndez,
amb aquesta de la Fiscalia, i a partir d'aquí s'haurà la investigació,
i el Barça el crida d'anar a declarar com a possible imputat,
i haurà de prendre mesures i aportar informació.
En l'escripta de la Fiscalia s'explica, per exemple,
que l'Agència Tributària va demanar la documentació que justificava les factures,
però això fa dos anys, no fa 15 anys,
i el Barça va dir que no hi havia cap tipus d'informe que justifiqués,
perquè aquell home havia cobrat milers i milers i fins i tot milions d'euros durant tants anys.
No fa bona pinta. Campos, moltes gràcies.
Ara en parlem també la Tartúlia i amb algun penalista que ens intenti il·lustrar
quines conseqüències pot tenir tot això que ens expliques.
Gràcies, Campos. Fins ara.
A vosaltres.
El termòmetre s'enfilarà aquest cap de setmana més enllà dels 25 graus de temperatura,
i només som a 11 de març.
Previsiblement veurem les imatges de platges plenes.
Quan fa tan sols dues setmanes vam veure nevar a bona part del país i en cotes molt baixes.
La calor sumada al vent d'aquests dies i la sequera acumulades,
el caldo de cultiu perfecte pels incendis.
Poc habituals en ple hivern, però el temps és boig i el termòmetre també.
S'han suspès prop de 30.000 activitats i s'han reforçat els parcs de bombers.
Precaució, molta precaució en les activitats a l'aire lliure aquest cap de setmana.
La imatge d'un incendi és la que tots ens volem estalviar en un dissabte
en què el cas Negreira, que afecta el Barça, continua fent pudor de sucarrimat.
Els famosos valors del Més que un Club es veuen amenaçats per uns pagaments difícils de justificar.
Fins fa quatre dies, quan viatjaves a l'estranger, encara que fos a l'altra punta del món
i deies que venies de Barcelona, et deien tres coses.
Messi, Barça i Sagrada Família.
La primera ja l'hem perdut, la segona segur que no passa pel seu millor moment
i la tercera... ah, i la tercera.
Us imagineu fer un programa de ràdio des de la tercera?
Avui, el suplement, encara des de l'estúdio de Catalunya Ràdio i Déu-n'Hel 614,
tenim l'Eduard Voltas, que és editor. Eduard, què tal? Bon dia.
Molt bé, bon dia.
El Josep Maria Martí, regau cronista parlamentari.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
El Josep Maria Martí, regau cronista parlamentari. Bon dia, Josep Maria.
Bon dia, què tal?
I la Núria Martí, ha arribat companya pública. Núria, què tal?
Des de Barcelona, avui, crec, encara.
Avui, des de Barcelona, sí, sí, bon dia.
A veure, tenim molta teca.
De moment, comencem tots tres, però d'aquí una estona tenim un taxi
i el que el pena, que m'estarà esperant aquí a l'hora,
el company de l'Honguardia, perquè farem camí cap a la Sagrada Família.
Aleshores, anirem fent tertúlia, però des d'un taxi.
I tenim molta teca, però és que tenim una exclusiva, també.
Que sentirem després d'una altra falca exclusiva, que és aquesta.
Crec que arriba l'hora de canviar la bomba de calor.
Algunes bombes de calor i equips de refrigeració
contenen gasos fluorats que, en cas d'una manipulació o instal·lació incorrecta,
es poden alliberar i contribuir a l'escalfament del planeta.
L'Hospitalo s'ha posat en marxa una normativa
que implica tant comercialitzadors, instal·ladors com consumidors.
Tots ells ja hauran de complementar una documentació
per garantir que professionals habilitats han fet la instal·lació.
L'incompliment d'aquesta normativa comportarà sancions.
Informa'ten a canviclimàtic.gencat.cat.
012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Passant 4 minuts de les 9 del matí,
us apuntàvem que teníem una exclusiva
i que avui era un dia important per Núria Martínez Ribot,
companya de públic,
que no falta la cita amb la tertúlia del suplement.
A veure, Núria, ho puc dir, no?
I tant, home, i tant, hem de celebrar-ho.
Avui et cases?
Avui em caso, aquest matí em caso.
Extraordinari.
Carai!
I no has trobat millor manera de celebrar el teu casament
que començant la tertúlia al suplement?
Home, però tu creus que hi ha una millor manera?
Impossible.
Però t'haguéssim donat festa si ens l'haguessis demanat avui, Núria.
Ho sé, ho sé, però escolta, després ja me n'aniré de viatge,
que ara ens n'anem al Japó i dic,
mira, jo tants dies sense el suplement no puc, escolta.
Escolta'm, l'enhorabona, eh?
Moltes gràcies, moltes gràcies.
Portaves una mica amagat d'això.
Bueno, és que com que no fem una gran celebració,
és una cosa familiar, només familiar,
som, re, 25 persones, doncs, bueno, per això.
No és que ho portes amagat, però no era la gran cosa,
però sí, sí, molt contenta, molt contenta.
No em diguis que et cases a la Sagrada Família,
que ens compta a programes.
T'imagines?
No, no em caso per res.
Per l'església ens casem a una seu de districte d'aquí,
a l'Ajuntament.
O sigui, que no, ho sento, però no, no, no.
Escolta, et fa il·lusió casar-te o no?
Perquè jo crec que tinc la sensació que la nostra generació
ens casem una mica menys,
o si més nou, ho fem d'una manera més discreta, no?
Que els nostres pares...
Total, total.
A veure, jo he anat a 10 milions de bodes aquest any,
també et diré, jo crec que hi ha una mica de ressorgida
del tema de bodes, però no, no especialment,
o sigui, amb tots els respectes.
Ni a mi ni a la meva parella és una cosa que fos
en cap moment el nostre somni, en cap moment.
El que passa que, bueno, sí que portem molts anys junts
i ho volíem formalitzar doncs per poder tenir tots els drets
de ser la parella l'un de l'altre,
una cosa que ens fes moltíssima il·lusió,
evidentment fa il·lusió,
però no és el somni de la nostra vida, diguéssim.
Heu passat per l'altar, vosaltres?
Us ho puc preguntar, això?
Sí, sí, pots preguntar-ho.
Jo per l'altar no.
Jo per l'altar no.
M'he casat diverses vegades, però per l'altar no.
Jo per l'altar tampoc, no, però sí, sí.
M'he quedat només una vegada.
És un dia que recordeu o no, o va ser un dràmic en el vostre cas?
No, jo el recordo molt de carinyo.
Va ser un dia, diguéssim, especial, la veritat, sí, sí.
Sempre quan n'hi vas, perdona, sempre quan n'hi vas,
jo tinc més experiència que els altres,
i vas il·lusionat, en aquell moment n'hi vas il·lusionat,
és content, i a més et dic que jurídicament és molt més interessant.
Per evitar problemes és molt més interessant.
Està casat o no està casat?
Sí, una mica, la veritat és que, a veure,
no només per trobar-hi el romanticisme,
però una mica era per tot això també,
poder tenir tots els drets, que al final la societat està muntada
d'aquesta manera una mica antiga, potser,
però és així com és, i per tant, és que fins i tot,
si et passes i tens algun accident o el que sigui,
doncs és important, no?
Estic pensant que tinc molta feina acumulada a fer, perquè...
Home, arribes, que clar.
Sí, vaig tard, vaig molt tard, vaig molt tard.
Et casa a la Colau?
No, no, no, no, no.
No, perquè, o sigui, teòricament té poders per fer-ho,
i si ho fas pel civil,
normalment acabes sent un regidor de districte o...?
Sí, sí, exacte, em casa una regidora de districte,
crec que és la presidenta del districte,
i sí, sí, escolta, molt contenta, ja us ensenyaré fotos.
Et veig molt tranquil·la, o sigui, avui has dormit fantàsticament bé.
Superbé, sí, sí, és que ahir m'ho preguntaves,
tu em deies, què tal estàs?
És que de veritat no li dono tanta bombolla,
però sí que a mi em fa molta il·lusió, i està, tu, per davant.
Sense marxa nupcial, doncs.
Molt bé, Núria, si has de marxar abans,
m'ho dius que et deixarem marxar, eh?, per favor, a quina hora és això?
La Núria està patint perquè tota l'estona diu
però vols dir que arribaràs a la pel·lo i dic, sí, dona, sí.
A quina hora és l'assignatura?
A la una.
A la una, que és quan acabem el suplement.
Sí, sí, ja està bé, ja està bé, ja està bé.
D'aquí una estona anirem a la Serada Família,
però abans l'actualitat la tenim fent xup-xup.
Sentíem el campus amb tota la història aquesta del Casanegreira,
sé que hi voleu posar cullerada,
perquè la cosa s'està posant bastant lletja i...
Més que ara que no sabem la magnitud que tindrà això
i quines conseqüències tindrà pel Barça tot aquest cas, Eduard?
Sí, la veritat és que, com a barcelonista,
em sembla que estem tots impactats.
Alguns ja estan avergonyits,
altres estem esperant no haver-los d'avergonyir més.
El cas té una aparença de...
Primer té aparença de corrupció
i després té aparença d'incompetència en la corrupció.
Aparença de corrupció,
que ha tingut una rodació mercantil durant 18 anys
amb el vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres.
I això és absolutament intolerable des del punt de vista de les formes,
encara que fos realment a canvi d'informes superben fets
i pagats a preu de mercat sobre Àrbitres.
Encara que fos així, és una cosa que no has de fer.
I aparença d'incompetència en la corrupció,
perquè si efectivament això ho feies per rebre un tracte de favor,
primer, has deixat rastre,
no, a més a més un rastre evidentíssim,
és a dir, no t'has molestat ni tan sols a intentar que no hi hagués rastre,
i en segon lloc no has aconseguit l'efecte desitjat.
Perquè tots els barcelonistes sabem perfectament
que els Àrbitres no han ajudat el Barça en el període 2001-2018, ni mai.
Aleshores, penses, quina bestiesa és aquesta?
En quin cap cap el que ha passat?
Quin és el responsable?
Què li passava pel cap al responsable d'això,
als responsables consecutius d'això?
Com és que ningú ho va detectar,
i dels que ho van detectar, com és que ningú ho va aturar?
Les preguntes que s'acumulen són infinites,
i no n'hi ha cap que deixi bé el club i els responsables.
Ni una.
A veure, jo que fa molts anys vaig dedicar a una informació esportiva bastant de temps,
a veure, jo veig quatre puntets que intentaré anar ràpid.
Primer, el Barça històricament ha patit,
això és una evidència, una manca d'influència,
tot el que vaig dir ara no és per justificar res,
pèssima gestió i molt mala imatge.
Però d'on pot arrencar això?
No ha tingut gaire influència a nivell de Madrid,
escassíssima, a diferència del Real Madrid,
que històricament, no ara, des que hi ha Florentino Pérez,
històricament, des de l'època de Santiago Garnabéu i del franquisme,
la llotja de Garnabéu és on es pasteleja tot i tots els àmbits d'influència.
Aleshores, el Barça, des de fa anys,
s'estava entestat a canviar, a fer un canvi en aquest tema.
D'aquí ve, per exemple, la contractació de Román Gómez-Ponti,
com a assessor jurídic, que era el president del Tribunal Català de l'Esport,
d'Albert Soler, que també ara surt a l'acusació de la Fiscalia,
que havia sigut director general dues vegades del Consejo Superior de Deportes,
era del PSC català,
i que el van contractar,
com a anècdota diré, que els futsalers del Barça li deien
Albert no sé, perquè li donaven una pregunta i no solucionava mai res,
però estava allà i el van fitxar per tenir influència
a les altres esferes polítiques esportives de Madrid.
I sembla, o et diuen la gent,
que aquest, el Rodriguez Negreira, que com bé heu dit,
no tenia una gran reputació en el guastament arbitral,
va anar i va vendre una moto, va vendre una moto dient
jo faré, perquè és clar, jo conec, com a mínim,
farem bon rotllo perquè no estiguin en contra
vostres àrbitres. I això s'ho va trobar un president
darrere l'altre. I diuen, escolta,
no ho traiem per si acas.
Penseu que, sí, acumulats són
diversos milions d'euros. A nivell d'exercici anual,
una entitat com el Barça, la quantitat és allò que els presidents
miren cap a un altre cantó. Per cert, que en aquesta llista
de presidents jo crec que també hauríem d'afegir
Enric Reina, que va ser president uns mesos,
interinament, però que també ho hauria de comprovar. Llavors,
ningú s'atreveix a tocar-ho per si acas.
Fins que arriba Bertoneu, i al principi un banter, i al final
és que no ho pot pagar, és que literalment no ho pot pagar.
Què passa, això? Que el Barça, això tot això,
arriba a un moment de tempesta perfecta pel Barça,
perquè arriba un moment d'una crisi econòmica absoluta,
un moment radical amb Teves i la Lliga de Futbol Profesional,
molt mala relació també amb la FIFA i la UEFA,
perquè el Barça, juntament amb el Real Madrid i la Juve,
han impulsat la Lliga Europea, que és l'adversària
de la Champions. Llavors, esclar,
el millor liat que té, el millor liat, i mireu el que vaig dir ara,
és Rubiales, el president de la Federació Espanyola de Futbol,
és el que amb qui menys malament es porta.
Per tant, la pèsima gestió d'aquest tema, si el que es volia,
era aconseguir a Madrid, a la dirigència d'esport,
influència, ha anat tot el contrari.
I llavors, ja finalment, el que diria és que
vull pensar, perquè això és l'escrit de la Fiscalia,
que és duríssim, però això s'ha de demostrar.
Això és molt difícil. Per això he parlat jo d'aparença.
És molt difícil demostrar-ho i, a més, aquí hi ha dos factors
que, a veure, Enriquez Negreira, clau en aquest tema,
està elegant, no està a Barcelona,
que té el Zeymer. I el directiu del Barça,
era del Barça B, però bé, el directiu del Barça,
que sembla que inicialment portava les gestions,
Josep Contreras, es va morir.
Aleshores, si les dues persones claus d'aquest tema,
un alega que té el Zeymer, ja el deu tenir,
i l'altre és mort, m'emtemo que això costarà moltíssim,
moltíssim, de demostrar penalment i jurídicament.
Ara, el mal a la imatge ja està fet.
Sí, a veure, jo diria la frase antitertuliana,
que és, no domino aquest tema, però, dit això,
em sembla un escàndol, vosaltres comenteu.
És molt difícil que es pugui demostrar penalment.
Sí, penalment pot ser difícil.
El que passa és que aquesta ombra sobre el Barça ja hi és i serà.
I jo crec que si comencem a estirar de la manta
de molts clubs, probablement passin coses similars.
El que passa és que, per exemple,
si amb alguna cosa hem viscut tota la vida és amb aquest ron,
ron, que el Madrid és un equip que els hàrbits
l'afavoreixen, etcètera,
i al final el que està passant amb el Barça
és un escàndol que, a més a més, arriba
en un dels pitjors moments del Barça.
Llavors, jo no sé si s'està fent suficient autocrítica des d'aquí,
si s'està analitzant amb la gravetat que és,
i si fos al revés, si estiguéssim sentint tota la gent
del Madrid, mare meva, el que estaríem dient.
Llavors, us ho dic des de la inexpertesa total,
però sí que crec que és un escàndol.
No hauria sortit. Si fos del Madrid, no hauria sortit.
Per això em refereixo que, clar,
si estirem de la manta, vés a saber, no?
Però, vaja, en tot cas, jo crec que estaríem sucant-hi
bastant més de pa. La Laia Tejada és advocada penalista.
Senyora Tejada, què tal? Bon dia. Hola, bon dia.
Quina corregut penal pot tenir aquest cas, el cas Negreira?
Doncs, bueno, inicialment el que sí que sabem
és que ja s'ha iniciat una investigació, no?
Arrel d'una carella presentada i ha fet com a conseqüència
d'aquesta carella, doncs, fiscalia,
que sembla que fa un any que ja està investigant,
doncs ha hagut de parar la seva investigació interna
i ha hagut de presentar denúncia davant d'aquest
jutjat d'instrucció número 1, que sembla que serà el que
s'haurà de fer a causa. I llavors, primer i òbviament,
doncs estarem davant de la fase d'aquesta instrucció, en què es practicaran
una sèrie de vigències, no sé si heu tingut l'oportunitat de veure
una mica aquesta escrita denúncia de fiscalia,
demanes, doncs, òbviament, la declaració dels investigats,
etcètera, etcètera, no? Documentació
al suport del Barcelona i, bueno, doncs és el que
veníeu comentant en el mar d'aquesta fase d'instrucció,
s'hauran de començar a acreditar en caràcter indiciari, no?,
de si aquests fets, u, han existit
i, dos, si es poden atribuir una sèrie de persones.
I si es poden demostrar, sobretot, perquè si un dels
principals acusats o la persona clau és negreira
i alega que té Alzheimer,
com es pot haver acondicionat el procés judicial?
Aquesta és una circumstància especial perquè, a més, inclús la nostra Lleida
d'Egis Femme Criminal preveu que aquell que ha tingut una incapacitat
sobrevinguda, és a dir, que no tenia aquesta incapacitat
quan va produir, suposadament, uns fets delictius,
però es produeix en el marc del procediment i llavors
li impedeix, com seria clarament una situació d'Alzheimer
avançat, doncs ser conscient, no?, poder declarar
la manera que pogués defensar-se a tu mateix.
En aquest cas, respecte a ells, el procediment diu que s'arxiva.
Llavors continua. I si que és veritat, doncs
veuríem aquest element que comentàveu, òbviament,
també el fet que l'altre directiu, principalment a través del qual,
doncs s'afectuava en els últims anys aquest pagament, no?,
sembla que el senyor Josep Contreras, doncs tampoc hi seria,
però, bueno, en qualsevol cas s'acabarà documentació,
moltes testificacions... Clar, per exemple, les factures dels pagaments
del Barça cap a les empreses de Negreira,
això pot ser una prova d'aquest suposat
acord verbal? Home,
sens dubte, el que haurà de fer el Futbolco Barcelona
és, u, acreditar que aquestes factures
tenien un carrer real,
i en què consistia aquest carrer real?
Llavors, a partir d'aquí, haurà d'aportar la prova
de l'acció d'uns vídeos, no?, era una informació de caràcter
verbal,
estudia el dia de la setmana, la comunicació era d'aquesta manera,
etcètera, etcètera, perquè, bueno, el que sí que tenim és que hi havia
unes factures. Sé que em consta que en seu,
o sigui, el Barça no ha pogut...
No va poder aportar aquesta documentació
que justificava, no?, aquestes factures,
i un servei real, i, bueno,
òbviament, això serà un element que haurà de
acreditar en aquest marc del procediment penal,
sens dubte, del Barça. Què li recomanaria el president del Barça
Jean Laporta en aquesta situació, si vostè fos la seva
advocada, si fos l'avocada del Barça? Doncs, sens dubte, jo crec
que, i moltes gràcies al que estava comentant,
aquest tipus d'escandals de suport
és, bàsicament, el que fan és un any
reputacional, un any reputacional al club,
inclús a la pròpia competició.
Llavors, la primera cosa és, màxima
autocrítica, una actuació proactiva de
voler perseguir aquests fets i, sobretot, de dir
bueno, aprenem la lliçó presa perquè potser
és una cosa que s'ha produït al marge del club
dels principals directius i és una pràctica que
ha sigut difícil de conèixer la seva
existència i, en qualsevol cas,
intentar que serveixi a lliçó perquè
que el Barça, davant d'aquestes pràctiques,
fes una tolerància zero.
L'advocada diu
en veritat que això
el d'any reputacional no és només pel Barça.
Aquests fets posen sota sospita tot el col·lectiu
arbitral i, per tant, la competició,
en ella mateixa. Exacte. No és només un problema
del Barça. En aquests moments ja és un problema del fútbol espanyol
o de la Lliga de Fútbol Profesional, que és l'organitzadora
d'aquesta competició. Jo, si fos árbitre,
en aquest moment, em sentiria molt perjudicat
perquè en aquests moments no se sap... Aquests diners
que fixen els fets demostrats,
no demostrats, però sí reconeguts.
Primer, hi ha uns pagaments
de forma sistemàtica del Barça al vicepresident
del Comité Tècnic d'Àrbitres. Per un teòric assessorament.
També sabem
que no existeix rastre de les feines
realitzades. No hi ha un document que justifiqui aquest pagament
de dir que aquest és l'informe físic? Tu has estat pagant
durant 18 anys per uns informes.
I aquests informes no existeixen.
No existeixen. En el club ningú és capaç d'agafar una capsa
i anar al jutjat i dir que aquests són els informes.
I estan pagats a preus de mercat. I en tercer lloc,
també sabem que una persona
encarregada per Enriquet Negreira
sistemàticament anava a retirar
en efectiu els ingressos que li havia fet
al Barça en el compte corrent de l'empresa d'Enriquet Negreira.
Sistemàticament ho convertia en diner
en efectiu, que és una operativa
que qualsevol que hagi estat en una empresa sap que
és absolutament allunyada del funcionament
normal d'una empresa.
Una empresa no té els diners en efectiu, una empresa té els diners
al banc.
Si tu sumes tot això,
costa molt
no veure-hi des del sentit comú,
jo ja sé que això s'ha de mostrar judicialment,
però des del sentit comú popular d'una persona normal
del carrer, com aquesta que parla ara mateix,
costa molt no veure-hi
un escandalós cas de corrupció.
A veure, fixa-t'ho com van racionar els àrbitres,
la lletrada també.
La setmana passada van fer una reunió a Madrid, van anar-hi
a la lletrada i van sortir els diputats
d'Arbitres Arbitrats,
els dirigents de l'Arbitrat
i pràcticament tot, tota la queixa va ser per Estrada Fernández,
que és aquest col·legiat de Lleida català,
que va presentar una denúncia del jutjat,
perquè això judicialitzava.
Els àrbitres volien tractar tot això en el seu àmbit.
Al moment que Estrada presenta la denúncia,
un àrbitre desllial amb els seus companys,
perquè pel seu compte ha presentat una denúncia.
Això que deies tu del tema dels àrbitres,
és clar que els perjudica, però ells ho volien arreglar
pel seu compte. També s'esquitxa més quan resulta
que Enriquez de Greina i el fill, amb l'empresa,
feien unes feines també inconcretes,
i aquí sembla que hi ha informes, però hi ha pagaments i tal,
amb l'anterior president de la Federació Espanyola de Futbol.
Esquitxa per tots cantons.
Evidentment, Tebas, que és un personatge
al president de la Lliga de Futbol Profesional,
poc recomanable en molts àmbits, sí que ha parlat de Picaresca.
Aquí segurament hi ha un tema de Picaresca i d'enredada.
El tocomotxo arbitral.
Enganyo, no enganyo, deixo d'enganyar.
Qui és el Pícaro? Qui són?
Jo crec que al final, com va passar fa anys,
el Pícaro va patir una crisi primers de segle,
i els dirigents van haver d'anar a Madrid a l'Origencia Nacional
perquè es pogués tractar i posés regularitats vàries,
fins que a l'internet es va morir Pedro de Toledo,
que era el president, que tenia càncer, es va morir.
A partir d'aquí, tots van anar a declarar i van dir
que Pedro de Toledo era el que ho sabia.
Com que es deia Pedro de Toledo no hi era, tothom ha exonerat.
Jo crec, i veig que la lletrada, perquè ha dit també,
és molt difícil demostrar quan els dos protagonistes,
una lega Alzheimer i l'altra, Josep Contreras, és mort.
Ara, el dany reputacional és inquestionable.
Absolutament. Digues, Núria.
No, no, absolutament, perquè al final tot això
sembla que estiguem parlant d'una lliga de tercera regional
que d'alguna manera s'ha comprat els àrbitres.
Però és que, com a espectadors i espectadores de la lliga,
com ens ho hem d'entendre tot això?
És a dir, això és un cas excepcional,
és una cosa que passa molt sovint i no ho sabem.
Crec que, com bé comentàveu, és un cas que no només afecta el Barça,
sinó que afecta tot el futbol espanyol.
I si jo fos del col·lectiu dels àrbitres
i si fos també dirigent del Barça, faria un llum i tac i graps absolutament.
I crec que no s'està fent d'una manera que demostri
que es tracta d'un cas aïllat i que tenen les ganes
de secar totes les catifes perquè és un cas aïllat
A veure, Laia Tejada, l'avocada penalista.
A veure, alguna cosa?
No, simplement, en resoc a comentar-ho això de la lliga,
jo veig bastant probable que la lliga de futbol
es persona tant al procediment o en qualitat d'acusació particular
o d'acusació popular,
però sense dubte té un interès directe
en formar part del procediment del que dèiem,
perquè afecta també a la pròpia competència.
A la pròpia lliga.
Llavors, altres qüestions.
Bé, són diversos els delictes que s'inputen aquí.
Estem parlant del delicte de corrupció en els negocis,
però també el delicte d'afectar en un document mercantil
i el delicte d'administració de jaial.
I són diversos planos els que s'estaran investigant,
sobretot en relació al delicte d'administració de jaial.
Serà més de cara inter, de cara al presjudici aquest
que pot causar els fàcils del FC Barcelona.
I en relació al delicte de corrupció en els negocis,
clar, sí que és veritat que no és un delicte
que exigeix un resultat concret.
Concret, es tracta d'un delicte de mereactivitat, no?
Però el que sí que s'ha d'acreditar és aquest element subjectiu,
que dèiem que serà difícil d'acreditar
en el marc d'un procediment penal,
doncs que aquest contracte, aquesta relació contractual
entre el FC Barcelona i les mercantils del Negreira
anaven encaminades a alterar aquest joc net.
És a dir, és que amb finalitat alterar de forma deliberada
el resultat d'una competició.
En qualsevol cas, sí que és veritat que aquest últim element
és una qüestió que principalment es discuteix
en creu de judici oral. I això què vol dir?
Doncs que haurem passat la primera fase d'instrucció,
la fase intermitja, i segurament és probable
que aquest procediment acabi en fase de judici oral
perquè si el que jo discuteixo és
tenim una relació contractual,
doncs que a priori no sembla que es pugui estar justificada
perquè el FC Barcelona pugui tenir una relació contractual
amb el vicepresident del comitè d'àrbitres,
doncs pot semblar que a tots ens resulta sorprenent
i en qualsevol cas, això sí, s'haurà d'aprovar
i el que dèiem és que el sentit comú ens diu
que això no hauria de ser.
Però sí que és veritat que en el procediment de Barcelona
es demana molt més que el sentit comú,
es demana proves que acreditin que hi hagués aquesta voluntat
de llibertat a l'altre de la competició.
I això segurament ens portarà el més probable
que hi hagi un judici.
Jo voldria preguntar a la lletrada,
això ha anat al jutjat d'instrucció Marbú,
però què és el jutge?
El que passa és que...
El d'Ala Volcov.
El d'Ala Volcov, Rivera i Saratoga,
la diputació li agrada la marxa.
El que passa és que té una jutgessa de reforç,
amb motiu d'això que comentàveu,
que com principalment està investigant la causa Volo,
doncs sembla que l'instruirà
una magistrada de reforç per la instrucció.
Jo també tinc una pregunta per la lletrada.
És sobre quina pena...
Els delictes pels quals s'està investigant,
els delictes que la fiscalia hi veu,
sabem que per les persones físiques poden representar presó.
10 i 7, per tu meu, 7 per Rossell.
Però per la persona jurídica, pel Barça,
què és el pitjor que li pot passar si es demostrés
que s'està investigant?
En primer lloc, la pena de multa.
I és una pena que anirà en funció del benefici obtingut.
Després, el Codi Penal també preveu
un altre tipus de penes, com pot ser
la intervenció judicial del club,
la suspensió d'activitats o inclús la pròpia dissolució.
És veritat que aquestes penes es preveuen sobretot
si, per exemple, un dels criteris principals,
si es considera que aquestes penes seran necessàries
per evitar la continuïtat delictiva.
Clar, en aquest cas sembla difícil
que s'hagin d'imposar aquestes penes en atenció
a que sembla que aquesta pràctica
va finalitzar el juny del 2018 i no s'ha produït.
És a dir, hi ha el propi Codi Penal
a través d'una sèrie de criteris que ens permetrà
el jutge valorar la imposició d'aquestes penes
i no sembla que se li haurien d'imposar
al Futbol Club Barcelona, en qualsevol cas,
la pena de multa segur.
I, a més, aquestes penes d'intervenció judicial,
suspensió d'activitat i, sobretot, la dissolució del club,
que és la mort d'una associació, d'una empresa,
no s'acostumen a imposar perquè, òbviament,
les conseqüències socials i econòmiques
són molt considerables.
Gràcies també per aclarir-nos una mica
alguns conceptes del cas Negreira
i intentar avaluar cap a on pot tirar la cosa
perquè, sens dubte, és una notícia de la qual
anirem coneixent més històries les properes setmanes.
Senyals horaris de 2.15 del matí, gràcies que tinguis bon dia.
Adéu, bon dia.
És un cap de setmana en què el termòmetre
és un cap de setmana a Catalunya per sobre dels 25 graus.
Fa dues setmanes...
Recordeu que parlàvem de nevades a cotes baixes, eh, Barcelona?
Per rebaixada?
Fa dues setmanes, d'això, dos caps de setmana.
Va ser diumenge de fa dues setmanes.
Fa dues setmanes, quan ho comentàveu, pensava,
mare meva, pel casament, a veure què...
I tenim 19 comarques amb elevat risc d'incendi,
perquè m'expliqui com està el temps
i cap on ha d'anar el termòmetre aquesta setmana,
perquè és que avui a la Serra Família anirem amb màniga curta.
Abans de tot això, de seguida el Jofré,
és un dia que... és a dir, hem tornat per fet
que Catalunya té pressupostos perquè no ens va sorprendre la notícia d'ahir
que es va aprovar perquè ja ho sabíem, però en qualsevol cas, notícia gruixuda.
I és que Catalunya té pressupostos per aquest 2023,
potser una notícia poc atractiva, però en qualsevol cas,
una història que...
que sens dubte, doncs,
un èxit si més no del govern, del PSC i dels comuns,
que s'han posat d'acord davant de les crítiques de Junts
que parla d'un nou tripartit. Rigau.
A veure, és importantíssim que hi hagi pressupostos aquest any
a part de la qüestió política, perquè les circumstàncies han canviat.
Estàvem amb uns pressupostos Covid, uns pressupostos especialment
condicionats a la pandèmia.
I ara tenim unes problemàtiques que s'acosten,
bàsicament el tema de la sequera, s'ha de preveure el tema de la sequera,
i l'altra gran problemàtica que hi ha, i els pressupostos
s'havien d'adaptar a això, és el tema de la inflació.
Inflació, tot ha pujat, conseqüència derivada de la guerra d'Ucraïna
o del que sigui. El cas és que
està pujant, ha pujat notablement la inflació
i estem ja en un tema de sequera,
estàvem parlant del canvi climàtic,
fa 15 dies hi havia aquests canvis extrems,
però som 29 mesos seguits
que ha plogut molt per sota de la mitjana.
En conseqüència, els pressupostos aquest any havien d'aprovar-se
sí o sí, perquè hi havia unes circumstàncies molt singulars
que s'havien de preveure en partides pressupostàries concretes.
Això s'ha aconseguit, després d'una geometria variable
interessant,
i s'ha aconseguit, però
deixa d'una manera molt condicionada
que es republicana el president Pere Aragonès,
perquè ja li han dit clarament,
en punt d'acabar el debat, a Enrique Illa li faltava temps
a dir això, i als comuns també, això és un acord
puntual pels pressupostos. No tenim un acord de legislatura.
Ara cada llei...
Li han tombat la renda bàsica, que era un dels projectes
que defensaves. Aquest va caure
una hora després, en la negociació i la votació
de la llei d'acompanyament.
En conseqüència,
jo crec que és importantíssim que hi hagi pressupostos, molt important,
però servirà uns mesos
francament que haurà d'anar a vagar i fer moltes maniobres
Esquerra Republicana i Pere Aragonès,
perquè no té garantit el suport de 33 diputats i després
la matemàtica
que va deixar al Parlament de Catalunya
les últimes eleccions, fa que amb dos grups
no n'hi hagi prou. Sempre se'n necessiten tres.
Sempre se'n necessiten tres per arribar a les 68 diputats,
que són la majoria absoluta. En conseqüència,
veurem un final de legislatura,
Pere Aragonès vol arribar fins a l'any 25, i llavors no s'ho pot aconseguir,
que serà realment complicat políticament.
Eduard i Núria.
Primer cal superallar
que aquests pressupostos no tenien oposició social.
Els pressupostos tenen...
Els projectes de pressupostos tenen oposició social
quan són restrictius, quan són pressupostos de retallada.
Quan aprovar pressupost vol dir que hi haurà menys diners
que els que hi havia l'any anterior. En aquest cas és exactament el contrari.
Hi haurà més diners que l'any anterior.
I tothom vol més despesa pública, tothom vol més diners a la sanitat,
tothom vol més diners a l'educació,
per tant, l'oposició aquí tenia un paper complicat.
Si socialment no hi ha oposició,
al contrari, si socialment el que es vol és que s'aproli pressupost,
votar-hi en contra segurament ho has de fer,
perquè et toca fer-ho, perquè és el teatre de la política,
però no té correlació social.
En segon lloc,
fa una certa gràcia
veure els portaveus de Junts ahir parlant de tripartit,
mentre, en paral·lel,
Xavier Trias, candidat de Junts a l'alcaldia de Barcelona,
està proclamant a tort i a dret
que no tindrà cap mena de problema
de pactar amb el PSC si fa falta,
per ser alcalde.
Aleshores, també això és una mica el teatre de la política,
de no confondre el que va passar al Parlament amb un tripartit.
Jo crec que ni a nivell d'EGB
es pot sostenir.
I, finalment, la qüestió que comentava el Joan Maria
que és molt important.
El Pere Aragonès, com a president de la Generalitat,
té al davant
un gran repte,
que és semblant al de Pedro Sánchez quan va començar la legislatura,
que és la supervivència, que és arribar al final.
Pedro Sánchez ha construït una èpica
de la supervivència,
que supera totes les proves que la vida li va posant.
I Pere Aragonès, de moment,
va superant totes les proves que la vida li va posant.
Una investidura molt difícil,
després una sortida del govern
que hauria pogut comportar el final del govern
i una convocatòria d'accions, i no va ser així.
Hi ha hagut molts pressupostos amb un soci diferent
dels últims anys, etcètera.
Si Pere Aragonès va fent i arriba al final de la legislatura
en aquestes condicions, haurà construït una imatge
de polític al qual és molt difícil
torçar-li el braç.
Núria.
Tu comentaves abans, Roger, que potser és una notícia
que no és gaire atractiva, aquesta aprovació dels pressupostos,
perquè potser és la més important
i més amb aquesta quantitat de pressupost
que seria absolutament irresponsable
no haver aprovat aquests pressupostos.
Era imprescindible i crec que la ciutadania
ha d'entendre que potser és la notícia més important
o de les més importants.
En tot cas, moltes vegades també ens preguntem si el procés
com a etapa històrica ha mort.
Com a etapa històrica que coneixem ha mort.
Per mi sí que és una nova mostra, perquè d'això confirma
aquest xoc entre Junts i Esquerra,
que ja no són els socis prioritaris,
i que el PSC torna a entrar en joc.
Fa més de 10 anys que el PSC
no aprovava uns pressupostos votant que sí
i ara ho ha tornat a fer.
Crec que això és absolutament simbòlic.
Com a etapa de tripartit, com aquest nou tripartit,
el que passa és que jo crec que hi ha tantes eleccions en joc.
Hi ha un rol hegemònic en joc, que és el d'Esquerra i el PSC,
que jo crec que cap dels dos encara sap
si li interessa o no que existeixi aquest tripartit,
perquè potser d'aquí un temps sí que els interessa,
perquè veuen que és l'única solució que hi ha,
però ara mateix no ho saben. Per tant, fan aquest joc
de t'aprovo els pressupostos, però després la renda bàsica no,
que tenim un tripartit perquè cap dels tres, potser només els comuns,
però si no, ni Esquerra ni el PSC,
li interessa de moment aquesta imatge de tripartit.
No vol dir que més endavant no interessi aquesta imatge de tripartit.
I pel que comentaves respecte a Pere Aragonès, Eduard,
jo tinc dubtes, perquè jo sabeixo veient que Pere Aragonès
vol tenir aquest rol de l'estil, salvant les distàncies,
moreno bonilla de persona,
sense potser un carisma de l'estil ayuso,
però un bon gestor i que tregui majories absolutes.
Jo crec que vol anar cap a aquest camí
i no ho tinc clar que ho acabi aconseguint.
Si em permeteu a fer una coseta,
ara ho apuntava la Núria.
Hem d'esperar el 28 de maig,
perquè les municipals, i també l'Eduard també ho deia,
les municipals, els resultats electorals
i els pactes que pugui haver-hi, que a més en el tema municipal
són bastant ràpids, en un mesos serà tot sorbandat,
els de juny, ens marcaran molt també la legislatura.
Veieu Aragonès esgotant la legislatura?
Pot esgotar-la.
Avui ho té més a favor que ahir.
Sí, és evident.
Sempre necessitarà, repeteixo, tres.
Els socialistes sí, s'hi han posat bé ara i han votat a favor,
però ella ha recordat moltes vegades
una cosa que és una evidència.
Van empatar a escots amb Esquerra Republicana,
però ell va treure més vots.
I per una altra banda, destaquem que els comuns,
això és curiós també, els tres últims pressupostos de la Generalitat
els han fet possible els comuns.
És el partit petit, el partit frontissa, però ho ha aconseguit.
Amb Quim Torra es van abstenir.
Amb el Govern de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana
i els comuns per Catalunya al mig van votar sí.
Els comuns sempre hi són, estan a la guait i seran la crossa,
s'ofereixen com a crossa, permanent.
I el PSC, noi, és el partit que deia la Núria,
que torna, torna, però vol tornar encara amb més comandament.
Fixa't com el Roger ha preguntat
si veiem Pere Aragonès acabant la legislatura
i tots dos heu dit de seguida sí, no?
Doncs jo dic amb 33 diputats.
O sigui, ja ha aconseguit, Núria,
que amb 33 diputats només,
que mai cap Govern de la Generalitat ha tingut
menys suport parlamentari, diguéssim,
estiguem aquí pronosticant
que acabarà la legislatura.
Com que ell no té un carisma, diguem-ne, natural,
no és un polític carismàtic de natural,
sinó que ha de construir-se un carisma.
I el carisma possible, el carisma disponible,
és el carisma del supervivent,
és el carisma del tio que va fer lo impossible,
que era fer una legislatura de 4 anys amb 33 diputats.
Bé, quan va començar a tenir el pacte amb Junts.
Dos anys i mig acabar una legislatura amb 33 diputats.
Sí, de totes maneres...
Sí, un segon, Núria, 4 minuts per arribar a 3 quarts 10 del matí.
Ja tinc molta publicitat acumulada.
I tinc també l'Enric Calpena aquí al darrere, que m'està esperant.
Fem un pacte. Fins les 10 del matí,
com que ara me'n vaig al taxi cap a la Serada Família amb el Calpena,
us quedeu aquí, perquè si tenim algun problema de connexió,
pilota Josep Maria Martí Riau,
com a ex-treballador d'aquesta Santa Casa.
Si jo desapareixo de l'antena, pilota Josep Maria Martí Riau.
I intentarem que no passi,
perquè tenim uns grans tècnics en aquesta casa
que faran possible aquesta comunicació.
I de seguida, amb el Calpena, fem camí cap a la Sagrada Família
i a partir de les 10 serem allà, si és que no hi ha gaire trànsit,
amb un programa especial que us hem preparat.
Gràcies a tots tres també per formar part d'aquest programa,
perquè ens ho passem molt bé els dissabtes.
És un honor. I per molts anys.
I felicitats a la Núria. Pausa i ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
A l'hora de llogar?
Tances els ulls esperant que la força t'acompanyi
i confies a cobrar puntualment cada dia 5.
Cada dia som més els que gaudim de la protecció de Lloguer Segur.
Truca ara al 910 775 775.
Lloguer Segur, 910 775 775.
Benvinguda.
Benvingut.
A tu, que tens un petit o gran negoci, et diem endavant.
Vine a Catalunya Ràdio amb el teu producte o servei.
Ho tenim tot a punt perquè arribis a més gent i a tot arreu.
Explica'ns què vols anunciar via WhatsApp.
Pren nota.
677 09 1268.
I t'hi ajudarem amb efectivitat, seguretat i enginy.
Anuncia't a Catalunya Ràdio.
T'estem esperant.
Què collons fotem estudiant teatre? Què estem fent?
Si el que ha passat avui és el nostre futur?
Que no comptin amb nosaltres? Si el teatre ha de ser això?
Amb aquestes condicions no acceptarem feines ni d'actors ni de directors.
Parla per tu, eh, guapa.
Escoltes la ràdio al taxi? Vols guanyar més diners?
Doncs apuja el volum perquè aquest anunci t'interessa.
Registra't avui com a conductor a Uber.com i condueix sense comissió fins al 31 de maig.
Accedeix a més clients i guanya més diners amb el teu taxi.
Uber, subete.
A veure, tu saps que el pare i la mare tenen un cotxe, no?
Doncs aquest cotxe els agrada molt, però a vegades necessiten o enveuen un altre que els agrada més.
Doncs el van canviant quan volen.
Com la subscripció d'OK Mobility.
Un servei on pots gaudir del cotxe que vols quan vols i on vols, tot inglòs.
Tengues un cotxe sense tenir-lo.
Subscriu-te a la multimobilitat a OKMobility.com
El talent musical d'Euphoria arriba també en podcast.
Les cançons que passen per Euphoria tenen una història que val molt la pena explicar.
Serà un podcast relacionat al voltant de la música que passarà a Euphoria cada setmana.
Euphoria, el podcast, amb Glòria Maurel i Leia.
No, no, pinta molt bé, és molt fort el que ve.
Aquest diumenge, en podcast i a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
Quina vergonya de premi!
Aquest és el millor de la setmana.
No em fa falta una mica de sang.
Voleu callar?
No.
No em faria això.
És que això no hi ha qui ho entengui.
La gala dels Òscars 2023 a la Finestra Indiscreta.
Després de l'impacte de l'edició passada,
ens espera una altra nit emocionant.
I us ho explicarem amb els sospitosos habituals de la Finestra.
I també amb el Gerriga, Josep Maria Ponyol,
i l'altre Gerriga, en francès, des del Dolby Theater.
El diumenge, a dilluns, la Finestra Indiscreta,
especial Premis Òscar, amb el Fons Gorina i Àlex Gorina.
Uns Òscars i un programa que seran l'Òscar.
Wow, dude!
Hi ha moments en què t'adones que el més important
és gaudir del teu temps lliure amb els que més estimes.
Amb Caprabo a casa t'ajudem a gaudir del teu temps lliure
oferint-te la millor varietat de productes frescos al tall i al moment.
I això s'hi ha acabat de fer.
Benvinguda a la vida. Benvinguts a capraboacasa.com
Amb Roger Escapa.
Són tres quarts de deu del matí.
Som a Catalunya Ràdio. Som al taxi sortint de Diagonal 614
amb l'Aureli, que és el taxista. Bon dia.
Anem cap a la Sagrada Família. Va bé, Aureli?
Com tenim el trànsit d'aquesta hora?
Anem a trànsit.
Enric Alpena, bon dia. Bon dia, com estàs? Moltes gràcies.
Al revés, content de passejar-me per Barcelona amb tu
i amb tot l'equip. Perquè nosaltres estem d'enhorabona
perquè fem 35 anys aquesta temporada, però és que tu avui,
aquest cap de setmana, fas el capítol 1000 de l'enguàrdia.
Sí, Déu-n'hi-do. Sóc més jove que vosaltres.
Però quants anys són de l'enguàrdia?
Quants anys són de l'enguàrdia? 21.
És un any en què vam fer molt pocs enguàrdies
i sempre és difícil de comptar. Déu-n'hi-do.
Tu vas començar com a periodista TV3
al principi de tot, presentant TNs.
Sí, sí, fa molts anys.
La teva vinculació amb la història de formació
i al final t'has acabat especialitzant, no?
Sí, amb els anys passa molt sovint.
Comences a fer una mica de tot com a periodista,
et vas especialitzant i al final agafes una via
que de fet era la que a mi m'agradava,
tot el tema de la història conjuntament al periodisme.
Encara que sembli una cosa contradictòria,
però sempre he tingut una connexió molt evident.
Avui anem a la Sagrada Família,
que és un lloc que no necessita presentació
i és un lloc que no està acabat,
això li afageix també una litúrgia
de memorable i...
Sí, ja saps que el final de les obres de la Sagrada Família
sempre ha estat un tema polèmic des de fa moltíssims anys.
Gairebé des de la mort de Gaudí
es discuteix si s'ha d'acabar o no s'ha d'acabar la Sagrada Família,
perquè Gaudí treballava d'una manera
que no feia uns plans molt detallats
i això feia que a partir del moment de la mort de Gaudí
la continuïtat de l'obra hagi estat qüestionada,
encara avui en dia ho està i, per tant,
aquest final portem un segle polèmic amb la Sagrada Família,
cosa que no està malament.
Gaudí va morir el 1926...
al costat de casa meva, mira,
atropellat per un tramvia quan estava distret
i segurament embuirat amb l'obra que abordava els últims 10 anys
centrant-se exclusivament en tot això.
Ell tornava de missa i això sempre és una cosa mística.
Esclata la Guerra Civil i la Sagrada Família,
els plànols de la Sagrada Família al taller de Gaudí es cremen.
Sí, queda molt poca resta, sobretot queden algunes maquetes,
i això fa que si ja Gaudí treballava d'una manera
que diríem poc sistemàtica,
perquè ell improvisava molt,
ell feia uns dissenys, a partir dels dissenys treballava
i segons com veia el problema arquitectònic del moment
li donava una solució, això encara ho va embuirar més, diguéssim,
perquè com a mínim en els anys següents de la mort de Gaudí
hi havia una certa facilitat de reconstruir la feina feta.
Però a partir de la cremada de tots aquests documents
encara va ser més complicat fer-ho
i per tant s'ha hagut d'improvisar sovint
i això és el que ha estat més criticat.
Acabem d'arribar a la plaça Francesc Macia.
Estem aturats amb l'Aureli, que és el taxista,
que mida la Sagrada Família, acompanyats de l'Enric Calpena
i també la Núria Martínez Ribot.
Amb un cap de setmana, de seguida reprenc tot el fil de la Sagrada Família,
però ara parlàvem de l'incendi que va cremar aquestes maquetes
i aquests dibuixos que havia fet Gaudí per la Sagrada Família,
on tenim 19 comarques catalanes, i això que és 11 de març,
amb alt risc d'incendi pel vent, per la sequera
i per aquest termòmetre que està boig.
Jofre Genue, bon dia de nou.
Bon dia i bona hora.
Com pot ser que amb només 15 dies de diferència
haguem passat de parlar de risc de nevades a cotes baixes
a risc d'incendi?
Bé, canvi climàtic.
Molt probablement vagi relacionat amb el canvi climàtic.
Hem tingut un aglupar d'aire càlid,
però a més a més ha ajuntat aquesta circulació molt zonal
que se'n diu, molt d'oest, molt atlàntica,
que quan és purament d'oest,
els ambient s'arriben molt rescalfats.
Això passa no només aquí, a la Península Ibérica,
passa en molts sectors del món, per exemple cap a Sudamèrica,
cap a la Patagònia, en definitiva.
Es rescalfa l'ambient d'una manera exagerada,
sobretot a la façana litoral del Mediterrani.
No només a Catalunya, al País Valencià també.
Avui s'esperen temperatures que superin amplament els 25 graus.
Bé, això abans passava més puntualment,
i a més a més hi afegim aquestes aglupades d'aire més temperat.
Ens trobem amb aquest panorama de valors
pràcticament a mitjans de març
que són més propis de maig.
Temperatures que avui poden arribar a tocar els 28 graus ben bé.
I a més a més, evidentment, quan són vents aixuts,
van amb humitats molt baixes i amb aquestes ratxes de vent
que fins i tot encara poden arribar a superar
els 70 o 80 quilòmetres per hora.
Com ha de dur això, Jofre?
Mira, la situació de vent avui es manté tot el dia.
S'esperava que la tarda fuixés una mica,
però potser sí que es mantinguin més zones típiques inventades
del camp de Tarragona, a Terres de l'Ebre
i afluixi, per exemple, al sud de les comarques de Barcelona,
però no acaba de desaparèixer aquest vent
i aquesta seguretat de ponent al llarg del dia d'avui.
Per tant, molta precaució en aquest sentit.
Hi ha moltes temperatures que poden disparar-se
a prop dels 26, 27, 28 graus,
amb molts indrets del litoral i el prelitoral.
I a més a més, zones on la sequera
està sent molt i molt important.
De fet, el risc d'incendi més important queda ubicat
a tota la depressió central, comarques del sud de Barcelona,
camp de Tarragona, serra litoral, prelitoral,
Terres de l'Ebre, i és on està fent més vent,
i són zones on l'ambient és més sec.
Per tant, molta precaució al llarg del dia d'avui.
Demà sembla que es trenca una mica aquesta circulació
tan aponentada, tot i que encara farà vent,
i sobretot cap al sud del país, per potser
amb zones més típiques i inventades,
i sobretot el més significatiu és que el rescalfament
de l'aire no serà tan important com avui,
i tot i que seran temperatures molt suaus
amb un núvol baix, amb un ambient una mica més humit,
per tant, un ambient de primavera, amb temperatures elevades
per sobre del que seria habitual, però no una situació
tan extrema com la d'avui.
I si anem més enllà, pocs canvis almenys fins al cap de setmana que ve.
Dimarts passa un front que ajudarà a normalitzar més
el termòmetre, alguns ruixadets, potser al cap de setmana que ve
hi ha esperança que arribi una perturbació i puguin arribar
algunes pluges, a veure si és així, i podem anunciar
que hi haurà més pluges que comencin a fer remetre
aquesta sequera, que ara com ara no se'n veuen.
Fantàstic, Jofre, moltes gràcies, parlem d'aquí una estona.
Fins ara. Fins ara.
Tres quarts i mig de deu del matí, en directe des del taxi
camí de la Sagrada Família, hem passat per Rambla, Catalunya,
som a la Diagonal, ho dic perquè tots aquells uients,
aquestes cinquantena d'uients que ja ens esperen a la Sagrada Família,
ja arribem, ja arribem. Amb el Calpena,
amb la Sagrada Família, ens hem quedat a la Guerra Civil
en un moment en què Barcelona va ser bombardejada.
No sé si en algun moment la Sagrada Família va ser objectiu.
No, en principi els bombardejos de Barcelona
el que pretenien, a part del terror òbvi
que van provocar, era carregar-se
o bé les infraestructures industrials o bé
els òrgans de govern del país.
Vava caure alguna bomba, no era el cas de la Sagrada Família,
no va ser per algun centre de religions,
però en tot cas no va ser buscat per les tropes feixistes, òbviament.
De fet, la Sagrada Família va tenir sort que no li va passar
com a altres esglésies, com la de Granollers, que va ser desmuntada
pedra a pedra, no va quedar res i després, anys després,
seria més o menys reconstruïda. La Sagrada Família
en cap moment es va plantejar la deconstrucció de la
basílica durant la Guerra Civil.
Bé, és a saber que hagués passat amb altres circumstàncies.
Diries que és un temple, un monument
de consens o aquestes crítiques també, perquè
George Orwell la va criticar molt durament, no?
I tot largo, li deien, sí, sí.
Parlava de quatre torres en forma d'ampolla de vi.
Clar, en fi, no és de consens des del moment
en què hi ha moltíssima gent que ja de sortida
va ser molt criticada. Quan es planteja
construir-la mitjans del segle XIX i comença a construir-la
a finals, es planteja com un temple
expiatori. El concepte d'expiatori és per
redimir els pecats d'una ciutat.
Tenint en compte que Barcelona és l'única ciutat del món que jo sàpiga
que té dos temples expiatoris, o sigui que tenim
els barcelonins un doble pecat constant, no?
Llavors, ja només aquest concepte de redenció d'uns
pecats suposats a una ciutat ja han sigut sempre
molt polèmics, i per tant, de sortir d'això
no ha agradat mai. Ara, de fet, s'ha convertit, a part
de les qüestions espirituals i religioses,
s'ha convertit en una icona turística. Llavors, això
tampoc, com sabem, genera grans consensos.
La Sal Família, potser, probablement, és l'obra
de gaudir, si és de gaudir, més polèmica
de totes. Què vols dir si és que és de gaudir?
Per què ho ha deixat de ser en el moment en què ell no ha pogut acabar?
Molts arquitectes que diuen que no. Que ja no ho és.
Al 25 es va publicar un manifest a l'avantguàrdia
que va signar moltíssima gent, de primer
ordre, com Le Corbusier, per posar-hi un exemple,
òbviament Oriol Buigues, però també Espinàs,
Gabriel Josezela, un munt de gent de tota mena
de querc, etcètera, dient que apareixin ja,
que no reconstruïssin una cosa que no seria
de construir i que deixessin allò que havia fet gaudir
obert i la resta no ho construïssin. Fins i tot
en el final de la seva vida va demanar que
s'enderroqués tota la part que no havia construït
gaudir. O sigui que això, polèmica
per sempre. Esperem que s'acabi un any o l'altre,
però quan s'acabi continua sent polèmica. Hi haurà molta gent
que continuarà negant l'autoria de gaudir de tota l'obra.
Doncs camí de la Sagrada Família. Hem de fer una petita
pausa. Ens actualitzarem les notícies de la Neus Bonet.
Som al carrer Rosselló, al tàxi amb la Ric Calpena,
que és l'arquitecte que ens ha d'explicar quan s'acaben aquestes obres.
Ja ho veurem.
I també amb el Joan Carlin Lamai Canabarro,
el Jordi Puntí, la Marina Porres, un munt d'actuacions que us hem preparat
i tots aquests uients que ja ens esperen.
Calpena, ara tornem perquè vull parlar de L'en Guerra,
que és el teu nou llibre vinculat precisament al Barça,
que avui és notícia. Exacte.
És un llibre d'aquesta Sagrada Família.
Ara tornem, fins ara.
Lluïta. Lluïta. Drets. Drets.
Igualtat. Igualtat.
Per una societat justa, som dones.
Som dones.
Dia Internacional de les Dones, a Catalunya Ràdio i TV3.
Amb la col·laboració de Bacus,
EAE Business School, Manresa Turisme
i el patrocini de Regalateatre.cat,
que t'ofereix la Isla de l'Aire al Teatre Romea.
Literatura i por.
Festival Mòt 2023, del 6 al 25 de març a Girona i a Olot.
Com s'escriu la por?
Ens apropem a les nostres pors a través de la literatura.
Por a la violència, a l'abús, a la malaltia, a la realitat.
Converses entre actors sobre les diferents cares de la por.
Festival Mòt, del 6 al 25 de març a Girona i a Olot.
Els amics de les arts.
Gemma Nierga i Mercè Comas.
Aquesta nit.
Això de tenir bessons té una cosa màgica,
que és que mai et ploren els dos a la vegada.
La natura és sàvia. Primer plora un i després plora un altre.
Pau Guillamet, necessito que vinguis a fer de cangur dels meus fills.
Per molt que tu ja has cuidat molt dels teus,
segur que ho tornes a reviure tot per primer cop.
El programa per pares, mares i famílies
amb criatures entre 0 i 10 anys.
Són les mares i les famílies que estem tot el dia nens amunt, nens avall.
Guits d'excess, amb Pau Guillamet i Txell Bonet.
Cada dissabte a la una del migdia a Catalunya Ràdio.
Benvinguda, benvingut.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Fins aquí el programa d'avui.