Són les 10.
El suplement.
En Roger escapa.
Mèxic suspèn les relacions amb l'Equador
després que la policia hagi assaltat la seva ambaixada a Quito.
Bon dia, Raül Flores.
Bon dia, Roger.
Sí, en la sant l'Equador ha detingut l'exvicepresident del país, Jorge Glas.
Els agents han entrat per la força a la seu de la diplomàcia
on Glas es trobava refugiat des del passat 17 de desembre
tramitant el seu asil.
L'incident ha disparat la tensió entre els dos països sud-americans.
De fet, el president mexicà Andrés Manuel López Obrador
considera que el govern de Daniel Novoa
ha violat el dret internacional i també la sobirania mexicana.
El cap de la Canselleria, Ricardo Canseco,
ha intentat evitar l'entrada i ha estat fins i tot colpejat.
Esto no puede ser. Es la barbarie.
No es posible que violen el recinto diplomático como lo han hecho.
Es la ignomínia para un Estado.
Y esto es totalmente inaceptable.
Nova York ha viscut aquesta nit una rèplica del terratrèmol
que ahir va sacsejar la ciutat sense que hi hagués desperfectes
ni tampoc danys personals.
Terratrèmol de magnitud 4,8 es va registrar poc després de les 10 del matí, hora local.
Unes hores després, al voltant de les 7 de la tarda,
es registrava una rèplica de magnitud 4
que també es va notar als estats pròxims com Nova Jersey.
Més de 320.000 dones ja han recollit els productes menstruals
reutilitzables gratuïts a les farmàcies,
un mes després que es comencessin a distribuir.
Segons ha anunciat la consellera d'Igualtat i Feminismes,
Tania Verge, s'ha superat el mig milió de descàrregues
del codi QR necessari per demanar copes, calces o compreses reutilitzables
en el primer mes d'aquesta mesura,
anunciada pel govern el mes de març per combatre la pobresa menstrual.
Una de les maneres que té el patriarcat de sotmetre a les dones
és precisament el control de la seva sexualitat,
de la nostra sexualitat, de la nostra reproducció
i de no donar-nos informació dels processos fisiològics
que són totalment normals i encara perduren molts mites,
molts tabús, molts silensis al voltant de la menstruació.
I atenció si heu d'agafar el tren aquest cap de setmana a l'R4 de Rodalies.
Avui i demà la línia està tallada entre Vilafranca del Penedès
i Sant Vicenç de Calders per obres del corredor mediterrani.
El servei en aquest tram es cobreix amb autobusos que surten cada mitja hora.
Els horaris es poden consultar a les estacions
i als webs o aplicacions de Rodalies de Catalunya, Renfa i Adif.
I en esports, Damià Aguilar, de què hem d'estar pendents d'aquesta hora?
Bé, destaquem que Max Verstappen sortirà a la posició preferent
de la garella del Gran Premi del Japó de Fórmula 1
amb Checo Pérez al seu costat, la primera fila de Red Bull.
Carlos Sainz sortirà a quart i Fernando Alonso cinquè
la cursa demà a les set del matí.
A Can Barça avui avaluaran l'estat físic de Pedri, Christensen i de Jong
de cara al partit de dimecres que ve a París de la Champions.
El PSG juga a les 9 del vespre partit de Lliga a casa contra el Clermont.
A Sevilla a les 10 d'aquest vespre, final de copa entre l'Atletic Club i el Mallorca.
I en basca d'aquesta matinada que ve l'equip de Memphis Grizzlies de l'NBA
retirarà la samarreta de Marc Gasol que hi va jugar 11 temporades.
El Biel em demana si li podem fer una transferència, tornar a anar a ajust per pagar el lloguer.
Les persones joves són un dels col·lectius més fràgils davant les pujades del preu del lloguer.
Per això s'ha posat en marxa un ajut perquè puguin continuar vivint a casa seva.
L'import dels ajuts varia en funció de l'esforç de cada persona per pagar el lloguer
i també de la situació geogràfica de l'habitatge.
Els joves de fins a 35 anys poden sol·licitar aquest ajut fins al 12 d'abril.
Més informació a habitatge.gencat.cat.
012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Jean-Paul Gaultier, Maria Padinho, Francesc Torralba, Jorge Sanz i Samantha Hudson.
A Colapsa. A TV3 aquesta nit.
Notícia d'última hora. Troben avenços en la recerca cerebral.
Electroencefalofi... Perdó. Enfalografi... Electroencefalografistes. Descobreixen...
Hi ha notícies difícils de donar, però Citroën ho posa fàcil.
Arriben els Easy Days amb condicions especials de finançament fins al 20 d'abril.
I, a més, 10 anys de protecció amb Citroën Tranquilitat.
Citroën.
Condicions a Citroën. Punés.
I ja no pensem que aquí no ens veus. No fa tant temps que ens estimàvem.
I vivíem més breu, menys sense por.
El suplement.
I ens drogava l'organisme d'il·lusió.
I ja no pensem que vam posar en allò més del que disposàvem.
Ens va costar tirar endavant des...
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Quan vam perdre, com vam perdre els papers.
Amb Roger escapa.
L'hora negra.
Maica Navarro.
Passen 5 minuts de les 10 del matí. Maica Navarro, bon dia, bona hora.
Bon dia.
Fent trucades fins a l'últim minut, eh? L'últim segon.
Sí, perquè del cas que volem parlar avui, és veritat que amb un dels advocats presents a la causa,
no el aconseguia localitzar i està viatjant cap a Tailàndia, escenari del cas del que parlarem avui,
i no trobava una persona que en digués dos dades legals i per això volia actualitzar
perquè els nostres oients tinguin l'última hora, l'ultimíssima hora de tot el que està passant.
De seguida, Tailàndia, el judici de Daniel Sánchez, que comença aquest dimarts.
Efectivament.
Però, abans, abans, abans.
Què ha passat a la catedral de Barcelona, Maica?
Escolta, jo ahir reconec que em vaig passar tot el matí esperant el Daniel Alves,
que anés a fitxar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
i ja està, res, és un procediment que forma part d'allò que els majestats li van imposar
com una mesura cautelar per poder estar en llibertat i garantir que no marxarà.
Després hi ha un debat fascinant que un altre dia en parlem,
perquè es va qüestionar si saludava o no saludava un policia, en fi, és igual, passem pàgina.
Però m'arriba una informació d'una font dient-me, escuta'm una cosa, Maica,
ahir a la tarda un gos es va crespir unes quantes oques de Santa Eulàlia.
Hòstia puta.
Cuidao, eh?
Un gos es cola al claustre del temple de Santa Eulàlia, a catedral de Barcelona,
i roma al recinte amb les aus protectores de Santa Eulàlia.
I se les va...
Oqueses, com es diu en català?
Oqueses, sí, sí.
El cas, clar, a mi m'arriba que se l'ha cruxpit, i clar, jo, en fi, en aquests moments,
jo ja m'està imaginant, no un capítol, la Crimson, tota una sèrie,
perquè les oques de Santa Eulàlia no són qualsevols oques,
són les 13 oques que, a més a més,
s'encuiden de protegir el temple de la catedral i de protegir els barcelonins.
Per tant, moto a tres rodes cap a la catedral,
perquè els de successos hem d'anar allà on passen les coses,
i quan vaig arribar, que clar, això és una cosa que...
No feu trampes, eh?
Tu pots anar a la catedral per la porta principal i has de pagar entrada,
o, si vas a posar un espelma a qualsevol dels sants que hi ha al claustre,
tu pots entrar sense pagar.
Ara sí, l'has de dir, l'has de prometre al vigilant de seguretat...
Que poses l'espelma.
No.
Tu ets molt de posar l'espelma.
No, no, no, que no colaràs a la catedral per un dels claustres,
sinó que el que faràs és, escolta, posar espelma o veure les oques,
però no colar-te a la catedral, que això s'ha de pagar.
És el que vas fer.
L'home em va mirar dient-me, no, no, no em vaig colar,
però m'ho va repetir quatre vegades i deia,
escolta, que no, que no em penso colar, que jo només veure les oques...
vaig entrar, de tenir cara sospitosa, tu, jo què sé,
i em vaig posar a comptar les oques, ja em va saber allà,
un, dos, tres, quatre, cinc i...
O torna a començar, un, dos, tres, quatre, cinc i...
Que, per cert, a l'hora que vaig arribar s'estàvem fotent el menú d'enciam
del mercat de la Caterina amb gra d'albó.
Com tu tretze dic, hòstia, però aquí hi estan les tretze?
És veritat que hi havia molta ploma per allà, la cosa...
L'escenari estava com alterat,
allò es veia que ja havia passat alguna cosa.
Hi ha una botigueta molt petita, molt mona, allà al claustre,
i vaig preguntar,
perdoneu, sóc la Maica Navarro de La Vanguardia,
sí, sí, sí, ja et coneixem, tal.
Què va passar ahir, aquí?
Hi ha un gos que s'ha crespit o no?
Tio, no, home, no, no se l'ha crespit, però...
Bé, ara ja, en sèrio,
hi ha un gos d'una veïna del gòtic
que no sé què li ha agafat amb les oques,
que a més a més passeja sense correja
i cada cop, i de tant en tant, se li escapa.
Quan passegen a prop de la catedral,
comença a córrer el gos,
entra pel carrer del bisbe
i el col·lega ja sap com entrar dintre del claustre
i com entrar dintre el recinte de les oques.
I, clar, aquelles oques
que són ja escandaloses, boges,
aquest gos a sobre,
doncs imagina't allà, però bueno, no.
Has titulat Temptativa d'hoquicidi
a la catedral de Barcelona.
Aquest titular l'haig de reconèixer
que jo ahir quan vaig trucar al meu jefe,
el Ramon Sunyer,
perquè el dia hi havia una gran expectació
per si hi havia alguna oca morta
o alguna dentellana,
al final quan vaig tranquil·litzar
el Ramon Sunyer,
que també estava molt amoïnat pel cas,
i vaig dir, escolta,
tant, que estan totes vives,
aquí el gos no...
Que és que les oques tenen unes dentetes,
que cuida, o sigui, no deu ser fàcil,
fotre-li el dintre a una oca.
Home, dents no tenen oca,
el que tenen és un bec.
No, però tenen una coseta,
es veu, vale, tenen un bec,
però hi ha alguna cosa molt afilada,
que, no sé,
algú que sapigui a doques que truqui,
però no, no, no,
alguna cosa tenen més que bec.
O sigui, que les oques tenen dents,
jo crec que això,
Catalunya, aquí,
la gent que hi entén,
devirà amb...
A veure,
doncs no seran dents,
però seran una altra cosa que...
Hosti, m'ho ha dit un responsable
de la Guàrdia Urbana, eh?
No estic parlant així per parlar.
No diré el nom per si de cas.
Però vaja...
Ara la policia també en sap d'oques.
Bueno, escolta,
que va anar a la Guàrdia Urbana, eh?
Cuida-ho, eh?
Que la trucada al 112
d'un Religions del Temple va ser...
Tenim un gos que s'està menjant,
que està mossegant les oques.
I la Guàrdia Urbana, escolta,
prioritat absoluta en aquest moment
per aquest cas.
És que són les oques de Santa Eulàlia.
Tu perquè no ets un home de fer
i ets a Sabadell
i a Sabadell no teniu oques,
ni teniu catedrals,
ni teniu...
Tenim cebes.
Bueno, i el cap molt gros,
no, aquests són els de Mataró.
Bueno, el cas...
No he tingut mai cap nòvio de Sabadell,
per tant no estic molt posada
jo amb el món Sabadell.
Bueno, el cas...
Aleshores, el que m'ha explicat
és que la veïna aquesta se li escava...
Mira que li han posat
una xarxa metàl·lica
sota de la porta per on entra,
però el cabrón del gos,
com és molt llest,
entra, es la va-li a parda,
ja no hi havia ningú
que pogués enganxar el gos,
finalment va arribar la senyora,
el va lligar,
va demanar perdó,
el bisbe li va dir
escolta'm, ja prou allà,
ja no és la primera vegada,
ja se'ns ha colat quatre vegades
i al final doncs ja està.
El titular,
tentativa d'oquesidi,
s'ha de dir que és obra del Ramon Sunyer,
tot i que el Domingo Marchena
em va dir...
Ara fa un moment m'ha donat un altre títol,
l'altre ratiu que era
el juego mortal de la Oca,
el joc mortal de la Oca,
que també m'agrada molt.
I tiro perquè em toca.
I tiro perquè em toca.
Tres minuts per un quart d'onze.
Tailàndia,
el judici Daniel Sancho
per un cas macabre
i ple de girs de guió,
renca aquest dimarts,
acusat d'assassinar,
esquartarà i amagar
les restes del cos
d'un cirurgià colombià,
Edwin Arrieta.
Mira que em pensava
que t'enviarien a Tailàndia.
No, vaja,
la veritat és que
no he seguit el cas
des del primer moment.
Hi ha un desplegament
de companys allà a Tailàndia
que s'han tirat un any allà
fent tota la prèvia.
T'haig de dir que és un cas que...
No ho sé.
Hi ha casos que inexplicable...
Bé, no, clar,
inexplicable no.
Té molts elements
perquè funcioni
mediàticament,
entre cometes,
molt.
O sigui,
funciona, a més,
és molt fàcil veure
quan els temes
mediàticament funcionen.
que funciona molt dir que la gent
s'enganxa
i vol saber
l'última hora.
Aquí hi ha hagut uns personatges,
sobretot,
Cal,
presumpte assassí,
el Daniel,
és fill
d'un dels actors,
jo crec,
més estimats
del panorama espanyol,
del Roberto Sánchez,
un tio molt
carismàtic,
molt estimat,
que a més a més,
i fill també
d'una altra triu...
Rodolfo Sánchez.
Rodolfo Sánchez.
I d'una dona...
I la seva dona ara,
em perdonaràs del nom,
que no el recordo,
també és actriu,
que ara ja no està...
està com retirada.
El Rodolfo Sánchez
i la dona,
ara ho mirem,
sí.
Però no ens en quedem aquí.
No, perquè ho dic,
perquè també va haver-hi elements
en un moment d'una
que tots dos es van enfrontar
amb un litigi
paral·lel
d'acusacions
de maltractament,
ell l'acusava
amb ell i amb ell,
i per tant tenia com derivades.
Però sí,
no, no, no,
la veritat és que ni tan sol
jo ho vaig plantejant
a l'avantguarda
en la Tailàndia.
Però sí,
el judici,
com deies,
comença dimarts
i a més a més
estem parlant d'un judici
on tindrem presència
d'advocats espanyols,
perquè tant el Daniel Sancho
per part de
Manuel García Montes,
que és un històric lletrat
que ha estragiada
i ha portat des d'aquí
en diferit,
entre cometes,
la seva defensa,
com la víctima,
l'Edwin Arrieta,
que és aquest cirurgià colombià
que va ser
presumptament assassinat,
això diu la fiscalia,
i desquarterat
per a aquest jove
que va repartir
els trossos
de la víctima
per diferents
endrets de l'aïlla
la nit de lluna plena
a l'aïlla
de Palawan,
allà a Tailàndia.
És el Honeymoon,
però no és el Honeymoon.
Bueno, de fet,
anaven allà,
havien quedat allà,
el que està confirmat
d'aquests dos eren amants...
Un moment, un moment,
o sigui,
hem de dir encara
presumptament,
en aquest cas,
sí, eh?
No està jutjat.
Però ell mateix va fer
com la reconstrucció
dels fets, no?
Ah, aquí és on estem.
Home, és que clar...
És igual,
tu pots dir,
fins al dia del judici,
jo he matat
a Roger Escapa,
jo l'he matat,
jo l'he matat,
i sempre,
fins que no em condemnin,
de manera ferma,
jo presumptament
hauré matat
a Roger Escapa.
Gran exemple,
gràcies.
És igual que jo ho afirmi,
perquè puc estar condicionada
per algú
perquè ho digui
i en l'últim moment dir,
escolteu,
vaig mentir,
jo no vaig matar
a Roger Escapa.
Per tant,
presumptament,
aquest xaval,
és l'assassí.
De fet,
aquesta reconstrucció
de la que parles
i aquesta confessió
és important
perquè l'advocat,
el que intenta demostrar
en aquest judici
és que tot allò
és nul,
no serveix,
i perquè aquest xaval
va signar
coses que no en tenia
ni punyetera idea
del que deia
i tot allò
que explicava
la reconstrucció,
la traductora
del tailandès
traduïa
el que le sortia
una mica
del potorro,
bàsicament.
Què hi feien
aquesta parella
si és que eren parella?
M'ho trobem malament.
Què hi feien?
Un moment.
Què hi feien
aquesta parella
si és que eren parella
a Tailàndia
amb aquesta nit romàntica
o celebrant
aquesta festa
de la lluna,
no?
aquesta festa
de la lluna plena
el que tenim confirmat
és que el...
Full Moon Party
Full Moon Party
Que pocs Full Moon Party
has fet a la teva vida,
xaval.
Doncs sí,
la veritat és que sí.
Que sí que no has fet.
Que n'he fet poques.
Ja, ja.
Tot això que m'està el bio.
Anant repartint cossos
als quartarats per...
Bueno, és que clar.
Què hi feien?
Què hi feien a Tailàndia?
A veure,
el Daniel Sancho
havia conegut
per les xarxes
aquesta cirurgia colombià,
l'Edwin Arrieta,
es van conèixer,
crec que va ser a Madrid,
i van iniciar
una relació sentimental
i sexual.
Clar, ell,
clar, l'Edwin no es viu
per explicar
com sentia ell la relació.
El que sí que ve
per amics seus
és que ell
estava com emocionat
i estava
content
i que, a més a més,
volia fins i tot
traslladar-se a viure a Madrid
perquè estava il·lusionat
amb aquesta relació sentimental.
Diu que el Daniel
aquí diu que, bueno,
que era una relació
sexual puntual,
bueno, no sé,
feia amics,
diríem la determinada gent.
En qualsevol cas,
s'havien quedat citats
a Tailàndia
amb aquesta illa
per aquesta festa.
Ell tenia nòvia, no?
Bueno, i què?
Que sí, que sí,
que d'acord.
Hòstia puta,
només el Roger
és capaç
i l'he acut
fer aquesta pregunta.
Bueno, però ell
tenia nòvia
o no tenia nòvia?
D'acord, d'acord.
Està,
van-s'hi tallar
a Tailàndia
per fer les seves...
potser si no ho sé.
Jo el que tinc al cap
és uns vídeos horribles
de YouTube
ells fent de cuiner
i un projecte seu
a Tailàndia
d'obrir un canal
a la YouTube
per fer cuina,
però que, en fi,
que no tenia molta...
Molt atractiu no era
el personatge.
Bé, no ho sé.
No, no...
I a més a més,
no t'havia tingut,
es veu,
una adolescència
molt fàcil.
De fet,
en té un parell de causes
pendents judicials
a Espanya
per agressions
i baralles
on l'altra part
havia quedat
bastant tocada
de les hòsties
que havia repartit
el xaval.
En qualsevol cas,
queden citades allà
i el Daniel
arriba primer
i va a un supermercat
i compra estrils,
doncs una...
ganivets grans,
bolses d'escombraries
industrials,
guants,
material
per desinfectar,
per netejar.
Tot allò
ho diu l'acusació
i la fiscalia
i la policia
en el seu moment
que estava preparant
el crim.
O sigui,
que tot allò
estava per meditat.
O sigui,
que no estava preparant
una recepta nova
pels seus vídeos
de YouTube.
En canvi,
ell l'assegura
que tot allò
era tot allò
que necessita
per gravar
un episodi
de cuinar
pel YouTube.
Sí, sí,
és la seva defensa.
En qualsevol cas.
El Marc Ribas
normalment no es posa
aquests guants de plàstic,
quan cuina TV3.
No és una bona...
no és un bon argument
perquè trobaríem
infinitat
de cuiners
que també
fan servir
aquests guants
de làtex
i que són molt...
Ara va posar un exemple.
Que et donen
molta sensibilitat
i que et permeten cuinar
fins i tot
amb el guant.
se'n va dir un exemple.
No, no el diguis
perquè...
No el diguis.
Perquè te l'estàs imaginant,
no?
Sí.
I tota Catalunya també.
Ara,
m'hi xugo el que vulguis
que l'acaba dient.
Vull dir que...
No, no, no, no.
M'he compromès avui
a ser molt obedient.
Bé, el cas.
Queden citats.
Hi ha unes imatges
d'unes càmeres de seguretat
on el Daniel
recull
l'Edwin a l'aeroport.
Se'n van cap a
un apart hotel
de la illa
i
l'Edwin desapareix
i a partir d'aquí
doncs
s'encet una investigació.
La família també
presenta una denúncia
perquè no en sap...
La germana
comença a trucar
a tothom
on està l'Edwin
i en paral·lel
en una...
en una deixalleria
de la illa
uns escombraries
troben una bossa d'escombraries
que s'obre
i troben
un tros
de part del cadàver
i a partir d'aquí
comença una investigació
i es troben determinats...
apareixen restes del cadàver
manca
i no s'ha trobat mai
tota la part central
i això determina
i afelueix
a la defensa
a l'hora de
no trobar
les causes exactes
de com va morir
aquest home.
El judici comença
com deies
el 9 d'abril
es durarà fins al 3 de maig
i la defensa
del Daniel Sancho
el que té
doncs 3
té 3 opcions
una
l'anul·litat
absoluta
de la causa
perquè entenc
que en tot el procés
van haver irregularitats
i perquè no es va garantir
en cap moment
els drets
de l'acusat
doncs per això
perquè mai va
declarar
en el seu idioma
tot i que
ho va fer en anglès
no és el seu idioma
matern
i a més a més
amb una traductora
tailandesa
que els pèrits
contractats
contractats
per la família
del Daniel Sancho
han demostrat
que allò
que traduïa
la dona
no coincidia
amb allò
que ell deia
en anglès
o sigui
li van fer
firmar
una documentació
en tailandès
i mai va tenir
fins fa poc
una còpia
de les diligències
ni en anglès
ni en espanyol
eren en tailandès
per tant
s'entén
que hi ha
irregularitats
l'absolució
la segona opció
que poden lluitar
és
que només estigui acusat
que se'l condemni
per
el desmembrament
desquartarà
el cadàver
perquè
ell defensa
o sigui
ell admet
que el va
desquartar
però
que no el va matar
que va ser
una baralla
i que en aquesta baralla
ell es va golpejar
i el
el dead wind
i que
el Daniel
es va espantar
i que va decidir
desfer-se del cadàver
perquè entenia
que ningú el creuria
i aquí seria
només un any
de condemna
i l'última opció
que també seria
un homicidi imprudent
que en aquesta baralla
l'ed wind
doncs
doncs
té aquest cop
i que serien
vuit anys
i amb aquests
vuit anys
sí que
podria
en fi
ja no estaria
ens quedaria molt llum
d'aquesta cadena
perpètua
bueno
fins i tot
la petició que té
és de pena
de mort
sí però
a Tailàndia
amb la pena
de mort
habitualment
el que fa
el rei
de Tailàndia
aquest personatge
excèntric
raríssim
el que fa és
els indulta
els indulta
els comuta
per cadena
perpètua
hi ha alguna
possibilitat
que
en cas de ser
condemnat
aquesta
condemna
sigui
Espanya
o sigui
compleixi
condemna
quan estem parlant
d'aquestes penes
tan petites
si
les primeres
dos opcions
podria
arribar
a un pacte
amb la fiscalia
i amb el tribunal
de complir
la meitat
de la condemna
a l'estat
amb un centre
penitenciari
espanyol
per tant
això és el que
aquestes
els dos primers
escenaris
aquests són els
escenaris
amb els que
treballarà
el García Montes
a l'altra banda
hi ha un
hi ha uns
advocats
també espanyols
perquè finalment
l'Edwin Arrieta
també ha contractat
uns advocats
d'aquí
els Oriarte
que asseguran
que en cap moment
que tot va ser
premeditat
que va actuar
en premeditació
en premeditació
i que
no només
el va assassinar
sinó que a més a més
el va desquartar
amb la intenció
de fer desaparèixer
el cadàver
que a més a més
ell va anar
després a comissaria
a denunciar
que el seu amic
havia desaparegut
i que aquella nit
se'n va anar a farra
al full mund
a passar-s'ho bé
i que en fi
que no va tindar
cap mena d'escrúpols
per parlar
fins i tot
amb la germana
de la víctima
dient que no en tenia
ni idea
que ell no sabia res
que és veritat
que havien quedat
però que feia dies
que no el veia
i per tant
que havia actuat
amb molta frialtat
i amb molta crueltat
estic llegint
que hi passaran 60 testimonis
a partir d'aquest dimarts
que hi ha també
el seu pare
el pare de Daniel Sancho
l'actor Rodolfo Sancho
vull dir que evidentment
com explicaves
aquesta expectació mediàtica
d'aquest judici
que anirem seguint
també aquests propècies
i a més a més
i a més a més
hi ha els dels elements
que el Big Joke
aquí hi ha un
que era cap de la policia
que en aquests moments
està en compte
Big Joke
és l'antic subinspector
de la policia real
de Tailàndia
un personatge
bastant fonest
fonest
perquè a més a més
ara mateix està acusat
i està apartat
del càrrec
per corrupció
i per tant
és un dels elements
que intenta aprofitar-ne
també la defensa
de l'acusat
per demostrar
que aquest cas
no
a més a més
va fer una roda de premsa
absolutament
esperpèntica
un senyor
que de sobrenom
li posen Big Joke
Big Joke
gran broma
gran broma
de ben estava molt orgullós
d'això
et volia dir alguna cosa
i no sé
oh sí
tu que ets molt del teatre
ves a veure això
del John Paul Gaultier
del Coliseum
l'obra del John Paul Gaultier
musical
espectacular
m'ho apuntaré
hòstia
espectacular
però parlant de musicals
ara farem 50 anys
a Dagoll de Gom
perquè torna Marisal
al setembre
perquè he plorat
no, és plorat o no?
sí, sí
ah, hòstia
veus?
sí, sí, molt bé
és molt inculturada
ets la blanca
ets la blanca
oh
que maca que és aquesta cançó
aniré
ja estan a la vent
de les entrades
ara t'ho explicarà
el Bozzo i companyia
estan aquí
sí, estan aquí
els pots abraçar
i fer petons
i qui farà de Carlos
fes el càsting
o de Saïd
mira, t'imagines
que jo fes de Saïd
i tu de Blanca?
no
que bé que ens ho passaríem
fem una pausa
i ara tornem
el suplement
amb Roger Escapa
per gaudir
i d'uns peus sants
al llarg de la teva
de la vida
assessora't

i etiqueta Eco. Crafted in Japan.
Prova-la a la xarxa de concessionaris
Mazda de Catalunya.
Surt a la recerca de la millor rosa.
Obre't passa cops de colze
a les parades de llibres.
Vés a la caça de la signatura més preuada.
Viu Sant Jordi a Abacus
tot l'abril, amb un 5% de descompte
en llibres i més de 200 signatures
a les nostres llibreries i parades.
Abacus, si tu hi creus,
nosaltres t'hi portem.
Ai, els dilluns! No t'apassionen els dilluns?
El sol brilla amb més força, el mar fa més
olor de mar, la gent somriu...
Com m'agraden els dilluns! I els dijous, també!
Eurodreams, el joc de loteries i apuestas
de l'estado pot fer que els dilluns i els dijous
siguin els teus dies preferits.
Perquè amb Eurodreams pots guanyar
20.000 euros al mes durant 30 anys
i molts premis més.
No t'oblidis d'Eurodreams, perquè si ja hi ha
9 guanyadors a Espanya, tu podries ser el següent.
Eurodreams.
Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Benvinguts a la primera roda de premsa dels nous demòcrates.
Birgitte Neuborg, acabes de fundar un partit.
Per què?
La paraula que defineix millor la democràcia
és el diàleg, però aquest diàleg s'ha perdut.
El que volem els nous demòcrates
és lluitar perquè es aprengui
aquest diàleg.
Borgen, a TV3 diumenge a la nit
després del 30 minuts.
Aquesta i altres sèries
les trobaràs a la plataforma
3CAT. Descarrega-te-la.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
Paraules sonores.
I paraules sordes.
El suplement.
Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem
i amb tu ens connectem.
Som 3CAT.
Cada migdia a Catalunya Ràdio
una experiència immersiva única.
Una ràdio vertiginosa.
Sensacions explosives.
Vine de públic a l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio amb Quim Morales.
Sentiràs l'emoció de la ràdio
com si hi fossis.
Coi, perquè hi seràs.
Escriu-nos a l'última hora
arroba catradiopuntcat
i prepara't per viure l'última hora
en quatre dimensions.
No vindrà ningú, Quim.
És que no vindrà ningú
amb aquest xum-brum-ri...
la gent...
El que estem fent
és espantar els oients.
No, home, no, Joel.
Pitjors coses s'han sentit.
El partit més especial
mereix una TDT especial.
El 21 d'abril
et convidem a viure
al Madrid-Barça
des de la casa SEAT
de Barcelona.
Podràs vibrar
amb el partit en directe
i un cop acabat
participar en el tercer temps.
Viu el clàssic
més especial
amb la comunitat
de la TDT.
Entra a catradiopuntcat
i omple el formulari
per optar
a una de les places
disponibles.
El 21 d'abril
un clàssic
que et farà vibrar.
El 21 d'abril
forma part
de la comunitat
de la TDT.
McDonald's celebra
a Barcelona
la seva primera convenció
global
fora dels Estats Units.
Allí no van
trabajadores,
no hay presencia nuestra.
Se sap que hi ha
una convenció
però no hi ha
cap comunicació directa.
La Maite i el Pedro,
noms ficticis,
fa anys
que treballen
a la cadena.
Gent que està allà
i porta molts anys
sobreviu.
Aquí lo que se mira
no somos las personas,
es un aprovechamiento
de necesidades.
L'expansió
de la multinacional
s'explica
pel model de franquícies,
un model que trontolla.
En un modelo de negocio
que es fraudulento
i no es rentable.
Un model que se sosté
gràcies a la precarietat
dels seus treballadors.
Lo que nosotros llamamos
el manda a distancia.
Vienes cuando yo quiero,
te vas cuando yo quiero,
todo eso les encanta.
Solidaris.
En Mercè Folk.
El model McDonald's.
Franquícies i precarització.
Dissabte,
a les 10 de la nit.
2 quarts d'11.
Ara,
un exercici de nostàlgia.
La nit de Sant Joan
és nit d'alegria.
Per què plorar?
Per què plorar?
Sóc flor de nit,
de dia.
Tots són penes.
Hi ha una noia amb pitana
que prossegueixi la grandesa.
a cop d'error.
A cop d'error vull viure.
A cop d'error
per ser un gran més.
Escaramús.
Escaramús.
La notícia va corrent arreu de França.
I saps si és gris només per fum
o si només ho és per la boira.
el dia es queda sense llum
i amb un perfum com una droga.
Aquest és només un tastet del llegat
que ens deixarà per sempre d'agoll de gom.
Després de 50 anys,
34 espectacles
i gairebé 5 milions d'espectadors,
la històrica companyia plega
i s'acomiada als escenaris
amb una nova adaptació del seu musical
més emblemàtic,
Maricel.
Avui, al suplement,
50 anys d'història
de d'agoll de gom
amb els seus fundadors.
Joan Lluís Botzo,
Anna Rosa Sisquella
i Miquel Pariel.
Bon dia i bon hora.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Com esteu?
Bé, content.
Sí, va ser un dia molt bonic, oi?
És com una espècie de ressaca diferent,
sense veure el còndir.
És que vam fer una roda de premsa
que no havíem fet mai,
que era una roda de premsa
oberta al públic,
perquè vam pensar
que ja que explicaríem
una mica la nostra vida
i faríem les nostres llàgrimes,
doncs volíem que vingués gent
i la veritat,
si es van venir 400 persones,
em sembla 300,
a assistir una mica
a una roda de premsa
que va ser molt maca.
Va ser maca,
es va explicar el programa d'actes
d'aquest 50 aniversari,
que a més de la reposició de Maricel,
doncs també hi ha
el del teatre, crec, d'aquest estiu,
que hem reunit tota una colla
d'actors i actrius
i no sé quants músics.
40 músics, 20...
Bueno, serà allò un...
D'agoll de goms s'acaba, del tot?
Després de Maricel, sí, no?
Sí.
Sí, sí.
Serà l'última vegada
que es farà Maricel?
Jo ho tenim preparat,
ja, pels actes del centenari.
Vull dir que això
ho vés tu apuntant
cap al setembre,
15 de setembre.
del 2074.
Aquest ja guarda'l.
D'acord.
No, el Maricel,
jo penso que, evidentment,
nosaltres sí que és l'última vegada
que el farem,
però jo crec que s'ha convertit
ja en un musical clàssic
que espero,
ja veurem que,
de que d'alguna manera,
algú ho puguem pactar
que més endavant
ho pugui tornar a fer.
O sigui, no nosaltres, però...
El vaixell es guardarà,
per si de cas.
On és el vaixell?
A Gelida?
Ara està de Gelida i Esparreguera.
Ara està el Tocal de Tricicle,
que ens ha cedit el seu local,
perquè el nostre està planíssim,
per arreglar el vaixell,
perquè aquest vaixell,
el que és el cascaron,
que es diu,
és el mateix de sempre
que ha sigut realment brutal
del que ha tingut la durabilitat
que ha tingut...
Bueno, perquè era fet
amb fusta de veritat,
era fet amb tècniques de barra.
Fet com un barco de veritat.
O sigui, va ser un esforç allò.
Sí, però en canvi la motorització,
tot el que són les hidràulics
i tot el que hi ha,
evidentment amb el pas del temps
ja ara s'està arreglant tot això.
Com resumiríeu aquestes cinc dècades?
Miquel.
Llargues.
Ara llargues,
però en el moment es feien curtes.
Jo tinc la sensació que del trio
n'hi ha dos que tenen moltes ganes
de plegar i d'anar cap a casa
i potser n'hi ha una
que encara ho hagués allargat
una mica més.
D'alguna manera,
al Bonso i jo estem jubilats.
Per l'edat, eh?
Per l'edat, però bueno.
Però no és per l'edat,
perquè també podria jubilar.
Si hagués estat per tu,
encara ho haguessis allargat
una mica més?
Probablement sí.
Probablement encara potser
hagués vist...
Perquè jo, per exemple,
a l'últim espetacle que he fet
amb l'alegria que passa
amb un equip molt jove de gent,
doncs segurament
li hauria sigut empenta
per fer una altra cosa.
Però clar,
jo sola ja
amb aquests dos
sangganos com estàs.
Home, no,
sangganos no,
dos persones d'edat
provecta
que mereixen
estar descansant,
jugar a la petanca...
I jo,
a l'alegria que passa,
et vaig fer bastant
al costat
als últims temps,
a les roses.
Sí,
que sí,
que sí.
Perquè clar,
si m'hi fico,
m'hi fico.
Vaig d'un assaig
tres setmanes abans
i ara vaig parar.
I ja vas estar ficat.
Com us heu repartit
els rols
aquestes cinc dècades?
Perquè això ha estat
un triu
que ha funcionat
i a vegades
el consell
que donen els empresaris
és
si has de muntar
una empresa
més de dos,
no.
No,
doncs tres.
Més de dos socis,
no.
Crec que tres
és molt bon número
per desempatar
que altres vegades.
Jo crec que al contrari
que són tres.
O sigui,
dos,
pot ser una...
Jo crec que
si haguéssim sigut dos
ens haguéssim arallat abans.
Tres,
sempre hi ha alguna persona
que desempata.
Sí,
és així.
I llavors fa la majoria
amb una altra
i com que som democràtics
i si dos
pren una decisió,
doncs,
jo crec que funciona això.
Jo crec que és
molt més
gestionable
això,
una empresa
de tres
que una empresa
de dos.
En qualsevol cas
la gent pregunta
l'evolució
del nostre empresarial
i nosaltres hem passat
per moltes fases
tant l'empresa
com nosaltres mateixos
amb els papers.
És a dir,
nosaltres vam començar
que, bueno,
no érem res.
El Miquel Perrier
tenia un carnet
de transportista.
Sense corrent
de conduir
i posaven transport
especial.
No estàvem assegurats
ningú,
només ell,
perquè era obligatori.
Llavors,
això d'aquí
vam passar
que ja vam començar
a dir,
bueno,
els bolos
no se'ls contractaran
i vam fer
una cooperativa.
Vam fer una cooperativa
i durant temps
vam funcionar.
Llavors,
què va passar?
Que amb l'evolució
del temps
gent marxava,
entrava
i llavors deies,
bueno,
ja no és una cooperativa
normal.
Llavors vam fer
una societat anònima
que va ser
quan nosaltres tres
ens vam incorporar.
amb 34 espectacles
que ho hem comptat
de xifra total
pràcticament tots
en català,
amb alguna excepció.
El mar es un desierto
de agua,
un horizonte
sin final,
y sin caminos
que nos guíen,
una inmensa
trampa mortal.
A mi em va sorprendre
molt perquè aquest
no l'havia sentit mai,
la veu fer en castellà
també.
Sí, sí,
nosaltres hem estat
dues temporades
a Madrid,
tampoc no és
que fos,
va anar bé
però no va ser
el d'aquí,
dos anys,
un al 80 i escaig
i l'altre
el 2006.
Hem estat
a Saragossa,
vam estar
també
a Bilbao.
Nosaltres vam fer
el que sempre havíem fet
amb Dagoll de Gom
quan a la llengua
era que
mentre actuéssim
en algun lloc
dels països catalans,
actuàvem en català
perquè enteníem
que qui no ens entengués
doncs que
s'ho fes mirar,
diré,
no?
I quan sortíem
dels països,
però això no només
amb Maricel,
amb Gluts o amb Antaviana
o...
Des de l'inici.
Des de l'inici.
Quan sortíem
de l'àmbit lingüístic
dels països catalans,
aleshores traduíem
i inclús
es donaven setmanes,
jo recordo
amb Antaviana,
en tinc una
de registrada,
una setmana,
que era
Tudela,
Vic,
Segovia,
Teatre Grec.
Antaviana.
Sembla mentida
la poca consideració
que em teniu tots plegats.
En aquesta casa
ningú no m'estima.
Antaviana,
Antaviana,
torna a la taca
dins de la tassa
i que no hagi passat res.
Aquest ets tu,
no ho pots?
Era jo.
Has canviat la veu aquí.
Una miqueta, sí, sí.
1978.
Antaviana va ser
el primer en català.
El primer en català,
crec, Antaviana, no?
Que vau fer?
El primer en català,
el primer musical
que vau fer en català.
Bueno,
Antaviana era
una obra de teatre
amb cançons.
No, però el noble
era en català, també.
El que passa
és que, com que parlava
de l'escola franquista,
evidentment,
es parlava molt
en castellà,
però hi havia...
Molt més en castellà
que en castellà.
Però, en canvi,
hi havia una escena
molt bonica
que era que la mare,
la nena,
li preguntava paraules
a la mare,
que deia
mare,
què vol dir el gazara?
I anava preguntant
paraules.
Vocerío de los moros
al acometer el enemigo.
Sí.
Vull dir,
perquè ja hi havia allà
una cosa
que la nena
no entenia res,
parlava en català a casa
i el procol era castellà.
O sigui,
estava molt ben pensat
aquest muntatge.
Estava molt ben.
Però això que dèiem abans,
havíem fet
en el mateix dia
una funció en català
i una en castellà,
lo qual,
per als actors,
això era tremendo.
Concretament,
a Ells,
jo recordo,
el teatre principal d'Ells
m'ha fet
una funció de cada
el mateix dia.
Surten els números
en català?
Sí, sí,
clar que surten els números,
perfectament.
I per què creieu
que tanta gent...
No, tanta gent no.
Una gent no.
No, vol dir que la gent
diu que no surten els números.
No, a veure,
surten els números,
però surten els números...
Són les companyies de teatre,
sobretot els grans musicals
en català.
La sostenibilitat
passa també
per uns ajuts especials.
Nosaltres tenim
un conveni
amb la Generalitat,
perquè això ens ha permès
subsistir.
Tenim...
Hem fet
cinc sèries de televisió
que ens han donat
molt fuelle
en un moment determinat
econòmic,
perquè hi ha hagut moments...
Perquè nosaltres
tenim molts èxits
i fracassos, eh?
Què vols dir?
La memòria dels cargols,
l'Europa,
que això ha servit també
per finançar després
projectes de teatre, eh?
Nosaltres érem
amb la mateixa empresa...
I també era un moment
en què la tele es pagava
d'una altra manera
que es pagava.
I a més,
no hi havia...
Quan vam començar
amb l'Europa,
l'any 93,
crec que era,
no hi havia privades.
Aleshores,
érem
TV1,
TV2 i TV3.
I cada capítol
ho veiem
més d'un milió de persones.
Sí, sí.
Aleshores,
una vegada
que vam fer
un estudi econòmic
amb una gent aliena,
nosaltres,
van concloure
que sense
els treballs
de TV3
no hauríem pogut
sobreviure.
No hauríem pogut.
O sigui,
us va salvar la tele
d'alguna manera, també.
Sí,
ens anava salvant la tele.
La nit de Sant Joan
és nit d'alegria.
Estrellat de plos,
l'estiu ens arriba.
D'on surt el nom
de Dagoll de Gom?
Això del Joan Oller,
que el cel sigui.
Ell va ser el fundador
juntament amb Josep Parabon
i altres companys
de la companyia
Dagoll de Gom.
I és una pregunta
que ens han fet milions
de vegades.
d'on surt el que vol dir.
Sempre expliquem
una versió
que ni nosaltres mateixos
acabem d'entendre.
Bueno,
ell ho deia.
Ell ho deia.
Que deia, exactament.
Que quan era petit,
molt petit,
a l'escola,
per transferir-se
al plomiller,
el llapis ho deia,
Dagoll de Gom.
Però sona més de goma
que altres coses,
perquè llapis no són així,
ens hi volgui nef,
tampoc.
Però ell deia això, no?
I aquest nom,
clar,
fora de Catalunya,
ens han dit de tot, eh?
Vull dir que això...
Bueno,
i també deia
que va ser un crític
que crec que era el Martí Ferreres,
un crític de teatre,
que era amic del pare
del Joan Uller,
que li va treure
aquest...
Això,
li deia,
senyor Dagollom,
senyor Dagollom,
i llavors es veu que ella
a partir d'aquí
li va fer gràcia.
I ens va encolomar
aquesta...
Aquesta història.
Aquesta història.
Però, com diu el Miquel,
el de...
En sentit de tot.
En una capital
de província sandalosa,
ens van posar
el Gran Dragón.
Sí,
i Dagoll i Dragón,
també.
Dagoll i Dragón.
Però el Gran Dragón
s'ha de tenir
molta imaginació.
Vam arribar a un teatre
que posava
el Gran Dragón
presenta Lux.
Sí.
Això.
On va passar això?
Lux,
el cabot de les estelles.
Crec que era Huelva.
Huelva.
I...
Per què vau triar
els musicals
en el moment
en què tot va néixer?
Va sortir natural,
això.
Bueno,
jo crec que el Joan Uller
ens va deixar
amb una mica l'estigma.
Perquè, de fet,
en un noble era en classe
hi havia una banda sonora.
No hi era musical,
però hi havia una banda
sonora fantàstica.
O sigui,
ell tenia un concepte
molt clar
que el que es diu
ara l'espai sonor
doncs era importantíssim.
Que llavors
no ho feia gairebé ningú.
Vull dir,
perquè ara si ara
tothom posa música
no ho feia gairebé ningú.
Després d'aquí
quan vam fer l'antabiana
ja vam dir
què fem
i llavors
tots estàvem enamorats
del Sisa.
O sigui,
ens encantava.
Era el moment
àlgid del Sisa.
Era un poeta
brutal
i el Pere Caldés,
quan li vam dir
al Pere Caldés
que el Sisa
l'encantava
perquè aquesta mena
de poètica
quotidiana
de surrealista
del Sisa
lligava moltíssim
amb el surrealisme
quotidià
del Caldés
i llavors
aquí li vam encarregar
unes cançons
i llavors
la veritat
és que va ser
un maridatge
podríem dir brutal.
I en l'antabiana
ja feia un maridatge
al Nobre en Classe
perquè a la Gimnopedis
del Setí
surten justament
a l'escena
que hem usat
que parla el Bonzo
de fondo
i hi havia
un dels temes principals
de Nobre en Classe.
Bé, i després
nosaltres vam començar
a anar tots tres
a Londres
i vam començar
a veure musicals
d'aquests
que eren
obnovilants
per nosaltres
coses que aquí
no s'havien vist mai.
No sé, els primers
que vam veure
què va ser.
Fantasma de l'òpera
i Miserables.
I Cats, i Cats també.
Evita, vosaltres, Evita també.
Sí, però que nosaltres
ens regeressen al cap.
Sobretot Miserables.
Miserables i Fantasma de l'Opera
doncs vam dir
que hi ha una manera
de fer teatre musical
molt diferent
del musical americà
que havíem anat veient
més estil Lloan Tons
de Broadway
que era el que jo coneixia.
I Miserables i Fantasma de l'Opera
ens han marcat la vida.
A Londres
aquests musicals
tan icònics
estan sempre programats, no?
Això aquí és impossible,
entenc, no?
Bueno, Maricel,
jo crec que anirà passant.
Ha de ser,
jo crec que
les reposicions
que estan a l'ordre del dia
a tot el món
perquè, a més a més,
aquests tenen la sort
que no ho reposen
només a Londres,
ho reposen a tot el món
perquè quan Londres
ho tornen a fer
ho tornen a fer
gairebé a tot arreu.
Serà,
però si fantasma
que no han parat a Londres.
Però això és l'efecte mateix
de les òperes.
O sigui,
amb el musical
està passant les òperes
sempre reposen,
és a dir,
sobretot què vol la gent?
Doncs quan ve un verde
o quan ve un...
que ja l'ha vist
és que el vol tornar a veure,
és que diu,
bueno, a veure,
deixeu-me ja de posar això
i doneu-me,
bueno,
títols populars.
Doncs, bueno,
això amb els musicals
és el mateix.
A cada equis temps
hi ha una generació,
una generació nova.
Sóc flor de nit
sota la lluna
que canto...
I no us demanen
de tornar a fer flor de nit?
No.
Sí,
que ens ho demanen,
però demanen
en sèrio,
diríem,
que ens diuen
per què no feu flor de nit?
No vol dir
que no ens ho paguen,
no ens ho paguen.
No,
ningú ens diu,
escolta,
aquí teniu.
No,
no,
no,
no,
no,
no,
allò,
vam projectar-ho
pel Teatre Nacional.
Quan feia 25 anys
del flor de nit,
em sembla.
O també era un
del bàsquet Montalbán.
O que s'havia mort al bàsquet.
Sí.
I ho vam anar
a presentar allà
i ens van sortir
amb llargues d'aquelles
de, bueno,
sí,
avorem...
Com va ser treballar
amb el bàsquet Montalbán?
Molt agradable,
molt fàcil.
Meravellós,
meravellós.
Jo en tinc un record,
jo penso que és la persona,
bueno,
el Bonzo l'ha conegut més,
eh?
La persona més sàvia
que ha tingut a la mateixa taula
durant mesos
i que t'escolta
i et fa cas,
això
és meravellós
i aquest home ho feia.
Sí,
és que el bàsquet
jo crec que
tenia moltes ganes
de treballar.
Els escritors
són molt solitaris,
vull dir que estan allà
escrivint a casa seva i tal.
Llavors,
clar,
nosaltres érem molt més joves
i li feien molta il·lusió
compartir amb nosaltres
una cosa que ahir els hi deia
als actors,
que els hi deia
que els...
estava encantada
de treballar amb gent jove
perquè quan estàs treballant
amb gent jove
de repente
desapareix la teva edat
i tu et creus que ets jove.
Però és mentida,
però en aquest trato
tu penses
si al bàsquet li passava això,
o sigui,
venia allà
amb una il·lusió
i quan venia el Guinovar
i tocava un piano,
teníem un piano
al nostre despatx
i ens presentava una cançó
i ens presentava una cançó,
per exemple,
amb la seva lletra,
i llavors tocava
i estàvem tots allà
que allò era un moment màgic,
no?
Això passava l'any 1992,
Jocs Olímpics,
sou una mica nostàlgics o no?
Jo no,
jo personalment
no soc gens nostàlgic,
no, no,
no em serveix de res,
la nostàlgia,
no l'aplico gaire,
no,
la meva vida.
I quan mirar una mica
aquest camí d'aquests 50 anys
i mires enrere,
dius,
uf,
home,
dius,
hòstia,
quants quilòmetres que hem fet,
quantes milles nàutiques
que hem recorregut,
quantes funcions que hem fet,
i també que és el dia a dia,
és que clar,
quan ho mires de lluny,
ho mires de lluny,
però quan tu ho vius,
és dia a dia,
i el dia a dia pot ser,
doncs,
dos dies seguits
d'autopista
anant a Huelva,
no?
I de totes maneres,
que vam fer un vídeo,
que vam fer un vídeo recopilatori
de la vida fora de l'escenari,
quan vas veient
tots els sopars,
muntatges,
viatges i tal,
de repent dius,
de cop ho veus un que dius,
tot això hem fet,
perquè clar,
quan ho estàs fent
no te'n dones compte,
i quan ho veus tot juntet,
dius,
jolín,
quanta gent.
El gran micador
que estipuli
per qui d'anida
el grumor
va fer un decret
prohibint el fet
que els homes
flirtegeixi
i violes
l'ordre reial
i flirtegeixi
com és normal
excepte amb vincle
conjugal
que el cap mal dit
tallessi
Aquest eres tu?
Un d'ells és jo,
sí.
En teniu alguna de preferida?
Del micado.
Del micado
o d'aquests 34 espectacles
que heu fet?
Uf,
jo en tinc moltes,
però algunes
no són
no són originals nostres.
Per exemple,
el Solheim
per mi és un dels espectacles
més rodons que em sé.
amb un repartiment
meravellós
i que no va tenir l'èxit
que esperàvem que tingués.
Però per mi,
aquella música,
sentit-la en català
i a casa nostra
amb un repartiment brutal,
meravellós.
I tu, Bosa?
Sumo força
boscos en dins.
Va ser un treball
estupendor.
També jo tinc
molta,
li tinc molt record
a Poe.
Saps què passa?
Que nosaltres,
Maricel,
li estem eternament agraïts,
però ens ha tapat
molt tot l'altre.
Hi ha autors
de novel·la
que els hi passa,
això.
Un gran èxit
tapa
tots els altres treballs.
Això,
de vegades,
sap una miqueta de greu,
ho saps?
És l'espineta clavada
que us emporteu?
No, no, no,
no, no,
no té categoria
d'espineta.
Amb alguna altra espineta
us deveu endur?
Però l'espineta
és el fa de nit,
que ens pensàvem
que seria com el Maricel
i no ho va ser.
Aquestes.
És amb gastar
tot el que tenia vivès
i després no va funcionar.
I a més va coincidir
amb la reforma
del Teatre Victòria.
O sigui,
amb Flor de Nindal
van sortir els números.
No, gens,
per això vam fer historietres
després,
per poder-nos veure...
Això jo crec
que amb les grans produccions
i jo no només crec
que en teatre
sinó en cinema també,
passa això a tu,
d'alguna manera
acabes de tenir un èxit
on t'ha anat
molt econòmicament bé,
t'animes moltíssim,
dius,
ara vaig a posar
tota sobre la taula,
ens vam gastar
moltíssims diners,
va coincidir
amb això
que eren les obres
del Victòria
que van retreçar
i llavors,
clar,
quan va arribar
no va tenir...
També a vegades
és el moment,
vam estrenar
en un mal moment
perquè com que es va
retreçar tot,
era el 92
però vam estrenar
cap a l'estiu,
no?
Sí,
a l'abril.
A l'abril.
Que no és un bon moment
per estrenar
i aquestes coses
a vegades són això,
i llavors
en canvi hi ha
moltíssima gent
que diu
que és el millor
que hem fet.
I a més,
el 92
coincidia
que era
l'Expo de Sevilla
i Madrid
feia els 500 anys
del Descobriment d'Amèrica
i al principi
havíem de fer
entre els tres,
Sevilla,
Madrid i tal,
però el retreçar
el mitjany,
els altres van desapareixer
i els fiu cada sols.
Tu en tens
alguna de preferida?
Home,
jo en tinc moltes,
però mira,
n'hi ha una molt bonica
que és l'última cançó
d'Antaviana,
que,
no,
perdó,
de la nit de Sant Joan,
que és
Jo no sé pas
on és la clau del foc.
La clau del foc.
La clau del foc.
I després,
Carles Sabater
passarà per sempre més
pel record
de ser la veu
i l'ànima de Sau,
però,
quan va morir,
estava fent això,
no?
Sí.
I quin pirata honrat
s'haurà sentit
més culpable
i s'haurà vist rescatat
per un cor tan dolç
i amable.
Com brilla sol
d'embol de cel,
la sorra té un color
també les erres
creixen pel camí,
potser va ploure
va i feïta.
Us en recordeu,
del Carles?
Home, moltíssim.
Era una persona meravellosa,
molt professional,
estava entregadíssim,
va ser un...
I cantava com una Angela, eh?
I, a més,
va tenir aquesta cosa
que em semblava de dir,
bueno,
un rock era,
pot fer un musical,
que és una opereta
de Gilbert i Sullivan,
i sí, sí, sí,
o sigui,
funcionava meravellosament bé
i, evidentment,
totes les nenes
i tots els nens
s'enamoraven
del Carles Sabater.
Sí, sí,
va ser una experiència
molt bonica
i estic,
segur que si en Carles
no hagués mort
haguéssim treballat més
perquè ell es va sentir
molt i molt a gust
amb nosaltres,
es va crear
una corrent de simpatia
molt forta
entre la companyia
i ell
i haguéssim fet més coses,
n'estic seguríssim.
De fet,
el dia que...
Perdó,
ell estava una mica
en un moment
de disjuntiva
perquè tenia dos amors
que eren al teatre
i era a Saú, no?
Dos amors professionals
perquè després
amors sentimentals
en tenia uns quants més,
també.
Bé, amb això
jo no hi era,
direm, eh?
Jo aquí no entraré
ni sortiré.
però amb els amors professionals
jo inclús tinc una mica
la teoria
que en el moment
de la seva mort
ell estava
més pensant
en tirar cap al teatre
que cap
en seguir amb el rock.
Jo crec.
I vull passar també
per tots aquests musicals
que heu anat fent
una mica més recents
que els hem resumit
amb aquesta peça.
La vida et passa
pel davant
però igual que passa
ja s'escapa
El dia de la partida
La mitja vida
conmunt
Escaramús
Escaramús
La notícia va corrent
arreu de França
Bye, bye, monstra
Bye, bye, bye
Bye, bye, monstra
Bye, bye, bye
A cop de rock
vull dir-te
A cop de rock
per ser-ho de més
Just poder recordar
aquests que van passar
Potser
A cop de rock
Què fareu a partir d'ara?
Jo aquest migdia
t'he pensat
de fer
per callar el pil-pil
Jo, bueno, pensar
el que m'espera
aquest estiu
que serà martiginós
Perquè estaràs
també involucrat
amb el Maris
el del setembre
Sí, sí, sí
Aquesta vegada
m'hi involucro
absolutament
Tot i que la direcció
original és del Bonzo
sempre
Aquesta vegada
M'ho estic mirant
des de la
des de la
des de la
des de l'amfiteatre
Des de l'amfiteatre
L'adricionament
de l'anarosa
i jo
Per tant
després d'un temps
de relax
M'espera
Però el que no se'n recorda
el Bonzo
és que nosaltres
tres sortirem
a la gala
Com que vol dir
que no me la recordo
si eh
No, però dius
que a part del
Baquell al pil-pil
sortiràs a la gala
Però projecte immediat
és el Baquell al pil-pil
Sortirem a la gala
els tres
que hem presentat
dos moments
dintre de la gala
que el Dani Anglès
ha pensat
amb la nostra aparició
que sortirem allà
a fer un comiat
en directe
aquests tres dies
del públic
Perquè ha fet
aquesta gala
ha pretès ser
un homenatge
al nostre públic
Vull dir que
nosaltres
la veritat
és que ens hem donat
que hem tingut gent
que des del noble
l'Arenclà
se't diu
que ens segueix
Vull dir
alguns han mort
pobrets
però vull dir
que hi ha
molta gent
que ens segueix
i llavors
aquesta gent
que ha tingut
aquesta fidelització
aquesta cosa
d'anar seguint
una companyia
que és molt important
que la gent
d'alguna manera
vagi seguint
els actors
vagi seguint
les companyies
fidelitzi una mica
els seus gustos
i si un no és tan
si un no és tan
bo al proper
segur que serà millor
i bueno
aquesta gent
li volem donar
aquest retorn d'agraïment
amb aquesta festa
del grec
Us sembla bé
que acabem
amb la clau de foc?
Que ja em dèieu
que era una
de les vostres assenyalades
Em sembla
que ens acomiadarem
també
al grec
oi?
Sí
Veus que bé
Doncs amb el Cisa
i la nit de Sant Joan
us diem adeu-siau
molta sort
gràcies per aquests 50 anys
crec que parlo
en nom de molta gent
i un superèxit
també per aquest últim
retorn de Maricel
avui el suplement
el Joan Lluís Botzo
l'Anna Rosa Sisquella
i el Miquel Pariel
les tres ànimes
de Goll de Gom
ara que han complert mig segle
una abraçada
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
a la veu-siau
a la veu-siau
aquesta nit
a la veu-siau
a la veu-siau
a la veu-siau
a la veu-siau
a la veu-siau
a la veu-siau
avui-siau
a la veu-siau
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
I després de les notícies de les 11
Arriba el comunista
Sous-titrage Société Radio-Canada
I com és que no tens entrada a la Viquipèdia?
La farem? La farem? No sé si la va fer ell.
L'endemà es va encarregar.
Ja vas encarregar. Clar, tu aquestes coses
no s'encarrees, no?
Jo ho externalitzo.
12 euros al cap de setmana.
Entrades a circuitcat.com
Som un equip capaç de guanyar
pel seu rival.
Més que una història d'èxit.
El boom Girona ha sigut brutal.
Un fenomen social.
Si el meu pare
trobés tornar a néixer
es moriria de cor.
Ara estem parlant
de Champions League, no?
Que ens ho creiem!
Orgull Gironí.
30 minuts.
A TV3, diumenge a la nit.
Catalunya migdia.
Benvinguts a les dues.
Catalunya migdia.
Record històric.
El primer que regula
la intel·ligència artificial.
L'informatiu de referència
del cap de setmana.
Visibilitza totes les dones
Per seguir el fil
del que passa aquí
i al món.
Situació catastròfica
que es viu a casa.
Al cap de setmana
connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera
a les pròximes hores?
El que matxa
de les satelites
veu el cel.
Catalunya migdia
amb Neus Bonet
i els esports
amb Maria Guixat.
Dissabte i diumenge
a les dues del migdia.
Aquest cap de setmana
el tot gira
ens preparem
per a la tempesta.
Ens preparem
per al PSG PASC.
Analitzarem
l'eliminatòria
des de tots els angles.
Com s'atura Mbappé?
Com es pot fer mal
al PSG de Luis Enrique?
També descobrirem
la història
del club antagònic
del PSG,
el Red Star de París.
Un cap de setmana
sense futbol de primera
però amb el retorn
de la nostra selecció.
Des de Paramós
la selecció femenina
contra el Paraguay.
A més,
us explicarem
l'espanyol Albacete de segona
i el clàssic
de la Lliga ACB
des del Palau
Barça-Madrid.
Tot gira.
Dissabte i diumenge
a partir de les 4 de la tarda
amb David Clopés.