Són les 10.
El suplement.
Amb Roger escapa.
Neus Bonet, bon dia de nou.
Bon dia. Les últimes hores destaquem la situació a l'assetjada a Gaza,
perquè ja és caòtica.
Segons les Nacions Unides, milers de palestins estan assaltant els seus magatzems
i centres de distribució a la recerca de productes bàsics.
Cada hora que passar, la crisi humanitària s'agreu ja a la franja,
on hi ha atrapats més de dos milions de persones sense llum ni aigua ni aliments.
Els tanks i les tropes israelianes continuen endavant amb la invasió per terra
i l'artilleria i l'aviació continuen bombardejant les ciutats.
Jerusalem, Roser, Oliver, Olivella, bon dia.
Bon dia. A poc a poc, Gaza comença a recuperar el servei de telefonia i internet.
Així ho ha anunciat la companyia de comunicacions Palestina,
que està reparant els danys a la xarxa provocats pels bombardejos israelians.
Uns atacs que no paren d'intensificar-se.
L'exèrcit assegura que en les últimes 24 hores ha atacat més de 450 objectius de Hamas a la franja.
Ho fan per aire i també per terra,
ja que Israel ha ampliat les seves operacions terrestres amb l'entrada de tropes adicionals.
Benjamin Netanyahu va confirmar ahir al vespre que ha començat la segona fase de la guerra,
que segons va anunciar serà llarga i difícil.
Roser, Oliver, Olivella, Catalunya Ràdio, Jerusalem.
El raper Baltònic ja ha arribat a Palma després de més de 5 anys d'exili a Bèlgica
i un cop ha prescrit la seva condemna de 3 anys i mig per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona.
Una trentena de persones, entre familiars i amics, li han donat la benvinguda fa una estona.
Palma, Catarina, Carmany, bon dia.
Bon dia.
Baltònic ha arribat entre crits de benvinguda, braçades i llàgrimes,
sobretot en els braços de la seva germana i de la seva padrina.
visiblement emocionat i després de gairebé 6 anys sense trepitjar Mallorca,
assumeix errors, denuncia que queda molt per fer en defensa de la llibertat d'expressió
i afirma que el primer que vol fer és respirar l'aire de la tramuntana
i menjar productes de la terra.
S'ha mostrat molt agraït.
També és una pena haver arribat aquí,
no perquè Espanya ha fet autocrítica
i ha acceptat que com és un error condemnant cantants
i ha acceptat que hi ha una falla en el seu sistema democràtic
i en la llibertat d'expressió,
sinó que ha tornat perquè ha prescrit
i en canvi altres països com Bèlgica
sí que han estat capaços de modificar el seu codi penal
i eliminar les injúries o la corona.
Des d'aquí prepararà el judici que té a Andalusia
per un concert que hi va fer
i continuarà tenint la residència a Bèlgica
on treballa però ara ja lliure de moviments.
Catalina Carman Jaume, Catalunya Ràdio,
són Sant Joan.
I avui ens hem llevat amb la notícia de la mort
als 54 anys de Matthew Perry,
al Chandler Bing, de Friends.
La policia ha trobat el seu cos de matinada
al jacuzzi de casa seva,
segons han explicat mitjans nord-americans.
Els primers indicis apunten que podria haver mort
ofegat arran d'un atac de cor.
A lloc dels fets no s'hi han trobat senyals
de violència ni tampoc de drogues.
I avui, 29 d'octubre, és el Dia Mundial delictus,
una malaltia que es presenta sense avisar
quan una artèria es tapona o es trenca.
La sang deixa d'arribar al cap
i les cèl·lules del cervell comencen a morir.
Segons dades de l'Organització Mundial delictus,
una de cada quatre persones en tindrà un.
A Catalunya, les xifres es mantenen estables
amb un repunt a l'alça,
com ha explicat a Catalunya Ràdio la doctora
Pere de la Ossa.
Jo diria que és bastant estable.
Hi ha una tendència a anar a més
perquè la gent viu més anys.
El que sí que hem vist és que, en canvi,
es redueix la mortalitat i les seqüeles,
perquè cada vegada van sent més amb els tractaments
i fer que el dany sigui menor.
Aleshores, tot i que sí que veiem cada vegada
potser més ictus perquè la gent cada vegada és més gran,
sí que podem dir que les seqüeles i la mortalitat
d'aquesta malaltia, any rere any,
van una miqueta a menys.
Què destaca a aquesta hora de l'actualitat esportiva?
Ho sabrem ara mateix. Albert Benet, bon dia.
Bon dia. Destaca que Jorge Martín
acaba de guanyar la cursa de MotoGP
del Gran Premi de Tailàndia,
una d'aquelles curses vibrants
i que ha transmès pel web i lab de Catalunya Ràdio
el Damià Aguilar. Damià, bon dia.
Bon dia. Final d'infart amb Martín
que ha superat Binder i Banyalla per dues dècimes.
Només que Binder l'han sancionat
i li donen la segona posició a Peco Banyalla.
A la general, Banyalla té només 13 punts
més que a Jorge Martín
i encara en queden 75 per jugar.
Els catalans, cinquè Alex Espargaró,
setè Marc Márquez, fora dels punts Pol Espargaró,
abandonament de Vinyales i caiguda d'Alex Márquez.
Falten 3 curses la pròxima a Malàisia en 15 dies.
El Barça queda a 4 punts
del Madrid i del Girona a la Lliga de Futbol
després de la derrota per 1 a 2
en el clàssic de Montjuïc.
Bellingham amb dos gols a la segona part,
el segon al descompte,
va remuntar la Diana de Gundogan
a la primera part.
Avui el Barça caurà a la quarta posició
si l'Atlètic de Madrid guanya a l'Aleves.
ara mateix és tercer amb 24 punts
pels 28 del Madrid i el Girona.
L'equip madridista és líder
per la diferència de gols.
L'Espanyol queda a dos punts de l'ascens directe
després de perdre el camp de l'esporting de Gijón
per 2 a 0 en la tretzena jornada
de Lliga de la segona divisió.
És la segona derrota consecutiva,
la tercera en 4 partits.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
amb Roger es capa.
10 i 6.
Ah, famoso, Alejandro Sán, fruta, albaricoques, marca, H&M.
S, País.
Santander.
Santander.
N, Jai, Madrid.
Famoso con la N.
Marta Sánchez.
Marta Sánchez.
Marca, MMV, Animal, Murciégalo.
Toma ya.
La setmana tràgica.
A Londres hi tenim el Leon Cindreu,
columnista al Wall Street Journal.
Bon dia i bona hora, Leon.
Bon dia.
I el Toni Rodon, que és doctor,
ho veu en Ciències Polítiques i investigador
a la London School of Economics,
professor de l'UPF.
Hola, Toni.
Mal dia i mal hora.
Mal dia i mal hora, i tant.
Ja ho pots ben dir.
Us vau veure junts el clàssic o no?
No, no.
Crec que en John tenia un afer més important.
Eh, John?
Sí.
Sort que me'ho vaig perdre, també et dic, eh?
Jo tenia una festa d'aniversari d'una nena de dos anys.
I vaig haver-hi d'anar.
Et van contraprogramar el clàssic, eh?
Sí.
I el problema és que en cert moment,
quan vaig consultar el resultat cap al final,
vaig maleir en veu alta i tothom es va girar.
en aquells moments una mica, eh?
Fa una mica de vergonya.
També t'he de dir,
ja tenim Halloween aquí, eh?
Perquè tots els nens anaven disfressats de Halloween.
És horrorós.
Aquí també el problema és que no cal la Londres per tenir Halloween.
Vas a Segons On i ja ho tens aquí.
Però les disfresses estan tendint a una creativitat una mica morbosa, eh?
Hi havia un nen...
Sí.
Deu-me'n que us ho digui.
Disfressat de tripulant de la llançadora Challenger.
Carai.
Amb dos anys?
Amb dos anys?
Aquell en devia tenir tres.
Clar, això és una mica com anar disfressat d'accidentat del metro de València, eh?
O sigui...
Que passa que deu haver-hi una competició i on entre els pares, no?
A veure qui disfressa millor la seva criatura.
Clar, clar, però potser que fem un zombi a l'ús, no?
Més que no...
En fi...
Què més hi havia en aquesta festa d'aniversari dels dos anys?
Ah, doncs bé, hi ha molts nens.
Molts nens i allò...
Se't veu entusiasmat, eh? Realment se't veu entusiasmat.
Ah, sí, home.
Sí, ja saps que això sempre és el que esperes, no?
És aquell moment que esperes com a pare quan tens una criatura,
que és que comenci ja les festes d'aniversari.
I aquesta setmana a la Llar d'Infants també hi ha una activitat diferent cada dia?
Perquè a Catalunya sí que passa això, eh?
O almenys a la Llar d'Infants on va el meu crió.
Ah, sí?
Sí, sí.
Per què?
No sé, perquè és setmana especial castanyada.
El que passa és que veig que fan un híbrid entre castanyada i Halloween, eh?
Clar, si no es pot aturar, no? Halloween...
Hi ha la castanyera, es fan els panellets,
però veig que també hi ha una mica d'efervescència Halloween.
Vull dir que...
Clar, clar, clar.
Acabarem marejats.
Bé, doncs aquesta és la situació.
Tu, Toni, sí que vas veure el partit, eh?
Sí, mal dia.
Anava amb el Barça, òbviament, fatal.
Després anava amb Nova Zelanda, fatal.
I avui, pel canvi d'hora, a les 5 ja estava com un mussol.
Per tant, avui crec que no sortiria de casa.
Amb Nova Zelanda anaves?
Sí, sí, sí, sí.
Vam anar a veure el partit després per una mica rescabalar-nos al Barça.
I sí, sí, anava amb Nova Zelanda.
Per què? Per alguna raó?
No, no.
Mira, perquè havia vist alguns partits
i tinc alguns amics que li donaven suport i res.
Una mica per contagi, eh?
No pas amb molt de sentiment, també ho he de dir.
De seguida entrem en matèria.
Avui parlarem d'avions.
De seguida entendrem per què.
Però abans us vull preguntar per aquesta operació del Barça,
posant a la venda els antics seients de plàstic que hi havia al Camp Nou,
que recordem està en plena remodelació.
Hi ha tres modalitats diferents de seients.
No sé si heu vist algun dels anuncis.
Un seient sobre un suport.
No s'hi pot seure.
Només és una decoració que val 100 euros.
Després hi ha un seient sobre una estructura petita de fusta.
Aquí sí que s'hi pot seure
si es col·loca sobre una plataforma elevada.
El preu, en aquest cas, és de 120 euros.
I després hi ha el seient més car,
que és el seient de plàstic sobre una estructura de fusta amb quatre potes,
que costa 300 euros.
És un seient original de l'antí Cap Nou, eh?
Us el comprariu, algun d'aquests tres?
Per què no?
Sí, sí.
Fa il·lusió.
Sí, està bé, això,
perquè en aquest programa a vegades n'hem fet alguna mica de mofa,
però més enllà d'això sí que es va demostrant
amb tot aquest merchandising paral·lel, diguéssim,
siguin samarretes, siguin seients,
que bé, tenint en compte la situació econòmica del club,
doncs bé, tot suma, no?
El que no sé i on,
si això en el compte global dels resultats
pot fer algun tipus de contribució positiva,
això ja no ho tinc tan clar.
No, i sospito que no ens ho desglossaran,
perquè aquests comptes són sempre una mica generals, eh?
No acaben d'indicar-te exactament d'on ve què.
Entenc que això s'assumirà a això del Barça Licensing and Merchandising,
que és una de les principals fonts d'ingressos del club.
Però és una bona idea, jo crec.
Aquí al final intentar fer una mica de caixa amb la nostàlgia està bé,
i al final, a veure, crec que depèn d'on visquis.
Jo no sé si al meu pis m'hi cabria,
però segons on visquis no està malament.
A vegades poder posar alguna cosa així al menjador
pot tenir certa gràcia.
També crec, si he sentit bé,
que també venen algun altre objecte de col·leccionista.
Trossos de gespa de l'últim partit del Camp Nou contra el Mallorca, crec.
Sí.
I algun objecte firmat directament per jugadors,
braçalets de capità, etcètera.
Clar, que això ja va per milers d'euros algun d'aquests.
Això sí que ja és més, no?, per col·leccionista una mica allò,
bé, no ho sé, amb calés per cremar, no?,
però no ho sé, jo crec que segur que hi ha gent que per 100 euros li fa gràcia, no?,
un seient del Camp Nou.
Sí, a més a més, aquí recordem que el Barça,
i de fet tots els equips de futbol,
una forma de generar també afició i de generar una massa social,
no només pel present sinó pel futur,
és oferir tota aquesta mena de productes, més enllà, entenc, del futbol.
Per exemple, jo recordo un reportatge que es va fer fa uns quants anys
de la quantitat de gent que demanava casar-se al Camp Nou
perquè ho considerava un lloc especial,
o fins i tot, quan algú moria,
posar-hi algun tipus de placa o repartir-hi les cendres.
Per tant, és cert, no?, que hi ha molt de connexió emocional
i a vegades aquesta connexió emocional ve del passat,
com diguéssim la generació dels meus pares,
o fins i tot la nostra, que pel que va passar al país
tenim aquesta connexió amb el club,
però amb les noves generacions també t'ho has de currar una mica, no?,
també te l'has de crear, i això és una bona notícia, entenc.
Avui, a la Setmana Tràgica, parlem d'avions.
Un dels acords que han arribat al PSOE Sumar,
que han presentat aquesta setmana per formar govern a Espanya,
és l'eliminació dels vols domèstics curs.
De moment és una declaració d'intencions,
veurem què acaba passant.
El matís és que es volen eliminar els vols domèstics curs
que tinguin alternativa en tren.
Clar, això ens fa pensar directament amb el pont aèr
entre Barcelona i Madrid, per exemple, i on?
Sí, a veure, això és un calc d'una mesura
que segurament recordareu perquè en vam parlar una mica
en aquest programa, en el seu dia,
que va anunciar el 2020 França,
i que de fet es va començar a aplicar aquest maig passat,
i es basa, com tu dius, en suprimir rutes,
en què l'alternativa en tren tarda dues hores i mitja o menys.
I sovint, aquí, quan s'ha informat d'aquest acord
entre aquests dos partits,
s'ha parlat d'unes xifres, d'un estudi recent elaborat
per la Plataforma Ecologistes en Acció,
que afirma que hi ha 11 rutes aèries
que són importants i que compleixen aquest verem
i que, si s'eliminessin, s'estalviaria entre el 30 i el 40%
de les emissions dels vols domèstics peninsulars,
que serien prop d'un 10% de les emissions
del conjunt del transport aèri a l'estat espanyol.
I si mirem aquestes 11 rutes,
com tu bé deies,
hi tenim la principal, que és Madrid-Barcelona,
que va transportar abans del Covid
dos milions i mitja persones,
i després tenim a la Corunya-Madrid, Madrid-Sevilla,
Madrid-València, Alacant-Madrid,
Barcelona-València, Madrid-Màlaga, Madrid-Pamplona,
Santiago de Compostela-Madrid, Granada-Madrid
i Logroño-Madrid.
Segur que escoltant aquesta llista,
els oients perceptius,
hauran notat que dic molt Madrid,
perquè de les rutes esmentades
només n'hi ha una que no contenia
la paraula Madrid, que és Barcelona-València,
que l'opera Er Nostrum,
Iberia Regional,
i que la podeu fer en tren en una mica menys
de 3 hores.
Quin és el truc?
En el document de l'acord,
hi llegim que s'exclouran
de la mesura les rutes que serveixen
per dur passatgers de connexió
a Aeroports Hub,
perquè des d'allà volin a una altra
destinació internacional.
No se sap exactament
quina serà l'anàlisi que es faria
per implementar això,
però alerta,
perquè segurament,
com molts sabreu,
un terç dels passatgers
que passen per Baraja
són de connexió.
I, per tant,
el que tothom ha assumit
és que les rutes a Madrid
no es podran suprimir.
És a dir que,
i de fet és la mare dels ous
d'aquestes propostes,
la majoria d'aquests vols
es prenen
no perquè vagis a la destinació
i, per tant,
dir, ah, no és que això
es pot suprimir amb un tren,
es prenen per agafar un altre avió
i anar-te'n més lluny.
I no te les pots carregar així
de fàcilment,
perquè si no estàs fent
que algú, doncs,
posem de Màlaga
o de Pamplona,
doncs no podria fer cap vol
de llarga distància enlloc.
I, per tant,
és una d'aquestes mesures
que, en principi,
no sembla que tingui,
doncs,
un pèr real.
Aleshores,
està fet de cara a la galeria
una mica
tot el tema
de la qüestió climàtica,
també?
Té pinta que sí.
De fet,
mira,
de fet,
crec que el vam esmentar
també en aquesta secció
un estudi
que vam fer,
entre d'altres,
el català
Pere Suau Sánchez,
que es va fer,
doncs,
fa un parell d'anys,
si ho recordo bé,
sobre,
estudiant
què passaria
si es fes això
en aquest cas
a Alemanya.
I ells,
va ser un dels pocs estudis
que per primera vegada
s'han posat a mirar
què passaria
amb els passatgers
de connexió,
perquè és el que dic,
sempre es diu,
ah, no,
és que la gent
agafa l'avió
en lloc del tren
i hem de fer
que agafin el tren,
però compta
perquè molta gent
agafa l'avió
perquè se'n van
a un aeroport hub
per després anar-se'n,
doncs,
no ho sé,
en el cas de Barajas
a l'Amèrica Llatina,
per exemple,
no?
i ells van mirar
què passaria
si hi hagués un barem
a partir del qual
tu et carregues
una ruta
a partir del percentatge
de passatgers
que estan allà
no per anar
a la destinació,
sinó,
doncs,
això,
per anar
a una altra banda.
I van descobrir
que, per exemple,
si posem el barem
només al 10%,
doncs,
les emissions
caurien,
doncs,
només un 2,7%.
És a dir,
si salves les rutes
de connexió,
la mesura pràcticament
no fa res
i això
és el que hem vist
a França.
Precisament,
es va excloure
l'aeroport internacional
de París,
que és el Charles de Gaulle,
per protegir
aquests vols
de connexió
i a la pràctica
només hi ha hagut
tres rutes
que aquesta prohibició
s'ha carregat,
que són
París-Orlé
a Bordeus,
París-Orlé a Lió
i París-Orlé a Nantes.
Llavors,
clar,
aquí estem parlant
de vols
que,
de fet,
les aerolínies
mateixes
ja estaven,
doncs,
a partir de la pandèmia,
no fent.
Només són
un 2,5%
del tràfic global,
pràcticament,
doncs,
la xifra
que també teníem
en aquest estudi.
Per tant,
si intentes salvar
aquests vols
de connexió,
la mesura
no es pot aplicar
o pràcticament
no serveix per res.
En l'estudi
també miren
què passaria
si diguem,
mira,
és igual,
rebentem aquests vols
de connexió,
fem que els passatgers
hagin d'anar
amb tren
en aquests aeroports
grossos hub
però després
anir-se
a altres bandes.
Van dir,
què passaria
si s'incrementés,
posem aquest llindal,
el 80%,
és a dir,
si necessites
més d'un 80%
de passatgers
que complen l'avió
que siguin de connexió
per mantenir la línia.
Bé,
resulta que
el 71%
dels passatgers
acabarien incrementant
el seu viatge
unes dues hores
o més
en tren,
cosa que
acaba sent
força inviable.
Clar,
on podria dir?
Bé,
potser,
com que a l'estat espanyol
l'hem fet tots aquests aves
per anar només a Madrid,
que no van massa enlloc
i no estan massa plens,
podríem fer-ho millor
que no els alemanys.
Però,
simplement dir dues coses.
Un,
els hubs
aquests internacionals
funcionen amb el que se'n diu
una estructura de banking,
que vol dir
el vol de llarga durada
surt a certa hora concreta.
Per tant,
tots els passatgers
hem d'arribar a l'hora
a l'aeroport
una mica abans d'aquest vol.
Això és molt complicat
de fer amb un tren,
perquè,
doncs,
a certa hora,
un tren de certa hora
aniria massa ple
i no hi cabríem,
i en les altres hores,
doncs,
al tren no hi hauria ningú.
I el segon problema,
la intermodalitat.
Els hubs
no van a l'aeroport.
És el drama de sempre,
que aquí també tenim a Catalunya.
Perquè l'ave
pugui fer
aquest rol
de portar els passagers
de connexió a Barajas,
cal que faci
parada a Barajas.
Això,
en principi,
hi ha un concurs adjudicat
per fer-ho a partir del 2024,
però,
de moment,
no hi és.
Toni Rodon.
Sí,
molt d'acord amb en Joan,
jo crec que
aquesta política
forma part
del que se'n diu
una política
de postureig,
que,
amb la seva interpretació,
diguéssim,
una mica naïf,
podríem dir
que el que ha intentat
el pacte
és llançar un globus sonda
per intentar veure
com respon
l'opinió pública
per després
intentar aplicar-ho
de veritat.
Però tot apunta
que, com el cas de França,
això no serà així.
De fet,
jo, si no vaig errat,
hi hauria algunes altres mesures
que serien un pèl
més efectives,
com, per exemple,
de nou,
si no m'equivoco,
les aerolínies
paguen un IVA del 10%
en lloc del 20%,
o el carosser
no paga impostos.
El que passa
és que tot això
té un problema
i, per tant,
té un cost
pels governs
que no volen afrontar,
que és que
si puja els impostos
de moltes maneres
o fas restriccions
de veritat,
després el bitllet
dels avions
puja de forma considerable
i aquí està la qüestió,
que és que
si ens fan triar
entre avió i tren
amb igualtat
de condicions,
allò que en estadístiques
se'n diu
mantenint
tota la resta
de factors constants,
tots nosaltres
triem el tren
o la gran majoria
de nosaltres.
El que passa
és que aquesta igualtat
de condicions
no existeix
perquè, com bé
diu Benllon,
hi ha moltes rutes
que no podem fer
amb tren
i, per tant,
l'avió
és l'única alternativa.
Però, més en general,
això, aquest Globus Sonda
o aquesta política
postureig,
al meu entendre
ens mostra una mica
la dificultat
dels governs
o la inhabilitat
o la incapacitat
d'aplicar
polítiques climàtiques
perquè
les polítiques climàtiques
tenen una qüestió
que estem veient molt
als últims anys
que és que sí,
d'acord,
la gent està molt...
diu que està molt a favor
de fer coses
en contra de la sequera,
en contra de la contaminació,
en contra de la contaminació
dels avions,
però després,
quan parles
de polítiques públiques
concretes
i veuen l'impacte
que tenen en el preu
o en les restriccions
llibertat de moviments,
aleshores,
la gent està en contra.
Hi ha molta gent
que no vol assumir aquest cost
i una mica amb els avions
jo crec que
aquesta visió
o aquesta anàlisi
el deu fer el govern espanyol
que no vol assumir
una possible protesta
si això tirés endavant.
10 i 21.
A un quart d'onze
ha sortit
de l'aeroport
de Reus,
l'últim avió
de la companyia
Aviaco
que cobria
el vol Reus-Madrid.
Aquesta línia
funcionava
des del novembre
del 81
i repetia
el trajecte
sis vegades
a la setmana
de dilluns a dissabte.
És una notícia
del 1987
sobre l'últim vol
de la línia
que unia
els aeroports
de Reus
i de Madrid.
En aquella època,
Toni,
agafar un avió
tenia prestigi.
Ara el prestigi
de volar
mica en mica
es va acabant
sempre i quan hi hagi
una alternativa,
si més no.
Sí,
tot i que
si preguntem
als usuaris
volar
encara té
una satisfacció
bastant elevada.
Sí,
vosaltres
disfruteu volant?
No,
clar,
jo no
perquè volo més
que Jorge Méndez
en època de Mercato.
Però en general
la gent vola poc.
Pensa que
el 55%
de les persones
segons enquestes
recents
viatja
a l'estat espanyol
en avió
una vegada a l'any
i el 35%
ho fa
al voltant
de 3-4 vegades
a l'any.
I en general,
tot i que
algunes aerolínies
evidentment
són pitjors
que d'altres
en termes
de valoració,
la satisfacció
està al voltant
del 70%
segons les enquestes
evidentment.
La gent diu
que està satisfeta
fins i tot
amb les companyies
de low cost.
John.
És que a veure,
no és un tema
de prestigi,
és un tema
de model de negoci.
Aquí,
com ara veníem
a explicar,
hi ha dos models
d'aviació.
El primer
és el tradicional,
que és el
hub and spoke,
que vol dir que tu
agafaves un mini avió
d'aquests,
no?,
de regionals,
per anar posant
de Reus a Madrid
i des d'allà
volaves,
et ficaven tots
dels passatgers
que venien alhora
en aquests
petits avions
els ficaven
en un avió
gran
i llavors
Iberia
els volava,
no ho sé,
a Roma,
per exemple,
llavors et posaves
un altre avió
petit
i t'anaves allà
a la destinació
en què tu
volguessis anar.
Això,
amb l'aparició
de Ryanair
i aquestes
aerolínies
de Nou Cost
ha anat sent
progressivament
substituït
pel que se'n diu
el model
Point to Point,
que vol dir
que tu agafes
un avió
inicialment
era a l'aeroport
de Girona-Costa Brava
i t'anaves,
no ho sé,
a Pisa,
però actualment
fins i tot
hi ha a Barcelona,
tu agafes un Ryanair,
un Isiget a Barcelona
i te'n vas directament
a la destinació
en què tu vols
en un avió
més petit
però que segueix
en una mica
més gran
que el regional
i això fa
que al final
cada una
d'aquestes rutes
Point to Point
ha de generar diners
per a l'aerolínia.
Això és diferent
de com funcionava
o encara funciona
en certa mesura
aquest model de Hub
en què tu
no calia
com a aerolínia
que fessis diners
amb aquest petit vol
de Reus a Madrid
perquè al final
el que havia de fer diners
era el vol llarg.
En el moment
en què tot això
ve substituït
per aquest model
Point to Point
deixa de tenir sentit
fer aquests vols regionals.
Per tant,
és que hi ha
no ni a gaires.
Avui a la setmana tràgica
amb el Leon Cindreu
i el Toni Rodon...
Carai.
Perdó.
Tot bé?
Esteu bé?
Sí, sí, sí.
Ja passa.
Saps què?
Per anar tancant.
Saps què m'ha sorprès?
Aquesta secció.
Què?
Preparant una mica...
He estat mirant
la valoració
que tenia Rodalia Renfe
a casa nostra
i és sorprenentment alta.
Un 5,1
amb dades del 2022
tot i ser el pitjor
servei valorat
però una mica
la gràcia
és que hi ha
unes 110 persones
que li posen un 10
a la Renfe.
Qui són?
Quins catalans són?
Treballadors o directius
de Renfe, suposo.
Hi ha 110 treballadors?
Ostres.
Home, suposo que sí,
que els tenen, sí, sí.
Jo els vull conèixer.
Convida'ls un dia
al suplement.
Cuida't aquesta tos,
John Cindreu.
Una abraçada.
Està que m'està molt movent.
Ja ho veig, ja ho veig, ja ho veig.
Gràcies, Toni Rodon.
Adéu.
Una abraçada cap a l'ondra.
5 minuts per arribar
a dos quarts d'11 del matí.
Fem una pausa
i de seguida
al suplement
la història
de Narcís Bardalet,
el Forense de Catalunya.
El suplement
amb Roger Escapa.
Torna al Boldam Festival
de Jazz de Barcelona.
Fins al 30 de desembre,
més de 60 concerts.
Michel Camilo,
Joshua Ritman,
Tomatito,
Sergio Méndez,
Andrea Motis,
Miguel Poveda.
Tota la programació
i venda d'entrades
a jazz.barcelona.
Ara a Carrefour
i Carrefour Pones,
de les compres superiors
a 40 euros
en joguines i bicicletes,
te'n retornem un 40%
per les properes compres.
Només fins al 31 d'octubre.
Carrefour.
Hola.
Bon dia, el forester.
I què feu aquí, vosaltres?
Doncs visiteu l'Ost,
el primer viatge del forester
a la nova comarca
del Lluçanès.
Fa molts anys
que t'esperava, eh?
Tinc moltes coses
per dir-t'hi
i respeto totes aquí.
A veure, a veure,
a veure,
a veure un moment,
a veure un moment.
El Forester visita o l'Ost
a TV3 dilluns a la nit.
Amb cara i ulls
amb nom propi
i molta entrega.
Amb cara i ulls
i un somriure
que som del barri
i ens agrada veure't.
Amb cara i ulls
per aconsellar-te
guardar-te la compra
i acabar amb un
a reveure.
Amb cara i ulls
t'esperem al lloc de sempre.
Tria Barcelona.
Tria comerços,
restaurants i mercats.
Amb cara i ulls.
Ajuntament de Barcelona.
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
El Suplement.
Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Després d'una tensa nit electoral.
Macrooperació policial contra empresari.
I pactes va produir al voltant de la passada.
Continua aquest escorcoll.
Les notícies tal com venen.
I n'estem pendents aquí,
a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Al moment.
Al Catalunya Migdia
t'expliquem
tot el que està passant.
Catalunya Migdia.
Amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres.
L'espai de reflexió
a la tertúlia.
Catalunya Migdia.
L'informatiu central del dia
de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
És addictiva la sal?
Addictiva
en el sentit
que alguna vegada s'ha dit, eh?
D'algunes drogues...
No.
Tot sobre el condiment
més utilitzat
a la cuina
i a la indústria.
En la mesura que es pugui,
que es pot,
reduir el contingut de sal
d'aquests productes.
es consumeix
molta més sal
de la necessària.
Està claríssim.
Un restaurant
caníbal
a Berlín.
Diumenges
d'una a dues
del migdia
amb Paula Molés.
També en podcast
i a l'api web
de Catalunya Ràdio.
amb Roger Escapa.
Dos minuts per arribar
a dos quarts d'onze del matí.
Quan tenia set anys,
Narcís Bardalet
va veure la primera persona
morta de la seva vida.
Era l'àvia d'un amic.
Ara,
més de 60 anys després
i ja convertit en doctor Bardalet,
segueix tractant la mort
cada dia
com a metge forense.
Ara al suplement
parlem amb un home
que es fa escoltar
perquè toca amb les seves pròpies mans
un gran misteri
que ens angoixa
i ens fascina
a parts iguals.
La desaparició,
al final de tot,
la mort.
Ara al suplement
a les portes de tots sants,
el metge
i psiquiatra forense
Narcís Bardalet.
Doctor Narcís Bardalet,
bon dia.
Bon dia.
Com està?
Bé,
crec que bé.
Vostè veu de la mort.
I la vida.
I la vida també.
Quan va ser la primera vegada
que va veure un mort?
La primera mort que veig
és als vuit anys.
De volto,
de forma sobtada.
Quan l'àvia d'un meu amic,
un íntim amic,
es mort,
tenia un càncer
i m'obliguen
a anar a la beure
perquè en aquella època
els pobles
es anava a reçar el rosari
en els homicilis mortuoris
i em trobo
en una escena,
bueno,
que em va impactar
molt visual.
Jo no sabia dir
el que era un begul.
Tenia vuit anys.
Em trobo que hi ha una dona
que era la que em cuidava,
pàl·lida,
que no perpadejava,
que estava quieta
i que em deien
que no la volia mai més.
I així jo
debuto amb la mort.
Com va reaccionar
el seu cos?
Malament,
pèssim,
pèssim.
no comprenia
moltes coses
perquè les coses
sempre
és ideal
explicar-les.
I a mi mai
ningú em via
a explicar-lo
que era un mort.
Jo sentia dir
por ahí
que sí que et mories,
però sentia dir.
Però una cosa
és sentir dir
i l'altra és veure-la.
I va reaccionar
molt malament
perquè
aquella imatge
d'aquella dona morta
em venia a la cara
molts vespres
quan estava sol
a l'habitació.
I tenia
poc que se'm reproduïs
i tenia
les meves pors
terrorífiques
que a sota el llit
no hi hagués un mort
i a sota el llit
evidentment
que no trobava
cap mort
perquè buscava.
D'aquella
experiència
inicial traumàtica
vostè
amb els anys
va acabar sent
metge forense
i el metge forense
de referència
a Catalunya.
Bé,
vaig acabar
sent metge forense.
En quin moment
la mort passa a ser
una experiència
traumàtica
a una professió
per vostè?
Els 14 anys
o sigui
el primer contacte
8
els 14
és el segon.
El primer
va ser
nefast
dolent
negatiu
el segon
va ser
enormement
positiu
en el
poblet
on jo vivia
Cils
el 1960
i devia haver-hi
o 65
14 anys
devia haver-hi
900 habitants
mil
pràcticament
la població
era
agrícola
eren pagesos
i un dels homes
valents
del poble
era un nen
i jo el veia
com
Herculeo
és mort
de l'electricotat
el meu avi comenta
el meu avi era
el jutge de Pau
i comenta
a casa
que s'ha mort
folant
de tal
electrocutat
jo escoltava
i llavors
jo li pregunto
una cosa
que el meu avi
no m'ho sap contestar
perquè estic segur
que hi ha un 90%
de la població
actualment
que deu saber contestar
la pregunta
és així de fàcil
perquè
si l'electricitat
és la mateixa
i ens enrampem
uns es moren
i els altres no
ja tens una interrogada
el meu avi es posa
mig a riure
perquè em di
m'has fotut nano
i
em diu
bueno
perquè potser
portava els peus
molt
és el que sabria
dir la gent
més o menys
i jo li dic
i diràs
a veure l'autòpsia
a fer
perquè jo sabia
que a vegades
anava
perquè el jutge
de Pau
que anava
delegant
amb representació
del jutge
de la zona
de la demarcació
i podria venir
i em diu
noi
ja saps el que em demanes
ell mai em deia
Narcís
o mai em deia
nen
em deia
noi
noi
ja saps el que em demanes
dic sí
si podré venir
si vas tu
puc venir
i em diu
bueno ja m'ho pensaré
i el vege
em diu sí
vindràs
i l'endemà
em porta
les autòpsies
sempre es fan
a les 24 hores
més o menys
de la mort
i em porta a veure
aquell cadàver
i em troba
amb un metge
fixa't-hi bé
que he dit metge
perquè la paraula
forense
encara no estava
el meu lèxic
i em troba
amb un metge
que
jo entrava
amb molta precaució
molt expectant
una barreja
un còctel
molt ator
d'expectació
sorpresa
desig
etc
i em troba
amb un metge
que m'explica
molt bé les coses
jo li vaig preguntant
i aquesta taca
què és
senyor metge
i ella em deia
la resposta
i això
què significa
i per què està
morat dels llavis
per exemple
o perquè això
o perquè està rígid
i el metge
m'ho va explicar
molt bé
quan practica
una autòpsia
vostè
quina relació
estableix
amb el difunt
distant
distant
distant
indiferència
indiferència
no
perquè
un mort
una persona morta
quan dic mort
home o dona
nen o avi
aquí no hi ha edat
quan tu t'has mort
el coronòmetre
s'ha parat
però s'ha parat
del tot
no del tot
perquè el mort
segueix evolucionant
i hi ha els fenòmens
cadavèrics
però
tu no pots
estar massa
a prop del mort
és una biografia
que s'ha acabat
per això tots els morts
són diferents
no hi ha cap mort igual
tots els morts
són diferents
per quin motiu
perquè les vides
i les biografies
són diferents
les circumstàncies
són diferents
i el mort
és el cert
més indefens
que hi ha
o ha sigut
un cos
que ha deixat
de ser cert
ja no és cert
era cert
era una persona
ara sí que
mira les despulles
el cadàver
era el cos
és el cert
més indefens
que hi ha
més que un nen
parlant de nens
vostè també és pediatra
cert
sóc pediatra
sóc el link
i el yang
que té poc a veure
amb la medicina forense
bueno
no
per mi té molt a veure
allà amb la medicina forense
no es pot comparar
amb cap altra especialitat
segur que la gent
li sorprendrà
el que jo ara diré
però
amb què la vol comparar
la medicina forense
amb ostalmologia
amb ginecologia
amb cardiologia
no
però en pediatria
bueno
té analogies
els nens no parlen
és un gran avantatge
no parlar
no pots dir mentides
em sembla poc això
no pots dir mentides
si per mentir
s'entén
si per mentir
s'entén
dir el contrari
de el que un pensa
amb intenció d'enganyar
bueno
hi ha altres formes
de mentir
o disfassar
exagerar
exagerar
simular
són formes
de mentir
o de no dir
la veritat
els nens
solen dir
la veritat
poden dir
una mentida
sense cames
que us veus
d'una hora lluny
li pots preguntar
si ha sopat
amb en Mickey Mouse
i et pot dir que sí
i evidentment
que amb en Mickey Mouse
no hi ha sopat
ha sopat amb un tovalló
que hi ha una figura
de Mickey Mouse
són
els morts
no menteixen
els nens no menteixen
els dos extrems
s'assemblen
de la vida
inclús en els humans
naixem sense dents
morim sense dents
naixem sense saber qui som
morim que ja ens hem oblidat de qui érem
naixem menjant biberons
morim menjant sopes
naixem que el pitu
només serveix per fer pipí
morim que només serveix per fer pipí
i a vegades ni això perquè tens que anar sondats
naixem que no sabem caminar
morim que ja hem desapres el caminar
els extrems s'assemblen molt
naixem plorant
morim plorant
o fem plorar
alien i alien
els extrems sempre m'han interessat
I can't seem to focus
and you don't seem to notice
I'm not here
I'm just a mirror
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio
som amb el doctor Narcís Bardalet
pediatra i metge forense
amb 70 anys de vida
i de trajectòria 50
i amb un munt d'autòpsies
i de consultes al llarg de la seva vida
algunes de molt famoses
com poden ser les de Dalí, per exemple
a qui va amb balsamar
Vostè creu en Déu?
Crec en un ser superior, sí
crec en un ser superior
que alguna cosa té a veure amb tot aquest
aquest univers
I creu que els humans tenim ànima?
Bé, ànima són els sentiments
Un cop em van fer fer una conferència
que me la vaig preparar
perquè era molt interessant el títol
El títol es deia
De la pell a l'ànima
Quin trajecte es faria
a dins de l'eurodisme
des de la pell
que està a la part més externa
fins a l'ànima
En el medieus considerava
que l'ànima estava en el cor
i que l'ànima
després de morir
sortia i s'anava
En una evolució posterior
es pensava que l'ànima
passava 21 grams
concretament 21 grams
Per què?
Perquè el cos
al cap d'un dia
d'haver-se mort
passava menys
i per tant
feia una resta
i això és el que pesa l'ànima
Això està superat
i lògicament l'ànima
no pesa
L'ànima és el sentiment
L'ànima és el record
L'ànima és
tota una estructura
intel·lectual
que hi ha dins
Sentiments
emocions
etc.
I
no està en el cor
Jo si tingués que situar-la
en algun pla
la situaria
a mig del cervell
amb una estructura
petita que hi ha
que se'n diu
el sistema límbic
el sistema límbic
Per mi l'ànima està per allà
Jo si la tingués que buscar
la buscaria per allà
No la buscaria el cor
Què creu que hi ha
després de la mort?
Després de la mort
Si poso
Mira
la mort
és polièdrica
La mort
si tu fas
un enfoque
amb una persona
que és atea
després de la mort
s'ha acabat tot
Amb un ateu
Amb un budista
la reencarnació
Amb un cristià
el cel
l'infern
o el purgatori
hi ha tres vies
Per tant
la mort
és molt polièdrica
Si tingués que contestar
d'una forma material
material
que algú es podria
prendre-ho
com una conya
el que estic fent
després de la mort
ve el vetllatori
després del vetllatori
l'enterro
després de l'enterro
pagar la factura
després l'aportura
del testament
i després les hòsties
quan s'ha obert
el testament
això és el pràctic
el quotidià
jo t'entenc
la pregunta
què hi ha
després de la mort
bueno
els humans
tenim unes característiques
pràcticament
universals
de tothom
sobretot si
tens una mica
de riquesi
intel·lectual
que necessites creure
si no hi hagi res
després de la mort
això seria una burra
una burra
una presa de pèl
i jo
com que crec
en valgo superior
i com hi arribo jo
a creure
en valgo superior
bueno
sobretot
probablement
per allà
on vaig néixer
o he desenvolupat
la meva vida
he passat moltes hores
davant dels morts
he fet moltes autòpsies
moltíssimes
he vist molts morts
moltíssims morts
no sucreria la gent
però per exemple
a Tailàndia
quan estava allà
identificant cadàvers
amb el sudami
d'aquell campament
2004
sí
hi havia 5.300 morts
tu mateix
poca broma
5.300 morts
i llavors he vist
altres episodis
amb morts
diguem
amb molt número de morts
l'Oca
el camió Patera
la meva trajectòria
com s'ho fa
perquè això
no l'afecti
emocionalment
perquè
els humans
enfugim de l'amor
no ens hi volem
relacionar gaire
és un fallo això
això és un fallo
nosaltres
el món occidental
casa nostra
la mort
és com
una espècie
de tabú
que ens l'han allunyat
ens l'han allunyat
hi ha gent
lamentablement
que té 40 anys
que no ha vist mai cap mort
la gent
la gent que no va
ha anat
amb un denatori
i li seria impossible
anar
hi ha gent
que és incapaç
de tocar cap mort
molta gent
la gran majoria
no ha tocat mai cap mort
perdona si
el que s'ha mort
és la teva secretària
incapaça
de veure'l
de tocar-lo
no diguem
quanta gent
seria capaç
d'anar
sol
en un cementiri
pocs
serien capaç
d'anar
en un cementiri
a la nit
a la nit
tot dic a les 3
de la matinada
et dic a les 6
de la tarda
a l'hivern
que ja és fosc
a les 6
de la tarda
no fotem
és nit
perquè no hi ha sol
és fosc
però no és nit
la mort
se'n tindria
que parlar
els nostres nens
els nostres joves
no coneixen la mort
mira
jo a Tailandia
em vaig trobar
amb una cosa
que em va fer pensar
hi havia uns ajudants
voluntaris
nens i nenes
que devien tenir
14-15 anys
de Tailandia
tailandesos
i aquests nens
voluntaris
de Tailandia
que el seu país
estava en una situació
de crisi
per dir
amb molts amorts
netejaven els morts
perquè els forenses
poguessin fer
les autòpsies
es netejaven
de fang
de brutícia
després de les
de les grans onades
i em vaig preguntar
a casa nostra
Catalunya
els nostres nens
es farien voluntaris
per anar a netejar
cadàvers
la resposta va ser
dramàtica
per mi
no
aquí els nens nostres
tenen altres problemes
que si
que si el
telèfon mòbil
que si el TikTok
llavors encara
no hi havia el TikTok
però bueno
no
com li agradaria
morir a vostè?
home
la forma ideal
de morir
però això no s'escolheix
eh?
lamentablement
només ho poden escollir
uns
que tenen capacitat
d'elecció
que són els que
se suïciden
els que se suïciden
escolleixen
escolleixen
dia
lloc
hora
mètode
poca broma eh?
que poden escollir
el que volen
i preparar
el resto
no podem escollir
res
com m'agradaria morir
la forma ideal
per mi
sense dolor
a casa
i acompanyat
però totes les coses
es tenen que matitzar
jo soc molt exigent
a mi mateix
sense dolor
a casa
i acompanyat
quan jo estic
diguent això
tothom que ens escolta
m'entén perfectament
sense dolor
a casa
i acompanyat
tens una mort ideal
ara bé
cuidad-ho
que estiguis a casa
que et moris
sense dolor
i acompanyat
però cuidad-ho
que jo he fet aixecaments
que es compleixen
d'aquests requisits
i hi ha hagut un merder
de collons
perquè s'ha mort
amb la carida
sense dolor
a casa
i acompanyats
i que cuidad-ho
que aquí
la vida
la vida
cuidadint
cuidadint
que tu mai saps
quan serà el moment
estableix un diàleg
amb el mort
quan li practica
l'autòpsia
és com un
com a diria
la medicina
de Forense
és la gran xafarderia
és una xafarderia
total
noi
total
qui ets
a vegades
sé que saps
què és el mort
però a vegades
no
l'han trobat
amb un descampat
despullat
que potser
l'han robat
o potser
jo què sé
qui ets
com et dius
quan et vas morir
fa dos mesos
o fa cinc anys
si ets
que ets un esqueleto
què t'ha passat
estàs despullat
anaves despullat
perquè era
com aquesta estiu
amb una cola
que fotia
i t'has anat
treuant la roba
o te l'han tret
tot això
són preguntes
qui ets
què fas
quan t'has mort
quants anys tens
ets home
o dona
si el caràver
és recient
si ets home
o dona
faci el miro
i ho veuràs
però si és un esqueleto
tu t'has que preguntar
si és esqueleto
d'home o de dona
vostè s'emportaran
molts secrets
a la tomba
alguns
alguns
com tothom
eh
com tothom
tothom té
tothom té
tothom
tothom
té
secrets
tothom
mira si sóc l'epidari
però vostè té secrets
de la vida dels altres
sí
hi ha altra gent que també
som el suplement
som a Catalunya Ràdio
xerrant amb el doctor
Narcís Verdalet
que d'aquí molt pocs dies
estrena amb el company
Manel Elias
del Catalunya Nit
el Forense
un programa
de la televisió catalana
que tenim unes ganes
bojes de veure
sis episodis fantàstics
i a més a més
també és notícia
el doctor Narcís Verdalet
perquè
hi ha dos llibres
que han aparegut
recentment
a les llibreries
que parlen de vostès
Rigor Mortis
de la Tura Soler
i els casos
més impactants
del forense Narcís Verdalet
de Clàudia Pujol
em parla de la desaparició
de l'Empordà
d'un nen
que un dia va anar a jugar
a la platja
amb la seva mare
i de cop va desaparèixer
què va passar?
és un nen
que se'n va a la platja
amb un grup de pares
i amiguets
i el nen desapareix
el nen s'ha esfumat
i què ha passat amb el nen?
bueno
hi ha uns pares
que el busquen a l'aiga
pensant que no s'hagi negat
hi ha uns pares
que el busquen darrere
els matorrals que hi havia a la platja
però el nen s'ha esfumat
no se sap res
es va estar durant uns 15 dies
buscant el nen
tinc que dir
que un nen no se'n va
un adult sí
me'n vaig
n'estic fart de tots
me'n vaig
però un nen
un vols que vagi
si el té 10 cèntims a la butxaca
un vols que vagi
un nen sol
un nen
em diu
me'n vaig
i torna al cap de 10 minuts
i al cap de 3 anys
quan ja
ningú s'han recordat
recordava del nen desaparegut
bueno
és el que passa
i el que hem fet tots
que se'ns regala una pala
per anar a fer
pous a la platja
i castells
i el nen agafa
un pou i un castell
i es troba amb una pedra
i diu
el papa
papa treu-me una pedra
que no puc
no em deixa fer
el pou més fons
i el papa treu-me la pedra
sí
deixa ja la pedra
treu un crani de nen
i aquí ja comença
la segona part
de l'aventura
què va passar?
què va passar?
que era el nen desaparegut
se'l van passar a la sorra
cert
però no em vull adevantar
perquè això ha fotut el programa
com va ser amb el samà Salvador Dalí?
un repte, una emoció
si ho tingués que dir
amb dues paraules
un repte
perquè Salvador Dalí
què vols que t'expliqui ara
ja el Salvador Dalí
si tot el món el codeix
vostè el va veure morir, no?
sí
jo l'havia visitat viu
en vida
en vida
feia molts anys abans de morir
per un tema molt concret
i és clar
permeten que jo no puc parlar
ja t'he dit
t'he dit fa un rato
que
un mort
actualment és mort
evidentment
és el cert més indefens
de la meva vida
Dalí era un home
era un home preocupat
per la ciència
era un home hipocondríac
li preocupaven les malalties
tenia por de les malalties
tenia por de
de tenir coses greus
un dia el vaig visitar
jo l'hi he visitat
tres o quatre cops
dos cops
per ordre judicial
dos cops
per ordre judicial
quan hi va haver-hi
l'incendi a Púvol
que es va cremar
va tenir unes lesions greus
que li van haver de fer
cirurgia estètica
i es tenia que fer
una valoració
del dany corporal
de les lesions
que va tenir
i
i bueno
no va haver de haver de veure
Dalí era un fenòmeno
Dalí era el millor
com dir jo
millor
professional
del marqueting
del món
es va fer embalsamar
i li va fer aquest encàrrec
a vostè
sí
i al cap de molts anys
sí
el van haver de
desembalsamar
d'alguna manera
allò va ser
i vostè també
va ser responsable
com estaven
els bigotis de Dalí
quan al cap d'uns anys
els bigotis de Dalí
sempre
tenien que marcar
les 10 i 10
això és una frase meva
estrictament meva
com ha quedat
en Dalí
bueno
Dalí ha quedat bé
ha quedat embalsamat
però els bigotis de Dalí
marquen les 10 i 10
que
és l'equivalent
de quan mires el rellotge
el que veus
les 10 i 10
al cap de 30 anys
no va
perquè surt
aquella dona
que diu
que és filla d'en Dalí
com jo ara
aquest dematí
em podria tornar
jo què vols que et digui
excèntric
i dir que el meu pare
era Santiago Bernabéu
i encara hi hauria
algú que s'ho creuria
però em presguia de tot
al món tothom s'ho creu
però
el cert és que Dalí
no havia tingut fills
cosa que jo ja vaig dir
el minut zero
el minut zero
jo ja vaig dir
Dalí no ha tingut fills
jo no em tiro
amb una pissita
sense aigua
perquè generalment
et fas mal
per què és tan categòric
amb això?
bueno
perquè algú
ha de saber
no d'en Dalí
si l'he visitat
si ha tingut
el seu historial clínic
a la mà
he tocat
el seu cos
he entrat
a dins
els teus cos
perquè ha sigut
embalsamat
algú d'excepir
però ja t'he dit
que el mort
és el cert
més indefens
que hi ha
i no seré jo
qui revella
un secret professional
perquè jo
la meva professió
me l'estimo molt
per mi és
la meva biografia
vostè

és enigma
enigma
en Woody Allen
el gran cineasta
per tothom conegut
que ens està escoltant
diu una frase
molt autèntica
diu
sé que la mort
m'espera
en algun lloc
i ell diu
però jo
intentaré
aquell dia
en una sèrie
doncs és això
aquí es tracta
d'esquivar la mort
esquivar-la
la mort
amb una persona jove
és un naufragi
una persona jove
a tu
és un naufragi
la mort
amb una persona gran
és arribar a port
L'esquivar la mort
de xerrar una bona estona amb vostè
arribo a la conclusió
que després de la mort el que queda
és la memòria, no?
A vostè com li agradaria que el recordessin?
M'afos una pregunta difícil
molt difícil perquè la vida
només no té moltes cares
hi ha moltes facetes
però per exemple
com un metge humà
com un metge humà
jo no vull deslligar-me
la meva vida de la medicina
per tant, primer, nom, metge
i llavors em nego
perquè crec que és incompatible
no ser humà amb ser metge
un metge humà
Doctor Narcís Berdalet
moltes gràcies i molta sort
De res, home, a vosaltres
Catalunya Ràdio
El suplement
Roger Escapa
La informació és llibertat
Llibertat de decisió
Triar com volem viure
quan ens fem grans
Quan es fan grans
Per un procés de dependència
amb informació actualitzada i veraç
entra a liure.org
A Liure
Lliure Dependència
Un projecte de suar
amb el suport del Departament d'Empresa
i Treball de la Generalitat de Catalunya
Salud
Salud
Salud
Salud
Salud
Salud
Salud
Salud
Salud
Atlàntida
Som assegurances
Clínica dental
Clínica estètica
Dependència i residència
Atlàntida
Salud
A la cepa
Ningú se les va creure
Diuen que són víctimes de xarxes
que cometen abusos sàdics
als Països Baixos
Silenciades per presumptes implicats poderosos
i sovint la mateixa família
Fins que a Catalunya
algú s'ha atrevit a escoltar-les
Un reportatge d'investigació del 30 Minuts
Crits silenciats
a TV3 aquesta nit
L'Inca
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
Torna el terror Molins
en una 42-ena edició dedicada a les bruixes
En cinema per a tots els públics
activitats professionals
i una exposició i un llibre
dedicats a la cultura pop i a la bruixeria
Del 3 al 12 de novembre
el Festival de Cine de Terror de Molins de Rei
oferirà 10 dies d'aquell arre cinematogràfic
amb els films més destacats de l'any
i la marató de terror més antiga d'Europa
Des de 1993
Sant Cine lidera la revolució ambiental
perquè gaudeixis del millor cinema
Del 2 al 11 de novembre
el festival més antic en el seu gènere
el de l'activisme i la consciència ambiental
celebra 30 anys de passió
per un futur sostenible
Més informació a
SantCineFest.com
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linket
Linket
A Catalunya Ràdio
Revolució 4.0
Amb Xantal Llavina
Emprenedors, innovació, creativitat, competitivitat
Empreses digitals
Revolució 4.0
El programa en català de referència
sobre emprenedors i transformació digital
Et revoluciones amb nosaltres?
Revolució 4.0
Amb Xantal Llavina
Dissabte, tota l'api web
i diumenge a les 10 de la nit
a l'antena de Catalunya Ràdio
Riu més, estressa't menys
Comença, per fi, a estimar-te
L'ofici de viure
amb Gaspar Hernández
Com ens mouen les emocions a l'hora de votar
Un programa sobre conducta humana
Parlarem de l'anomenada ment d'amico
No té sentit queixar-se
Beneficis de ser amable
L'ofici de viure
amb Gaspar Hernández
Eines pel benestar emocional
Aquest diumenge a partir de les 12 de la nit
Disponible en podcast i a l'app i al web de Catalunya Ràdio
L'art es toca
Es veu
S'olora
L'art es viu
Se sent
I l'art
També són pinzellades de conversa
Inclassificables
És el podcast que ens descobreix l'art
Com no l'havies vist mai
L'art ens emociona
I ens ajuda
A comprendre la vida
Inclassificables
Amb David Escamilla
I Ricard Planes
Els diumenges cada 15 dies
A l'app i al web de Catalunya Ràdio
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger Escapa
Anem a buscar
La bola de drac
En voltant d'un misteri
És un gran secret
Dos minuts per arribar a les 11 del matí
En sentit Narcís Bardalet
Una entrevista que podeu recuperar els millors moments
A través de les xarxes de Catalunya Ràdio
I ara una notícia
Que hem conegut fa poca estona
Ha mort la veu d'aquesta cançó
La sintonia de Bola de drac
L'actor del platja Jordi Vila
Una de les veus més icòniques d'aquesta sèrie
On també hi va interpretar diversos personatges
Marta Ferrer
Sí, Déu-n'hi-déu
Quin dia que portem
De personatges icònics
Veus icòniques que se'n van
Primer Matthew Perry
Que ja ha sigut un sotrac força greu
Ara el de Jordi Vila
Que jo crec que és la veu
De moltes de les nostres infàncies
O sigui, crec que tothom que ha vist Bola de drac
Canta aquesta sintonia
Aquest opening tots ho fem
Imitant aquesta veu tan icònica
Que tenia
Més enllà de ser el cantant
També va encarnar el Monstre Bú
El Musculator
Era el Mussol de les Tres Bessones
Havia fet molts papers
En altres pel·lícules
Com a actor de doblatge
Crec que és d'aquestes veus
Absolutament inconfusibles
I que ara que estem en una època
Que ha tornat amb força
El contingut doblat en català
També amb l'aparició d'aquesta nova plataforma
De TV3 i de 3Cat
Està bé que el recoberem
I li fem aquest homenatge
Un record pel Jordi Vil
En pau descansi
La veu de la sintonia de Bola de drac
Fins les 11
Notícies amb la Neus
I tornem amb la Marina
La Minos
La màquina del temps
I la Marina Porres
La bola de drac
Serà per nosaltres
Si allarguem la mà
És un món d'encís
Un país encantat
On contens
Tots nosaltres
Ara hi farem cap
El suplement
Amb Roger escapa