Són les 10.
El suplement.
En Roger escapa.
Diumenge detreva de moment en les protestes dels funcionaris de presons.
Neus Bonet, bon dia de nou.
Bon dia a tots els centres penitenciaris catalans.
Funcionen avui amb normalitat, amb tota l'activitat ordinària del cap de setmana
i amb les visites previstes, segons informa el propi Departament de Justícia.
Tot plegat després que els funcionaris de presons aixequessin ahir al vespre,
com heu estat explicant, els bloquejos a Quatre Camins i a Batràs.
La coordinadora del sindicat de presons, a Caip, avisa que a partir de demà, però, hi podran tornar.
Aquí hi ha dones, s'ha aixecat, el centre ja està obert, els sinters de sexó oberta
que tenen que venir per noctar el centre ja han entrat
i ara es faran els funcionaris que faran el recompte i es farà com qualsevol dia normal.
En un principi, aquí a la presó de dones, demà hi haurà normalitat.
Farem una jornada de reflexió, però les reivindicacions continuaran perquè no ha canviat res.
La consellera de Justícia, Gemma Ubesar, té previst informar dos quals de tots
sobre la situació a les presons.
Lleuger optimisme davant la represa de les negociacions per una treva temporal a Gaza.
La seu de les converses és Qatar, que juntament amb Egipte i els Estats Units
està actuant de mediador.
L'equip negociador israelià inclou un responsable dels seus serveis secrets,
al Mossad. Per la seva banda, Hamas ja no exigirà un alto al foc definitiu,
sinó una treva de sis setmanes i que l'exèrcit desaparegui
dels grans enclapaments urbans de la franja.
La ministra de Defensa del govern espanyol, Margarita Robles,
adverteix que l'amenaça de guerra a Europa és real i absoluta.
Ho diu en una entrevista avui al diari La Vanguardia.
Robles avisa que el president rus, Vladimir Putin,
pot passar de les paraules als fets i fins i tot
dóna credibilitat a les amenaces nuclears enviades des del Kremlin.
La amenaza es total y absoluta.
Yo creo que las declaraciones en las últimas semanas por parte de Putin
han dejado claro que él estaría dispuesto en cualquier momento
a la utilización incluso de armas nucleares, si fuera necesario.
Tenemos que ser muy conscientes de que nuestros valores democráticos
y la paz de Europa están en una situación de clara riesgo.
I acabem de saber que un home ha matat a trets la seva exparella,
a la localitat malagueña de Pizarra i després s'ha suïcidat.
La Guàrdia Civil investiga els fets,
però tot apunta a un nou cas de violència masclista.
Si es confirma, seria el sisè a l'estat espanyol aquest any.
Els fets haurien passat al mig del carrer.
L'home que anava amb dues armes va disparar trets contra la dona
que va morir a l'acte.
Després l'home es va disparar un tret.
Ara repassem el més destacat a aquesta hora de l'actualitat esportiva.
Albert Benet, bon dia.
Bon dia.
El Barça té avui la possibilitat de superar el Girona
i situar-se segon de la Lliga en el partit contra l'Atlètic de Madrid
al Metropolitano, que començarà a les 9 del vespre
i que podreu seguir amb la TDT de Catalunya Ràdio.
Joao Fèlix apunta a titular.
Al Girona queda 10 punts del líder.
Al Madrid, que no afluixa.
Ahir, quarta derrota seguida del Girona fora de casa.
1-0 al camp del Getafe
i victòria del Madrid al camp de l'Ossassuna per 2-4.
Amb dos gols d'un Vinícius,
que va tornar a encararar-se amb el públic rival
i que va veure una groga per protestar que li implica un partit de sanció.
Ara mateix a la classificació, el Madrid té 72 punts.
El Girona és provisionalment segon amb 62
i el Barça tercer amb 61.
És a dir, a 11 punts del Madrid i a un del Girona
abans de jugar aquest vespre.
A la Lliga Femenina aquest migdia, a partir de les dues,
Barça-Tenerife.
Avui també debut de Manolo González,
a la banqueta de l'Espanyol,
a la segona divisió masculina.
L'equip blanquiblau, que és a 3 punts de l'ascens directe,
juga al camp del Saragossa a dos quarts de set.
I aquesta matinada ha quedat definida
la final masculina del torneig de tenis d'Indian Wells.
Carlos Alcaraz ha superat Jack Sinner
amb remuntada inclosa
i s'enfrontarà a Daniel Medvedev.
i s'enfrontarà a Daniel Medvedev.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
Ah, famoso, Alejandro Sanfruta, Albaricoques, marca, H&M.
Ixe, país.
Santander.
Santander.
En, país, Madrid.
Famoso con la M.
Marta Sánchez.
Marta Sánchez.
Marca, M.M.V.
Animant, Murciégalo.
Toma, ja.
La setmana tràgica.
Passant 5 minuts de les 10 del matí,
som al Suplement, som a Catalunya Ràdio.
La setmana tràgica.
Connectem amb Londres.
John Cindreu, columnista de l'Ull Street Journal.
Bon dia, bona hora.
Bon dia.
I el Toni Rodon, doctor per en Ciències Polítiques,
investigador a London School of Economics,
professor de l'OPF.
Hola, Toni, com estàs?
Bon dia, bona hora.
Què tal?
A veure, m'agradaria preguntar-vos un tema que li apassiona a Leon,
que és...
Kate.
Què en sabem de nou de Kate Middleton?
El té a casa, Leon.
Oh, sí.
No s'acaba mai, això, eh?
No.
Sí, bé, ja veu...
Veu veure que la foto que vam comentar la setmana passada
resulta que estava photoshopejada
i s'ha retirat i s'ha muntat aquí un bon merder.
Kate Middleton va emetre un comunicat
dient que ella feia una mica de Photoshop casolà
i que se li havia anat de les mans.
Però vaja, el tema és greu, eh?
Veig que no estàs gens a l'última hora
perquè ara els rumors que creixen, creixen, creixen, Toni,
és que a l'William, al Guillem, li ha estat infidel.
Sí, sí, sí.
Home, i tant.
La creixen ja hi eren, eh?
Ja hi eren, aquests rumors.
Ho doneu per fet, això?
No, jo només dic que és el rumor que hi havia principal ja abans.
Doncs a mi m'ha caigut els peus aquest noi ara.
Perquè, mira, pensava que encara era...
No t'ho esperaves, eh?
Encara no m'ho esperava.
Ja, ja, ja.
Tan bona parella que feien.
A veure, també és veritat que tenir fe en qualsevol membre de la Casa Reial
que no tindrà un afer,
també és ser una mica poc viu, eh?
Escapa per part teva?
Sí, sí, però mira tu la confiança en aquest cas.
Jo soc dels que crec que hauria de ser obligatori que tinguin afers.
És a dir, que hauria d'estar...
Hauria de forçar-los a tenir afers.
Massa temps lliure, no?
Segurament, també.
No, però jo crec que la meva teoria és que estan per això.
Llavors jo crec que han d'estar per aquestes coses.
I si no existeix, ha d'inventar.
No pot ser això, que estiguin allà tenint una vida familiar feliç.
No teniu més teories estranyes aquesta setmana, eh?
Jo, en Toni?
No, no, no.
Tot això...
Jo he acabat de pensar que tot això de l'operació abdominal,
realment no hi havia cap operació i tampoc era abdominal.
Però no, no.
Els rumors més estranys que hi ha hagut ja els va repassar en Lleon
la setmana passada,
algun dels quals, la veritat, que són bastant esperpèntics.
Però si tot plegat acaba sent simplement una fera morós
que s'ha intentat tapar,
això acabaria sent bastant habitual
en qualsevol casa reial, en el fons, eh?
10 i 7.
Avui a la setmana tràgica parlem de la batalla del poder a Disney,
un imperi de l'entreteniment que,
en els últims anys, ha comprat Pixar, Marvel i fins i tot la Fox.
La factoria ens té acostumats a les trames cinematogràfiques
on els bons lluiten contra els dolents
i habitualment sempre acaben guanyant.
En algun cas, o en aquest cas, els dolents,
i això és el que diu Disney,
són alguns dels inversors de la mateixa empresa
i qui acabarà guanyant, de moment no ho tenim gens, clar.
A veure, Ion, qui es disputa el poder dins de Disney i per què?
A veure, Disney està en el que en els mercats financers
se'n diu una batalla de proxy,
que vol dir que hi ha uns certs accionistes de l'empresa
que intenten acumular suports entre ells
per oposar-se a quelcom que vol la direcció de l'empresa.
Segur, i tu te'n recordes allò de l'Opa Hostil,
de gas natural i endesa,
de quan nosaltres teníem, no ho sé, érem adolescents?
Això va ser molt famós.
Op Hostil és un exemple d'una empresa
intentant comprar-ne una altra sense que ho vulguin els executius.
Això és una mica a l'extrem.
La situació de Disney no va tant a l'extrem,
però sí que hi ha un senyor que es diu Nelson Pels,
que és un bilionari d'aquests que té un hedge fund
que es diu Triant Partners
i que té 3.000 milions de dòlars d'accions de Disney.
Què passa?
Que Pels s'està barallant amb el que és el Consell Executiu,
el CEO de l'empresa Disney, Bob Iger,
perquè vol estar en el Consell d'Administració,
ell i un exempleat de Disney, de Disney.
Perquè diu, home, jo tinc tantes accions,
sóc crític amb el que està fent l'empresa
i tinc dret a ser aquí i manar una mica.
em resulta que tenim a l'abril
una trobada dels accionistes
per votar quins nominats
per estar en aquest Consell d'Administració.
Doncs estaran allà
i Bob Iger, que temm que si se li omple el Consell d'enemics
el carregaran, està sortint amb tot.
Per cert, com a curiositat,
la filla d'aquest Pels, de Nelson Pels,
està casada amb Brooklyn Beckham,
el fill de David Beckham i de Victoria Adams.
I quants ens té aquest noi?
Ah, no és molt jove.
Es van casar l'any passat, crec, o fa dos.
Sí, sí.
No ho dic com a curiositat, eh?
Que això està tot barrejat.
Sí, sí.
O sigui que, bueno, que els rics s'ajunten amb els rics.
Ja ho sabíem, això, no?
Sí, home, sí, sí, sí.
Això sempre, eh?
Aleshores, el futur de Disney
en mans d'un o en mans de l'altre,
què variarà?
Ah, és que, clar, aquesta és la pregunta,
perquè els inversors de Disney
estan bastant emprenyats, eh?
Tenen motius,
perquè si vosaltres, per dir alguna cosa,
vau posar calés a Disney fa dos anys,
heu perdut el 16% del que teníeu, eh?
En canvi, si els haguéssiu deixat en un fons d'inversió
d'aquests passius, que no fan res,
hauríeu guanyat un 25%.
Per tant, la diferència és molt gran,
i això que, darrerament,
les accions de Disney han anat bé, eh?
I no se sap si és per la batalla aquesta,
eh?, perquè el mercat diu,
home, potser ho guanyarà el pèls aquest
i les coses iran millor,
però, en tot cas,
les coses van una mica millor ara
i, tot i així,
doncs, les accions estan pel terra.
Llavors, clar,
què està passant aquí?
Recordem que el mateix Bob Iger
es va reinstaurar ell mateix com a cap
després d'apunyalar per l'esquena
el successor que ell mateix havia posat al càrrec
quan va marxar el 2022.
Per tant, tot això és un col·laborot significatiu
que, a més a més,
s'està fent més gros
perquè, si vosaltres us heu fixat
en les pel·lícules que ha tret Disney
dels darrers anys,
gairebé totes un bunyol
que ha fracassat a la taquilla, eh?
El 2023 van perdre gairebé mil milions de dòlars
en Indiana Jones 5,
The Marvels, Ant-Man and the Wasp,
El Remake de la Cireneta,
Wish,
és a dir, un munt de pel·lis desastrosos.
Després, si aneu a Disney+,
la plataforma de streaming
va perdre 2.500 milions l'any passat,
que és una mica menys que els 3.500 milions
que vam perdre el 2022,
però, vaja, un desastre.
Sobretot considerant que ara Netflix
per físic fa beneficis,
i fent tantes sèries de merda caríssimes
que, a més a més,
s'han carregat franquícies d'aquestes, no?,
mundials com Star Wars i Marvel.
A nivell d'esports,
perquè tenen la cadena esportiva i espient,
no deixen de perdre subscriptors,
i els parcs semàtics van pujant preus
i van pujant preus i no inverteixen,
i els inversors tenen por
que quan obri el competidor,
que és un parc que Universal Studios
està construint a Florida,
que anirà ple de Harry Potter,
Super Mario i tot això,
doncs també se'ls carregaran.
I això afegeixi l'últim problema
que té Disney a Florida,
que és polític.
Iger es va ficar en una batalla
amb el governador de Florida,
el Ron DeSantis,
que és aquest que intentava
agafar la candidatura al Trump,
a causa d'una legislació
sobre sexualitat
i ensenyament a les escoles.
Cal dir que el rumor força confirmat
és que Iger també volia ser president,
però pel Partit Demòcrata.
I aquí els han contratacat
i els hi han tret uns beneficis fiscals
que tenien.
Per tant, Pels està emprenyat
i vol que tot això canviï.
Endavant, Toni Rodón,
que a Frenkie de Jong t'ha passat la pilota.
Finalment, després de...
Escolta, la passo més que a Frenkie de Jong, eh?
Bé, ja hem recorregut tot el camp
endavant, endarrere tres vegades
i al final l'has acabat passant
al teu company que tenies al costat,
que era Toni Rodón.
Endavant, Toni.
Sí, però jo anava amb dones d'una cosa, Jon,
perquè a mi Bad Badge i Andor
m'han agradat, eh?,
de la franquícia d'Star Wars,
les coses com són.
Andor, Andor, jo crec que van perdre els papers.
No sabia, no sabia que s'estava sent.
A Marta Ferrer també li va agradar, eh?
Sí, teniu molt temps lliure, eh?
No, no, no.
No, Andor és espectacular,
però jo crec que es van oblidar
que l'estaven fent,
i aquesta és la raó.
I llavors un dia van sortir
i van dir, és que és això?
Com és que és bo?
Es van quedar parats.
Bé, però en tot cas,
aquí un tema
amb la qüestió de la successió,
que ara que explicaré,
es cap a jo,
em semblarà que sigui una broma,
però no ho és, eh?
Però, com bé vosaltres sabeu,
el tema de la successió
ha preocupat a molta gent
al llarg de la història,
i aquí...
I sobretot,
arriba un moment
quan una persona ha governat
durant molt de temps,
i això està demostradíssim
en els estudis que s'han fet,
que està molt preocupat
per allò, pel llegat que deixarà,
per si la persona
que el substituirà,
en certa manera,
doncs,
manté l'esperit fundacional
o les coses que ha fet
el seu predecessor.
I durant tota la història,
què ha passat?
Doncs que la gran majoria
de persones
que agafaven el poder
venien, doncs,
d'això,
d'un rei
que tenia un fill,
o normalment un fill
i no una filla,
tot i que depèn
una mica del cas,
i el poder
anava passant
a través del llinatge
familiar.
El que passa és que
durant molt de temps
això no va ser així
i moltes vegades
el poder també es donava,
doncs,
per exemple,
votant,
no?
Molts reis,
tu saps aquells reis
que s'estudiaven
als nostres pares
dels visigots,
etcètera?
Allò es votava,
no?
O fins i tot,
doncs,
el papa de Roma,
no?
Amb la famosa
fumata blanca.
I aquí on vull anar?
Doncs vull anar
que a vegades
molta gent patia,
no?,
gràcies,
acabava potser
traient
l'esperit
fundacional.
I què feien
molts dels monarques
o moltes de les persones
que estaven
al cap damunt
de tot?
Doncs acabaven donant
molt de poder
a unes persones
concretes,
que ja dic,
sembla una broma
però no ho és,
perquè és constant
al llarg de la història,
que són els eunucs.
Els eunucs,
com bé sabeu,
som gent
que no té
aparell reproductor.
I per tant,
quina és la lògica?
Doncs la lògica
és que,
com que no poden
tenir família,
essencialment
el que faran
seran molt més
iallals
a la persona
que l'ha triat,
que l'ha posat
en el poder,
que no pas
als seus familiars.
Per tant,
no sé
si aquesta lògica
es podria aplicar
avui a Disney,
no?
Però una mica
perquè veiem
que al llarg de la història
aquesta obsessió
sempre hi ha sigut.
Una mica
intentar mantenir
aquest esperit
del que has fet
quan has estat al govern
i després
intentar mantenir-lo
al llarg del temps.
Jon.
Amb això dels eunucs
el Toni m'ha deixat parat.
Realment veig
per on anirà,
però aquí he de dir
que m'ha deixat descol·locat.
Jo no sé...
Sí.
No sé si hi ha eunucs aquí.
Hi ha un altre tema, Jon,
aquí,
que és també interessant
en el cas de Disney,
que és
el fet que cada vegada
se l'acusa més
de ser poc innovador,
no?
És a dir,
una mica amb això que deies
que la majoria de pel·lícules
que han fet
s'assemblen molt entre elles,
etcètera.
I una mica la idea és,
a vegades es diu,
no?
Tot el cinema que es fa,
totes les sèries que es fan,
són realment innovadores
i originals.
Curiosament,
aquí hi ha un estudi
que es va fer
fa un parell d'anys
i aplicant, diguéssim,
tècniques modernes,
uns investigadors
van agafar 19.000 pel·lícules
fetes als Estats Units
i van mirar
si cada vegada
eren més innovadores.
Quina va ser la conclusió?
Doncs la conclusió va ser
que en els últims 20 anys
sí que és cert
que la innovació
ha seguit creixent,
però no tant
com el que creixia
en el passat.
Per tant,
sembla que hi ha
una certa estabilització
i cada vegada
les coses són menys originals.
és que l'art
i el capitalisme
són contradictoris.
És a dir,
on pot
agafar,
jo crec,
una creació artística
i explotar-la
fins a cert punt
i pots fer calés,
pots fer franquícies,
pots fer el que sigui,
però, diguem,
les dinàmiques
que duen
a la inversió capitalista
són fonamentalment
contradictòries
amb les dinàmiques artístiques.
Per tant,
arriba un moment
que ja has tret
tot el suc
de la fruita
i el problema
és que els executius
volen seguir
extraient fruit
i no entenen
que, a vegades,
si tu diriges
una companyia com aquesta,
el que cal fer
és treure't del mig
i deixar que passi
alguna cosa
fins que tu puguis
tornar-la a explotar
una altra vegada,
però això
jo crec que,
per exemple,
en Bob Eiger
seria la persona
contrària
a aquest tipus
de visió.
Per tant,
aquí tenen els problemes.
A mi,
el que m'interessa,
Toni,
aquí vull la teva opinió,
és la campanya electoral
que s'ha muntat a Disney,
perquè l'altre dia
el Bob Eiger
va sortir
amb un anunci
electoral
atacant els seus rivals
que a mi em va fer
bastanta gràcia.
El tenim aquí,
mira.
Bàsicament diu
que és fantàstic
i un pla molt ambiciós
pel futur de Disney.
Bob Eiger és fantàstic.
Sí.
Però el millor
és com es carrega l'altre,
eh?
Mira, mira,
parlant de Nelson Plaç,
el seu rival.
Bàsicament diu
que no té
ni punyetera idea
de cap experiència
en portar
una empresa
d'entreteniment mundial.
Sí,
i després
aquest exempleat
de Disney
que va amb Nelson Pels
que es diu
Ian Pellmuster
també se'l carrega.
Em sembla que el tens
aquest tall també
o no es capa?
A veure,
Pels i Rosullo
han associat
amb un altre
desgruntat
former employee,
Ike Perlmutter,
que té el seu
record de
destructiva
behavior
inside Disney.

que a mi
és com molt americà,
no, Toni,
això de sortir
i carregar-te el rival?
Sí,
és americà,
tot i que
això forma part
del que se'n diuen
les campanyes negatives,
que són,
de fet,
una constant
al llarg de la història,
però sí,
sí,
en termes moderns,
tot el tema
de les campanyes electorals
i sobretot
el que se'n diuen
els attack ads,
que són
anuncios a l'atac,
essencialment
es van popularitzar
a partir del 1988
en la campanya presidencial
entre George Bush
i Dukakis,
en què va haver-hi
un anunci molt famós
en què bàsicament deia
que Dukakis
permetia sortir
a gent de la presó
i matar
perquè aquesta gent
matés a d'altres persones,
no?
i es va fer famós.
En tot cas,
aquí hi ha una cosa graciosa
sobre les campanyes negatives
que potser cal recordar
ara que venen eleccions catalanes
que és un tema
que crec que la gent
entén en certa forma malament.
I això per què ho dic?
Doncs perquè
les campanyes negatives
si preguntéssim
si ara sortissis
de la peixera
on estàs,
escapa,
i agafessis qualsevol persona
que tens,
i li preguntessis
escolta,
les campanyes negatives
funcionen,
molt probablement...
Si tu hi vas,
ells tornen,
no?
Sí, exacte.
Sí, totalment.
Un clàssic.
Doncs sí,
que els n'hi ha de potser.
Va, va, va.
Ah, i després
la persona
què et diria?
Bé, probablement
tindries dues respostes.
La primera,
la política no m'interessa,
que seria la més habitual,
i la segona seria
sí, i tant,
com no han de funcionar
les campanyes negatives, no?
La qüestió és que
no està tan clar
en la recerca
que s'ha fet
en ciència política
que les campanyes negatives
funcionin.
Funcionar en el sentit
de fer que et votin més a tu
o fins i tot
de fer que més gent
voti.
No està gens clar.
El que passa aquí
és que
ens en recordem
normalment,
i fem allò que se'n diu
i que hem explicat
en aquest programa
moltes vegades,
d'un viatge de selecció.
Què vol dir això?
Que de totes les campanyes
negatives que succeeixen,
ens en recordem
sobretot
d'aquelles
que han estat més
cridaneres
i d'aquelles
que intuïm
que han funcionat.
La mateixa campanya
d'això,
si tu no hi vas
ells tornen.
Imaginem-nos
un món paral·lel
en què aquesta campanya
no hagués passat.
Molt probablement
el partit
hagués tret
uns resultats
molt similars.
Per tant,
no està tan clar
que aquestes campanyes
tinguin un efecte electoral.
Avui,
amb el Toni Radon
i el Ion Cindreu
a la Setmana Tràgica,
hem parlat de Disney
i hem parlat també
de campanyes electorals.
Qui no vulgui pols,
Conflicte Política
i Polarització,
és el nou llibre
que el Toni Radon
està preparant
que aviat surt a la venda
i que també en parlem
molt aviat,
un llibre en defensa
del conflicte polític
i en contra
de l'obsessió
pel consens.
Per cert,
cercant,
si tu no hi vas
ells tornen,
m'ha sortit un article
del diari Ara
rememorant
aquella famosa campanya
de Pepe Zaragoza
i a dins l'article
surt Toni Radon.
Radon,
recordes la cita
que vas donar o no?
No.
La gent recorda l'eslògan
perquè era original
però aquest recurs
s'ha utilitzat molt
al llarg del temps.
Ah, veus?
No he canviat d'opinió.
Alguns es mouen
però d'altres no,
com Toni Radon.
Sempre a la maroteca.
I On Cindreu,
Toni Radon,
gràcies a tots dos.
Una abraçada.
Cuideu-vos.
Que vagi bé.
Que vagi bé.
De seguida
fem una petita pausa
i sentim aquesta conversa
amb el Manel Lucas.
Abans, però,
el suplement
és l'hora de recordar-vos
que dissabte que ve,
el dia 23 de març,
farem el programa
de dalt a baix
des del Palau Robert
de Barcelona.
Celebrem 100 anys
de ràdio a Catalunya
des del Palau Robert
des de les 9 del matí
fins a la 1 del migdia.
Portes obertes
a l'edifici de les cotxeres
per tots els oients
i serem amb la Maica Navarro,
amb el comunista Joel Díaz,
amb el Pep Noguí
i també amb un mite
de la ràdio d'aquest país.
Josep Cuní.
Tot amanit
amb les actuacions en directe
d'aquesta que sentim,
Maria Jaume
i també Paula Valls.
Si voleu venir de públic,
només cal que entreu
al web de Catalunya Ràdio
on podeu omplir
un formulari
amb les vostres dades
i dient el nombre
de persones que vindreu.
Aquest dissabte,
23 de març,
el suplement
des del Palau Robert
de Barcelona.
Obrim portes
a les 9 del matí,
el suplement arrenca
com sempre a les 6,
a les 9 obrim portes
i serem fins la 1 del migdia
amb portes obertes.
El suplement
amb Roger Escapa.
La verdad es que
en nuestra cultura
el cricket
se ve más
para los chicos.
Hem somiat juntes
si nosaltres ens juntem
podem aconseguir
gran cosa
que potser
ningú es podria imaginar.
Nits sense ficció.
Les del Criquet.
A TV3,
dimarts a la nit.
Alegria.
Alegria.
L'espectacle més estimat
de Cirque du Soleil
ja és a Barcelona.
Un nou Alegria
ple d'emoció,
bellesa,
humor
i una banda sonora
inoblidable.
Estrena aquest dimecres.
Comprar a les entrades.
Alegria
del Cirque du Soleil.
Descobreix
tot un territori
m'encant
per compartir
amb la família
i amics.
Amb 11 estacions
d'esquí alpí nòrdic
al Pirineu de Lleida
i més de 500 quilòmetres
de pistes
en plena natura.
Gaudents
amb intensitat
tot el que t'envolta.
Neu,
natura,
cultura,
gastronomia.
Apropa't a Lleida.
Viu el moment.
Patronet de Turisme,
Diputació de Lleida.
Quantes vegades has dit
algun dia jo...
Doncs bé,
aquell algun dia
és avui.
No perdis aquesta oportunitat
i aprofita ara
els Lion Days
de Paujot
amb avantatges exclusius
en tota la gamma.
Només del 4 al 22 de març.
Aprofita aquesta oferta
a Paujot.es.
això.
Què fas?
No t'esperes la pastilla.
Laura,
n'ha de trucar a una ambulància.
Han d'acceptar que pateix
una malaltia greu
i això comportarà canvis importants
en les seves vides.
Borgen a TV3 aquesta nit
després del 30 minuts.
Ja disponible
a la plataforma digital 3CAT.
Descarrega-te-la.
Recolector de clavells,
repartidor de paquets,
porto japonesos de tablau en tablau
i nens d'escola en escola.
Distribueixo taronges
i mell de vella
i faig transfers d'aeroport
de 12 a 2.
Si vols fer un bon business,
has de ser molt ràpid.
Només fins al 20 de març,
Business Day Citroën
amb avantatges especials
en tota la gamma Citroën
i punt de càrrega
inclòs a la gamma elèctrica.
Citroën.
Condicions a Citroën Punès
El suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
amb Roger Escapa.
Som al suplement,
som a Catalunya Ràdio.
El Manel Lucas
ens ha fet riure
durant molts anys
amb les seves imitacions
al Polònia,
fent de Lluís Llach
o sobretot de Franco.
Amb ell també hem après
molt sobre la història
del nostre país,
és un expert de la Guerra Civil
i la transició espanyola,
ha dirigit un munt
de documentals
per minoria absoluta.
Avui al suplement, però,
coneixerem
la part més personal
del Manel.
Hem quedat amb ell
per parlar del dol
quan perds la teva parella.
Aquest dissabte
va fer tot just un any
de la mort de la Mària Sànchez,
una periodista enamorada
de la seva feina,
de Barcelona
i de la seva família.
Una referent de l'ofici
que va rebre la medalla d'or
de l'Ajuntament
al Mèrit Cívic
a títol pòstum.
Ara el suplement
la recordem
des d'una biblioteca
de Ciutat Meridiana
que aviat portarà
el seu nom
acompanyats
de qui va ser
la parella de la seva vida,
el seu company Manel Lucas.
Manel Lucas,
bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal, Roger?
Com estàs, Manel?
Bé, bé.
Bé, dintre de...
dintre de lo que cabe, no?
Però...
fent, anar fent.
M'agrada més dir anar fent,
perquè és més real.
És una pregunta
que l'últim any
et deuen haver fet
moltes vegades, no?
Sí.
I que ja no és un tòpic
contestar-ho com estàs, no?
Sí, sí, sí, sí,
clar, clar.
La gent,
normalment ens preguntem
com estàs
perquè l'altre et contesti bé
i ja estàs
com una fórmula
de salutació, no?
Ara, en el meu cas,
aquest any últim
ha pres cos.
Té sentit
que la gent em pregunti
com estic.
I jo els dic això,
dic que estic bé,
sigui el que sigui bé
en aquests moments,
sigui el que sigui bé
que signifiqui bé
en aquests moments
de la meva vida, no?
Que ha canviat
per dolent
des de l'últim any.
Fa unes setmanes
et vaig enviar un missatge
i et vaig dir
escolta, Manel,
et ve de gust
perquè vam veure
el calendari
i diu
aviat farà un any
que vas perdre
de la Maria Sánchez,
que era la teva parella,
que era una persona
amb un vincle
amb la ciutat de Barcelona
brutal, no?
Una periodista molt recordada
i et vam dir
què et sembla
si fem aquesta conversa?
Vas dir
deixa'm uns dies
que m'ho pensi?
Bé,
deixa'm una estona
i tal,
sí,
necessitava saber
diverses coses,
necessitava saber
com em trobava jo
per parlar d'això
en públic,
tot i que n'he estat parlant,
però clar,
una cosa és parlar-ne
amb els amics,
una cosa és
no fer-ne un tabú,
massa mal que seria una tonteria
fer-ne un tabú d'això
o que la gent
no s'atreveixi a parlar-me,
però una altra cosa
és fer una entrevista
basada en això
i després també
volia saber
què n'opinaven
els meus fills,
que trobo que
tenen tanta...
o sigui,
ells poden dir...
o sigui,
tenen tant dret
a opinar
sobre aquesta entrevista
com jo,
i com que a ells
els semblava bé,
doncs,
em tira endavant,
no?
Vam decidir
fer aquesta entrevista
a la Biblioteca
Zona Nord,
a Nou Barris,
que és una biblioteca
que aviat canviarà de nom
i portarà el nom
de Mària Sánchez
perquè així ho han decidit
els veïns
del barri,
perquè ella era una persona
molt vinculada
a la informació barcelonina
a la informació municipal,
però també la informació
que s'explicava des d'aquí,
des de Nou Barris,
no?
Un barri bastant oblidat
i bastant pobre.
Sí,
la Mària
va estar fent
jo deia 25 anys
d'informació municipal
de Barcelona
i quan fas informació municipal
fas política,
perquè dius que
si tal partit
s'ha posat d'acord
amb tal altre,
si hi ha uns pressupostos
o no sé què,
però també fas molta informació,
fas urbanisme,
fas una mica de tot,
però també fas molta
informació social
i si vols
tens molt camí
per córrer
amb la informació social
i ella feia
molta informació social,
era probablement
el que més li agradava
i en aquest barri
que és Ciutat Meridiana
és un barri
ple de necessitats
de tot tipus
i en els quals
ella tenia molt interès
sempre a venir
i ella havia tingut molt contacte
amb l'associació de veïns
per això
quan
quan les biblioteques
de Barcelona
van consultar
els veïns
quin nom de dona
volien que tingués
aquesta biblioteca
que es diu
Zona Nord
ells de seguida
van dir
Mario Sánchez
cosa que els agraeixo molt.
Parlar-ne
t'ajuda d'alguna manera
o el dolor
encara és més gran
Manel?
No, jo sempre
jo des del primer moment
he volgut
parlar-ne
perquè a mi
sempre m'havia agradat
sempre m'ha agradat
parlar de la Mària
saps?
vull dir
quan estava viva també
i explicar
les coses que feia
ostres, la Mària ha fet això
ha vingut aquí
a Ciutat Meridiana
ha fet una notícia
no sé què
i tal
i per tant
doncs ara també
clar
jo tenia
diverses opcions
que em podien haver passat
quan es va morir ella
una era
tancar-me a casa
no voler parlar
amb ningú
no fer res
enfonsar-me
la misèria
una altra
tot el contrari
fer una fugida endavant
dedicar-me
a veure
Ginebra
i a fer-me Tinder
i no sé què
fer juergues
clar
cap de les dues
no
no
corresponien
ni el meu tarannà
ni el que crec
que a ella
li hagués agradat
ella
per descomptat
crec que no hagués volgut
que jo
m'enfonsés
i bueno
doncs jo crec
que entre
com sóc jo
i com
jo he pensat
que voldria
que voldria
ella que fos
he intentat
anar fent
la vida normal
i la vida normal
inclou
doncs quedar amb gent
i parlar de coses
i
quan parles
d'una cosa
que
et recorda
amb ella
dius
mira
sí sí
això
mira
en aquest lloc
hi vam anar
amb la Mària
i tal
i parles
intento parlar-ne
amb total normalitat
els que la vam conèixer
de prop
ara li reconeixeríem
una cosa
que és que
va aconseguir
que
tots els grups
municipals
es posessin d'acord
per otorgar-li
a títol pòstum
la medalla d'or
de la ciutat
de Barcelona
sí
sí sí
sí
a més
va ser com
immediat
una persona
que treballa
a l'Ajuntament
em deia
se li ha donat
a molta gent
la medalla d'or
òbviament
la medalla d'or
el mèrit cívic
que és el que
concretament
la seva
perquè n'hi ha
el mèrit esportiu
ni altres
el mèrit cívic
però que se li ha donat
tan immediatament
després
que
de la seva mort
i amb aquesta
unanimitat
de fet
en l'acte
en el ple municipal
en el qual
es va aprovar
aquest atorgament
de la medalla
tots els grups
van parlar
i estaven
en precampanya
és a dir
l'últim
que en aquests
moments
volen els polítics
és posar-se d'acord
amb els del partit
contrari
per tant
va ser una
una excepció
que crec
que diu molt
d'ella
diu molt
de com
la seva feina
i la seva
personalitat
estava reconeguda
dins de l'Ajuntament
sí sí
tens dos fills
que ja són adults
però que també
és tot un repte
suposo
per tu
com a pare
enfrontar-te d'això
sí
sí sí
de totes maneres
crec que
hem tingut la sort
que gràcies
a la manera
de ser de la Mària
a mi m'agrada dir
que la Mària
va deixar una família
no desestructurada
al contrari
hiperestructurada
és a dir
més que estructurada
perquè ella era una persona
molt familiar
li agradava molt
fer coses
amb la família
tant amb els fills
com amb els seus germans
etc
i llavors aquest llegat
ens l'ha deixat a nosaltres
ens ha deixat
una família
que ens agrada
fer coses junts
ens agrada estar junts
a més a més
en aquest moment
tan dur
doncs ens hem fet companyia
els uns als altres
i això ens ha ajudat molt
a mi m'ha ajudat molt
tenir
amb ells dos
al costat
i ells
han viscut aquest any
doncs igual
que crec
que l'he viscut jo
és a dir
no aturant-nos
fent activitats
el meu fill
s'ha doctorat
la meva filla
s'ha graduat
en aquest any
els dos són
músics
l'un fa concerts
l'altre també
fa actuacions
han anat fent
totes aquestes coses
cada vegada
que fan una cosa
d'aquestes
pensen
amb lo dur
que és
fer-ho
i que la seva
que la seva mare
no ho vegi
però ho han continuat fent
i
jo crec que
hem continuat
combinant
aquesta cosa
de
no ens podem aturar
amb ella
no li hauria agradat
que ens haguéssim aturat
i per tant
anem fent
anem fent
la vida
i
amb els moments
més
positius
teòricament
no
i amb el
bueno
i amb els moments
durs que tens
evidentment
en qualsevol cosa
per el detall
més tonto
vull dir que
a mi la gent
em preguntava
vam passar el Nadal
no
ostres el Nadal
serà dur i tal
i dic bueno
sí el Nadal serà dur
evidentment
però el Nadal
estàs dinant
amb la família
i un diu una cosa
l'altre diu una altra
i el cosí diu no sé què
i el germà
diu l'altre
el que és dur
és a lo millor
a lo millor
és més dur
aixecar-te un dia
a casa
i agafar el saler
i recordar-te
de com aquest saler
el vas anar
a comprar amb ella
i
o posar-te
el cafè amb llet
i que el cafè amb llet
agafis la tassa
ostres
la tassa de la Mària
i tal
els moments
de
de xoc
i de dolor
no tenen per què ser
els moments
emblemàtics
diguem
necessàriament
veig que cap dels dos fills
ha triat ni el periodisme
ni la història
ni l'humor
ben bé
no?
no
no
no
no
no
no
és una sort això
o una desgràcia
bueno nosaltres no els hi vam
no els hi vam imposar
té una part de
jo crec que té una part de sort
perquè jo així
jo conec com està el món laboral
en el periodisme
i no conec com està el món laboral
a la biologia
o a l'educació social
que és el que han fet ells
i
i per tant
puc creure
que potser està millor
i que
que tindran més sort ells
que
que un jove
que en aquests moments
comencin el món del periodisme
que és un món complicat
com sabem
com saps tu també
clar
suposo que
quan construeixes una vida
mai penses
que això et passarà a tu
i a més
de la manera tan ràpida
com va passar
perquè a tu
va ser molt ràpid
no?
a totes les famílies
ha entrat la paraula càncer
segurament
però en el teu cas
o en el vostre cas
va ser molt ràpid
sí
a més va ser un càncer
realment
molt agressiu
molt agressiu
molt complicat
crec que els metges
en diuen indiferenciat
que vol dir
que les cèl·lules
cancerígenes
estan com disseminades
de tal manera
que
no servien
les teràpies habituals
la químio
això
no tenia
molta possibilitat
llavors
vam aplicar
una cosa
un assaig clínic
d'immunoterapia
que semblava
que funcionava
i des del diagnòstic
fins que es va morir
van passar
tres mesos
de tractament
durant els quals
vam estar
convençuts
que anàvem bé
nosaltres
i entenc
que els oncòlegs
també
i per tant
sí
és a dir
no ens vam
fer la idea
no ens vam voler
fer la idea
que la cosa
s'acabava
sinó
que ens tocaria
un camí
complicat
de
bueno
de tractament
de treball
de treball mèdic
de
ella
es trobava
més cansada
i tot això
ella deia
bueno
el que sigui
potser estic
un any
o dos anys
així
però sempre
vam confiar
ingenus
que
al final
seria la curació
i no
no va ser així
és impossible
preparar-te
per un moment
com aquest
tu has dit
que això
no volies
que fos un tabú
creus que
a nivell
de societat
també
hem d'afrontar
i parlar
de la mort
d'una altra manera
que
segurament
sempre la intentem
tapar
i
no sé
em costa molt
donar lliçons
sobre això
perquè
entenc que
és un moment
tan complicat
que
que cadascú
viu com pot
i com millor
sap
vull dir
jo ja et dic
que he viscut
d'aquesta manera
intentant
que la gent
vegi que
no
que em poden parlar
que em poden preguntar
que m'agrada
parlar de
de
la Mària
que si em pregunten
per
per la malaltia
els explico
amb tota tranquil·litat
però puc entendre
que una altra persona
s'ho prengui
d'una altra manera
em costa molt
donar lliçons
en aquest sentit
si és veritat
que la mort
és
bueno
no sé
si la tenim
ben
ben entesa
o no
és que
és que
és un pal
la mort
vull dir
que com l'hem d'interpretar
hem d'interpretar
clar
hem d'assumir
que tots ens morirem
però
però és molt difícil
quan passa
és molt difícil
d'assumir
i bueno
i en el meu cas
quan has estat
més de 35 anys
76-37
amb una persona
en les diferents fases
des d'amic
millor amic
parella
matrimoni
i pare
i centre
d'una família
amb fills
i tal
costa molt
d'assumir
que això s'acaba
i bueno
jo he reaccionat
d'aquesta manera
i una altra persona
pot reaccionar
d'una altra
i jo no li retrauré
de cap manera
creus que li hauria
agradat
veure que
una biblioteca
de Barcelona
o de Ciutat de Mariana
porta el seu nom
perquè també era una persona
molt austera
i poc protagonista
segurament
no?
sí, sí
ella era molt poc
protagonista
ella i jo teníem
una broma
jo li deia
si un dia
et presentes
a les eleccions
en el cartell electoral
sortiré jo
i diré
voteu a la meva dona
que ho farà molt bé
perquè ella
era
antiprotagonista
però jo crec
que
què significa
que la biblioteca
de Ciutat Meridiana
es digui Maria Sánchez
significa això
que dèiem abans
que
que els veïns
d'aquest barri
li reconeixen
la feina
que va fer
i per tant
jo crec
que això
sí que li hauria agradat
igual que
la medalla
d'or de l'Ajuntament
són
premis
a una feina
són premis
que tu no has
buscat
tu has anat fent
la teva feina
tranquil·lament
un dia
rere l'altre
de la millor manera
que creies
i de cop
en un moment donat
en aquest cas
tristament
a títol pòstum
que això ja passa
a vegades
se't reconeix
per tant
jo crec que sí
que en el fons
que sí que li hauria agradat
una altra cosa
si l'haguessin dit
bueno
hauràs de venir aquí
fer un acte
i presentar-te
i tal
i això
ja no
ja em fa més mandra
em consta
que la seva agenda
de contactes
no només de ciutat
meridiana
era molt àmplia
i encara treballava
amb una agenda
a mà
no?
sí
això ho vau recordar
l'acte de record
que vau fer
a l'Ajuntament
sí, sí, sí
tenia una agenda
que només en tenia ella
perquè
clar
a mà
bastant desmanegada
ja
plena de
també utilitzava
el mòbil
també utilitzava
l'agenda del mòbil
però continuava
fent servir
molt l'agenda manual
i si alguna vegada
se la deixava a casa
i trucava a casa
i per exemple
estava jo a casa
i em deia
m'he deixat l'agenda
necessito un telèfon
clar
jo començava a suar
a suar o freda
perquè com el trobo?
doncs no, has de trobar
has d'anar a buscar
l'UV de veïns
i tal
llavors
l'associació
de no sé què
i clar
els telèfons
alguns estaven
horitzontals
els altres verticals
però sí, sí
ella encara era
de la vella escola
en aquest sentit
Som el Suplement
som a Catalunya Ràdio
som amb el Manel Lucas
xerrant des de la Biblioteca
Zona Nord
una biblioteca
que aviat canviarà de nom
i es dirà
Biblioteca Zona Nord
Maria Sánchez
no has deixat de treballar
aquest any, no Manel?
no
no sé si t'ha ajudat
també a tapar
o no sé si tapas
la paraula
o ocupar la ment
és veritat
que tens la ment
ocupada
i que
estàs treballant
i en un moment donat
fins i tot
a algú li pot semblar
que
has passat pàgina
que tu no has passat pàgina
de cap manera
però si estàs en una reunió
d'un programa d'humor
que és una de les coses
a les quals em dedico
i
es fa broma
doncs fas broma
vull dir que
jo vaig començar a treballar
sí
ben aviat
no totes les coses
que faig
les vaig
les vaig recuperar
immediatament
per exemple
una de les coses que faig
que és sortir al Polònia
em va costar una mica més
és a dir
sí que em veia
escrivint guions
o escrivint
el que sigui
jo fins i tot
anant a tertúlies
en algunes tertúlies
que vaig
escrivint articles
anant al Parlament
a fer cròniques
del Parlament
tot això
em va costar menys
però disfressar-me
em va costar una mica més
però bueno
al final ho vaig fer
i
i ara
després de l'estiu
ja
he tornat a fer-ho
amb
normalitat
però també penso
que ella
no voldria una altra cosa
ella no
em dirà
que ets idiota
si vols fer Polònia
fes Polònia
i ja està
i ja està
per molts personatges
que facis
passaràs per sempre
més a la història
amb en el Lucas
com el Franco
sí
no sé si és bo
sí
Franco és curiós
bueno clar
és un personatge
molt extremat
és un personatge
molt contrastat
és a dir
és fer
ridiculitzar
convertir un dictador
assassí
en un personatge ridícul
crec que és una venjança
que ens podem permetre
ara que ell
ja no hi és
en vida d'ell
no ho haguéssim
no ho haguéssim fet
ni ens hi haguéssim atrevit
a fer-ho
i per tant
sí
sí
és un personatge
que realment
em diverteix fer
i ara he vist que
han penjat alguns vídeos
petits a TikTok
i que
ho peta a TikTok
Franco no?
Franco és l'abuela
de TikTok
sí
Franco Lluís Llach
i que Lluís Llach
també
la imitació
ha estat extraordinària
i et perseguirà
per sempre més
sí
i amb ell
amb ell
pobre
sí
sí
sí
perquè
bueno no ho sé
si va pel carrer
i la gent li diu assassins
i tal
ara potser ja no tant
creus que li agrada
al Lluís
la imitació?
li agradava
sí
amb ell sí que havia parlat
evidentment en Franco
no?
amb ell sí que havia parlat
de la imitació
i fins i tot
bueno
en una època
al principi de tot
fèiem un programa de ràdio
del qual va néixer el Polònia
l'havíem entrevistat
i
sí sí
ell
estava a favor
almenys
de cara a mi
m'havia dit
que estava a favor
jo no sé si
darrere meu
us dedicava a rajar
però
jo crec que no
jo crec que
amb ell
bàsicament
la
la imitació
li ha agradat
sí sí
tu ets historiador
vull dir que
sempre t'ha agradat
la història
i bona part també
de la feina
que feu a minoria
i que tu t'impliques
és tot aquests documentals
que
sobre Franco
també
jo el franquisme
Franco m'ha donat la vida
saps?
en aquest sentit
sigui per imitar-lo
o sigui per fer
documentals
sí sí
és una cosa
que vaig començar a fer
ara fa 6 o 7 anys
vaig deixar d'estar
al dia a dia
del Polònia
i vaig començar a fer
aquests documentals
que és una cosa
que no té absolutament
res a veure
però
que a mi sí
m'agrada molt
és fort perquè
el Polònia
n'hem parlat
també aquests dies
perquè
ho heu fet
porteu 18 anys
no?
fa poc
relativament poc
hem complert 18 anys
aquest mes de març
el vau parir
el vau fer créixer
i
ja
continua vivint
i
gaudint d'una salut
de ferro
sense vosaltres
d'alguna manera
en el dia a dia
del tot
sense els pares fundadors
els pares fundadors
l'únic que està més al dia a dia
és el Queco
que continua imitant
personatges
cada
cada setmana
perquè és brillant
també
com a imitador
i
segurament el Polònia
necessita el Queco
també
jo crec que sí
jo crec que sí
és veritat que
de l'equip de guió inicial
doncs ara ja no
ja no quedem
cap de nosaltres
i
i està bé que sigui així
perquè clar
vull dir que
la cosa no s'ha d'eternitzar
més a més
el tema aquest
de l'humor
al final
t'acaba
t'acaba esgotant
o sigui
ja has pensat
tots els acudits
possibles
i has pensat
totes les trames
i totes les històries
possibles
i està bé que a mi
hi ha una persona
amb idees
renovades
fresques
i per tant
jo crec que
bueno
jo crec que els guionistes
actuals són boníssims
tan o més que
érem nosaltres
i que és una feina també
que t'obliga a estar
connectadíssim
amb l'actualitat
vull dir
li has de donar la volta
aquesta actualitat
per posar-hi humor
però has d'estar perfectament
no?
sí, sí
és periodisme
és una mica pretensiós
dir-ho així
però sí
és actualitat
i de fet
has de conèixer
les notícies
igual que un periodista
per explicar-les
el que passa
és que tu les expliques
d'una altra manera
diferent
jo crec que
no és casual
que el Polònia
nascés
d'una
barreja
de periodistes
que s'havien passat
al món de l'humor
com podíem ser
el Toni
el Queco
o jo
i guionistes
que havien
bueno
havien estudiat
comunicació audiovisual
o havien fet
programes
d'entreteniment
i que de cop
ells havien d'aprendre
l'actualitat política
i nosaltres
havíem d'aprendre
com
d'una actualitat política
fer-ne una trama
de ficció
no?
llavors
aquesta conjunció
jo crec que va ajudar
bastant
al Polònia
vull dir
que nosaltres
sabíem
que el Maragall
era molt despistat
o que el Joan Clos
s'equivocava
quan parlava
o el que fos
o que el Puigcercós
i el Carot
no se suportaven
i els guionistes
que venien
del món audiovisual
del món
de l'entreteniment
doncs sabien
tenien més idea
que nosaltres
de convertir això
en una historieta
de tres minuts
que és el que són
els sketchos
del Polònia
la Mària
era tant de l'Espanyol
com tu o no?
no, no, no
què va, què va
la Mària
no seguia el futbol
per res
ella deia
que era de l'Horta
perquè
era el seu barri
de joventut
on havia tingut
la seva vida
quan era jove
i tal
però no se sabia
els jugadors
de l'Horta
vull dir
ella
no era gens
futbolera
tu sí que vas fer
un llibre
que era
Soc perico
i què, no?
era?
sí
és un llibre
d'encàrrec
però sí, sí
me'l va encarregar
un editor
molt culer
però va pensar
que hi hauria
un nitxo de públic
que li interessaria
un llibre
en el qual s'explicava
què és això tan raro
de ser de l'Espanyol
no?
i...
encara t'ha agafat
tan fort?
costa molt
és molt dur
és molt dur
perquè a més a més
aquest any
que el Barça
va malament
i que els de l'Espanyol
que com saps
podríem dir
ostres, mira
el Barça va malament
però nosaltres
anem pitjor
bàsicament
perquè esteu a segona
estem a segona
i no anem molt bé
a segona
tampoc
és a dir
hi ha una llei de ferro
que diu que quan el Barça va malament
l'Espanyol sempre va pitjor
si el Barça
perd a casa
amb el Getafe
pots comptar
que aquella setmana
l'Espanyol
també perdrà
és complicat
el que passa
que és una passió
com que no té cap
cap justificació racional
és una cosa
que sés
no?
d'on et ve tu per això
és a dir
et ve d'herència
et ve d'herència familiar
i després
a veure
una mica
aquesta cosa
de ser
minoria
d'anar una mica
contra
sempre t'ha agradat
ser minoria
tu no?
exacte
doncs
té també
la seva gràcia
ets més de meravellosa
minoria
o de minoria absoluta?
jo crec
sóc més
de minoria absoluta
tot i que
el concepte
de meravellosa minoria
també m'agrada
també estic a favor
però minoria absoluta
és la meva productora
va ser el meu programa
de ràdio
clar
Manel Lucas
gràcies per compartir
aquesta estona
de ràdio
el suplement
i l'esforç que has fet
avui amb nosaltres
doncs moltes gràcies
per deixar-me explicar
Carbonell
Carbonell
administrem finques i patrimonis
des de 1929
i pel nostre servei
integral i proper
hem obtingut el segell
de qualitat
del Col·legi d'Administradors
de Barcelona
si cerca un bon administrador
per la seva comunitat
finques Carbonell
ah i si vol
també l'ajudarem
a vendre el seu pis
carbonell.com
a Catalunya Ràdio
hem trobat
l'invent perfecte
per les teves tardes
la tarda de Catalunya
Ràdio
Elisenda Caron
un invent
que et transporta
a una altra dimensió
això és un son
desperta
i apunta-t'ho
un programa
que t'ensenyen
noves frases fetes
en català
no tinc la gamba
per maioneses
que et fa pensar
en les preguntes
més transcendentals
nen
tu ets més
d'eslip
o de d'oxer
o en els dilemes
científics
més rellevants
vaig novar
a ficar-me
el comandament
del cotxe
al costat del cervell
i vaig comprovar
que s'obria
com més lluny estava
el seu cap
amplifica el senyal
de dilluns a divendres
de 4 a 7
la tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Caron
que dic si està a la tarda
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
Passant 6 minuts
de 3 quarts d'11 del matí
obrim la màquina del temps
Manila Laminos
bon dia de nou
bon dia Roger
avui viatgem fins al
15 de març
del 2011
perquè fa 13 anys
que Manel
van publicar
el seu segon disc
10 milles
per veure una bona armadura
i sí
senyores i senyors
per fi
ha arribat
les noves cançons
de Manel
dues cançons
de 10 milles
per veure
una bona armadura
la primera
sona així
així
es van estrenar
aniquet els dos singles
aniversari
i boomerang
10 milles per veure
una bona armadura
aquest segon disc
del grup
que ho havien patat
amb la seva estrena
amb els millors professors
europeus
i el títol
aquestes 10 milles
que són una frase
de fet
que apareix a l'obra
molt soroll
per no res
de Shakespeare
clar Roger
si parlem del millor
disc de Manel
hi ha moltíssima gent
que potser dubta
precisament entre
el primer
i entre aquest segon
que hi ha bastant
consens a dir
que és boníssim
sí
crec que ells diuen
que és la continuació
del primer
vull dir que és un treball
bastant conjunt
l'un amb l'altre
jo abans deia
10.000 milles
per...
és que clar
el títol és de tot menys comercial
sí
no són tantes milles
no són tantes milles
són 10 milles
10 milles
per veure una bona armadura
i que té canzons
tan mítiques
com a aniversari
o també aquesta altra
El soldadet
i per celebrar
aquestes 10 milles
doncs hem pujat
a la màquina del temps
amb el periodista musical
d'aquesta casa
amb la Imercer
i el primer
que ens destaca
d'aquest disc
és la gran qualitat
narrativa
que té tanta
tanta qualitat
que 13 anys després
encara continuem analitzant
i trobant
molts més significats
i sentits
a moltes de les cançons
Jo crec que hi ha
un salt qualitatiu
de lletres
els millors professors europeus
tenen unes lletres brutals
però aquí
jo crec que el Guillem Gisbert
fa un gran salt
He fet un salt
un salt estrany
que ens ha aixecat
més de 3 pams
I crec que
part del mèrit
és explicar
una història
potser ja molt explicada
però canviant
el punt de vista narratiu
amb el Benvolgut
d'enviar-li una carta
a l'exparella
de la teva parella actual
Benvolgut
permet-me suposar
que malgrat
no haguem gaudit
de presentació oficial
Per explicar-li
doncs
que s'està pensant
amb ell
S'ha vantat
de la meva existència
de les coses
que faig
Benvolgut
s'ha acabat veient
que potser hi havia
una mica
d'un deix masclista
en la lletra
que suposo que és ineritable
pel moment en què vivíem
i que no érem conscients
els homes heterosexuals
fent
a l'hora de fer lletres
De fet no sé si us passa
però mira tant en tant
encara m'apareixen
fils de Twitter
analitzant aquesta carta
de Benvolgut
la perspectiva
al punt de vista
vull dir que dóna molt de sí
I el rerefons
de les lletres
acostuma a ser
dur
o sensible
La cançó del Sol de Dett
és de llàgrima
també molt emotiva
Benvolgut
que parla d'una ruptura
al final
Sí, és aquesta aposta
per explicar històries
d'amor que hem escoltat
mil vegades
però fent-ho amb el punt
de vista narratiu
una mica girat
donant-li una volta
i amb lletres
doncs molt més profundes
que les del primer disc
També ho veiem
amb...
Criticarem les noves modes
de pentinats
Per què dius?
Li estàs escrivint
una cançó d'amor
a la teva parella
però a la vegada
li estàs dient
que no arribarem junts
a ells
I potser no seré
el teu amic
Ni tindré res
a veure'm
Si ets o no
ets feliç
Un realisme excessiu
i no cruesa
que a mi
em fa posar
els fills de punta
És que hi ha una cançó
en què literalment
es convida un noi
a trencar una relació
I amb la I
ens diu una cosa
que és molt interessant
que és que
bàsicament
el disc va connectar
moltíssim
amb la gent
de 40 en avall
perquè es canvia
la manera d'entendre l'amor
ja no ens casem
i viurem sempre junts
fins que l'amor
ens separi
sinó que és una mica
aquesta ruptura
de dir ens casem
podem tenir fills
però potser
les relacions
no duren per sempre
les relacions
potser es poden acabar
i després la de la bola de cristall
que és això de
pensar en totes les vides
que haguessis pogut tenir
en totes les parelles
que haguessis pogut tenir
tenir fomo
d'altres vides
d'altres històries
i dir-ho
amb aquesta franquesa
que espanta
pràcticament
un disc que apela
evidentment a les emocions
que parla molt
de la infantesa
dels records
del passat
jo diria que és bastant nihil
i està tot plegat
i ho veiem també
en cançons
que a priori
ens poden semblar alegres
que potser hem ballat moltíssim
com per exemple
el bumerang
avui viatjant
fins al 15 de març
del 2011
amb en Blà i Mercè
un viatge
entre les lletres
d'aquest
10 milles
per veure una bona armadura
de Manel
perquè més enllà
d'aquestes lletres
de jugar
amb el punt de vista
narratiu
és també un disc
que acaba de consolidar
el grup
sí perquè els millors professors
europeus
ja va ser tota una
declaració d'intencions
no era fàcil
no decebre amb el segon disc
però lluny de fer-ho
els va consolidar
com un dels grans referents
d'aquest nou panorama
podem dir-ho així
musical català
arriba els millors professors
europeus
en un panorama
musical
bastant limitat
i canvia tot
i després el 2011
arriba el 10 milles
per dir-nos
Manel
no era una flor
d'un estiu
una flor groga
sinó que
és un grup
que ha arribat
per quedar-se
que tenen una personalitat
que va molt més enllà
dels ukeleles
i
el que ja
havíem intuït
que estava canviant
a la música en català
a la dècada del 2010
ja fa un pet
i
canvia tot
per arribar després
a la dels 20
que estem actual
on tot sembla
que s'està tornant
a canviar
però cada vegada
són més les veus
que reconeixen
a Manel
com una influencia
clar i musicalment
què?
perquè el primer
que ens ve al cap
és que Guillem Gisbert
en aquest segon disc
deixa l'ukelele
i apareixen
totes aquestes cordes
cançons
que podrien ser
fins i tot
bandes sonores
amb molts arranjaments
tot molt pompós
hi va haver certa reticència
més que amb l'ukelele
amb la posada en escena
perquè veníem
d'uns directes
que eren
directes d'esplay
pràcticament
que feien el joc
del fanalet
amb Ai Dolors
que les corrandes
de la parella estable
pujaves allà
i feies la teva
allò del guardió
al palau de la música
i després
es presenta
en el teatre Romea
amb una solemnitat
el Guillem Gisbert
gairebé sense moure's
i a mi em va xocar molt
això
recordo pensar
m'agrada molt
el que estic escoltant
m'agraden molt
aquestes cançons noves
però trobo a faltar
aquesta interacció
amb el públic
i 13 anys després
un disc
encara amb algunes incògnites
ara queda per demostrar
que Manel
puguin omplir
un Palau Sant Jordi
que jo crec que ho faran
quan tornin
però sí, sí
jo crec que és una llegenda
que es va fent gran
cada vegada que algú fa anys
tots veiem històries
amb l'aniversari de Manel
els teus ulls
que balcaven
buscant un desig
les espelmes
cremaven
i alguns dels amics
i també els personatges
enigmàtics
que algun dia sortiran
suposo
el Toni
que és el Toni
de Deixa-la
o la Vanessa
que jo crec que existeix
i l'Ignasi
que sí que existeix
perquè és el germà
de Guillem Gisbert
per molts més aniversaris
a Manel
que siguin junts
o separats
amb els seus projectes
en solitari
ara amb el Guillem Gisbert
i tots els altres
que també continuen treballant
avui recordant
aquest 10 milles
per veure una bona armadura
que es va publicar
ara fa tot just 13 anys
va ser el 15 de març
del 2011
moltes moltes gràcies
a Marina Laminos
i gràcies també
al Blai Mercè
arribem a les 11
Mentre fora de l'ull
les espelmes
es van apagar
el suplement
amb Roger Escapa
i gràcies a l'aniversari
a l'aniversari
a l'aniversari
a l'aniversari