Gràcies.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 11.
Bon dia.
Bon dia. Us informa, Neus Bonet-Bagant.
Lluís Prenafeta, l'antiga madreta de Jordi Pujol,
a la Generalitat veu difícil que Junts
acabi donant suport a una investidura de Pedro Sánchez
i que el PSOE acabi acceptant les condicions
de l'expresident Carles Puigdemont.
Ho ha dit avui en una entrevista
Però no estic gens segur que hi hagi un acord.
Les postures estan molt diferenciades.
Vostè no té clar que Junts faciliti la investidura a Pedro Sánchez?
No. Ni que Pedro Sánchez cedeixi
a les exigències del senyor Puigdemont.
En l'entrevista, Prenafeta també defensa la innocència
de l'expresident Jordi Pujol i acusa els tribunals
de dilatar el procés judicial per evitar que en surti absolt.
Estan dilatant el tancament del sumari
perquè graviem si el senyor Jordi Pujol es mora d'una vegada
i així no ens haurem de pronunciar.
Em deixaria les dues mans
que no s'ha posat mai un duro a la butxaca.
I el fill també hi posaria les dues mans, el fill gran?
No.
Prenafeta també es declara independentista,
però critica l'estratègia dels partits durant el procés.
Més notícies, Sant Raül Flores.
L'incendi de Vespella de Gaià al Tarragones
ja està controlat.
Els bombers ho han aconseguit
quan passaven pocs minuts a les 10 del matí.
Les flames han calcinat 30 hectàrees
i 18 dotacions continuen encara treballant al terreny
per evitar revifades.
Els bombers ja han avançat que, malgrat les últimes pluixes,
el risc d'incendi continuarà sent alt
quan bufin el Mestral i la Tramuntana.
El transport marítim al port rus de Sabastopol
ha quedat sospès avui dissabte
després d'un nou atac de l'exèrcit ucranès.
Les defenses antiaèries han abatut diversos míssils
i un fragment ha caigut a prop d'un dels mòls
al nord de la Badia.
El port es troba a la península de Crimea,
ocupada des del 2014
i des de llavors és la base de la flota russa del Mar Negre.
Ahir els ucranesos ja van disparar projectils
contra aquesta zona
i van aconseguir tocar el Quarter General de la Frota.
Indignació entre els treballadors grecs
després que el Parlament ha aprovat
una controvertida reforma laboral
que permet jornades de feina de 78 hores setmanals.
Les empreses de determinats sectors
es podran imposar un sisè dia feiner per setmana
i es podran treballar fins a 13 hores diàries.
Són 8 més 5 en dos llocs de feina diferents.
A més, es podrà acomiadar sense indemnitzar
ni avisar prèviament el primer any de contracte.
També introdueix els contractes per a empleats de guàrdia
que no tindran un horari fix
i aniran a treballar quan l'empresari us requereixi
i us ho haurà de notificar 24 hores abans.
La Generalitat comença avui el podcast de l'Aqueta,
amb l'objectiu de fer el podcast més gran
que s'hagi fet mai en català amb la participació de la ciutadania.
Es tracta d'una acció per difondre la llengua
que recorrerà 16 municipis del país
per conscienciar sobre l'ús del català.
Barcelona, Sergi Ruiz, bon dia.
Bon dia.
L'Aqueta s'ha fet podcaster
i vol fer el podcast amb més veus en català,
més gran de la història, amb l'ajuda catalanopàrlenç
o d'aquells que estan aprenent l'idiologia catalana.
Per això, un estudi mòbil recorrerà 16 municipis catalans
i a dins la ciutadania podrà ser entrevistat per l'Aqueta,
cantant bé una cançó en karaoke
o ajudar-la a fer una recepta de cuina.
L'objectiu és animar a tothom a parlar en català.
Sentim la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.
Que la gent parli, que usi la llengua,
que la usi en tots els àmbits, en tots els aspectes,
i amb tots els accents i tota la diversitat.
I amb tots els accents i tota la diversitat que tenim en el territori.
Sergi Ruiz, Catalunya Ràdio Barcelona.
Esports, Albert Benet.
La cúpula de Ducati es mostra per primera vegada favorable
a l'arribada de Marc Màrquez a la Fàbrica Italiana.
El team manager de l'equip oficial, Davide Tardozzi,
assegura d'Eson que si Màrquez i l'equip gressini
es posen d'acord per al 2024, no hi interferiran.
Marco Betzeki ha fet la pol
aquest matí del Gran Premi de l'Índia de MotoGP
amb Joan Mir i Marc Màrquez a la segona fila,
tercera per Amàbric Vinyales.
Àlex Màrquez, amb dues costelles fracturades de la banda esquerra,
és baixa per córrer aquest Gran Premi
i dubta per la setmana que ve al Japó,
d'aquí una hora a les 12 es disputa la cursa Sprint.
El líder del Mundial de Fórmula 1, Max Verstappen,
ha fet la pol del Gran Premi del Japó també aquest matí.
L'acompanyarà a la primera fila,
mentre que Norris i l'Eclerc seran a la segona.
A la Lliga de Futbol avui es juguen els partits Girona-Mallorca,
les dues amb la possibilitat de situar-se líder provisional
i Barça-Celta amb un jubilat a dos quarts de 7
després de la renovació de l'entrenador Xavi Hernández.
Victòria de la selecció espanyola femenina de futbol
per dos a tres contra Suècia a Gottheborg
amb reivindicació i missatges.
Abans del partit van sortir les jugadores amb una pancarta,
amb un hashtag en castellà,
i amb un missatge en anglès.
La nostra lluita és la lluita global.
I avui comença la Lliga CBA de bàsquet
amb un partit en presència catalana.
El Girona juga la pista del València a partir de les 6 de la tarda.
Fins aquí les notícies.
Oh, oh, l'amor, oh, oh, fa calor, oh, oh.
Tot el que toques es torna fort.
En mig les flames explota el cor.
Agafes aire, t'agafes fort.
Amb quines ganes surt volant tot.
El suplement.
L'amor, fa calor.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Oh, oh, l'amor, oh, oh, fa calor.
Amb Roger Escapa.
11 i 6.
El comunista.
Camerades, Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Què passa, guapetón?
Després d'entrevistar Lluís Prenafeta,
podeu recuperar tots els continguts a les xarxes de Catalunya Ràdio,
a Twitter i a Instagram.
Jo em nego dir X encara.
Per tant, a Twitter, arroba Catalunya Ràdio,
amb l'etiqueta suplement catràdio.
Coixinet.
Coixinet.
No has sentit l'entrevista de Prenafeta,
perquè t'estaves preparant les respostes de les consultes?
Fa pinta de ser d'aquests homes que ja estan a aquella edat
i en aquell moment de la vida que ja li importa tot una merda.
Llavors diuen la veritat, no?
Avui, sobre o trucada, Joel?
Mira, agafa el sobre, té.
Sobre o trucada?
A veure, jo faria trucada.
Més que res, perquè és el que li agrada a la gent.
Jo no vull el puto sobre.
Trucada?
No, home, és més divertit.
Jo faria trucada perquè és l'essència.
Maria Cinta, des de Vic.
Mira, Joel, jo no soc ni comunista ni res d'això,
però crec que les dones, amb el tema de la menstruació,
el capitalisme ens ha estafat de tal manera
que a vegades em venen ganes de filiar-me a aquesta secta vostra
i posar-me a intentar fer la revolució.
T'explico.
Per raons òbvies, et suposo poc familiaritzat amb el tema,
així que, si em permets, te'n faré una mica de resum.
Rasi curr.
Jo soc de regla forta.
Jo em pensava que resulta que hi havia una cosa tan simple i barata
com la copa menstrual que em va infinitament millor.
Ah, i no només això.
L'altre dia vaig llegir un estudi on es deia que,
per les que tenim la regla forta, hi ha un mètode encara millor,
una mena de disc de silicona que es veu que té una capacitat
d'entre 60 i 80 mililitres per hora.
Carai, molt com un xupito gran.
Jo no en tenia ni idea que existís, Joel, estic indignada.
Què ha passat aquí?
Aviam, benvolgudíssima, Maria Cinta.
Dius que no ets comunista, però que estàs tan indignada
que t'hi podries acabar tornant.
Aviam si puc acabar-te d'indignar,
aviam si puc tirar una mica més de llenya al foc
i sumem una camarada a la causa.
Sí, el que el lobby de les compreses i els tampons
us ha fet a les dones, jo diria que és una estafa en tota regla.
Sí, els tampons no són capaços d'anar al foc,
i, en general, la més adequada de controlar els sacnats menstruals.
Sí, Aitana, el lobby de les compreses i els tampons
ha estat enganyant-te durant 20 anys de vida fèrtil
i ho ha fet a sobre contribuint al tabú sobre la menstruació.
És a dir, que el negoci d'aquesta gent es basa en això.
Però si la sang dels anuncis de compreses
és de color blau-cel, per l'amor de Déu.
Per què és de color blau-cel? No ho entendré mai.
I, a més, a més, a més, a més, a més, a més.
Si fins i tot s'han inventat els aplicadors aquests de plàstic,
no fos cas que us taquéssiu una mica els dits
o us haguéssiu de tocar més del compte a la vagina.
Per què t'han obligat a comprar tampons i compreses
que no et funcionen i a sobre contaminen i a sobre són caríssims,
a vent i alternatives molt més efectives i barates?
És exactament la teva pregunta.
Doncs perquè al lobby de la higiene íntima femenina
li importa molt menys la higiene íntima femenina
que fer diners, Maria Cinta, i els tampons i les compreses
d'un sol ús són infinitament més rentables
que la copa o el disc menstrual,
que és una cosa que te'n compres un i et dura anys, segurament.
No voldria cunyadejar, estimada camarada,
però la cabra tira el monte.
I, en el fons, això és el mateix motiu pel qual costa tant
trobar, per exemple, mitges que no es trenquin,
o abans costava trobar bombetes que no es funguessin.
De mitges que no es trenquin n'hi ha,
i de bombetes que no es fonien també n'hi havia.
I això distorsiona el progrés, Maria Cinta.
I quan els propietaris dels mitjans de producció investiguen
i innoven, no busquen el millor producte,
en termes d'enginyeria o de benefici social,
sinó única i exclusivament en termes de benefici econòmic.
Per això t'has de fer comunista, Maria Cinta,
perquè el capitalisme és una farsa, el lliure mercat no existeix
i el progrés científic i tecnològic està segrestat
i cada vegada més concentrat en monopolis
que l'únic que volen és munyir-te com una vaca, Maria Cinta.
Avui sí, Joel, avui sí.
Avui sí? Avui sí, avui sí.
Avui t'ha agradat, això, eh?
Aitana, bona nit, ens ha escrit des d'una veïna de Les Corts.
Hola, espero que llegiu aquesta consulta,
perquè m'agradaria saber què em pensa el Joel tant del Barça que...
tant del Barça que és, d'algunes coses que estem veient
als veïns de Les Corts des que van començar les obres al Camp Nou.
A part de la pols, el soroll i el tema dels horaris,
que mira, fins a cert punt es pot entendre,
hi ha algunes coses que visi que em preocupen, com a veïna.
M'he sabentat que molts dels obrers que treballen a l'obra
del Camp Nou no són treballadors d'aquí,
els han portat d'empreses turques, vés a saber d'on,
i viuen en hotels de barri.
Que no tenim obrers aquí, que els han de portar de fora?
Ah, espera't, perquè encara sé moltes més coses.
He investigat una mica per internet
i he vist que l'empresa aquesta, l'IMAC, es diu...
No sé, no és gaire exemplar, per ser suaus.
Es veu que acaba de desforestar un bosc centenari enorme,
que es diu Turc, per fer-hi una mina de carbó
que alimenti les seves centrals tèrmiques,
sota moltes sospites de corrupció.
I també he vist que van participar en la construcció
de l'aeroport d'Istanbul,
on diuen que hi van morir fins a 400 treballadors.
No ho sé, Joel, com a coler,
no et preocupa que un projecte tan important del teu club
estigui en mans d'una empresa d'aquesta mena?
Sí, sí, sí.
Enfronta't a les teves contradiccions, Joel.
Gràcies per la teva consulta,
i no et preocupis que estic acostumadíssim
a que el Barça em provoqui mals de cap morals.
De fet, no sé exactament què em preguntes, Aitana.
He estat mirant, i sí, això que dius de l'empresa aquesta,
l'IMAC sembla ser que és veritat,
el bosc centenari, l'aeroport,
tot i que aquí la xifra de morts no està gens clara,
i també això que dius que s'ha emportat de Turquia
la seva pròpia mà d'obra per fer el Camp Nou.
No pinta gaire bé la cosa.
Sembla ser que és una empresa propietat d'uns oligarques turcs,
molt pròxims a Erdogan, amb certa tendència a la corrupció.
Per què els ha escollit a la porta per fer les obres del Camp Nou?
Doncs suposo que era l'oferta més barata, Aitana.
Crec que és això.
És aquesta empresa turca més moralment reprobable
que les altres candidates de l'IBEX
com Fomento de Construcciones y Contratas, Actiona o Ferrovial?
No ho crec, sincerament.
És greu que es portin els seus propis treballors des de Turquia?
Doncs sí, però tampoc sabem quants ni en quanta proporció,
perquè, òbviament, la transparència en aquest tema,
com en la majoria de coses que passen a Camp Barça,
és pràcticament nula.
A tu, al Joan Laporta, li parles de transparència
i ell pensa en roba interior, si em permets el xiste, Aitana.
Tornant a la teva pregunta, era com si, com a coler,
no em preocupa que un projecte tan important del meu club
estigués a la costa, és que, com a coler, no em preocupa gaire.
Com a persona, sí, eh? Com a persona, sí, Aitana,
però com a coler, no, perquè jo ja fa molts anys que vaig descobrir
que, per poder seguir sent coler,
m'havia de menjar la ideologia amb patates.
És com un superpoder que em dona la samarreta del Barça.
Jo me la poso i automàticament em torno un tarugo a crític
sense més valors ni principis que guanyar i fotre el Madrid.
Unga, unga.
A veure, l'última consulta del dia, Jaume Porcioles.
Estic brillant avui, eh?
Hola, soc el Jaume Porcioles de Barcelona.
Envio aquesta consulta al comunista perquè m'ha sorgit un dubte urgent.
Aquesta nit, mentre buscava els meus amics a les 3 de la matinada
entre milers de persones a la platja del Bogatell de Barcelona.
Ah, sí, que hi havia percals.
Jo soc de Centelles, però visc a Barcelona per feina i cada any,
quan arriben les festes de la Mercè, penso al mateix.
Això no és una festa major, és un macrofestival de música
que es fa amb quatre coses folklòriques,
descontextualitzades, a les quals ningú fa cas.
Home, no és mala de ser. Diu en Jaume Porcioles.
Doncs això, Joel, ahir, mentre buscava els meus amics
entre riuades de guiris beguts,
em vaig preguntar com seria una festa major comunista a Barcelona.
Marx va escriure sobre les festes majors, es pregunta.
Signat senyor Jaume Porcioles.
Endavant, Joel.
Bueno, benvingut, Jaume Porcioles, i benvolgut, també.
Jaume Porcioles va escriure específicament
sobre les festes majors,
però, vaja, que en aquest cas concret,
jo no crec que calgui recórrer a Marx
per afirmar que, efectivament,
les festes de la Mercè són un truño com un punyó.
No, no, no, espera't un moment.
Com m'imagino jo una festa major socialista a Barcelona?
Doncs d'entrada me la imagino molt més descentralitzada,
molt menys dirigida des de l'Ajuntament
i molt més organitzada pels barris.
O sigui, una festa feta des del poble i per al poble.
Jaume Porcioles, això és gairebé impossible
en una Barcelona com l'actual, no?
La ciutat no té identitat,
no conserva pràcticament cap tradició festiva pròpia,
i els pocs barris que encara ho conserven, com jo que sé,
Gràcia, Sants, el Poble Nou, Sant Andreu, per exemple,
s'estan gentrificant a tal velocitat
que aviat també ho hauran perdut tot.
Saps què és el més semblant a una festa socialista
que he vist en una ciutat així una mica gran, Roger?
La festa major de blancs i blaus de granollers.
A veure que vas fer unes contracròniques, no?
Oh, sensacional, sensacional.
Vés-hi si no hi has anat, company Jaume.
Són vuit dies en què ven bé el 80% de les activitats que s'hi fan,
i en moltes gent estan organitzades pels veïns.
Allà l'Ajuntament posa diners i infraestructura,
es limita a facilitar i a no molestar,
i són els veïns els qui decideixen
què es fa al seu carrer o a la seva plaça.
Allò és una festa major, gran,
feta pel poble, des del poble i pel poble.
Això que tenim aquí, com tu, molt bé has dit,
és una mena de primavera sound
organitzat per gestors culturals professionals
amb tote-bag i ulleres de pasta
que programen els actes amb un excel
intentant que la suma de tot agradi a tothom
i no molesti a ningú.
I el que aconsegueixen és tot el contrari.
I ara m'acaba de venir al cap que he vist una cosa
que em sembla escandalosa.
Si és veritat...
T'has sortit de festa avui a la Mercè?
Jo avui no, però se m'ha explicat i he vist que en alguns concerts,
a la plaça del Bogatell, hi havia una zona VIP.
Entre l'escenari i el públic,
hi havia una zona ballada...
Com si fos el primavera sound.
Per famosos.
I he pensat, un concert de la Mercè públic...
Hi ha d'haver una zona VIP.
A tu t'hi han convidat, a la zona VIP?
No, per això estic tan... No, és broma.
Ho deixo aquí. Zones VIPs en concerts de la Mercè.
No ho sabia, ja ho investigarem, això.
Investigau, sisplau.
No estiguis tan content de la teva actuació,
perquè no n'hi ha hagut per tant.
Vinc aquí amb una al·loquència i una cosa...
A veure si ets tan al·loquent a l'hora de dir el personatge.
A veure, alerta, perquè tinc una informació d'última hora.
Què passa? Què ha passat? Ha mort Jordi Pujol?
No, hi ha dos personatges a l'altra banda del telèfon.
No fotis, tio.
Però...
És Estopa?
Ojalà siguin d'Estopa.
A veure, dues persones a l'altra banda del telèfon,
aquestes persones t'estan sentint,
només poden respondre amb un sí o un no.
Respostes a roba al suplement...
No, roba al suplement, no, que ja no existeix.
A roba Catalunya Ràdio.
Vaja lio, eh?
Amb les xarxes socials.
Déu-n'hi-do, quin merder.
A veure, va, no m'enrotllo més.
A roba Catalunya Ràdio.
Estan al telèfon dues persones.
Sí, bueno, investiga, va.
Però, clar, per exemple, no puc preguntar.
No sé, tu pregunta, a veure què passa.
Hola, bon dia.
Esteu disposats a contestar les preguntes
com si fóssiu una sola persona?
Sí.
Sí, hem sentit un sí.
El sí de l'altra persona com és?
Sí.
Ui, això costarà, eh?
Sou Estopa?
No.
Merda, merda, merda.
Ara ja no m'interessa, me'n vaig jo.
No deixem-ho aquí.
Sí, sí.
Si voleu, podeu escollir un porta veu.
No, no, tots dos, han de respondre tots dos.
Potser això ens dóna...
No sé, ets d'esquerres?
Clar, potser un diu sí i l'altre no.
Per exemple, sou d'esquerres?
Sí.
I l'altre?
Sí.
Sou o heu estat alguna vegada a la vida comunistes?
Comunistes?
No.
Sí.
Teniu la mateixa persona?
No.
Clar, però Roger, que ets tonto.
Potser com que estaven amb tot d'acord...
Ara em deixes a mi, sisplau?
Vinga.
Teniu més o menys la mateixa edat?
Sí.
Teniu entre 30 i 40 anys?
No.
Entre 40 i 50?
No.
Entre 20 i 30?
Sí.
No són estopa.
Sou...
Esteu junts perquè treballeu junts?
Sí.
Treballeu junts.
Treballeu junts.
Sou...
Arroba el Catalunya Ràdio.
Sou artistes?
En el sentit ampli de la paraula.
Sí.
Són artistes.
Ui, Twitter em va ple.
Twitter em va ple però no t'ho deixaré llegir.
Espera't.
No, espera't.
Espera't.
Ai...
Que heu actuat o heu d'actuar
a les festes de la Mercè?
Sí.
Sí.
Sou músics?
Sí.
No val el nom artístic.
M'has de dir el nom de les persones.
Com que no ho busqui...
Ja sé qui són.
Pera, que ara potser foto la pota.
Deixa'm fer una pregunta.
Afina el personatge.
Sou unes estrelles del pop català
que si tu els veus pel carrer
dius que l'últim que són
són estrelles del pop català?
Sí.
Llavors sou de triats.
No em serveix.
No em serveix.
Ho hauries de saber.
Ho sabia perquè els vaig...
Ho hauries de saber.
Sou l'Oriol de Ramon i el Xavier Coca?
Això, Coca.
Avui el comunista, els Tietz.
No et sabies Oriol de Ramon i Xavier Coca?
M'ho sabia el dia que els vaig haver d'entrevistar
i ho vaig oblidar 5 minuts després
que els vaig haver d'entrevistar.
Jo no hi confiava pas.
Eh que no?
Mira que són lacus aquests dos nanos.
Sou molt poc pretenciosos
i una cosa que m'agrada molt dels Tietz.
Com s'ha de dir, al final, Tietz?
Com tu vulguis.
Va ser divertit allà a la Zona Franca.
Sí, ens ho vam passar molt bé.
Ara mateix esteu junts físicament
o esteu separats?
No, estem separats.
Però avui toqueu la Mercè, no?
Aquesta nit.
Esteu a Barcelona tots dos?
No, jo soc a Mataró.
I jo estic a Camprodon.
I tu estàs a Camprodon.
Les proves de això ja us la fa un altre.
Fixa't que estan a Mataró i a Camprodon.
Es pot ser menys estrella del pop que Mataró i Camprodon.
Podem estar jo què sé.
Home, Camprodon té la seva aura.
Escolta'm, us esteu forrant.
Anem al tema ja.
Us esteu forrant.
Ho reinvertim tot nosaltres.
Ho reinvertiu en què?
En què?
Que tot és caríssim.
Però si no porteu ni instruments.
En què collons ho reinvertiu?
Porteu instruments?
Porteu instruments o no, ara en sèrio?
Havíem tastat tant, però portem una banda.
Una banda?
No els has vist en directe?
Deu ser l'única habitant de Catalunya
que no ha vist els tietes aquest estiu en directe.
T'explico per què no els he vist en directe.
Perquè els tietes són un grup que són molt bons.
Llavors què passa?
Que porten molta gent als concerts.
I jo m'agobio molt als concerts multitudinaris.
Mira, si féssiu una gira així per teatre...
No, me n'has d'anar de gira a Europa,
perquè aquesta gent se'n va a Brussel·les,
Dublín, Londres, Copenhague.
O sigui, gira internacional.
Home, a Brussel·les...
Em preus a anunciar un concert en horari familiar.
A l'estranger també o aquí a Catalunya?
No, no, aquí.
A Barna i una a Girona.
Doncs anuncia-ho ara perquè t'està escoltant tot Catalunya.
Què, què, què? Digues, digues.
Bé, serà cap a l'octubre.
A horari familiar.
Molt a prop de...
Bé, allà al Paral·lel.
No diré a quin lloc, però...
Salabars.
Bé, Salabars.
Puc dir Salabars perquè ja no existeix.
Paral·lel 62.
Paral·lel 62.
Sí, sí, és de titularitat pública i gestió privada crec.
I ho anunciem la setmana que ve.
Bueno, ho acabes d'anunciar ara, ja.
Només falta dir el dia, no?
Sí, ja el vam mig dir per Instagram.
Però que...
No m'estranya gens que feu un concert, diguéssim així,
en horari familiar, que dieu vosaltres,
perquè una altra cosa bona que tenim
és que sou un grup intergeneracional.
O sigui, jo aquest estiu...
Per exemple, allà a Granollers,
que no sé per què parlem tant de Granollers,
però allà a Granollers sonava la vostra cançó
i allà ho ballava des del nen més petit
de morir-se del poble.
Era impressionant.
Sí, sí, al final hem tocat una mica
totes les branques, no?
Hem anat des dels més petits fins als més grans,
que també amb el Coti per Coti
els he tocat una mica la filreta
i s'han apuntat al carro.
Escolta, us heu comprat alguna propietat immobiliària,
ja, o algun capritxito?
No, no, no.
Un cotxe, mira l'altre.
Però a plaços, no l'hem pagat.
L'estem pagant.
Digues, digues, guapo.
T'estàs inventant una entrevista així, el Sake o no?
Sí, sí.
És el que faig sempre.
És el que fa cada dissabte, efectivament.
Els dissabtes al matí no escolto la ràdio, jo.
Molt malament.
No, no, perquè estàs comptant diners.
Estàs comptant diners.
Escolta'm, quan us heu preguntat si sou comunistes,
o havíeu estat comunistes,
un ha dit que no, però un ha dit que sí.
Qui és el que ha dit que sí?
He anat al cap tota la meva infància
i ja vaig tenir la meva època.
Vas anar un cau comunista, eh, bandido?
Bueno, bueno.
Molt bé, molt bé.
Doncs, escolta, t'han de parlar de coti, coti,
no sé què, i aquestes lletres divertides,
però, diguéssim, bastant lleugeres que feu.
Algún dia podríeu tirar una mica cap a la crítica social, no?
I una cosa així, una mica més bel·ligerant, no?
Sí.
No ens podríem perdre.
Podem passar la gira europea per Rússia.
No, mira.
No, per Rússia no, però per Brugesla sí que passareu.
Igual podeu fer pujar el Puigdemont,
m'interessaria amb ell, jo crec.
No, crec que aquí vindràs amb el Toni, eh.
No té pinta.
Ah, el Valtoni!
Home, però feu uns featurings, feu uns featurings, no?
Estaria guapo que pugés a cantar, eh.
Home, i tant, i tant.
Quina cançó li diem que pugui cantar?
La més fàcil, perquè canta com el cul...
Com el cul, el Valtoni.
Què us anava a dir?
El vincle també dels tiets amb el Barça.
Sí.
Que algun dia el logo estampat a la samarreta del Barça
sigui el dels tiets,
i així com hem vist el de la Rosalía o del Dre.
Això s'està cuinant o... ho dic perquè a veure,
a nivell de reproduccions de Spotify...
Tens dades, Roger, tens dades?
Mira, són la banda catalana amb més uïens mensuals de Spotify,
van arribar al milió,
i ara en tenen 800.000, que és una animalada, eh.
És una animalada.
La més escoltada, coti per coti, amb 16 milions de reproduccions.
Hi ha negociacions perquè el logo dels tiets
sigui a la samarreta del Barça o no?
S'ha intentat, sí.
Li vam rascar la barbeta en la porta.
De fet, era allà quan estàvem al Parlament
i estàvem parlant amb la Itana,
llavors va aparèixer en la porta.
Ah, sí?
Amb la seva engalanada i...
Què vols dir, engalanada?
Va aparèixer picant a la taula.
Pum, pum, pum.
Us el podeu imaginar.
Us el podeu imaginar.
És a la porta d'ara,
perquè jo conec la porta de fa uns anys.
A la porta d'ara, què us ha semblat?
Igual, eh.
Sí, és que crec que és el mateix, tio.
Escolta'm, ara estic pensant.
L'altre dia us vaig veure en una mena de recepció oficial
que van organitzar per les jugadores del Barça femení,
si no recordo malament.
Aquí és on vau parlar.
En fi, en fi.
Sí, en fi.
Sí, en fi.
Esteu cansats de cantar el Coti per Coti o no?
Bueno, depèn del context, no?
O sigui, jo crec que aquell context
estava mal plantejat,
perquè era un acte superprotoculari.
Molt solemne, i jo ho he d'aparèixer allà, no?
Entenem que feia...
O sigui, en realitat, vull dir, la cançó era per elles, no?
Perquè havia estat la seva cançó de Champions
de tota la temporada passada,
però potser la manera en com es va executar
no va estar del tot encertada,
i va ser raro per tots, ja vull dir, per nosaltres, els primers.
Estàveu nerviosos abans de sortir allà,
de dir, ostres, ara aquí tallarem el rotllo.
Què hem de estar nerviosos si foten concerts per 10.000 persones?
Bueno, però a vegades...
Et conviden al Parlament a cantar una cançó
i no diràs que no.
Home, clar que dius que no, tio.
Aquest és el tema.
Una persona normal diria que no,
però nosaltres, que ens van les mogudes així rares, doncs...
Mira, jo crec que heu de començar a seleccionar
els llocs on aneu i on no.
I pensa que allà va ser on van poder-li rascar la barbeta
en la porta, i llavors...
Després d'artescar-li, com que no ens va voler dir que sí,
a posar el nom, ens va dir, vinga, tots a la llotja.
Tots a la llotja, eh?
I llavors ens va convidar allà a l'estadi.
I què us anava a dir? Esteu preparant disc nou o no?
Esteu preparant noves cançons?
Sí, ara el 25 sortirà un nou àlbum,
però de mentres anirem traient...
no sé si farem quatre o cinc temes aquest any.
I seguireu apostant per l'adaptació
de, diguéssim, de folclore popular català?
No.
Ja no?
I ara adaptant el ball de bastons o alguna cosa així?
Això no volaria, veus?
A veure, havíem tantejat...
rellotavals d'aquests de...
Tavals?
Ah, sí? Sí, sí, sí. I no, eh?
Bueno...
Li donarem més voltes.
Vale, i més preguntes que tinc, sobretot.
Prometeu ara aquí i aquí, davant de tothom i de tot Catalunya,
que mai us passareu el castellà?
Sí, sí, ho prometem.
Eh, això queda gravat, eh?
Tu saps l'accent que tenim en castellà, tio?
Alguna cançó, però no ens hi passarem.
Si Sopa de Cabra.
Si Sopa de Cabra es va passar el castellà.
No puc fer qualsevol cosa.
Van tirar enrere ràpid, eh?
No els va acabar de funcionar, la cosa.
Doncs avui els tietes...
No sé si he parlat de cara al concert de...
És Bogatell, el concert?
No, és al Camp Nou.
Allà han enviat el jovent a la zona universitària, eh?
Que no molesti gaire.
Avui no tens excusa, eh, Joel?
Si us posen un compromís...
Potser no ho anaven ens, això.
Però això que he vist, que almenys en els concerts de la platja del Bogatell,
en concerts públics de les Festa Major de la Mercè,
hi havia zona VIP,
vosaltres sabeu si també n'hi ha, en aquest lloc?
El Joel està molt lés perquè no l'han convidat a la zona VIP.
Sí que n'hi ha, sí.
Sí que n'hi ha.
Sí que n'hi ha, sí que n'hi ha.
Perquè hem apuntat...
Doncs mira...
Per què ho dius fred?
Perquè el públic no es mou o per què?
No, no, perquè tu quan vas a fer un volo
vols tenir els teus fans a primera fila
perquè és com la gent que et dona energia
i et fa el... és que és recíproc, no?
Que estàs allà un donant-li a l'altre i l'altre donant-li a un.
I quan tens aquesta zona aquí al mig
és com que tens allà gent fent el postureo
que t'impedeix connectar amb la gent de primera fila
que és com la gent que està realment més a tope.
Nois.
Llavors es fa una mica raro, saps?
Eh, però, Joel, que si vols venir t'apunto...
Això t'anava a dir, a mi em sembla fatal.
Em sembla fatal això de la zona VIP.
Però si m'hi convideu...
Vindràs o no?
És possible, ja parlem després.
L'enhorabona per tots els èxits,
el Xavi Coca i l'Oriol de Ramon,
fantàstics, una abraçada ben forta
i molts ànims amb tot el que vindrà.
I bona gira europea, també.
Invertiu en immobles, que és un valor segur.
Sí.
Adéu.
Una abraçada a tots dos.
Avui els tietes del comunista passen dos minuts
del migdia, molt bé, Joel.
Com sempre, una vegada més,
la millor secció de la ràdio catalana.
Gràcies a tu, Roger, que vas tenir la idea.
Però això t'ho dius tu sol, tot, eh?
Un dia ho vas dir tu, em vaig emocionar molt.
Però on ho vaig dir?
Aquí.
Amb el micròfon obert.
Estàvem fent la millor secció de Catalunya.
Adéu.
John Carlin, de seguida, el suplement de Catalunya Ràdio.
Fins ara.
El principal objectiu de Renol reduir el nombre d'accidents
i la seva gravetat a través del seu programa de seguretat
Human First.
Jesús Peña, responsable tècnica Renol, benvingut.
Gràcies.
Renol és l'únic fabricant que treballa colze a colze
amb els bombers. Explica'ns-ho.
Veràs, esta iniciativa única de aunar nuestros conocimientos
permita a los bomberos ganar un tiempo muy valioso
en sus intervenciones.
Però els doneu alguna formació?
Claro, tenemos contratado un oficial de bomberos
que periódicamente y en distintos países
per saber com intervenir en els vehicles de nova generació
en cas d'accident.
I, a més, són part activa en el disseny i les noves tecnologies Renol.
Com quines?
Com el codi QR que porten els cotxes Renol
i que els dona tota la informació tècnica del vehicle
durant una intervenció d'emergència.
O el Fireman Access, un accés especial
que permet introduir aigua al centre de la bateria
del cotxe elèctric i apagar-te en menys de 10 minuts
en lloc de les tres hores actuals
en vehicles d'altres marques.
Que bé, gràcies, Jesús. A vosaltres.
Fins al 15 d'octubre, 15% de regal
en marques de nadó.
En poricultura, cotxets, tèxtil llarg,
parafarmàcia i joguines.
Amb el millor sessorament personalitzat
en tot el que necessites.
Vine i descobres la Fina del Nadó al Cort Inglès.
15% de regal només fins al 15 d'octubre.
Consulta en les condicions a la botiga o a la web.
A Quiron Salut.
Creixem a Badalona per a continuar cuidant-te.
Per això inaugurem un nou hospital de vanguarda
amb professionals de prestigi,
amb urgències generals i pediàtriques 24 hores
i un tracte proper i personalitzat.
Nou hospital Quiron Salut Badalona.
Connectat a la xarxa assistencial
de Quiron Salut a Barcelona.
Quiron Salut. La salut persona a persona.
Seu al volant d'un Toyota Yaris Electric Hybrid
i deixa't captivar
per la tecnologia híbrida més eficient
i els seus sistemes avançats
d'assistència a la conducció.
Toyota Yaris Electric Hybrid.
Diseñat per a la ciutat.
Preparat per a molt més.
Més informació a Toyota a Punes.
Avui, l'arca de Noguer
des de la festa de l'alimentació sostenible de la Mercè,
terra i gust al Parc de la Ciutadella
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.
A la TDT ens agrada seguir el Barça amb vosaltres
i el 23 de setembre
viurem al Barça Celta
des de la casa SEAT de Barcelona.
Els ullents convidats podran viure el partit
i, un cop acabat,
participaran en el tercer temps.
Serà un esdeveniment que es podrà seguir
a l'antena de Catalunya Ràdio
i a través de l'app i el web.
I també a YouTube.
El 23 de setembre serem la comunitat de la TDT.
Amb la col·laboració de la casa SEAT.
La vaixella del mig per deixar el plat ben net
en cinc segons.
A la venda la botiga de TV3
i els punts habituals.
Hi ha un espai sonor
on tots els sons imaginables hi tenen cabuda.
Ràdio galàctica del caos a l'atzar.
Aproximadament.
Una polla xica.
Abans la xocra era la xocra.
Tu no diré motes, que era a mi, que curre l'altre cop.
Els vespre als blaus d'estiu l'aniré pels conreus.
Jaume Cisa sintonitza ràdio galàctica.
Allarguem les antenes al màxim,
però tot i això,
sempre hi ha un racó inaccessible.
Ràdio galàctica de Jaume Cisa.
Aquest dissabte estrena en podcast
i a l'antena de Catalunya Ràdio
la matinada de dissabte a diumenge.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio.
Us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio
totalment en anglès.
Filling the Sink.
El podcast en anglès sobre l'actualitat social catalana.
This week on Filling the Sink we're talking about the popularity
of true crime in Catalonia
and the new Netflix series based in Barcelona, Burning Bodies.
Cada dissabte a l'AP de Catalunya Ràdio
hi ha aquest ràdio.cat amb l'Orkan Daherty.
Filling the Sink.
Listen to stories and debates from Catalonia.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Dos quarts i mig de dotze del vins dies.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
Donem la benvinguda a aquesta temporada
amb el Joan Carlin.
Bon dia.
Bon dia.
Són sis anys junts al cap de setmana.
No me digas, soy tanto.
Yo te quería decir una cosa antes de nada.
Ya sé que vamos a hablar de mi viaje a Sudáfrica.
Creo que lo más importante en mi vida
en la última semana o dos
es que he redescubierto una canción
que no he oído mucho tiempo
y estoy totalmente enganchado.
Quina és?
Venia, vine caminando,
la estaba escuchando en los pods y esto.
Y es The Passenger de Iggy Pop.
Y he decido que es mi canción.
A veure, te la posaré, te la posaré.
¿The Passenger Iggy Pop?
Es buenísima.
Bueno, para mí es buenísima.
Pero la he escuchado como trasfondo de una serie
que estaba viendo.
Sí, The Passenger Iggy Pop, efectivamente.
Home, una cançó té anys, és del 77, veig.
Sí, me había olvidado.
Com és que ja has reconectat amb aquesta cançó, Joan?
No, és que estava veient una sèrie de televisió.
Sabe, estas series que te ponen música de trasfondo.
Hay cosas...
Bueno, iba un tipo en un coche
y por Los Ángeles, què sé yo,
y poner esa música.
Carai, esa canción no la había escuchado en tanto tiempo.
La busqué ahí en Internet
y la tengo ahí en mi móvil
y aquí estoy, enganchadísimo.
La música té aquest poder nostàlgic, eh?
Bueno, no solo el nostàlgic.
No, es que tampoco es tan nostàlgic
porque yo no la asocio con ninguna fase de mi vida
ni nada.
Simplemente la asocio ahora es como mi canción para ahora.
Pero el factor nostàlgic sí, existe.
Pero mira, anoche
hice algo que hago de vez en cuando.
Me puse a ver...
a cambiar ahí
de opciones en YouTube.
Yo soy un fanático en YouTube.
Está todo el planeta,
toda la historia del mundo está en YouTube,
incluyendo muy buena música.
Y entonces anoche, antes de dormir,
me pasé como media hora viendo
todo tipo de música,
desde Rolling Stones,
a Edith Piaf, a Rachmaninoff,
a Miley Cyrus,
que me gusta mucho esta canción, Flowers.
Me siento muy cursi reconociéndolo, pero es buenísima.
Però és que és sensacional.
No és cursi, però que t'agradi Flowers no és cursi.
Es que Miley Cyrus, yo nunca pensé que te iba a decir
que me iba a gustar una canción de Miley Cyrus,
pero sí, es buenísima, ¿no? Flowers.
No sabia que faríem una secció musical, avui.
Bueno, no.
Comencem amb The Passenger, Iggy Pop.
Over the city there's a rip-back sky
And everything looks good tonight
Sing la, la, la, la, la, la, la, la
La, la, la, la, la, la, la, la
La, la, la, la, la, la, la, la, la
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la
La, la, la, la, la, la, la, la, la
I ara, Miley Cyrus, Flowers.
We were good, we were cold
Kind of dream that can't be sold
We were right, till we weren't
Built a home and watched it burn
I didn't want to leave you, I didn't want to lie
Started to cry but then remembered I
I can buy myself flowers
Write my name in the sand
Talk to myself for hours
Say things you don't understand
Coneixes la història d'aquesta cançó de la Miley Cyrus, no?
No, mira, tampoc ho sóc tan fanàtic.
Sé que ha roto con alguien
i s'està consolant a si misma
con ella misma es regala flores i tal.
No m'interessa tant, la veritat.
Te l'explico, te l'explico.
Te l'explico, te l'explico.
Si insisteixo.
O sigui, la Miley Cyrus tenia una relació amb un altre actor
i es veu que Liam Hemsworth li cantava a la Miley Cyrus
una cançó molt famosa
d'un altre artista, que ara no recordo el nom.
I... és que estic buscant el títol del...
El que va acabar passant és que la Miley Cyrus
sobre aquesta cançó que li cantava
va replicar la lletra i era la contestació.
Ara les flors me les compro jo,
ara jo sóc una dona autònoma i no en necessito tu d'alguna manera.
Ok, molt bé.
Jo pinto mi nombre en l'arena
i pago jo mateix i no que m'hi posi l'altre i tal.
Al final són cançons d'amor, no?
Sí, en este caso de...
Intentando consolarse por un amor perdido.
When I Was Your Man de Bruno Mars
era la cançó que replicava, efectivament.
When I Was Your Man, Bruno Mars.
I també m'agrada Bruno Mars.
Escolta, bé, si vols continuem parlant de música,
però jo t'havia convidat avui perquè m'expliquessis
que les últimes setmanes has estat a Sudàfrica,
que és un país que coneixes molt bé,
que és el país de Nelson Mandela,
i que té poc a veure amb l'època
en què Nelson Mandela el va fer reflutar d'alguna manera,
tot i que crec que hi continuen governant el mateix partit,
però poc té a veure ja amb aquell partit de Nelson Mandela, no, Jon?
Què t'has trobat allà?
Bueno, mira, primero lo que he trobat
es que buenos amigos, que tengo buenísimos amigos ahí,
paisajes que conozco absolutamente,
los tengo ahí metidos en la cabeza,
Ciudad del Cabo, que es una belleza del lugar,
Table Mountain,
que creo que todo mundo sabe cómo es Table Mountain,
y tiene la imagen de eso, no en la cabeza,
está en una mesa que domina el panorama de la ciudad
y sobre el mar,
y fui a un pueblo que se llama Stellenbosch,
que es como, como dije en mi artículo en el avantguarde,
es lo más parecido al paraíso en la tierra que conozco,
es la zona de vinos de Sudàfrica,
todo como te puedes imaginar aquí en mi terreno,
pero rodeado de unas montañas espectaculares, rocosas,
como escultura, como esculturas de Dios,
que rodean estos viñedos y todo muy bonito,
casas de una arquitectura muy especial, muy agradable,
y entonces el contraste entre eso,
y me pusieron un hotel que te mueres,
o sea, un hotel, porque me invitaron a un evento,
yo no pagué ni un duro por este viaje, afortunadamente,
pero después lo contrastes con los mares de chabolas
que hay en las rutas del aeropuerto a este lugar,
y te acuerdas que sigue siendo un país
tremendamente desigual,
y lo peor de todo, realmente,
lo que es profundamente decepcionante
es que el partido al que te refieres,
al de Mandela, al Congreso Nacional Africano,
lleva ya casi 30 años en el poder sin interrupción,
y es lo clásico, lo de siempre, la eterna historia humana,
si estás en el poder más de X tiempo, te corrompes,
es como que es casi inevitable,
y la corrupción ha llegado a niveles brutales,
ahora no tanto como hace unos años,
pero el pillaje fue tal que el país está fatal,
y está muy mal, o sea, donde hay mucha corrupción,
también hay muy mala gestión, es un país que necesita gestión,
y bueno, tienes el 30% de la población en desempleo,
y más del 60% de la gente de menos de 30 años sin trabajo,
electricidad, problemas terribles, cortes de luz,
no hay horas al día como promedio en muchos lugares,
y bueno, sigo, un par de cosas más que me decepcionan,
o sea, quizá el síntoma más devastador del fracaso total
de la Sudáfrica post apartheid, el sistema de educación,
porque durante la época del apartheid,
el aparato blanco daba a los negros una educación
deliberadamente inferior para que no pudieran competir
con los blancos en el mercado laboral,
y quizá ese fue, o sea, hubo muchos elementos en el apartheid,
pero quizá eso fue lo más criminal de todo,
y lo tremendo, Roger, es que hoy la educación pública,
o sea, que básicamente para la mayoría negra,
es peor hoy, 30 años después de la liberación,
que durante el apartheid, y esto es tremendo,
y eso es fruto de mala gestión, corrupción,
y el círculo vicioso que eso genera.
Com és que sempre hi acabes tornant a Sudàfrica, Jon?
Bueno, Sudáfrica es un país tremendamente importante para mí,
o sea, yo vivía ahí como corresponsal seis años,
una época absolutamente épica, como sabes,
vi el final de la apartheid, vi la liberación de Mandela,
vi todo el proceso de cambio, ultraviolencia,
al mismo tiempo negociaciones ejemplares,
y un final feliz, pero claro, es que así es la vida,
la pel·li termina, el chico y la chica se besan,
pero después no sabemos qué pasa una vez que se casan,
y vienen los hijos y la vida se complica,
entonces, esto es lo que, hubo un final feliz,
cosa que no suele haber, pero, y ahí es donde yo me fui,
más o menos, cuando Mandela llegó al poder.
I si hi ha tanta pobresa, les xavoles han crescut tant,
tots aquests d'ells, com és que no hi ha una rebel·lió?
Com s'ho fa aquest Congrés Nacional África,
perquè la població no s'hi sublevi?
I llavors, el que hi ha és una enorme desigualtat,
hi ha gent molt pobra, i la gent que està bé,
i que inclou molts negros ara, per cert,
hi ha molts negros molt rics també,
doncs ells hi estan bé, i també,
potser el tipus de gent del qual podria sorgir
l'impetus per una revolució, una rebel·lió,
seria gent de classe mitja,
més o menys a nivell intel·lectual,
educatiu, que s'hi han exiliat.
Molts s'hi han anat a Austràlia, Inglaterra, els Estats Units.
Per tant, en el futur, no hi ha alternativa,
de moment, a la classe.
Hi ha hagut una part de premis noves de literatura africans
i polítics i tal, i hi va haver un jove polític,
jove, sí, 37 anys, que estava començant un partit nou,
un tipus negre, es va veure que era molt brillant,
molt d'energia, molt entregat, molt apassionat,
i ell està creant un nou partit,
i hi ha partits d'oposició, i potser si es forma
una coalició de partits d'oposició pot arribar a haver
un nou regiment, però el problema és que el Congrés
no ha devastat el país de tal manera,
el pillatge del tesoro nacional ha estat tal,
en un país que, en el millor dels casos,
hauria estat complicat perquè hi ha un creixement
de població bestial.
En el millor dels casos, la economia,
al nivell de creixement de població,
durant els últims 30 anys, hauria d'haver hagut
un 5, 6, 7% de creixement anual d'economia,
i per tant, fins i tot amb un govern
sòlid, eficaç, honest, és complicat,
però bé, la vida és així.
El Joan Carlin ens explica que ha tornat a Sud-àfrica,
que evidentment un viatge com aquest et fa distingir
entre problemes de veritat o problemes opcionals,
i segurament un país que necessita solucions urgents
que segur que de moment no arriben.
Escolta'm, et vull preguntar avui també per l'altre teu gran tema,
que és la manifestació a Londres,
convocada per Ciutadans Contraris al Brexit,
que reclamen tornar a unir-se a Europa,
el moviment que coneixem com a Rejoin.
Sí, va començar una manifestació en una hora.
Si fossis a Londres, sé que ja aniries, segurament,
a manifestar-te.
Seguramente, pero el paso es que ya me he lavado las manos
de ese paisito. Yo vivo aquí,
y ya está bien. O sea que...
Ni siquiera estoy tan seguro. Ya no es mi causa.
Lo observo con cierta estupefacción y fascinación,
pero no con esa rabia que sentí
cuando tú y yo habremos hablado de esto en ese momento,
porque yo ahí vivía en Londres. Esa decepción,
ya como que... Bueno, mira, pero lo que está clarísimo
es que desde que el referéndum del Brexit,
la importancia de Inglaterra como país en el mundo
ha sido un montón. Primero, estando fuera de este gran grupo,
que es la Unión Europea, y como se ha visto,
la economía va fatal, tienen la inflación más alta
de todos los países ricos.
Montones de colegios, miles de colegios,
no han abierto ahora, en septiembre,
porque se están cayendo los tejados.
No ha habido mantenimiento. Es como una especie de metáfora
el país. Y yo siento un punto de...
La palabra alemana Schadenfreude, no de esa satisfacción
de ver que tus enemigos caen.
Se enfonzan, se enfonzan. Sí. En el sentido de que...
Las encuestas, una tras otra, en el último año,
demuestran que hay un punto de... Se llaman regret.
O sea, regret, arrepentimiento. No Brexit, regret.
Por haber hecho lo que hicieron.
I després et topes amb declaracions com aquesta.
Aquest és el primer ministre britànic, el Richard Schonek,
dient aquesta setmana que el Regne Unit
ha d'adoptar una aproximació més pragmàtica
a l'objectiu d'emissió zero per alloggerir
la càrrega de la classe treballadora.
És a dir, d'alguna manera, que tots els acords polítics
als quals han arribat per reduir les emissions
es poden allargar una mica més, que no córrer tanta pressa.
I que la venda de vehicles de dies i gasolina
que s'havia de suprimir el 2030, doncs que potser sigui més endavant.
Mira, ¿sabes lo que pasa?
El otro día estaba viendo una entrevista
con el político británico absolutamente más brillante
de los últimos años,
que no se conocerá nadie aquí.
Se llama Rory Stewart.
Rory Stewart, un tipo que fue diputado parlamentario Torrey
un tiempo y fue ministro del Gabinete un tiempo,
y ahora acaba dejado la política absolutamente asqueada.
Es un tipo... No te puedo decir lo brillante que es.
Entre otras cosas, cuando tuvo 28 años,
caminó 6.000 kilómetros desde Estambul a Kabul,
viviendo con la gente en los pueblos.
Habla 11 idiomas. Bueno, es un crack, absoluto crack.
Y él dice que, de su experiencia de haber estado en el gobierno,
lo que ves es que... Y debe ser igual en todas las democracias.
Este es el problema. Y esto se aplica a todos lados.
Que el tema no es gestionar bien...
La prioridad no es gestionar bien la política,
aplicar políticas buenas, gestionar el país bien,
sino que están en permanente campaña electoral.
Desde el día uno viene una permanente campaña electoral.
Entonces, ¿qué pasa con esto de Rory Stewart?
Hubo una elección en una...
¿cómo se llama? Circunscripción, hace poco,
porque había muerto el diputado,
y resulta que unas políticas que ha aplicado
el alcalde de Londres
para reducir la emisión de carbonos y tal,
es muy impopular con la gente.
Y que hizo que los laboristas
tuvieran un muy mal resultado.
Y Rory, si una vez ve esto, dice, ajá, interesante.
O sea, la gente se está cabreando con todas estas limitaciones
y gastos que les imponen si entra en la ciudad
y que se vengan los coches y tal.
Aquí vemos una banderita...
Aprendre a pelsacar el canvi climàtic.
Exacte, pero el tema es subordinar todo
a ganar las próximas elecciones.
Ivar, y a ver, estamos hablando de los ingleses
y tú sabes cómo me gusta darle palos a los ingleses,
pero esto es en todas partes, my friend.
Veus els partits de l'Inter de Miami aquest any o no?
La Inter de Miami, ya está bien.
Ahora me vas a preguntar si estoy viendo la liga saudí.
No, no.
Ha marcat, Cristiano, ha marcat aquesta matinada.
Veus com estàs informat, o has vist que ha marcat?
Bueno, sí, es que es imposible.
Yo leo los diarios todos los días y no ver, de repente, ha marcado.
A mí lo que me deprime es que creo que los periódicos
aquí, algunos deportivos de otros lados, no sé, hay algo
que no se merece y yo no sé si hay algún tipo de acuerdo
ahí por detrás, porque no me lo explico.
Home, està clar que hi ha uns quants jugadors, no que estan
per la jubilació, sinó que encara estan en moments molt importants
de la seva carrera, que han agafat els calés saudis
i en 26, 27, 28 anys se n'han anat a jugar allà.
Sí, sí, no, no, y este jugador, Gabri Vega,
de Celta de Vigo, 21 años, que lo querían fichar
jugando a equipos de la Premier.
Imagina't, imagina't. Bueno, no sé, es que...
No, pero mira, a Inter Miami para mí es un chiste, aparte
de conocer esa camiseta rosada y tal, o sea que...
No, por favor. Però el Barça avui sí, per exemple, el Barça sí que...
Sí, sí, sí, no, no, el Barça me estaba emocionando, de repente.
Estàs anant a Montjuïc o no? No, no he estado todavía.
Bueno, he estado en otras ocasiones viendo el español, pero...
hace mucho tiempo. No, no he estado en Montjuïc, pero no,
pero de repente, después de un par de años así como de...
de sequía, digamos, de poca ilusión...
Aquest any sí. Aquest any sí que vivíem aquí.
Sí, de repente yo pensé, esta temporada, bueno, igual gana
la Liga otra vez y cuartos de final de la Champions,
igual llegan más lejos de la Champions, quién sabe.
Muy interesante el tema. Tocem fusta.
Joan Carlin, content de saludar-te, ens veiem retrobant
els dissabtes al suplement. Una abraçada.
Una abraçada, Roger. Fem una petita pausa, ens actualitzem
amb la Nuls Bonet i de seguida tornem amb l'Alba Riera
al suplement, amb Roger Escapa.
Fa molt temps que el Barça no marca un gol de falta.
Tres anys...
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT, la transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de dos quarts de sis,
la TDT del Barça-Celta a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
A CaixaBank sabem que acompanyar-te és estar amb tu
sempre que ho necessitis.
I com que volem que protegeixis el més important,
et mantenim el preu de les assegurances de salut i de vida
i de l'alarma a securities directes sense pujades durant 3 anys.
Informa't a la teva oficina o a caixaBank.cat.
CaixaBank, tu i jo, nosaltres, s'aplica a les assegurances MyVox.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial
d'Assistència Sanitària, DAM i CaixaBank.
I a un lloc on viuen totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
El suplement Catalunya Ràdio.
Som 3Cat.
Farts d'escoltar la mateixa cançoneta de sempre?
Les dones i els dies.
Les dones i els dies t'explica el món com t'agrades sentir-lo.
El programa per a les persones amb les orelles netes de prejudicis.
Les dones i els dies i les dones i els dies.
Les dones i els dies i ara per molts dies.
Qui ens ho havia de dir, això, Antònia?
Les dones i els dies amb Montse Virgili,
de dilluns a divendres d'11 a 12 de la nit.
També amb podcast i a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
Catalunya migdia.
Catalunya migdia.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
Reaccions de condol i de solidaritat amb el Marroc.
Per seguir el fil del que passa aquí i al món.
El cap de setmana connecta-te a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera les pròximes hores?
Catalunya migdia amb Neus Bonet i els esports amb Maria Kiixà.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Aquest cap de setmana el tot gira.
Entregarem el trofeu hàrquet Catalunya Ràdio a Sergi Darder.
Com va ser la seva sortida de l'Espanyol?
Per què no va fitxar pel Barça?
En algun moment vas arribar a plantejar aquest fitxatge.
Quan et truquen, tot i que aniries al Barça,
dius que estàs rient de mi.
I segona que és quan dius que et pot canviar la vida.
Quan ho penses fredament és quan dius no.
A més, viurem la sisena jornada de Lliga.
Dissabte al migdia, Girona, Mallorca.
I diumenge comença l'ACB.
Us explicarem el Barça Pella.
Dissabte a partir de tres quarts de dues del migdia.
I diumenge des de les quatre de la tarda.
No me imaginaba que estaría viva con 26 años.
Y bueno, aquí estoy.
Soy familiar de una persona que se suicidó, mi hermano Paco.
En 1.235 persones majors de 65 anys que s'havien suïcidat.
Per tant, estem parlant del col·lecció
amb una taxa més elevada de suïcidi.
El suïcidi és una mort silenciada
i genera un estigma brutal.
Suïcidi, una responsabilitat social.
Dissabte a les deu de la nit.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
Paraules sonores.
I paraules sordes.
El suplement.
Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem i, amb tu, comencem.
Gràcies per haver-nos acompanyat.