Bon dia, Catalunya. Són les 9.
En directe, des de l'estúdio de Catalunya Ràdio,
comença el suplement d'estiu.
De diumenge, 27 d'agost del 2023.
Albert Montilla.
O Monti, pels amics.
L'esperit estival del cap de setmana.
Arrenquem el suplement d'estiu,
que avui tenim molta teca Marina de la Cruz.
I ho fem repassant com es lleven els termòmetres a Catalunya.
A Cambrils, 20 graus.
A l'Albajés, majoria d'edat.
A Coll de Nargó, 14.
A Agafal. Ai, Puigcerdà, 10.
Al Palat més jove. I a Roses, 19.
Repeteix. De nou.
Folra, també.
Som al suplement d'estiu i el programa d'avui repassarem
amb Serai Sarroca, director del Meteocat,
el risc de pluixes intenses per avui,
que podrien acumular fins a 100 litres en 24 hores.
Recordem que ahir es va viure pedregades de la mida d'un ou.
El Montsià, que va en malmetre cotxes, vidres i la collita d'arròs.
Bé, Molero, bon dia. Bon dia.
Seguirem.
Seguirem parlant de com el president
sospès de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales,
cada vegada està més sol en la seva acruada contra el feminisme.
Estic començant a estar una mica enfadat
perquè m'està fent treballar massa...
Què és això, ara? I massa tard.
No m'esperava aquest gir, egoista.
No era el guió, però necessitava manifestar-ho.
Espai obert.
I connectarem també amb el cap d'esports del mundo,
l'Orfeo Suárez, que és a Madrid.
També parlarem de l'espòlica petita al Museu Britànic de Londres.
El museu ja ha acomiadat un membre del seu personal
i el director ha dimitit després de detectar
la desaparició robatori o deteriorament
de diverses peces de la seva col·lecció.
Segons les primeres investigacions,
podríem estar parlant de 2.000 peces extraviades.
Déu-n'hi-do, 2.000 peces que han desaparegut.
En fi, què més farem?
Doncs el nostre concurs tirant-lo canya.
Des d'aquest moment, podeu enviar notes de 10 al programa
per guanyar un estat de les cabanes als arbres Uller del Mas.
Com ja sabeu que de cap de setmana ho fem.
Només heu de respondre a aquesta pregunta.
A veure.
Quin és el millor viatge que heu fet mai amb la vostra parella?
Quin és el millor viatge que has fet mai amb la teva parella?
Exactament.
Recordem el telèfon.
El 667-071-611.
Repetim.
667-071-611.
Exacte.
Marga Codina, bon dia. Hola, bon dia.
La nostra escriptora de confiança.
A qui li recomanarem un llibre, avui?
A l'Albert Batlle.
Ui.
Quin llibre recomanarem?
Les bicicletes són per l'herbera.
Ah, d'acord. David Balaguer, bon dia.
Bon dia. Què tal?
David Balaguer, li he d'explicar una cosa que ha passat avui.
Què ha passat avui?
Avui és un dia de pluja.
El primer dia de pluja de la història del suplement d'estiu.
D'aquest suplement d'estiu.
Tens tota la raó.
Com és un dia de pluja, era un dia molt boig i molt atabalat,
faltava gent a primera hora.
Eren les 8 i 58 i encara quedava gent,
llavors m'he aixecat, he anat a la vau i què m'he trobat?
David Balaguer.
Sí, t'has trobat un servidor...
doncs assecant les seves...
Ah, sort, perquè ho has fet.
Ah, aquestes pauses.
S'ha assecat el seu calçat i els seus mitjons...
Ah.
A l'assecadora.
A la màquina assecadora.
He entrat només a la vau perquè...
És que em molesta molt. Mira, avui ha passat una cosa.
Què ha passat, ara?
Ho he passat tan malament, aquests dies de calor extrema,
que quan he vist que plovia he dit
que sortiré de casa amb pantalons curts necessitava notar la frescora.
D'acord. I...
I creus que t'has equivocat?
He errat clarament, perquè justament m'ha enxampat l'aigua
quan sortia de casa.
He arribat molt moll aquí i he decidit fer això.
Perquè també, com que és temporada d'estiu,
a la ràdio no hi ha tanta gent,
el recinte és més buit,
i llavors he pensat que ningú em veurà fent això.
Doncs sí, m'ha vist el Marçal, m'has vist tu...
No pareu d'entrar al lavabo. Què us passa?
T'he sentit jo, David. T'he sentit jo fins i tot.
Ha entrat el Marçal, has entrat tu, ha entrat també el Miquelet.
Sí, correcte.
Què us passa? No ho sé.
El Pep no ha entrat. El Pep no ha entrat, per exemple.
Jo estava treballant.
David Balaguer, secció files i fòbies,
on cada dia ens apropes una filla o una fòbia.
Senzill, arras i curt, què toca avui?
Avui, filia. Quina filia?
Puc preguntar? Sí, clar.
Els humans som més civilitzats del que ens pensem.
Us explicaré una anècdota.
Així d'entrada no estic d'acord.
Això és una filia? Sí, sí, és una filia.
Perquè vaig viure una història molt bèstia.
Vaig pensar que, si tots ens coordinéssim,
podríem provocar una autèntica catàstrofe.
I no, perquè som molt educats, som molt responsables.
Escolta'm tu, els humans som civilitzats?
De tant en tant hi ha un humà que perd els papers,
es comporta com un animal, i llavors ens pensem que tots som així.
Però és que, si tots fóssim així, al món hi hauria 500 persones.
Som civilitzats?
Som civilitzats. Som civilitzats.
Més endavant, potser per aquí.
Marina, som civilitzats.
Mira, ho poso en dubte, jo.
Depèn del que diguis tu després, et donaré la raó.
Tenim arguments per intentar rebatre't el que estàs dient.
Però ho comentarem més tard.
Gairebé quan siguin les 10, a partir de les 10,
hi farem files i fòbies, no et preocupis-t'hi.
I també connectarem, a partir d'aquesta hora,
amb el personatge que cada dia intenta salvar Catalunya
des d'un punt diferent del país.
Miquelet, on ets? Hola, bon dia, bon dia.
On ets? No hi ha trampa.
El David ha dit que estava al lavabo amb ell fa 5 minuts.
Avui no hi ha trampa a fer.
Però avui he de dir que soc el Miquelet de Schrödinger,
perquè estic a tot Catalunya a la vegada.
Què vol dir que ets a tot?
A totes les comarques catalanes, perquè avui estem d'aniversari.
Què celebrem?
Home!
El 27 d'agost de l'any 36 es van dividir les comarques
administrativament per primera vegada
i es va acceptar per un decret de la Generalitat.
I això ho celebrem.
I jo no porto cap tatuatge d'aquest dia.
És gravíssim.
I buscarem alguna cosa o ja està? És una celebració i prou.
És un aniversari que jo li he organitzat a les comarques
i té diverses etapes, de fet en té dos.
Molt bé, perfecte.
Una a les 10 i l'altra a les 11. Perfecte.
Miquelet, doncs fins després, una versada.
Fins després.
Farem la capsa de les sorpreses dels 40 anys de Catalunya Ràdio
per parlar avui de ciència
amb la Núria Hart, l'Adolf Tobenya i el Dani Jiménez.
I a les 11 a la secció es bodella músics,
on avui entrevistarem el grup de punk rock boycott.
I, com és habitual, les rivalitats històriques,
com cada diumetge,
amb la Marga Codina i el Francesc Canosa.
Som al suplement d'estiu i tenim esperit estival de cap de setmana.
De seguida començarem amb tot això,
però abans actualitzem-nos en un minut
amb l'editora dels serveis informatius de cap de setmana.
Sara Riera, bon dia. Bon dia.
Avui encara amb Rodiales ocupant les portades
per la suspensió de la FIFA.
Sí, però com que està suspès, també suspendrem el seu titular
i centrarem tota l'atenció, si vols,
en les pluges que han de caure.
Em sembla perfecte.
La primera tongada de pluges després d'aquesta onada de calor
que hem hagut de patir aquesta setmana
ha provocat algunes destrosses a les terres de l'Ebre.
Vegeu que al Montsià ahir a la tarda van caure pedres
de la mida d'un ou de gallina.
De gallina, no de guatlla, ni de res més.
Com un punt gairebé. I quina és l'alerta per avui?
Compte sobretot el litoral de Girona i de Barcelona.
De fet, hem pogut sentir l'entrevista
que heu fet amb Protecció Civil al Catalunya Matí.
Sí, la subdirectora operativa de Protecció Civil in Masolens
deia que cal estar alerta sobretot a les platges
i als ports pel fort vent i l'unatge
que acompanya aquests aiguats.
Tenim aquesta situació que ens provoca posar
una alta alteració en l'estat de la mar.
Sobretot ahir ens comentaven del servei meteorològic
cap a la zona de l'Empordà,
aquesta mar agassa que pot haver-hi,
i també cap a la zona central, amb un atxe,
amb unes d'un metre,
que també durant el dia d'avui i demà,
aquelles activitats que es facin en aquest entorn
també s'haurà de fer amb aquesta vigilància.
Molt de compte pel dia d'avui. Què més hi ha als titulars?
Doncs les afectacions al trànsit al centre de Barcelona
pel pas de la volta a Espanya de ciclisme avui continuaran,
però tindran ja menys impacte a la mobilitat que ahir.
Esperem que hi hagi més llum, també.
Què tenim en clau internacional?
Als Estats Units ens situem quatre morts ahir al vespre
en un tiroteig en un centre comercial de Jacksonville,
al nord de Florida.
Les tres víctimes mortals són afroamericanes,
dos homes i una dona.
La policia ha explicat clarament que l'assassí
és un supremacista blanc de 20 anys
que anava armat amb un rifle automàtic
i una pistola, després, per sort, es va suïcidar.
Tot això mentre la foto policial de Donald Trump
continua acubsant diaris informatius nord-americans.
L'expresident dels Estats Units, però,
ha sabut aprofitar la polèmica del seu registre
a Georgia i ha captat més de 7 milions de dòlars
des de dijous, una suma milionària
que li va perfecte per la seva campanya
per les presidencials de l'any que ve
contra Joe Biden.
Tothom sap aprofitar. Algú d'últim titular de casa nostra?
Doncs mira, ja que parles de casa,
alguna vegada has intercanviat casa teva...
Què és això?
Jo tampoc ho sabia fins avui, he de reconèixer, Albert.
És un sistema per viatjar
que no deixa de créixer aquí a Catalunya.
Tu intercanvies casa teva amb la d'un estranger.
Així, la història és que no pagues res
i te'n pots anar a San Francisco
amb l'hotel pagat, diríem.
I més sostenible, no? Sí, també.
Perquè representa que no s'han de construir hotels
per anar-hi, ni res...
Bé, s'aprofita tot. S'aprofita tot.
Gràcies, senyora Riera. Bon dia. Bon dia.
Passant 9 minuts de les 9, ahir va ser un dia
de tempestes a bona part de Catalunya,
ho avançava ara els titulars, on fins i tot
en alguns punts va arribar a caure pedra grossa,
com comentava la senyora Riera.
Al Montsia els danys han afectat vehicles i arrossars.
Avui molts d'aquests episodis es repetiran
a la vegada que es confirma el descens de les temperatures.
Per això tenim amb nosaltres Serai Sarroca,
que és directora del Metocat. Molt bon dia.
Bon dia, què tal?
Primer de tot, quines van ser les... es confirma, no?,
aquestes zones més afectades per les tempestes d'ahir, al Montsia?
Sí, efectivament.
Tot i que són les capceleres dels rius,
on ha plogut amb més intensitat
i on ja s'acumulen entre 50 i 100 litres per metre quadrat,
sobretot des d'acord, per exemple, a la banya del Camp Predon,
on tota l'aigua que ja està caient, perquè encara hi plou,
doncs va directe cap a Sau, i això és molt beneficiós.
Però sí, l'episodi de pedra grossa, caigut a la sènia,
doncs és l'episodi de temps violent més destacat fins ara.
I la previsió per avui quina és?
Doncs que fins a primera hora de la tarda
encara poden haver episodis importants
de precipitacions, tampoc que fa intensitat com a acumulació,
així com també algun episodi de temps violent.
També destaco, a diferència d'ahir, el vent,
el vent que bufarà també amb forta intensitat,
de tramuntant a l'Empordà,
i de mestral a la banya de l'Ebre.
De fet, és la concluència d'aquests dos vents
el que facilita les precipitacions a tota la costa central
i també a alguns punts de la costa brava,
i que aixecarà el mal estat de la mar
també amb molts interesses a la costa brava,
i a les cinc de les fontanyes, a banda de les precipitacions,
el vent serà important.
Hem vist per les xarxes unes imatges
a països com Alemanya o Itàlia,
on es veien cadires volant i arbres caient.
Això ens ho podem trobar avui?
No, no, tanta intensitat o temps violent no,
però sí que esperem alguna calamarsada o pedregada,
com la d'ahir, que no es pot descartar, sinó que no.
Episodis de temps violent hi poden ser, sí.
I hem de tenir en compte algun tipus de recomanació.
Com deies, van córrer unes fotografies, per exemple, de la sènia,
on van caure pedres molt grosses.
Sí, de fet, en aquest sentit, m'agradaria explicar-vos
que el Sabineca de la Giteca de Lugna,
arran de l'episodi de Pedra rossa de l'any passat,
a la visual d'Empordà, vam engegar un projecte
en què demanem a la població
que, si cau aquest tipus de pedra tan important, tan destacada,
guardin aquestes pedres perquè nosaltres després les analitzem
i veiem quin tipus de partícules contenen,
i això ens és més fàcil després a l'hora de fer les prediccions.
Com que l'episodi de pedra rossa més important,
conservat fins ara basse el de l'any passat,
tenim poques pedres perquè només tenim més corresponents
a l'episodi del 30 d'agost de l'any passat.
Efectivament, també el d'ahir, doncs, en servirà molt,
però si hi ha més episodis com el d'ahir,
doncs ens agradaria molt que la gent els guardés aquestes pedres,
i per fer-ho és important que les posin dins d'una gossa de plàstic,
al congelador, directament,
que ens avisin al servei meteorològic de Catalunya
a través de les xarxes socials o per canèpons.
Molt interessant això que comentaves.
És cert, recordem l'agost passat que va venir una nena de 20 mesos
per les ferides de l'apadregada, la bisbal d'Empordà,
i de fet crec que van ser una setantena de persones
que es van haver d'atendre.
Molt interessant el que has comentat de guardar les pedres,
com dius, amb bossa de plàstic dins un congelador,
i llavors contactem a través de les xarxes.
Hi ha alguna altra via de contacte?
El telèfon, el telèfon també.
A les oficines del servei meteorològic de Catalunya
poden enviar una trucada i nosaltres ens posarem en contacte
per venir a recollir aquest servei.
Vols dir el telèfon si el tens a mà?
Ostres, ara mateix...
Sabia que t'enganxaria, no passa res, el buscarem.
El buscarem per poder-lo dir.
És normal un cap de setmana de tempestes com aquesta,
al mes d'agost?
Sí, sí, és normal.
De fet, el nostre clima és molt habitual
que a final d'agost i a principis de setembre
hi hagi episodis importants de classificacions,
i és quan més plou a Catalunya.
El tema és que és tardor,
i primavera, quan més plou, o fins al estiu,
però des de fa uns anys,
aquestes precipitacions no han acabat caient,
si més no durant les èpoques en què tocava.
Sembla que ara sí que arriben les precipitacions
pròpies per l'època de l'any.
D'acord, i aquest descens de temperatures
es mantindrà durant la setmana que ve,
o tornarem a una calor sufocant?
No, es mantindrà.
La setmana que ve encara ens trobaran alguns sistemes frontals més,
que podrien deixar també alguns episodis de pluja,
però res a veure ja amb les quantitats d'aquest cap de setmana.
Sopar, Serai, és que m'he quedat fascinat
amb el tema de les pedres.
Et puc preguntar què feu després amb elles,
o sigui, què us ajuda a esbrinar?
Sí, mira, és important la quantitat de gel que contenen
i les quantitats de partícules, per exemple, de pols.
Per la formació de la pedra
hi ha dues possibilitats de la formació de la pedra.
I a nosaltres ens agrada
a l'hora de fer la predicció,
doncs hem de saber com es forma una pedra tan grossa,
o per què no s'ha trencat pel camí.
Llavors, necessitem saber la quantitat d'aire que compta,
la quantitat de pols, la quantitat de gel,
quines temperatures de gel hi ha.
I, llavors, per això partim la pedra.
De fet, les pedres que van caure a l'Empordà
es van portar a la Universitat de Barcelona,
on hi ha un observatori,
i allà es van analitzar
a través d'un microscopi,
també es va passar per un escàner,
i tot plegat ens serveix.
Però, a l'hora de trencar la pedra,
doncs hem de cuidar molt,
perquè tenim poca quantitat de pedres.
Llavors, hem de cuidar molt els tipus d'anàlisis que fem.
Llavors, com més pedres tinguin, més anàlisis podrem fer,
i això ens servirà després a la sala de predicció i vigilància,
on ja sí tenim les imatges de radar, de ràbia sondatge,
i tot plegat,
les imatges que nosaltres teníem abans que caigués la pedra,
amb les de la mateixa pedra.
Ara em fa por que no arribin una muntanya de pedres
després de fer aquesta crida.
Però recordem aquesta crida, si cauen pedres grosses,
sobretot ens interessen quan són molt grosses,
d'aquestes que són tan grans, per saber com s'han originat,
bossa de plàstic dins el congelador,
i contactem amb el Servei Meteorològic de Catalunya, oi?
Correcte, així és.
Quan cau la pedra, agafar una mostra amb un parell,
si ja són pedres grosses d'on ja estarien, un parell o tres,
i posar-les al congelador i posar-se en contacte amb nosaltres,
i guardar-les a dintre de la bossa de plàstic,
també és important per mantenir totes les pedres característiques.
Les pedres que nosaltres ens interessen
sempre són de més de dos centímetres de diàmetre,
i la més grossa que està resistent mai a Catalunya
va ser la de l'any passat, d'entre 10 i 11 centímetres,
i la d'ahir seria el segon episodi
amb mida més gran.
Déu-n'hi-do. Recordem aquest telèfon.
I tant, és el 93-567-6090.
D'acord. Doncs... Gràcies.
Serai Sarroca, directora del Metocat.
Gràcies per atendre'ns al suplement. Bon dia.
Bon dia. Adéu, adéu.
Ostres, no? No m'esperava...
És curiós, eh? És molt curiós.
No m'esperava aprendre tant sobre les pedres.
Ai, mira, 5 nens aquí. Hola.
Ah, no, ha marxat, ja està.
Que bo. No m'esperava aprendre tant sobre les pedregades, avui.
No, no, és interessant, el tema,
perquè comencem a parlar d'una cosa,
una cosa que, en principi, els aigüats d'avui,
li surt el tema de les pedres,
i realment és interessant perquè ens hem quedat tots
escoltant-ho atentament.
Magnífic, això de les pedres.
Podem parlar d'una cosa?
És que vaig descobrir una cosa, jo, i sobre les pedres,
que vaig descobrir una cosa molt interessant sobre les pedres.
Ahir em va sorprendre, no sobre les que cauen del cel,
si no sabeu aquesta mania que té la gent, de vegades,
quan va passejar a muntanya
i a diferents llocs que agafa pedres,
i les mou i fa unes muntanyetes.
Sí, insoportablement.
Molt malament, molt malament.
Hem de fer una crida, prohibit, no.
Destruïm l'ecosistema, ens carreguem no sé quantes espècies.
Es veu que hi ha molts animalons,
bé, animalons com insectes, que fan vida,
no ho recordo exactament, però fan vida
sota d'aquestes pedres i si les llevem totes...
És el que és molt preocupant.
També és una mica de hate, perquè ens agrada hate i prou.
Sí, però mira, una fita, feu una fotografia,
ja teniu la fita feta, ja està.
Però s'han de marcar els camins, també, això ho entenc.
Els que fem muntanya han de marcar els camins.
Parlem d'una altra pedra.
El Ronyó.
Sí.
Pep Molero. Què tal?
El Mercato de Molero avui no tindrem fitxatges, ja.
Avui ja és pre-temporada.
No hi ha mercat. Aquesta és temporada.
S'està corrent la marató a Budapest i tu aquí tan tranquil.
Sí, de cert.
Aquí, plangat, l'ugandès de 23 anys.
D'acord. 2 hores i 8 minuts, 52 segons.
Això és informació de...
Estàs intentant evitar el tema dels esports?
Estàs intentant evitar el tema dels esports?
Estic intentant dir que els caps de setmana
van carregats d'informació esportiva,
i aquí el temps és escas.
Però, si et ve de gust, seguirem amb el serial Rubiales.
No em ve de gust, però ho farem, perquè déu-n'hi-do, ahir.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Continuem amb la cadena de ridículs
més espantosos possibles, perquè la tarda de nit d'ahir
va ser una jornada de notícies i comunicats
realment espantpèntics.
Intentem posar una mica d'ordre, perquè van passar moltes coses.
Vinga, comencem pel principi,
que normalment sol ser el més fàcil i entrenador possible.
Després de la repugnant i vergonyosa roda de premsa
divendres del Voldemort del futbol espanyol,
Luis Rubiales, la FIFA va decidir ahir
suspendre el del càrrec pels pròxims 90 dies.
Clar.
Una decisió que va provocar un efecte domino,
perquè molts d'aquells qui van innovar-lo
en aquell discurs el divendres digne dels segles passats
van emetre un comunicat per anunciar que dimitien.
Fins a 11 persones, inclòs tot l'estaf tècnic
del seleccionador Jorge Vilda...
El que aplaudia? Sí. D'acord.
Han decidit abandonar el vaixell veient que marxava a la darrera
amb el seu capità Rubiales al capdavant
i més sol que mai.
En aquest comunicat també afirmaven
que els havien obligat a assistir-hi
i a seure a la primera fila.
Això no els veia molt obligats, no?
No ho sé.
Aquí ja tot comença a ser una mica dubtós.
Qui també van fer comunicats ahir
van ser precisament els dos seleccionadors,
que també havien aplaudit
fins a treure fum al seu president.
Tots dos han acabat censurant el comportament...
Fixa't. No.
S'escolten com? No.
Continua. Continua.
S'estan escoltant rates, però bé.
El comportament barruer, maleducat i masclista
de l'ara mateix suspès president.
És el Marcel, el nostre tècnic d'això.
Una cadira que ara mateix ocupa el senyor Pedro Rocha,
l'únic vicepresident dels nou que no havia acomiadat Rubiales
la nit abans a la roda de premsa.
Pedro Rocha, que per encara de rodonir-ho més tot plegat,
va prendre com a primera decisió
retirar el patet i comunicat que havia penjat al seu web
la Reial Federació Espanyola de Futbol,
que dius, bona decisió, però quin ridícul.
S'haurà d'analitzar el perfil, també, d'aquest Pedro Rocha.
Sí.
Després ho intentarem amb el director d'esports
del Mundo de Madrid,
l'Orfeo Suárez.
Reaccions, en aquest cas, en forma de pancartes
i reivindicacions. Vinga.
Aquí intentem posar una miqueta de llum a la foscor.
I d'optimisme. A l'estadi del Cádiz,
els jugadors van mostrar un missatge on es llegia
i el Ramon Sánchez Fijuán, els jugadors del Sevilla,
van aparèixer amb samarretes on apareixia el hashtag
S'acabó. S'acabó.
Geni Hermoso, que ahir la van poder veure
presenciant un amistós d'un dels seus exequips,
l'Atlètic de Madrid, a la Ciutat Esportiva de Matalacera.
I, precisament, les jugadores del conjunt madrileny
doncs la van recolzar, també,
amb una pancarta i fent-se unes fotografies.
En tots els estadis es va cantar
en nombroses ocasions i amb forta passió.
Luis Rubiales, Rubiales d'Emissió.
Luis Rubiales d'Emissió.
Se la veia, bueno, recullida,
però, vull dir, va ser bastant emotiu,
a les imatges, com a mínim, això no el que es veia.
Sí, però per pancarta em quedo amb la de l'afició
del Freiburg alemany, que ahir,
en el seu partit de la Bundesliga, va mostrar el següent missatge.
Bufetada amb comptes de petó
per a Rubiales i Rummenigge.
Recordem que cal Heinz Rummenigge,
jugador i agendari del Bayern de Muniqui
de la selecció alemanya de la dècada del 70 i dels 80,
ex CEO del Bayern, també,
i actual membre del comit executiu de la UEFA,
compta amb això, va fer unes declaracions aquesta setmana
on va dir literalment, no cal exagerar
que quan et proclames campió del món t'emociones.
El que va fer Rubiales va estar, amb tot el respecte, absolutament bé.
Quan vam guanyar la Champions amb el Bayern,
jo vaig basar alguns jugadors.
No a la boca, això sí.
Seguim justificant-ho tot amb l'eufòria del moment.
És que, és que, és que...
Hauríem d'haver buscat la colònia Brummel com és en alemany.
Per tant, una pancarta més que contundent i justificada.
Des d'aquí al suplement ja tenim nou equip preferit,
perquè, de fet, companys,
abans que comencem a crear aquesta penya Freiburg suplement,
heu de saber que no és la primera pancarta contundent...
Què fan, què et sembla? Freiburg suplement.
O suplement Freiburg. Són en Fransburg.
Sí, una mica. O suplement de Haydn Freiburg.
Heu de saber que no és la primera pancarta contundent
que fan els aficionats d'aquest equip alemany,
perquè l'AOS, el 2019, va exhibir una pancarta
on li deien nazi a un polític del partit d'extrema dreta, AFD.
Un fet que va provocar que mandig el personatge en qüestió,
i que és considerat un dels homes de més ultradreta del país germànic,
i que no se n'amaga, denuncies aquesta situació.
La fiscalia, per això, va dictaminar que era una expressió despectiva,
però que entrava dins de la llibertat d'expressió
i que era reconeixible i identificable
en una connexió objectiva
amb les activitats polítiques del senyor Mandits.
I si em deixes, m'agradaria recordar...
Home, sí, fes, fes, fes.
...que l'únic cop que s'ha suspès un partit de futbol professional a Espanya
va ser fa uns anys, quan en un Rayo Vallecano al Bacete
l'afició de l'equip madrileny va cantar-li a Romanzo Zulia nazi,
quan el jugador ucrainer s'havia demostrat en fotografies,
tatuatges i declaracions que era més proper a grups paramilitaris
de cara a ideologia nazi.
Per tant...
Sovint, des del nord d'Europa ens donen lliçons.
Al sud d'Europa, temes de democràcia.
Qui ha hagut de suspendre... Llibertat d'expressió.
Qui ha hagut de suspendre Rubial és, al final,
una persona que crec que és colombiana, no?
Sí, bé, i la FIFA està a Suïssa,
compte, que tampoc van sobrats del que ve sent...
no sé, corruptes i tot.
Aquí tothom està implicat, a altres nivells,
però bé, aquest és una mica l'anàlisi que hem pogut fer
de totes aquestes últimes hores
sobre el cas Rubial i tot el que ha comportat, les reaccions.
Moltes reaccions, sí.
En el món del futbol i de l'esport en general.
A mi em fan molta gràcia les declaracions de...
M'he quedat aquí encallat amb les declaracions
que no les havia escoltat del Rumenike.
Són molt bones.
Quan diu que havia basat a jugadors,
jo fins i tot he basat a jugadors, diu...
Però no en la boca, eh? No en la boca.
És molt torrent, això, eh? És molt torrent, eh?
Sí. La cena aquella de les paquilles.
Sí. Sí, és aquesta escena, eh?
És aquesta escena, sí, sí. És així, és així.
És clavada, és aquesta escena.
Diuen que ha de tenir torrent en Jaime.
I llavors, amb el tema del control de la fusibilitat,
tu fixa't que...
Clar, ell diu, en un moment d'eufòria,
jo també he basat alguns dels meus futbolistes.
I llavors especifica això, però a la boca no.
Clar, però són homes.
O sigui, està sent homòfob, també.
Vol dir que en un moment de fusibilitat,
tu realment sí que pots controlar el que fas i el que no fas.
És bo, això, eh?
Per acabar d'entendre tot el que està passant a la federació
i el que ens anirem trobant els propers dies,
volem connectar ara amb Madrid per saludar el cap d'esports del mundo,
l'Orfeo Suárez. Bon dia.
Hola, bon dia. Molt bon dia.
Et podria preguntar, primer, jo,
que aquesta suspensió de 90 dies, de 3 mesos, es podria allargar?
Home, es podria allargar...
Els 90 dies és el temps que la FIFA estima
que, diguéssim, que la instrucció de l'expedient...
el temps que necessitarà.
D'acord.
És a dir, el normal és que abans dels 90 dies
el procés d'instrucció finalitzi
i la FIFA determini
si inhabilita com a president durant un temps el Rubiales
o inhabilita perpetuïtat, no?
Vull dir que això és el temps.
És una suspensió cautelar
perquè s'inicia el procés d'instrucció
que ha de concloure amb una decisió segurament d'inhabilitació.
El que no coneixem ara és el temps.
És en paral·lel al que farà el govern espanyol,
al que farà el Consejo Superior de Deportes,
doncs el mateix.
Només que una entitat, la FIFA, és de dret privat,
i el procés del govern espanyol és de dret públic.
Per això poden anar en paral·lel.
D'acord, d'acord.
Qui és Pedro Rocha, la persona que substitueix Luis Rubiales?
Bueno, el president de la Federació Territorial,
o autonòmica d'Estremadura,
una de les persones, diguéssim, del sistema, del Rubialisme.
Fidel, el president,
no té cap característica més enllà
de la que normalment tenen tots aquests, no?
I bastant mediocre.
A més, era l'home fort.
El que va ser era una mica la posició del padron,
el vicepresident històric i encausat de Villar,
que tenia, diguéssim, la potestat econòmica,
el vicepresident econòmic de la Federació.
Però bé, a la Federació Nacional,
les competències econòmiques,
que així bé les executives, les té el secretari general.
El secretari general, que en aquest cas és Andreu Camps,
i el vicepresident, en aquest cas, era bastant decoratiu.
I una persona que era el Rubiales.
D'acord. Tinc aquí el meu company, Pep Monero, que vol fer una pregunta.
Què tal, Orfeo? Bon dia. Hola.
Gràcies per ser amb nosaltres aquí.
Què creus que pot passar amb els seleccionadors absoluts,
tant Jorge Vilda com Luis de la Fuente?
Seguiran el seu càrrec? Què et diu l'olfacte?
Clar, el problema que tenim amb aquesta suspensió cautelar de 90 dies
és que jo no crec que el Pedro Rocha prengui cap decisió de risc,
o cap decisió valenta.
És a dir... El que ve a la fi és continuista, no?
Clar, clar. Primer, perquè és continuista,
i segon, perquè quan estàs en una junta gestora,
o en un període, diguéssim, transitori,
tampoc prens decisions importants, perquè no et toca, no?
La perjudicada, en aquest cas,
en la meva opinió, és la Federació i els esportistes,
que són dos seleccionadors desacreditats, absolutament.
Primer, perquè han estat els seleccionadors rurales,
i segon, perquè aplaudir un dia i el següent dia,
dir que no t'agradava el que havia dit, això no s'entén, no?
És propi dels paniahuats,
o com deia el Josep Maria García al seu temps,
de los estómagos agradecidos, no?
És a dir, que en el moment...
En el moment en què és president, aplaudeix,
amb el moment o immediatament després que deixa de ser-ho,
encara que sigui cautelarment per la sanció de la cifa,
en el moment que s'ha mort, dius que no t'agradava, no?
Jo crec que això ha deixat, amb aquests dos homes,
sense cap credibilitat.
I sense credibilitat és molt difícil ser seleccionador.
El Luis de la Fuente ha de donar pròxim divendres
una llista de jugadors per als partits de la selecció.
Sí, perquè comença una Nations League, oi?
I després la clasificació per l'Eurocopa,
que és una altra competició relativament important,
però ningú vol anar-hi ara mateix, de jugadores.
I després la clasificació per l'Eurocopa,
i diguéssim amb quina cara donarà la roda de premsa,
quines preguntes es faran,
quina credibilitat tens per manar sobre els jugadors,
i no parlem del Josep Vila,
que a final de setembre té una convocatòria
a la selecció femenina,
i són jugadores, acabo,
que s'han de classificar pels Jocs Olímpics de París,
perquè la selecció femenina s'ha de classificar,
encara que ha estat campiona del món, no té la clasificació directa.
Estem parlant d'una selecció que probablement
o podria ser campeona o segurament seria el podi de París,
que això és molt important per a elles, per a l'esport espanyol,
per al futbol.
En aquest moment tot això està en risc.
I una última pregunta.
Com pot afectar tota aquesta crisi
en el 2030 que té Espanya?
Sí, sí.
Jo crec que si jo estigués amb una candidatura rival,
tinc clar què diria la candidatura espanyola i d'Espanya.
Diria que és un país machista,
aprofitaria tot el que ha passat
per dir que els seus dirigents no tenen credibilitat
i que no es pot donar un Mundial
en un país que no respecta,
que els seus dirigents no respecten els drets de les dones.
I podria fer així el que va passar amb els inicis.
I, clar, quan tu fas competència per una candidatura,
ho aprofites tot.
Recordem, crec que quan Espanya volia els Jocs Olímpics,
que l'Alberto de Monaco va dir això del grup terrorista i de l'ETA,
tu aprofites tot.
Aquí val tot, no?
Jo crec que això...
Estem a temps de recuperar-ho si el govern és implacable.
I el Víctor Francos té la intenció d'immediatament després
de la suspensió cautelà del govern,
que jo crec que es produirà dimecres,
perquè demà el que farà el CTV és enviar al TAT les denúncies.
El TAT obrirà un expedient i es produirà el mateix procés de la FIFA.
El suspendran cautelàrment.
Però per això han de pesar crec que 48 hores.
48 hores per la suspensió cautelà.
El govern conta que serà dimecres.
Una vegada el govern, l'hagi suspès també com la FIFA,
el Víctor Francos i no sé si el Miquel Iceta,
han d'anar a parlar amb l'Infantino,
i ja va començar una campanya de, diguéssim,
de netejar la reputació d'Espanya
com a país que respecta el dret de les dones,
i a partir d'aquí reconstruir la reputació
per anar a la lluita per la candidatura,
que jo crec que té moltes possibilitats,
Espanya, Portugal i el Marroc,
però això ha estat un missile
a la credibilitat central del país i de la candidatura del Mundial.
Aquesta reforma haurà de ser profunda.
Ho dic perquè vam veure moltes federacions territorials
aplaudint i posant-se al costat de Rubiales.
I no sé si podrem veure una dona, per exemple,
a la federació, on encara som lluny d'això.
Bueno, això ho hem de veure.
Ara es inicia un partit amb moltes incògnites,
perquè tampoc el Rubiales tenia un personatge...
El Casillas va aparèixer una vegada, però el Casillas no...
Bueno, em sembla una figura important del futbol espanyol,
però no el veig en perfil de president del futbol espanyol
amb el seu conjunt, no?
No se l'ha estrenat, per això, no?
Parlen de la Ganso, que és el president de l'AFE,
que té una sensibilitat ràpida de poder ser president,
però jo crec que s'ha de trobar una figura,
sigui bo o no sigui home,
però s'ha de trobar una figura de consens,
una figura de molta reputació.
I això no és fàcil de trobar, no?
Podria ser el Vicente del Bosque, per exemple, no?
Però bueno, s'ha de trobar una figura d'aquest tipus,
perquè jo crec que si el futbol no para la seva guerra,
i més amb el teves, amb tot això que sempre estem envoltant,
serà difícil, aquesta recuperació de la reputació.
Per això va molt més enllà del futbol, eh?
Jo parlo en caretat, jo no sento espanyol, no?
He viscut la meitat de la meva vida a Barcelona, la meitat a Madrid,
com veieu, parlo en català una mica difícil, però...
Home, no, molt bé.
Però jo no em vull que em representin com aquest senyor.
Vull dir, jo aquests dies em recordava...
Jo hi era, a Johannesburg, quan el 2010 va guanyar l'Espanyol Mundial,
i, evidentment, estaven molt contents tots, periodistes, jugadors,
la gent de la delegació, no?
Vam anar després, a la roda de premsa, el Vicente del Bosque,
i el Vicente del Bosque la deia jo,
que això és una victòria de tota la gent que treballa pel futbol,
dels entrenadors de nens petits que treballen sense cobrar,
dels pares que fan l'esforç d'anar amb autobús, que entrenen els nens...
Jo en aquell moment vaig passar de sentir-me contenta a sentir-me orgullós.
Jo vull que em representin així.
L'Espanya d'aquest senyor tolerant i al·lucinant és la meva.
La del Rubialdes, fora.
Orfeu Suárez, cap d'Esports del Mundo.
Gràcies per atendre'ns avui al suplement.
Gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.
Queda bé.
Pensava que fa una setmana de tot això.
I fixa't que...
Sí, sí, perquè ara fa una setmana
parlant que avui hi havia la final del Mundial femení.
Exacte.
Era justament fa una setmana.
I dona la sensació que el Mundial...
Espanya el va guanyar fa com 10 anys.
I, en canvi, tot el tema del Rubialdes...
Tens tota la raó.
És actualitat pura. Ha passat just fa un dia, com aquell qui diu.
És molt curiós, això. Mentalment, com funcionen les coses.
I com van reaccionar alguns mitjans, també.
Em ve el cap marca, quan va passar allò del petó,
que van titular Rubialdes emula a Casillas, no?
El beso a Sara Carbonero, no?
Com van posar el mateix nivell.
Ara, quan van veure la que s'estava liant fora,
i van dir, anem a retirar, anem a botó dret a editar,
i anem a canviar aquest titular i aquest discurs,
perquè, clar, aleshores ens acusaran.
Això és un altre debat, també,
com la gent s'ha anat sumant a un vaixell que potser
no s'havia muntat en sa vida.
Exacte, i acaba.
I ara tothom porta la bandera, no?
Però, clar, molta gent, ja quan la veus pujar
a determinats vaixells...
No cola.
Ja saps que, en realitat, no formen part d'aquell vaixell.
Perquè hi ha molta gent que vol anar per la via més concorreguda.
Sí. Per on va la zovella.
Simplement s'han girat la jaqueta, però la part de dins...
Què passa?
La part de dins segueix sent putrefacta, et vull dir.
S'han pintat les ungles, la color negra...
Ja hi era. Marga.
Sí, no, això l'ADN és el que és, per tant, això no es canvia.
Comentava l'Orfeo,
i a propòsit del que li has preguntat,
del canvi que hi hauria d'haver,
que hi ha hagut molta gent que no s'ha manifestat prou,
el que hem vist sentint a parlar aquests dies a les jugadores
és que el problema no és que hi hagi hagut un pico.
El problema és que és una cosa molt més...
És estructural.
El canvi no només pot ser una cosa de maquillatge
i ara posar una dona allà al davant, no, no.
Hi ha d'haver un gir important i, realment, tots els fonaments...
Moure'ls.
D'això que canvia de tema ara,
deixem els Rubiales, perquè em donaran una estona,
i obrim una capsa que porta uns dies que ens balla pel cap,
perquè és ben curiosa.
Atenció, perquè el director del Museu Britànic...
M'agrada.
Hardwick Fisher. Sensacional.
...van anunciar aquest divendres la seva dimissió amb caràcter immediat
per l'escàndol dels robatoris de peces de l'institució
que s'han sabut els últims dies.
L'escàndol va sortir a la llum després que el museu acomiadés
un dels seus treballadors per la pèrdua d'objectes.
Segons fonts properes de la investigació,
podrien ser unes 2.000 peces,
tot i que no serà fàcil quantificar el total de les peces sostretes
perquè hi ha llacunes al inventari del museu.
Exacte, és un anticuari holandès, Lita y Greidel,
va avisar al museu que ja des del 2014
va poder adquirir almenys 70 peces de gran valor històric i artístic
al portal de sobastes en línia ebay.
L'experta més assegura que les peces es venien a un preu
molt inferior al seu valor real,
com ara, per exemple, un objecte de l'època romana,
valorat en uns 55.000 euros, i que es venia per tot just 45.
No! Però que malament!
És fatal. Que malament!
Com pots tractar-ho tan malament?
Que malament robes!
Per això avui tenim amb nosaltres...
Aquí tenim amb nosaltres...
En Marc Balcells, que és criminòleg i professor de la UOC,
expert en spoiler ecològic i del tràfic il·lícit de patrimoni.
Bon dia, Marc.
Molt bon dia, Albert. Com estem?
Com és possible que desapareguin
unes 2.000 peces del museu britànic i ningú se n'adoni?
Doncs mira, pel mateix motiu, sense ànims de ser polèmic,
no cal deixar qualsevol altra institució,
digue-li una ràdio, una televisió, una universitat,
un centre comercial, etcètera.
Això és el que anomenem en criminologia un insider theft,
en anglès, un crim que succeeix des de dintre.
I, de fet, us he de dir que,
així com no tenim estadístiques unificades,
i que sabem amb l'estudi d'aquesta tipologia de delicte,
que moltes institucions ho han patit,
és a dir, com et deia, de diferents tipologies d'institucions,
sense tenir les seves estadístiques,
i, per exemple, en un centre comercial et sabrien dir
quants furs han succeït des de dintre
i des de persones que no treballen a la institució.
El que passa és que no tenim aquestes estadístiques unificades
amb una sèrie de forma global, per dir-ho així.
El que passa és que aquest,
tot i que ara parlem del museu britànic,
i que no deixa de ser com un gran paradigma del món museístic,
no és un fet aïllat en el món de l'art.
És a dir, si ho pensem d'una manera,
fins i tot ja no et dic criminològic,
fins i tot ja no et dic criminològic,
sinó freda i calculadora des del punt de vista del criminal,
és una situació ideal.
Des del punt de vista d'ell, d'aquesta persona,
tu li has donat un ok a que aquesta persona treballi amb tu.
Per tant, el lladre no només està en un lloc immillorable
per dur a terme aquesta conducta,
sinó que a aquest lladre li has donat el seu segell d'aprovació
perquè treballi en aquesta institució.
Els objectes que han desaparegut,
almenys el que s'ha dit a la premsa,
és que no eren objectes importants.
No eren objectes en magatzems
perquè eren objectes més de caire
d'investigació acadèmica, de recerca,
i que, per tant, no eren objectes
que havien d'estar, per dir-ho així, en sala, en exposició.
Per això no venia... No hem d'oblidar una cosa.
És a dir, el Museu Britànic, així com aquests museus enciclopèdics,
el Louvre, el Met a Nova York,
tenen molt més en magatzem que no pas en exhibició,
perquè, clar, són museus que són centenaris
i que al llarg de la seva història n'han acumulat moltíssim.
I després és un altre punt, també s'ha dit,
que hi havia una absència de catalogació d'aquests objectes.
Moltes vegades, o no estaven ben enregistrats,
o no hi havia una fotografia, o no estaven calculades les vides,
i, per tant, és molt difícil, com deies tu, no?
Es parla de 2.000 objectes, etcètera.
Clar, això sempre serà molt difícil de determinar
si no tens una fitxa i un catàleg que digui...
Tots aquests objectes ara estan faltant.
Però el que sí que ens ve a dir una mica aquest cas
és que, com ja es porta dient de fa molt temps,
el paradigma del robatori d'art està canviant.
Fa anys, fa dècades,
seria interessant robar una joconda,
seria interessant robar un monet, un Renoir...
Però és que, a l'actualitat, això no succeeix.
Perquè en aquelles èpoques no hi havia una Interpol,
no hi havia una internet...
Ara és impossible.
Ara això és molt més complex.
Nosaltres no anem sentint robatoris de Leonardo.
El sentim, però de forma molt esporàdica.
En canvi, d'una persona que està a dintre d'una institució
i ha agafat, mira, ara ningú se n'adonarà d'aquesta moneda romana,
ara ningú se n'adonarà d'aquest segell egipce,
i això ho vas fent al llarg dels anys,
és el robatori perfecte en aquest sentit.
Bé, el Museu Britànic també va fer el seu robatori, no?
Se li critica molt.
No va agafar les piràmides perquè no va poder.
Sí, a veure, aquí és veritat que hi ha hagut un canvi de cultura
i un canvi de sensibilitat, de nou.
Així com dèiem, ha canviat molt la tipologia delictiva,
també ha canviat molt aquesta cultura i aquesta sensibilitat.
Hi havia països que sempre han estat exigents
en el retorn de les seves antiguitats,
que no s'havia vist mai com ara a aquest crit onànic
de molts països, i sobretot de molts països africans,
pel colonialisme, al retorn d'aquestes peces.
I compte, eh?, aquests països han aprofitat aquest incident
per dir que s'està desmuntant un mite,
i és que aquests museus enciclopèdics,
el que tot prometen com a visitant,
és que en una sola visita tu pots conèixer
tota la història de la humanitat
en diferents moments i àrees geogràfiques.
I ells et diuen, nosaltres som un repositori,
nosaltres no hem espoliat aquests vents,
nosaltres, a més a més, et diuen, els tenim aquí ben guardats,
perquè, en un cert paternalisme etnocèntric,
et diuen, clar, això, si ho retornessin,
vés a saber a quins museus anirien,
vés a saber com...
Ara es demostra que, compte,
perquè aquestes peces no estaven tan ben guardades,
per cert, cap novetat, perquè, si us en recordeu,
sempre s'ha dit per grècia,
nosaltres aquí tenim aquest museu, aquestes peces del Partenon,
i les tenim ben cuidades, allà tenen aquest museu que han fet,
com dient, han fet una... un xiringuito,
però no és veritat, i nosaltres aquí sempre les hem tingut en compte.
Quan es va saber que eren peces policromades,
però, clar, al segle XIX el que es deia era bé,
això si és blanc, si és aquest marbre que brilla,
és encara molt millor, i, per tant,
ells mateixos van destruir la policromia d'aquestes peces.
Marga.
Per tant, aquesta excusa ja cada cop serveix menys.
D'acord. Em deixa que la meva companya Marga et faci una pregunta.
Exactament. Abans, per un moment, m'he posat a somriure,
perquè, com que parlàvem de pedres,
m'he imaginat si la Pedra Roseta seguiria al lloc, que m'imagino que sí,
que aquesta sí que és difícil que es bellugui.
Però ara, quan comentaves això, la pregunta...
No sé si em podràs respondre, però,
què passa, també, les pintures romàniques que tenim al Pirineu,
és a dir, a la Vall d'Avui i tot això,
allà també hi ha hagut queixes de la població en algun moment,
perquè també és cert que tot allò s'ha aportat,
s'ha centralitzat a un museu a Barcelona,
i aleshores sé que no tothom està content
amb això de no tenir allà els seus pantocràtors,
o fins i tot les seves mareades romàniques.
Per tant, el British Museum del Pirineu el tenim a Barcelona, no?
I què hi diries, en això?
Bé, aquí hi ha una problemàtica, Marga,
i és que, clar, és cert, eh?,
és un debat que ha d'estar viu
i és un debat que s'ha de tenir en el món de l'art.
A més, no s'ha de tenir des d'una forma de confrontació,
sinó de negociació, fins i tot et diria de justícia restaurativa.
Anem a seure a totes les parts i que això es pugui comentar.
És cert que hi ha moltes zones que diuen
que si jo tingués aquestes pintures aquí,
doncs, mira, potser tindria més impuls econòmic,
perquè tindria més turisme, etcètera, etcètera.
I d'aquests temes en podem trobar a tots els llocs.
Penseu que als cloisters de Nova York també hi ha peces de monestirs.
Penseu que en el cas específic dels monestirs
sempre hi ha hagut una problemàtica.
És veritat que tot el que va ser el tema de l'accessió de l'església,
quan l'església no es podia ja fer càrrec,
tot i que sembla irònic, no?,
però en una determinada època d'aquestes pintures,
van entrar els col·lacionistes privats
i, de fet, això fa que moltes peces
hagin estat a altres museus internacionals.
Però també és veritat que hi ha hagut una salvaguarda d'aquestes peces,
perquè, si no, clar, en aquella època,
que no vull dir que les comunitats actuals
no s'haguessin fet càrrec ni la Generalitat,
però sí que és veritat que en aquella època
hi havia diverses sensibilitats, hi havia potser altres prioritats,
i, clar, no tota conducta que vulgui dir
que hi ha hagut un moviment d'una peça d'un lloc a un altre
ha de tenir un origen delictiu.
Ara, dit això, també és veritat que trobo molt lícit
que determinats llocs, determinades comunitats,
vulguin reclamar això.
I, per tant, el que jo crec que s'ha de fer aquí
és això, aplicar un punt de vista més a justícia restaurativa,
de dir el que us comentava abans,
que les parts s'asseguin, que les parts parlin,
que les parts es vegin fins on es pot arribar.
Per exemple, quan al met de Nova York es va descobrir
que moltes de les antiguitats havien estat saquejades,
el que va fer el govern italian o el govern americà
va ser dir com podem resoldre això,
mira, no cal que ens ho torneu de forma immediata,
però que sapigueu que aquestes activitats són nostres,
aquestes peces són nostres,
no les deixem com a peça, com a presta,
i a partir d'aquí ja nosaltres podem seguir desfet.
Sempre es poden arribar aquests d'acords.
Marc, deixa que et faci una última pregunta per acabar ja.
Coneixes quina és la peça d'art més valuosa
que actualment es troba desapareguda?
És difícil dir això, Albert, bàsicament perquè, clar,
és una conducta delictiva i per tant està...
De clar, d'acord.
Està amagada.
Per exemple, si aneu al web d'Interpol,
us diran que és una activitat delictiva
que mou 6 bilions d'anys,
6 bilions d'euros anuals.
Això és fals, perquè no hi ha cap activitat delictiva
que anualment mogui la mateixa quantitat de diners
i, a més a més, no hi ha activitat delictiva
que ens doni aquesta estimació de forma tan precisa.
Jo diria ara per ara, si n'hagués de pensar en algun,
el cas que va haver-hi a l'Isabel Stuart Gardner
el 18 de març de l'any 90,
als Estatunits de Chicago,
on dos o tres persones
van fer-se passar per policies,
el que van fer va ser desactivar la seguretat humana
que hi havia en aquell moment, els van lligar...
Desactivar la seguretat humana vol dir fotre dues bufetades.
Però està molt ben dit, desactivar la seguretat humana.
M'ha agradat.
Doncs l'única marina que hi havia de rembre
està desapareguda dels anys 90,
un penó d'una bandera de folió, Renoards...
És a dir, et diria que...
Però, clar, parlant d'això des d'aquest punt de vista quantitatiu,
és molt relatiu,
perquè, per exemple, quan va haver-hi el robatori
al Museu d'Art Modern, el 2009,
o quan va haver-hi ara fa relativament poc,
el robatori d'això ja és a Dresden,
clar, és que una sola joia et podria treure d'aquest pòdic,
per dir-ho així, en determinades circumstàncies.
I, clar, no és el mateix robar, doncs et dic un rembre,
que una joia sempre és un pòdic que balla molt.
En qualsevol cas, el que és important és que,
i us ho agraeixo sempre,
que els mitjans feu resso d'aquestes notícies,
perquè és un tipus de delinqüència que succeeix.
No està en la nostra preocupació immediata del dia a dia,
però són formes de delinqüència que succeeixen
i que són importants.
Marc Balcells, criminòleg i professor de la UOC,
expert en espòl·li arqueològic i del tràfic il·lícit del patrimoni.
Molt bon dia i gràcies per ser amb nosaltres al Soblament avui.
Molt bon dia, moltíssimes gràcies, Albert.
Adéu, adéu.
M'ha encantat el tema que això és habitual a institucions i empreses.
De fet, en consta que per gent que treballa dins d'Amazon,
per exemple, que es veu que els robatoris allà...
ho són habituals.
A base de la prestatgeria, es veu que hi ha uns arcs que detecten...
que detecten quan estàs robant, però hi ha maneres de saltar-se'ls.
Cosetes que passen... Això que passa amb els bolis.
Amb els bolis, els bolis, els bolis...
No em busquis, perquè estàs buscant i no em portes mai,
i me'ls robes tu a mi.
Gràcies pel boli.
No es pot deixar res enlloc.
Ni als llocs de màxima confiança. Mira què tinc.
I sí, t'has de vigilar, sobretot,
que estigui, sí o no, desactivada la seguretat humana.
A mi el que m'ha fascinat és vendre coses a 45 euros,
que el seu preu és de 50.000.
50.000, quin mal negoci.
Vol dir que estàs dinamitant el mercat.
I que ets molt poc ambiciós, en realitat, també.
I que no és conscient.
Aquesta humanitat dels lladres sempre indiquen això.
Un lladre ignorant.
És Roaring Hood.
Aquesta aplicació que es diu Google Lens,
que pots mirar el valor de les coses,
no la tenia, aquest senyor, en aquell moment.
Jo no sabia que això existia.
Tu vols vendre una cosa, doncs poses Google Lens, la senyales,
i et diu més o menys què val. Jo tampoc ho sabia.
Aquest lladre no ho sabia, suposo.
Tinc uns quants articles que vull posar a la venda,
i no sé quin preu puc anar.
A veure amb què et comparen,
perquè ho fan així a base d'un estudi comparatiu.
10 minuts per les 10.
Fem una aturada per la publicitat
i tornem de seguida al suplement d'estiu.
Ara mateix.
Esclar que em sento d'aquest poble.
Si sempre que hi vinc m'estan esperant.
Si sempre que hi vinc en soc un més.
Si sempre que hi vinc soc més feliç.
Esclar que em sento d'aquest poble.
Esclar que hi vull venir.
Esclar que hi vull tornar a cada estiu.
Esclar que el trobo a faltar.
Ja hi ha loteria de Nadal al teu lloc de vacances.
El lloc al qual també pertanys.
No te'n tornis sense el teu dècim.
Loteria Nacional.
Loteries et recorden que juguis amb responsabilitat
només si ets major d'edat.
Hem jugat, hem après i ens hem divertit.
Soc aquí!
Ara, les millors excursions d'antitó
i les sorpreses d'en John C. al llibre.
Hi, kids!
Treballa a la botiga de TV3 i als punts habituals.
Vols un estiu de solet, relax i platjeta de xil?
O un estiu de suor, pedalades i molta emoció?
Dóna suport al Team Total Energies
en l'estaveniment ciclista més gran d'Espanya.
Som-hi, Total Energies.
La companyia multienergies
que comparteix la teva passió per l'esport.
Hem jugat, hem après i ens hem divertit.
Soc aquí!
Ara, les millors excursions d'antitó
i les sorpreses d'en John C. al llibre.
Hi, kids!
Treballa a la botiga de TV3 i als punts habituals.
Dóna suport al Team Total Energies
en l'estaveniment ciclista més gran d'Espanya.
Som-hi, Total Energies.
La companyia multienergies
que comparteix la teva passió per l'esport.
La il·lucció de l'extrema dreta provoca un terratrèmol
que sacseja el panorama polític.
Què pensen? Quina és la seva ideologia?
On venen i on volen anar?
Todo ha quedado atado...
Plataforma per Catalunya.
Espanya Viva quiere que se defienda la unidad nacional.
Soc en Jordi Borràs, fotoperidista especialitzat
en investigar i documentar l'extrema dreta
i el nacionalisme espanyol a Catalunya.
Jordi Borràs presenta la història recent
de l'extrema dreta a Catalunya.
Extrema Catalunya.
En podcast, a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Avui, al Tot Gira,
connectem a les 4 per acompanyar-vos fins a la TDT.
Atenció!
En directe, el desenllaç del Gran Premi de Fórmula 1
dels Països Baixos, el Mundial de Bàsquet
i l'etapa de la Vuelta entre Mataró i Barcelona.
A les 7, només a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Mirandés Espanyol.
I quan acabi la TDT,
repassarem la resta de la jornada esportiva.
Tot gira!
Avui, diumenge, a partir de les 4 de la tarda,
amb David Clopès.
Les dones i els dies ens convertim
en un programa diari.
Volem trencar amb el discurs dominant.
Si no vols sentir la mateixa cançoneta de sempre,
les dones i, per fi, tots els dies.
Les dones i els dies.
De dilluns a divendres, d'onze a dotze de la nit.
El programa que convindria escoltar en Rubiales.
També en podcast i a l'app i web de Catalunya Ràdio.
Cada cap de setmana, de 9 del matí,
a dotze del migdia.
L'esperit estival del cap de setmana.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montilla.
Suplement d'estiu.
Escolteu, és molt bo.
No vas a fer un rap?
No sé què pretenia.
Suplement d'estiu, eh?
No és el principi d'un rap tranquil·lament.
Que la música hem animat.
Mira quin dia de merda, mira com plou.
Ui, ara plou fort, eh?
Ara cal fort, vigileu, eh?
A mi m'agrada quan plou molt, sobretot a l'estiu,
sobretot quan és cap de setmana, sobretot quan és agost.
I recordeu que ens ha dit...
Perquè no m'agraden els turistes.
I m'agrada que marxin amb una mala sensació.
Tot i que el problema és que potser volen repetir
buscant el bon temps.
Exacte, que ho vols?
Aquesta aplicació que ens ha recomanat la Marga,
amb coses que hi ha a l'estudi...
Fem algun experiment, què costa, per exemple, uns auriculars?
Els auriculars, 20 euros.
No, home, no valen 20 euros.
Jo crec que dius el que em diu.
Mala comparativa, aquesta.
Mira, uns auriculars així, a internet 140 euros.
Imagina't.
Quant val un micròfon?
Un micròfon, deixa'm veure.
A veure quant.
També us he de dir, a Google Lens jo el faig servir per buscar,
per exemple, si algú porta unes ulleres que m'agraden...
Una foto a Instagram...
És com un xasam. És com un xasam, més o menys, sí.
Un xasam de productes. Exacte.
Per tant, amb el Micaletto funcionaria?
Amb el Micaletto et donaria un preu?
Jo no sé per què, crec que no. D'acord.
És a dir, s'ha de fotografiar, l'article?
Sí, l'has d'agafar.
Amb l'aplicació et marca l'espai i has de marcar a buscar-lo.
Però, clar, aquí surt Catalunya Ràdio, bàsicament.
Has de treure l'escuma.
No em posa el preu, no em posa el preu.
Ens està quedant una secció una mica boomer, potser?
Perdoneu, perdoneu.
Quant val el micròfon d'aquests?
700 euros?
Començaré a espoliar.
I n'hi ha 7.
Podríem fer com aquest tio del museu.
Un moment, que queda poc temps per acabar.
Mem ara amb l'entrelínies amb l'Enric Soler. Bon dia.
Bon dia, Albert.
Què hi tenim avui? Quina notícia ha passat desapercebuda?
Aquesta taula de periodistes.
Avui està plovent.
Com que al matí els companys de seguretat de la ràdio
ens han guardat els diaris d'avui i els hem recollit
i la seguretat busseja per dintre de les línies.
D'acord.
Avui parlarem de peixos que viatgen amb avions de baix cost.
Peixos que viatgen amb avions de low cost.
Sí. D'acord.
L'Ara destaca que no s'ha sancionat a cap comerç
per no haver instal·lat portes
per conservar la climatització interior.
Algunes bòtigues funcionen aquests dies
amb ara condicionar-se tota màquina i les portes obertes de bat a bat.
Encara que hi ha una normativa que des de fa un any
els obliga a tenir les portes tancades
i amb l'albertament energètic ho seguim fent.
I 27 graus, no? Sí.
Compleix, tampoc.
Diu que s'han fet 1.071 inspeccions,
però que s'ha optat per informar i sensibilitzar.
D'acord. Sí, gran paraula.
Llavors, pensant en aquesta notícia,
m'ha vingut el cap, el soroll que fan els àrees acondicionats
d'aquestes grans bòtigues de multinacionals.
És aquell bronzit característic
que sembla una turbina d'un avió de combat Eurofighter,
com aquest que estan apuntant l'air,
no com...
Aquest és efecte, no és del marçal, eh?
Però el tractar-se d'una cortina d'aire artificial
i ser Catalunya, un país merenet i aprofitant,
que avui plou tant, també m'ha vingut al cap
aquests dispersors de gotedes d'aigua
que trobem a algunes peixateries.
Llavors m'he preguntat si estem a temporada d'istiu,
quins peixos de temporada podem consumir?
Conclusió.
Hi he entrat al web del creme de peixaters
i he trobat els peixos. Els peixos.
Que seria la sardina, l'escorpora i la galera.
Llavors, he pensat,
mirant els peixos de temporada de l'agost,
i m'he imaginat quin perfil seria cadascun.
La sardina, que és una espècie de peix blau...
Enric, he de marxar a publicitat.
Doncs marxem a publicitat i deixem...
Amb la sardina, anem. Tornem a la sardina després.
Fins ara. Una pausa, ens activem el buit llatí i tornem.
Ei, escolta, de camí podràs comprar els glaçons?
Ho hem comprat tot per aquesta nit, menja el més important.
Ostres, no us amoïneu. Ara en compro.
Mirar el mòbil al volant és una distracció
que pot provocar un accident. No te la fotis.
Servei català de trànsit.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
La ciutadana viva, plena d'activitats,
amb un ric patrimoni cultural i monumental.
Apropa't a Lleida. Viu el moment.
Patronat de turisme. Diputació de Lleida.
Què passa?
S'està cremant el bosc del costat de casa la Marta.
Han tallat les carreteres del voltant
i els han hagut de desadutjar.
El canvi climàtic està provocant
que els episodis de perill d'incendi forestal
i la gravetat dels focs vagin en augment,
especialment aquest any a causa de factors
com la sequera o la pujada de les temperatures.
Per intentar minimitzar riscos,
és clau comptar amb el compromís i suport de la ciutadania.
Negligències com el llançament d'aurilles,
l'utilització de maquinària, la pirotècnia o les barbacoes
poden fer-nos perdre allò que més estimem.
Si veus una columna de fum, truca al 112.
112, telèfon d'Emergències. Generalitat de Catalunya.
Ens trobem en un punt d'inflexió crucial
per a la història de la manya.
Un gran thriller històric.
Tenim indicis que l'organització prepara
un cop d'estat per aquests pròxims dies.
Unís la xerlota.
Babylon Berlín.
A TV3, dilluns a la nit.
També disponible a TV3 a la carta.
Cafè grec.
Un programa per les nits d'estiu.
Acompenyant el viatge
del Festival grec de Barcelona 2023.
Tota la música que s'amaga darrere del teatre,
del circ, de la dansa
i, per suposat, dels concerts.
Cafè grec.
Aquest diumenge, a partir de la mitjanit,
amb Albert Puig.
Un veritable exercici d'arquiologia musical
a través dels espectacles del grec.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montilla.