Són les 10.
És l'hora de fer un cop d'ull al més destacat d'aquestes hores.
Neus Bonet, bon dia de nou.
Bon dia, dues persones han mort i 10 més han quedat ferides
en un incendi que hi ha hagut aquesta nit passada
en un restaurant italià de Madrid,
a la plaça de Manuel Becerra, al districte de Salamanca.
El foc va començar a sobre les 11 i es va centrar molt ràpidament.
Se n'investiguen les causes,
tot i que alguns clients expliquen que el flamejat d'unes postres
va arribar al sostre del restaurant i es va estendre de pressa,
perquè tant el sostre com les parets
estaven coberts de plantes artificials.
Més qüestions, Esquerra Republicana està disposada
a estudiar altres fórmules similars al referèndum
per poder decidir si Catalunya ha de ser un estat independent.
En una entrevista al programa L'Hemicicle de Catalunya Informació,
la portaveu d'Esquerra, Marta Vidalta,
ha contestat així quan se li ha preguntat si el seu partit
acceptaria unes eleccions plebicitàries.
Oberts a estudiar totes aquelles possibilitats,
oberts a valorar-les i aquelles que puguin generar més consens,
que ens serveixin per comptar-nos,
que ens serveixin per demostrar la voluntat
del poble de la ciutadania, allò que sigui posar les urnes
és útil per resoldre un conflicte que és democràtic.
El conjunt monumental de Sant Miquel del Fai
torna a obrir avui al públic una setmana després
del que estava previst a causa de l'elevat risc d'incendi.
Després de cinc anys d'obres,
ara és la Diputació de Barcelona qui el gestiona.
El director del parc, Lluís Martínez,
ha explicat que les obres que s'hi han fet
estan pensades per millorar la seguretat dels visitants.
Obres d'adequació, baranes, adequadors normatives, seguretat,
i sobretot, obres d'estabilització per aquestes parets,
per poder permetre que tot el recinte,
que tot el itinerari que ara obrim al públic
fins al salt del tenes,
pugui ser un lloc el més segur possible.
I el tren dels llacs, gestionat per ferrocarrils de la Generalitat,
obre avui la temporada d'estiu d'aquest 2023.
És el primer viatge de l'any
d'aquest trajecte urbano-turístic entre Lleida i la poble de Segur,
que tindrà fins a 27 circulacions
entre el tren històric i també el panoràmic.
Pel que fa a l'actualitat esportiva,
que destaquem a aquesta hora, Albert Benet, bon dia.
Bon dia, que el Barça juga aquest migdia
a l'anada de les semifinals de la Champions femenina de futbol,
al camp del Chelsea, a partir de dos quarts de dues,
i amb transmissió de Catalunya Ràdio.
O Choala i Clàudia Pina ja estan disponibles.
L'Espanyol empata 0 amb Alcadís a casa
i continua en descens a la Lliga masculina
després de la setena jornada seguida sense guanyar.
Ara la permanència està a dos punts,
però en funció dels resultats d'aquesta jornada
podria quedar més lluny.
El Girona busca certificar la permanència aquesta tarda
al camp del Valladolid, un rival precisament de l'Espanyol.
També avui Madrid-Celta amb l'equip madridista a 11 punts
del Barça.
Pedri i De Jong ja poden jugar demà contra l'Atlètic de Madrid.
Avui es juguen les semifinals del Godó de tenis
i, com a possible final, el Caraz Sisi Paz,
l'actual campió del torneig, s'enfronta a Evans,
mentre que Sisi Paz busca un lloc per a la final contra Mosseti.
A la Lliga ACB de bàsquet, doble partit avui en presència catalana,
partits de la 29a jornada.
Girona-Granada, 14a contra 16a,
i Barça-Gran Canària, el líder davant del 7a.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passen 3 minuts de les 10 del matí, som al suplement,
som a Catalunya Ràdio, estem acompanyats del David Penedès.
David, com estàs?
Bé, molt content d'estar aquí, d'estar a aquestes instal·lacions.
Ara que hem de sortir de l'estúdio de Catalunya Ràdio,
et va bé agafar-te el colze meu, no, tu?
Sí, m'agafo el colze i llavors et vaig seguint.
Quan hi ha un esgraó, si tu poses a baix el colze,
o si hi ha alguna cosa que m'he de posar darrere,
doncs jo sé quan ho he de fer.
Hem promès una visita guiada per les instal·lacions de Catalunya Ràdio,
tu també dones instruccions, perquè què prefereixes que et vagi dient?
10 metres endavant caminem sense obstacles,
com ho hem de fer, això, a veure?
No, tu em vas guiant, tu vas caminant,
i prefereixo que em vagis escrivint.
Aquí a la dreta tenim un estudi, aquí a l'esquerra tenim una taula...
D'acord.
A les mesures no les porto gaire bé.
Al tacte sí, per això.
Al tacte sí. Per tant, anem tocant, no?
Tocar és el més important, sí. Perfecte.
Doncs va, ara vencem uns metres,
perquè som al vestíbul de Catalunya Ràdio, a l'entrada,
i aquí trobem a l'esquerra els companys de seguretat,
i aquí hi ha unes escales principals
des d'on pujarem cap a unes de les redaccions,
perquè Catalunya Ràdio són tres pisos.
Aquí hi ha unes quantes escales, jo vaig pujant,
tu al meu darrere, molt bé, aquí, fantàstic,
i aquí ens toparem amb la redacció principal
que compartim, els del suplement, al cap de setmana,
i entre setmana hi ha el matí de Catalunya Ràdio amb la Laura Rosel.
Ara aquí, un altre tram d'escales,
la primera, un, dos, tres,
quatre, cinc, sis, set,
val, en queden dues,
aquí a la dreta hi ha tota la zona de despatxos,
de directors, caps de programa,
tot això avui està tancat, al cap de setmana descansen.
Aquí a la dreta hi ha el despatx de la Laura Marín,
que també està tancat, que és la cap d'antena,
i aquí a la dreta trobem tot d'ordinadors
dels companys de digitals, que avui també descansen bastant.
Però ara aquí davant,
sí que et presento
tota la redacció del suplement a tota màquina.
Allà hi tenim el Gerard Jubany, que és el company del Dominical.
El Dominical l'has sentit algun dia, a l'Espai d'humor-cafè?
El sento cada diumenge.
Hi ha algun personatge que t'interessi del Dominical,
o alguna imitació que t'agradi?
Ara mateix no en recordo cap, però em ric molt quan l'escolto.
Són la Porta, per exemple. Són la Porta.
Ets del Barça? Sí, i tant.
Aquí tenim la Marta Ferrer,
companya que parla normalment de sèries,
la part cultural també del programa.
Hola, nois.
Què estàs mirant de sèries? Abans em parlaves de la Casa de Papel.
Doncs miro la Casa de Papel
i també et viuré una sèrie que es diu Alma,
que és d'una noia que va tenir
un accident
i és de mistèria,
perquè aquesta noia no recorda res de la seva vida
i, bueno,
temes paranormals,
esperits...
I alguna altra cosa
que t'interessi a nivell de sèries?
O que estiguis veient últimament?
Estàs subscrit a alguna plataforma
tipus Netflix?
Mira una pàgina que es diu Audiocinemateca,
que és de sèries amb audiodescripció,
que no és de pagament,
que és gratis.
Per exemple, amb el mòbil, allò que fèiem abans
que no et molestessin els amics, com tu fas, per exemple?
Jo dic a la Siri,
tant activar,
no molestar.
De acuerdo.
El modo no molestar ya se ha activado.
És com secretari, no em passis trucades.
Perfecte, fantàstic. Doncs Siri, no em passis trucades.
Mira, tenim la Marina de la Cruz,
que és la nostra companya estudiant en pràctiques.
Just davant ens estan gravant en vídeo el Miquel Alòs,
també tenim el Nilvia, la Sara Llobet.
Anem desfilant una mica cap aquí,
que anirem també a veure els companys d'informatius
i d'esports, i així et vaig ensenyant la ràdio.
A veure, aquí ara,
estem fent marxa enrere, d'alguna manera, eh?
Perquè hem vist la primera planta,
que hi ha tota la redacció del suplement.
Podem parlar d'informatius?
La Neus Bonet, per exemple?
Tens ganes de conèixer la Neus?
A veure, tornem a tenir escales, eh?
Vaig pujant jo.
Aquí, en aquesta planta,
hi ha tot el que seria Catalunya Informació.
D'acord? El canal de 24 hores de notícies.
Hi ha també tots els companys d'informatius.
Ara un altre tram d'escales.
I aquí hi ha una redacció molt gran, també,
amb tots els companys d'informatius,
tota màquina,
que al cap de setmana ha encapçat la Neus Bonet.
Neus Bonet, bon dia i bona hora. No te'n vagis.
Bon dia, no? Ara us ho heu vist passant.
Et presento el David Penedès.
De fet, ja et vaig veure, et felicito pel premi.
Moltes gràcies.
Clar, la Neus Bonet també era el...
els Premis RAC l'altre dia.
I et va sorprendre, suposo, el discurs del David, no?
Molt. Em va sorprendre molt i molt gratament.
Fa temps que escoltes la Neus, David?
Sí, sí, l'escolto...
Bé, jo escolto el suplement,
al matí,
abans de 9 a 11,
perquè a les 11, a partir de les 12,
tinc piscina i estic anant cap allà.
Llavors, és l'hora tu que fas
a l'informatiu de les 10,
sempre t'escolto.
Quines preguntes li vols fer, a la Neus?
Què suposes,
fer els informatius de Catalunya Ràdio,
una emissora com Catalunya Ràdio,
que és molt important?
Doncs una gran responsabilitat, sobretot,
el que representa també és llevar-se molt d'hora.
Saps a quina hora entro a treballar? A les 3 de la matinada.
Això sí que té mèrit.
Exacte. I a quina hora vas a dormir?
Me'n vaig a dormir entre les 8 i 9 del vespre.
I ja ho teniu un cert, cada cap de setmana, no, Neus?
Una miqueta. Una miqueta, però...
però com que és la ràdio pública del país
i és un orgull, ho faig encantada.
Tu t'agradaria llevar-te algun dia a les 3 del matí, David?
Eh...
Bueno, si és per fer...
Sí, seria tot una experiència.
Espera un moment, que t'ensenyo un moment.
Agafa'm aquí. Perfecte.
Passa cap aquí, que t'ensenyarem
tot el que és la redacció d'informatius.
Ara som ja dins de la redacció d'informatius
de Catalunya Ràdio.
Allà al fons, a l'esquerra,
hi ha un locutori de...
Espera't, anem cap al locutori de Catalunya Informació,
que potser el sentirem i tot, d'acord?
Intentarem entrar dins de Catalunya Informació
sense fer gaire soroll,
sense fer gaire soroll,
perquè, si no, ens colarem a l'antena.
Puc entrar dins del control nou, sisplau?
Amb silenci, amb silenci,
i mirem què hi passa, d'acord?
Això que ho estic fent sense permís, David.
I, a veure...
Ara, molt silenci, d'acord?
Xxxt!
Espera't, mira.
Estan fent una entrevista en directe a Catalunya Informació
amb l'alcaldessa de Covelles per l'atac informàtic.
I ara està sonant l'alcaldessa.
Ens acostem cap aquí, David.
Rosa Funoll, alcaldessa de Covelles,
moltes gràcies per atendre aquest matí la trucada de Catalunya Informació.
Gràcies i bon dia.
Gràcies.
En directe a Catalunya Informació amb l'alcaldessa de Covelles.
Sortim, sortim, sortim, sortim.
Sortim, sortim, tanquem la porta.
Ara aquí tens un graó, d'acord? Molt bé, aquí.
I tanquem la porta del control nou.
I ara podrem anar a visitar... què?
Sensació d'estar dins d'un locutori o no?
Sí, sí, tant.
La sensació d'estar en un gran locutori, ostres.
I ara ens falta un altre pis, que és on hi tenim...
Mira, aquí t'he d'escriure que hi tenim la senyera posada avui,
perquè la senyera, en aquesta casa, es posa dos dies l'any.
La vigília de la Diada de Sant Jordi i el dia de l'11 de setembre.
I també hi ha una mica d'esmorzar, que després potser passarem i tot.
Veig que els del Cap de Sabana d'informatius viuen millor.
Després demanarem una mica d'esmorzar, va bé?
Una mica de coca que veig que tenen.
I ara pugem cap a la redacció d'esports,
per tant, un altre pis, més escales?
Tenim moltes escales, amb aquesta visora.
Sí, però també tenim ascensor.
Jo crec que, si un dia et fitxem, t'ho podrien muntar bé.
També va bé fer esport.
Les escales, un cop ja saps on són, tampoc són problema per tu.
No, no, quan et saps el camí i saps el recorregut, cap problema.
I ara arribem a la redacció d'esports,
on hi tenim al Cap de Sabana l'Albert Benet,
que és la nostra veu esportiva
i que ara està treballant aquí tota màquina
amb una redacció al darrere.
Albert Benet, bon dia. Què tal? Com estem, David?
Presento el David Penedès. Encantat, com estàs?
Què tal l'actualitat esportiva? Què tenim per avui?
Bé, ostres, doncs mira, avui, Champions femenina,
aquest Chelsea-Barça, a dos quarts de dues,
amb transmissió del Tot Gira de Catalunya Ràdio,
ens fa moltíssima il·lusió perquè el Barça busca un altre final.
Això és un no parar. I què més, i què més?
Moltes hores d'esports al cap de setmana.
Què suposa, també, fer els esports de Catalunya Ràdio?
Doncs un autèntic orgull, un privilegi,
perquè jo sempre dic que em sento un afortunat, David,
perquè des de ben petitó, des de ben petitó,
que volia fer esports, que em volia dedicar a això,
i que el meu somni era treballar a Catalunya Ràdio.
Per tant, quan assoleixes un somni com aquest és meravellós.
I si són moltíssimes hores, m'atinen molt.
Tampoc tant com l'Aneus Bonet, tu.
Tampoc. O més o menys, més o menys a la mateixa hora.
Però és sacrificat, però quan ens agrada tant,
doncs, escolta'm, la il·lusió molt muntanyes que diuen, no?
És d'aquelles ocasions que la feina no és una feina, és una diversió.
Correcte. Correcte.
I no sé si... Segur que et passa a tu també, David, al programa, no?
Perquè al final és això, una vocació, quan tens tantes ganes...
de fer ràdio, no?, a ràdio igualada.
Doncs suposo que això, la il·lusió molt muntanyes, David.
Exacte, sí, sí.
Agafa'm aquí. Estic aquí, sí. Ens girem cap aquí, perfecte.
Sortim per aquí a la porta. Gràcies, Benet, fins després.
Només ens falta per visitar la redacció Dicat,
que la tenim aquí a l'esquerra,
i aprofitarem també per anar a control central.
Anem a control central, que et presentaré el Víctor Rorens,
que és una peça importantíssima
per fer que totes les connexions siguin possibles.
El Víctor Rorens és qui fa possible que jo ara mateix,
tu i jo estiguem passejant per la segona planta i tot soni de meravella,
perquè ens han instal·lat un Quantum,
que és aquesta tecnologia fantàstica,
que bàsicament fa una mica menys necessàries les unitats mòbils,
que són aquestes furgonetes que es mouen amunt i avall.
I ara, amb un aparell que jo porto penjat,
doncs amb això ja puc connectar i anar xerrant.
Mira, ara arribem a tota la zona de control central.
Aquí t'has d'imaginar, tots són botonets, faders amunt i avall,
pantalles, i hi ha un senyor, que és el Víctor Rorens,
que s'encarrega de gestionar-ho tot el cap de setmana.
Hola, Víctor, bon dia. Bon dia.
Et presento el David. Hola, Víctor.
Què li vols preguntar al Víctor?
Què tal, tècnic de Catalunya Ràdio? Això què, responsabilitat també?
Sí, sí, perquè totes les connexions...
Aquí saludem a tothom, abans d'entrar en directe,
i hem d'estar atents que estigui tot correcte.
És a dir, quan falla la connexió és culpa teva, Víctor?
Bueno, més o menys. Normalment sí. Normalment sí.
El cap de setmana no falla gaire. No, no, ha d'estar perfecte.
Quants anys fa que treballes aquí, tu, Víctor?
Fa 21 anys. 21 anys, déu-n'hi-do.
Sempre el cap de setmana? No, variant.
Així no ens cansem del mateix.
Doncs escolta'm, com li descriuries aquest espai de treball
al David Penedès, ell que no hi veu?
Jo deia molts botons,
perquè no sé ben bé per què serveix cada pantalla que hi ha aquí,
però tu què li diries que és important d'aquesta zona?
Aquí d'aquesta zona el que podem dir és que tot el que hi ha
dintre de la casa ho gestionem nosaltres i totes les connexions
que hi ha fora de la casa, delegacions, Madrid, tal,
tot passa per aquí.
I hem de connectar aquestes... unir aquests punts
perquè tot funcioni.
Quants anys sou?
Aquí som un o dos per torn. Sempre hi ha algú 24 hores.
Fantàstic. Víctor, moltes gràcies. De res.
David, no et sent, però ens està sentint ara mateix
des de la distància. Maica Navarro, bon dia i bona hora.
Què tal? Bon dia, Roger. Bon dia, David.
Felicitats pel premi.
El David no et sent,
però li traslladarem el que estàvem comentant.
Estic passejant amb el David Penedès
per la tercera planta de Catalunya Ràdio.
Ara tornarem a l'estudi 1 i farem l'hora negra
amb la Maica Navarro.
Maica, com estàs?
Bé, bé, estic bé.
Ens estaves sentint, aquest tur,
te l'has imaginat, tu, des de casa?
Doncs mira, estava sentint el tur i m'estava imaginant.
De fet, he fet com una mena de passeig amb vosaltres,
perquè tot i que fa molts anys que col·laboro també a Catalunya Ràdio,
molts indrets que has passejat i has visitat amb el David
no els havia...
Com a control central, no he anat mai.
I de tant és que m'ho he imaginat.
I m'ha encantat l'estona d'entrar a l'estudi de...
Ara torno a baixar escales, David. Aquí en tens una. Baixem.
Quan heu entrat allà amb silenci,
i aquests moments allò que escoltava en l'entrevista
amb l'alcaldessa que no veies, me'l podia imaginar.
Ens hem posat, jo crec, tots una mica a la pell d'ell en aquest tur.
O sigui que molt bé. Més escales, David.
Maica, farem una petita pausa i de seguida arrenquem l'hora negra.
Et sembla bé, mentre el David i jo tornem a l'estudi?
Vinga, bon viatge cap a l'estudi. Fins ara.
Petita pausa i de seguida tornem al suplement
amb el David Penedès, avui. Fins ara.
El suplement.
Premi Ràdio Asociació a l'Excel·lència.
35 anys fent ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
La imatge que tenim del món rural és encara l'home dalt del tractor.
Les dones i els dies.
Les dones també hi eren, però no apareixen a la foto.
I la seva feina ha estat, i és imprescindible,
per la sostenibilitat del nostre univers.
Marxem aquest dissabte a l'Espluga de Francolí,
al Museu de la Vida Rural,
i els posem cara, les dones, el tros.
Uns trossos de dona.
Les dones i els dies, amb Montse Virgili.
Els dissabtes a la mitjanit.
També en podcast i a l'adiweb de Catalunya Ràdio.
Les dones i els dies, un programa on la música que hi sona
és 100% femenina.
Amb el suport del Festival Floral.Cat del 12 al 14 de maig a Vilassar.
012, la millor resposta.
I com t'ho faràs per moure't quan vagis a la universitat?
Amb la T-Jova.
A Girona, Lleida i el camp de Tarragona es posa en marxa la T-Jova,
un títol de transport per a joves d'entre 17 i 30 anys
amb el qual es pot fer un nombre il·limitat de viatges
en els transports integrats al sistema tarifari.
I a les mateixes àrees integrades, la T-12 es converteix en la T-16.
Així, les noies i els nois titulars d'aquesta targeta
podran fer viatges il·limitats i gratuïts a la seva zona tarifària
fins als 16 anys.
012, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Atenció, famílies.
Veniu a gaudir del millor teatre Cirque Titelles Clown
Magia amb la Canalla, el Fit Camp,
festival infantil i juvenil d'arts escèniques.
Fa 10 anys us celebrem amb una gran festa,
divendres 28 i dissabte 29 d'abril a Montmeló.
Podreu triar entre una trentena de funcions.
Consulteu tota la programació i la venda d'entrades
a www.fitcamp.cat.
Avui anem a Valls.
El dissabte 1 de juny de 1985, al matí,
dos homes atraquen un banc.
Únicament m'entregaré el ministre de l'Interior.
L'atracador ha demanat que amb l'únic que parlaria
era amb el ministre de l'Interior, senyor Barrio Nuevo.
Al despatx, al despatx hi ha moviment.
Teníem que en pocs moments passaria alguna cosa.
Crims, de Carles Porta. Últim capítol de la temporada.
A TV3, dilluns a la nit.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passant 5 minuts d'un quart d'onze del matí.
Ja ha de tornar de l'Estúdio de Catalunya Ràdio,
encara acompanyats del David Penedès,
company de Ràdio Igualada,
premi guanyador del premi RAC per aquest programa
que es diu Com ho veus a Ràdio Igualada,
acompanyats també de la Maica Navarro des de la distància.
Maica, bon dia de nou.
Una setmana on la crònica judicial continua marcada
pel cas Dani Alves,
que dilluns va tornar a declarar davant de la jutge.
En aquest cas, segona declaració d'Alves davant de la jutge
des que estan presonats ja fa tres mesos,
però quarta versió diferent.
Una declaració que va començar amb retard.
La novetat és que va admetre per primera vegada
que hi ha hagut sexe amb la dona que l'acusa de violar-la.
Ara bé, va dir que era una relació consentida
i aquesta serà la línia principal de defensa
de Dani Alves a partir d'ara.
Dic que la relació va ser precisament
amb el consentiment de la noia.
Efectivament.
En aquesta declaració va ser una declaració ràpida,
uns 20 minuts,
i després de fer el seu relat del que va passar,
segons la seva versió,
aquella matinada del 31 de desembre
al reservat de la discoteca Sutton
va voler respondre a les preguntes de les parts
de l'advocada de la víctima
i també de la fiscal.
D'aquesta vegada la jutgessa no va respondre
i també del seu propi advocat.
I bàsicament, bueno,
després va tornar a la presó de brillants dos
i dijous el seu advocat,
tal com estava previst,
i com havíem anunciat també aquí la setmana passada
del suplement, el que va fer va ser
presentar un escrit davant de la jutgessa
demanant la llibertat del Dani Alves.
I, a més a més,
presenta, que seria la novetat,
un informe que ha fet el despatx de Martell,
un informe d'unes 200 pàgines,
i un vídeo de 12 minuts
amb les imatges,
amb una recopilació de les imatges
que han estat netejades
en el sentit que és un reservat fosc.
Tècnicament el que fa és aclarir
per veure millor els protagonistes.
Són 12 minuts d'un resum
de la manera que van interactuar Alves
amb el seu col·lega que aquella nit anava acompanyat
d'un amic seu,
que fa l'escorta, nutricionista, etcètera,
la víctima de les seves dues acompanyants,
i aleshores aquest informe el que fa és
agafa fotogrames d'aquella...
d'aquesta interacció de tots,
especialment perquè són els protagonistes
de la denunciant i el denunciat,
i el confronta amb les declaracions
de la víctima i les seves acompanyants
a seu policial i judicial.
I la conclusió d'aquest informe
és que allò que van declarar no s'ajusta
amb allò que diu a les imatges.
I és molt important una cosa, Roger.
Alves no està dient que...
tu pots estar molt bé amb una persona
fet trajant, coquetejant,
i que després...
i que això invalida una agressió sexual a l'interior.
No està dient això.
Perquè és evident, i en fi,
és evident que tu pots fer el trajar amb algú,
i un cop, amb un recinte sense càmeres,
iniciar una relació sexual i tu dir...
No vull. O sigui, estem parlant del consentiment.
No vull. I, per tant, no és...
vinculant allò que hagi passat anteriorment.
El que diu la defensa d'Alves és,
segons el seu criteri, i el que diu en aquest escrit,
és allò que la víctima declara
no es correspon amb allò que veiem a les imatges.
Per tant, si...
si no és creïble,
si ens ha mentit, bàsicament el que diu Martel és,
si ens ha mentit allà on hi ha imatges,
perquè permetin que dubti
del que diu del que va passar a l'interior,
perquè ell assegura que allò va ser una agressió sexual,
i el Dani Alves, que és la paraula d'un contra l'altre,
el que diu és que...
no, no, allò va ser un consentiment
posterior a un moment de tensió sexual,
de coqueteix, com, segons ell, mostra les imatges.
Quan sabrem, Maica,
si Alves ha sortit de la presó o no abans del judici?
Doncs mira, aquest document el va rebre...
l'escrit i el document i el vídeo.
El rep la titular del jutge número 15 el dijous.
Ara, ella, aquesta magistrada,
l'ha de repartir a les parts, l'ha de repartir a la Fiscal,
l'ha de repartir a l'Ester García,
que és l'advocada de la víctima,
i els hi ha de demanar que es posicionin.
Evidentment, la Fiscal, l'Elisabet Jiménez,
mantindrà la seva negativa a que Alves surti de presó,
perquè entén que va haver-hi agressió sexual,
i sobretot perquè a criteri de la Fiscal
hi ha un molt risc de fuga, un alt risc de fuga,
l'Ester García, advocada de la víctima,
evidentment estarà absolutament en contra de la llibertat,
i a veure si a la magistrada aquest informe, aquestes imatges,
bueno, amb aquestes imatges,
li generen dubtes del relat de la víctima.
Un relat que hem de recordar,
que Mossos d'Esquadra sempre va dir des del primer moment,
que havia estat coherent i invariable des del primer moment.
Per tant, ja ho veurem.
Té difícil,
però és veritat que aquest informe de 200 pàgines
també és molt contundent, i que les imatges...
Home, sí que hi ha una cosa que qüestionen,
i és que la víctima, la declaració davant de la magistrada,
assegura que abans d'entrar al bany
fa forçada per un sentiment de por,
que tot allò que passa al reservat
és... hi ha un ambient de domini per part d'ell,
que se sent que no pot parlar amb les seves amigues,
que té por, fins i tot, que li posin alguna cosa a la beguda,
i que pràcticament entra aquell bany obligada.
I les imatges, això no... això no està en les imatges.
A les imatges es veu, doncs, escolta'm,
cinc persones, que les tres dones i els dos homes,
que hem vist d'un reservat amb altres persones,
que interactuen, estan ballant, conversant...
Bueno, dissabte matinada,
en una discoteca amb bona música, allò que es faria.
I també es veu com ell va...
Hi ha un moment que, després de parlar amb ella,
s'acosta a aquella porta que condueix al bany,
als lavabos, i que ella està xerrant amb les amigues,
i pràcticament dos minuts després
enfila el camí cap a aquella mateixa porta,
i fins i tot aparta amb unes noies que estan una mica davant,
i no... almenys les imatges
no es tradueixen en cap mena de...
de context de por.
Doncs seguirem, evidentment, un cas d'actualitat,
com és el Dani Alves.
Un parell de setmanes, jo crec.
Un parell de setmanes, però després el judici pot trigar, encara, no?
No, la instrucció està pràcticament finalitzada.
Està finalitzada, la instrucció.
Per tant, és que ja no hi ha molta cosa més que fer.
Per tant, no crec que triguin molt a anar...
No serà un cas que...
Junts, potser aquest any no,
però... o sí, eh?
No hauria de trigar molt, aquest cas en el judici,
que seria, a més a més, el més raonable per a tots,
per a la víctima, que recordem que continua de baixa,
en una situació psicològica complicada,
i per a l'Alves, que està a presó preventiva.
A l'espera del que passa amb Dani Alves,
aquesta setmana també ens ha sorprès un altre cas,
en què presumptament hi ha un mosso implicat, ràpidament,
perquè no tenim gaire temps, però a la nit de divendres de dissabte
una dona va anar a la comissaria dels Mossos de l'Hospitalet
per denunciar un veí.
S'havien barallat i, segons el relat de la dona,
el veí l'havia agredit.
El mosso que la va atendre va demanar a la dona que relaxés
i es va oferir per fer-li un massatge a l'esquena.
I aquest incident queda així,
una denúncia per part d'aquesta veïna.
El més sorprenent és que dilluns al dematí,
segons el relat de la mare d'aquesta dona,
perquè aquesta dona, aquesta jove,
pateix una molt forta depressió,
la mare el que explica és que el relat de la seva filla,
amb tota credibilitat,
és que es presenta un home amb una mascareta
que assegura que és un metge forense
que ve a examinar-li les lesions
que ha patit amb l'agressió que ha denunciat el divendres.
La dona no desconfia, obre la porta,
entra aquest home,
l'obliga a despullar-se de cintura cap a dalt,
la comença a magrejar,
també la mà es fica amb els seus genitals,
li firma un paper conforme l'autoritza
i es fa aquesta exploració.
I el més sorprenent és que,
segons el relat d'aquesta víctima i la mare,
aquest home és el mosso d'esquadra.
Terrible.
És un mosso d'esquadra que és escriptor de novel·les, no?
És un mosso molt conegut,
és un mosso molt molt molt conegut, i a més a més,
sorprenentment, perquè la veritat és que la reacció ha sigut
molt contundent, perquè va ser detingut
per els seus propis companys, però de sorpresa absoluta.
És un mosso que dic que té certa relevància,
perquè ha publicat dos llibres.
De fet, tenia cites per signar llibres el dia demà a Sant Jore,
que, evidentment, s'han quedat totes cancel·lades.
I amb antecedents, també, amb alguna antecedent.
Sí, ha guanyat diferents premis de novel·la negra,
i és veritat que el 2002 va tenir dos...
12, 2012.
El 2012 no va arribar a ser detingut,
però va ser investigat per dos successos.
Un, un tema vinculat amb menors,
i un altre se l'acusava de registrar a dones
amb una càmera de gravar-l'hi per sota de les faldilles.
Sempre va negar aquests casos, van quedar tots dos arxivats.
Aquesta vegada també diu que és mentida,
que ell no hi és, que no ho va fer,
tot i que s'ha trobat uns documents a casa de la dona,
i sembla que la Divisió d'Afers Interns de Mossos, la DAI,
no té cap mena de dubte que és ell.
Ell va quedar en llibertat després de passar a disposició judicial,
amb una ordre de no comunicar-se ni acostar-se a la víctima,
i immediatament la direcció general de la policia
el va suspendre de sou i de feina.
I, per tant, està a l'espera d'aquesta instrucció.
Desconcertant, la veritat, Roger, absolutament desconcertant.
Casos que anirem seguint aquestes properes setmanes
amb la Maica Navarro,
quan passen dos minuts de dos quarts d'ons del matí,
amb l'atenció del David Penedès,
a qui agraïm moltíssim que ens hagi positat avui.
David, et pots quedar?
Jo hi soc fins a l'una del migdia, però no sé si tens coses a fer.
No, ens quedem de públic. Ah, sí?
I molt content, Maica, de sentir-te...
Hola, David!
Mira, et volia fer una pregunta, és un forat de tema.
Endavant.
Un minut, que he d'anar a la floresaura.
Com estan el Simon i la Lola?
Bueno, bueno, bueno, mira...
Això vol dir que ets un uient fidel, eh, David?
Em sap greu, perquè avui el Roger és molt discret,
però jo havia d'estar allà amb tu.
Però què ha passat? Que t'has adormit.
He adormit molt, és molt bèstia.
Saps què passa?
És a dir, si al llarg de l'any són 40 programes, o 45,
jo calculo que un 30% patirem.
Deixa'm parlar, deixa'm parlar.
David, saps què passa?
Que jo ara dormo amb el David i la Lola
i dormo també amb el Lolo i la Roma,
que són els fills de la Lola i el Simon.
I avui volia donar-li una sorpresa al Roger i a més a més a tu,
i portar-hi tots quatre.
Però mira, saps què passa?
Que al final, dormir amb aquests quatre és com...
entrar en una altra dimensió.
És un bon acompanyament.
M'he donat el despertador a les 7 del dematí,
perquè tota la logística amb quatre gossos és terrible,
i no sé què he fet, i he dit, vinga, va, 15 minuts més.
La mare que em va parir, 15 minuts més, a les 12 del dematí.
Ara això sí, a les 12 he dit, hòstia, no arribo.
No arribes. No arribo.
Sort que el David ens ha salvat l'antena, avui.
Exacte. Et dec una, eh, David, perquè m'has salvat, eh?
Tenim pendent de coneixe't un dia, doncs.
Sí, escolta'm, quan vulguis, quan vulguis...
Fem una pausa, fem una pausa.
I cuida't, una abraçada, cuida't molt.
Adéu, bon Sant Jordi!
Fem una abraçada, i de seguida el suplement...
la història de Flora Saura.
Ara tornem de seguida al suplement. Fins ara.
Som els Puigverts i volem conèixer aquest esport del que tothom parla.
El pitjampat, para.
Això, doncs busquem rivals per fer un pitjampat, para.
Això. Pitx!
El pitjampat és un esport tan divertit i sociable
que no pot patir.
Et regalem la primera classe perquè ho comprovis.
Entremilclassesgratis.cat.
Apunta't amb qui vulguis, i benvinguts al pitx.
Ja de ben petites somiava amb la ràdio.
Éxits, grans convidats...
I aquí em teniu, però en realitat em fa la feina molt fàcil.
Tinc els millors tècnics de so, de producció,
i les millors, elles sí que tenen mèrit.
Dia a dia, mil professionals en una de sola.
Les infermeres.
Infermeres. Infermeres.
Ara que arriba el bon temps, també arriben les ofertes d'Ikea
per crear un espai on gaudir del sol.
Aquesta temporada, tu hi poses la terrassa o el balcó,
i a IKEA hi posem la inspiració.
Descobreix les nostres ofertes a IKEA Pones Barra Catalunya.
Barcelona Respira Cursa.
10 km excepcionals,
des de Vinguda Diagonal fins a Plaça Catalunya.
Una gran carrera per gaudir.
I per aprofitar un 30% de descompte a Under Armour.
No acumulable a altres promocions.
Equipa't amb el millor, només al cor d'inglès.
El diumenge 7 de maig a les 9 del matí, Barcelona Respira Cursa.
Amb Roger escapa.
Passant 5 minuts de dos quarts d'onze del matí,
som als suplements, som a Catalunya Ràdio.
Així comença No Penso Tornar a Veure Mai Més.
Has dit moltes vegades aquella frase,
de No Penso Tornar a Veure Mai Més,
amb una d'aquelles gosses xugues.
Esclar, això, cada vegada, cada vegada.
Cada vegada.
Així sona el documental que podrem veure aquest dimarts
al Sense Ficció de TVdress,
i que es qüestiona la fina de l'any.
Veure alcohol és una de les conductes socials més habituals
i més acceptades.
Un consum normalitzat d'una substància psicoactiva
que a Catalunya provoca 4 de cada 100 morts.
Un consum que es pot descontrolar.
És el que li va passar a la periodista Flora Saura,
que protagonitza el documental
i que retrata en primera persona la seva experiència
amb l'addicció a l'alcohol.
Ara marxem fins al barri de les Corts, a Barcelona,
per parlar amb la Flora Saura,
sobre què vol dir caure al pou de l'alcohol
i sobre què pot significar, també, sortir-se'n.
Flora Saura, bon dia.
Què tal, Roger, com estàs? Molt bé, i tu?
Bé, bé, contenta que estiguis aquí, a casa meva, a la Javanesa.
Que és la Javanesa, que és la cocktaileria del barri de les Corts,
que teniu ja amb el David Canavent des de fa uns quants anys,
que és la teva parella.
Escolta'm, en condicions normals, tu i jo aquí...
potser ens hauríem demanat un còctel.
Sí. Amb alcohol.
Bueno, clar, en el cas de la Javanesa,
el que hauríem de demanar és un còctel.
Hauríem demanat un còctel. Sí.
Amb alcohol. Bueno, clar, ens el podem demanar,
però en el meu cas seria sense alcohol.
Com fa que no ho veus, ara, Flora?
Crec que farà el setembre o farà quatre anys.
Quatre anys. Quatre anys.
Que vaig deixar de beure alcohol.
Déu-n'hi-do, quatre anys. Sí, sí, sí.
Sí, sí, però si ho compares amb tot el temps que he estat movent,
potser no soc tants anys.
En continues tenint ganes?
De tant en tant.
Sobretot en situacions d'estrès.
Amb bé, amb bé l'alcohol.
I també, quan surto de nit,
també, a vegades penso, hòstia, ara em fotria un whisky sauer.
Però l'endemà, quan em llevo sense ressaca,
dic, veus que bé? Que ja no ho veig.
Per què ho vas deixar? Per què vas deixar de beure?
Mmm...
A mi l'alcohol em va començar a sentar malament.
Jo no era una persona ni que begués cada dia,
ni que begués pels matins,
no bevia sol a casa, si bevia de manera social,
no he anat mai borratxa a la feina.
Segurament no bevia més que les meves amigues,
tampoc bevia més que la meva parella.
I les borratxeres, de fet, les recordo molt divertides.
No podia fotre'm cinc cubates sense despantinar-me,
o sigui, no tinc records foscos de borratxera.
Però tot i així, a mi l'alcohol em sentava molt malament.
No en el moment de prendre'l, sinó a l'endemà.
I després, els dies que venien després,
fins que feia la següent ingesta d'alcohol,
que això és el que és difícil d'entendre,
que tu pots veure només els caps de setmana
i ser una persona addicta,
o tenir, ara es diu, un trastorn per l'ús de l'alcohol.
Jo tenia molta ansietat i fins que al final
ja vaig caure en una depressió bastant heavy.
Ara ho sé, que és el que em passava,
que és que a mi l'alcohol no em sentava bé
i que quan no bevia jo estava en abstinència.
Llavors, en el meu cas, els últims anys,
abans de demanar ajuda per deixar de beure,
bueno, hi anava molts psicòlegs buscant
quina era la causa del meu mal,
perquè en principi era una persona productiva,
que feia esport, amb una parella que m'estimava,
uns fills preciosos, no tinc cap trauma,
però què em passava?
Per què sentia aquell buit tan bèstia
i aquella ansietat i aquelles poques ganes de viure?
Tenies com una abstinència i unes ressaques horroroses després de beure.
Horroroses, horroroses.
L'abstinència et durava entre una borratxera i l'altra.
Exacte, exacte.
I llavors, quan tornava a beure, deia,
veus, ara estic bé, o sigui, ara em sento bé.
És com que només estava bé al final,
ja només estava bé quan bevia.
La resta dels dies estava feta una merda.
En quin moment vincules aquest malestar teu al consum d'alcohol?
Perquè no va ser fàcil detectar que era això, no?
Bueno, jo al final vaig caure en una depressió profundada,
molt heavy.
I intentava fer perons,
em passava, podria passar dos mesos sense beure,
tres mesos, però hi tornava.
I jo ho deduïa.
O sigui, jo veia que l'alcohol és el que a mi m'estava fent mal,
o si més no, no m'ajudava en la meva salut mental.
Però, clar, com et dic, l'alcohol està pertot arreu,
en l'entorn on jo em movia i em continuo movent,
es veu molt, la meva parella també bevia,
tot bevia, per tant, és molt difícil
veure que el que realment està fent mal és l'alcohol.
I més si tenim en compte que des dels mitjans de comunicació,
quan es parla del tema de l'addicció,
sovint només et mostren casos
on la malaltia ja està en un estat molt avançat.
Doncs el senyor que es pren un perfumat a les vuit del matí
a la barra d'un bar i parla sol,
o la senyora que amaga les ampolles de licor d'ols a casa
i veu d'amagat, clar, jo no m'hi sentia identificada.
Però, finalment, i de fet,
és quan vaig entendre realment
que jo era una persona addicta i que havia de deixar de veure per sempre,
va ser quan me'n vaig adonar que això de l'addicció
és molt més complex i que no té a veure
ni amb freqüències ni amb quantitats.
Pots només veure els caps de setmana
i que l'alcohol t'estigui produint molt mal.
Qui va ser la primera persona que et va dir
que ets addicta i que tens aquesta malaltia?
Bueno, quan vaig demanar ajuda.
I quan vas demanar ajuda?
Fa quatre anys vaig demanar ajuda,
però la meva...
La sort és que vaig poder aturar la meva malaltia
en una fase inicial,
tot i que ja et dic que estava molt malament.
Llavors, em vaig posar en mans de professionals,
però la meva idea principal era...
Vull controlar-ho, això de beure,
o vull beure més o vull que l'alcohol
no em senti tan malament com em senta.
Llavors, ells és quan em van dir...
Tu ets una persona addicta i has de deixar de veure per sempre.
No penso tornar a veure mai més
i així quan siguem vells recordarem
el dia d'avui
amb la meva última ressaca.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
estem xerrant amb la Flora Saura,
que aquest dimarts presenta a TV3 un sense ficció,
que porta el seu segell,
que presenta i que, a més a més, li és com a testimoni,
que es diu, no penso tornar a veure mai més,
que, a més a més, és el títol de la cançó de Mishima,
que és l'última ressaca, però així comença la cançó.
Clar, deu haver estat molt complicat, no?,
amb una parella que té tantes cançons
que parlen de l'alcohol,
no sé si algunes s'han inspirat durant molts anys amb tu,
perquè clar, penso en cançons de Mishima,
el quin ha begut, l'olor de la nit, l'última ressaca...
Sí, però no sé si t'has fixat que en aquest últim...
Posa't més xim, David. Sí, sí.
Però bueno, perquè l'alcohol forma part de la nostra vida,
evidentment, és part de la cultura,
però si et fixes, en l'últim disc,
sí que el David ha tret una cançó que es diu
que es diu Janer Sòbri,
que justament parla d'aquest procés que he iniciat jo,
i ell, en certa manera, també,
perquè en el moment que jo prenc la decisió de deixar de veure,
ell ha baixat moltíssim el seu consum d'alcohol
i veu només en moments molt determinats, no?, excepcionals.
Arriba un matí i ja no vols desaparèixer
que has entrat per fi dins de la catedral
Arriba just quan començaves a creure
que en el ponts de tu tot era igual
Fa temps que m'esperava a tot allò que estimaves
grans amors, vells amics, plantes i animals
quantes vegades em vestupits pretextos
excuses covardes, veritats laterals
T'ha fet vergonya dir-ho públicament
perquè això que estàs fent avui deu ser complicat per tu, segur?
Sí, no, bueno, em fa vergonya que m'entrevistin,
això ja és de sempre, però parlar del tema, no.
Si no, no hagués fet un documental
que sortirà la setmana que ve sense ficció, en prime time.
Crec que d'uns anys en sà, sí que hem normalitzat
les malalties mentals, l'ansietat, la depressió,
i sincerament crec que ara és el moment de fer-ho amb l'addicció.
Realment penso que és una malaltia que ja no és que sigui un problema meu
o sigui un problema dels testimonis que surten en el documental,
però és un problema dels temps que ens han tocat viure
i que, a més a més, crec que anirà més,
igual que l'ansietat i la depressió.
A més a més, crec que van de la mà,
ansietat, depressió i addicció tenen molt a veure.
A més, passa una cosa.
Abans, la gent, el seu objectiu a la vida,
segurament era portar un plat a taula i fer créixer els nens, no?
En el moment que això ja ho tenim resolt,
què passa amb la nostra vida? Comença el temps lliure.
Què sentim a la vida quan això està resolt?
I pensa que això, ara amb la intel·ligència artificial, anirà més.
Quan tots ens quedem sense feina,
però tinguem les necessitats bàsiques, cobertes,
què collons fotem a la vida?
I tenint un excés a l'alcohol, com a altres drogues, com el que tenim.
Doncs, evidentment, vols que cada dia sigui festa major,
si més no, vols amagar o omplir aquest buit existencial
que tenen molts addictes.
Per això, l'ansietat, la depressió i l'addicció,
que, com et deia, van de la mà.
Jo era més petit, el menjador més gran,
encara els veig com si fos ahir.
Els amics dels meus pares quan venien a passar la nit
no celebraven res o celebraven tot,
jo no volia anar a dormir.
M'amagava la cuina, porta'ns el gin de vi.
Què se n'ha fet, de tota aquella gent?
Els record d'ovellar, beguts i rients,
haurien de tenir els 40 fets, com jo ara mateix.
Una de les coses que expliqueu és l'edat on es comença a consumir.
Crec que a la mitjana és amb 14 anys, les primeres borratxeres,
en molts llocs des d'abans.
Tu te'n vas de nit a les Terres de l'Ebre,
que hi tens família, a la galera,
i et trobes amb un grup de joves que estan fent botellón.
Tu recordes la teva primera borratxera?
Perfectament.
Va ser amb 14 anys, justament, al vall de la festa major del meu poble,
i em vaig prendre dues botques amb llimona.
Que més me'n recordo,
que el primer me la va fer aguantar el noi més pitxo del poble,
perquè se n'anava a donar una volta amb la seva Riejo.
I em vaig veure tenir el got a vall,
el vaig enviar coll a vall, sense cap mena d'amirament,
i després me'l vaig demanar a una altra.
I vaig tenir aquesta sensació, de debò,
com si de cop es connectés a alguna cosa,
de dir, ostres, què és això? Que bé que m'has sentat.
Si te'n recordes vol dir que la nit tampoc va acabar tan malament.
Però l'endemà sí, jo me'n recordo que l'endemà sí que vaig vomitar.
Tens dos crius d'aquesta edat, si fa un ofano, d'adolescent.
Sí, un de 18, el Garau, i un altre de 13, en rock.
Què els expliques de tot això que avui estàs explicant en la ràdio?
Els he explicat obertament, sense cap mena de... de filtre.
Ho entenen perfectament.
I ells estan ara en un moment en què també descobreixen la nit,
descobreixen també l'alcohol, no? Estan en edat.
Sí, sí. És una cosa que em preocupa una mica, però...
Però bé, al cap i a la fi, ells tenen la informació,
tenen l'exemple de la seva mare,
i de moment, el gran, que és el que surt una mica,
ho està fent bé, ho està fent molt bé.
Jo a vegades sospito més d'ell, del Garau, perquè és un bon nano,
i me'l penso, però no...
Me'l vaig aprendre una llet merengada i penso, sí, segur,
i no, no, sí, se'm va fer llets merengades.
M'he enganyat una mica, ser-te'n en el misteri.
Adéu-só.
Me'n tergol·leixo amb ell, no em desperto els sentits.
Fa tant de temps que no em sentia...
N'ha estat fàcil trobar un terapeuta que t'ajudés?
Sí, sí.
Sí, de fet, jo vaig anar a demanar ajuda a l'Institut Hipòcrates,
perquè nosaltres estiguem al Muntanyà,
i és on està aquest centre,
i vaig entrar-hi un dia per demanar informació,
no per res.
Per dir, bueno, crec que tinc un petit problema amb l'alcohol,
que l'alcohol no em sent bé, i a partir d'aquí em van dir,
no, no, me'n fa una sèrie de preguntes i em van dir,
tens un problema d'addicció.
Ara és difícil que ho vegis i que ho entenguis, però el tens.
Les millors coses que he fet a la meva vida.
La teràpia de grup, que és una cosa que explica el documental,
és imprescindible. Tu ho vas provar, això?
Continua anant. I què tal? Com és un dia o una sessió?
Què feu?
És que no et puc explicar massa coses,
perquè és privata tot el que s'explica a les teràpies de grup.
Però estem allà, ho gestiona un terapeuta.
El terapeuta normalment és també un addicte,
o un addicte recuperat,
i, bueno, i parlem, parlem, parlem i parlem.
Per curar-te de l'addicció és parlar molt,
i també és ajudar la gent.
És la manera de curar-te.
Les rutines... bastant fer res.
Entenc que no és una droga que estigui vinculada a un estatus social,
a un home, a una dona, a una edat...
Vull dir que et pot enganxar en qualsevol context, no?
Sí, sí.
I et deu haver-hi perfils molt diferents.
Hi ha perfils molt diferents, però hi ha coses que tenim en comú.
Fixa't que del que se sap de l'addicció ara mateix
és que tu no ets addicte a una substància concreta,
sinó que ets addicte en general.
Pots ser addicte a l'alcohol, a la cocaïna, a l'esport,
a un comportament sexual compulsiu.
Se sap que sembla que hi ha un component genètic.
Té a veure també amb un tipus de caràcter.
Normalment els addicte a una gent molt impulsiva.
Amb una química del cervell, també,
on la dopamina, diguem, que no et funciona gaire bé.
O sigui, en el meu cas, jo, per exemple,
ara me n'he adonat,
amb la base de les carreres dopaminèrgiques,
més enllà de la substància, de l'alcohol,
jo era accelerada per la vida.
No sabia conviure amb la normalitat,
amb l'equip ara de, hòstia, que bé que estem aquí,
estem tranquils, estem bé.
Jo recordo que anava a un psicòleg que li deia,
jo és que miro una posta de sol preciosa i no la gaudeixo,
ara amb una copa de bici que la gaudia.
Llavors, tu quan...
No té a veure amb això de les descàrregues dopaminèrgiques
o els músics que estan damunt d'un escenari, no?
El que em va passar a mi, el que passa quan tens una addicció,
o quan tens una tendència cap a l'addicció,
és que tu funciones, com et deia,
a base d'aquestes descàrregues dopaminèrgiques, no?
Vas accelerat pel món.
I quan apretes massa la dopamina,
el que passa és que la serotonina,
que seria el neurotransmisor, no de la felicitat,
però sí del benestar, te'l carregues.
Amb sovidons, que no sé com es diu sovidons en català.
Amb pujades. Amb pujades.
Amb hais. Amb hais.
I així és com funcionava jo.
Llavors, el que em passava molts cops
és que no podia tornar a casa.
A mi em costava, després de presentar un programa
i fer tres entrevistes, tornar a casa i estar amb els meus fills
i posar una rentadora i penjar la roba i fer el sopar,
fer la truiteta francesa... No podia.
Era superior a mi.
I hi havia edat i una neura que em moria.
Fas el camí més llarg per tornar a casa.
Exactament. Aquesta cançó sí que crec que parla una mica de mi,
de mi i Sima.
Però de mi també eren aquests.
I, de fet, això és el que...
de les coses que més m'ha costat del tractament,
el viure des de la tranquil·litat, sense les pujades.
Per això, abans, quan em preguntaves
si encara em ve de gust veure de tant en tant,
clar, sobretot si he passat un dia molt estressant,
sí que em ve l'alcohol.
Està fins als collons de mi
Està fins als collons de mi
Potser sí, potser sí
Que n'està fins als collons de mi
Sempre agafes el camí més llarg
Per tu me caga
Sembrarà pesat que t'hi vés-te
Per tu me caga
Un té la idea que, per exemple,
els músics que pugen a un escenari,
quan baixen a l'escenari,
veuen per baixar l'adrenalina.
No funciona així.
Tu veus...
el que sigui per continuar a dalt,
per continuar amb el fai,
i per relaxar-te, per continuar a dalt.
Molts addictes, quan ho deixen,
substitueixen aquesta addicció a la substància
per una altra cosa.
Pot ser l'esport, pot ser la feina...
A vegades acostumen a ser l'esport.
En el teu cas, per què has substituït l'alcohol,
si és que l'has substituït per alguna cosa?
Intento controlar-me, però sí que he començat a fer més esport,
i per la feina, també.
Feina i esport.
És habitual, oi, això?
Sí, molt, molt.
És una excepció bona.
I les recaigudes, et fan por?
Perquè moltes vegades, no?,
ja recaigudes també formen part de tot el procés.
Sí.
No. No ho sé.
És que ara mateix no hi penso, que tornaré a veure.
Però, bueno, escolta'm, si passés,
hi ha professionals i, bueno, em tornaria a posar en tractament.
Pot passar, eh?
L'amor feliç. Acabem amb l'amor feliç?
Vinga, sí, l'amor feliç.
Flora Sauro, moltes gràcies.
Gràcies a tu, Roger, una abraçada.
No existeix l'amor feliç.
Catalunya Ràdio, el suplement.
Roger Sauro, el suplement.
L'amor feliç.
L'amor feliç.
L'amor feliç.
L'amor feliç.
L'amor feliç.
Roger escapa.
Des de l'11 Catalunya,
et desitgem una bona Diada de Sant Jordi.
Si vols regalar amor, cultura i solidaritat,
apropa't al teu venedor o venedora de l'11.
Molta sort i feliç Dia de Sant Jordi.
A tots els que jugueu a l'11, ben jugat.
Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Llibres, roses i la ràdio al carrer, com sempre per Sant Jordi.
Per Sant Jordi, Catalunya Ràdio estrena el nou estudi mòbil
i instal·larem el Passeig de Gràcia de Barcelona
entre Consell de Cent i Diputació,
des d'on farem una programació especial.
I farem el suplement, sumant l'esperit de cap de setmana
amb l'ambient festiu de Sant Jordi.
Parlarem amb un munt de convidats.
Tindrem els protagonistes del dia i actuacions musicals.
A migdia, obrirem el restaurant Caníbal a Berlín i Ciutat Maragda,
i després la Tarda de Catalunya Ràdio.
Serem el Passeig de Gràcia de Barcelona.
Veniu a veure'ns. Sant Jordi a Catalunya Ràdio.
Per Sant Jordi, la vida és el carrer. I Catalunya Ràdio, també.
Amb la col·laboració de Caprabo,
Imo Group Miranza, Ara Llibres i el Patrocini de Vacos.
A Vacos, tot l'abril és Sant Jordi.
Benvinguts als vuit dies d'or del Cort Inglès.
Només fins al 23 d'abril tens més de 600 marques
amb fins a un 30% de descompte.
Totes les teves marques preferides de moda, llençeries,
sabateria, accessoris, esports, bellesa, llarg...
Entrar als vuit dies d'or del Cort Inglès a la botiga web i app.
Fa deu anys, Renault va obrir camí als cotxes elèctrics.
Avui, entrem en una nova era amb Renault Megane
i TEC 100% elèctric, 220 cavalls o 160 kW.
Ara amb lliurement immediat i tres anys de manteniment inclusos.
Condicions a Renault unes.
Imoute sense restriccions per la zona de baixes emissions.
Condicions amb la gamma Renault E-TEC.
Descobreix-lo a la xarxa Renault de Catalunya.
La més aplicada, la millor de la classe, sempre havia sigut jo.
Però va arribar un dia que la cosa va canviar.
Jo he fet moltes coses a la vida, però cap amb convicció.
La lila, en canvi, era ferma.
M'agradava sentir-me exposada a un món desconegut.
I em vaig deixar portar.
Penso escriure tota la teva història.
Besada en una novel·la de gran èxit mundial.
L'Amiga Genial, a TV3 diumenge a la nit.
La Fin Vila Seca és la fira de música emergent
i espectacles musicals per a tots els públics.
Del 4 al 7 de maig podreu descobrir i gaudir amb família
de més de 40 propostes musicals.
Més informació a fim.cat, recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
La música de Joan Manuel Serrat en clau barroca
amb la capela mediterrània.
Dilluns 8 de maig, cançons del noi del poble sec
amb instruments i sonoritats d'època.
Més informació a palaumusica.cat, recomanat per Catalunya Ràdio.
Estàs dient volant...
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya migdia.
Catalunya migdia.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
La pujada del salari mínim interprofesional
ha permès crear una poma adaptada al canvi climàtic.
Per seguir el fil del que passa aquí i al món.
El cap de setmana connecta-te a l'actualitat
de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Catalunya migdia amb Neus Bonet
i els esports amb Maria Guixar.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio
totalment en anglès.
El podcast en anglès sobre l'actualitat social catalana.
El que projecta Catalunya al món.
Ciència, cultura, política, economia.
Cada dissabte a l'AP de Catalunya Ràdio i a catràdio.cat.
Amb l'Orkan Doherty.