Són les 9.
Llumverda, la primera llei estatal d'habitatge
del govern espanyol pacta amb Esquerra i Bildu
limitar el preu dels lloguers als propers anys.
Els diaris avui en van plens, de seguida en parlem
amb la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana,
Raquel Sánchez, però abans, alguns punts rellevants del pacte.
Límit, d'un 3% a les pujades de tots els lloguers el 2024.
Aquest 2023 serà del 2%.
I a partir del 2025, la pujada de lloguers
no estarà vinculada a la inflació,
sinó que es farà a través d'un nou índex, que no serà l'IPC.
Més coses, les comunitats podran rebaixar
la condició de gran propietari de 10 a 5 immobles.
I també les comunitats com Catalunya podran definir
les àrees més tensades quan el cost de la hipoteca o lloguer
superi un 30% de la renda mitjana de les llars.
Important, les despeses i els honoraris de les immobiliàries
aniran sempre a càrrec del propietari,
que això és una cosa que els últims anys no passava mai.
I, atenció, es prohibeixen per llei
els desnonaments sense data i sense hora.
Malgrat l'alegria del govern espanyol i els partits
que ho han fet possible, no tot són aplaudiments.
Alguns propietaris es rufen el nas perquè consideren
que els principals perjudicats seran els que busquin
un nou contracte de lloguer, mentre que el sindicat de llogaters
i la plataforma d'afectats per la hipoteca
troben el text insuficient.
La Raquel Sánchez és ministra de Transports,
Mobilitat i Agenda Urbana.
Bon dia, ministra.
Bon dia, Roger.
I moltes gràcies per atendre la trucada del suplement.
A vosaltres.
Amb la nova llei, els lloguers, ara ho comentàvem,
pujaran més d'un 3%, o fins a un 3% el 2024.
L'IPS ja no serà la referència.
Clar, Barcelona és la ciutat on hi ha més lloguer
i més de 3% de lloguers que hi ha darrere de la ciutat.
L'IPS ja no serà la referència.
Clar, Barcelona és la ciutat més cara de l'Estat
per llogar-hi un pis.
No sé si n'hi haurà prou, amb tot això.
Segur que amb tot això no n'hi ha prou,
però sens dubte que l'aprovació de la llei
és un pas endavant molt important per garantir
que sobretot a les àrees tensionades
i a les ciutats tensionades com és Barcelona
hi hagi més mesures i mesures efectives per garantir
que qualsevol pot tenir dret a un habitatge digne.
També vull dir que aquesta llei no és només una llei de lloguers,
no és el seu objecte.
Aquesta llei pretén, per una banda, controlar
o establir una regulació per contenir,
per moderar els preus del lloguer,
però que també alhora també preveu tota una sèrie de mesures
d'entre les quals també està l'impuls de l'habitatge protegit,
de la construcció d'habitatge protegit en règim de lloguer,
que sabem que això és el que veritablement,
conjuntament amb tota la resta de mesures,
farà que sigui més accessible l'accés.
Doncs això, poder anar a un pis de lloguer assequible.
Definim què són aquestes àrees tensionades
per al que fa l'habitatge on es podrà aplicar aquesta llei.
Doncs les àrees tensionades són aquelles en les quals l'esforç financer
que ha de fer la persona o que ha de fer la unitat familiar
suposa més d'un 30% dels seus ingressos,
inclosos aquí també, òbviament,
les despeses de subministraments bàsics,
i, per una altra banda, també aquelles zones
on s'ha produït un increment de tres punts per sobre de l'IPC
en els darrers cinc anys, una condició o una altra.
És a dir, no han de ser acumulatives,
sinó que poden ser una condició o una altra.
Li llegeixo dos titulars que avui surten publicats en premsa
de dos diaris que no serien els abanderats del govern espanyol.
Un és el Mundo, que titula
El govern intervé el lloguer per acurralar els propietaris
i l'altre és l'ABC, que titula
El govern intervé el preu dels lloguers
i altera el mercat immobiliari.
Què respon?
Doncs que, miri, no estic d'acord amb cap dels dos titulars
perquè, precisament, aquesta és una llei,
i ho diem des del principi, és una llei que no va en contra de ningú,
però que, per una banda, intenta garantir l'accés a un habitatge digne,
que això està previst a la Constitució,
i, per una altra banda,
també conscients que el dret a la propietat
és un dret constitucional, però que té una funció social,
doncs, evidentment, garantir que els habitatges tenen
i responen a aquesta funció social,
i que, per tant, doncs, no va ni contra els propietaris
ni contra, evidentment, tota l'activitat immobiliària
que necessitem, que continuï produint habitatge,
i, en aquest cas, doncs, sobren possibilitats
perquè puguin fer habitatge de lloguer assequibles,
que penso que això és interessant,
i ja tenim articulats molts mecanismes
perquè ho puguin fer, i els propietaris, doncs, més petits,
doncs, la llei introdueix, precisament,
beneficis fiscals, incentius, a l'IRPF,
perquè els hi surti a compte llogar els seus habitatges,
les seves propietats, però a un preu assequible.
El que no té sentit és que hi hagi pisos al nostre país
que estan buits o que, sincerament, doncs, bueno,
només quedin limitats aquells que poden pagar-ho
i deixar molta gent fora, no?
Per tant, nosaltres som conscients
que aquesta norma que hem analitzat, que hem estudiat,
que és fruit d'un intens treball i de molts anàlisis tècnics
i estadístics, doncs, evidentment, ha de servir també
per a treure més oferta d'habitatge de lloguer a cat.
Si no, quedaria coixa, evidentment.
Tenint en compte que aquesta llei ha estat possible
després d'una llarguíssima negociació, es parla de tres anys
entre, primer, la coalició del govern espanyol,
i després amb els partits com poden ser Esquerra o Bildu,
tenint en compte que unides poden voler anar més enllà
amb aquesta llei, quines són les pressions que rep un partit
com el PSOE a l'hora de regular el mercat de l'habitatge?
Perquè m'imagino que deuen ser moltes.
D'on venen aquestes pressions?
No, nosaltres no hem rebut pressions.
A més, el president del govern des de l'inici de la legislatura
ja va dir que aquest país necessitava una llei d'habitatge,
la primera llei d'habitatge de la seva història, de la democràcia,
i, per tant, per nosaltres ha estat un compromís,
ha estat un objectiu i no hem rebut pressions de ningú,
perquè érem els primers convençuts
que aquesta llei s'havia d'aplicar.
Òbviament, també, com li deia abans,
nosaltres hem procurat ser molt rigorosos, sobretot,
llançar aquest missatge que no és una llei
que vagi en contra dels propietaris.
No volem que s'entengui així, perquè no és així,
però sí que és veritat que existeix una realitat al nostre país
i, sobretot, agraujada els darrers anys,
que hi havia molta gent que ha viscut amb angoixa
el no poder arribar a final de mes, perquè no podia pagar el lloguer.
Molts joves, que directament havien de buscar-se la vida
i llogar habitacions perquè tampoc podien llogar un habitatge,
i, per tant, aquesta situació requeria la intervenció,
en aquest cas, dels poders públics,
que tenim aquesta obligació, també,
de fixar les condicions per garantir l'exercici dels drets.
Per tant, que quedi clar, no hem rebut pressions,
això era un compromís del partit socialista,
i, per tant, no ha estat fàcil,
perquè primer vam haver de negociar el projecte de llei
en el govern, però després, evidentment,
volíem que fos una llei que tingués el màxim consens possible
de les forces progressistes, i, finalment, ho hem aconseguit.
I jo crec que aquesta és la notícia.
Queda clar, doncs, el missatge de la ministra.
Li vull preguntar per un parell de qüestions més
que plenament a l'actualitat, un, evidentment, és forrovial.
Està dolguda per la sortida ferrovial d'Espanya?
I després li vull preguntar si tot té a veure
amb pagar menys impostos o hi ha alguna cosa més que se'ns escapa.
Home, la veritat és que jo crec que no és una bona notícia
una empresa com aquesta que s'ha forjat i s'ha fet gran, gràcies,
a la inversió en obra pública que s'ha fet
per part del govern d'Espanya, i, per tant,
amb aportacions de tots i totes les espanyoles,
que prengui aquesta decisió, que per a nosaltres no està
suficientment motivada i que, a més, ho hem dit públicament,
evidentment, no és una bona notícia.
Per tant, hem intentat obtenir les respostes
i les justificacions d'aquesta sortida.
No ens han acabat de convèncer.
Hem intentat, fins al darrer moment,
que hi hagués un replantejament d'aquesta decisió.
No ha estat així.
També respectem com no pot ser d'una altra manera
la llibertat d'empresa que pot adoptar aquestes decisions.
Ningú ho impedeix, però, evidentment,
no ens agrada una decisió que demostra poc patriotisme.
Aquells que moltes vegades defensen el patriotisme
i quan es tracta de pagar impostos,
doncs, ràpidament, canvien la seva bandera.
Però dit això, és una decisió que s'ha pres,
que hi ha llibertat d'empresa i que, per tant,
no podem deixar de manifestar la nostra opinió,
però, evidentment, hem de respectar-la.
Sablant totes les distàncies,
i aprofitant també que parlava de patriotisme,
aquest trasllat de ferrovial als països baixos
és una mica el cas del Sabadell o la Caixa a la tardor del 2017,
que van canviar la seva seu social a la Canya i a València, respectivament.
En aquest cas sí que continuen pagant tots plegats els impostos a Espanya.
Creu que haurien de tornar a Catalunya?
Bueno, miri, doncs, jo crec que el que va motivar,
les circumstàncies que van motivar aquella sortida,
aquells canvis de domicili social de moltes empreses a Catalunya,
evidentment, no existeixen.
La situació que es viu a Catalunya avui és molt diferent al del 2017,
i jo vull posar en valor que, si això és així,
és gràcies també al govern d'Espanya,
doncs, també, quan va arribar el govern, va dir, doncs,
que la política havia de ser la que donés resposta
a aquest conflicte que existia a Catalunya.
Les coses han canviat, les circumstàncies, la vida,
que es respira a Catalunya és absolutament diferent,
i, home, doncs, potser són circumstàncies que aquestes empreses
que van decidir en el seu dia el seu trasllat del domicili social
per aquestes circumstàncies, doncs, potser haurien de valorar, no?
Afortunadament vivim un altre clima i jo crec que això és el més important.
Ho dic també perquè el govern espanyol de les hores,
president per Mariano Rajoy, sí que va facilitar aquest trasllat.
Per què es va odiar facilitar-ne la tornada a Catalunya?
Bueno, nosaltres, òbviament, el que volem és que l'economia
del nostre país continuï creixent.
Evidentment, nosaltres no farem una...
no fomentarem una competitivitat entre comunitats autònomes.
Això no ens corresponi a més, jo crec que no és bo, no?
És a dir, el Partit Popular, doncs, sí que és veritat, no?,
que fa aquestes pràctiques de dumping fiscal
i que fomenta aquesta competitivitat entre territoris
no és el nostre model.
El que sí que podem celebrar, com deia, és que aquells motius
que van obligar aquelles empreses a modificar el seu domicili social
avui no existeixen i, per tant, doncs, que Catalunya
és una magnífica comunitat autònoma per viure, per invertir
i per desenvolupar projectes, això és inquestionable.
I ara, doncs, ho fem amb un clima molt diferent, el de l'any 2017.
Conversant el suplement amb la ministra Raquel Sánchez,
li ha quedat clara la proposta de claredat del president aragonès
aquesta setmana al govern espanyol, ministre?
Bueno, doncs, l'hem d'estudiar, l'hem d'estudiar bé,
aquesta proposta de claredat,
i a partir d'aquí, doncs, bueno, nosaltres continuem, no?,
amb la nostra senda, no?,
de mantenir el diàleg, mantenir els acords, no?,
i sobretot avançar tot el que es pugui aportar,
però, evidentment, dintre del marc de la Constitució.
Aquest és el nostre límit, sempre ho han dit,
el compliment de la Constitució, no?,
i a partir d'aquí, doncs, bueno, es pot parlar de tot,
però insisteixo, sempre dintre de la Constitució
i del seu compliment.
Les càmetres del PSOE són clars i són evidents,
però sí que és veritat que no fa gaire des del PSOE,
es va dir que els catalans votaríem alguna cosa
un cop aquest procés de diàleg entre governs hagués acabat.
Ministre, votarem? Votarem alguna cosa?
Doncs, miri, jo, la veritat és que pronunciar-me
sobre hipòtesis que no estan establertes,
doncs, no ho faré.
Evidentment, doncs, es votarà sempre que hi hagi possibilitat
de fer una votació en base a un acord
que estigui respaldat per la Constitució.
Més enllà d'això, doncs, no hi ha possibilitat.
Per tant, jo crec que, al marge de vegades,
doncs, manifestacions que potser, doncs, bueno,
s'entenen en un context determinat,
doncs, jo insisteixo, no?, no es podrà votar
o deixar de votar qualsevol cosa que no estigui dintre
de la Constitució, no?, per tant, bueno,
és el nostre marc negociador, la Generalitat ho sap,
i podem avançar molt, podem avançar molt,
com, de fet, ho estem fent en els darrers anys.
És evident que tenim aquestes municipals a tocar
i que el PSC i Esquerra són rivals polítics,
si més no, per emportar-se bona part
d'aquestes victòries a molts municipis diferents,
i en aquest context és difícil veure la fotografia
també de noves reunions a la taula de diàleg.
Com va ser el conflicte polític? S'ha acabat
entre govern català i govern espanyol?
Bueno, jo crec que una situació de conflicte no n'hi ha,
en els termes que vam viure fa uns anys,
però jo crec que, evidentment,
doncs, com a institucions, com a governs,
hem de continuar sempre assaient-nos, parlant,
de política, d'inversions, d'actuacions,
i, per tant, doncs, mira, jo potser considero
que aquestes trobades s'han d'emmarcar més
en una relació normalitzada i ordinària
entre el govern d'Espanya i el govern de Catalunya,
però, evidentment, doncs, mira, jo crec que...
que no estem vivint aquesta situació de conflicte,
és evident, això, doncs, tots ho podem comprovar,
però, a partir d'aquí, doncs, mira,
nosaltres mantindrem tots els fòrus que siguin necessaris
per avançar en aquesta situació.
Per avançar en aquesta normalització
de les relacions entre Catalunya i Espanya.
Vaig acabant. Un parell de preguntes més,
perquè aprofitem que tenim la ministra de Transports
amb Raquel Sánchez, que, a més a més,
sabem que és l'ex-alcaldessa de Gavà,
i que, per tant, les rodalies les deu haver agafat unes quantes vegades.
Li vull preguntar quina nota li posa el servei de rodalies a Catalunya.
Posar-li nota, perquè, sobretot, qui ha de posar nota
són els usuaris i les usuaries,
que, de fet, malgrat les incidències,
i jo reconec que es produeixen incidències
a les rodalies a Catalunya,
com es produeixen a qualsevol nucli de cercanies
de la resta d'Espanya,
els usuaris, a les enquestes que tenim,
a les enquestes que fa la Generalitat de Catalunya
és evident que es produeixen incidències
i que aquestes generen molt d'impacte amb les persones
en el seu dia a dia que fan servir les rodalies
per anar a la feina, per anar a la universitat o als estudis,
però, mira, també deixar clar,
i això ens estem esforçant molt en explicar-ho,
hi ha incidències que es produeixen per fallos
i per qüestions tècniques,
però també es produeixen incidències amb una xarxa
en la qual estem realitzant moltes obres,
estem realitzant moltes inversions,
estem complint el pla de rodalies,
i això, a vegades, també limita la capacitat de resposta
davant de les incidències.
I això és el que s'està produint.
Per tant, el més important és...
hi ha una bona valoració, malgrat tot, dels usuaris i usuàries,
jo demano disculpes per les incidències,
però que també deixar clar,
i això és constatable amb les dades que expliquem molt sovint,
que s'està invertint a Catalunya rodalies
com mai s'havia invertit fins ara,
i que, per tant, la foto que tindrem de les rodalies
d'aquí un parell d'anys serà molt diferent,
i oferirem, segur, un excel·lent servei
als usuaris i a les usuàries.
Tot i així, Ferrocarrils de la Generalitat,
o el govern independentista, una de les reclamacions que fan,
ara només està foronat per Esquerra,
però sobretot des del sector de Junts reclamava
els Ferrocarrils de la Generalitat,
qui ho parés, Rodalies Renfe?
Podria oferir-hi un millor servei, si fos així,
li pregunto a la ministra, què és la responsable?
Doncs, miri, sincerament, jo ho dubto.
Jo ho dubto perquè és que, a més, la gestió de Ferrocarrils
no té res a veure amb la gestió de Rodalies.
Estem parlant d'una xarxa molt més gran,
una xarxa molt més complexa, una xarxa de la de Rodalies,
que transporta persones, que transporta mercaderies,
que transporta a mitja distància,
que també es suporta l'alta velocitat,
i, per tant, la gestió no té res a veure
amb la gestió i amb l'operativitat
de Ferrocarrils de la Generalitat.
I, per tant, miri, a mi em sembla una mica superficial
dir que això es gestionaria molt millor
des de Ferrocarrils de la Generalitat
i de la Generalitat de Catalunya.
No dic que pitjor, tampoc, però el fet
que canviés de gestió no és així.
Jo crec que Renfe i que Div
són operadors de la infraestructura i del servei
amb una capacitat i una experiència
que més exportem, perquè és veritat,
la nostra xarxa ferroviària és líder a nivell mundial
en alta velocitat, però també en Rodalies
i el nostre operador també, Renfe.
I, per tant, el que hem de fer és continuar invertint
en millorar el servei, però a vegades quan es parla
d'aquest traspass integral de les Rodalies...
Jo molt sovint pregunto, però què vol dir això
del traspass integral de les Rodalies?
Estem parlant de les vies, les vies no es poden cedir,
perquè són infraestructures generals de l'Estat.
De què estem parlant? Posem-nos d'acord
que la Generalitat ha d'assignar el contracte programa
perquè això és el que permet definir molt millor
el servei, la freqüència, els horaris, les tarifes,
i hem de començar per aquí.
Òbviament, la Generalitat no avança amb aquest sentit
i només parla la retòrica del traspass integral
perquè es gestionaria millor des d'aquí.
El que dic és que això no està acreditat, no és així.
I, per tant, la Generalitat ha d'assignar
que això no està acreditat, no és així,
i que el que hem de fer és fixar el contracte programa.
La Raquel Sánchez,
ministre de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana,
avui al suplement.
Moltes gràcies per atendre'ns, que tinguin molt bon dia.
Igualment, Roger, molt bon dia.
El suplement,
ben atents d'aquesta conversa amb la ministra Raquel Sánchez,
la Núria Martínez Ribot. Bon dia, Núria.
Bon dia. Com estàs, Núria? Molt bé, i vosaltres?
Fantàstics. Aquí amb el Josep Maria Martínez Ribot,
cronista parlamentari. Hola, Josep Maria.
Què tal? Bon dia. I també la Barboltas, editor, Eduard.
Bon dia. Núria, comença, va.
A veure, és que has tocat molts temes,
realment, i m'ha semblat moltes coses molt interessants,
tant el tema llei i habitatge com tots els altres temes.
Sí que em dona una sensació com tots els temes de Catalunya,
realment, és que no es volen mullar en general
i no es volen mullar ara davant de les eleccions,
per tant, fan aquests equilibris de, bueno, treuen pit,
amb el PP a Catalunya hi havia molts problemes,
ara amb nosaltres no n'hi ha i no es volen mullar,
però sense que el generi cap titular al Mundo
o a cap mitjà que tingui una tendència contra el govern.
Per tant, crec que en tema de Catalunya
i també en tema de Rodalies no s'acaben d'expressar.
M'ha semblat molt interessant la pregunta
de si ara que critic en tant que fer Rodalies
se'n vagi d'Espanya, doncs què passa amb totes aquelles empreses
que van fer el canvi de seu social?
Crec que les ha enganxat una mica a contrapeu
i tampoc s'ha volgut mullar,
és a dir, no vol que li generi cap problema,
tot i que ella és catalana i entenc que vol que tornin a Catalunya,
però no ha volgut que li generi absolutament cap titular en contra.
Tema llei i habitatge crec que sí que és un punt
que més endavant en parlarem més abastament.
És un tema que volen treure en pit
absolutament de cara de les eleccions,
perquè és un tema que preocupa moltíssim a la ciutadania
i per tant ha volgut presumir de tots aquests punts.
Per tant, m'ha semblat una entrevista interessant.
Albert. Sí, a veure.
Vaig a tots els temes que no són llei i habitatge,
perquè entenc que obriràs paquet de llei i habitatge.
A veure, diu que les vies no es poden traspassar.
Les vies a dif, per entendre'ns, no es pot traspassar a la Generalitat.
I en la mateixa línia, diu que qualsevol cosa
que es faci en Catalunya ha de ser dins del marc de la Constitució.
Com, si a mi m'agradaria saber on està escrit
que les vies no es poden traspassar,
i si està escrit en alguna llei,
m'agradaria saber què és el que impedeix canviar la llei.
I en el cas de la Constitució,
com a marc en el qual s'ha de fer qualsevol acord,
recordar-li a la ministra i als uients que dins de la Constitució
hi ha uns articles perfectament constitucionals,
que són els articles de la reforma de la Constitució.
Per tant, res no impedeix.
És a dir, canviar la Constitució, reformar la Constitució
per convertir Espanya en una república soviètica
és constitucional.
M'explico? Qualsevol cosa...
Segurament no consegura la majoria del Congrés.
Exacte. Per tant, el tema no és que sigui constitucional,
el tema és que hi hagi voluntat política per fer-ho,
perquè les lleis sempre ofereixen la via
per ser canviades, reformades i tal.
Per tant, aquest discurs del marc de la llei,
això no es pot fer perquè la llei no ho permet,
és un discurs ultraconservador.
És un discurs, a més a més, fal·las.
Les lleis les fan els polítics i, per tant,
també les canvien els polítics.
I ja està. El que cal preguntar als polítics
no és què diu la llei. Ja sabem llegir.
És vostè té la voluntat de canviar-la
per fer possible, per exemple, un acord amb Catalunya?
Josep Maria Martíregau. Doncs mira,
per parlar, com han fet els meus companys,
dels temes que envoltaven aquesta entrevista,
que troncalment era la llei d'habitatge,
que també tinc coses a explicar.
Li has preguntat si algun dia votarem.
Clar, la resposta, la Constitució o la Constitució...
Aquest votarem que li preguntava jo no era un referent d'un pactat.
No, votarem el que sigui. Un nou estatut,
quan el PSOE va començar aquesta taula de diàleg,
una de les voluntats era que si s'arribava a un acord,
que podia ser una reforma d'un estatut,
això sotmetria a votació amb els catalans.
Aleshores, com que tampoc hi ha un acord clar
entre govern català i govern espanyol,
s'ha deixat de parlar d'aquesta possible votació.
Sí, s'ha deixat de parlar completament i ara no està
en el primer punt del debat ni ciutadà ni polític
i la frase aquesta de les viesos són transferibles.
En fi, recordava que Quim Nadal va anunciar,
al primer tripartit, a Bombo i Plateret,
hem aconseguit, el que no ha aconseguit Pujol en molts anys,
que és la transferència de les rodalies.
Això era l'any 2003-2004.
Només s'ha de mirar a la biblioteca.
No, però votarem algun dia, si hi ha un canvi d'estatut,
perceptivament, això està regulat constitucionalment,
però és que he recordat...
Mira, l'any 2012-2013 es va constituir aquí a Catalunya
el Consell Assessor de la Transició Nacional,
que presidia Carles Viveu Pissunyer.
Hi havia Enoc Albertí, la Núria Bosch, el Germà Bel,
hi havia molts juristes, en Joan Vintró,
i van fer la seva feina, indiscreta,
i una de les coses que van anunciar en aquell moment
és que dins de la transició nacional,
és que dins del marc de la...
Ara sí que parlo de la votació suprema, no?
Dins del marc de la Constitució hi havia,
em sembla que hi eren cinc o sis possibilitats,
dins del marc de la Constitució, legals de votar,
de votar fins i tot la independència.
No cal dir si les rodalies o si una reforma estatutària.
I ara em recordava així de memòria tres o quatre.
Una era la reforma de la Constitució, que deia l'Eduard,
que era el moral de competències a la Generalitat,
per convocar un referèndum.
Això està constitucionalment contemplat.
L'article 92 parla que sigui el mateix govern de l'Estat
que convoqui un referèndum puntual en un lloc.
Això també és constitucionalment acceptat.
I, evidentment, com també deia l'Eduard,
la pròpia reforma de la Constitució, que és el més fàcil de tot.
O sigui que possibilitats sempre n'hi ha.
És possible que hi hagi un referèndum
de 10 anys o més i tot que la Constitució i la Constitució.
Però si la Constitució...
Diuen els catedràtics i els entesos amb dret públic.
És possible.
Per tant, en aquest sentit, continuem com sempre.
I reiterar això. Jo recordo, i he vist les vostres càrregues,
i també ho recordeu, com Quim Nadal,
l'any 2003-2004, anunciava a Bombo i Plateret,
ens han transferit rodalies.
I que hi hagi poc l'horari dels trens.
I que les queixes anessin dirigides a la Generalitat
i no només al Govern central.
Eduard Rinúria. Aquest immobilisme, a més, té un agraujant.
Immobilisme en relació al conflicte.
Hi ha un agraujant de narrativa, de discurs, que és quan diuen,
que ho ha dit la ministra,
que ara a Catalunya no hi ha conflicte.
És a dir, què necessiten?
Necessiten orquinaona en flames?
Necessiten un altre referèndum unilateral?
És a dir, el discurs de no cal, no cal ja parlar del tema,
perquè ja no hi ha conflicte?
És una manera de dir, si vostès volen,
que nosaltres tornem a seure a una taula
per negociar el futur de Catalunya
i el dret a votar els catalans,
aleshores vostès han de tornar a muntar un pollastre
com el del 2017.
És altament irresponsable, aquest missatge.
No sé si se n'adonen, del que estan dient per passiva,
quan diuen que ja no cal,
que la taula de diàleg ja no té més recorregut,
ja no cal tornar-la a reunir, perquè a Catalunya ja no hi ha conflicte.
Núria.
Bueno, jo penso que és més aviat
que ells veuen les enquestes
i veuen l'estat d'opinió de la ciutadania
i diuen ara mateix això és un incendi,
diguéssim que no cal que toquem.
No només això, sinó que els catalans també compren aquest relat,
perquè a les enquestes el PSC està bastant disparat.
Efectivament.
Per tant, veuen que es posen ells la medalla
que amb el PP hi havia un incendi,
com que nosaltres sí que hem fet coses,
és com ho veuen ells i elles,
ja això ja està apagat,
per tant, sí que fem taula de diàleg,
aquí fem certes concessions,
perquè és el que ara, la lectura que fan ells,
és el que reclama la ciutadania,
per tant, no cal que fem altres tipus de política,
perquè no és el que ara mateix la ciutadania reclama,
és el marc que ells veuen,
que jo veig que Eduard no és que sigui un altre...
no és com si fos 2017 i, per tant,
necessiten un altre tipus de política,
sinó que ells diuen mira, saps què,
com que ara això no se'n reclama,
tirem pilotes fora i ja està.
És el que estic dient,
és a dir, la voluntat política,
el PSC i el PSOE són partits immobilistes
en la qüestió catalana,
i, per tant, el que estan dient,
de vegades ho estan dient per passiva,
és que si no se'ls hi punxa el cul,
doncs no es mouran,
però això en la qüestió catalana hi ha tot,
també en la de l'habitatge,
és a dir, aquesta llei no existiria,
i tothom ho sap,
si el PSOE no tingués un govern de coalició amb Podemos,
fent pressió des de dins del govern
i una necessitat dels vots d'Esquerra i Bildu
fent des del congrés, diguem-ne.
El PSOE és un partit immobilista
per definició.
El PSOE, diguéssim, sol no es mou,
se l'ha d'empenyar a fer les coses.
En qualsevol cas, el que deia Roger,
que els catalans compren el relat
perquè potser serà una part dels catalans,
sí, sí.
A veure, recorda't que qui va guanyar
les eleccions el 2021,
perdó, el 2017...
Ara de quines parles?
Les últimes a Catalunya
les va guanyar el PSC amb vots?
No, dic les de després dels fets d'octubre,
el 21 de desembre del 2017.
Ciutadans, vols dir? Ciutadans?
Sí, es va guanyar. Però el que compta...
En 36 diputats, crec. Exacte.
El que compta és si hi ha majoria absoluta
independentista o no,
i avui en dia, al Parlament,
hi ha la quarta majoria absoluta
independentista consecutiva.
Per tant, la voluntat dels catalans
em sembla que, diguéssim,
està bastant acreditada, almenys
la conformació de la voluntat política
dels catalans dels darrers 10 anys
està bastant acreditada.
I continua havent-hi al Parlament vigent
una majoria absoluta, encara que no sigui operativa
políticament, diguéssim,
com a representació de la voluntat popular
i és la majoria absoluta independentista.
En aquestes eleccions, Simper Mareu,
per afegir molt breu, en aquestes eleccions
que comentàveu ara, que va guanyar Ciutadans,
va encarnar el JxN.
Va canalitzar tots els bons contraris
i això, amb la davallada del PP,
va suposar aquesta victòria pírica
perquè la majoria independentista
continuava sent clara.
És un debat que hem fet-se tantes vegades.
No vull obrir de la raó.
El 2017, no cal.
Aleshores, passen tres minuts de dos quarts de deu
sobre la llei de l'habitatge.
I lligant-ho també
perquè una de les coses
que destaquen avui els diaris
i també la ministra ho recordava,
és que és la primera llei espanyola d'habitatge.
Què passa? Que a Catalunya en teníem una
i, de fet, aquesta que s'ha aprovat
s'assembla bastant a la llei catalana de l'habitatge.
Aquesta llei catalana estava sospesa,
però un dels acords d'aquesta llei espanyola
és que habilitarà
també aquesta llei catalana d'habitatge
que, recordem-ho, estava recorreguda
al Tribunal Constitucional.
Què diu aquesta llei, que ho hem anat repetint
i ho vam dir ahir al migdia
i també ho hem recordat.
Límit d'un 3% en les pujades de tots els lloguers al 2024.
Aquest mateix any, 2023, és d'un 2%.
A partir del 2025,
la pujada dels lloguers no estarà vinculada
directament a l'IPC a la inflació,
sinó que es farà a través d'un nou índex
que no serà ben bé aquest IPC
i que mai podrà ser superior a l'IPC.
Catalunya podrà rebaixar la condició
de gran propietari de 10 a 5 immobles.
Què vol dir? Que si una persona
té 5 pisets, com ens deia aquell oïd
de la setmana tragica un dia,
serà...
Tinc 7 pisets, deia el de la setmana tragica.
Serà considerat, amb 5 pisets,
ja gran propietari.
Cosa que està bé,
perquè tenir 5 pisets, segurament,
tens la vida una mica arregladeta.
Catalunya, o sigui, les comunitats,
però Catalunya podrà definir les àrees més tenses
quan el cost de la hipoteca o lloguer
superi un 30% de la renda mitjana de llars.
Això passa amb diverses ciutats catalanes.
La principal, sens dubte, segurament,
és Barcelona.
Les despeses i els honoraris de les immobilières
aniran sempre a càrrec del propietari.
Home, això és molt interessant,
perquè fins ara qui es menjava aquesta despesa,
que era un mes extra, sempre era el llogater.
I, atenció, es prohibeixen
per llegir els desnonaments sense data i hora,
quan ara els Mossos d'Esquadra es podien presentar
en una casa que tenia un ordre de desnonament
i, sense previ avís, vosaltres us aneu fora.
Això ara ja no podrà passar.
Malgrat tot això,
molta gent continua arrufant el nas.
Per exemple, què diuen els afectats
de la plataforma de hipoteques i els sindicats de llogaters?
Doncs que tot això és insuficient.
I els propietaris, perquè avui agafaves el mundo,
i semblava que aquesta llei era un atac als propietaris,
diuen que,
tampoc ho veuen clar del tot,
primer perquè, segurament, perden alguns privilegis,
per començar,
hauran de pagar les immobilières
aquest més extra que et demanen,
que normalment s'han fet a càrrec el llogater,
i després, perquè consideren que els principals prejudicats
seran els que busquin un nou contracte de lloguer a partir d'ara.
Qui comença?
Jo dubto i moltes hores, sindicats.
Vinga.
És que és un tema...
L'altra vegada que també hem fet artúlia d'això,
penso que és un tema que ens incendia molt a tots,
perquè és una autèntica vergonya.
Jo penso que sí que és un tema que ens incendia molt a tots,
perquè és una autèntica vergonya.
És una autèntica vergonya.
Jo penso que sí que és un pas endavant
i que és molt important que, per fi, Espanya tingui...
faci ja el primer pas per tenir una llei d'habitatge.
faci ja el primer pas per tenir una llei d'habitatge.
És importantíssim.
Estàvem molt desprotegits i desprotegides.
La Constitució recull que tinguem aquest dret a l'habitatge digne,
i això no estava passant.
Per tant, crec que sí que és un pas endavant,
que no hem de menysprear,
perquè, com bé et comentaves, aquestes mesures positives hi són,
i estem una mica més protegits.
Ara bé, veurem com acaba sent aquesta llei,
ara bé, veurem com acaba sent aquesta llei,
i veurem si s'acaben introduint aquestes modificacions
i veurem si s'acaben introduint aquestes modificacions
que demana, per exemple, l'alcaldessa Ada Colau,
que diu que ens eliminin els lloguers de temporada.
que diu que ens eliminin els lloguers de temporada.
Això també és una de les demandes
que fan des del sindicat de lloguateres.
Per tant, sí que hi ha serrells,
i es pot definir molt millor del que s'està fent fins ara,
però crec que sí que és important
que celebrem aquests avenços.
Dit això, tu comentaves en tot moment,
perquè és Catalunya Ràdio, que a Catalunya es podrà fer tal, tal.
perquè és Catalunya Ràdio, que a Catalunya es podrà fer tal, tal.
Problema, jo visc a Madrid, i què farà Iussó?
Tot el contrari.
Llavors, que es respectin les competències
de les comunitats autònomes, evidentment, és molt important,
però aquesta llei, les comunitats del PP,
i han dit que, bé, que veure què faran.
Per tant, jo, com a ciutadana de la comunitat de Madrid,
per tant, jo, com a ciutadana de la comunitat de Madrid,
probablement estigui més desprotegida
que els ciutadans que viuen a Catalunya.
En tot cas, ho veig un avenç i un primer pas per caminar
En tot cas, ho veig un avenç i un primer pas per caminar
cap a una major protecció cap als llogaters,
que al final som la gran majoria
i actualment vivim en una estafa, llegir avui el país,
i actualment vivim en una estafa, llegir avui el país,
que Barcelona va tancar l'any
amb un lloguer mitjà de 1.077 euros,
que són 3 euros menys que el que és el salari mínim.
que són 3 euros menys que el que és el salari mínim.
La ciutat més cara de tot l'Estat.
1.077 euros el lloguer menys... O sigui, és una barbaritat
i no pot ser que les ciutats no hi puguin viure.
i no pot ser que les ciutats no hi puguin viure.
Sí, llavors s'entén això que expulsen Barcelona
Sí, llavors s'entén això que expulsen Barcelona
i les grans ciutats estan expulsant els seus ciutadans,
i les grans ciutats estan expulsant els seus ciutadans,
especialment els joves, perquè és molt difícil
l'accés a la vivenda sigui de propietat,
ni parlar-ne, ni la de lloguer.
Però, a veure, aquí això, els preus van anar a augmentar moltíssim
després de la crisi financera de l'any 2008,
que va durar fins al 2012-2013-2014,
i llavors la poca fiabilitat de la ciutat
i la poca fiabilitat de la sorvència dels bancs
va fer que molta gent amb diners,
molts o pocs,
invertissin comprant pisos per llogar-los
i per treure uns rèdits,
i això va implicar l'encariment de la vivenda.
i això va implicar l'encariment de la vivenda.
i això va implicar l'encariment de la vivenda.
Però és que aquí, llavors, veiem que...
Així és com hi ha, i després, si voleu, hi ha...
tinc diversos exemples de diversos pisos europeus
i ciutats que fan coses
que regulen molt millor
el mercat,
però aquí l'únic que s'ha fet
és, de tant en tant, algun govern
que ha donat una subvenció
de 200 euros pels joves perquè es busquin un pis.
Home, amb 200 euros, quin pis s'ha de buscar
ni un jove ni un jovelat?
És gairebé ridícul.
Jo crec que cal un gran pacte d'estat
per una cosa d'aquestes, perquè Espanya porta
molts anys en derreriment.
I mira, és molt fàcil comprar.
En relació al PIB,
en relació al PIB, Espanya
destina 1%,
això és un informe del Parlament Europeu
que hi vaig estar mirant,
1% del PIB a fomentar política de vivenda
dintre dels estats de la Unió Europea.
Els tres últims d'Europa
són Portugal, Grècia i Espanya.
Per sota del 1% del PIB.
Aleshores veus altres països
que estan al 3-4% del PIB,
Suècia, països baixos,
altres que estan entre u i 2,
França, Dinamarca, Òstria
i Bèlgica més d'un 1%.
O sigui, a la cua d'Europa,
a la cua d'Europa, amb inversió pública,
Portugal, Grècia i Espanya.
I això no s'arregla d'un dia per l'altre.
És molt difícil d'arreglar, per què?
Perquè les eleccions, a totes les administracions,
a totes, la local, l'autoròmica i la general,
normalment són 4 anys
i és difícil trobar un partit,
aquí no hi ha
experiència
ni de coalició.
El primer govern de coalició
que tenim a l'estat, a la història,
mira els merders i els llius que té.
No hi ha aquesta cultura de la coalició i del pacte.
Aleshores veiem que els partits que tenen
un poder, municipal, autonòmic
o general,
tenen 4 anys per davant.
Amb 4 anys no se soluciona el tema de la vivenda.
És impossible. I si no hi ha un gran pacte
amb l'oposició que diguis
governi jo o governis tu, seguirem aquesta política,
i aquesta política no es pot tirar endavant.
No es pot tirar endavant per què?
Perquè les polítiques d'habitatge necessiten
molta inversió.
I aleshores s'ha de treure,
aquesta inversió s'ha de treure d'altres partides
que tenien determinada inversió i que ha de baixar
per portar-la aquí. I els resultats no són
dintre dels 4 anys, perquè els resultats
s'ha de comprar terreny, s'ha de fer expropiació forçosa,
l'obra pública dura moltíssim.
En 4 anys encara no s'hauran vist
els primers resultats.
A la prevenció no hi ha ningú que vulgui entomar
ningú políticament parlant,
que vulgui entomar aquest desgast polític,
que a la llarga seria beneficis per a la societat,
però a curt termini no li serviria
per guanyar les properes eleccions.
Dos petits exemples, molt ràpids per acabar.
A Viena, per exemple, el 78%
dels pisos
són de lloguer públics o privats.
Els preus els fixa l'Ajuntament.
Això no costa diners, això no costa diners
a l'administració. L'Ajuntament és qui fixa els preus.
Seguim uns paràmetres segons el barri,
segons l'estat del pis,
segons la comunicació de transport públic
que tingui l'àrea aquesta o l'antiguitat de la vivenda.
Això no costa diners
i això és un dinamitzador interessant.
I l'últim exemple.
Dinamarca, que té un 20% de vivenda pública,
això és més de mig milió de pisos,
doncs aquí fan 3 merems
i també són les administracions
les que marquen el preu final.
Segons si és per joves, per famílies
o per gent gran. Hi ha mesures que no costen diners
i que es podrien aplicar perquè s'estan aplicant
a altres països de la Unió Europea i aquí no es fa.
Aquí es dona com a màxim una subpensió
de 150 o 200 euros als joves per accés a la vivenda.
Albert, jo el que celebro d'aquesta llei,
més enllà del contingut,
que clarament és un avenç,
insuficient però és un avenç, el que celebro
és que per fi hi ha partida.
La imatge que em venia al cap quan vaig veure
la notícia de l'acord
era la dels concursos de gossos d'atura.
Saps que hi ha el ramat d'ovelles?
Fins ara el ramat d'ovelles, diguem-ne,
que és el mercat immobiliari,
l'estava allà pasturant tot sol.
Ara, per fi, el gos
comença a intentar portar
el mercat immobiliari cap a dins del tancat.
Què farà el mercat immobiliari?
Òbviament el mateix que fan les ovelles,
que és que quan el gos ataca per un costat
se n'anien per l'altre.
La llei ofereix un forat claríssim,
que és el tema del lloguer de temporada.
El mercat immobiliari ha de portar el seu pis
cap al lloguer de temporada
per escapar de la llei.
I aleshores caldrà que el gos
se'n vagi cap a aquell costat
per anar conduint el ramat d'ovelles
cap a dins del tancat.
Per tant, jo crec que aquest és un procés llarg,
serà un procés llarg,
serà un procés d'estirar i arronsar.
Serà un procés que necessitarà de moltíssima voluntat política
i no serà el PSOE qui la tindrà,
aquesta voluntat política,
però que val molt la pena
insistir en aquest camí
perquè al cap d'uns anys
realment el mercat immobiliari
a Catalunya i també a Espanya
estigui controlat
i deixin de produir-se aquests abusos
i que els nostres fills
puguin viure a la seva ciutat,
en els seus barris, si volen,
a preus dignes i que no hagin de marxar,
que no siguin expulsats i que les nostres ciutats
no estiguin pensades ni pels nòmades digitals
sinó que les nostres ciutats estiguin pensades
pels seus ciutadans.
M'ha agradat molt el concepte nòmades digitals.
Sí, això dels nòmades digitals.
Els que tele treballen, no?
Els que venen a treballar
6 mesos a Barcelona.
Són els que poden pagar el lloguer.
Exacte, perquè els hi ve de gust.
I perquè tenen sous de l'estranger que potser són més alts.
Efectivament.
Un minut per arribar a tres quarts del matí.
Un moment, que he de fer una pausa.
Vosaltres que sou gent que de tant en tant
es pot...
homenatjar
amb un petit caperit
o un gran àpat.
Havíeu anat mai al Bulli?
No, jo tampoc.
Per edat, no sé si tu hi has anat, Roger, però...
Jo no, però ara al voltes ens explicarà
què tal l'experiència.
Perquè avui Ferran Adrià torna a ser notícia.
Va ser sensacional.
Jo en tinc un record increïble.
És a dir, vaig sortir...
Pagues molt, però vaig sortir clarament
amb la sensació que havia tingut
una experiència que no tornaria a tenir mai més a la vida,
probablement gastronòmicament parlant,
i que valia la pena haver pagat aquells diners
i haver estalviat el que havia estat.
I vaig anar, que era bastant més jove que ara,
i vaig haver de fer, diguéssim, un procés d'estalvi.
Vaig demanar la taula amb molts mesos d'anticipació,
etcètera,
i la veritat és que, en fi, me valdra molt la pena.
Te'n recordes, eh, de l'àpat?
Absolutament, me'n recordo. I, a més a més, me'n recordo.
Jo tinc al·lèrgies, i era la primera vegada
que en un formulari de reserva
se'm preguntava
sobre les al·lèrgies.
A mi no m'havia passat mai això en un restaurant,
però el tipus de restaurant que jo anava no feia aquestes coses.
I aleshores...
Ara això és molt habitual.
Sí, sí, ara és absolutament habitual, però en aquell moment no.
Estic parlant de probablement, potser fa vint anys, eh, d'això.
I aleshores,
quan vaig arribar, quan vam arribar,
de seguida vam preguntar que qui era l'Eduard,
i que era jo el de la taula,
qui era el de les al·lèrgies,
i el Ferran t'ha canviat el menú per tu,
eh, vuit plats han canviat,
diguem-ne, no?, dels vint-i-pico que hi havia.
I em vaig sentir, realment,
com si fos la reina d'Anglaterra, no?
Això no m'havia passat absolutament mai.
No, no, gran, gran record.
La notícia que avui us explicàvem
és que el bullet tornat a obrir les portes
ha convertit en un museu
amb el nom de Bulli 1946.
Bé, obrirà el dia 15 de juny, eh?
I Ferran Adrià,
o sigui que seria un museu, ja ho sabíem,
però el nou concepte que Ferran Adrià
ha avançat a Catalunya Ràdio el restaurant
que anivel a Berlín,
que podrem sentir demà a partir de la una del migdia,
diu això.
Menjar coneixement es tracta
de lo que volem que la gent faci aquí, no?,
de menjar tot
el que ha sigut el bulli,
ha sigut el bulli
i veurà tot, les tècniques,
els conceptes, els estils,
moltes, moltes coses
que li faran veure
el bulli d'una altra manera.
Aquesta setmana... Per què reieu?
No, no, no, sí.
El Bulli 1946 estarà obert des del 15 de juny
fins al 16 de setembre
i la resta de l'any l'espai es transformarà
en el Bulli DNA.
Si no es fa d'alimentació i difusió dels continguts
que desenvoluparan diferents equips multidisciplinaris,
l'entrada al museu costa 27 euros.
És sensacional perquè a Ferran Adrià
el servei li va una altra velocitat que la nostra
i jo he tingut l'oportunitat d'entrevistar-lo alguna vegada
i realment és...
Ell t'ha tornat tres vegades.
Hi ha genis que en realitat no són genis,
sinó que en canta manianes.
Aquest no és un canta manianes, aquest és un geni.
I el que passa és que a vegades,
que és un personatge tan fascinant
que la imitació, és a dir,
el Xavi Espinosa que ens el fa al Dominical
és extraordinària.
Pots recuperar?
Jo crec que tenim algun moment del Xavi Espinosa
aquí a Ferran Adrià
perquè és que compares l'un amb l'altre.
Què volies dir?
No, no, que aquesta setmana el tema de la gastronomia
ha tornat al primer pla
i feia temps que tanta, tanta prestència no tenia.
Una, per un fet luctuós
que el popular cuiner Juanito
del famós Pinotxo de la Bogeria,
doncs ha mort.
I l'altra, per la reaparició
moltes vegades anunciada,
però ara sí per ell mateix i confirmada
de Ferran Adrià.
I també fa molt poquet hem vingut l'altra bona notícia gastronòmica
que és que el petit del German Roca
torna a parlar amb normalitat.
Per cert, jo no vaig poder anar
al bulli perquè ho anava deixant
i quan van dir d'aquí un any s'acaba
ja seria impossible aconseguir taula.
Sí que vaig gaudir una nit
al celler de Can Roca
i també l'experiència, això que expliques tu,
doncs la vaig tenir.
El Ferran Adrià del Dominical
interpretat pel Xavi Espinosa.
Els caberets no me n'importen
per al restaurador.
No me n'importen com el xef.
Si no n'hi ha en deu,
deu ser perquè els empresaris
els paguen malament.
Saps qui pagava molt bé els caberets?
Qui pagava molt bé els caberets?
El meu germà. I per això he tancat 300 restaurants.
Bé, demà més Dominical
on segur que intervindrà el Ferran Adrià,
el del Xavi Espinosa.
Fem una pausa i atenció,
perquè Ràdio Mollet avançava
en una notícia que ens ha fascinat
i hem localitzat el dentista i és que
sabeu que fa pocs dies explicàvem que el Quentin Tarantino
va visitar Barcelona, va tenir una urgència mèdica
i on va anar?
A un dentista, un diumenge de Mollet del Vallès.
Ara el saludem.
Saludem el dentista, no el Quentin Tarantino.
Tampoc vull enganyar l'audiència.
Vols estudiar una enginyeria?
Aleus, l'escola d'enginyeria salaciana,
t'oferim graus en automoció, electrònica, energia,
renovables, mecànica i organització industrial.
T'acompanyem amb el nostre model educatiu
engineering by doing,
grups reduïts amb atenció personalitzada,
laboratoris, pràctiques en empresa
i un programa de beques al teu abast.
Participa en la sessió informativa del 19 d'abril.
www.eus.cat
A Hyundai et portem
del cotxe més venut a Espanya
a la tecnologia més innovadora
perquè tens un Hyundai Toxon híbrid endullable
amb etiqueta zero
per 331 euros al mes
amb el nostre rènting a particulars tot inclòs.
Més informació a Hyundai.es
Emma Villarassau i Daphnis Balduz
tornen a la Villarroel amb l'Horeneta de Guillem Clua
i amb direcció de Josep Maria Mestres.
Magnífica, brillant, magistral,
amb més de 40.000 espectadors,
l'Horeneta ha estat premiada i aclamada
a ciutats com París, Londres i Nova York.
L'Horeneta torna el 6 d'abril a la Villarroel,
temporada limitada.
Compra les entrades a la Villarroel.cat
i regala teatre.cat.
A hipercor i supermercat al Cort Inglès
tens sempre ofertes increïbles.
A l'ex salvatge Scray pesa de 2 a 4 quilos
per només 11,95 euros al quilo.
I, a més, moltíssims productes
amb un 50% de desconta en la segona meitat.
A hipercor i supermercat al Cort Inglès.
A la botiga web o app.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
La notícia.
9.51, l'Eduard Voltres, dels Josep Maria Martí Rigaú
i el cronista parlamentari
i la Núria Martínez Ribot.
La notícia...
és que a Cuanta Internatina ho ha anat el dentista,
però ho ha fet a Catalunya.
Aleshores, la setmana passada,
en plena Setmana Santa i amb festiu,
hi va haver vacances,
i els dentistes normalment poden fer vacances
perquè se'ls poden pagar.
Just abans de fer la conferència que tenia
per a vista al Teatre Coliseum de Barcelona,
el Cuanta Internatino va tenir una urgència
i va haver d'anar un dentista a Mollet del Vallès
i avançaven els companys de ràdio Mollet
que el Víctor Serra va ser la persona que el va atendre.
Víctor, bon dia.
Hola, bon dia.
Has tocat la boca de Cuanta Internatino.
Correcte, sí.
Tu no estaves de vacances, Víctor?
Sí, sí, però m'estaven per casa.
Estaven per casa perquè hi era la hora de la clínica,
i...
i clar, s'ha d'atendre.
Un pacient així s'ha d'atendre, bueno, un pacient així
i un no així.
I a l'hotel saps que s'ha d'atendre.
Com va anar? Qui et va trucar? Et va trucar l'hotel?
Sí, l'hotel, el dia abans, al vespre.
I què et va dir?
Que havia arribat allà, una persona de confiança meva,
i que necessitava
un dentista que venís a la clínica pel senyor Tarantino.
I què va reaccionar a tu?
Ui, sobtat.
Li vaig dir a la dona, li dic, va, va,
dic, no pot ser.
I vaig començar a fer trucades per les infermeres
perquè estaven de vacances,
i ho vam organitzar tot per el diumenge,
al matí, 9 i mitja.
Puc preguntar-te quin problema tenia
Cuanta Internatino?
No, no, no.
Jo soc com un mossèn, en aquest sentit.
Tenim el secret professional.
No, no.
Vull dir que no sabem si és una cària o un empàs el que passa.
No, no.
I com va ser l'arribada de Quentin Tarantino?
Però una mica xou.
Perquè no està acostumat a aquestes coses, no?
I entrar a la clínica, primer,
el de seguretat,
s'ha de posar la mà, com diràs, top.
I va revisar la clínica
i després va fer entrar el Quentin.
I a la secretària.
I molt bé, vam estar una estona
i després ja va poder anar a Barcelona
perquè tenia un col·lissegur.
Què et va dir el Quentin?
Ah, bueno,
moltes gràcies per haver vingut a la clínica
i ens va convidar a l'event.
Va acabar molt de temps,
va sortir amb una rialla
i ens va convidar a l'event de la terra.
I vas anar?
No.
T'agrada Quentin Tarantino?
I les teves pel·lis?
Totes.
Alguna de preferida?
Reservoir Dogs.
Reservoir Dogs.
A mi hi ha una cosa que em molesta molt,
quan vaig al dentista,
que és que tu estàs amb la boca oberta
inoperativament per poder parlar
i el dentista et fa preguntes.
Un clàssic que dic,
bueno, pot preguntar el que vulguis,
però jo ara no et respondré.
Tu ets d'aquesta mena de dentistes?
I com va reaccionar el Quentin Tarantino,
si és que vas practicar una mica?
Sí, sí, però és més car per distreure.
Ho fas, saps?
Sí, sí, bueno,
per amenaçar la jornada,
perquè no sigui tens.
No és agradable venir-vos a veure, no és agradable.
A ningú li agrada, ni a nosaltres, saps?
Però bueno, tots som pacients.
Tard o d'hora tots passem per vicaria, saps?
Us vau fer una foto, no?
Sí, sí, sí, sí, va accedir al problema.
La penjareu a la consulta?
No ho sé encara,
perquè això és tot molt lou.
Jo no m'esperava que hi hagués aquest arrelou.
No ho sé, encara no sé què farem.
A veure, continuar treballant i això.
La meva pregunta és,
per què tu i per què Mollet?
Perquè el Quentin Tarantino era a Barcelona, no?
I potser hagués estat més fàcil
trobar un dentista a la capital,
o potser és que coneixies algú de l'hotel i mira.
Sí, coneixia algú de l'hotel.
I em va trucar directament a mi.
I cap problema.
Sí, sí, vam fer coses que es fan.
De debò.
Víctor Serra, escolta, moltes gràcies.
El doctor que va treballar
i de valent també en plena setmana.
Santa, una abraçada ben forta.
Gràcies, Lluís.
I no ens feu parlar, sisplau, quan estem allà amb la boca oberta.
Ah, vale, ho entendrem.
Molt bé, una abraçada.
Una abraçada.
Gràcies.
Quatre minuts per arribar a les deu del matí.
Us fa pànic anar al dentista?
No, pànic no, però no és agradable.
Ell va tenir sort del Víctor
que no va acabar la cosa com una pel·li del Tarantino.
Oh, és veritat, cert.
Jo he patit molt en els dentistes
i de tant en tant en trobo algun, com ara,
que no em fa mal i que li tinc confiança
i fantàstic.
Però com que us he viscut i he viatjat molt,
he vist a l'estranger com li va passar el guant d'un Tarantino.
Mira, perquè va tenir la sort de trobar-se el doctor Víctor Cerra, però...
Sí, sí.
M'agrada molt la definició que és un noi molt normal, eh, en Tarantino.
És un noi normal.
No ens preguntarà...
Roger, ens preguntaràs qui és la pel·lícula favorita?
Tu que ets un gran cinèfil.
Los odiosos ocho, m'agrada molt Western i sí.
És en bé que Tarantino és un...
Va dir que faria deu pel·lícules i prou, però...
En porta nou.
Sí, però veurem si...
La paraula sempre és la paraula, no?,
perquè segur que li demanen que continuï filmant.
En porta nou, ja ho veurem.
Moltes gràcies a tots tres per haver-nos acompanyat.
Molt bon dissabte, descanseu.
Eduard Volta, Josep Maria Martirgau i Núria Martínez Ribot.
Una abraçada ben forta.
Petitíssima pausa i la Maica Navarro de seguida. Fins ara.
El suplement.
Amb Roger escapa.
Aquest pel carrer Mallorca, aquest a Ribau, aquest a Còrsega.
Ei, però qui és tot aquest escàndol?
Ara fem el lliurament express i en 72 hores
Quins crocs!
Renova casa teva amb sofàs, butaques, matalassos, decoració
i tot el que necessitis per omplir la teva vida de disseny.
Et mereixes aquest sofà, aquest matalàs, aquesta llar.
Galeries del Tresillo.
Gerard Romero.
Serà ben petit, somiava en ser periodista esportiu.
Tenia el favor i el suport de milers d'aficionats
i aquí em teniu, però no estic sol.
Un equip jove m'acompanya i em permet arribar a tot arreu.
Però i elles?
Elles sí que tenen mèdia.
Dia a dia, mil professionals en una de sola.
Les infermeres.
Infermeres? Infermeres.
Barcelona Respira Cursa i Solidaritat.
10 quilòmetres excepcionals,
des de Vinguda Diagonal fins a Plaça Catalunyà.
Inscriu-t'hi gratuïtament a la web cursalcortinglés.cat
fins al 30 d'abril.
Siga solidari i corre amb la samarreta i la polsera
de la Fundació Pasqual Maragall per un futur sense el Zeimar.
El diumenge 7 de maig a les 9 del matí,
Barcelona Respira Cursa.
Ets una persona gran? T'agrada divertir-te?
Vols estar ben informat?
Fira Gran és la teva fira on podràs gaudir
de més de 400 activitats gratuïtes.
Fira Gran, del 26 al 28 d'abril, a la farga de l'Hospitalet.
El Saló de la gent gran de Catalunya.
Més informació a firagran.com.
Europea en l'emà en sèrie
és el circuit de Barcelona-Catalunya
el 22 i 23 d'abril.
Curses de resistència de prototips i GTs,
accés al Pado, Calagarella i el Pitlane
a partir de 10 euros.
A circuitcat.com.
Benvinguts als vuit dies d'or del Cort Inglès.
Només fins al 23 d'abril
tens més de 600 marques amb fins a un 30% de descompte.
Totes les teves marques preferides de moda,
llençeries, sabateria, accessoris,
esports, bellesa, llarg...
Entra ara als vuit dies d'or del Cort Inglès
a la botiga Webia.
Dilluns 17 d'abril,
la tarda de Catalunya Ràdio
en directe vés a l'Observatori del Mas de Coloma Targa
per celebrar els 125 anys de Borges.
Vindrà la de parellada, parlarem d'eufòria,
amb l'Aida Fita,
sortirem de ruta amb l'Edgar Fornós,
farem l'última i marxem amb en Bialdorant
i també seran amb Pau Torres i en Fran Domènech.
Ui, amb aquests dos ja hem begut oli.
Que vingui també el McClary, i així els se'n desapareix a tu.
Aquest dilluns 17 d'abril,
la tarda de Catalunya Ràdio
en directe vés a Mas de Coloma Targa.
A partir de les 3 de la tarda, amb Elisenda Carod.
Per cert, tots els que vingueu a veure'ns en directe
us endureu un lot de productes Borges, tots.
Si està bé, a Targa, eh?
Si està bé, a la tarda.
Amb el suport de Borges.
Tot a punt per fer-te sentir
com a casa.
Benvinguda, benvingut.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.