És l'hora de posar ordre al més destacat d'aquest diumenge, Neus Bonet, bon dia de nou.
Bon dia, el PP fa avui la primera mobilització contra l'amnistia, ara ho estava explicant
a la tertúlia, ho farà al centre de Madrid i amb els expresidents Aznar i Rajoy i amb
tota la plana major del partit.
L'acte d'avui pretén escenificar un tancament de files al voltant d'Alberto Núñez
Feijó només 48 hores abans del debat d'investidura, que té molt poques opcions a tirar endavant.
Un dels que participarà en aquesta protesta és el líder dels populars a l'Ajuntament
de Barcelona en una entrevista aquí.
El suplement de Catalunya Ràdio, Danel Sirera, ha deixat clar que el PP no estan converses
amb diputats socialistes perquè facilitin la investidura de Feijó.
No, no, no, que jo sàpiga, no, cadascú ha d'actuar amb consciència, cadascú es presenta
per la senscripció que es presenta, cadascú ha fet unes promeses i uns compromisos electorals
i per tant, cadascú li correspon saber si quan tornin a la seva província, quan tornin
a la seva ciutat, poden mirar la cara als electors.
I encara sobre l'amnistia, l'exconseller de cultura Lluís Puig entendria que una
futura llei d'amnistia inclogués també els policies que van carregar contra els votants
de l'1 d'octubre.
Ho diu avui en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies.
Si amb aquesta definició de tipologia hi entren els policies o no, doncs ells sabran,
a mi no m'amoïna pas gaire.
En aquests maneres, puc diferenciar un cop de bordre de la policia amb haver arrencat
unes escombraries o cremat un contenidor del carrer, no ho sé.
Tothom que estigui acusat de desordres públiques al carrer, hora d'entrar-hi, ens agradi
més o menys, m'imagino.
L'alcalde de Barcelona, Joan Macollboni, vol prioritzar un acord de govern amb Barcelona
en Comú i Esquerra Republicana, tot i que no tanca la porta a acabar governant amb Junts
si fracassa l'opció del tripartit, i ho diu avui en aquest cas en una entrevista al diari
La Vanguardia.
En primera instància, la meva voluntat és articular aquesta majoria progressista i en
cap cas excloure l'altre gran partit, que és Junts, sigui per garantir la governabilitat,
l'estabilitat o per arribar a grans acords.
Per nosaltres no quedarà.
Sebastià Coma és un dels condemnats pels segrets de Mariangels Feliu, la farmacèutica
Apunta a un nou implicat en el cas, que diu que no ha estat deletat mai ni ha anat a
la presó.
Com es assegura que és la persona que el va implicar en el segrest però que el dia que
l'havien segrestat no hi era?
30 anys després del cas, com es ho explica avui al diari Ara.
Amb bastanta confiança, havíem fumat porros junts a casa seu, ho havíem acompanyat a treballar
i bueno, vull dir que hi havia una confiança, per deixar-li les claus de cotxe, hi ha d'haver
una amistat ferma.
Dius que el dia del segrest no el vas veure?
Exacte.
La segona nit a les festes de la Mercè Barcelona acaben 3 persones ferides per diversos apunyalaments
a l'avinguda Icària, a prop de la zona de concerts del Bogotill, segons han confirmat
fons del sistema d'emergències mèdiques a Catalunya Ràdio.
Els ferits són 3 homes d'entre 20 i 30 anys, un dels quals han estat greu i traslladat
a l'Hospital del Mar.
Els fets haurien passat al voltant de les 4 de la matinada d'avui.
Els Mossos mantenen la investigació oberta la nit anterior, recordem-ho, la de divendres,
que va acabar sense incidents remarcables, tot i que la policia va detenir 16 persones
segons la Guàrdia Urbana.
10 i 3 minuts d'actualitat esportiva, Albert Benet, bon dia.
Bon dia.
El Barça és líder provisional de la Lliga de Futbol, amb el Girona co-líder, tots dos
amb 16 punts sumats de 18 possibles, i avui pendents del que faci el Madrid al Metropolitano
contra l'Atlètic de Madrid en un derbi madrileny que començarà a les 9 del vespre i que decidirà
en quina posició queden els dos equips catalans.
Això després de la remuntada amb Bèpica del Barça contra el Celta, Montjuïc perdia per
0-2 al minut 81 i va acabar guanyant per 3-2 en 9 minuts finals frenètics, amb dos gols
de Lewandowski a passades de Joe Felix i de Cancelo, i amb gol del mateix Cancelo, que
va donar la victòria al minut 89 en un partit que semblava del tot perdut.
A Montilibi, victòria del Girona per 5-3 contra el Mallorca, amb gols de David López, d'Opvic
de Penal, Iván Martín, Jan Gel Herrera i Sabinyo, una victòria fabricada en 20 minuts
a la primera part després de remuntar un 0-1 advers.
Max Verstappen ha guanyat aquest matí la cursa del Garen Premi del Japó de Fórmula 1,
el campió i líder del Mundial, igual amb 13 victòries en una temporada, el rècord
de Michael Schumacher i Sebastian Vettel.
A la pròxima cursa de Catar, Verstappen ja tindrà matemàticament opcions de revalidar el títol.
A les 12 d'aquest migdia, i pel Webilab de Catalunya Ràdio, la cursa llarga del Garen Premi
de l'Índia de MotoGP, la de Moto3, la ha guanyada fa només uns minuts el valencià Jaume Macià,
carezco líder de la categoria amb el també valencià Daniol Gado.
I avui a la CB Gran Canària-Manresa a la 1 i Barça Juventut a dos quarts de 7 i victòria
del bàsquet Girona a la pista del València per 85-89.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa. 10 i 5.
Ah, famoso Alejandro Sán, Fruta Albaricoques, marca H&M.
País Santander.
Madrid, famoso con la M.
Marta Sánchez.
Marca, MMV, Animán, Murciégalo.
Toma ya.
La setmana tràgica.
Torna la setmana tràgica i ho fa en el seu format més original.
Ion Sindreu, columnista al Wall Street Journal des d'encarat Toronto, Canadà.
Bon dia, bon hora.
Bon dia.
Encara al Canadà t'hi quedes a viure o no, Ion?
No, no m'hi quedo a viure, no m'hi quedo a viure.
Tornat d'informes que diuen el contrari i em torno cap a Londres.
Molt bé, molt bé.
I avui tenim a València el Toni Redond,
que és doctor de bones ciències polítiques
i investigador a la London School of Economics, professor de l'OPF.
Hola, Toni, bon dia.
Bon dia, bona hora, què tal?
M'he proposat en guanyes cap a fer la secció cada setmana
des d'un país diferent.
Ah, doncs mira, hem fet Albània, hem fet Londres
i hem fet País Valencià.
El País Valencià, sí.
Sí, sí, hem fet una mica de tot de moment.
Què us anava a dir?
Què us anava a dir?
Per reial decret del director d'aquest programa
torna al format original d'aquest espai
després que durant dues setmanes
intentés fer un test d'actualitat
que l'audiència n'ha renegat
i reclamaven els tràgics originals,
sense històries estranyes.
Que vosaltres us prepareu un tema i vingueu aquí a defensar-lo.
És a dir, l'audiència vol que treballem.
S'acaben les preguntes i les respostes.
Està bé provar coses, però si l'audiència demana coses
se li concedeix perquè al final aquesta emissora és seva.
Dit això, avui parlarem de llengua
amb tots vosaltres.
Voleu que ens hi posem ja o alguna cosa abans?
No, no, no.
A mi escapa, no sé si en Joan ha pogut escoltar,
però m'agradaria parlar una mica
d'això que vas fer ahir amb el Prenafeta.
Ah, l'escenari del Prenafeta.
Sí, sí, sí.
Escolta, perquè això que està arruïnat,
això pot ser?
A veure, un moment,
hem de recuperar el moment en què Lluís Prenafeta
hi ha el suplement,
explicant això.
Si en 84 anys
diu que encara ha de treballar
és que deu estar arruïnat, no?
Sí.
Sí.
No em produeix cap preocupació.
Té deutes?
No.
Jo he vist de la pensió.
De la pensió meva i de la meva dona.
I
els meus fills
que contribueixen.
És un dels
destacats de l'entrevista.
A mi no em va sorprendre tant.
Aquest senyor va arribar
fa uns anys, no fa tants,
el 2017 a un pacte amb la fiscalia
en canvi d'habitar la presó,
en què reconeixia haver defraudat
15 milions d'euros
provenents de comissions,
uns diners que no havia declarat
i que va haver de tornar.
És molt probable
que visqui de la pensió.
Recordem que
pel cas Pretòria
va passar només un mes a la presó,
i ho va aconseguir
escapar tot plegat
després d'arribar a aquest pacte amb la fiscalia.
Pot ser que algú
s'acostumi a un tipus de vida
en què necessites molts diners
i si ja no tens 15 milions
ja no el pots seguir.
Em vas descuidar de preguntar-ho.
Iona,
què et va frapar el personatge?
Això que deia el Toni
passa molt amb estrelles del rock,
futbolistes, actors,
que a vegades resulta que et fas gran
i molta d'aquestes gent
viu amb més humilitat del que semblaria
quan passa el moment de glòria.
De totes maneres,
el que m'ha frapat
de l'entrevista escapa
és el moment del dit.
Em vaig preguntar si posaria la mà al foc
per Jordi Pujol.
Aquest moment.
Pel president,
totalment,
em deixaria les dues mans
que no s'ha posat mai un duro a la butxaca.
Mai.
I el fill també hi posaria les dues mans?
No.
Però posaria un dit.
El dit petit jo crec que seria,
però crec que posés el polze.
Bé, Lluís,
hem fet una entrevista que poden recuperar
carladi.cat barra el suplement.
Per llengües, les que aquesta setmana
s'han sentit al Congrés dels Diputats.
Aquesta setmana està notícia això,
el simple fet que es pugui parlar
en català, en castellà,
en castellà no és notícia,
el Congrés dels Diputats a Madrid
finalment s'ha aprovat la reforma
del reglament del Congrés que permet
que s'hi pugui parlar les diverses llengües
cooficials.
Ha costat 45 anys de democràcia
que s'hi pugui parlar el català,
però ara ja sí que es pot fer.
Tot això tindrà un cost
que es xifra
en preus de traducció,
traductors, tota la pesca,
uns 300.000 euros l'any, aproximadament.
Amb aquesta política servida,
m'agradaria començar amb el Toni,
perquè com a politòleg segur que
domina arts parlamentaris més enllà
del que tenim a l'Estat.
Com d'excepcional és
que un Parlament
es pugui parlar diverses llengües?
Doncs la veritat és que
no ho és gens excepcional.
De fet, abans de respondre,
aquesta setmana, saps allò de Blade Runner?
Hem vist coses que els humans
no creuríeu?
No, no és que no hi hagi una llengua
que no sigui el castellà.
No és que no hi hagi una llengua
que no sigui el castellà.
No és que no hi hagi una llengua
que no sigui el castellà.
És una cosa que molts ens pensàvem
que no veuríem al llarg de la nostra vida.
Anant a la teva pregunta,
no és gens excepcional.
De fet, no cal anar molt lluny
perquè al Parlament de Catalunya
s'hi escolten dues llengües,
que són el català i el castellà
i que no són la principal.
Podem parlar del Canadà, de Bèlgica,
d'Irlanda, de Suïssa, a Singapur,
que es fa servir l'anglès, el mandari i el tamil,
a l'Índia, a Finlàndia,
on els polítics es requereix
que sàpiguen finès i suec
la majoria de vegades,
a Hong Kong, a Luxemburg,
on, de fet, els conservadors
normalment fan servir el francès
i els progressistes el luxemburguès,
a la Nèset israeliana,
a Irak, al Parlament europeu...
Per tant...
Em mencionava que a Suïssa són quatre idiomes, no?
Sí.
No és gens estrany.
El que sí que és un pèl més estrany,
i aquí ve una mica la qüestió,
és en estats on hi ha un idioma
que s'autoanomena
com a majoritari,
que cedeixi el dret
o la llibertat a altres persones
que no parlen
l'idioma majoritari
de fer-lo servir en el Parlament de l'Estat.
Perquè aquí escapa...
Aquí cal explicar una cosa important
perquè els nostres ulls
ho entenguin.
Es parla molt sovint d'aquesta idea
que el català és una llengua cooficial,
i que, per tant,
a partir d'ara es podrà fer servir
al Congrés dels Diputats la llengua cooficial
que és el català.
Això és una mentida
com una, diguéssim,
copa d'un pi.
De fet, a vegades em recorda aquella frase
d'Oscar Wild, que les obvietats
són allò que costa més d'entendre.
El català no és una llengua cooficial.
El català, de fet,
tal com està l'estat jurídic de l'estat espanyol,
és una llengua oficial
a la comunitat autònoma de Catalunya.
Aquí, tal com està mostrada
o articulada
l'arquitectura lingüística
però també de poder de l'estat espanyol,
és que hi ha un idioma
mal anomenada o autoanomenada
com a Lengua Común
i això ho ha de saber,
això ho posa la Constitució,
l'article 3 de la Constitució.
De fet, això no ho dic jo,
hi ha jurisprudència que ho especifica,
per exemple, gent a qui se li ha rebutjat
la nacionalitat espanyola per no saber castellà
i després hi ha altres llengües
que són subsidiàries
en les quals se li ha posat
aquesta etiqueta de cooficial
i que només el que van aconseguint
és guanyant alguns drets
quan, diguéssim, alguns partits
tenen l'interès polític
que això sigui així
que és bàsicament el que ha passat ara.
Perquè el català fos oficial realment
en un estatus de cooficialitat real
amb el castellà
hauria de passar una cosa molt semblant
al que passa allà al Canadà
on és en Llon ara mateix
que tot i que no hi arribin,
tu, per exemple, tens el dret
sempre de posar-te en contacte
amb el govern canadenc
amb qualsevol llengua
i, de fet, entre moltes altres coses
fins i tot hi ha llocs funcionarials
és a dir, de feina
en el govern canadec
que requereix, diguéssim, que parlis català i castellà
i això aquí a l'estat espanyol no passa.
Què passa al Canadà i on?
Home, a veure, aquí m'agafes una mica
sense haver-m'ho preparat acadèmicament
però jo pel que sé
si tu vols treballar
no a l'estructura, diguem-ne, provincial
però a l'estructura del govern federal
has de saber francès.
A Toronto mateix, on soc ara
hi ha molts signes en francès
pel carrer.
Recordem que aquí ningú parla francès
a Toronto, vull dir.
El tema del francès és una zona
que està molt determinat regionalment
és una qüestió del Quebec
i d'alguna zona adjacent
però no se'n parla la resta del país
però tot i així, com que és una llengua oficial
o cooficial, doncs, evidentment, això
té les conseqüències que diu el Rodón
que és un requeriment
que no hi entra en contacte
perquè es vol garantir
el dret a una persona
que és canadèm que parla en francès
que pugui circular
per tot el territori
i que es pugui relacionar amb l'administració.
Evidentment, això no vol dir
que sigui perfecte però, en general,
el pes del francès, tot i que és
un llenguatge proporcionalment minoritari
al Canadà, és infinitament superior
al del català
i ja no, diguem, dins la pròpia
de l'administració on és el llenguatge majoritari
on la política lingüística és
vaja, és que la de Catalunya
és de firetes comparada amb l'alcalde.
I, de fet, Toni, que siguin
llengües cooficials
en un mateix Parlament
no vol dir que tots els centres educatius
del país o de l'Estat
s'ensenyen a aquestes llengües, no?
Perquè el català només s'ensenya a Catalunya
i al País Valencià, no?
I a les Balears, però, per exemple,
en el cas de l'Aranès, per exemple,
a tot arreu, tampoc, no?
De fet, l'Aranès també podríem dir
que no és un idioma cooficial a Catalunya
simplement que està
reconegut i respectat i protegit
en algunes instàncies institucionals
i també polítiques, però no
amb un estatus de cooficialitat.
I, com bé dius, la resta
de l'Estat espanyol
bàsicament no s'ensenya
a la gran majoria dels casos català
o basc o gallec, que són idiomes
parlats per molta gent
i hi ha molt de camí per recórrer,
però és que això no només passa amb les llengües,
jo sempre, a classe, explico,
ara que comencem el curs d'aquí dos dies,
que tal i com està entesa
la descentralització política
de l'Estat espanyol, en el fons
és una autonomia o un poder cedit,
recordem que formalment
el president de la Generalitat de Catalunya,
el molt honorable Pere Aragonès,
és, no deixa de ser,
el representant de l'Estat de Catalunya,
és a dir, és un poder cedit,
que és que, sí, et deixem parlar català
i tens uns drets,
uns certs drets i unes llibertats,
però recorda que aquí, la Lengua Común,
si em permeteu dir-ho així,
és el castellà, que tothom
té l'obligació d'aprendre
i en canvi la resta ja s'espavilaran.
Doncs deixa'm fer servir l'argument
que fa una part important de l'art parlamentari al Congrés,
a veure com el rebats.
Escolta'm, això de parlar altres llengües
més enllà del castellà és absurd
perquè té un cost econòmic que són 300.000 euros l'any
perquè si tothom s'entén en castellà
per què s'ha de fer servir les altres
i és absurd
aquest cost econòmic i aquest debat polític
en un moment com aquest.
Sí, aquí, això és un clàssic, eh?
Can Yon segur que ens en dirà alguna cosa
des del punt de vista econòmic,
però això té diverses respostes
que es poden donar. La primera
és una molt fàcil que digui, escolta,
si va per pes i va per quantitat de població,
el castellà no és l'idioma majoritari
del món, per tant tots hauríem d'aprendre
que l'estat espanyol és un estat de l'anglès
i xinès mandari,
que és una qüestió de volum.
Per tant, el que m'està parlant vostè
és d'un volum dintre les fronteres
i per tant m'està sent nacionalista espanyol,
que és una altra qüestió.
I vostè troba normal que en un art parlamentari
d'un mateix estat es vegi
molts diputats a morelleres
amb traducció simultània amb el cos que això suposa?
Sí, absolutament normal,
perquè fixa't que els mateixos que ho critiquen
ho fan al Parlament Europeu,
però en canvi dintre de l'estat espanyol es queixen
perquè tenen una visió monolingua
de l'estat espanyol.
I no només això, sinó que...
En tot cas, Adon, això tu sabràs millor,
però ser parlamentari
no és, diguem-ne,
no ets el cap de màrqueting
d'una empresa, tens un paper
de representativitat, per tant,
hi ha una sèrie de litúrgies que no es fan per practicitat.
Sí, sí, hi ha un component simbòlic
important, només faltaria.
Així, per exemple,
hi ha molts monarques
que ja de facto,
quan neixen i quan creixen,
aprenen els idiomes de tot el seu país
perquè entenen que són els representants
de tot el país i, per tant,
simbòlicament és una necessitat.
Però després aquí hi ha un altre argument
amb el tema de l'economia, perquè
aquí hi ha uns estudis molt clàssics
sobre si la diversitat lingüística
o ètnica, en certa manera,
empitjora
el creixement econòmic
i l'economia vagi pitjor.
La idea és, per exemple, que, clar,
si no ens entenem entre nosaltres,
aleshores és més difícil comerciar
i, per tant, ja no comerciarem
i tots serem més pobres.
Aquesta seria una mica la idea clàssica.
Però, segons els estudis que s'han fet,
la gran majoria en els últims anys
també han demostrat que això
és, de fet, fals i que, en tot cas,
a més diversitat lingüística,
més creixement econòmic, per molts motius,
entre els quals, per què permet l'especialització?
Un estudi que he fet a Suïssa l'any 2008,
que és un dels més complets,
conclou que una desena part
del PIB suís
depèn del fet que s'hi parli més d'una llengua.
Una desena part.
I, en tot cas, algú diria,
però sempre m'està posant l'exemple de Suïssa,
allò està molt lluny i és més o menys al nord enllà,
on són rics, feliços i totes aquestes coses.
Doncs no, no cal anar tan lluny.
Podem parlar de Catalunya.
Aquí hi ha diversos estudiosos,
per un dels quals, de la Universitat de Barcelona,
que va mostrar que quan es va aplicar
la immersió lingüística,
la qual cosa va significar
que els castellanoparlants
van aprendre català per primera vegada,
els seus ingressos van créixer
per molts motius, més accés al mercat laboral,
més capacitats cognitives, etc.
Per tant, la diversitat
no és només bona fora de les nostres fronteres,
sinó, evidentment, també dintre.
I on?
Sí, a veure,
si anem al cost, allò que tu comentaves,
d'aquests 300.000,
tot i que les portades dels diaris joats
eren moltes vegades que serien 53.500.
Perquè això era fins al mes
de desembre, crec.
No era un cost anual.
És el cost en material, també,
vora això, uns 46.000,
una cosa així.
Però sí, aquí es van barrejar aquestes coses, no?
Què? Aquí resulta que al Congrés
ja hi ha uns auriculars,
hi ha uns 200 que ja es podran utilitzar,
se n'han de comprar més,
hi ha pataques,
que costen uns 300 euros la pataca,
i calen un parell
de pantalles a l'hemicicle
col·locades damunt la tribuna,
que em sorprèn que durant el mandat de Rajoy,
que era tan aficionat a la pantalla,
això no es fes, ja.
Pataca i on per posar el micro,
no per una altra cosa.
I després es veu que aquí hi haurà
una mena de borsa de treball de 12 intèrprets
que se'ls pagarà uns 15.000 euros l'any,
que, vaja,
no està precisament molt ben pagat,
però la conclusió és que aquí,
si mirem els pressupostos anuals del Congrés
els diputats, són 110 milions d'euros.
És la xocolata del lloro.
Són les pipes, sí.
I bé, i d'aquests,
doncs, si ho mirem,
50 milions d'euros són despeses de personal
i 45 milions són despeses corrents,
per tant,
no és significatiu,
tot això,
com tot això que deia el Rodon,
no parlem
d'una cosa que no es faci a altres llocs.
Això és un cost petit
i que passa a molts italeans.
Veurem quant dura i el proper capítol
veurem si també s'instal·la
aquesta traducció simultània
a les institucions europees.
Això és un capítol
del qual encara ens desconeixem
el resultat final,
però sembla ser que el PSOE, si més,
no està pressionant perquè sigui possible,
perquè, bàsicament,
és un capítol.
Jo, en Sindreu i Toni Rodon, moltes gràcies.
Una abraçada cap al Canadà,
una abraçada cap al País Valencià
i la setmana que ve, suposo que tots dos cap a Londres.
No, jo a Barcelona, que tinc classe.
Doncs t'esperem a l'estudi.
Una abraçada, Rodon.
Una abraçada.
Fem una pausa i de seguida tornem al Suplement.
El Suplement, amb Roger Escapa.
El cap de setmana del 30 de setembre i 1 d'octubre
torna Benvinguts a Pagès.
Et convidem a redescobrir l'origen
de allò que mengem
i omplir el rebost en producte local,
assaboreix la cuina de proximitat als restaurants
i fes net els establiments rurals.
Planifica i reserva la teva visita gratuïta
a benvingutsapagès.cat,
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
És quan tu ens mires que tot...
que tot pren sentit.
40 anys amb tu.
40 anys amb tu.
Amb rialles,
eufòria i cris.
Però és quan tu ens mires...
res, quan tu ens mires...
però és quan tu ens mires...
que hi veiem més clar.
Nova temporada de TV3.
Ens movem, canviem.
I amb tu?
Comencem.
Som 3Cat.
Go for it.
Busques idees fresques pel teu negoci?
Al BizBarcelona tens la resposta.
Perquè hi trobaràs solucions per diferenciar-te
i créixer amb la teva empresa o negoci.
Potencia la teva activitat,
innova i fes networking.
T'esperem el 4 i 5 d'octubre
a BizBarcelona,
el recint de Montjuïc de Fira de Barcelona.
Paraules sonores.
Paraules sonores.
Revolucionàries.
Urgulloses.
Riguroses.
Radicals.
Compromeses.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Allà on sempre podràs tornar.
Nova temporada de Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem.
I amb tu?
Comencem.
Som 3Cat.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
El suplement.
Catalunya Ràdio.
3Cat.
El matí de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Aquest dilluns al matí de Catalunya Ràdio
viurem les hores prèvies a l'intent
en el debat d'investidura de Núñez Ejo
per ser president del govern espanyol.
Ho farem amb Tartuli, David Madí,
Quim Arrufat, Paco Maruenda i Sara Gontález.
I ens acompanyaran la directora de cinema
Isabel Cuixet i l'actriu Laia Costa.
De dilluns a divendres, de 6 a 1,
el matí de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio presenta...
un nou programa de...
de...
No sé, del que realment vol saber la gent.
És que ja era hora, tio. Per què ningú ho feia?
Esteu segurs que això no s'ha fet mai?
Però que no hem dit l'hora.
Que no surti d'aquí a Catalunya Ràdio.
A la una del migdia, Juliana.
És que quina crispació, tu.
Però segur que no s'havia fet mai
sefretge Catalunya Ràdio?
Marta, estàs pesadeta, eh?
Que no surti d'aquí amb Roger Carandell,
que no surti d'aquí amb un tenent.
Sefrets públic de qualitat.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
Tres minuts per arribar a dos quarts d'onze.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio.
L'any passat es van fer a Catalunya
1.346 trasplantaments d'òrgans.
Una xifra de rècord que va suposar
1.346 noves oportunitats per pacients
a qui se'ls estava acabant el temps
i l'esperança.
D'aquests trasplantaments,
178 van ser de ronyons de donants vius.
Això vol dir persones sanes
que van decidir donar un dels seus ronyons
a un familiar.
La parella, un germà, un fill.
La donació d'òrgans amb vida
és una possibilitat que enrere any
creix més a casa nostra
i que ha salvat la vida a moltes persones.
Avui el suplement
en parlem amb algun dels seus protagonistes.
Comencem amb la de la Cristina Puig i l'Antoni Puig.
Molt bon dia a tots dos.
Hola, bon dia.
La Cristina és la filla de l'Antoni.
Cristina, tu ets infermera del Parc Taulí de Sabadell.
Sí, sí, efectivament.
I des de fa un any vius només amb un ronyó.
Sí, sí, sí.
On és el teu ronyó?
Doncs papa, no ho sé, tu què has de dir?
Aquí dins, treballant.
El meu pare, sí, sí.
Com és que vius només amb un ronyó, Cristina?
Doncs mira, per circumstàncies de la vida,
que el pare es va posar malalt
i era donar-li el ronyó
o ja no estaria aquí entre nosaltres.
I ja està, va sortir així.
Quan va ser això?
Això, mira, el pare es va posar malalt,
ell porta una trajectòria que si li preguntes a ell
ja te l'explicarà molt llarga
i va entrar a diàlisis,
es va parlar
del trasplantament en viu aleshores,
però jo vaig ser molt sincera amb ells,
els hi vaig dir que jo no estava preparada,
que jo no em veia, perquè jo pensava molt
amb els meus fills, tinc dos fills,
i els meus pares em van dir
en cap moment t'hem demanat res,
això és perquè estem parlant,
perquè s'ha parlat de la possibilitat
i va ser acompanyant-lo en tots aquests tres anys
de diàlisis,
on el meu pare,
la seva salut va anar marmant,
ja no era ell,
amb totes les seves complicacions que per donar diàlisis
ja es dialitzava quatre dies a la setmana
i poquet a poquet vaig dir
ostres, em sembla que ja estic preparada
per donar-li el ronyó
perfecte
com abans
quant temps fa de l'operació?
va ser el 7 de juny
fa un any i tres mesos
tens alguna secuela més enllà d'una cicatriu?
què va
al contrari,
crec que ara soc més sana,
perquè com ara faig més esport que no em feia,
segueixo una dieta una miqueta més
normal, la dieta mediterrana,
però abans, si sorties de festa
i deia que és igual
vec alcohol i tal
però ara ja és que tinc un ronyó
què penses quan veus la cicatriu?
és que no la veig
primer que no m'hi fixo
passa una miqueta com als tatuatges
però sí que és veritat quan la gent me'n pregunta
perquè es nota
per mi em dona la sensació
com als meus tatuatges
és vida això
no és una intervenció
que m'imagini tret
no és una intervenció
és una ferida
on jo he pogut regalar anys de vida al meu pare
per mi és com un orgull
fins i tot ensenyar-la
tu tenies un càncer
sí, vaig agafar-lo l'any 2011
un càncer de la bufeta?
sí, la bufeta
jo en dic una típica de fumadors
què va passar a partir de l'any 2011?
em vaig operar
a l'Atenon
no va anar bé l'operació
no em van saber veure
el tumor que tenia la bufeta
i em van operar de pròstata
que jo no tenia per què operar-me de pròstata
tenia la pròstata una mica grossa
i vaig agafar una prostatitis
i quan vaig entrar a l'habitació
tots contents i tal
jo no estic content
però jo sé que tinc un tumor
i així va començar tot
no em vull explicar amb aquest tema
allò ens va anar a dir
vaig anar a l'hospital de Taulí
i vaig anar a casa seva
i visita l'espai allà
i diu, i tant que tens el tumor
i una prostatitis de nassos
i aquí va començar el procés
amb el Taulí
i llavors el doctor Raúl Martos
em va agafar i em va dir que he de fer
treure la bufeta, treure la pròstata
fer la conducta
per poder unir
una porostomia
i llavors aquí va començar tot el procés
en quin moment et diuen que necessites
un ronyó nou?
això ja és més després
vaig perdre el ronyó per les infeccions
que provo que el tenia aplicat aquest
infeccions durant un any
vaig perdre aquest ronyó, vaig perdre l'altre
vaig anar a diàlisis com és normal
a diàlisis se'n va anar complicant
i es va dir, ja necessites un ronyó
perquè aquest se t'està acabant
vaig aguantar amb aquest al 30%
fins que va arribar al 7
al 7 ja no podia més
a diàlisis i a traspantament
em van apuntar
per traspantament des del primer dia
i llavors
després que va arribar el moment
que diuen, em van dir
que el diàlisis va fatal
i que estaves pitjor amb desmais continuos
portava molt malament
i vam arribar
a decidir que ells diuen
et donem el ronyó
la Cristina va ser la que va analitzar els metges
i aquí estem
quan la teva filla et va dir que et donava un ronyó
jo no volia
perquè sabia el que estava passant jo
i pensava si li quedava només un ronyó
no m'havia de prendre d'aquest
va malament, la diàlisis també com jo
i no volia
però després em va començar a convèncer
em va convèncer que sí
que era el millor en aquell moment
et va convèncer ella?
sí
i vaig dir, bé, anem endavant
i gràcies a qui estic aquí, si no
no, que li preguntaves
que quan
ell va entrar a la llista de tres plants
en un moment que va fer una insuficiència renal molt bèstia
ja li van dir, Toni, ara ja no podem aguantar més
has d'anar a diàlisis
i ja també automàticament
passes a la llista de tres plants
també se li va dir, si tens algú
que et pogués donar el ronyó
i és aquí quan vam parlar
i vam dir que en principi no
dius, a tu prendre la decisió
et va costar molt d'entrar de no volies
i a la llista de tres plants
hi ha un moment en què canvies
de pare, no? una cosa és que tu decideixis
que sí, que li vols donar un ronyó al teu pare
l'altra és convèncer la teva parella
el teu marit, les teves filles
com va ser explicar-ho a casa?
bueno, primer vaig buscar jo informació
perquè la que havia d'estar ben convençuda era jo
però després, si és veritat, que el primer persona
que vaig parlar era la meva parella
i en un principi va dir, ostres, Cris
em va dir, no, jo entenguis el teu pare
però hem de pensar en els nostres fills
però bueno, ell també té una relació molt estreta
tenia una relació molt estreta amb el seu pare
i li vaig dir, si el teu pare hagués necessitat el ronyó
tu també l'haguessis donat, i em va dir
sí, sí, i aquí ja està
els meus fills eren petitets
els meus fills eren més petits
a més, jo soc infermera
i tot a casa, tot el que són malalties
i processos d'hospital
i tot, sempre ho hem parlat
i no estaven angoixats ni res
tens la sensació
en Toni de viure una pròrroga ara?
i tant, que la tinc
però molt
jo en diversos moments
d'aquesta etapa
des del 2011 que vaig agafar el càncer
he tingut moments que he estat apuntant-me
en diversos, i llavors fas una valoració
de la vida, d'una altra manera
i llavors, a manera de veure les coses
la canvies molt
amb aquest tema és la part positiva
que et fa canviar la manera de pensar
i llavors
en aquests moments
en aquests moments
tens l'oportunitat de seguir visquent
de seguir disfrutant de la família, dels amics
que és molt important, que és el més important
que hi ha en aquest món, per tenir salut
poder viure amb la família, amb els amics
i llavors
i tant, que valora molt
com són els aniversaris?
des que tens un ronyó de la Cristina
home, bueno, a l'altra vegada
bueno, és que portem un, no para
portem un aniversari
ens vam juntar
era un dia laboral, perquè això era un dia laboral
i al dinar
és que nosaltres ens reuníem moltíssim per dinar
llavors, sí que és veritat que ens vam trucar
ens vam trucar, és a dir
nineta, que fa un any que vas donar
el ronyó, el seu pare, no sé què
la mare també, l'Antoni fins i tot
el germà va trucar
ens vam estar parlant per telèfon aquell dia
i llavors vam juntar el diumenge per dinar
que és el que fem sempre, ahir vam estar-ho celebrant
ahir vaig fer 72
per tant, ho fem molt, sovint això
fas més plans o diferent d'abans?
com et prens la vida ara?
sí, bueno, pregunta
prenc la vida que haig de viure
cada segon que passa
és difícil, no? però vull dir que
cada segon que passa l'has de disfrutar
com he dit abans amb els amics, amb la família
amb la parella, amb la dona
tinc una dona impressionant
i
i veuràs molt
cada moment que passa i em dius
què faria que no he fet? tinc temps?
espero que sí
doncs anem a disfrutar
ahir vaig sortir amb uns amics i diu
i si anem a plena? dic, hòstia, ja podem anar-hi
per exemple coses d'aquestes
que abans no podia anar al lloc
m'ho havia plantejat
de fer alguna sortida
si podia amb un creuer, per exemple
que tinguessin diàlisis
no m'havia limitat
però que limita molt, com és l'àgic
i a més que em trobava fatal
ara, dins de les meves possibilitats
per fer allò que dius
què t'hauria d'haver fet abans d'anar-te'n d'aquest món
dic, doncs això
comencem, anem a plena
o tornem a Roma
portes un trosset de la teva filla a dins
sí, si vull això
és que
explicar-ho és difícil
però jo et sento molt valoriós
com va ser el dia de l'operació?
home, es va ensapar
estàvem a la mateixa habitació, tots dos
va ser guapo, no?
per mi estava més...
perquè jo ja he passat molt
de les operacions
i molt de temps a l'hospital
la meva vida ha sigut a l'hospital
i ella dic, hòstia
a més és que van passar per dos
perquè al primer van fer un primer intent
on el pare
el treuré el seu ronyó
van veure que estava tot ple de pus
i van dir, no es pot fer la intervenció
jo estava pre entrant a quiròfan
i em van dir Cristina, no pot ser
tot això tan psicològicament afecta
jo vaig anar seguint
sí, però vull dir que psicològicament ens va afectar
una altra vegada per premsa
i abans de tot això te'n dedica el teu ronyó escompatible, no?
sí, és que passes unes proves
això ho explicarà segurament
ara parlarem amb el doctor
però bueno, que nosaltres, el meu germà i jo
ens vam fer un anàlisi i una ecografia
tots dos vam passar la prova
però per l'estil de vida que portava el meu germà
era millor jo
i després aquí passes una sèrie
d'exploracions que et fan
per saber que ets apte
que tot vagi bé, que tu puguis després
tenir una vida normal
i sana
i passes per un comitè
d'ètica
perquè ningú pensi que t'ha intentat
convèncer que li
hagis donat el ronyó
vull dir que et dona molta tranquil·litat
et dona molta tranquil·litat perquè tu sàpigues
que sense aquell ronyó
pots seguir una vida normal
Som a Catalunya Ràdio
estem parlant de la donació d'òrgans
en vida, hem conegut la història de la Cristina
i l'Antoni, una filla que va decidir
donar un ronyó al seu pare
però què passa quan és la mare
que ha de donar un ronyó
a la seva filla adolescent
aquesta era el suplement
la Mar Vigas i la Cristina Hortiz
són mare i filla
bon dia a totes dues
us sentiu identificades?
moltes gràcies
bon dia
us sentiu identificades?
sí, totalment
és una història que el que està malalt
i el que necessita un ronyó
passa per aquests patiments
i el que es dona
en el cas de la Cristina
potser s'ho va pensar
però jo no tenia cap dubte
des del minut 0 que li havia de donar el ronyó
tu ets la mare de la Mar
als 15 anys vas necessitar
un trasplantament de ronyó
i vaig ingressar
jo
per les migranies
va començar tot
de fet
quan em van prendre l'atenció
per primer cop als 15 anys
vam veure que jo la tenia pels núvols
llavors va ser allà
que em van hospitalitzar
i els metges
volien veure
de què venia
aquestes tensions arterials
aquestes tensions arterials
tan altes
i llavors una setmana hospitalitzada
després de tantes proves
vam veure que
tenia una insuficiència renal
quants anys tens ara?
jo 18
han passat 3 anys des d'aquest diagnòstic
des de l'operació
quant temps ha passat?
3
de seguida et donen aquest diagnòstic
el diagnòstic és que els teus ronyons no van bé
que alguna cosa passa
i què et diuen els metges?
doncs
recordo encara
quan va entrar un doctor
on jo estava
hospitalitzada
i em va dir
que va agafar una cadira
on jo estava
on
em quedava
i res
es va seure
i després
tens una insuficiència renal
i doncs res
mentre m'estava dient
que si els teus ronyons
funcionen un 33%
no sé què
doncs jo vaig prendre
era molt inconscient en aquell moment
és a dir
vaig entrar a l'hospital
amb un mal de cap
amb un mal de cap
amb unes migranies molt intenses
que jo pensava
aniré al metge
a veure si em donaran
unes pastilles
una medicació o el que sigui
per no tenir més migranies
i resulta que m'estan dient
a la setmana que tinc
una malaltia nova
llavors va ser tant de cop
que jo en aquell moment era
molt inconscient
llavors em vaig prendre
és una cosa que m'ha passat
és un obstacle que m'ha posat la vida
i doncs res
l'hem de superar
Cristina
en quin moment
us diuen que la Mar necessitarà
un ronyó
doncs la Mar quan ingressa pel tema
de les migranies
ja ingressada
ja no ens deixen anar cap a casa
perquè han de veure de què són
aquestes migranies
i durant 12 dies
les proves ens diuen que té una insuficiència renal
i que
normalment
i que és bilateral
tots dos ronyons estan afectats
i normalment
ells no tenen l'experiència
tan dilatada
en aquests casos pediàtrics
i que ens enviarien a Vall d'Hebron
però que segur que necessitaria
un trasplantament
el que passa és que en aquella setmana
venen molts metges a veure
hi ha molts temes
en referència
a tot el tema nefròleg
tens un argot nou
en el teu diccionari mental
que és si creatinina
que és si diàlisi
tot plegat és un cúmul de sensacions
i de coses noves per a nosaltres
que és com un
malsomni
que estàs visquent en aquell moment
i llavors el dia 12
d'octubre ens traslladen a Vall d'Hebron
i que ens tornen a fer més proves
bueno, a la mar
li tornen a fer més proves
confirmen el seu pronòstic
i que necessitarà el dia demà
un ronyó
de seguida tens clar que aquest ronyó li vols donar a tu?
sí, sí, sí
és que jo ho tenia claríssim
no vaig dubtar en cap moment
ara faltava que fóssiu compatibles
esclar
és important quan et fan les proves
que siguis compatible
perquè les dues coses és molt important
i entre el seu pare i jo
jo vaig ser la persona que era compatible
ell no tenia el mateix grup sanguini
ni tenia altres compatibilitats
i llavors no va poder ser
també per el volum
del meu ronyó amb la mar
era molt millor que el del seu pare
que és més alt i més fort
i va anar tot molt bé
llavors jo vaig demanar que sisplau
la mar si podia ser
que agilitzessin totes les meves proves
perquè la mar no entressi en diàlisis
que això era el favor que jo demanava als metges
que si podia agilitzar
totes les proves i tal
que ella no entressi en diàlisis
i així va ser
com us trobeu ara? molt bé
perfecte
totes dues? sí
la veritat és que
és el que diu la Cristina
inclús millor perquè saps
que has de tenir una vida molt sana
fer exercici, menjar molt sa
i tot ho fem
de cara que el ronyó
ha d'estar molt sa i molt bé
la disciplina al final
és el que porta a terme
el bon resultat
de tot plegat
tu pots fer vida normal el mar?
sí, perfectament normal
has de ser
més responsables
però viure la vida
disfrutar-la
que per això està
però bueno
amb la responsabilitat
de prendre unes pastilles cada dia
i tot això
com va ser el dia de la intervenció?
també va dormir juntes?
vam entrar com en un programa pioner
que vam fer a la Vall d'Abron
en el que tant la mare com el fill
entraven en la mateixa habitació
i a mi les proves preoperatòries
me les feien des de la
part pediàtrica
i aquella nit vam estar juntes
i molt bé, la veritat és que tenim fotos
molt bé
molt positiu
sempre amb missatges
de molts ànims
per totes dues
que tot aniria bé
no hi va haver moments d'angoixa?
sempre
al final per dintre
sempre tens el diablet
que et diu a veure què passarà
perquè al final no deixa ser
que és una operació
complicada
va anar bé
us ha unit més passar per això?
jo penso que tu estimes un fill
i l'estimes tant que ja no pots estimar més
això no és
que tu neixi més o menys
potser la mare sí que sent que jo soc per ella
com sempre m'ho demostra
que jo soc per ella
molt important
portes un tros d'ella a dins
això serà per sempre
per sempre no
ara parlarem amb el doctor
hem volgut que ens acompanyés avui
el doctor Víctor Pérez, adjunt de nefrologia pediàtrica
de l'Hospital Vall d'Hebron
un dels responsables del trasplantament de la mar
Déu n'hi do quines històries doctor
sempre és molt maco
viure la part dels pacients
és genial
sobretot que ho visquin
amb la part positiva
de la part de Déu
i d'un camí tan difícil
avui ho expliquen com si fos
una cosa positiva
i pels que estem a l'altra banda
i que els veiem més a la consulta
doncs veure'ls fora d'allà
fora de la consulta
i que parlin en positiu
del que s'ha fet per ells
i d'aquesta possibilitat
reconforta molt
el ronyó de la mar
ara ens deia que no serà per sempre
la desgràcia
en el trasplantament de ronyó
l'inger
quan es fa un trasplantament
en una persona jove
la majoria de vegades
la persona sobreviu al seu inger
la mitja de durada d'un inger
varia segons les estadístiques
però en el millor dels casos
estan voltant dels 12, 15
a vegades arriben a ser 20 anys
però en una noia com la mar
que té 18 anys
cada vegada són
més habituals els trasplantaments
d'un an viu?
sí, cada vegada
està més normalitzat
això depenaria
en el nostre entorn
Espanya o Catalunya
t'haig de dir que sí
abans era una excepció
i només en casos molt determinats
on el pacient ho tindria molt difícil
a la llista d'espera
i ara cada cop més és una proposta
Quina diferència hi ha
entre un trasplantament
d'un òrgan en vida
i un òrgan que ve d'una persona
que ha mort en un accident de trànsit?
sobretot de durada
al llarg termini
quan pensem en el pacient
al llarg termini
i en tota la seva vida
no només en arreglar-lo ara
hi ha molta diferència
el donant viu
és un òrgan
en el cas que sigui per exemple la parella
quan és un familiar directe
hi ha una compatibilitat molt important
entre l'un i l'altre
en el cas de mare, pare, fill
és la meitat
la meitat del codi genètic
és el del seu pare i l'alta de la seva mare
i aquesta compatibilitat permet
que la durada
que l'ús de medicacions
pugui ser menor
no necessitem tant immunosupresor
perquè el trasplantament vagi bé
això és el que ens demostra
després de bastant de temps
que la durada és molt diferent
estem parlant de durades
que poden arribar als 18-20 anys
i això és el doble
que en un donant
de la llista d'espera
i no és perillós
treure un òrgan que funciona bé
a una persona que està sana?
això és el més important
és estar segurs
que nosaltres tenim davant un pacient
i que d'un pacient no en farem dos
el més important és tenir la seguretat
de que
evidentment la seguretat absoluta
no la tenim mai
això és una feina on treballem
amb un punt d'incertesa sempre
però és molt important
que per això les dues donants
han explicat molt bé
que se'ls ha sotmes a moltíssimes proves
per assegurar-nos que
un cop hagin fet la donació
continuaran estant sanes
hi ha gent que es feia broma amb ella
que es deia que els donants
viuen més que els que no han sigut donants
que les persones sanes
això és exagerada l'estadística
però sí que és cert
que perquè una persona sigui donant
s'ha hagut d'estudiar molt bé
que estava bé, que estava sana
que tenia uns bons hàbits de vida
i després com deia la Cristina
la primera Cristina
que explicava que ara es cuida més
i és veritat que el fet
que un donant
a més de tenir després
un seguiment mèdic per vida
a nivell especialista
i amb una analítica anual
unes proves anuals etcètera
a la persona també li dona consciència
que s'ha de cuidar
i això fa que en les estadístiques
no hi hagi diferències
entre haver sigut donant
i no haver-lo sigut
és a dir que un donant seguirà sa
no hauria d'estar més malalt
sobretot estar sa
com han dit elles
és a dir quantes menys malalties
tinguin més importants
sobretot malalties que no tinguin
relació amb la malaltia renal crònica
al moment en què una persona presenta diabetes
presenta hipertensió
ja són factors que faran malbé més ràpid els seus ronyons
i per tant no és possible treure'n un
després la persona
ha de tenir dos ronyons
clar això ho podem fer en el cas
que el trasplantament sigui de ronyó
perquè l'òrgan deu ser un món diferent
sí i no
no ho sé suficient com per
és a dir hi ha òrgans
hi ha òrgans que evidentment
no es poden fer donacions en vida
com és el cor
hi ha òrgans que sí com pot ser el fetge
per exemple
nosaltres en pediatria el donant viu
d'altres òrgans que no són el ronyó
no el realitzem
perquè en la resta d'òrgans hi ha molta més
importància de mida
i que hi hagi similituds de mida
i en canvi
amb el ronyó
podem acceptar òrgans
que proporcionalment són molt més grans
que el nostre receptor i de fet acceptem donants
de fins a tres vegades el pes
del receptor
ets tu qui va decidir que
per exemple la Cristina i la Mar eren compatibles
o que sí que el ronyó de la Cristina
se li posava
a la mar?
en aquell moment no era
jo era el seu metge d'ella
jo en aquell moment estava
a la planta d'hospitalització i a la diàlisi
i no era el metge directament de la consulta
ara soc el seu metge en el seguiment
però en aquell moment
la companya que era la doctora López
que era la seva doctora va ser qui els va oferir
clar aquí tenim dues donants
que són dones
no sé si és més habitual
o per un tema també
de mida i de compatibilitat
són més les dones que s'acaben fent donants en vida
que els homes?
és més habitual que la donant
sigui una dona
per voluntat o per compatibilitat?
mira aquí hi ha diversos factors
que juguen un paper
primer la voluntat de la dona costuma ser
més immediata
una resposta positiva
són més generoses
i això està estudiat
que té a veure amb el rol social
de la dona a la societat
i més la voluntat de ser cuidadora
ja hem demostrat que és així
de fet hi ha molts debats
i estudis molt recents
enfronten a la diferència de gènere i sexe
en relació al trasplantament
les dones són més donants
i reben menys
ronyots dels homes
això passa
a la catalana de trasplantament aquest any
va venir un aponent
que és la cap de trasplantament de Edimburg
la Lorna Marson
i va fer una xerrada que jo soc pediatre
però tot això ni m'ho esperava
ens va deixar atònic
hi ha diferències
i hi ha una part que probablement sigui social
i de voluntat de les dones
o dels donants
però hi ha també una part medica
com explicava la Cristina
el metge va ser qui va dir
millor tu que el teu germà
d'alguna manera ella ha sigut
la donant per haver-se cuidat abans
o per tenir uns hàbits de vida
més saludables que els del seu germà
estem veient relacions que són familiars molt estretes
de pare i fill o mare i filla
aleshores
en
tot aquest protocol
fins a poder fer la donació en vida
també hi deu haver-hi
una traçabilitat
ètica perquè no hi hagi una compensació
econòmica per exemple
o perquè si no hi ha una relació de parentes
allà no hi pugui haver
alguns punts d'ombra
com funciona?
el primer de tot
és que l'estudi del donant
no pot ser realitzat pel mateix metge
que porta el pacient receptor
aquí no ha d'haver un conflicte d'interessos
el donant ha d'estar estudiat
de manera completament independent
al receptor, a nosaltres és fàcil perquè l'enviem
al Nafrolac de dults
i després entre totes les proves a les que
se'l sotmet el donant
hi ha unes proves que són mèdiques
per veure que està sa per donar
i que seguirà sa després
també hi ha una provació del comitè d'ètica
que ha valorat el cas
i després ha d'anar al jutjat
i ha de fer una assignatura al jutjat
on
diguem que manifesta que no hi ha cap
intercanvi econòmic
i que hi ha una voluntat
no remunerada
de fer una donació
com us preneu la vida
ara que
en teniu una
de nova?
i que no hi hagi una altra
i ja també és complicada
perquè com ha dit el doctor
haurà de tenir diversos plans
jo amb el que tinc si en tinc un
i si en tinc sort
ho faré
i la vida te la prens d'una altra manera
i la perdones més
i t'entres
en una altra manera per tonteries
que no passen a la vida
i això li dona importància
a allò que té importància de veritat
De què? I tu? Ah, bueno, mar.
Idò, jo, viure la vida, disfrutar i veure, no sé, les discoteques, les universitats...
Disfrutar són les discoteques, pocs accessos a la discoteca et deixarà fer el doctor, eh?
Sí, però sempre quan en cap, i molta responsabilitat.
Digues, digues, Cristina.
No, que jo no vull marxar d'aquí sense dir unes paraules d'agraïment a l'Hospital del Mar.
No puc deixar de mencionar l'equip mèdic, la Crespo, l'autora Crespo, el doctor Txekini, que és a prop del meu pare, l'Anna...
Hem fet tota una petita família amb ells i, sobretot, com que no, que soc infermera, parlar del personal,
infermera de cais, de l'hospitalització, que són gent fantàstica, que ens cuiden i ens miven.
Que seguiu així, moltíssimes gràcies.
Gràcies a tots cinc per haver-nos acompanyat, el doctor Víctor Pérez, doctor adjunta en nefrologia pediàtrica a l'Hospital Vall d'Hebron,
i gràcies també a l'Antoni, la Cristina Puig i a la Mar Vigas i la Cristina Hortit per haver-nos trasllat la vostra història avui al Suplement de Catalunya Ràdio.
Gràcies.
Molta sort.
Gràcies.
Fem una petita pausa, ens actualitzem amb la Neus Bonet i de seguida continuem.
I serem fins a la una al Suplement. Fins ara.
El nostre futbol a Catalunya Ràdio.
Cada dijous a l'app i al web de Catalunya Ràdio. Fútbol català amb Marc Marvà.
Gols, clubs, derbis, equips en forma, històries conegudes, històries per descobrir el futbol territorial i el futbol base català a la ràdio pública del país.
Fútbol català amb Marc Marvà. El podcast de futbol català a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Amb la col·laboració de la Secretaria General de l'Esport i de l'Activitat Física de la Generalitat de Catalunya.
Aquest estiu no passis calor. Equipat amb la samarreta del Miki i els seus amics, la gorra d'estiu i l'ampolla tèrmica del Miki.
A la vent de la botiga de TV3.
Anguària amb Enric Calpena.
El 15 de març de 1972 s'estrena El Padrí, una pel·lícula de Francis Ford Coppola basada en una novel·la de Mario Puzo.
El film, considerat un dels millors de la història, va patir molts problemes tant en la preparació com en el rodatge.
En parlarem en el proper episodi de l'Anguària, també disponible al web de Catalunya Ràdio.
Anguària amb Enric Calpena. Cada cap de setmana dos programes. El diumenge a les 3 de la tarda i cada dissabte un altre exclusivament en podcast.
Riu més, estressa't menys. Comença per fi a estimar-te.
L'ofici de viure amb Gaspar Hernández. Com ens mouen les emocions a l'hora de votar.
Un programa sobre conducta humana. Parlarem de l'anomenada Menda Mico. No té sentit queixar-se. Beneficis de ser amable.
L'ofici de viure amb Gaspar Hernández. Eines pel benestar emocional. Aquest diumenge a partir de les 12 de la nit.
Disponible en podcast i a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Dissabtes i diumenges des que surt el sol fins a l'hora de dinar. Amb Roger Escapa.