Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Begant.
Moderat optimisme a la cimera del clima de Dubai,
tres dies abans del dia previst pel final de la COP,
la fi dels combustibles fòssils continua apareixent a l'esborrany d'acord,
malgrat l'oposició dels països productors.
Enviada especial a Dubai, Montse Poblet, bon dia.
Bon dia, ara mateix a l'esborrany hi ha quatre opcions
que van de la més ambiciosa que va amb els combustibles fòssils
a la de no dir absolutament res d'aquest tema,
que és el que estan batallant els països de l'OPEP
i també la indústria nord-americana del petroli.
El bloc del sí dels que pressionen per suprimir els combustibles fòssils,
ara hi ha un centenar de països que ja han vist clar
que si no se surt d'aquí amb un calendari
per deixar de cremar gas, petroli i carbó,
ens passarem del grau i mig d'escalfament.
Pedro Zorrilla, portaveu de Greenpeace,
encara confia que la COP28 es tanqui amb un acord històric.
Nos hace mantenernos esperanzados
el hecho de que todavía en los textos
sí que está ese lenguaje de abandono de los combustibles fósiles.
Podría no estar, todavía está.
Hay países, además, que lo están defendiendo.
Y lo que más nos preocupa
es que todavía hay varios grupos de países
que se oponen muy frontalmente, de forma muy categórica.
Montse Poblet, Catalunya Ràdio, Dubai.
Més notícies, en Raül Flores.
La líder dels comuns, Jéssica Albià,
que assegura que la llei d'amnistia
no resol el conflicte polític català
i situa el reconeixement nacional de Catalunya
com el següent pas en les negociacions amb el govern espanyol.
Ho ha dit en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies.
Ara toca l'amnistia
i esperem que en pocs mesos
acabi veient la llum,
però això no soluciona el conflicte.
Això desjudicialitza el conflicte, que és diferent.
Per nosaltres, el model
és el del federalisme asimètric,
el federalisme plurinacional
i, per tant, per a nosaltres,
ara el següent pas és el reconeixement nacional de Catalunya.
Aquest matí han obert els col·legis electorals a Egipte
per votar en unes eleccions presidencials
que duraran tres dies.
L'actual president, Abdel Fatal Sisi,
és el favorit indiscutible davant de tres rivals poc coneguts.
El Sisi va arribar al poder el 2013 amb un cop d'estat
i va guanyar amb el 97% dels sufragis
als passats comissis del 2014 i el 2018.
Més de 67 milions d'egipcis
estan cridats a les urnes fins dimarts.
Javier Milei serà investit avui com a nou president de l'Argentina
i obrirà una nova etapa política.
L'ultraliberal arribarà a la caça rossada
en un país tocat per la crisi econòmica.
El rei espanyol Felip VI, el líder de Vox
i el president ucraïnès assistiran a la seva presa de possessió.
La cantant Abdel explica que té un trastorn efectiu estacional
que li fa difícil viure al Regne Unit.
Es coneix amb la sigla VII, les sigles angleses,
i afecta sobretot durant l'hivern perquè és quan menys hores de llum hi ha.
Això té una influència directa en l'energia del cos,
l'angoixa o la depressió.
Abdel ho ha explicat en una entrevista des de Los Angeles
on fa uns anys que viu amb la seva família.
La cantant assegura que se sent molt britànica,
però que el clima londinenc, més aviat inestable,
i majoritàriament ennubolat i plujós a l'hivern,
afecta molt el seu estat d'ànim i també la seva salut mental.
Esports, Albert Benet.
El Barça i el Girona s'enfronten aquest vespre a Montjuïc
i poden aprofitar l'ensopegada del Madrid al Camp del Betis.
Un empat a un que fa que el Madrid sigui líder provisional,
però el Girona té la possibilitat de ser un solitari
i el Barça pot acostar-se als dos equips.
En una entrevista aquest matí al suplement de Catalunya Ràdio,
el president del Barça, Joan Laporta,
ha qualificat el Girona de rival i amic
i ha reformat que volen seguir comptant amb Joao Fèlix i Joao Cancelo.
El president del Girona, Delfi Geli,
ha assegurat també al suplement
que Montilivi està preparat per acollir partits a Europa la temporada que ve
i ha afirmat que estan en un moment únic i especial
que han de gaudir sense pensar més enllà.
El Barça-Girona a les 9 del vespre
el podreu seguir amb la TDT de Catalunya Ràdio.
Els Lakers han guanyat aquesta matinada passada
la primera copa de l'NBA,
després de superar els Indiana Pacers per 123 a 109.
L'Hebron James, a punt de fer 39 anys,
ha aconseguit 24 punts, 11 rebots i 4 assistències,
mentre que el pivot Anthony Davis
ha acabat amb 41 punts, 20 rebots,
5 assistències i 4 taps.
Fins aquí, les notícies.
El Barça-Girona a les 9 del vespre
Són les águas de mar
Passo feixant el verão,
la promesa de vida en el teu coração.
El suplement.
Amb Roger escapa.
11 i 5.
Xavier Moret, bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger.
No et pots ni imaginar la quantitat de missatges
que he rebut els últims mesos preguntant per tu.
Vols dir?
La de bronques que m'han clavat,
però escolta, com és que aquest any,
el Xavier Moret no és el suplement.
En fi, ho agraeixo molt.
Jo també he rebut missatges.
Què passa?
On ets?
Per què no parleu de viatges al suplement,
a primera hora?
Amb el que m'agradava,
a mi els dissabtes a dos quarts de vuit,
llevar-me i sentir el Xavier Moret
que se n'anava a Islàndia, a Grècia...
Ja, que anava a patir pel món, oi?
I tu et senties escalfadet a casa i content.
No, jo també ho enyoro en certa manera,
però ho vam decidir tots dos i em sembla bé, eh?
Crec que és una bona decisió.
Ja portava ja cinc anys...
Bueno, portàvem junts fent això dels viatges
i tenia la sensació que em començava a repetir
i no m'agradava.
I pensava als oients,
també els semblarà el mateix,
però es veu que no,
que tot caduca molt de pressa
i molts m'han escrit dient
què passa, torna, estàs malalt, estàs mort.
I jo deia, home, mort no estic.
Continuo viatjant i continuo fent coses,
però tenia ganes de fer una pausa.
Clar, és que jo crec que de viatges a la ràdio
en parlem relativament poquet, no?
I ens va enganxar...
I els viatges de la Gran Anaconda, evidentment,
que és un programa històric d'aquesta casa
que el continuem tenint per sort i per molts anys,
però ens va enganxar un moment, també,
d'aquests cinc anys,
en plena pandèmia,
que durant molt de temps la gent estava tancada a casa
i a través dels teus records vam viatjar tots plegats.
Sí.
I jo crec que per això vam fer tanta marca.
Xavier.
Sí.
Suposo que vam viatjar de memòria
i això va ajudar la gent a sortir de la bombolla
on estaven tancats.
Volia dir que el món encara existia
i encara era possible fer viatges.
Jo m'ho vaig passar molt bé
i, pel que sé,
molts oients també que m'han escrit
i els ja agraeixo molt.
Has continuat viatjant, suposo?
He continuat viatjant, sí.
Això és un virus que no s'atura.
on has estat?
Bé, fa una setmana he tornat del Japó,
abans he estat a Finlàndia i Noruega,
abans a Menorca i abans a Uganda.
Comencem pel Japó?
Endavant.
Tu tens la sort i la fortuna
de poder viatjar fora de temporada?
Sí.
Perquè tots aquells que van al Japó a l'agost
es rosteixen.
Tornen molt acalorats,
i ho entenc perquè fa molta calor.
No, jo hi he anat vuit vegades
i cap a l'estiu.
O sigui que he pogut triar a l'època que hi anava
i sempre m'agrada molt el Japó el suficient
com per tenir ganes de tornar-hi,
malgrat la distància que està molt lluny.
On has estat del Japó?
Aquesta vegada he fet 3 setmanes
i he fet 10 dies a les illes d'Okinawa,
al sud de tot,
tocant a Taiwan,
que és un archipèl·leg no gaire conegut,
però que és subtropical,
o sigui que té platges, palmeres,
té una vida molt diferent
de l'illa principal de Honshu.
I llavors m'ho he passat molt bé descobrint això,
tot i que l'illa principal d'Okinawa
és de trist record
perquè hi va haver-hi la batalla
de la Segona Guerra Mundial
i ara hi ha unes bases nord-americanes
encara allà,
o sigui, és un punt calent,
però m'ha agradat visitar això
i veure que respecta molt la natura
com a la resta del Japó
i que tenen llocs increïbles.
I tu que has dedicat tota una vida als viatges
i que segurament has passat més temps
fora de casa que a casa,
encara et sents un turista quan viatges?
o en funció del país?
Bé, jo crec que avui tots som turistes,
o sigui, això, aquesta etiqueta
de diferenciar turista de viatger
ja es fa difícil.
Abans, quan viatjava,
em sentia més viatger,
potser perquè no existia internet,
no existien els caixers automàtics,
no existien els vols low cost,
era molt diferent.
Abans viatjades, connectaves
i tornaves al cap de tres mesos a casa
i sabies què havia passat.
Ara estem al corrent cada dia
del que està passant a casa,
per internet o per YouTube o pel que sigui,
però hi havia el Chester Tone
que a les seves memòries
diu una frase que m'agrada molt.
El turista veu el que ha anat a veure
i el viatger veu el que veu.
I en aquest sentit a mi m'agrada ser viatger
perquè no veig només el que diu la guia
que has de veure,
sinó que sempre penso que el gran luxe és el temps
i em deixo uns dies de més
perquè passin coses,
perquè et sorprengui el país.
Els ha posat un país que t'ha marcat sempre molt
i tens llibres dedicats,
què fa que sempre hi acabes tornant?
Perquè és una cultura molt interessant,
molt respectuosa amb la naturalesa,
molt diferent a la nostra,
però al mateix temps hi ha cultures molt diferents
que veus que no hi pots entrar.
En canvi, amb la japonesa sí,
té un punt que hi pots entrar,
hi pots connectar
i et pot apassionar,
tant la cultura com la gastronomia
i sobretot aquest respecte a la naturalesa.
Ara, a part de fer Okinawa,
he fet el Kumano Kodo,
que és el camí de Sant Jaume japonès
i he caminat durant sis dies
per les muntanyes aquestes
del centre de l'illa de Honshu
i, ostres, m'agrada veure
com vas a peregrinar,
que en el meu cas n'era un peregrinatge,
sinó una excursió
per tres santuaris xintoistes molt importants
però que es fonen d'alguna manera
en la naturalesa.
I més ara al mes de la tardor
quan els arbres, l'auró japonès,
comencen a canviar de fulla
i llavors els japonesos s'estimen molt,
aquest ritual del canvi de fulla,
com es tornen vermells, grocs,
i tot plegat s'hi abracen gairebé els arbres
i llavors em sento molt a gust amb aquest país.
Puc preguntar-te quants anys tens ara, Xavier?
M'ho pots preguntar?
71.
Tu com que ets gat vell,
la trampa de la pregunta ja no me la...
71.
És la millor edat per viatjar?
Totes les edats són bones.
Jo vaig començar als 18 anys
i segueixo viatjant i no em penso rendir.
És que depèn de la teva mentalitat.
Jo crec que el viatge el que té de bo
és que et fa desconnectar de la monotonia
i per tant et fa estar viatjant tots els sentits alerta.
I això fa que aprenguis moltes coses
i que estiguis més viu en certa manera.
O sigui, tota edat és bona per viatjar.
Però durant molts anys de la teva vida
la monotonia ha estat el viatge precisament, no?
És a dir...
Com vols dir-ho?
L'habitual era estar viatjant, per tu.
Sí, aquest és el risc.
És la jugada aquella que explica en un conte el Quim Monzó
de que de tant viatjar el viatge sigui la monotonia
i llavors quan estiguis aquí sigui el que és especial, no?
Però no, he procurat.
El secret és viatjar sempre on tens ganes d'anar-hi.
Jo he rebutjat molts viatges perquè no em venien de gust.
Però en canvi si vas a països que et venen de gust
i vas veient coses que t'interessen
llavors no té res a veure amb la monotonia en cap moment.
Recordes el primer viatge, allò que et va fer un clic?
El primer gran viatge va ser Suècia, sí, sí.
Quan tenia 20 anys, abans havia fet viatjets per Europa
però 20 anys vaig anar 3 mesos a Suècia
a treballar, rentant plats
i després em vas en cogombres amb una granja
i allà vaig descobrir que els països nòrdics m'encantaven
que hi havia una altra manera de viure
que aprenies moltes coses viatjant
i coneixies molta gent interessant.
I fusionar el periodisme amb els viatges?
Quan vas veure que amb això t'hi podries guanyar la vida?
Bé, no ho vaig veure jo.
Aquí era molt difícil
perquè a Anglaterra i a França
hi ha una gran escola de literatura, de viatges.
Aquí no existia.
O sigui, quan el Javier Reverte publica l'any 92
El Suenyor d'Àfrica
que va ser un best-seller i encara ho és
li van dir que no 12 editorials
van dir que la literatura de viatges no es venia.
Llavors va publicar-ho ell
i van començar les editorials
a fer col·leccions de viatges
i una editora em va telefonar
la Nic Lapuent
que llavors era de l'editorial Península
i ara està a Salamandra
i em va dir
el teu estil va bé per literatura de viatges
fes un llibre.
Em dic, home, un llibre?
De cop i volta a mi no sabia què fer.
i diu, vés a l'Àfrica i et passa a tu malament
que això sempre ven.
Dic, home, en aquest moment
jo tenia dos fills bastant petits
no tinc ganes de passar-m'ho malament
i vaig contraproposar anar a Amèrica
a fer Califòrnia i el Far West
i em va sortir un llibre
Amèrica, Amèrica
que va funcionar
i així ja va anar rodat.
Em van telefonar de revistes de viatges
em van proposar fer viatges
i m'hi vaig trobar, cosa que ha encantat.
Literatura de viatges
segur que encara té una bona salut
el que no té una bona salut
és el periodisme de viatges en aquest país
això ja no existeix
tu has tingut un modus vivendi
que ara ja no existeix.
En soc conscients, sí, sí.
Jo he tingut la sort...
És un afortunat de viure en l'època adequada
per poder transformar el teu hobby
en el teu ofici.
En tinc la sort, sí
perquè
ara veig que ja no seria possible
però durant molts anys
jo he estat autònom
viatjant
publicant articles
publicant llibres
reportatges
i podia viure bé d'això
però abans jo estava fix
el diari El País
i me'n vaig anar
sense saber si hi havia aigua a la piscina
i m'hi vaig llançar
i per sort
m'ha anat molt bé
però ara veig que no seria
impossible ja
i per tant
em dono moltes gràcies
soc un privilegiat
i n'estic molt content.
Som el Suplement
som a Catalunya Ràdio
som un quart de dotze del migdia
estem xerrant amb el Xavier Moret
que ha voltat pel món
i ha tornat al Born
que és el Suplement en aquest cas
escolta'm Xavier
a l'Àfrica hi has estat últimament?
Uganda va ser l'últim país
que hi vaig ser
aquest el vam fer plegats
sí
veig que hi he estat quatre vegades
alguna vegada l'hem fet amb tu
sí
amb goril·les?
no
aquesta vegada no vaig fer goril·les
perquè ja els he vist tres vegades
i són molt cars
i vaig dir
ja en tinc prou
amb haver-los vist
és molt emocionant
ho recomano molt
però cada vegada
em puja més els preus
comença a Ruanda
segueix Uganda
i l'únic barat és el Congo
perquè hi va molt poca gent
i cada vegada
o cada estiu
o quan és l'època turística forta
es fan virals
aquests vídeos
d'aquests 4x4
perseguint safaris i animals
que quan obres una mica el focus
t'adones que allò està supermassificat
i que és un negoci extraordinari
no?
sí
és una de les penes
per això ho deia l'escriptor
el Pol Ferru
un escriptor nord-americà
de viatges molt bo
tan bon punt
un lloc agafa fama de paradís
sé que en pocs anys
es convertirà en un infern
per desgràcia és una frase
que és així
és quan un lloc
i arriba el turisme de masses
cada vegada volen treure més i més diners
i ho massifiquen
i en certa manera
ho acaben matant
perquè
perquè ja no és el paradís
que s'ha anat a veure
els prepares gaire els viatges?
sí
molt
com els prepares?
primer preparant
llegir molt
que jo soc dels que he arribat
als viatges
a través de la lectura
després procurant
llegir reportatges
també
música
pel·lícules
i un cop vull digerir tot
marcar un circuit
que sé que em donarà el que busco
i deixar 15 dies
pel que pugui passar
perquè em sorprenguin
i
tu ets partidari de viatjar a tot arreu o no?
per exemple
ara a Ucraïna hi aniries?
no
no m'interessa
hi he estat a Ucraïna
però ara mateix no
els països en guerra
això necessita una altra mentalitat
aquests
corresponsals de guerra
que els agrada anar amb el casco
i
amb la samarreta
que diu
pres
però a mi no m'agrada passar
m'agraden arribar
potser a alguns països d'Àfrica
i anar just quan acabat la guerra
perquè llavors hi ha poc turisme
i hi ha pots
pots moure't
i sense trobar masses entrebancs
va
proposem una altra música
que et transporti a un altre lloc
això
això
això sigui horrorós
i això vol dir que som a Islàndia
sí
que també és un altre dels teus paradisos
sí
Islàndia és un país que m'ha marcat
li estic molt content
primer perquè
vaig guanyar el premi
Grandes Viajeros
amb el meu llibre de l'illa secreta
cosa que em va permetre viatjar molt
i a més a més
hi tinc molts amics
i és un país petit
volcànic
meravellós
on no em fa res tornar-hi
perquè el tenir-hi amics
ara ja és fàcil
ja no hi vas
com un turista més
sinó que hi vas
a veure els amics
i et deixes portar
perquè ja el dones
per vist al país
però no a les sensacions
que treus
parlant amb la gent d'allà
aquest virus de viatger
que dius que t'ha impregnat
tota la vida
a casa teva
sempre l'han entès?
la teva dona
els teus fills
sempre l'han entès
la meva dona
perquè també va treballar
un temps
en una revista
de viatges
i per tant
sap el que és això
a vegades
ella també ha viatjat
sense mi
i hem entès
tots dos
que era la nostra feina
i a més a més
la nostra passió
quan podem viatgem junts
i ens ho passem molt bé
també
i els fills
amb edat petita
van aprendre
que quan tornava de viatges
tornaven força regals
i això
a vegades em preguntaven
no te'n vas
fa temps que no te'n vas
per què no te'n vas
o sigui
gairebé m'empenyien
però sí
ho han entès molt bé
i jo estic molt content
si no
no hagués aguantat
viatjant així
i ells han tingut
una vida enòmada
també o no?
no tant
però
recordo
quan vaig guanyar el Premi Grandes Viajeros
em donaven
12.000 euros
amb bitllets d'avió
els hi vaig dir
trieu on vulgueu anar
i us aneu de viatge
el meu fill
va triar
el destí més llunyà
se'n va anar a Xile
i amb la nòvia
i s'ho va passar molt bé
però la meva filla
tenia por de volar
i va triar
Amsterdam
que era com
com anar
aquí
amb autobús
a la cantonada
però amb el temps
ja ha començat
a viatjar
i va a l'hora
a donar-se'n junts
vam anar junts
a Austràlia
amb ells i la dona
jo vaig fer dos mesos
a Austràlia
per fer el llibre
Boomerang
però van venir ells
un mes
i ens ho vam passar
molt bé
junts
i clar
no hem parlat de Grècia
Grècia
Grècia ho és tot
per mi
mínim un cop l'any
vas a Grècia
jo acostumo anar
o a la primavera
o a la tardor
des de fa temps
ja he estat
unes 30 vegades
o més
a Grècia
a Islàndia
només 14
i al Japó 8
o sigui són els meus
highlights
però Grècia
m'agrada molt
perquè és mediterrània
és l'essència
de la cultura mediterrània
tens història antiga
tens filosofia
i al mateix temps
tens moltes illes
diferents
on cada una
quan hi vas
encetes un nou món
i això és el que m'agrada
anar canviant d'illa
i anar descobrint
nous espais
bé
és que hi ha moltes gràcies
diferents
com ara explicaves
sí sí
hi ha moltes gràcies
diferents
et pots quedar
amb atenes
i voltant
que Déu-n'hi-do
perquè hi ha el Partanó
tens a prop
tens
Micenes
tens Epidaura
tens Únion
que és un lloc increïble
però llavors
te'n vas a fer
l'interior del Peloponès
no té res a veure
te'n vas a parar
amb una illa
que pot ser preciosa
com pot ser
Patmos
o pot ser
Astipalea
o pot ser
la que hi ha
al sud del Peloponès
que ara no em surt el nom
però
però
però
sí
és Citera
i
és l'última
que he estat
i m'encanten
totes
tant les de la Geu
com les Cicles
com les del Do de Canès
i
a l'agost
què fas tu?
a l'agost
faig vacances
de vacances
o sigui
m'estic a casa
que és
al Pla de l'Estany
i estic molt bé
amb un poble petit
tranquil
de 50 habitants
i m'agrada ser-hi
també
o sigui
jo crec que
quan viatges
desenvolupes
la mentalitat
aquesta
de gaudir
del moment
i posar
tots els sentits
alerta
i si ho fas
amb aquesta mentalitat
al lloc on vius
també descobreixes
coses noves
i està força bé
50 habitants
vol dir que us coneixeu tots
ens coneixem tots
sí
turisme per Catalunya
n'has fet?
n'he fet
però
tampoc ha estat
la meva prioritat
sí
he fet més
les illes
últimament
sí
Menorca
Mallorca
Mallorca
vaig fer un llibre
ara em preparo
un de Menorca
em faré una altra
divisa
bastant més endavant
Formentera
ho he tocat
també
i els Pirineus
també ho he tocat
o sigui
Déu-n'hi-do
has viscut
el boom turístic
també d'aquest país
has viscut
la campanya
de les companyies
low cost
que ha permet
ens ha permès
a tots plegats
fer viatges
per Europa
de manera molt barata
ara aquests últims anys
estem prenent consciència
de la petjada ecològica
que implica viatjar
no?
aleshores
a tu també et fa replantejar coses
això?
si tu visquessis 70 anys més
tornaries a viatjar
com ho has fet
o buscaries mètodes alternatius
que no fossin aviots
per fer-ho?
mira, a mi m'agafa ja
cap al final
i per tant
el que he viatjat
ho dono per bo
però és veritat
que si ara
recomencés
potser
em buscaria
mètodes alternatius
però jo
quan vaig començar
els low cost
no existien
i per tant
la gent
jo no ho vaig fer
perquè em va fallar
alguna cosa
però feia la ruta
hippie
fins a Afganistan
i la feia
per terra
o sigui
que era molt més sostenible
que no pas ara
però jo entenc
que la temptació
dels vols low cost
fa que la gent
faci cada vegada
més escapades
a països europeus
o a llocs propers
però sí
jo crec que s'ha de replantejar
en els pròxims anys
que hem de fer amb això
quines són
les properes fites?
properes fites
doncs ara
tinc previst
tornar a Islàndia
per variar
a Grècia
a la primavera
també hi vaig
i després
tinc un
un viatge llarg
per Xile
per la Patagònia
xilena
on anirem
la meva dona
i en tinc ganes
de tornar
perquè ja hi hem estat
i queda un altre
que és Botswana
vull tornar a l'Àfrica
i aquesta vegada
ho faré Botswana
però que no vagis
a Caçalafants
no
això
a mi no m'hi veuràs
aquí
quan tornis
d'aquests viatges
et tornarem a convidar
i fem repàs
si et sembla bé
em sembla molt bé
Roger
quan tu vulguis
una abraçada
Xavier Morem
moltes gràcies
per visitar-nos avui
al suplement
fins aviat
vosaltres
ara tornem
fem una pausa
El suplement
amb Roger Escapa
Maset
Sallers
Maset
Celebri aquestes festes
amb el Cava Maset
no reserva
reconegut com el millor
Cava i el millor
vi escomós ecològic
del món
al campionat mundial
de xampanys
i escomosos
2023
truqui ara
o entri a maset
o entri a maset.cat
i rebrà
i rebrà la comanda
a casa sense intermediaris
ni despesa
ni despeses d'enviament

més que mai
som el món

és a trobar el seu desig


a la nit


que no surti d'aquí
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio
amb Roger Carandell
Juliana Canet
i Marta Montaner
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
Pràcticament dos quarts de dotze
Som el suplement
som a Catalunya Ràdio
que el fan motors
pel derbi
d'aquesta nit
a Montjuïc
qui s'està preparant
per venir cap a Barcelona
és l'Oriol Riera
un jove
de 13 anys
incondicional
del Girona
va en cadira de rodes
des de fa 4 anys
però això no li impedeix
seguir l'equip
de Mitchell
sempre de ben a prop
amb l'Oriol Riera
i tenim la Marina
Laminos
que crec que l'ha anat
a visitar
a casa seva
amb la Marina
des de primera hora
amb una unitat mòbil
a Girona
copsant també
les hores prèvies
al desplaçament
de molts aficionats
que avui seran
a Montjuïc
Marina
Hola de nou
Què tal Roger?
Sí, sí, sí
som a casa de l'Oriol
preparat ja
pel partit d'avui
Oriol
què tal?
Bon dia
Bon dia
Nerviós o no?
Bueno
no sé què dir-te
perquè
ara el tenim
més bé
que la jornada anterior
perquè el Girona
ha de dir-te
que el Madrid
va empatjar
amb el Betis a un
ara ens podem
tornar a posar l'Ides
i
encara que perdem
no sé si
no sé si
saps la Marina
que
no ens pillaran
al Barça
per tant
avui
passi el que passi
doncs mira Roger
hem vingut a casa l'Oriol
que està
al centre de Girona
és tot un fan
incondicional
com deies
de l'equip de Mitchell
ja des de fa temps
perquè de fet
té unes quantes samarretes
té una col·lecció
de samarretes
cinquanta-una
concretament
m'explicava ara
totes signades
per jugadors
algunes
ara ens ho explicarà
ell bé
des de la primera temporada
que el Girona
juga a primera
veig per aquí
també pòsters
els he intentat
comptar ara
n'hi ha aproximadament
vint potser
tots firmats
també
oi Oriol
no sé què dir-te
uns vint
o uns deu
vanderes
també
vint no arriba
perquè
no n'hi ha
tants
el que sí
que n'hi ha
moltes més
com
tu dius
Marina
és
samarretes
hi ha
cinquanta
unes samarretes
quatre o cinc pilotes
un megàfon
banderes
un coixí
fins i tot
un coixí
també hi ha
també tinc
l'autobús
de l'Enric
etcètera
etcètera
etcètera
explica'ns si hi ha
alguna d'aquestes
samarretes
que li tinguis
un record especial
perquè en veig
moltíssimes
de firmades
pels jugadors
em sembla que
alguna també
te l'han regalada
ells
oi
jugadors
entrenadors
hi ha alguna que li tinguis
una estima especial
bueno
sí
any
dos o tres
que ara
us les diré
que són
la primera
és
la que em va
fer el
Mitchell
que és la que posava
Oriol
10
que està firmada
per tots
aquí va ser
la primera
samarretta
que em va
regalar
el mister
quan va
estar aquí
llavors
la segona
samarretta
és el
de l'astroani
perquè
l'astroani
quan
el capità
em va
regalar
no sé si
tres o dos
unes quantes
samarretes
que les veiem
per aquí
totes firmades
pel capità
del Girona
he dit
moltes ganes
de
de
de
dir això
en Christian
me l'estimo molt
i aquesta
és la
meva
segona
favorita
de tot el museu
perquè
quan marxis
i el Girona
que espero que mai marxi
bueno
espero que penxi
les botes aquí
el Christian
entenc que és l'astroani
eh Marina
exacte
sí
llavors
per almenys
tenia un record
d'en Christian
i dir
Christian
te echamos
de manos
y aquí
te queremos
mucho
deixa'm saludar
també Roger
tenim amb nosaltres
la mare de l'Oriol
la Núria
què tal
molt bon dia
hola
bon dia
se l'estima moltíssim
els jugadors
a l'Oriol
i ell
també se'ls estima
molt
és un amor
mutu
jo crec
tant
el que donen els jugadors
per l'Oriol
i el que els donen ells
vull dir
que és una estima
mutua
tant
bueno
l'Oriol
es desfà per ells
vull que no els veu
té un amor
i els jugadors
amb ell
vull que
estem molt agraïts
de tot aquest
suport
i tot el que fan
tot el Girona
en conjunt
per l'Oriol
perquè realment
fan moltes coses
per ell
amb en Mitchell
em sembla que també
té una connexió
molt especial
oi que sí
correcte
amb en Mitchell
bueno sí
des del primer dia
que es van veure
és una connexió
que van tenir
i bueno
en Mitchell
se l'estima
se l'estima
i li fas polseres
fins i tot
Oriol
què dius ara
sí
li faig unes polseres
no sé si ho sabeu
els que esteu en el palet
no sé
si ho sabeu
li faig polseres
per una senzilla raó
a veure
direu
això no és una bona raó
però per mi
és una raó
que és
dels Colors del Girona
jo li vaig dir
mister
a veure
no va molt bé
les polseres
estàs tevant
a les 6
i els partidors
i mi dice
vale
ho vull provar
amb una
després
quan se li rompe una
mi dice
amé
5 o 6
polseres més
per
per fer
per jo tenir-les
en el calatge
de la tauleta
i fer
i cada cop
que se li trenc un
a tenir-ne una altra
i la seva dona
la Lara
és qui
les guarda
perquè si no
se les posaria
totes de cop
i les porta
eh Roger
les porta
perquè ara m'ensenyaven
unes semanetes
avui m'hi fixaré
avui m'hi fixaré
de mitgell
amb aquestes polseres
Núria
de fet
hi aneu moltíssim
a Montilibi
vosaltres
sí
sí
sí
som socis
des d'allà
bueno
fa potser
no sé quants anys
fa que som socis
que anem al camp
i que anem al camp
ja fa
aviam
7 o 8 anys
que anem al camp
8 i socis 4
i no només a Montilibi
perquè també viatgeu molt
amb l'equip
sí
intentem fer
desplaçaments
aviam
depenent també horaris
depenent del lloc on és
intentem fer
els desplaçaments
que podem
i no sé si sembla
sempre ho teniu fàcil
perquè l'Oriol
vam quedar de rodes
i em sembla més
que no tots els camps
estan adaptats
oi
per tant Núria
de vegades també us trobeu
amb algun problema
en aquest sentit
sí
aviam
nosaltres quan viatgem
hem de planificar el viatge
amb bastant de temps
mirar-ho tot
si és amb tren
amb avió
si anem amb cotxe
i sobretot els camps
els camps
ens hem trobat camps
que no estan adaptats
bueno
no estan adaptats
amb la zona visitant
que és l'Oriol
on li agrada anar
no
amb la seva afició
per poder animar
cridar
i estar allà
bueno
amb el caliu
de tota l'afició
i ens trobem
molts camps
que això no ho podem fer
ens posen a zona adaptada
del seu estadi
i bueno
clar
és molt diferent
viure un partit
del Girona
amb la nostra afició
que viure els dos
allà sols
ai Oriol
si toca anar
per Europa
l'any que ve
i jo
el que
el que m'estava referint
amb tot el que he sortit
etcètera
etcètera
i ara aquí la ràbia
Catalunya Ràdio
el que jo volia fer
era
un
un petit crit
d'acord
per
per cridar
que la gent
de la cadira
de rodes
com jo
que
quan anem a desplaçaments
volem estar amb la nostra afició
cridar
animar
etcètera
etcètera
i
i això a mi
o a la gent
que estigui del Girona
o
o d'altres aficions
ja no dic del Girona
d'altres aficions
això potser li pot servir
per fer una crida
de
per
per dir
ei
també són persones
del futbol
adapteu una mica també
la zona de visitants
per nosaltres
com a Camp Nou
que ara el faran nou
també que adaptin una mica
i els altres camps
que hem fet nou
etcètera
etcètera
Déu-n'hi-do
la història de l'Oriol Riera
un dels joves aficionats
del Girona
de només 13 anys
que avui estarà molt pendent
a les 9 de l'espre
d'aquest partidàs
a Montjuïc
és la història
que ens ha portat
la Marina
a la Minos
desplaçada
des de primera hora
avui a Girona
per també
seguir el desplaçament
dels aficionats
Marina
Oriol
moltes gràcies
molta sort
i ens retrobem a Barcelona
d'aquí una estona
adeu
a vosaltres
11 i 37
ha arribat el calendari
d'Advent
que porta un munt
de capsetes
plenes d'il·lusions
aquestes festes
t'oferim
el regal perfecte
regal emocions
regalant teatre
és fàcil
entra a regalateatre.cat
i faràs feliç
la gent que més t'estimes
el suplement
amb
en marxa
el calendari
d'Advent
hem d'obrir la finestreta
com cada dia
fem aquesta casa
i en joc
tenim una aspiradora
Taurus
Homeland
sense cable
interessant
el concepte
sense cable
obrim una finestreta
del calendari
d'Advent
del suplement
per regalar-lo
el primer oient
que truqui
el 9-3-2-0-1-7-4-7-4
9-3-2-0-1-7-4-7-4
i ens digui
qui és el capità
del Girona
va home va
és fàcil
impossible
qui és el capità
del Girona
9-3-2-0-1-7-4-7-4
el primer oient
que l'encerti
ha de passar l'antena
s'emporta
aquesta aspiradora
Taurus
Homeland
sense cable
és fàcil
ja no ho podem fer
sobre ara
l'Oriol n'ha parlat
vull dir que
jo no ho sé
ahir què
menucs
aspiradora
Taurus Homeland
calendari d'Advent
en marxa
el 9-3-2-0-1-7-4-7-4
Conchita
bon dia
hola bon dia
capital Girona
Estuvani
fantàstic
Conchita
d'on truques
de Barcelona
doncs l'aspiradora
Taurus Homeland
per tu
gràcies
una abraçada
sense cable
sense cable
sí sí sí
ara tornem
ara tornem
al suplement
fins ara
el suplement
amb Roger
escapa
fa molt temps
que el Barça
no marca
el gol de falta
3 anys
Futaferrat
tot és possible
un dia de partit
tot és possible
a la TDT
la transmissió
d'en Torquemada
avui
a partir de les 8
la TDT
del Barça
Girona
a Catalunya Ràdio
La narració del partit
és una exclusiva
de CaixaBank
CaixaBank
dona suport
a l'esport
Sabem com n'és
d'important
sentir-se acompanyat
Per això
a CaixaBank
ara disposes
d'un préstec
per fer realitat
les teves il·lusions
Sol·licita'l des del mòbil
o a través del teu gestor
Informa-te'n a
caixabank.cat
CaixaBank
tu i jo
nosaltres
sempre que es mantinguin
les circumstàncies
econòmico-financeres
del sol·licitant
en el moment
de la sol·licitud
La TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial
d'assistència sanitària
d'AM i CaixaBank
Un dia tu, un dia yo
me quieres tú
te odio yo
Vivir así
con la emoción
de no saber
decir adiós
Querer así
odiando a los dos
para después
morir de amor
el suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb rocher
es capa
todas
a los dos
Fins demà!
Fins demà, ho deixo cada diumenge cap al migdia amb el Roger Mas i el David Caravent.
Parlem de música, ho fem a través de les converses de taverna que abasteixen de cançons el Roger Mas i el David Caravent.
Un servidor se'n va de l'estudi i us deixa assos anxes.
Avui, l'aigua.
Què? Ho heu proposat vosaltres, que prou que us digui, eh?
Home, perquè són les formes de l'aigua.
Les formes de l'aigua, no parem de parlar i no plou, llavors quan plou...
Quantes vegades us dutxeu a la setmana vosaltres?
Hòstia, home, cada dia, només faltaria.
No, no, escolta'm, jo també exigeixo aquests mínims, però...
No és veritat que també hi ha això?
Sí, hi ha gent que no és diària.
Que és de cal ample.
Però amb 3 minutets de dutxa, va bé, vull dir, això sí que està permès i no greuja la sequera.
Clar.
Tu, Roger, ets de cada dia o...
Depèn d'on...
Un parell de dies a la setmana ja en tenim prou.
No, home, un parell de dies a l'animal, tio.
Home, a la solsona hi fot fred.
Clar, això també és veritat.
A la solsona no fa tanta falta.
Quan baixis a Barcelona sí que et dutxes, però quan ens quedem a la solsona no...
Però, no, el moment en què entres a la banyera o al...
A la solsona fa falta una mica de greixeta a sobre pel fred.
Clar, a les hores, dos dies a la setmana.
Una pel·lícula, una pel·lícula.
Una pel·lícula.
Però, no, aquell moment en què entres a l'abo, que tot està congelat, abans que surti l'aigua calenta,
com... perquè gestionar aquest moment a Barcelona és relativament senzill.
Sí, però...
Però, home, la...
Jo aquella aigua freda la llenço sempre, eh?
No, és la que hem de reprofitar, aquesta.
Aquella no, aquella.
La pots fer servir, perdonareu, però jo et deixo rejar aquell momentet.
Home, jo crec que una molt bona solució per fer les duches curtes és, a partir d'un cert moment,
fotre l'aigua freda, m'entens?
Jo les acabo sempre amb aigua freda.
Sí?
Sí, això va.
A l'hivern també.
A l'hivern també.
Això és molt...
Això va molt bé, sí.
És que fa un pic, saps la circulació sanguínia, que et puja el cervell, tu,
i és una cosa meravellosa, que t'aguanta un parell d'horetes, eh?
Vull dir que...
Sempre has estat d'emocions fortes, eh, tu, David?
Bé, Roger, no m'has dit quants dies a la setmana et dutxes, cap problema.
Perquè jo no sóc un home de costums.
Escolta'm, me'n vaig a esmorzar.
Vinga, tot vostre.
El suplement, amb Roger Mas i David Carabé.
Bé, tot això perquè en aquest país no plou...
Bé, plou com plou, plou d'aquesta manera,
i ara si fem un moment de silenci, de litúrgia,
el Raimon això ho va explicar estupendament.
El meu país, la pluja, no s'aplouré,
o plou poc, o plou massa.
Si plou poc, és la sequera,
si plou massa, és un desastre.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país, la pluja, no s'aplouré.
Això ho hem sentit tots amb aquell anúnci, eh,
però ara aquí fa un recitatiu que crec que és molt bonic
i crec que val la pena que escoltem el recitatiu d'aquesta cançó.
No hi haguem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat,
res no vares aprendre escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.
Escola et robaven la memòria,
feien mentida del present,
la vida es quedava a la porta mentre entraven cadàvers de pocs anys.
Obli del llamp,
obli del trol,
de la pluja i del bon temps,
obli del món, del treball i de l'estudi.
Por el imperio hacia Dios,
des del carrer blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys de desinformació i desmemòria?
Això recomano d'escoltar-ho amb diferents versions,
perquè hi ha la versió original de quan Raymond va fer aquesta cançó de jove,
aquesta és la versió, diguéssim, de maduresa també,
al Palau de la Música l'any 97,
quan ell no en tenia 60 encara,
i l'últim recital, que també va ser al Palau,
també està gravat,
i és un Raimon ià gran,
i tot aquest trosset,
la intenció amb què diu la mateixa,
però diu de maneres diferents,
i crec que és interessant,
ja que hi ha el document de buscar-ho.
És que amb els cantautors és molt xulo
veure la història del com...
com moltes vegades intenten...
Bé, és fonamental
que la lletra sigui intel·ligible,
i llavors com s'arrengen els instruments
per deixar espai per la veu,
i el Raimon això ho ha fet
d'una manera molt evident,
i és molt bonic de sentir
com segueix musicant,
com segueixen intervenint els instruments
al seu voltant,
i la caronen,
perquè són acústics,
són voluminosos, diguéssim,
són gustosos de sentir, no?
Per ara encara no han sigut tot dones
el que hem posat,
el que passa és que jo no sé per què,
però el tema de l'aigua,
la cosa líquida,
està molt tractat per artistes dones,
i jo n'he trobat un munt,
me n'han sortit un fotimer...
I per el Bruce Lee.
Eh?
I per el Bruce Lee.
I per el Bruce Lee.
Jo t'he portat el primer disc
de la Julieta Gamanet,
que ja saps que en soc molt fan,
S'ho de la pluie.
Jo t'he portat l'aiguaïda,
jo t'he portat l'aiguaïda,
s'ho de la pluie.
S'ho de la pluie.
Jo t'he portat l'aiguaïda,
sinó pensé a rien d'autre que lui.
Jo t'he portat l'eau qui tombe,
l'eau qui tombe,
l'eau qui tombe.
L'amour inassouvit,
s'effacera sous la pluie.
Je n'éberrai plus que du feu,
ce sera merveilleux.
L'amour inassouvit,
s'effacera sous la pluie.
Je n'éberrai plus que du feu,
ce sera merveilleux.
merveilleux
i
el llibre
del llibre
serà
etern
com si on
éste vieux
Això és Sota la pluja, Sola Pluí
de la Juïa de Tegamanet, del seu primer
àlbum de 2018, Petit a mi
a mi m'agrada molt aquesta, té una veu
molt xula, ha estat tot el rato
entre el falset i el
no falset
i a més com a compositor
les harmonies de les seves cançons
són collonudes
Això sí, les imatges que fa servir
per la pluja
i tot això són
les bàsiques
diguéssim
la pluja ens difumina
la pluja ens
no és res allò per dir
ostres
en aquest país com que l'aigua és un recurs
escàs
doncs tenim mistificada
l'aigua
i en canvi no el sol
que és una cosa que més aviat ens a sobre
però són dos recursos
que van junts
sense una
la vida
la vida fins i tot
abans
necessitem més de la radiació solar
i de la temperatura
que de l'aigua
tot i que sense l'aigua
evidentment no
no existeix
i la prova d'això és que
per més aigua que hi hagi
si baixa la radiació solar
i fa fred
la cosa gairebé es complica més
que en un desert
obrint la capsa dels records
un cal fred intens al cos
connecta'm al meu cos
el vell diari del padrí
rebrota com a part de mi
arrelen el meu joc
neva sense parar
els camps dels refugiats
neva i blanqueja
tot patiment
neva i s'endú
les pors
i es va glaçant
el món
neva i es bonen
els mal records
ara això que deies del falset
no i la cura amb la veu
doncs aquest és el disc
en solitari de Salva Ratero
va treu el 2020
i es veu la
jo l'he dit que el rossinyal
de Manresa
perquè canta molt bé
el Salva i en aquesta cançó
fa ben bé una exhibició
havia estat a l'Axambusto
exacte
va ser conegut
perquè el 2006-2016
va ser el cantant de l'Axambusto
també perquè va fer els musicals
també
en Notre Dame de París
va fer Maricel
vull dir
que té una carrera
llarga
i ara així en solitari
doncs aquest disc
realment val molt la pena
i aquesta cançó
jo trobo que fa una exhibició
de veu
i això que diem
doncs quan la cosa
se solidifique
oi l'aigua
i neve
doncs la cosa
es complica
ja es veu
ja es veu
que projecta
projecta
que és el que han de fer
els cantants de musical
i té una potència vocal
molt bèstia
a mi m'has fet pensar
en això
d'aquesta tensió
entre el sol i l'aigua
entre la escalfor i l'aigua
perquè quan estàs a França
evidentment tenen molta
jo vaig viure un any
a Granobla
que és una vall
molt tancada
i molt cruel
la cuivet
li diuen
i la qüestió és que
els núvols
aparquen allà
no poden sortir
d'aquella vall escarpada
i llavors et passes 15 dies
sense veure el sol
i és una cosa
realment terrible
terrible
per un senyor de Barcelona
i sobretot
per un senyor de Barcelona
que es pensava
que li agradava la poluja
m'entens?
Llavors arribes allà
i dius
hòstia tu
quina depressió
però clar
llavors ells
els del nord de França
sobretot els de París
diuen
bueno vosaltres al sud
teniu el sol al cap
i nosaltres el tenim al cor
saps?
vinga vinga
vinga
la qüestió és que
allà notes
que hi ha moltes expressions
culturals
diguéssim
que posen escena
la calidesa
com una cosa
com una cosa fantàstica
i una de les més brillants
últimament
és la
és la vaní
amb aquesta cançó
glas vaní
gelat de vanilla
que també doncs
seguim parlant del glas
però en un altre
context
dius
que tu passeras
pas l'été
di
tu pourras plus goûter
la glace
la vanille
sans pleurer
di
que ça t'y fera
trop penser
au passé
maintenant
a l'ombre des platanes

c'est l'ombre
c'est dans la peau
l'amor és a la pell
vanilla
vanilla
diguéssim
compon ella mateixa
els seus temes
a la guitarra
a la guitarra acústica
i la domina
d'una allò fantàstica
doncs també
diga que
que l'aigua
s'ha fet servir molt
també per significar
el bé i el mal
una mica
perquè
l'aigua
quan és turbulenta
quan és fosca
quan va plena de terra
o un mar
a la nit
és una cosa
terrible
i en canvi
un toll d'aigua clara
i fresca
és vist com una imatge
de la puresa
ogni notte
ritornar
per cercarla
in qualche bar
domandare
ciao
che fai
e poi uscire
insieme a lei
ma da quando
ci sei tu
tutto questo
non c'è più
l'acqua azzurra
l'acqua azzurra
l'acqua chiara
con le mani
posso finalmente
bevere
nei tuoi occhi
innocenti
posso ancora
ritrovare
el profumo
di un amore
puro
puro
com
aquest és
Lucio Batisti
és un cantautor italià
que a mi
li tinc dels 70's
com es pot apreciar
per la producció
estètica
i la producció musical
el que m'agrada molt
és això
és molt propi
a finals de 60
aquesta cosa
de posar la bateria
a un costat
aquesta producció
la trobo que s'assembla
molt
a produccions
de David Bowie
salven les distàncies
perquè
hi ha
dificultats tècniques
en aquest cas
però estèticament
no el trobo tan lluny
de certes produccions
fins i tot
en l'aspecte discutible
que ja sé que
tu deus ser molt
deus ser molt
indiscutible
Bowie el deus trobar
molt discutible
em fa la sensació
no sé si m'equivoca
a mi m'agrada molt
m'agrada molt
a mi m'agrada
però el trobo
una mica discutible
i trobo que
en aquest arranjament
podria explicar
una mica
perquè ho discutible
aquí també
hi ha una cosa
una figura interessant
bueno
el que ets ho recloquen
aquí ara
això va ser un hit
brutal
però
la lletra és de Mogol
que Mogol
està darrere
de milers de cançons
no sé si en francesi
és la figura
del Paroliere
en italià
hi ha la figura
del Paroliere
que aquí
en català
era l'Andreu
el que feia
les lletres
de les cançons
de la Núria Feliu
i
però el Privert
mateix
feia lletres
per altres
també
doncs Mogol
no va cantar mai
però està darrere
de grans hits
de la cançó italiana
en els 70s i 80s
i encara es viu
Batista
i va morir jove
però Mogol
encara corre
doncs escolta
jo t'he portat
per acabar
una cançó
de l'Agnès Obel
és una danesa
instal·lada
a Berlín
jo la vaig descobrir
en un disc
que es diu
Aventine
però resulta
que el seu primer disc
el seu disc anterior
ja havia esclatat
ja havia esclatat
a la celebritat internacional
gràcies a aquesta cançó
que us posaré ara
que es diu
Riverside
al costat del riu
diguéssim
a la riba del riu
perquè la vam punxar
en un episodi
que es diu
d'Anatomia de Grey
al Not Responsible
es diu aquest episodi
i a diversos capítols
de la sèrie Revenge
i llavors
tu mires el seu llistat
de cançons més conegudes
i aquesta té 130 milions
d'escoltes
mentre que la resta
en tenen molt poques
però és una meravella d'artista
down by the river
by the boat
where everybody
goes to be alone
where you won't see
any rising sun
down to the river
we will run
when by the water
we drink to the trees
look at the stones
on the river bay
I can tell
from your eyes
you've never been
by the riverside
down by the water
the river bay
somebody calls you
somebody says
swim with a current
and float away
down by the river
això que escoltàvem
és Riverside
de l'Agnès Obel
avui música
i formes de l'aigua
amb el Roger Mas
i el David Carabent
moltes moltes gràcies
per donar el cap i tot el demà
ho deixo
fem una pausa
i de seguida tornem
el suplement
amb Roger escapa
hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
paraules de cap de setmana
paraules sonores
i paraules sordes
el suplement
Catalunya Ràdio
ens movem
canviem
i amb tu
ens connectem
som 3CAT
i amb tu