Són les 10.
El suplement.
En Roger escapa.
Recapitulem, com sempre fem a aquesta hora,
i ens vonem bon dia de nou.
Bon dia. A aquesta hora recordem que la militància de Junts per Catalunya
vota avui i demà en una consulta interna
si ratifica el pacte amb el PSOE per investir Pedro Sánchez.
L'horari de votacions va d'avui a les 12 del migdia
fins demà diumenge a les 6 de la tarda.
I el vicepresident de Junts, Josep Rius,
confia que la militància avalarà aquest acord de manera àmplia.
Ho deia fa una estona aquí, al suplement de Catalunya Ràdio.
Estem segurs que el resultat serà favorable a l'acord de Brussel·les,
un acord liderat pel president Puigdemont,
que ha estat ratificat per unanimitat per la direcció del partit
i que ahir mateix també per part del Consell Nacional de Junts per Catalunya
va ser valorat molt positivament.
A aquesta hora també expliquem que la franja de Gaza
s'ha despertat avui dissabte amb mig d'intensos bombardejos
i d'un intercanvi de foc entre l'exèrcit israelià i les milícies palestines.
La nit també ha estat força complicada.
Els atacs israelians s'han intensificat de manera dramàtica
contra l'hospital Al-Shifa, el més gran de la franja,
segons ha denunciat Metges Sense Fronteres a les xarxes.
El personal de l'ONG a Gaza assegura que la situació a l'interior del centre mèdic
és ara mateix catastròfica.
Els països àrabs i islàmics es reuneixen avui a Riyad.
Aseguren que la franja de Gaza està patint la pitjor crisi humanitària de la seva història.
Avui també parlem del que costa fer un judici amb un tribunal popular.
Està entre els 4.500 i 6.000 euros, segons els dies que duri la vista.
En opinió de la Fiscalia, si delictes menys greus,
com la violació de domicili, les amenaces o l'omissió de socors,
no s'haguessin de fer en jutjat.
S'estalviaria temps, diners i recursos.
Helena Contreras és fiscal coordinadora del Servei de Jurat de Barcelona.
Qualsevol d'aquests tres delits posen en marxa la mecànica del procediment de jurat,
igual que un delit contra la vida de les persones
en què podríem estar pidiendo la pena,
fins i tot de prisión permanente revisable.
A Islàndia s'ha decretat l'estat d'emergència
davant d'una possible erupció volcànica.
I és que en les últimes setmanes s'han registrat milers de moviments sísmics
al voltant d'un dels volcans del país.
Per això les autoritats han ordenat per precaució
l'evacuació de la ciutat de Grindavik, al sud-oest de l'illa.
L'augment de l'activitat sísmica a la zona
també ha fet que es tanqui l'anomenada Llecuna Blava,
un dels llocs més turístics del país.
Des de finals d'octubre s'han registrat més de 20.000 tremolors
al sud-oest d'Islàndia.
I tot a punt perquè els actors de Hollywood
ratifiquin la fi de la vaga que han mantingut
durant gairebé quatre mesos
i que ha paralitzat totes les produccions de la indústria.
Els intèrprets han aconseguit un nou conveni
que els blinda davant de la intel·ligència artificial.
El negociador del Sindicat dels Artistes
és Duncan Captury.
Aquesta és una victòria de tots.
En aquesta època on la intel·ligència artificial
pot canviar potencialment el panorama
de l'entreteniment,
les proteccions pels actors signifiquen
la preservació de desenes de milers de llocs de treball,
des dels serveis de càtering,
modistes, interioristes, càmeres,
conductors i tants i tants d'altres.
Deu i tres minuts, ara el repàs
el més destacat d'aquestes últimes hores
de l'actualitat esportiva.
Albert Benet, bon dia.
Hola, bon dia.
Àlex Márquez ha guanyat la cursa sprint
del Gran Premi de Malàisia de MotoGP
disputada aquest matí.
Márquez s'ha imposat als dos aspirants el títol,
Jorge Martín, que ha estat segon,
i Peco Banyalla, que ha acabat tercer.
És la segona victòria sprint d'Àlex Márquez
aquesta temporada.
L'altre Márquez, Marc, Marc Márquez,
ha caigut per 27a vegada aquesta temporada.
D'aquesta manera, igual el seu rècord històric
de caigudes en una mateixa temporada.
No queia tantes vegades des del 2017.
Rayo Girona i Madrid València,
avui en la tretzena jornada de la Lliga de Futbol.
Si guanya, el Girona s'assegura arribar
a l'aturada líder en solitari.
Això l'endemà de saber-se que l'Eix Garcia
és el primer futbolista de la història
de l'equip gironí a entrar en una convocatòria
de la selecció espanyola.
I Javer i Pàrquer, amb 20 punts i 5 rebots,
destaquen la victòria del Barça de bàsquet
a l'Eurolliga contra l'Estrella Roja
per 86 a 81.
L'equip Laurana va arribar a guanyar de 17 punts
i en la recta final va patir més del previst.
El jazz tardor celebra 30 anys de vida
amb una programació eclèctica
que posa la mirada en talents emergents
i en figures consagrades del jazz.
Fins al 16 de desembre,
20 concerts amb artistes com Emmett Cohen,
Stickman o Tony Levin, entre altres.
Més informació a jastardor.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat, linkat, linkat.
Joan Sala Viladrau
El Festival Canto torna a Caçada a la Selva.
Del 17 al 19 de novembre,
25 propostes al voltant de la cançó de tradició oral
amb Eliseu Parra, Alider Sanz,
una conversa amb els Esquirols,
Maestro Espada, Alba Careta i Henrio,
Belda i San Josecs
i molts moments per cantar plegats.
Més informació a cantut.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat, linkat, linkat.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
You found another home.
I know you're not alone.
On the night shift.
amb Roger es capa.
10 i 5.
Som-hi, va, que és cap de setmana.
Un cop al mes ja sabeu que aquesta temporada del Suplement
tenim la Mònica Terribas.
Bon dia, bona hora.
Molt bon dia.
Amb ella reflexionem al voltant de qüestions que planen sobre l'actualitat,
però que no necessàriament obren informatius.
I avui, avui parlem de l'amistat amb la Mònica.
Perquè no ve sola, perquè ve molt ben acompanyada d'una dona
amb qui comparteix part de la seva vida des de fa dècades.
Una persona que, per tots ens és molt familiar.
Una de les cares de TV3, que justament aquestes setmanes la podem tornar a veure al Teatre Poliorama
amb The Party, una comèdia on un grup d'amics debaten sobre tota mena d'assumptes quotidians
amb humor negre.
Avui al Suplement, la història de Montse Guallar i Mònica Terribas.
Hola a tu.
Hola a tu.
Això ja us ho feu totes dues soles.
Sí.
Com us vau conèixer, vosaltres dues, a veure?
Mònica, parla't tu.
No, nosaltres ens vam conèixer perquè jo era part de l'equip del Persones Humanes,
que era el programa que feia el Miquel a TV3,
després de treballar uns anys amb el Quim, amb el Puyal,
i al Persones Humanes hi havia entrevistes.
I jo documentava les entrevistes.
Jo sempre dic que he passat més temps darrere les càmeres que davant de les càmeres, no?
I jo estava preparant les entrevistes.
I aleshores el Miquel, com que la Montse en aquella època
era la superestart dels Secrets de Família,
i el Miquel la va voler entrevistar, no?
I aleshores jo vaig anar a casa de la Montse a preparar aquesta entrevista
per conèixer-la i per preparar-li en el Miquel la docu i l'entrevista.
I ens vam conèixer allà, i aleshores no sé què va passar.
Va ser amor a primera vista, va ser realment...
Sí, sí, vam connectar...
Jo tinc allò gravat, però absolutament com si fos ahir, Mònica.
Allà a la cuina, a més sempre explico que jo estava fent tantes coses alhora,
estava fent Secrets de Família, Sènic i Puntes de Coixí,
no tenia temps de fer res, no sé si vam prendre un te o un cafè
allà, aquella meravellosa cuina antiga.
En aquella època la Montse feia de tot,
feia teatre, feia els secrets,
estava a tot arreu i era, en aquella època,
penseu que clar, TV3, el secret de Família,
era un fenomen brutal.
Ara la televisió està molt més fragmentada d'audiències,
però en aquell moment hi havia molta concentració
i per tant la Montse era una persona...
I jo em vaig trobar amb una dona
igual de fràgil i de vulnerable
i de sincera i de tal que jo,
i vam connectar.
I des d'aquell dia fins avui, no?
Aquesta és la història.
De fet, amb aquesta història,
aquesta entrevista que va preparar Mònica Tarribas
es va traduir amb el Persones Humanes d'aquesta manera.
Hem convidat, ja ho hem dit al principi,
una persona que ha viscut una experiència iniciàtica.
De fet, la viu cada tarda,
des de dos quarts de quatre fins a un quart de cinc,
més o menys.
I davant de tothom.
És l'experiència de pensar, de sentir,
de viure com una persona deu anys més gran.
Deu?
Jo fins i tot m'atreviria a dir
25 anys més gran.
Doncs aquesta és l'experiència vital
que viu cada tarda,
de dos quarts de quatre a un quart de cinc,
la Montse Guallar.
1 de juny de 1995,
Persones Humanes ha convidat a Montse Guallar,
una entrevista que va preparar Mònica Tarribas
i que va fer que nascés aquesta amistat.
A vegades les amistats neixen i moren, no?
Però vosaltres l'heu conservat,
del 1995 fins al 2023.
Sí, sí.
Juntes hem tingut carreres professionals en moments d'alts i baixos,
ens hem ajudat quan a un li ha anat bé, a l'altre petit, etcètera.
Ens hem trobat amb totes les vicissituds de la vida.
És que hem crescut en una part adulta,
però hem crescut, ens hem fet grans detes.
Ens vam conèixer que no teníem ni parella, Mònica.
Bé, en aquell moment just vam començar a tenir les parelles que avui tenim,
més o menys.
Sí, sí, no, més o menys no les parelles que avui tenim.
No, no, més o menys vull dir el temps que comencis.
No n'hi havia.
I aleshores, a part, tant l'Arnau, el fill de la Montse, com el Marc, el meu,
van néixer, van créixer, van compartir.
El Ramon i el Sergi formen part del PAC.
Sí, i tant.
Els vam haver de ficar.
Els vam haver de embrancar en el PAC.
i la veritat és que ell ha vist créixer el meu fill
i jo he vist créixer el seu
i ara l'Arnau ja és independent,
el Marc és semi-independent
i ara ens continuem veient
i hem tingut moments en què ens hem pogut abraçar molt
i hi ha hagut moments en què hem tingut temps en què...
Però la sensació que sempre hi ets
i que això no fallarà mai, no?
La fidelitat de les amistats que duren, no?
I això no té preu.
Això és fantàstic.
No sabia si realment podria fer un paper...
Ja no per l'edat.
Sempre penses que 10 anys més vol dir
una sèrie d'experiències que et sembla que potser tu
no hi arribaràs perquè no les has viscut.
A vegades amb això ens podem equivocar.
Sí.
Aquí és aquesta entrevista, això.
Quina veu més diferent, home!
Està canviant, sí.
Aquí interpretaves, entenc un personatge...
Jo no me'n recordo.
Interpretaves un personatge que era més...
Tu eres més jove del personatge que interpretaves, no?
Sí.
Acostuma a passar gairebé sempre en els papers de ficció.
Sobretot les mares.
O sigui, sempre...
Sempre són interpretades per gent que no té l'edat encara
per tenir aquell fill d'aquella edat.
És un clàssic.
Clar, tu aleshores tenies què?
21?
No, en tenia ja 35, però tenia fills de 20.
La Dolors tenia... Sí, la Dolors tenia fills de 20 anys.
Exacte.
La Dolors de segrets de família...
Sí, jo podia ser mare absolutament.
O sigui, la cosa és que era l'edat dels fills.
Clar.
La mare, clar, des dels 20 pot ser o des dels 18, però era justet, era justet.
En aquella època treballaves moltíssim.
Sí.
En quin moment vas començar a veure que et trucava menys?
És que això és una mica difícil, perquè jo penso que a vegades també...
En això ha intervingut decisió personal, també.
No tot és... No ve de fora la falta de feina.
Jo en alguns moments he prioritzat el fet d'estar a casa,
d'estar amb el meu fill que no treballava.
Hi ha hagut algun moment que hauria pogut anar a Madrid a fer sèries
i vaig decidir que no, però vaig tenir...
El meu fill el vaig tenir tard, l'Arnau, ja tenia 37 anys,
ara ja no es considera tard, però ja era...
I tenia ganes de disfrutar-lo.
Llavors, jo considero que també vaig prendre alguna decisió
que potser m'ha allunyat d'una carrera més continuada.
Si estàs a Madrid segurament pots allargar una mica més,
perquè hi ha més oportunitats que aquí a Catalunya, hi ha més feina.
Però, vaja, d'adonar-me'n, doncs potser fa uns...
O sigui, que jo voldria treballar més i no treballo tant que uns 10 anys.
Sí, uns 10 anys.
Uns 10 anys.
Uns 10 anys.
Uns 10 anys.
En algun moment vas pensar que el telèfon no tornaria a sonar?
No, perquè aquesta és la gràcia i la desgràcia d'aquesta professió
que sempre pot passar alguna cosa.
O sigui, si tu ets cirurgia segurament i deixes de treballar
no et trucaran per fer una operació d'urgència.
Però, com a actriu o com a actor...
Pot passar.
Pot passar.
De cop i volta, el que passa és que el que es duu és passar aquell moment.
O sigui, quan durarà, com viuré, de què viuré.
Però, inclús ara, vull dir que quan penso,
oh, potser ja s'ha acabat una mica tot, penso, no ho saps, no ho saps.
No, i ara amb The Party, amb l'obra que estan fent al Poliorama,
que estan omplint, que la gent s'ho està passant bé,
em deia l'altre dia, ostres, no saps com és
que veure que la gent gaudeix d'un espectacle
i ve i omple el teatre i tu estàs allà, no?
I potser hi havia una època que ho parlàvem, no?
I jo també he passat aquestes èpoques que dius,
bueno, doncs surts de la primera línia, fas altres coses,
però ja està, ha passat aquesta etapa i potser no torna, no?
En el cas de la Montse, amb el teatre,
potser no tant amb el cinema, perquè d'ara més tot costa més, no?
Sí, sí.
Hi ha períodes de, sobretot marcat, jo crec, per l'edat, eh?
Per l'edatisme aquest que hi ha a la nostra societat i sobretot amb les dones, no?
Que si no ets la dona perfecta, amb el cos perfecte,
si ets jove et posen en papers de més de 20 anys,
que això li va passar a ella quan era jove,
i ara li està passant que els papers que li corresponen a l'edat
potser els fa noies de 20 anys, no?
I això també ens passa a les periodistes que hem fet televisió, no?
Que, evidentment, es prioritza també aspectes estètics
i, per tant, tens menys possibilitats de fer coses, no?
Això passa, perquè la societat està muntada així.
I amb això...
No, no, perdona, que en aquesta edat una mica
ja no penso que sigui tant la qüestió estètica,
o sigui, penso que a la meva edat ja no importa tant
la qüestió estètica, entre cometes,
sinó que és un problema que no hi ha suficient història
per explicar-se d'aquesta edat.
Potser m'equivoco i no vull anar en contra,
però vull dir que la pressió estètica
la segueixo notant perquè soc dona i la tindrem fins als 8.
Bueno, jo espero que d'aquí uns anys ja...
No la te la bufi?
Me la bufi, totalment.
Ja estic anant, ja estic anant.
Jo la conec molt bé, eh? Jo crec que això...
Ja estic anant, bonica, i tant.
T'ha estat difícil de gestionar, això?
De fer-me gran?
No, i la pressió estètica, sobretot.
Jo tinc la sensació que formes part d'una generació
que molta gent que compartia professió amb tu,
moltes dones especialment,
van passar pel bisturí, no?
Sí.
Jo amb això també soc...
I que passen pel bisturí.
Però sempre ho dic, potser m'equivoco, eh?
Però penso que no tantes...
Aquí, a Catalunya.
Estem parlant d'aquí, eh?
Sí.
Després, o sigui, si mirem Hollywood i tal i qual,
però aquí, d'actrius a la meva edat,
tampoc n'hi ha tantes que hagin passat.
No em miris així, Mònica.
No, no, ho sé.
Tu les coneixes, ja.
És que jo soc molt naïf.
Ja em coneixes.
No, jo penso que hi ha una cosa
que és intentar lluitar contra la realitat.
La realitat és...
I contra el pas del temps, no?
Contra el pas del temps.
No es pot lluitar contra això.
És a dir, és evident que el pas del temps
t'afecta el cos
i t'afecta la manera que tens d'encarar la vida
per les coses bones i per les coses no tan bones,
perquè fer-se gran també genera vulnerabilitats,
però acceptar com és el teu cos
i veure que ja no és el que era abans
forma part de la naturalesa de la vida.
Nosaltres ens portem uns quants anys,
però no molts,
però sempre t'he vist...
Déu-n'hi-do, però...
Sempre t'he vist patir, però acceptar.
O sigui, patir, però acceptar.
La Montse mai ha caigut en aquesta pel·lícula de...
Sempre s'ha queixat, eh?
Bueno, no, perquè em vaig fer això.
Jo hi havia èpoques que estava jo a Rodona, diguéssim,
oi? Perquè jo també he passat èpoques de...
Saps?
I venia a casa
i estic fatal, mira com estic, mira com estic.
I jo, per favor, Montse!
Sí, però això...
Què? Per favor!
Vé d'una pressió estètica,
però té molt a veure amb com és...
Ja parlarem quan sortim de la realitat.
No, no, això és la realitat.
No, ja en parlarem.
No, però també depèn d'un mateix.
O sigui, jo he sigut sempre molt insegura.
I potser pot ser la pressió,
però jo porto una cosa,
jo sempre dic que tinc una mica d'anorèxia mental.
No?
Vull dir el que dius.
Ara entra en la fase de dir disperats, eh?
Atenció.
No, és veritat això,
aquesta cosa de com...
de sentir-se més gras de lo que un és.
Sí, sí.
Forma part d'un problema.
Sobre això que explicàveu.
Ens hi va fantàstic,
és l'Emma Thompson,
actriu reputadíssima,
criticant aquesta pressió estètica,
dient que no es pot mirar davant del mirall
i que d'alguna manera, doncs,
ens han rentat el cervell per rodear aquests cossos
i evitar-se,
topar-se amb la realitat, no?
És aquesta repressió.
Això que diu l'Emma Thompson a mi m'ha passat.
És a dir,
això de no poder-te mirar el mirall,
bueno,
forma part d'aquesta realitat nostra, no?
que ens obliga a estar bé
i ens obliga a estar perfectes
i passar èpoques a adonar-me'n
que evitava el mirall.
L'he evitat, sí, sí, sí, sí.
O sigui, això que diu l'Emma Thompson,
jo ho he viscut.
Ara passa pel davant de la ràdio
a algú que no li deu passar això,
però a mi m'ha passat.
Montse.
A tu no t'ha passat mai, Montse?
Però a mi em passava...
Quant ania? 25?
No és no.
Per això parlant d'això que em criticaves tu,
vull dir que hi ha una exigència
que jo n'he tingut sempre molt,
em va cost molt,
però que no m'ha portat ni a operar-me
ni a res d'això,
i això no ho faré.
Però vull dir que l'exigència...
No sé si ve del fet de ser actriu,
no sé si és algun problema meu...
No, no, no.
Jo no crec que només els passi a les actrius.
Estic segura que ens estan escoltant
persones que...
Dones que fan tota mena d'ofici,
tota mena d'oficis,
i que tenen aquesta pressió,
igual que a nosaltres.
Jo existeixo que conec més gent operada,
que no són de l'ofici que no de l'ofici.
Això ja us ho vaig dir,
ja he parlat,
però és veritat.
Per tant, la pressió existeix per tothom,
per totes.
Amb la Mònica vam anar plegats
a veure la Montse Guellar al departe.
Sí, per aquest part.
se't veu feliç dalt de l'escenari.
Molt.
I també he de dir que el sopar va ser fantàstic.
Sí, després vam fer sopar molt únic.
No, molt feliç.
De fet, aquests dies
jo em sento com amb una energia absolutament nova,
i ja sabeu que tinc el junoll tocat,
i pensava, mira que em costa,
que em fa mal,
i sóc molt feliç.
I una amiga meva i tu, segurament,
i el Ramon em deien,
és que estàs treballant.
I segurament és senzillament això,
estic treballant.
I a més el teatre té una cosa màgica de...
Et roba molta energia,
perquè jo, a mesura que van passant els anys,
he d'anar descansant,
quan tinc funció descanso més,
però és brutal,
és una teràpia espectacular.
I el Sergi Balbel,
que és una cosa que ella m'ha explicat aquests dies,
mentre es preparava l'obra,
i per què ens truquem.
O sigui, potser no ens veiem,
però ens truquem molt
per saber com van les coses i tal.
Ella estava encantada
de la manera que el Sergi
dirigeix els actors
i com construeix, no?
I em recordava el que s'està dient aquests dies
del David Trueba
amb el Lo saben aquel, no?
Que són directors
que fan que els actors i les actrius
se sentin segurs, no?
I no se sentin atanallats
atanallats per la direcció, no?
Sí, sí.
Segur i bon rotllo
i el plaer d'estar fent això que estem fent.
Sents que la professió et deu alguna cosa
per aquest maltracte
que segurament has tingut aquests últims anys?
No.
No, no, en absolut.
No.
Em pensava que...
No, no.
No, no.
No, no, no.
No perquè també jo penso
que un té la responsabilitat també
de les coses com l'Ivan.
vull dir, llavors no penso que ningú em degui res.
Veus per què ens entenem?
Sí, penso que sóc on, d'alguna manera, he anat.
Vull dir...
I ja està.
Sí, sí.
A vegades...
això que ara deia, no?
Al final hem pres decisions,
les decisions que hem pres una i l'altra,
les dues,
a vegades ens han portat
a tapes de carrerons més o menys difícils,
però són decisions que s'han pres
en funció de les circumstàncies
i que les acabes assumint, no?
I les acabes compartint.
Jo, a més,
si alguna cosa té de bo a fer-se gran
és que, en perspectiva, veus...
entens més coses de les que has fet
i per què les has fet.
Sí, i de cop i volta,
jo també ho he explicat moltes vegades,
però he prioritzat molt sempre
la vida davant de la feina.
Molt.
I després hi ha una cosa.
Si tot el dia de les decisions
i de la vida que tens
busques culpables,
i no en tu mateix,
mal vius,
perquè no és sa
estar tot el dia pensant
aquella persona
o aquella altra circumstància
en fet que a mi em passi això, no?
Tampoc és bo culpabilitzar-se, no?
Jo tinc una amic que sempre em diu
no et tiris a l'esquena,
no et colpis de tot el que et passa, no?
No vulguis arrossegar el món, no?
Sobre l'esquena.
Val, té raó,
però també és veritat
que viure pensant
que perquè tal persona
ha fet això o l'altre
et porta a un malviure,
a un està tot el dia
projectant-te
a través de les altres circumstàncies
que, hosti,
que no és sa,
no és sa.
Això que dius,
Montse,
de prioritzar la vida
davant de la professió
aquests últims anys,
per exemple,
cuidant els teus pares, no?
El teu pare.
Sí, sí,
el pare i la seva dona,
que evidentment teníem gent
que els cuidava,
però he estat molt,
molt, molt per ells,
la Mònica ja ho sap,
però la Mònica
és de la meva calanya també,
per això també ens entenem,
i també ha sigut,
doncs,
el meu fill,
i, bueno,
hi ha un punt
que fins i tot
a vegades he dubtat,
no?
De res,
a mi jo volia ser actriu,
perquè a vegades
he prioritzat tant
això,
o que em trucaven de Madrid
i dic,
no, no,
és que jo vull estar aquí,
vull disfrutar el meu fill,
només en tinc un,
no en tindré més.
A vegades penso,
potser m'he equivocat,
potser hauria d'haver sigut
una altra cosa.
i les circumstàncies de la vida,
a la Montse li ha coincidit,
quan l'Arnau s'ha fet gran,
ha tingut el pare
i la dona del seu pare
en unes circumstàncies
que necessitaven molta cura,
i la Montse és una cuidadora,
i el pare ha tingut un té,
un germà,
el qual s'adora,
i que ho està passant malament,
i que també ha format part,
i tot el seu nucli
l'ha necessitat,
i ella és algú
que ha dedicat
una part importantíssima
d'aquests anys
a cuidar els altres.
Ara continuem fent
un viatge al passat, va.
Quin record en guardes d'això, Montse?
Espectacular.
També amb els anys
vas veient el pes
que ha tingut això.
Quan ho estava fent
no n'era tan conscient.
La primera emissió
el dia després d'emetre'l
vaig arribar a casa plorant
perquè la gent em deia
tantes coses pel carrer
que vaig pensar
que no ho aguantaria.
Opinions, eh?
Allò, ai,
no m'agrada el vestit,
total, no sé...
Bé, en aquell moment
no vaig...
O sigui, vivia coses
que no...
que després li dones valor,
després em va passar,
vam estar molt temps
fent-ho.
Ai, que me l'hem explicat, això.
Però vaja,
que penso que és això
que amb els anys
ha agafat molt valor
pensar que la gent
encara per el carrer
se'n recorda.
De l'amor a primera vista.
Sí, va ser...
Ja et dic,
segurament quan ho vaig viure
no n'era tan conscient,
era...
Bueno, són aquestes coses
que amb els anys
vas dir,
hòstia, que fort,
això que em va passar.
És fortíssim,
o sigui, va ser un bon bazo.
Era el Tinder de l'època.
Era...
Sí, però molt blanquet,
molt blanquet.
Sí, però era...
Era una cosa molt blanqueta.
Era la construcció d'això,
mentalment,
era això, no?
Era a veure si fem match.
Sí, sí.
Era això.
Però a més hi havia molt joc.
Vull dir que jo crec
que era molt espectacle també.
Sí, sí, sí.
I posar l'amor a primera vista
amb el Tinder d'avui dia, no?
Què en penseu del Tinder?
Doncs que per moltes persones,
Tinder o el que sigui Mític
o mil altres aplicacions que hi ha,
en una societat que no té temps
de fer res,
perquè a part moltes persones
han de treballar
en tres jornades laborals diferents
per poder pagar els mínims
per viure,
segurament és l'únic espai relacional
que tenen.
És així.
És així.
És a dir,
hi ha gent que no pot trobar parella
si no és perquè ara
la gent no té temps
d'anar a socialitzar
i la vida s'ha muntat d'una manera
que al final troba en parella
a través d'això.
Ja està.
A part d'altres pràctiques, eh?
Que hi ha altres aplicacions
que són més crematístiques
des del punt de vista
estrictament corpori
i de satisfacció.
Però...
Que bé que ho saps explicar, Mónica.
Primer arriba l'amor
i després arriben les infidelitats.
Sí que t'has comunicat, eh?
Ja sé que jo m'equivoco sempre,
que tu ho estàs fent
molt més bé que jo,
però sisplau,
deixa'm intentar-ho a la meva manera.
Escolta'm,
això no és un combat de box, eh?
Estem tots dos al mateix equip.
Això també va causar furor, eh?
I havien passat uns quants anys, 2009.
Tu a les hores eres directora de la tele,
no, Mónica?
Sí, jo vaig...
Això és infidels.
Això és infidels.
Jo tenia algunes obsessions
sempre.
Com a directora de TV3
vaig voler dues coses.
Una,
que els nens fossin protagonistes
d'una ficció
on ells prenguessin decisions adultes
i això va ser
gràcies al talent
de totes les persones implicades,
que són moltíssimes
i no m'ho...
Saps?
Ara sí,
l'espinós, etcètera,
els polseres vermelles
perquè els nanos,
els nens sempre són instrumentalitzats
a les ficcions,
sempre són part del decorat
però no són mai ells els protes.
I després volia que les dones
fossin protagonistes
i dones
que fossin protagonistes
amb edats molt diferents, no?
i va venir la proposta
d'infidels
i em va semblar
una proposta fantàstica
perquè
per tancar una història
de sempre
aquesta cosa del patriarcat,
dels homes
que donen lliçons
en els altres
i els homes
són els que il·luminen
els cervells
dels nens
i els homes
que són els que governen, no?
I aquí governaven les dones,
les seves vides.
Governaven les seves vides
amb edats molt diferents
i amb circumstàncies
molt diferents
i la Montse
era una d'aquestes dones.
Meravellós.
Vam fer
dues temporades
de...
Tres.
Tres temporades d'infidels.
Fa 30 anys
que sou amigues
amb dues carreres
on, per exemple,
o sigui,
quan us vau conèixer
la Mònica
era molt jove,
era una guionista
que no tenia
projecció pública encara,
la Montse
ja estava a dalt de tot
i les vostres carreres
han anat oscil·lant
a nivell de popularitat.
Heu sentit mai enveja
l'una de l'altra?
Ai, no, per favor!
Per res, per res.
Això sí que li feia la punyeta.
Per res.
Ella ha patit molt
quan jo ho he passat malament.
Ella ho ha patit,
no?
En episodis de la meva vida,
la direcció de TV3, etcètera,
ella ha patit
per mi, perquè...
M'ha fet coses
que jo li deia que no fes,
de fet,
no m'ha fet mai cap.
Ha patit molt la Mònica.
No ho agafis,
no ho agafis.
No ho agafis, pam.
Ha patit molt
i jo he gaudit
molt de les coses
que ha fet
perquè li han anat bé,
no?
Però hi ha hagut
etapes
on sí que és veritat
que jo estava
molt absorbida
a l'època
de la direcció de TV3,
era terrible,
però,
però,
oveja,
la nostra amistat
ha sobreviscut a tot, eh?
Però a més és que això,
clar,
jo no sé,
potser d'a més jove
sí que podia tenir enveja
d'alguna cosa,
però ara és una cosa
que la desconec bastant,
o sigui,
que intento apropar-me
a la gent que té èxit,
o sigui,
al contrari,
no parlo per tu,
però saps que...
Ah, molt bé,
és per això,
era una relació
interessada.
Absolutament,
perquè jo vaig veure
el potencial amb tu,
a veure si aquesta arribarà lluny.
La cosa és que li vaig regalar
un koala,
i això va ser el tot,
perquè ella és una malalta
dels koalas,
li agrada molt,
és un animal
que li agrada molt.
Però que no li han abraçat mai cap.
No n'ha abraçat mai cap.
I jo vaig aconseguir,
quan jo estava fent recerca
per un programa
que es deia
Fers Exteriors,
amb el Miki Moto,
que jo vaig fer la recerca prèvia
a la primera temporada
de la Fers Exteriors,
vaig anar a Nova Zelanda
i a Austràlia,
a buscar...
I vas segrestar un koala.
No,
i em vaig fer unes fotos
amb uns koalas,
te recordes?
I te les vaig enviar,
perquè vaig poder veure els koalas.
I allà vaig pensar,
mira,
la Montse,
ara tindria molta ràdio,
perquè jo estic aquí amb els koalas.
Veus allà,
aquell dia sí,
veus aquell dia sí.
de party al Poligrama,
fins quan hi sou?
3 de desembre.
Fins el 3 de desembre,
encara hi ha una mica de marge.
Sí,
una miqueta.
Per venir-te a veure.
Ha estat un plaer tenir-te avui
Montse Guellar,
Mònica de Ribas,
ens veiem al desembre.
Ens veiem al desembre.
Al desembre.
Gràcies a totes dues
per haver-nos acompanyat.
Avui l'amistat al Suplement.
Fem una pausa
i els successos
amb la Maica Navarro.
Ara tornem.
El Suplement
amb Roger Escapa.
Aquest any m'apuntaré al gimnàs
i potser ja aniré a tot.
I jo perfeccionaré el meu anglès.
Però si no en saps.
Per això.
I jo aprendré a cuinar.
Vull dir que aprendria
a escalfar el microones
als tàpers de la mama.
El bon propòsit
més fàcil de complir
és compartir la grossa
de cap d'any.
El 31 de desembre
guanya fins a 200.000 euros
i molts premis més.
I vas dir que prometies.
Loteries de Catalunya
és la nostra.
Jugar amb responsabilitat
és guanyar.
I només si ets major d'edat.
La FACT
Factoria Cultural de Terrassa
presenta el 2 i 3 de desembre
la nit europea de la dansa.
Una gran gala de cluenda
de la quarantena temporada
BBVA de dansa
amb els principals ballerins
de les millors companyies d'Europa.
El ballet de l'Òpera de París,
Roma i Viena.
El Head National Ballet
i l'Estat Ballet de Berlín.
Gaudeix del màxim nivell
de la dansa
amb figures com
Maya Mahateli,
Víctor Cachetà
i Denis Cheribisco
en un programa únic i divers.
Entrades a la factcultural.cat
Benvinguts
els que encara escolteu la ràdio
a la ràdio
avis i nets
que us oneix la tecnologia
Benvinguts
els que sempre hi heu estat
Benvingudes
i benvinguts
a una nova manera
de veure i sentir
contingut en català
i de qualitat
3CAT
Descarrega't 3CAT
la nova plataforma digital
Arriba un moment
que cansa
Sempre diuen el mateix
a tot arreu
Ja en passo
Un 30% dels espanyols
han deixat de tenir interès
per les notícies
però una gran majoria
continua dedicant
20 minuts a reflexionar
per veure la realitat
tal com és
explicada des del rigor
i l'objectivitat
amb la ment oberta
Informació des de tots
els punts de vista
perquè tu tinguis
el teu propi punt de vista
20 Minutos
Diari Obert
Vols trobar els millors preus
en calefacció
reformes
Vine a Bauhaus
i aprofita
les grans oportunitats
que hem preparat per tu
amb descomptes
i preus inigualables
Si necessites
renovar casa teva
disposar de la millor
garantia de qualitat
estalviar i rebre
el millor assessorament
a Bauhaus
ho tenim
Bauhaus
el teu centre
d'apricolatge
reformes
decoració
i jardí
La FACT
Factoria Cultural
de Terrassa
presenta el 2 i 3 de desembre
la nit europea
de la dansa
Una gran gala de cloenda
de la quarantena temporada
BBVA de dansa
amb els principals ballerins
de les millors companyies
d'Europa
El Ballet
de l'Òpera de París
Roma i Viena
El Head National Ballet
i l'Estat Ballet
de Berlín
Gaudeix del màxim nivell
de la dansa
amb figures com
Maya Mahateli
Víctor Cachetà
i Denis Cheribisco
en un programa
únic i divers
Entrades a la FACT
cultural.cat
A jugar!
Vine a Bacus
i recull el catàleg de Nadal
Un catàleg
amb moltes joguines
amb divertits adhesius
i una carta de desitjos
perquè la tria de regals
sigui emocionant
A Bacus
Si tu hi creus
nosaltres t'hi portem
En el dia mundial
del shopping
del cort inglès
l'O de Toilet
Bat Boy 100 mil·lilitres
de Carolina Herrera
abans costava 110,50
i ara 70,95 euros
39,55 euros
a descompte
ja podria ser
un nombre rodó?
De debò?
No ho sé
el toc
Cedeix a l'atemptació
milers de productes
a preus irresistibles
del 9 al 12 de novembre
només al cort inglès
Just abans dels atacs
de Hamas
a Israel
hi havia un autèntic polvorí
a punt d'esclatat
a punt d'esclatar
Sí, Jordània
Polítics ultres
disputes per la terra
assentaments conflictius
atemptats
Sí, Jordània
l'altra guerra
30 minuts
a TV3
a TV3 diumenge a la nit
On et portarà la mar
aquest hivern
amb MSC Cruceros
podràs visitar
el Bressol de la Cultura
al Mediterrani
embarcant directament
des de Barcelona
8 dies
amb tot inclòs
a partir de 479 euros
per persona
Descobreix el futur
dels creuers
reservant a la teva agència
de viatges
o a MSC Cruceros
Per estalviar la teva factura
de la llum
tot compta
Com canviar-se a Endesa
que et dona estalvi permanent
amb un 20% de descompte
en el teu consum de llum
per sempre
Canvia't ja
i t'emportaràs a més
un regal segur
només per contractar
en el teu punt de venda
Endesa
A Sabadell
Ecoefficient
Ronda Samenhof 100
Tria un demà millor
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
Paraules de cap de setmana
Paraules sonores
I paraules sordes
El Suplement
Catalunya Ràdio
Ens movem
Canviem
I amb tu
Ens connectem
Som 3CAT
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger Escapa
Passant 6 minuts
de dos quarts d'onze
L'hora negra
Maica Navarro
Maica Navarro
Bon dia i bona hora
Què tal?
Molt bé
Enganxada la teníem
a l'altra banda
de la Peixera
la Maica Navarro
escoltant aquesta conversa
d'amigues
entre Mònica Terribas
i Montse Guallars
Jo hi feia nos
aquí al mig
Maica
absolutament
M'ha tirat la cavalleria
per sobre
abans d'arrencar
perquè m'ha dit això
ho has preguntat malament
aquí no hauries d'haver dit això
no, no, no, no
el que he dit és primer
aquesta secció d'avui
sobrava
jo avui hauria
cedit els meus 20 minuts
a la Mònica i a la Montse
perquè era una
o sigui
era una conversa de dones
que
que enganxava
i que
i que mereixia molt la pena
d'escoltar
i la que hagués fet
fins i tot més llarga
i el que t'he dit
és que
primer
que no estaves
o sigui
no sé on tenies el cap
però evidentment
allà no hi eres
o sigui
al començament
no hi estaves
pel que fos
però no hi eres
i et passa
que tens la sord
que tenies allà la Mònica
que ha tirat
que ha tirat milles
i després hi ha hagut
una pregunta absurda
que
que només la podria fer un tio
una pregunta
que has considerat absurda
que he considerat
absolutament absurda
que és quan li has preguntat
he tingut enveja
una vegada
d'una de l'altra
pregunta que mai una dona
li faria a altres dues dones
o sigui
ha sigut una pregunta
tan tan tan
no t'ha agradat la pregunta
bueno
és que no m'agradi
és que no té cap mena de sentit
o sigui
després de 20 minuts
d'escoltar-la
amb tot allò que estan dient
enveja
què vols dir l'enveja
envejar
el sentiment aquest d'envejar
o sigui
tu no has tingut mai enveja
de
dues dones
que
que porten 30 anys
estimant-se
amb aquesta generositat
i aquest aparentatge
compartit
tu creus de veritat
que aquí cap l'enveja
hi ha algun moment
en què
es pugui plantejar
que un enveja l'altre
una se n'alegra
i apren de l'altre
i
no has tingut mai enveja
de res a la vida
no
quina sort
quina sort
no
no
que ho he dit
la Montse
és un
jo he tingut enveja
de mai canavar
però normalment
que tonto és
és un terme
que no
no sé
no
no
no m'entra
no m'entra
bueno
has anat a veure de part
i has anat a veure de part
amb aquests plans
que fas el cap de setmana
no no no no
però
però
la Montse
li he explicat
que
just aquí al darrere
hi ha una perruqueria
que es diu
Heart Times
i aquí és on
anem les dues
compartim el mateix colorista
i
l'última vegada
que vam estar
amb aquesta
cerimònia
que va posar-te
el color
que dura
4-5 hores
i amb el colorista
que és com
jo sóc
fidel
només sóc
lleal i fidel
el meu colorista
que porto en vell
des dels 19 anys
i ella també
i l'últim dia
que vam coincidir
amb aquestes butaques
estupendes
ella
estava amb el
mamotreto
de l'obra
que s'ho estava preparant
i l'he explicat ara
i diu que
ostres
no t'he vist mai
però clar
quan arriba ella
a la perruqueria
igual
vaig jo
tens dins
en el teu món
i no era conscient
però
però sí
sí
sí
a més
escoltant-te
encara tinc més ganes
d'anar a veure
jo he tingut una setmana
estupenda
t'he de dir
ah sí
sí
sí
sí
ara de què parlem
perquè ja estic perdut
i amb tu
laboral
personal
liceu
on hem anat
aquesta setmana
no
aquesta setmana
he tingut una setmana
estupenda
ahir vaig estar
o sigui
vaig tenir un sopar
absolutament
meravellós
encantador
fa unes setmanes
vaig anar
amb un amic meu
al
ara quedaràs
superpijo
i elitista
però vaig anar a sopar
al Via Veneto
carai
carai
carai
efectivament
perquè se'm va el fotògraf
per un dia que he vist maquillada de pentinade
no em farà foto
ara
anem a veure
o sigui
a veure maica
avui arribo
o sigui avui
centrem-nos un moment
vas anar al Via Veneto
sí
i aleshores
en perpendicular
hi havia una ta
bueno vaig anar amb el Paco Marco
tampoc
entre tu i jo no hi ha secrets
tu
entre tu i jo
i els milions de persones que ens encolten
tampoc
la Camarga no?
que pesau la Camarga
ha fet més coses que la Camarga
el Paco Marco
de veritat
al Via Veneto
sí que a vegades hi ha un
hi ha un florero
hi ha florero allà al mig
grande
has vist?
també has vist com ho sé?
que has anat molt al Via Veneto
una vegada
amb qui?
és igual
és rellevant això
no me'n recordo
és impossible
que higués anat al Via Veneto
amb algú
i no te'n recordis
amb qui anaves
crec que era una cosa
de feina
home
segurament no
veig a tu convidant
a una teva cita
a un al Via Veneto
jo tampoc ho crec
va
escolta'm
i què va passar
el florero
què va passar
a la florero
del Via Veneto?
el vaig anar
amb el Paco Marco
i en particular
hi havia un senyor
que sopava sol
i al marxar
un dels cambrers
del Viena Veneto
se m'acosta
i diu
el doctor
el toro
el vol saludar
i tal
i s'acomiada
i jo vaig fer el gest
d'aixecar-me
i no no no
m'agrada molt vostè
salutacions
i tal
i va ser tan absolutament amable
que li vaig deixar una tarja
a l'encarregat del Via Veneto
i vaig dir
si el senyor del toro
algun dia vols
necessitar el que sigui
doncs que em truqui
i l'endemà em va enviar un missatge
fantàstic
oi
estic encantat
moltes gràcies
i tal
que sàpiga
que tots els divendres i dissabtes
sopo al Via Veneto
i si algun divendres o dissabte
li ve de gust
estaré encantat
de sopar amb vostè
i bueno
doncs al final
l'altre dia vaig dir
vinga
aquest divendres
vaig a sopar amb vostè
al Via Veneto
és un psiquiatre
neuròleg
que encara està en actiu
amb 80 anys
que
des de fa uns
un any aproximadament
sopa sol
perquè
l'amor de la seva vida
té una demència
i per tant
no el pot acompanyar
però va ser
tan
tan enriquidor
tan meravellós
la xerrada
tan
tan
que vaig arribar a casa
absolutament feliç
va ser super maco
vas menjar bé
ostres
és que
en fi
poden passar moltes coses
al Via Veneto
però menjar
malament no
si a més
vaig demanar una cosa
que sempre
t'estàs guanyant
un diner gratis ara
no
no
aquests no necessiten
no necessiten publicitat
estava a patar
estava a patadíssim
costelletes de
costelletes de
de xai
amb una mena de patates
que no estan fregides
sinó que estan com
com inflades
i
que a més
jo les vaig menjar
amb els dits
feliç
com una
perdiu
i
va ser super agradable
super maco
super enriquidor
molt
molt
molt maco
encara que no ho sembli
això és l'hora negra
i aquesta setmana
Maica
s'ha fet viral
un vídeo
on apareixen dos homes
agredint un turista
aparentment begut
un vídeo que
Déu-n'hi-go
com ha circulat
sembla com si l'intentin
estrangular
quan el tenen immòbil
li posen les mans
a les butxaques
per robar-li les pertinences
algú grava des d'un balcó
perquè això passa al carrer
a Ciutat Vella
en ple carrer
i fins i tot
al final del vídeo
podem veure
gent passant pel costat
sense fer absolutament res
la policia va detenir ràpidament
els dos lladres
amb antecedents
però el jutge
i aquí arriba la indignació
els ha deixat
ja en llibertat
a veure
aquest és el mètode
matallaó
sí
i és un mètode
que s'utilitza
en el que
els assaltants
normalment són
necessites
com a mínim
dos
dos delinqüents
l'assaltant
agafa pel coll
intenta asfixiar
la víctima
agafant-la pel coll
i apretant
en el moment
en què t'asfixies
gairebé no pots respirar
i aquests
segons d'inconsciència
s'aprofiten
doncs
per robar-te
això va ser dissabte
al vespre
a Bens Nous
darrere del Palau
de la Generalitat
ja si tot veia
i aquest home
és un galès
cantant
perquè el vaig poder
el Mossos
el va localitzar
identificar
i que
té família
a Tarragona
estava amb uns amics
i bé
tornava cap a casa
és veritat
que s'havia fotut
un parell de copes de més
i
una de les coses
més indignants
del vídeo
és que
a més a més
amb una gran qualitat
on s'escolta
com ell
és absolutament empàtic
amb aquests dos
que intenten
parlar amb ell
el que estan fent
és esperar
que passin uns turistes
perquè no hi hagi ningú
hi ha un moment
que
ja van directament
al coll
i
li roben
el vídeo
aquestes imatges
es fan viral
les
publiquem
tots
i Mossos d'Esquadra
a Ciutat Vella
comença
la recerca
intensa
i
fins i tot
l'endemà
hi ha un mosso
de la unitat
del grup de seguiments
que està seguint
amb una altra persona
per una altra investigació
i que l'identifica
la víctima
em fa una foto
l'envia als seus companys
de Ciutat Vella
i diu
la víctima
que esteu localitzant
del matalló d'ahir
la teniu per portal
de l'Àngel
se'n van a buscar-lo
i no el troben
però en paral·lel
sí que troben
el que també
es comença a buscar
aquests dos individus
els dos sospitosos
una localitza
el fora
de Ciutat Vella
i l'altra
una patrulla
de Seguretat Ciutadana
els porten
a les garjoles
de Ciutat Vella
per ser
acabades de restrenar
obertes
i es comencen
a fer
la diligència
l'atestat
que acompanyarà
aquests dos
sospitosos
quan passin
a disposició judicial
a la ciutat
de la justícia
en aquests atestats
el que veuen
els Mossos
és
que tots dos
tots just acaben
d'arribar a Barcelona
com a mínim
tenen
les primeres atencions
fa poc
un
el mes de febrer
i l'altre
el mes de juny
és a dir
que acabats d'arribar
no tenen
feina coneguda
ni domicili estable
etcètera
etcètera
i tots dos
sumen
19 antecedents
policials
a la gran majoria
robatoris
amb violència
bé
48 hores després
intenten trobar
la víctima
no la localitzen
però en l'atestat
fan la reproducció
d'allò que veus
amb el vídeo
amb tota claretat
i és que és un
és un robatori
amb violència
on es veu claríssimament
com li fiquen
la mà a la butxaca
i treuen
alguna cosa
no ho veus
amb claretat
què és
però es veu
que alguna cosa
se n'emporta
l'home passa
a disposició judicial
i
la fiscal de guàrdia
no demana presó
no demana presó
i com la fiscal de guàrdia
no demana presó
el jutge de guàrdia
els deixa en llibertat
a l'avantguàrdia
jo publico això
llibertat
per dos lladres
sospitosos
del matalló
i
bueno
doncs
mira
aquell dia
tot i el
mogollón
de l'amnistia
i el pacte
de Junts
que encara
s'estava coent
va ser
jo crec que
la segona notícia
més llegida
amb un munt
de comentaris
i amb moltes
preguntes
ostres
per què
per què
i aleshores
jo escric
una
pregunto
la Fiscalia de Barcelona
té uns portaveus
i demano als portaveus
per ell
per què
quin ha estat
el criteri
de la fiscal
per no demanar presó
el criteri
de la Fiscalia
que expliquen
justificant
la decisió
és que
no tenia antecedents
no tenia antecedents
tenia antecedents
policials
però no tenia
antecedents penals
i que no hi havia
denúncia
de la víctima
perquè la víctima
no havia pogut
estar localitzada
i per tant
un primer criteri
de la fiscal
és que
estem parlant
d'una tentativa
d'homicidi
en qualsevol
ella
el Ministeri Fiscal
va defensar
el seu criteri
tot i que
també es podia haver
donat
l'altre criteri
que és demanar presó
per dos individus
que estàs observant
en pocs mesos
una reiteració
delictiva
a més a més
amb un ús
de la violència
i per tant
doncs
perfectament
es podia haver demanat
la petició
de presó
i després
el jutge
valorar
si entraven
o no
entraven
a presó
en qualsevol cas
tots dos
estan en llibertat
aquest home
finalment
és localitzat
perquè
es descobreix
que és un cantant
d'escosers
i a través
de la seva identitat
es busca
l'email
Mossos
contacten amb ell
per email
ell explica
a Mossos
que està
en aquell moment
a Menorca
on havia anat
a fer un concert
i li diuen
apropa't
a una comissaria
de Policia Nacional
i denuncia
va a una comissaria
de Policia Nacional
li diuen
que no
que allà no
que si són uns fets
que és una
una altra cagada
amb tot el carinyo
que si ha passat a Barcelona
o va a denunciar a Barcelona
li diuen
sí
però és que tu pots denunciar
on et vagi bé
en aquell moment
li diuen això
sí
que no
que no li agafarà la denúncia
i aleshores
Mossos
explica Mossos
diuen
escolta
has de tornar
diu
sí sí
torno
torno a Barcelona
i
tot just dos nits
va tornar
a la comissaria
de Ciutat Vella
va presentar la denúncia
va explicar que realment
sí que sí
que se l'havien emportat
al mòbil
a l'iPhone 12
crec que era
que va explicar
i que tot i que no
va portar un part de lesions
sí que tenia un concert
a Mallorca
a Menorca
que no el va poder fer
perquè
del mal a la gol
al coll
de l'asfixia
doncs va tenir molèsties
durant dos dies
i que gairebé
no
que no va poder cantar
i
bé
bueno
doncs aquesta és la història
a veure
digues
digues
digues
Roger
aquesta és la gravació
que es va fer viral
des del balcó
és una tècnica popular
això del metalló
sí és una tècnica popular
i a més és una tècnica
on els fiscals
bàsicament
sí que es demana
perquè és perillosa
i fa mal
i acostumen a demanar
pressó
és cert que
no hi havia
denúncia
és veritat que
la víctima
no havia estat localitzada
i que això també
és un criteri
que la fiscal
va tenir en compte
per no demanar pressó
el que indigna és
no n'hi ha prou
amb 18 antecedents
entre tots dos
per
tancar-los una mica més
o almenys
prendre alguna mesura
una mica més
la resposta per part
del Ministeri Fiscal
és que
són antecedents policials
i no pas penals
però clar
la reflexió és
escolta'm
és que
si un
va estar atat
el febrer
i l'altre el juny
això vol dir
és que
evidentment
de totes aquestes detencions
i les
i bueno
i no comptem
tot allò que han fet
i no han estat detinguts
i acusats
perquè
tenim claríssim
que amb aquesta reincidència
aquestes són
les que han estat
o sigui
detinguts
però després
hi haurà uns altres
que li han sortit bé
i no s'han detingut
és evident
que aquí hi ha una reincidència
detectiva
i per tant dius
ostres
si amb totes aquestes detencions
no tens antecedents
penals encara
potser la pregunta
també és
ostres
quan el jutjarem
perquè
un pot anar
acumulant antecedents
policials
i bueno
ja arribarà
el judici
ja arribarà
ja arribarà
el judici
clar
a veure
es tenen en compte
els antecedents policials
és una dada
que els fiscals
tenen en compte
evidentment
per aplicar
aquest
l'article
del codi penal
que et permet
elevar
el delicte
de furt
el delicte
menys greu
per
amb això
de la multireincidencia
que és aquesta modificació
del codi penal
que es va aprovar
l'any passat
al Congrés
s'ha de parlar
a partir
d'antecedents
penals
o sigui
condemnes
però
es tenen en compte
també
es tenen en compte
també
els delictes
policials
els antecedents policials
perquè et donen
una imatge
més completa
de l'activitat
i del que estan fent
i del que estan fent
bueno
tenim una situació
complexa
gairebé
tots els delictes
estan pujant
es tenen un moment
delinqüencial
on gairebé
tot puja
fa temps
que parlem
de la gran pujada
evidentment
dels delictes sexuals
els delictes
aquests
la pujada
és
perquè
i no és
no només
és una pujada
que té
moltes justificacions
una
perquè hi ha
molta més consciència
i ara
quan tu estàs
en una sala
i algú et toca el cul
ja no
et limites
a increpar-li
sinó que a més a més
te'n vas a la porta
li dius al vigilant
que aquest imbècil
t'acaba de tocar el cul
i el vigilant
amb un protocol
et truca mossos d'esquadra
i aquest senyor
pot ser
detingut
o se li agafa
les dades
com investigat
per un delicte
d'agressió sexual
per tant
això
s'ha incrementat
i a més
consciència
ja no es toleren
determinades actituds
que això està bé
però també
hi ha més casos
hi ha més
hi ha més casos
continua d'haver
molts més casos
que són
és veritat
en un àmbit
que continua sent
en una gran majoria
en un àmbit
de persones conegudes
un àmbit familiar
de coneixença
d'entre
gent que es coneix
però
també
estem parlant
i una pujada
de tota la resta
d'activitat criminal
que vol dir
forç
remotores amb força
etcètera
etcètera
etcètera
etcètera
no et sorprèn
l'actitud
de la gent
que passa pel costat
i no s'immuta
sí
això és
ja
sí
perquè a més a més
aquest vídeo
que té una gran
molta qualitat
sí sí
veus com
està en dos parts
jo crec que el penjarem
no?
ara a la web
està penjadíssim ja
vull dir no cal penjar-lo
doncs es veu perfectament
a la segona part
quan ja li tenen fet
el matalló
i ja gairebé no pot respirar
i el tenen
gairebé tirat a terra
entre els dos
és d'una gran
violència
i passa gent
que ni
ni
ni apura el pas
ni es frena
ni es detea
a veure si necessita res
passa com
i observen
com el que està observant
algú que toca
que toca el violí
allà
demanant
quatre duros
per passar la nit
o sigui
amb absoluta
falta d'empatia
de sensibilitat
i de res
però bueno
jo imagino que
jo no dic que això
és un signe
comú en tothom
en aquell moment
va coincidir
que qui passava per allà
evidentment
té molt poca empatia
per la resta de la gent
i és una pena
no m'has dit res
de la meva veu
no trobes que la meva veu
està perfecta
sí
doncs avui estàs molt bé
la veritat
no t'ho he dit
però això és
estàs fent el tractament
funciona?
el meu otorrinolaringòlogo
perquè l'altre dia
només vaig dir otorrino
clarós
el que tu deies
que era el doctor Cuní
el doctor Cuní
és que l'altre dia
només vaig dir otorrino
i em va fotre la bronca
per dir
no no
sóc otorrinolaringòlogo
doncs anem millorant
mira
aviat podràs cantar
com aquests
per favor
que em sàpiga
qui són
que moriré
de moment no canten
i ai a la nit
vam conèixer
tres dones
Manel
molt bé
15 anys
15 anys
15 anys
ostres menys mal
per favor
que estiguem
una mena de cultura
de música catalana
ara farem
el
Manel
sí
bueno
em recordo
hi ha aquell tall mític
que un dia vaig dir
i de seguida
el suplement
Antonia Font
i la Maia Carabarro
va dir
qui és aquesta
qui és aquesta
i van sonar els anuncis
un dia el trobarem
aquest tall
d'aquí una hora
a les 12
farem un
repassarem
els millors professors
els millors professors europeus
el diss de de la baixa
amb el Luis Hidalgo
ara fem una pausa
ens actualitzem
amb les notícies
i arriba el comunista
quina és la teva cançó preferida
del Manel
del Manel
no
de Manel
ah no
d'aquest paio Manel
qui és la teva cançó preferida
dels millors professors europeus
és el
captatio benevolent
no sé com ho he de pronunciar
això és aquesta
aquesta
i a vegades
una tonteria
de sobte
ens indica
que ens en sortim
a mi aquesta
que a vegades
una carambola
de sobte
ens demostra
que ens en sortim
però jo em quedo
amb l'últim disc
eh
a mi l'últim disc
em agrada molt
és que no puc manjar
ara han d'arribar
els anuncis
però com que
no vull que arribin
els anuncis
un altre
un altre
un altre
un altre
un altre
un altre
digue'm la que més t'agrada
una d'altres
els d'aquests
que l'agrada molt
ai Dolors
porta'm el ball
ai Maica Navarro
porta'm el ball
que maco
avui que ve tothom
avui és quan
avui és quan
hi ha d'anar
Maica Navarro
al ball
que maco
ai Dolors
ai Maica
vindré cap al tard
te l'apunta
te l'apunta
ara tu
ah no
és igual
fem una pausa
i ara tornem
gràcies Maica
vinga
bon dia
i ho és sabta
o potser no torno
ai que me'n vaig amb el Josià Ferrer
el vermut
sí però això no ho anunciis
perquè això és ràdio flash
és igual
ara tornem
per favor
el suplement
amb Roger escapa
salut
salut
salut
salut
salut
salut
salut
salut
Atlàntida
som assegurances
clínica dental
clínica estètica
dependència
i residència
Atlàntida
salut
de la
Anna Zepa
Fira Orígens
torna amb la cuina verda
com a gran protagonista
demostracions de cuina
en directe
de la mà de xefs de renom
tallers
tast i venda
dels millors productes
de la terra
premis
concursos
i molt més
apren
tasta i compra
el 18 i 19 de novembre
a Olot
més informació
firaurígens.cat
quan compres a Capravo
estalvies amb amor
amb l'Iva de franc
tinc papallones
al meu interior
aquest dissabte 11 de novembre
a Capravo i a Capravo
a casa
emporta't l'Iva
de la teva compra
acumulat a la teva
targeta Club Capravo
perquè estalvies tant
que acabis enamorat
Capravo
més informació
a Capravo.com
Aquest any 100
El proper 26 de novembre
l'Àliens Jambuén
arriba a la seva edició
número 100
Corre i inscriu-ti
a jambuén.cat
Rebràs una samarreta tècnica
Mizuno
amb un disseny únic
amb el patrocini principal
d'Àliens
Habituallament Oficial
d'Aigües de Barcelona
i amb el patrocini
de CaixaBank
Loteries de Catalunya
Freedom
Sòria Natural
Danone Jopro
Freed Rabbit
Guiondai, Solideu i Berta
Tu ets una ànima solitària?
Nosaltres celebrem el teu dia
Let's go
El Black Friday de Mediamark
et porta els Singles Day
Només avui
11 de l'11
et fem un 22% de descompte
en totes les compres online
Només a Mediamark
Pones i a l'app
Tot i que les pel·lis d'aventures
solen acabar amb un Tien
jo m'estimo més diuns
Continuarà
El Foraster tanca temporada
Reviun els millors moments
Dilluns a la nit
A TV3
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
Paraules de cap de setmana
Paraules sonores
I paraules sordes
El Suplement
Catalunya Ràdio
Ens movem
Canviem
I amb tu
Ens connectem
Som 3CAT