Són les 10.
Ens posem el dia amb Neus Bonet. Bon dia de nou, Neus.
Bon dia. Protecció civil té, a més, un avís per calor intensa
entre aquesta tarda i dimarts vinent.
Des d'aquest migdia fins a les 6 de la tarda,
les comarques afectades són el Sagriaia i el Pla d'Urgell,
on es podrien arribar els 38 o 39 graus de temperatura màxima.
De fet, ahir, al Carràs, el Sagriaia ja es va enfregar els 38 graus.
La calor s'intensificarà aquesta setmana vinent,
en què l'avís de calor s'estén a les comarques de la Plana de Lleida
i també a l'Alt Empordal, Gironès, la Garrotxa i el Pla de l'Estany.
Protecció civil recomana no estar-se gaire estona al sol,
posar-se a protecció solar i vigilar
que els infants i la gent gran prenguin líquids sovint.
Les altes temperatures també incrementen el risc d'incendis,
que és ara mateix alt, en quatre comarques catalanes.
Són l'Ali al Baix Penedès, el Garraf, i també el Baix Llobregat.
A aquesta hora també expliquem que la delegació del govern de la Rioja,
convocat per aquest migdia a les 12, un minut de silenci,
per condemnar l'assassinat ahir a la groina d'una dona de 34 anys,
abans del seu marit.
L'home, que la va matar d'una ganivetada,
també va intentar ofegar els seus tres fills,
va acabar confessant el crim a la policia que el va detenir.
Sudant, s'aboca una guerra civil total, segons les Nacions Unides,
i potencialment desestabilitzadora per la regió.
L'ONU fa l'advertiment l'endemà de la mort
d'una vintena llarga de persones
en un atac aèric de l'exèrcit regular a Khartoum.
Més de 3 milions de sudanesos han vist forçats a marxar de casa.
I avui, diumenge, 9 de juliol,
500 piscines de tot el país
s'assumen a la jornada solidària del Mullet per l'Esclerosi Múltiple,
que arriba ja a la trentena edició, 30 anys.
En declaracions a Catalunya Ràdio,
la directora de la Fundació Esclerosi Múltiple,
Roser Marriera, ha fet balanç a tots aquests anys.
Fa 30 anys era una malaltia que pràcticament no es coneixia,
que les persones que la patien avançaven amb una gran discapacitat,
no tenien tractament.
Avui en dia, diagnostiquem ràpid,
tenim més de 15 tractaments disponibles,
i 11 assajos, ara, en aquest moment.
I això ha canviat, i també el coneixement de la malaltia.
L'escriptor, lleidatar Josep Vallverdú, fa 100 anys avui,
creador del mític Gosset Rovelló i autor de més de 300 llibres,
Vallverdú és considerat un referent de la literatura infantil i juvenil,
però ha tocat tots els gèneres,
com l'assatge i la poesia amb el seu estil característic.
L'edictora de Pagesa d'Editors, Saulària Pagès,
reivindica el vessant polièdric de Vallverdú.
I ha conreat múltiples gèneres per a adults
amb gran qualitat literària,
i podríem dir no prou reconegut en aquests gèneres.
10 i 3 minuts en esports, Albert Benet, bon dia.
Bon dia. Què destaquem en aquesta hora?
Cabito Roque es converteix en el tercer fitxatge del Barça aquest estiu,
tot i que està previst que no s'incorpori fins al gener.
El davanter brasilé costarà 30 milions d'euros fixos,
més 31 en variables.
Derrota de la selecció espanyola
en la final de l'Europèu sub-21 contra Anglaterra per 1-0.
Abel Ruiz va fallar un penal en l'última jugada del partit
que hauria pogut forçar la pròrroga.
Avui es disputa una de les etapes reines del Tour de França,
una etapa de 182 km en final,
a Puey do Mat, port de categoria espacial.
El número 2 del tènix mundial, Novak Djokovic,
s'enfronta avui al polonès Hubert Horkac,
als vuitens de final del torneig de Wimbledon.
El número 1 del món, Carlos Alcaraz,
s'enfrontarà demà a l'italià Matteo Berretini,
també als vuitens de final.
Torna la tendresa, una comèdia d'Alfredo Sanzol,
intel·ligent, enginyosa i molt divertida.
Celebrem que avui fa 20 anys que vivim feliços sense dones,
sense les seves veus agudes, els canvis d'humor,
les llargues xerrameques.
La tendresa, la comèdia d'aquest estiu,
el Teatre Poliorama.
El 23 de juliol és dia d'eleccions generals.
Per votar, identifica-te amb el DNI,
el permís de conduir o el passaport.
Utilitza el sobreblanc per al Congrés i el sípia per al Senat.
Lliura els tancats a la presidència de la taula
perquè els comprovi.
I deposita cada un dels sobres a l'urna corresponent.
Pots votar de les 9 del matí a les 8 del vespre.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Hola, soc l'Òsbal.
I sé que m'estava buscant.
Aquest senyor de Barcelona
és considerat el més gran falsificador de la història.
Tot un personatge
que el director de cinema Quique Maillot ens descobrirà.
¿L'estaries disposat a explicar-me la teva història?
Òsbal, el falsificador, sense ficció, a TV3 dimarts a la nit.
El suplement.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Catalunya ha dejado de ser esa Catalunya brillante, con Seni.
Siempre fue un lugar de admiración
para el resto de los españoles, vanguardista.
Pero me tienes a loca.
Y ahora mismo el provincianismo del nacionalismo
ha provocado que se haya convertido en una tierra hostil,
donde ha habido un éxodo impresarial.
Donde las familias cada vez se sienten menos a gusto
y menos representadas,
y vienen a comunidades autónomas como Madrid,
precisamente porque aquí un catalán se siente más en libertad que en Cataluña.
A Llupalao hi ha molta pinya.
Piña cada matí.
La setmana tràgica.
A Londres, Ion Sindreu, columnista al Wall Street Journal.
Bon dia, bona hora, Ion.
Bon dia.
I el Toni Radon, doctor oposicions polítiques i investigador
al London School of Economics, professor de l'U.P.F.
Bon dia, Toni.
Bon dia, bona hora, què tal?
Com esteu, companys?
Molt bé, molt bé. Tristos.
Ens vam veure, ja feia temps que no.
Ah, sí? Heu tornat a coincidir.
Sí, sí.
Molt bé, molt bé.
No, deia-te'n, deia-te'n, deia-te'n, deia-te'n.
Sí, però tornarem al setembre, eh?
Tornarem.
M'ha agradat molt la teva editorial, eh?
Sí?
Sí, perquè no només ha reivindicat el forester, diguem,
és a dir, que has anat per tot arreu,
que això a mi sempre em fa molt de riure,
això que feu a la ràdio, de fer ràdio des de llocs diferents.
Si has vingut aquí a l'Eixample,
què has fet a l'Eixample, què has fet a l'Eixample?
M'ha agradat molt la teva editorial, eh?
M'ha agradat molt la teva editorial, eh?
M'ha agradat molt la teva editorial, eh?
M'ha agradat molt la teva editorial.
Si has vingut a criticar el programa, acabarem ràpid la secció, eh?
No, no, no, però també m'ha agradat, i això seriosament,
dir que hem reivindicat totes les bones entrevistes
que hi ha hagut aquesta temporada, que són...
N'hi ha hagut moltes.
Sí, perquè a vegades hi ha programes i això
que realment no recordes cap entrevista bona,
i en canvi, ostres, aquí has fet una reivindicació
que jo he pensat, és veritat.
Això és una feinada de tot l'equip,
i especialment l'equip de producció
de Sònia Olofeu i la Sara Llobet, vull dir que sí, sí.
Són unes pancaires i...
Risto Mejide, segurament top 1, eh?
Tu creus?
A veure, a nivell de repercussió, a nivell de qualitat.
Ah, sí, clar.
Tots sabem que aquí hi ha sempre el producte de culte
i hi ha el producte pel poble.
Sí, no, a nivell de repercussió, sí, sí.
Es va fer un programa a mida d'un...
Sí, sí.
Com es diu, això que fa?
Sí, no ho recordo.
S'aprofita tot, és com el porc.
Sí, sí, sí.
Però un dia, Escap, ens has d'explicar com ho fas
perquè els entrevistats se't parlin de tot, eh?
Això és un art que, per exemple,
jo que no tinc paciència, no tinc.
Bueno, això és gràcies als guionistes, també.
A la Marta Ferrer, el Nil, el Gerard Jubany,
que preparen les entrevistes, doncs, amb el rigor i amb...
I ara jo dir una cosa, que és que...
Jo n'he pres a l'espectacle,
perquè jo no he pres a l'espectacle,
perquè jo no he pres a l'espectacle,
perquè jo no he pres a l'espectacle,
i jo n'he pres molt d'entrevista escoltant l'Albert Hom,
que és un home que està a l'altra banda.
Però l'Albert Hom, una cosa que fa brillantment,
és callar.
O sigui, quan fa una pregunta,
o sigui, fa el silenci,
i després el convidat, com es veu obligat a continuar parlant,
perquè el silenci, una cosa passa, és que incomoden, normalment.
I l'Albert, això és el número 1 fent tu.
Això és veritat, eh?
Tots els bons entrevistadors callen molt.
Bé, hem acabat ja l'autofalació una mica, o...?
No, no n'hem acabat, perquè avui seguim parlant de la casa,
com tu saps, avui.
És un programa especial.
Arran del que ha passat aquesta setmana,
que és que s'ha presentat la nova marca de continguts audiovisuals
que anís de la fusió de TV3 i Catalunya Ràdio, que es diu 3Cat,
en el qual els del suplement participàvem també
de l'anunci en què s'anunciava tot plegat.
Hem parlat-hi molt de com es renoven les marques quan es fan desaparèixer,
ni la marca de TV3 ni la marca de Catalunya Ràdio,
però sí que hem... hem presentat 3Cat.
Expliquem el món amb la nostra mirada i la nostra llengua.
Som 3Cat.
L'entreteniment de qualitat és la nostra marca.
Som 3Cat.
Perquè ens ho hem de passar bé i en català. Som 3Cat.
És 3Cat oferirà continguts
tant pels canals tradicionals de la tele i de la ràdio
com pels mitjans digitals, també.
I arran d'això volem fixar-nos en el que ha passat
amb els canvis de nom, amb Convergència i Unió,
amb el PDeCat, amb fins i tot les imatges corporatives,
que potser no es canvia el nom però sí que es canvia el color,
o, per exemple, amb què han fet altres mitjans de comunicació,
com pot ser la BBC, que té més de 100 anys.
No s'ha canviat, en aquest cas, la marca.
Des d'un bon començament és la British Broadcasting Corporation.
I avui volem obrir aquest capítol també amb el Ioni i el Toni.
Sí, perquè, diguem, canvis de productes mítics,
crec que tots en recordem.
Jo crec que potser el primer, Mr. Proper.
Això el recordeu, no Mr. Proper, que va passar a ser Don Limpio.
Certo.
Us en recordeu o no?
Per cert, aquí es diu Flash,
i als Estats Units es diu Mr. Clean,
però segueix sent Mr. Proper a l'Europa de l'est
i, de fet, a França i a Alemanya,
és Messier Proper i Meister Proper.
Per tant, encara es diuen Mr. Proper.
Però el que jo no sabia és per què es va canviar la marca.
I aquí hi ha diverses històries.
La primera és la que es diu que l'empresa Procter & Gamble,
inicialment ja volia dir-li Don Limpio,
però li va semblar ridícul i es va esperar.
Però jo també he llegit que es veu
que amb la integració econòmica europea es van trobar
que, com que cada secció nacional funcionava independentment,
resulta que els Mr. Proper dels països més pobres
s'acaben venint aquí a preus més baixos i es rebentaven les vendes.
Per tant, així van decidir que millor fer un producte menys homogènic.
Però tots recordem també Natillas de None,
que van passar a ser Danette i Petit Suís de Nonino,
que jo crec que això no sé si va acabar de funcionar.
I per què Natillas de None i de Nonino i tot això?
Bé, en aquest cas va ser un intent precisament de crear més marca,
perquè es va considerar que Natillas de None
el producte en si no tenia marca
i que el que calia era crear diferents marques
que totes recordessin una mica a l'empresa mare de None.
I realment això és interessant, perquè aquí,
i en vam parlar, per exemple,
amb la crisi de l'empresa Tupperware en aquesta secció,
és difícil comptabilitzar quant val una marca,
perquè és un valor no tangible.
Vull dir que si demà una empresa americana
decidís comprar, per exemple, Catalunya Ràdio i TV3,
encara que adquirís tots els edificis, tots els estudis,
els programes, els professionals de la casa,
si no pogués fer servir els noms i els logotips,
és possible que hi hagués una part de l'audiència
que inicialment es perdés.
Potser no seria molt elevada,
perquè, per exemple, el Suplement o el Matí o Roger Escapa
també són marques amb la seva potència,
però alguna part segurament es perdria.
Estàs dient que m'he de canviar de nom, també, en un moment determinat?
No, al contrari, que si et canviesis de nom,
hauries de mantenir el nom Roger Escapa,
que jo assumeixo que és un nom com el dels actors,
que és un nom fictici.
Sí, hi ha temps que tens per triomfar.
Sóc com Sergi Dalma, que en realitat es diu Josep Coddevila.
Aleshores, tinc un altre nom que és Menys Comercial.
Efectivament.
Em dic, no ho sé, Joan García.
Com a consumidors, jo coneixia un locutor que es deia Joan García.
Aquí a la casa n'hi ha un de Joan García,
era el director de l'ASES.
Efectivament, sí, sí, sí.
Jo em referia a un altre de Menys exitós.
Però, en tot cas, com a consumidors,
no tenim la capacitat d'analitzar racionalment
10.000 productes o 10.000 programes de ràdio diferents
amb característiques que no podem mesurar,
i, per tant, lliguem psicològicament part del valor
d'aquestes marques que considerem atractives.
I per part de les empreses,
la manera de diferenciar el teu producte,
de manera que no competeixi directament amb els altres,
de manera que no obeeix directament
l'oferta i la demanda del llibre de text,
sinó que tu li pots fixar un preu superior,
perquè ens entenguem, és amb això, és amb una marca.
No sabem mesurar exactament el valor econòmic.
Quan una empresa en compra una altra,
sí que normalment observem
que si una empresa comptablement val 50.000 milions d'euros,
per exemple, normalment tendeix a ser adquirida per més.
Posem 60.000.
Llavors, aquest extra,
que els comptables en diuen el goodwill, amb anglès,
es ve a atribuir a la marca, que no sempre és positiu.
Per exemple, en el cas recent de UBS a comprar en credit suís,
el cas de la banca d'enguany, aquest valor és negatiu.
Però en general es considera que hi ha un cert valor econòmic
que no té a veure amb el producte en si,
ni amb la producció del producte, sinó que té a veure amb la marca,
i això inclou el logotip.
Toni.
Per tant, Joan, abans de parlar de partits,
en el fons el valor de la marca de TV3 o de les empreses que no es venen
és desconegut, no se sap, no?
No se sap, clar, perquè no és una empresa, diguem,
que existeixi en el mercat de compra-venda,
per tant, ningú ha adquirit TV3,
per tant, no en tenim en un llibre de comptabilitat.
Què pagaria, per exemple, no ho sé, si vingués la CBS americana,
i comprés la corporació,
llavors, potser podríem saber, per sobre del valor comptable,
què paga la CBS, i podríem dir, mira, això és el valor...
de la marca de la corporació de TV3 de Catalunya Ràdio.
Com que no ha passat, no tenim cap mesura d'això.
El que sí sabem és que els intents de canviar de marca
a la literatura econòmica
a vegades van bé i a vegades van malament.
Per exemple, en casos molt fallits,
Shell, en el seu dia va canviar en els 90 d'imatge,
Royal Mail, aquí...
I un cas molt interessant, que és el de British Airways,
que això potser no en sou conscients,
perquè teniu la sensació que sempre ha tingut la mateixa marca,
però, de fet, fa uns anys, a l'entrada del segle XXI,
British Airways va intentar canviar el seu logo
per intentar amagar els colors de la blandera britànica,
perquè ells es volien vendre com una aerolínia internacional,
i van intentar suavitzar aquesta imatge d'anglès a britànica.
Resulta que no va funcionar,
perquè els no britànics van seguir pensant
que British Airways era massa britànica,
que la gent tenia un caràcter britànic,
els pilots i les hostesses,
però els britànics es van ofendre
de que els hi traguessin la bandera,
i, per tant, no va funcionar.
Però també tenim casos d'èxit.
Per exemple, la marca de roba Burberry, el 2002,
va canviar tota la seva marca
per intentar apel·lar una mica la gent més jove,
i va funcionar.
En un any, les vendes es van incrementar un 46%.
Per tant, tot això són una mica els casos d'estudi
que en la literatura s'analitzen.
A vegades van bé i a vegades van malament.
Toni.
Sí, de fet, aquest titular, a vegades van bé i a vegades van malament,
es pot aplicar perfectament als partits polítics
en el món de la política.
De fet, aquí, per alguns com jo,
que molt sovint defensem que els partits polítics
no els hem de tractar com a empreses
que competeixen entre ells per uns consumidors,
que serien els votants, en aquest cas,
la història no és molt diferent.
De fet, des de la Segona Guerra Mundial,
hem vist que una tercera part
de tots els partits polítics que competeixen a l'Europa Occidental
han canviat de nom, han canviat de marca.
El país que té el rècord en fer això,
jo em pensava que era França, però no, és Suècia,
França és el segon país,
i, de fet, a Espanya se situa una mica la mitjana alta
de la classificació, és a dir, en xifres,
gairebé el 40% dels partits
que han concorregut a les eleccions espanyoles,
des de la transició a la democràcia,
han canviat de nom alguna vegada.
Per tant, és bastant habitual,
i la gran pregunta és una mica això que indicava el Ion,
si és que funciona.
Clar, aquí podem trobar casos de tot,
sempre podem trobar el típic cas que funciona
i el típic cas que no,
i, per tant, és complicat saber-ho.
Però sí que és cert que aquest any hem tingut un estudi
fet per un investigador de Pittsburgh
que també, diguéssim,
podria haver dedicat una cosa una mica més divertida,
però bé, això és un tema per un altre dia,
que ha mirat tots els partits polítics
si canviar el nom els donava un plus electoral,
és a dir, guanyaven vots a les eleccions posteriors.
La resposta és que no gaire,
és a dir, aquells partits que canvien el logo,
fins i tot que canvien el color,
com a molt tenen un plus de 0,74 punts percentuals,
és a dir, en lloc de 30%,
doncs passen a treure'n, doncs això, 30,7%.
És un plus, és una mica més de vots.
Sí, ara bé, justifica el canvi de nom i d'eslògan i de color,
això ja és més dubtós.
En tot cas, és molt habitual,
hi ha, com deia, països que són uns clàssics
en canviar de nom els partits.
A França, com deia, és molt habitual,
la dreta francesa s'ha anomenat de moltes maneres,
Renaissance, Marche, Republicans, UMP, etcètera, etcètera,
i fins i tot molts partits juguen amb el color.
Per exemple, molts partits comunistes,
quan van fer la transició del comunisme al socialisme,
van moderar algunes de les seves opcions polítiques,
el que van fer és, en el seu logotip,
en lloc de tenir un vermell tan intens,
van posar el vermell una miqueta més petit
o el van atenuar de color
per intentar que la seva nova plataforma política
s'ajustés amb el color,
perquè les dues coses anessin a l'hora.
Però de nou, una mica el que dèiem jo,
si en empreses dubtors que això funcioni,
amb partits polítics també.
Amb el Lleon Sindreu i el Toni Rodon
parlant de marques o de canvis de marques, què passa, Lleon?
No, no, que, escolta,
estic molt interessat pel que diu el Rodon.
I, de fet, em sorprèn que no hagis mentat
casa gran del catalanisme.
Home, és que, clar...
Perquè allò va ser un canvi de marca sense final.
No se sap què va ser d'allò.
La va acabar la crida, no?
Sí. Ah, la crida, una altra, bona.
Ja ha passat amb la crida.
Bueno, t'has de llegir el llibre de la Núria Urriols,
que la teníem aquí fa un moment,
i que fa una dissertació fantàstica i aplaudida, també,
inclús per tot aquest entorn que va produir això.
Aleshores, és un treball periodístic impecable.
Sí, sí, sí.
Bueno, aquí, en aquest cas,
el punt de partida del canvi de marca, evidentment,
és el cas Palau i els escàndols de corrupció de Convergència,
que recordem que ja va ser molt discutit el nom de PDCAT,
quan va passar.
Després va arribar la crida que no era ben bé un partit,
sinó que era un moviment.
Després, també, la disputa entre el PDCAT i Junts per Catalunya,
que ara ens hi referem directament com a Junts.
Sí, sí.
Hi va haver, pel mig, units per avançar, també,
d'un lloc al gama de...
Units per avançar?
Aquest és un spin-off que no recordo.
No, bueno, units per avançar
és una decisió o una reformulació d'unió democràtica
i del partit del qual ara el cap vicepres es pedalei
i està cabit ja dins del PSC.
El PSC, sí.
Però això és... Saps què passa?
Jo últimament estic notant
que la política catalana i espanyola s'està franceitzant,
si és que ho he dit bé.
Que és que a França és prou habitual
que els partits no siguin partits en si mateixos,
sinó que es vagin creant moviments, això,
que són grups, agrupacions, al voltant de figures,
molt personalistes,
i, de fet, crec que estem avançant França per la dreta,
mai millor dit, perquè, fins i tot, fem una cosa,
que veiem molt a les eleccions,
que a l'Europa occidental gairebé no fa ningú,
que és que a les paperetes electorals
veiem la fotografia dels candidats i les candidates.
Aquests dies, de fet, si vosaltres aneu a votar,
veureu que Yolanda Díaz surt la seva foto a la papereta.
Crec que la primera va ser Ada Colau...
Ada Colau, Xavier Trias...
El 2015, Xavier Trias de Trias per Barcelona i ara Yolanda Díaz.
Gràcies.
Totalment, i això no és gens habitual a l'Europa occidental,
i, de fet, només ho fan, en general,
als països on hi ha taxes d'alfabetització més aviat baixes.
Per exemple, a l'Àfrica és habitual, a l'Àsia és habitual,
no només això, sinó que a banda de la fotografia de la persona,
hi acostumen també a posar un logo,
una mena de dibuixet que identifiqui el partit.
Estàs dient que som un país amb desenvolupament, encara, Toni?
Bé, no, aquest seria el proper pas, no?
Per exemple, a l'Índia, el primer ministre, Narendra Modi,
té un símbol al costat, no?
És a dir, tu vas a la papereta electoral,
tens la foto de Modi,
i al costat hi ha una flora de lotos,
però també et podria aparèixer un estel, un mango, un coco,
un paraigües...
Per tant, potser a la propera etapa de la política catalana espanyola
es posar el logos al costat de les fotografies.
Veurem.
Hi ha una cosa que he fet,
a nivell de la literatura acadèmica en economia,
que és treure conclusions generals
de quant sembla que funciona i quant no.
Ho dic perquè potser això ens serveix
per saber si en aquest cas el canvi de marca servirà.
La primera que sembla que és coherent a través dels estudis
és que a vegades sí que és cert que rejuveneixes una marca
quan tu canvies aquests logotips i aquestes imatges,
però cal anar amb compte,
perquè si no ets coherent
i la gent ho percep com un canvi estètic,
resulta que no acaba de funcionar.
I a més a més, i això és una altra conclusió interessant,
hi ha una gran correlació entre els canvis de marca
que funcionen bé
i els canvis de marca que els empleats internament compren.
És a dir, quan hi ha resistència interna a fer aquest canvi de marca,
i la gent no s'ho creu o s'ho pren una mica conya,
hi ha bastanta evidència
que també, en vistes del consumidor,
no acaba de funcionar.
Una tercera conclusió.
Les marques més nostàlgiques són les que han d'anar més amb compte,
perquè resulta que hi ha una sèrie de clients,
de consumidors, d'oïents, de debutants,
el que vulgueu dir-li en aquest cas,
si voleu extreure'm conclusions,
que tenen una associació concreta molt nostàlgica amb un producte.
No sé, el Mister Proper o el Cola K o el que vulgueu.
En aquests casos, canviar la imatge pot anar amb compte.
És a dir, s'ha d'anar molt amb compte,
perquè petits canvis poden ser poderosos en negatiu.
I la conclusió final que n'he tret,
que crec que he rellevat en aquest cas,
és que els logos són molt importants.
I, en general, com més descriptius,
més resultats positius generen.
Quan són incomprensibles sembla que no acaben de funcionar,
tot i que depèn una mica de la cultura.
Aquí un estudi que es va fer el 2003
va comprovar que, per exemple,
els consumidors a la Xina i a Singapur
volien logos que fossin molt simètrics,
que representessin l'harmonia,
mentre que, aquí a Occident,
tenim una associació més positiva
amb logos més abstractes o més asimètrics.
Però, i aquí anem ja a la conclusió final,
hi ha una cosa molt curiosa,
que és que molts estudis han trobat
que l'angularitat dels logos
és un element fonamental en la percepció de canvi.
És a dir, que el que més percebem
és si les línies dels logos
han passat de ser rectes a ser arrodonides,
perquè la tendència històrica del segle XXI,
i, de fet, en el cas del canvi de marca de la corporació
de TV3 i de Catalunya Ràdio, d'aquest 3K també és així,
ha estat a tendir a arrodonir logos.
Però, compte, i això espero que no es compleixi en aquest cas,
perquè als consumidors fiddels això no els agrada,
i això es va fer un estudi amb 632 persones
que van respondre a una enquesta
que referia a les marques de sabates atlètiques,
de bambes, New Balance i Adidas,
i resulta que quan aquestes marques
canviaven el seu logo, allò d'aquelles barres d'Adidas,
quadrades o rectangulars,
a arrodonir-les,
doncs a la gent que eren fiddels,
compradors d'Adidas o de New Balance, no els va agradar.
Toni.
Es van enfadar, Jon, arrodonais la teva vida.
Es van enfadar, sí, sí.
Això una mica...
Suposo que en el fons aquí podríem anar
amb aquell, potser, discurs que fan des del màrqueting,
que els valors de la marca
i, en certa manera, la ideologia que estàs mostrant,
és allò més important,
i que tota la resta, si no va lligat,
doncs crea una mica de discrepància.
Aquí, ja dic, podem trobar molts exemples
de qüestions que no han funcionat.
Per exemple, un dels meus preferits,
que sempre explico classe,
són les de Bèlgica i els Països Baixos.
A Bèlgica, abans de la Segona Guerra Mundial,
hi havia un partit que es deia Partit del Treball,
i als Països Baixos,
un partit que es deia Partit Social Demòcrata del Treball.
Després de la Segona Guerra Mundial,
van decidir canviar-se el nom, justament a la inversa.
És a dir, a Bèlgica es va passar a anomenar
Partit Social Demòcrata,
i a Holanda, Partit del Treball, i els van a fatal.
I no van aconseguir els resultats esperats.
I, de fet, això que diuen, Jon, és molt important.
El color, el logo,
depenent una mica del context de la cultura del país,
una cosa que, per exemple,
sempre he de recordar als meus estudiants americans,
és que allà, a Europa,
els colors, quan identifiquen els partits,
són completament diferents en el context americà.
Als Estats Units, el Partit Demòcrata,
entre moltes cometes, el Partit d'Esquerres,
té el blau com a referència
i, en canvi, el Partit Republicà, el vermell.
De fet, fins i tot aquest blau i vermell dels partits,
quan sortim de l'Europa Occidental,
això no és tan clar.
A l'Europa de l'est, per exemple,
no es fan servir aquests colors per identificar tant els partits.
Per tant, una mica això de canviar de logo,
a no ser que la cosa et vagi molt fotuda,
que és el que troba la recerca acadèmica en partits,
potser no és tan bona idea.
Que això dels colors de republicans i demòcrates
és molt recent, Rodon.
Això a la tele, com que només hi ha dos partits,
enmarcaven un en vermell i un en blau,
però s'ho inventaven una mica, no hi havia coherència.
Crec que no sé fins el buix que va ser,
que no es va establir finalment que el vermell era republicà
i el blau era demòcrata.
En tot cas, jo crec que la conclusió,
de la secció aquesta final d'enguany,
és que en lloc de fer aquest canvi a 3K,
hauria estat millor si haguéssim posat la cara de Roger Escapa,
però no arrodonida.
Una cara angular de Roger Escapa.
És molt dolent.
Home, petes als audímetres, segur.
Sí, segur, segur.
Home, es poden posar altres cares, si vols,
però la qüestió és posar la cara ben angular.
Ben angular, eh?
Bé, Ion, Toni, fins aquí la cinquera temporada de la setmana tràgica.
Hi haurà una cisena.
Si no m'ho repenso, aquest estiu està a les meves mans.
No m'avisa, eh? Tens?
Sí, no, hi haurà una cisena, però hi donarem la volta.
Aquest estiu s'ha de donar la volta als espais, als programes...
Què vol dir donar la volta?
Jo, carno, amb 35 anys no ho he esbrinat,
però intenta...
Aquest treball que presentes està molt bé,
però dóna-li una volta més.
El que vol dir, en el món acadèmic,
és que fes una reunió en què estàs una hora parlant d'altres coses.
I acabes fent el mateix de sempre.
Bé, què fareu aquest estiu, companys?
Jo... Bé?
Sí, res.
Sempre entusiasmat, eh, Ion?
Jo res! Jo tinc una criatura petita, Escapa.
Bueno, tu també, però...
No podem fer coses, eh?
Tu em vas dir que potser passaries per aquí.
Sí, vindrem, vindrem, vindrem.
Doncs mira, serà el més entretingut de l'estiu.
T'ho garanteixo. I tu també?
Home, no, no, jo ja vaig fer vacances, jo ja vaig anar al Japó,
per tant, em coneixo en el club de no fer res d'en Ion.
Ja et vindré a veure, Ion, no pateixis.
Una abraçada, cuideu-vos, bon estiu.
Que vagi bé. Adéu, adéu, adéu.
Sentim els senyals horaris de dos quarts d'onze del matí?
I després de la pausa, les veus de l'estiu de Catalunya Ràdio.
Marina Romero, Roger Carandell i Marta Montaner,
i Albert Montilla. Ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
L'estiu és un bon moment per escoltar podcast.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
Ciberseguretat.
Trencar tòpics sense aglicismes.
Els nous oficis digitals.
El podcast LGTBI UINES.
Els Estats Units és un país de contrastos.
Seguiu-me, que us ho explico.
Reflexionarem sobre el català. Tenim paraula.
T'agrada el buf?
Ara que tens més temps i que te la ministres com vols,
escolta podcast.
Emporta't els podcasts de Catalunya Ràdio.
No t'estimo igual.
Catalunya Ràdio obre el cor a l'estiu més especial.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Aquest estiu gaudiu del millor jazz
en un escenari únic que la costa brava
amb el Jazz Festival L'Estartit.
Del 20 al 23 de juliol,
vuit concerts amb noms destacats del gènere com Abishai Cohen,
Kurt Elling o Richard Bona, entre d'altres.
Més informació a jazzstartit.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
El festival Nits de Cinem Oriental de Vic
arriba a la vintena edició
de pel·lícules, gastronomia i activitats, arts marcials, anime,
bòlibut i cinema vingut de tots els racons d'Àsia.
Del 18 al 23 de juliol.
Més informació a cinemaoriental.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio,
d'aquí just una setmana aquesta frase que acabo de pronunciar
la dirà una altra persona, és l'Albert Montilla,
i és l'encarregat de fer el suplement d'estiu
durant les properes vuit setmanes.
Déu-n'hi-do, l'exploració d'estiu d'aquest any a Catalunya Ràdio va forta.
És llarga.
Un estiu intens, més del normal,
en què Catalunya Ràdio seguirà fent companyia amb veus noves
d'altres que ja han demostrat de llarg diverses temporades
de cal juliol a l'agost,
i tota la pesca i la calor no afecten a la qualitat de la ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio, partida demà.
Bon dia, bon hora.
Bon dia, bon hora, Escapa.
El Roger Carandell a la tarda de 4 a 7, partida demà.
Roger, bon dia, bon hora. Molt bon dia.
I amb la Marta Montaner, que la tenim fora, però...
Està a un casament, ja.
Ah, un casament, sí.
Bona idea, casar-se en aquestes temperatures.
I embarassada, no es casa ella, per això.
Crec que no.
Es pot tenir un fill sense estar casat?
Sí, sí. Albert Montilla, bon dia, bon hora.
Bon dia, Roger, bon dia, Catalunya.
Ostres. Estic practicant.
Queda bé. Què tal?
Com saludaràs, com saludaràs?
Bon dia, són les 9. I prou.
I després sonarà la cinturia del Montilla, que és aquesta.
Espera, espera, que la primera és la de la Marina, que la tenim...
Vinga, som-hi.
Primer Marina, primer Marina.
Com saluda, com saluda.
Jo diré bon dia, són les 8.
Benvinguts al matí de Catalunya Ràdio.
Estàs passats amb el Montilla.
No, així no, eh. Ai, em fa molta gràcia, això.
Un moment, quan trepitges? Espera, quan trepitges?
Encara no ho he assajat.
No, doncs això és molt important.
Jo he dit ja ho farem, no, perquè anirem en blanc.
Un moment, silenci.
Podem tornar a començar?
O sigui, ho haurem de decidir.
No, perquè ho farem en blanc, ho farem en blanc.
Blanc i tu mira el Dani, el tècnic.
Vinga. Dani, va per tu.
Fas els senyals horaris. Pip.
Bon dia, Catalunya, són les 9.
Bé? Ens agrada?
Una mica més, una mica més.
Ara deixem respirar... No, que la sintonia és molt xula.
Espera't un moment, última vegada. És xula, eh?
Fora, fora, fora.
Bon dia, Catalunya, són les 9.
I ara la sintonia de la tarda, amb el Carandell i la Marta Montaner.
Aquí s'entra, no? Aquí s'entra.
Quan fa la baixadeta... Ah, està molt clar, aquesta entrada.
A mi em va costar molt, eh?,
aprendre l'entrada de la sintonia del matí.
El Carandell ve de ràdio musical. Sí.
I jo, si em despisto, em foto a fer fórmula.
Aquí encara.
Bé, deixa'm començar amb la Marina,
perquè és un estiu que no és un estiu.
No, no, no. Informativament.
Mira, quan ens van proposar
de tornar a fer el matí de Catalunya Ràdio aquest estiu,
amb el Francesc Soler com a subdirector
i la Carla Verdes com a productora,
que m'ajuden a que pugui dormir i descansar les nits,
era un estiu com els de tota la vida.
De cop i volta, el primer dia que vaig agafar vacances,
recordo estar escoltant Tartúlies,
perquè Pedro Sánchez havia anunciat una compareixença
per sorpresa al matí, a les 11,
i recordo escoltar totes les Tartúlies de la Ràdio Catalana,
i tothom deia, no, farà una remodelació del govern,
no, farà un cessament,
i de cop i volta va anunciar aquestes eleccions del 23 de juliol.
Vaig començar a rebre missatges i vaig dir,
descansa bé les vacances, perquè ve una temporada d'estiu molt forta.
Això vol dir que entrevistes els candidats, no?
Sí, em toca fer totes les entrevistes.
Quan comences? Començo dimecres.
Clar, perquè tenen idols, que ja, no?
Tots els partits que tenen representació actual
al Congrés dels Diputats, i tots és tots,
per tant, també és l'extrema dreta, també és Vox,
i naturalment, com a mitjans públics,
ens toca fer aquestes entrevistes,
així ho ha dictaminat el pla de cobertura
de la corporació catalana de mitjans audiovisuals,
i ens toca fer la nostra feina, amb tots els partits polítics,
això sí, ja abans ho seran entrevistes curtes.
Sí. No farem entrevistes molt llargues.
Volem anar al gra. Què vol dir curtes?
Doncs uns 12 minuts. Ah, molt bé.
Sí. Sembla fantàstic.
Però això, i serà la mateixa durada per tothom.
Per tant, sí, crec que és...
Curta i al peu. Sí.
Estem fent ràdio a l'estiu.
A mi no m'agrada dir que la gent no vol sentir
a parlar de política perquè és molt perillós, això.
Aquest comentari, no és que la gent a l'estiu no vol sentir...
és molt perillós, això.
Altra cosa és que estem farts de certes estratègies
o sords moviments dels partits polítics,
però, i sobretot com a ràdio pública,
hem de parlar de política,
perquè hi ha moltes coses, perquè la política al final ho és tot.
I després del 23 de juliol,
en funció de l'escenari,
especular sobre el que pot passar.
Clar. És que a vegades diem...
A partir del 23 de juliol ja acaba tot.
Compte, que segons com comença tot.
I potser després del 23 de juliol
ens anem a una repetició electoral.
És que aquí hi ha escenaris molt oberts
o ara mateix dibuixem dos blocs.
M'agradarà veure, en funció dels resultats,
si aquests dos blocs que imaginem no acaben creuats.
Potser hi ha alguna abstenció que ara mateix no esperem.
És el somni humit del Partit Popular.
Ara mateix, una abstenció del PSOE, però...
No, no, vull dir...
Aquí tractarem d'analitzar tots els escenaris
i l'únic que jo me'n recordo molt,
que vaig seguir molt les eleccions municipals,
i, per exemple, en el cas de Barcelona,
ningú donava la victòria de Xavier Trias
i ningú escoltaves totes les tertúlies
i ningú anava a aquest escenari.
Eduard Voltas s'ho va dir el mateix dia?
Sí, Eduard Voltas.
Vostè va dir les eleccions municipals a l'Ivard D'Arius,
la cap dels serveis informatius de BTV.
Es preveu alguna sorpresa, aquesta tarda?
No, això era el dia del ple d'investidura, no?
No, no, a les 12 del migdia tothom ho descartava.
Per això, vull dir que, esclar,
ens anem a uns escenaris insòlits en la política,
que haurem d'estar molt atents a cada un dels detalls,
a tot el que vagi passant, a tot el que vagin dient.
Ara estan aquí fora parlant amb el Carandell i l'Albert Montilla.
Què, com esteu? I ells deien, bé, bé.
M'he quedat en blanc.
Això va ser la nit d'abans d'ahir.
Tu assumies coses d'aquestes.
Però és la segona vegada que fas l'estiu.
Sí, però crec que està bé saber amb respecte a què s'enfronta un.
El matí de Catalunya Ràdio és el matí de Catalunya Ràdio.
M'és igual que sigui verno o estiu,
i fa molt de respecte posar-se davant d'aquest micròfon.
Hi ha moltes persones que s'hi podrien posar.
Som uns afortunats, Roger.
Si a mi m'arriba a dir, quan estava a l'escola,
que un bon dia jo estaria davant d'aquest micròfon,
és impossible.
A més, vaig anar a l'escola pública.
Abans ho comentàveu.
Sí, jo somiat que em quedava en blanc,
que no em sortien les paraules,
i hi havia Joan Bot al meu costat a l'estudi,
que aquest estiu no el tinc.
Això és una garantia, sí, i sortia plorant.
Que tot anirà bé. I Joan Bot no m'abraçava.
Això és més però aplaudible.
Però aquest estiu no treballa, el Bot?
No, fa vacances, em sembla.
Ja està fora, està a Galícia.
No li agrada la calor, el Bot?
No, no, la calor...
Està bé dir que podem sentir nervis,
i crec que és bo sentir nervis,
perquè si no, ahir el meu company em deia
que si no estigués nerviosa...
Però comences a les 7. Què?
Però jo arribo a les 5.
Clar, jo em llegeixo tots els diaris.
Roger escapa.
Vol dir que et lleves a les 4. Sí.
Dutxa, cafè, no, kiwi, cafè,
dutxa, perquè, si us plau, en aquesta ràdio faig una crida.
Kiwi, cafè... Revinem els kiwis.
No, no, deixa'm fer una crida només a tota la gent
que vingui a les 5 del matí, vull a tothom dutxat.
És l'únic que demano. Uau.
El despertor a les 4 és molt diferent del despertor a les 5.
Jo ho dic, per l'any que vaig estar en la tercera,
és duríssim a les 4. A les 4 és duríssim.
A les 5 ja és una altra història.
A veure, tot això pel que fa a l'actualitat.
Sí. Però, Marina,
tindràs una altra Marina que és repetidora,
que és la Marina Garcés, i parlareu de prometre.
Sí. I a més a més,
és un tema que vam triar abans que es convoquessin
aquestes eleccions, i crec que lliga molt,
perquè sentirem aquests dies moltes promeses,
més enllà de les promeses electorals,
ens pararem a... Tu, tu promets coses?
Prefereixo prometre que jurar, sí.
D'acord.
I saps les conseqüències que pot tenir una promesa?
Ostres, Marina.
I espera, espera,
i saps que hi ha promeses que venen enverinades?
Sí. I saps que hi ha promeses
que no les fan les persones, sinó que les fa el sistema?
El sistema capitalista ens fa moltes promeses.
Doncs és un petit avançament
de tot el que arribarem a parlar amb la Marina Garcés
al voltant de prometre.
Molt bé, fantàstic. Doncs la Marina Garcés
també és una garantia del pensament
en aquesta casa amb la Marina Romero.
A veure, Montilla, tu què? Què hem de fer?
Un cop ja m'has assajat l'arrencada.
Perquè jo, tu, et tinc molt vist d'aquesta casa,
perquè fa molts anys que corres per aquí,
però jo t'he vist sempre darrere la peixera,
coordinant programes importants
de moltes hores,
però no té sentit
al davant durant una estona seguida
llarga presentant un programa.
Aleshores... És que és correcte, sí.
Ha sigut així. És una aposta arriscada
i s'ha de reconèixer. Jo crec que arriscada no del tot.
No? No. Gràcies pel...
Està de bo. Gràcies.
A veure, sí que és cert que
podríem comparar-ho amb un fonambulista.
Primer perquè jo ho soc una mica
i ja m'agrada també això del risc
i això de caminar sobre la corda fluixa,
però hi ha un punt de fer equilibris,
que ara el comentava la Marina, que és el...
A mi em van dir, escolta, aquest estiu
no tindràs actualitat.
Jo quan vaig veure que Pedro Sánchez anuncia les eleccions
em vaig alegrar.
He de reconèixer que em vaig alegrar perquè vaig dir
home, està bé perquè també podrem fer
una mica de política, podrem fer també un contingut seriós,
però per l'altra banda no hem de deixar
de banda que és l'estiu, la gent també vol desconnectar.
Llavors hem buscat una mena
de programa, un mix,
en què tindrem molta cultura i també hi ha entreteniment.
Per fer-ho, doncs alguna de les persones
que col·laboraran amb nosaltres és l'Enric Juliana,
el director Junta de la Vanguardia, que ens ajudarà
a portar aquesta anàlisi local i internacional,
perquè no hem de deixar de banda
que també passaran moltes coses aquí al món.
Però també volem estimular
i sobretot, nosaltres hem fet servir
el lema que és posar les mans a l'ombra.
És a dir, ajudar la gent a desconnectar però alhora
a fer-los pensar.
Perquè aquesta corda fluixa no és només
política o no és només...
També és cultural a vegades. Sobretot si...
Jo que tinc... Encara vaig a l'universitat.
Quant anys ets tu ara, Albert?
Jo 28. No ets tan jove, eh?
No, no ets tan jove.
Vaig a l'universitat perquè va per la quarta carrera,
i aquest noi...
Vaig a l'universitat com a alumne i com a professor.
Ah, d'acord.
Hi ha una cosa que...
T'has d'estudiar més bé els guions a l'estiu que jo.
No, però veus a vegades
una falta de compromís,
una falta d'associació, una falta de...
Tothom està molt tancat a la seva pantalla.
Jo ho veig amb els meus companys i companyes.
I em fa patir. Em fa patir perquè s'abandonen
les institucions. Després ara estic aquí fotent
però perquè es veig una mica cap on aniran
els trets d'aquest programa del suplement d'estiu.
Vull dir que tu ja saps que a mi també m'agrada molt la conya.
I en farem molta.
Hem fet una tria també de personal bastant atrevida.
En l'Arina aquesta del fonabolisme,
veureu que tenim un redactor, que és en Miquelet,
que anirà cada dia a un punt diferent de Catalunya.
Ens connectarà des d'allà,
i una mica abocant aquests mercenaris catalans, no?
Intentarà salvar Catalunya,
o en derruquen els símbols d'aquest país.
Per tant, veurem a veure com acaba tot això.
Ara anirem desgranant una mica també
per veure el suplement d'estiu, com sonarà i quins noms hi haurà.
Carandell,
de 4 a 7 cada tarda,
això és un repte enorme
perquè són moltes hores
cada dia
d'antena
i de preparar continguts quan a vegades a l'estiu
és difícil portar convidats a l'estudi, no?
És veritat. Ens vam trobar el suplement de l'any passat
que truca gent que té ganes que passi per l'estudi
i està tothom a Menorca,
tothom a les Illes, tothom de vacances.
Però aquest any, de moment,
que truquem fusta, estem aconseguint
que molta gent ens digui que sí,
en directe, presencialment, aquí a l'estudi
i a mi em fa moltíssima il·lusió.
I també les seccions
i els seccionistes també els hi hem dit
que han de venir en directe aquí a l'estudi.
No ho heu gravat, eh? Ben fet.
Alguna coseta molt concreta quan algú té
algun casament, com la Marta, que és el dia d'avui,
que són coses inajornables,
però la majoria de gent passarà en directe
per aquí a l'estudi. Fantàstic. I en passarà molta.
Noms, noms, noms de col·laboradors.
Mira, ens repeteix la Bramo Riols
que vam fer la nevera l'any passat.
Està molt guai. Boníssim.
Comença amb en Xavier Gracet, demà,
amb la nevera d'en Xavier Gracet,
amb els seus dos bessons a casa seva.
Una nevera espectacular, la que té en Gracet.
Sí? Sí, perquè...
Demà ho sentirem, però fa com una dieta
de tant en tant, és d'aquests que,
pel que ens ho explicar, no es controla,
a vegades menjant, i llavors arriba un moment
que decideix que ha de fer una mica de dieta
durant quatre o cinc dies.
És una mica extrema, que a mi em va sobtar,
que va més enllà del kiwi al cafè,
que deia la Marina, però que...
Escolta, em vau preguntar per les paelles?
Saps que ara hi ha una nova teoria,
per saber si ets classe pobra,
mitjana o alta, que és com tens les paelles a casa.
Si les tens al forn
i les tens allà...
Això ho vas explicar a Àngels Barceló o a la CER?
No, això surt d'un programa de la CER,
que després l'Àngels Barceló s'hi agafa, sí.
Exacte, i crec que...
Si no hagués gravat, preguntava.
Ah, molt bé, mirarem les paelles, és un indicador.
Estarà bé, estarà bé.
Jo et volia dir una cosa d'Escapa,
ara que parlava dels somnis, la Marina Romero
i li deia per WhatsApp l'altre dia que parlàvem,
que per cert, hem de fer un grup de WhatsApp
amb els que som de l'estiu, perquè m'agraden leses.
La Marta i jo tenim un grup de WhatsApp de l'any passat,
i llavors ens anem enviant ànims a l'estiu.
Doncs vaig sumiar fa dues nits amb tu, Escapa,
sumiava,
que ens convocaves com amb una mena de descampat,
no sé si era Sabadell o on era...
Estàvem els que estàvem aquí, eh, diu?
Sí, sí, zona hermètica de Sabadell.
Era prou bonic, no sé si era ben bé la zona hermètica.
O sigui, us convocava tots tres, eh?
Sí, amb els respectius equips, també, amb el teu aquí.
A tots allà. Ai, molt bé.
I tu ens rebies amb un davantal,
i com amb una forquilla molt allargada,
hi havia una barbacoa.
Jo pensava, què fot l'Escapa?
I ens deies, nois, us he preparat una barbacoa de salsitxes.
I tu no et movies amb tot el dinar de la barbacoa
i ens anaves servint salsitxes de diferents tipus,
i t'ho juro que he somiat això.
I el resum... Has d'anar al psicoanalista.
I que t'expliqui això què vol dir, perquè...
Sí, sí.
Ni barbacoa, ni salsitxes, ni...
No ets de barbacoa. Bueno, no.
Jo veig molt que ets de barbacoa.
Val, val. Ara m'has deixat desencaixat, eh?
Perdona, sí.
Però segur que era la zona hermètica, eh?
Mira què deia, diu, fa molt bona barbacoa, l'Escapa.
Sí, al meu somni fa molt bona.
Això és de gira. Brutal, brutal.
Molt bé, la nevera, què més?
L'Eloi Vila vindrà, farem una secció
que serà m'hauria agradat pujar al cotxe,
seran persones que és impossible ja que pugin al cotxe,
doncs perquè han mort o persones que viuen molt, molt lluny
i que és impossible que pugin al cotxe,
o persones que van viure una altra època.
I llavors el que intentarem fer
és contactar amb alguna de les últimes persones
que van entrevistar doncs en aquest protagonista,
i que ens entri per telèfon i que ens expliquin
com va ser aquesta entrevista,
i ja les preguntes que li hauria fet aquesta persona
intentarem imaginar les respostes.
Funcionarà això, ja ho veuràs.
Tu saps que l'Escapa va anar amb el cotxe.
Vas fer el matí de Catalunya Ràdio.
Sí, sí, sí, sí, és veritat.
Fa temps queia d'això.
És que jo treballava les nits, me'n recordo,
quan tu feies el matí de Catalunya Ràdio l'estiu.
Tu quantes vegades esmorzes fins al matí?
Perquè jo tenia un problema.
Jo em vaig engreixar fins al matí, però em vaig engreixar...
Jo soc un nervi, això em salva a l'hora d'engreixar-me.
Perquè esmorzava tres o quatre vegades.
Sí, sí.
Hi ha una clau, que és a les quatre del matí qui vull cafè,
arribar a la redacció diaris i entrepà,
a les deu un altre entrepà i un altre cafè amb llet,
després...
És una mica... Què et demana el cos?
El cos et demana això, l'hi dónes.
I això et demana molt, veig.
Sí, home, sí, és que aquelles hores tu...
Llavors, demà ja portaré aquest estudi de galetes, de xocolata, de tot...
Sucre amb ena.
Sucre amb ena, perquè hi ha moments que dius...
Francesc Solentre, que no aguanto.
Sextió, a veure, va. Noms de secció.
Bueno, col·laboracions, sí. Col·laboracions.
Anatomia d'un single,
i farem una cosa bastant divertida,
dic que és divertida perquè ja l'hem fet amb alguns grups,
que és entrar dins del seu estudi
i intentar recrear el procés creatiu d'algun dels èxits,
d'algun dels tamacles que han fet.
Com, per exemple, evidentment sortirà el Coti per Coti.
I descobrirem coses com que abans era una altra cançó,
sentirem, amb el seu respecte, amb respecte ho dic, però,
amb la punyol que era abans, Coti per Coti,
perquè ens la van ensenyar.
I ho farem amb altres grups, no només farem grups pop,
també ho farem amb Andrea Motis.
Estem intentant contactar Everisto
per poder apropar algú del punk.
Estem intentant també tocar diferents gèneres
perquè aquest procés creatiu s'estengui
en el màxim nombre de gèneres possibles.
Altres coses que tindrem, per exemple,
el dret del revés,
que és en aquesta línia de riscar-se,
i venint també de tradició i de formació jurídica,
el que intentarem fer és posar cap per balla
aquesta ciència de l'ordre.
Portar caos en una ciència que la gent la veu com grisa,
la veu com avorrida,
però us asseguro que és bastant divertida.
I, a més, pots apropar alguns consells
que són útils a la ciutadania.
El matí tornarà a sonar aquesta sintonia.
I love my dog
Entrevistes a quatre potes.
Entrevistes amb gent que té animals...
No es diu quatre potes, no es diu quatre potes.
Quatre potes.
L'estiu passat el vaig passar a Madrid
i no es va sentir en el ràdio.
No, és que tenia un altre nom.
L'any passat vam fer un vet aquí, un gos i un gat,
i vam començar a entrevistar persones conegudes,
com Maica Navarro, que tenien gos,
i vam acabar amb gats.
Aquest any li diem quatre potes.
Vau fer el Pere Aragonès amb el seu gos,
que aquesta setmana he vist a les xarxes que ha mort la Neula.
Sí, estava molt gran.
De fet, el dia que va venir el president amb la gossa,
ja estava molt gran, sí, sí, sí.
Em consta que el president no volia penjar aquesta fotografia.
Sí, perquè ell és una persona...
Això no m'ho ha explicat ella, m'ho han explicat gent del seu entorn.
És una persona molt reservada.
I fins que li van dir home, però amb això també demostres humanitat, clar.
I aquest any de presidents de moment no n'hi ha.
Començar...
Estic pensant que quatre potes és un nom poc inclusiu,
perquè hi ha gossos amb tres potes.
I penso en el quatre gats.
El títol em fa pensar en el quatre gats.
I comencem amb els catarres, demà.
Hem anat amb l'Èric i el Jan al seu poble,
i hem conegut els seus gossos, que són grans i preciosos.
I avanço que entrevistarem molta gent coneguda,
que l'audiència coneix perfectament,
els hi descobrirem un altre vessant,
i acabarem amb el Jaume i la Laika.
El Jaume és una persona que ha viscut 30 anys al carrer,
i la Laika és una gossa que l'ha acompanyat vivint al carrer,
i ara també un pis totalat.
Boom, boom, boom, I want you in my room
Let's spend the night... Aquesta em portarà problemes.
Això què és, a veure? Mira, tu saps qui és l'Èric Hartley?
No, és curiós, perquè és una persona que va néixer a Terrassa,
ella està especialitzat en estudis urbans,
és artista i fa unes rutes meravelloses
per Madrid i per Barcelona, fa les rutes de la corrupció.
Explica com hi ha molts edificis de les grans ciutats
que, oh sorpresa, hi ha hagut una malversació
de diners públics importants.
Aquesta secció em portarà problemes,
perquè parlarem del fòrum, parlarem de la Torre Glòries,
parlarem de molts punts de Barcelona, també de Tarragona,
de Lleida, de la costa,
on la corrupció ha tingut un paper clau
i s'han malversat molts i molts diners públics.
Per tant, potser alguna pregunta
dins d'aquesta comissió parlamentària al Parlament
els hi caurà.
Sí, però crec que hem de poder parlar de tot, naturalment.
Clar que sí.
Recorda de pensar, torna el record de pensar Catalunya Ràdio?
No. Ah.
No? Per què ho dius, per què ho dius?
Ha mort això o no? No es dirà, el record de pensar.
Ah, d'acord, d'acord. Però torna David Fernández?
David Fernández sí que torna. Ah, d'acord.
I què farà? Doncs farà país moral.
És que en David jo no el coneixia, en David Fernández,
i ens ha proposat... És molt uient del suplement, eh?
Doncs va bé saber-ho. Ara mateix potser t'estàs sentint.
Doncs ens ha proposat molts noms de posar-li la secció
i vam tenir un gran debat perquè teníem com 6 o 7 noms.
I clar, jo molts no ens entenia,
perquè en David Fernández en sap molt més de tot que jo.
Però al final hem decidit posar-li país moral,
ens vindrà un cop a la setmana,
i és evident que repassarem com està el nostre país i tot plegat,
però sobretot buscarem altres maneres de fer economia,
és a dir, que hi ha altres economies possibles,
hi ha altres habitatges possibles,
analitzarem l'extrema dreta,
i una mica ens ho hem agafat com que vinguin David Fernández
i ens parli del que a ell li interessi, del que a ell vulgui,
i que nosaltres estarem escoltant,
jo ja m'he comprat una llibreteta per anar prenent apunts,
i molt feliç que hagi dit que sí, saps allò que truques i dius,
va, David Fernández, què ens dirà? El truquem, a veure què diu.
I va dir que sí, i dic, hòstia...
Això fa il·lusió, eh?
Si expliquessin tots els noms.
Ai, els hem d'explicar més sovint, jo crec, a la ràdio.
Jo els explico, eh? A la part d'actualitat te'ls explico.
Aquest, aquest, aquest... Exacte.
I només ens ha dit que sí, aquest, i dius després, no ho sé.
Cada veu un o, si hi ha un sí.
Albert, tu quan vas començar a fer ràdio?
Jo vaig començar el 2017.
A veure, abans havia fet coses molt amateurs,
però per producció pròpia, però vaig començar aquí, a Catalunya Ràdio,
això és casa meva, per això estic molt content també de poder parlar.
Vas començar amb el Roger de Gràcia?
Vaig començar el pop-up, com a bacari,
i nosaltres teníem, la carrera que vaig fer,
que és comunicació i industries culturals,
i les pràctiques atípiques, perquè van ser de les primeres 6 mesos.
Llavors, crec que aquí periodisme em feia 3.
En fi, que vaig estar tot un any, i gràcies a això,
crec que al final vaig aconseguir, no sé, fer-me una mica,
una mica imprescindible.
I tu, Marina?
Els 18 anys, quan vaig començar la carrera,
i vaig anar a les portes de Ràdio Sant Cugat,
i els vaig dir, és que vull fer ràdio, vull fer ràdio, vull fer ràdio.
I vaig començar fent esports, i és que he fet tot, tot, tot.
Tots els papers de l'AUCA. Tots els papers de l'AUCA.
He fet cultura, he fet política, he fet esports,
vaig anar a Ràdio Sant Cugat,
i el dia que, sense saber ni idea d'en Vol,
el president de llavors de l'en Vol Sant Cugat em va felicitar,
i em va dir que m'assemblava molt a la Gemma Montero,
que, companya de RAC1, que havia treballat també a Ràdio Sant Cugat,
vaig ser molt feliç, perquè és que, realment,
ara tu m'enviaries a un partit d'en Vol,
i és que no sabria, és que no sé com ho vaig fer.
Saps de quines coses que fas i dius, com les he fet?
Jo tampoc et podria ajudar, eh?
I tu, Roger, tu vas començar més jovenet encara, no?
Jo vaig començar amb 16 anys, a Ràdio Manlleu,
i llavors cap a flashback.
I fins aquí?
I fins aquí, vull dir, que no ha estat malament, i un any als 40...
Anyores la ràdio musical?
A vegades sí, a vegades sí,
perquè molt poc pots estirar molt, i t'ho passes molt bé.
Escolta, i la festa dels 40 anys de Catalunya Ràdio,
et vas veure allà, punxant?
Vaig fer de dijoc i... Bé, sensacional.
I ja ho recordava.
Jo vaig fer d'agrupi, te'n recordes?
Sí, i em consta que estaves molt endavant.
Que tingueu molt bon estiu, malgrat tot,
us escoltarem l'Albert Montilla al suplement,
el Roger Crandella amb la Marta Montaner a la tarda,
i la Marina Romero al matí, demà a les 7 del matí.
Cuideu-vos, moltes gràcies.
I gràcies a tu per acompanyar-nos,
tenir també els cap de setmana a Escapa.
Salut per Ràdio, tothom.
Ara tornem amb la Marina Forres.
El suplement, amb Roger Escapa.
Carinyo, ya ha dicho usar la cuina.
No t'amoïnis, tinc la solució.
La meva mare fa servir un cop l'any l'haca insecticida Zoom,
la del pot vermella a tot el seu xalet.
És una laca insecticida que s'aplica
als racons i sòpols.
De veritat? I tant.
Zoom en trobaràs en supermercats i drogueries.
I adeu, escarbats, aranyes i formigues. Zoom.
Hem vivint els últims dies de les granges familiars,
no a Catalunya-Espanya.
Jo pensava que el dia de demà vivia millor,
però tot i així, fins al dia que no vagis al bany i falti diners,
seguirem aquí.
Els remeders del Covid a la llet estan al límit.
La llet no té preu.
30 minuts a TV3 aquesta nit.
Amb Catalunya Ràdio obre el cor a l'estiu més especial.
Tens una altra espècie, però...
Jo t'estic molt igual.
23 de juliol,
eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat,
espais gratuïts de propaganda electoral.
Perquè el no a tot no serveix de res.
Perquè m'estimo la meva llengua i m'estimo la meva escola.
Perquè ara cal protegir tot allò que som
i tot el que volem ser.
I tu què faràs?
Et quedaràs a casa o defensaràs Catalunya?
Defensa Catalunya.
Vota Esquerra Republicana.
España necesita un cambio de rumbo
que nos permita proteger lo que de verdad importa.
Santiago Abascal se compromete a construir
la alternativa.
Vox va a terminar
con todas las leyes que dividen y destruyen.
Va a devolver la voz al pueblo español
para que recupere las riendas de su destino.
Este 23 de julio, vota lo que importa.
Vota Vox.
Ja n'hi ha prou que des de Madrid ens menteixin a tots.
Ja n'hi ha prou de demanar-los permís.
Ja n'hi ha prou d'Espoli Fiscal.
Anem a Madrid a ser decisius per Catalunya.
Tens l'oportunitat de canviar-ho tot.
Pels drets, pels recursos, per la dignitat.
Vota junts.
Vox són un problema per a la democràcia
i per a los derechos conseguidos.
Su discurso supura odio.
El independentismo no se lo borra,
ni con porras, ni con multas.
Amnistía y autodeterminación.
A ningú se'l va obligar mai a parlar en castellà.
Señor Botrán, me veo obligada.
Plantem cara. Vota CUP.
Avui som una Catalunya i una Espanya que té cura,
que protegeix, una Catalunya i una Espanya que avança.
Nosaltres sabem que aquest viatge no pot acabar aquí.
El proper 16 de juliol, a partir de les 11 del matí,
vine el nostre acte central de campanya
al Palau de Congressos de Montjuïc,
amb el president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez.
Amb tu, Catalunya avança. Amb tu, Espanya avança.
Perquè el no a tot no serveix de res.
Perquè m'estimo la meva llengua i m'estimo la meva escola.
Perquè ara cal protegir tot allò que som i tot el que volem ser.
I tu què faràs?
Et quedaràs a casa o defensaràs Catalunya?
Defensa Catalunya. Vota Esquerra Republicana.