Aquest capítol s'intenta encom孕,
però és el més important.
En aquest capítol s'intenta encom孕.
Gràcies per atendre'ns.
Moltes gràcies.
Bona nit.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
A llau de queixes dels opositors
que ahir s'examinaven a tot Catalunya
i que els que van tenir més problemes
van ser els que es van presentar per ser educador social.
Aquesta prova es va acabar suspenent a Barcelona.
És el cas de l'Elisabet.
S'examinava a Lleida per opositar una plaça d'educadora social.
En declaracions al Somplement de Catalunya Ràdio
explica que van començar dues hores més tard
i que els que vigilaven no sabien quants exàmens havien de fer.
Les dues persones que feien el control
ens van dir que només hi havia un exàmens.
Ens van dir que com que ja només hi havia un exàmens?
I clar, es veu que els exàmens
tenien desconeixement total.
Clar, això ja va comportar molts nervis,
neguit, vam treure els telèfons,
ens anàvem assamentant que altres universitats tampoc no ho tenien.
En una piulada, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà,
ha demanat disculpes als afectats
i la secretària d'Administració i Funció Pública, Alícia Correa,
ha anunciat que estan elaborant un informe intern
per aclarir què va fallar.
Més notícies, en Raül Flores.
Dues persones han mort aquesta matinada
en un xoc frontal a la 2, a la Gran Yadella, a la Sagarra,
per causes que encara no se saben.
Un dels vehicles circulava en contradirecció.
Les resultes de l'accident han mort
el conductor del vehicle infractor de 50 anys
i també un noi de 19 anys, que era el copilot de l'altraturisme.
El conductor, que anava en el sentit correcte
de la circulació de 28 anys, ha quedat ferit greu
i està ingressat a l'Hospital Arnau de Vida Nova de Lleida.
Protecció civil m'han deactivat en fase de prealerta el pla inocat
per pluges que poden superar els 20 litres en només mitja hora.
Les precipitacions es concentraran entre el migdia
i les 6 d'aquesta tarda, segons el metiocat,
i podrien afectar les comarques gironines,
el Vallès Oriental, el Maresme,
Usona, el Mollanès i el Vergadà.
A partir de les 6, la prealerta es mantindrà
només a les comarques del Vergadà i Usona.
Ahir al vespre, les precipitacions van deixar
fins a 50 litres a ull de terra, els ripollers.
El president nord-americà, Joe Biden,
demana la llibertat per als periodistes nord-americans
que estan empresonats i afirma que el periodisme no és un crim.
Biden ho ha dit en el tradicional sopar
amb corresponsals de premsa que es fa a la Casa Blanca
des de l'any 1924,
on els presidents fan un discurs
per reconèixer la feina dels periodistes que els segueixen.
En canvi, Biden no ha fet cap al·lusió al periodista australià
i fundador de Wikidix ha empresonat el Regne Unit
per la filtració de documents militars
per a qui els Estats Units en demanen l'extradició.
La badia de Montserrat no es va plantejar tancar les portes
per la visita de les famílies Obama i Spielberg ahir al matí,
tot i que en aquell moment hi havia més de 8.000 persones a Montserrat.
Des de la badia expliquen que se'ls va oferir un tracte normal
i que només es va adaptar pel nombrós dispositiu de seguretat
que els acompanyava.
De fet, segons el director de comunicació de la badia,
Òscar Bardagí,
només s'ha tancat el monestir per la visita del papa Joan Pau II
l'any 1982.
A més d'avenerar la moreneta,
també van firmar el llibre d'honor de la badia
i van pujar en funicular a l'ermita de Sant Joan.
Bardagí, director de comunicació,
com dèiem, de la badia de Montserrat,
ho ha explicat al suplement de Catalunya Ràdio.
No s'havia de fer més coses que si li podries haver fet
a una altra persona.
El que passa és que sí que és veritat que un home personalitat com ell
no refereix tot a la resta,
i sobretot al que porta ell al voltant seu.
Esports, Albert Benet.
Al Barça té la lliga més a prop, després de golejar el Betis per 4-0,
en una nit marcada pel debut del davanter de 15 anys,
la Min Yamal,
que ha fet un gran partit de la part del Barça.
La Min Yamal, amb només 15 anys i 290 dies,
es va convertir en el jugador més jove
que juga un partit de lliga amb el Barça.
Va estar a punt de marcar i va fer dues passades de mèrit.
L'entrenador del Barça, Xavi Hernández,
diu que Yamal pot arribar a ser un jugador molt gran.
El Barça manté la diferència d'11 punts sobre el Madrid,
que va guanyar l'Almeria per 4-2,
amb tres gols de Benzema.
Els del Camp Nou els van fer Kristen Sen,
Lewandowski, Rafinha i Guido Rodríguez amb pròpia porteria.
Dembélé va reaparèixer després de tres mesos
i va ser ovacionat per l'afició, com també Joaquín del Betis,
que va haver de deixar el camp lesionat.
L'Espanyol juga aquesta tarda contra el Getafe,
un partit clau per la permanència, a dos quarts de set,
i amb transmissió del Tot Gira de Catalunya Ràdio.
També avui l'equip femení del Barça pot ser ja campió de lliga,
i el Vilassana jugarà contra la Gijón,
la final de la Champions femenina d'OK Patins,
a partir de les dues i amb transmissió de Catalunya Ràdio
a través del Webilab.
I a les tres, també a través del Webilab,
la cursa de MotoGP del Gran Premi d'Espanya.
Va l'Eisas Pergaró des de la Pol a la cursa Sprint,
victòria de Brad Binder davant de Peko Banyaya i Jacques Miller.
Pedrosa, que hi participa als 37 anys com a pilot convidat,
va ser el millor català, va acabar sisè.
Maverick Vinales, setè, mentre que l'Eisas Pergaró
i Àlex Màrquez van acabar fora dels punts.
I acabem recordant la derrota i eliminació del Barça-San Feliuenc
a les semifinals de la Lliga Femenina de Bàsquet
contra el Salamanca.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
I les notícies.
I les notícies.
I les notícies.
Marina Porràs, bon dia i bona hora.
Com estàs?
Recomanant-me.
Encara?
Encara.
És una ressaca moltíssima.
La llibreria és una mena d'organització fixa.
I em toca llibreria tot el dia.
Van anar bé les vendes?
Va anar bé.
Va anar tot molt bé.
Però com que Sant Jordi,
els lliberters ho saben que és abans i després,
com totes les conseqüències...
Després que són les devolucions.
Sí.
Arriba a un punt que jo crec que a tothom li passa.
Clar, has de reconstruir la llibreria sencera,
perquè queda tot fet un desastre, queden tots els llibres moguts.
Abans de tornar-te a posar en funcionament normal,
el que has de fer és un procés de reconstrucció.
I com que ho fas amb tot el cansament...
Bueno, coses de la feina del llibreter,
però la veritat és que aquesta setmana és dura, és cansada.
Amb la Marina Porràs, cada diumenge a aquesta hora,
agafem un tema i hi posem música, banda sonora,
hi posem pantalles, hi posem pel·lícules
i, sobretot, hi posem llibres.
Avui l'excusa és la calma.
Totalment.
He aprofitat perquè, com que aquesta setmana, per mi,
és una de les més difícils de l'any posar-se el dia
després de tota la feina a Sant Jordi vincosta molt,
i us vull parlar de la calma.
O sigui, després de tant moviment, de tanta histèria frenètica,
amb tants llibres i tanta gent, amb aquest boom d'interès,
avui parlem de la calma, que és un tema que a mi no em va gaire,
perquè això de frenar em posa una mica nerviosa,
però ho intentarem.
Què t'ha fet pensar o t'ha fet obligar a pensar en aquesta calma, Marina?
M'he fet pensar un llibre que és una mica particular.
Es titula Decreació,
i és de l'escriptora Caradenca Ann Carson.
És el primer llibre d'aquesta autora que trobem en català,
l'Ann Carson, la traduïda La Núria Busquet Molist,
que és una escriptora i una traductora interessantíssima,
a qui sempre cal seguir molt de prop el que fa.
I aquest és el llibre amb què l'editoria El Basso Roto
s'estrena en una col·lecció en català al seu catàleg.
Llavors, Decreació és un llibre especial,
és un llibre complicat que demana calma.
El llibre és una barreja de gèneres.
Hi ha poesia, hi ha assaig, hi ha memòries, hi ha teatre,
hi ha un guió de cinema, hi ha llistes...
Carson ho barreja tot, com sempre.
Jo és una senyora que ella tenia ganes de llegir,
perquè sempre m'ha produït una mena de fascinació especial,
no sé per què.
És a dir, si la busqueu a Google, si googlegeu Ann Carson,
veureu que ja només la imatge ja és molt carismàtica,
té una imatge de senyora duríssima, molt estranya i hermètica.
Ella no va publicar el seu llibre fins que tenia 42 anys,
viu fent classe de grec antic
i no parla gaire d'ella mateixa en entrevistes i tal.
Sí, a mi em sembla una senyora interessant.
Llavors, aquest llibre, Decreació.
La idea del llibre és la que diu el títol,
és a dir, reduir la creació, reduir l'escriptura,
depurar, treure coses del mig per deixar-hi l'essència.
A mi, normalment, aquest discurs de la decreació,
de la depuració i de la pureza,
que és una mica budista quasi sempre,
em fa una mandra terrible, normalment,
però en aquest cas em sembla interessant
perquè crec que Carson es pren seriosament el que fa.
És un llibre que és, si podem dir-ho, de base intel·lectual
i bàsicament es nota que l'autor és professora de grec antic
i que fa servir referents de la cultura grega clàssica,
de la filosofia antiga, però també utilitza autors contemporanis
i el que fa és establir una mena de diàleg amb ells.
Fent això, poesia, saig, teatre, barrejant, tot.
Llavors, és una cosa una mica pedant,
però la veritat és que a mi m'ha interessat,
tot i que no és ben bé el meu món,
s'entén molt bé el que explica,
no m'hi posi ella per fer-se com la guais, com passa amb molta gent,
sinó que veus que l'univers és veritat.
Llavors, per què porto l'Anne Carson i de creació
avui que parlem de la calma?
Doncs perquè a dins d'aquest llibre, que té tantes coses,
m'he trobat un assaig que m'ha interessat
i que es diu, literalment, tota sortida és una entrada,
elogi del son.
I és un assaig que és això, un elogi de la idea de dormir.
És a dir, de fet, l'assaig comença així, diu,
Vull fer un elogi del son.
No com a practicant,
admito que mai ha estat el que s'anomena una bona dormidora,
sinó com a lectora.
I llavors el que fa Carson aquí és això,
un passeig per diferents llibres,
hi treu Virginia Woolf, hi treu la Iliada,
hi treu la poeta Elisabeth Bishop,
per reflexionar sobre el somni en la literatura,
o sigui, sobre la fina línia entre estar desperts i estar dormint,
o sobre el que es veu millor adormit que despert,
que és un gran tema literari aquest,
i, en fi, l'aporto perquè en Carson
m'ha portat una mica de calma espiritual aquests dies.
Tu dorms bé, generalment, o...?
A mi, el de dormir no és una cosa que tingui gaire per la mà, no.
O sigui, dormo molt poc i me'n vaig a dormir molt tard
perquè jo treballo molt bé la nit,
i llavors, suposo que et passa absolutament el contrari,
que és que t'has de forçar a dormir d'hora.
Sí, és igual.
O sigui, no dorms bé, tampoc.
Fa temps que no dormo bé, sí.
Perquè hi ha un nen a casa reclamant...
I no només, o sigui, els que fem el suplement al cap de setmana,
clar, cada cap de setmana hem de girar l'horari.
Clar, perquè et diguessin que durant la setmana
tu dorms molt diferent que al cap de setmana.
Sí.
Vas a dormir més aviat i et lleves molt d'hora.
Llavors...
Aleshores, sempre...
Això...
Dormir dina.
Amb la dormidina es dorm molt bé.
Amb això, amb els llibres, hi ha un boom increïble de llibres
que és el que fa dormir.
De salut i d'autoajuda i tal.
O sigui, la importància del son.
O sigui, que no és un problema poc habitual
perquè que hi hagi tants llibres sobre això
vol dir que ningú dorm bé.
Al final, com més bé dorms, més esperança de vida tens, eh?
És així, és així.
Per tant, ens hem de forçar a dormir, Roger.
No podem seguir així.
A la pantalla.
A veure, això, calmat, calmat, no ho sembla?
No.
No m'importa les vegades que l'heu sentit recomanada,
les vegades que us hagin dit i heu pensat
o què ha passat amb aquesta sèrie.
Això val la pena, val molt la pena.
Ara ho parlàvem amb la Marta Ferrer Fora i és que...
ens ha agradat molt.
Fleshman is in trouble.
Fleshman is in trouble a Disney Plus.
A Disney Plus.
És una sèrie, això?
És una sèrie curta, més em sembla, 8 capítols, 10 capítols.
Aquesta és la història, basada en un llibre
que algú podria traduir en català,
per cert, per l'altre dia el vaig veure en castellà.
És la història d'un doctor, Jueu, de mitjana edat,
té com 40 anys, que viu a Nova York,
està casat i té dos fills.
Llavors, resulta que un dia la dona d'aquest senyor
desapareix i el deixa amb ell i amb els nens petits,
també, que deuen tenir uns 8 i 12 anys, aquests nens.
Al principi no sabem per què
i aquesta és la història de com ell es va adaptant
a aquesta nova i estranyíssima situació per ell,
que és, evidentment, que s'ha quedat sol amb aquests nens,
la seva dona ha marxat i ell no sap per què.
Llavors, la història d'aquesta sèrie l'explica
una amiga del protagonista, de Toby Fleishman,
també jueva, la cosa jueva té molta importància aquí,
però no són jueus en plan ultraortodoxos,
són molt moderns.
És una amiga de l'adolescència, que també s'ha fet gran,
és mare de dos nens i viu atrapada
en una vida de, diguéssim, de mamí de suburbí,
perquè ha decidit que deixa la seva vida, diguéssim,
davant d'enrere, ella escrivia en una revista,
que no la reconeixíem prou, no en sortia prou a compte,
ha deixat la feina i ara es dedica a explicar la història
del seu amic per, diguéssim, salvar la seva frustració.
És una sèrie que capta molt bé un tipus de classe social,
un tipus de personatge de la societat americana contemporània,
però que en realitat aquí cap tot Occident,
i són bàsicament tota una sèrie de gent benestant,
atrapada entre el materialisme i la necessitat
de donar un sentit una mica més fondu a la vida.
Tot barrejat amb haver d'educar nens que no volen que creixin
en el seu mateix món i que siguin uns pijos rics i repelents,
però alhora no volen que no tinguin facilitats.
Molt interessant, molt complicat.
Per què la porto avui, que parlem de la calma?
Doncs perquè una de les protagonistes, la Rachel,
interpretada tremendament per la Claire Dentz,
que és la protagonista de Home Alone i és aquella senyora
amb aquella cara tan especial, té un atac de nervis,
té un breakdown i pateix un atac d'incidència enorme
i a la sèrie s'explica molt bé com l'angoixa
es pot arribar a menjar algú.
És molt interessant perquè, clar, ella és una senyora
feta a si mateixa, que ha creat una empresa des de zero,
que la dirigeix, que té molt èxit, té molts diners,
però està sotmesa a tanta pressió que arriba un moment
que li peten tots els cables, aquest crit de fons és ella,
i se'n va de casa i en un moment de la sèrie la veurem
en una mena de retira espiritual, on va com a relaxar-se
i allà fa una de les millors escenes de la sèrie,
que és quan li diuen això, que ha de treure tota la ràbia
de dins i allà fa un crit terrorífic que dura molta estona.
És aquest crit que hem sentit de fons.
Sí, tothom està esplèndid en aquesta sèrie, té un guió increïble,
és una sèrie de fons que supera bé, la recomano moltíssim.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Els Beatles.
Em sota l'edat, estic molt cansat.
Estic tan cansat, és una cançó que va molt bé amb l'ansietat
que pateix la protagonista de Flesh Man is in Travel.
És una cançó que fa honor al seu títol i que compleix simplement.
És una cançó que diu que estic tan cansat,
parla d'això que dèiem abans, sobre com...
lo frustrant que és a més estar tan cansat i no poder dormir,
que això és el pitjor del món.
Llavors, ell diu, em pregunto si hauria de llevar-me
i fer-me una copa però estic tan cansat que no sé què fer.
En realitat és perquè no es pot treure una noia del cap,
representant aquesta cançó, i diu que ho donaria tot
per una mica de pau mental i per poder dormir
i no poder dormir amb boig.
És una cançó molt obsessiva, però que expressa molt bé
aquest sentiment de quan estàs terriblement fart de tot
i t'agradaria que tot desapareixés una estona.
Avui amb la Marina Porres, llibres, sèries, bandes sonores
sobre la calma.
Tornem als llibres, Marina.
Som-hi, tornem als llibres per parlar de la calma
amb un escriptor que sempre en dóna molta,
tenia més drama interior del que sembla.
Es tracta de Joaquim Ruïra, que és un escriptor de Blanes.
Avui parlem d'ell perquè...
Era l'actura obligatòria del Batxillerat, Joaquim Ruïra?
Ah, sí, el meu no.
A mi em va entrar a la selectivitat juraria.
Jo he llegit coses de no sé quin era.
O la parada, potser, sobre uns nens que maten uns ocells.
No sé quin llibre...
Marina i Buscatges.
És un dels meus títols preferits
de tota la literatura catalana, Marina i Buscatges.
És tota la costa brava concentrada en un títol.
A mi em sembla fantàstic.
I d'aquest senyor, Joaquim Ruïra, menys reivindicat del que toca,
la E, la Geminada, que és una editorial de Girona,
ha publicat fa no res un volum d'ell
que es titula 12 relats i altres textos.
Llavors, això són textos de Ruïra
que havien quedat despenjats de l'obra completa,
que no es trobaven coses barrejades,
i que la professora Lluïsa Julià, que és experta en Ruïra,
ha volgut aplegar en aquest volum
per fer-los arribar als lectors perquè els tinguem disponibles.
Llavors, he de dir, és un llibre per iniciats en Ruïra,
perquè no són els seus contes més coneguts,
sinó que són relats més concrets.
Però és igual, en realitat, perquè sempre és molt interessant
llegir Ruïra, que és un autor que de debò que no està tan valorat
com caldria en la nostra tradició.
Ruïra, per situar-lo una mica,
és un escriptor que va viure tot el final del segle XIX,
es va morir just quan es va acabar la Guerra Civil,
el seu món sencer es va desfer.
És un home que va condicionar com cap altre
la prosa catalana del segle XX fins a Josep Pla.
O sigui que, poca broma.
Mestre de tots els grans escriptors catalans que ens interessen,
tots diuen Joaquim Ruïra, Joaquim Ruïra és un referent.
A qualsevol que li interessi, per tant, la literatura catalana,
li ha d'interessar Ruïra,
perquè és això, és un escriptor com germinal,
és un escriptor que és un punt de partida
que serveix per entendre moltes coses
de les que van venir després.
Llavors, és com va ser ell que va instaurar
com aquest model d'escriptura que es va fer famós a partir de Pla,
que és aquest tòpic que tenim tan interioritzat,
quan Pla deia que escriure consisteix a trobar
l'adjectiu precís, allò que Pla deia
que ell fumava per trobar,
la inspiració per trobar l'adjectiu precís.
I perquè tenia això abans que Pla,
o sigui, una consciència extrema de la pròpia llengua
de cada paràgola i del seu lloc,
i això es veu perfectament llegir-lo.
Llavors, per què l'he portat avui que parlem de la calma?
Perquè Ruïra és un escriptor molt centrat en el paisatge,
és com una mena d'explorador de la natura,
que ens l'explica d'una manera diferent
i que em produeix sempre com una mena de pau molt gran,
perquè és un home que quan el llegeixes
tens la sensació que això, que cada cosa està al seu lloc.
Per exemple, agafem l'inici d'un dels textos d'aquest llibre
de L'aïlla geminada que es diu Ivern i primavera.
I aquest text comença que diu
A l'hivern el món s'assembla a una casa habitada per homes sols.
El cel entaranllenat, els arbres sense fulles,
les branques esqueixades pel vent o per la neu,
l'estora rogenca i com espallifada
que es tenen sota les arbredes les fulles mortes.
Tot, ben tot, presenta un aspecte de deixament
i de malandressa que desplau en gran manera.
Amen.
Llavors, amb aquest ressò sempre.
Encara que estigui parlant d'un paisatge caòtic,
com és aquest cas,
Roira és un senyor que amb les seves descripcions
endreça el món i calma el lector.
I, a més, té la virtut que extreu la llengua del paisatge
que vol descriure-ho.
Sí, Roira sempre fa servir una part del paisatge
per parlar del paisatge mateix i és molt interessant.
I, a més, juga-hi un Roira.
Pantalles.
Això és Babylon.
Si abans hem parlat d'una sèrie,
Flesh Man is in Travel,
que era tot el contrari de la calma,
ara hi posem una pel·lícula que és tot el contrari de la calma.
Babylon.
Un homenatge a Hollywood, al cinema, a les pel·lícules,
aquesta cosa tan americana d'encantar-se ells mateixos
que a mi no em pot agradar més.
Però ha explicat d'una manera histèrica, una manera exagerada,
ha explicat a l'obèstia.
Som als anys 20.
Som a Los Angeles en el moment de canvi
entre les pel·lícules mudes i les pel·lícules amb so.
O sigui, quan els artistes de cinema mut
han de deixar espai als grans actors sonors,
Hollywood comença a ser una indústria
amb tot el brillo i el glamur i l'èxit, bla, bla, bla,
que sabem que tindrà.
Llavors, aquesta és la història d'una colla de supervivents
i de trepes d'aquest món.
La protagonista d'aquesta pel·lícula és Margot Robbie,
que ocupa tot.
O sigui, no pot estar més guapa, no pot fer-ho millor.
És un actriu en aquesta pel·li que vol ser una estrella
i que farà tot el que calgui per triomfar.
No sé si mai més estarà tan fantàstic
que Margot Robbie en una pel·li que jo deixo.
La pel·lícula comença quan ella...
És la que fa de Barbie, ara, no?
Sí, la veuré, t'he de dir.
La Marta Ferrer em va parlar molt bé l'altre dia,
semblava que tenia bona pinta.
D'aquesta pel·lícula?
Sí, perquè segurament fan una deconstrucció.
Sí, és que és un gran atreviment.
Jo, a mi, si no em foten molt la torre,
estaré molt contenta i la veuré.
Em sembla tot molt guai.
I aquí ella fa un personatge també divertidíssim.
Comença la pel·li que ella es col·la a la festa d'un magnat de Hollywood,
que és un actor molt reconegut que està interpretat per Brad Pitt,
que està magnífic.
Últimament s'està aficionant a aquests papers
de senyor important i senyor instal·lat de Hollywood.
I allà ella aconsegueix un paper per fer d'actriu,
perquè l'actriu original mor de sobredosi de cocaïna
en aquella festa mateix i llavors allà comença la seva història.
És una pel·lícula excessiva, és una pel·lícula hedonista,
sobre l'ambició, sobre el món del cinema,
sobre les ganes d'atrapar, sobre les noies tòxiques,
perquè en Margot Robbie fa excel·lentment el paper
d'una d'aquestes noies encantadores,
que són fantàstiques, però que si confies en elles,
o si et deixes anar una mica amb elles,
estàs completament venut,
que és el que li passa a punt a la lista aquesta pel·li.
La porto avui, que parlem de calma,
perquè és una pel·lícula que quan surts del cinema,
després de les tres hores que dura aquesta pel·lícula,
que també gira, gira, gira tot com una batidora,
és d'anar descansada a la sobredosi
de coses que t'ha llançat al damunt.
Acabem amb la música d'això en Miquel Oliver.
Acabem amb ell perquè és un mestre de la calma.
Aquesta cançó és del disc Electra,
que és un gran disc, que és una de les cançons més famoses,
que és Honey.
Hem d'estar d'acord,
Miquel Oliver sempre té aquest fons de sentiment de calma,
de no passar res, tot està bé, ja ho trobarem,
no cal posar-se nerviós per res,
però en aquesta cançó, Honey,
em sembla que resumeix tot perfectament.
Hi ha aquesta idea això de no cal patir per res,
això que diu ara com sol que una onada val més mirar endavant,
que és una onada i pas de tot un món,
que és l'expressió més pura de passar de tot,
que jo he sentit mai.
I sempre està bé, no?,
tot aquest flow fàcil de jo en Miquel Oliver, de la calma.
Avui hem parlat de la calma amb la Marina Porres
a través de la música de jo en Miquel Oliver i dels Beatles,
hem parlat de pel·lícules com Babylon
i de sèries com Flesh Man is in Travel,
i hem parlat dels llibres de Joaquín Ruira
i Ann Carson amb Decreación.
Moltes, moltes gràcies, Marina Porres,
que tinguis bon dia al menjar.
Fem una petita pausa i el suplement,
el Roger Mas i el David Carabent.
¿No te lo dices?
¡Hombre!
Tornarà a fin Vilaseca!
El 4 al 7 de maig, Vilaseca será l'aparellador
de l'escena catalana més emergent
ni dels espectacles musicals per a tota la família.
Més de 50 concerts gratuits per a tots els públics.
Fin Vilaseca, on tot comença.
Més informació a fin.cat.
Si estàs temporalment a l'estranger,
pots votar a les eleccions locals i autonòmiques del 28 de maig.
Has de figurar en el registre de matrícula consular
com a no resident.
Recull la sol·licitud a la teva oficina consular
o baixa-la a www.exteriores.gob.es.
Llura amb el teu DNI
o passaporta a la mateixa oficina consular.
Tens temps fins al 29 d'abril.
Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger
i vas a enviar el teu vot per correu certificat
fins al 24 de maig.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Era el primer cop que me n'anava de casa
que feia un viatge, un viatge per mar.
L'Amiga Genial, a TV3 aquesta nit.
Carme Ruscalleda.
Ja de ben petita m'agradava estar als fogons.
Somiava en ser una gran xef.
I em va somriure la fortuna
que tenia un tàmbol millometre amb uiners rebusters.
Però, i elles?
Elles sí que tenen mena.
Dia a dia, mil professionals en una de sola.
Les infermeres.
Infermeres? Infermeres.
Com seria la vida si no sentíssim els sons que ens envolten?
Audica, som experts en salut auditiva
i sabem la importància de tractar una pèrdua auditiva a temps.
Per això et convidem a revisar-te gratis l'uïda.
Reserva cita Audica Punès i comença a mimar-te l'uïda.
Audica, la teva audició és la nova.
La teva audició és la nostra experiència.
Si tens mòbil, tens Catalunya Informació.
Descarrega't l'app de Catalunya Ràdio
i et mantindrem informat les 24 hores del dia.
Des d'on vulguis i quan vulguis,
conec-te amb Catalunya Informació.
A tot hora, a tot arreu.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
A tot hora, a tot arreu.
A tot hora, a tot arreu.
A tot hora, a tot arreu.
A tot hora, a tot arreu.
A tot hora, a tot arreu.
A tot hora, a tot arreu.
Del 10 al 14 de maig, Reus viu al circ en estat pur
amb la 27a edició del Trapesi,
la Fira del Cir de Catalunya.
5 dies d'espectacles de circ amb una cinquantena de propostes
de les millors companyies que ompliran reus d'acrobàcies,
humor, música i molt més.
Més informació a trapesi.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
La música de Joan Manuel Serrat en clau barroca
amb la capela mediterrània.
Juntos 8 de maig, cançons del noi del poble sec
amb instruments i sonoritats d'època.
Més informació a palaumusica.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca.
A Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Fins aquí el programa d'avui.
Roger, bon dia.
David, com estàs?
Molt bé.
No hi vau anar vosaltres?
No, jo tampoc.
Ni fa ni fa.
No, no és veritat.
És un gran lletrista.
Clar que té grans cançons.
És un gran lletrista.
I un mal músic, vols dir?
Un dia el Miquel Escolta et va dir
que el Casacín Verdaguer tenia molta palla.
Tots els creadors tenien molta palla.
I el Bruce no és una excepció, diguéssim.
Però hi ha perles, hi ha perles.
I grosses.
Vols fer alguna cosa, David?
No, a mi m'agrada molt el Bruce Springsteen.
El que passa que no he sigut mai d'aquells fans...
Per pagar 150, 200, 300 euros per an.
No, d'aquests soc molt poc fan.
És a dir, hi ha molt pocs artistes
pels que pagaria aquesta mortera.
Jo crec que és un trauma que tinc
de l'EGB, de les excursions,
quan anàvem a l'autocar.
A la teva vuiteda bàsica,
hi havia un company de classe
que era particularment fan
i a cada excursió
s'havia d'escoltar
ininterrompudament el Born into USA.
I fins que de gran no vaig descobrir
el The River, el Nebraska...
I les grans cançons del Bruce...
Els anys vuitanta hi havia unes unanimitats
una mica emprenyadores.
Va passar el mateix amb Die Straits,
amb Borders in Arms...
Donava la impressió que si no escoltaves allò,
eres imbècil.
Torracollons...
Doncs no t'hi apuntaves.
Hi ha música més enllà de Bruce Springsteen,
és la que cada diumenge ens porten
el Roger Mas i el David Carabent.
Avui, música vinculada a la feina,
perquè tenim el dia del treball a tocar,
dia de maig, i comencem a escalfar motors.
Tot vostre.
El suplement, amb Roger Mas i David Carabent.
Doncs jo, Roger, començarem una cançó
que he vist que vaig punxar fa un temps,
però és que per mi em va marcar bastant una època,
i és el 9 to 5 de la Dolly Parton.
Salto del llit per saltar dins de la cuina.
Em serveixo una traça d'ambició.
Badallo i faig estiraments i intento tornar a la vida.
Em fico a la dutxa i la sang comença a bombejar.
Surto al carrer i el tràfic comença a saltar.
Amb gent com jo amb feines de 9 a 5.
Treballada, 9 a 5, quina manera de guanyar-se la vida.
Apenas sobrevivint és tot agafar i no donar res.
Van servir la teva ment i a penes et donen crèdit.
N'hi ha prou per tornar-se boja si els deixes.
Apenas sobrevivint és tot agafar i no donar res.
Van servir la teva ment i a penes et donen crèdit.
N'hi ha prou per tornar-se boja si els deixes.
Això és 95, una cançó escrita i interpretada per la mateixa Dolly Parton i segurament d'un dels seus grans, grans èxits perquè va estar associada a una pel·lícula que portava el mateix títol, una comèdia de l'any 80, i llavors en el que es representava segurament per primera vegada la dona incorporada a la vida d'oficina, una mica el mateix tema que, diguéssim, ocupa bastant la vida d'oficina.
Aquesta és la sèrie Mad Men, saps? Aquesta sèrie tan famosa, tan célebre dels últims anys, on es veu com es va incorporant la dona al mercat de treball, diguéssim, a la Madison Avenue, que és aquesta vinguda de Nova York tan dedicada a la publicitat, però vaja, en aquest cas, jo recordo també aquella pel·lícula que es deia Arms de mujer, recordes aquella que feien els... que hi accedien, arribaven a la feina amb bambes i llavors a l'ascensor o en algun lloc es posaven les sabates.
I llavors, doncs, són totes aquestes històries on es veu el pas de la dona que, ostres, que vol ser presa seriosament pels seus companys de feina i alhora ha d'expulsar-se una mica, doncs, el sexisme o ha de lluitar contra la imatge, diguéssim, del masclisme que té de la dona.
I llavors, doncs, és una feina en la que hem estat els últims 50 anys, molt probablement, i aquesta cançó que la Dolly Parton va aconseguir es va convertir com una mena d'himne per les dones treballadores nord-americanes.
Doncs, mira, d'aquí podríem recordar, per exemple, com el... actualment, a vegades, un pot tenir la sensació que els drets són una cosa que es tenen per naixement i crec que actualment hi ha molta gent que oblide que els drets, almenys, els ha aconseguit fins ara, s'han aconseguit amb sang i suor.
I hi ha una cançó d'un disc que acaba de treure aquest hivern mateix, el Botifarra, al País Valencià, que és un disc estupend d'un homenatge a la classe treballadora, i hi ha una cançó brutal amb molta màquina del Feliu Ventura i una part tradicional que es diu la dansada taranyina i que és una meravella així.
Va pel camí de ser, jo crec, un himne, almenys al País Valencià, i espero que al nord del Senya també.
En la pobla hi ha un xic que li diu el taranyina, porta a panta los bombachos i també el rellapartida.
La camisa romangada i espardenetes blanquetes li pregunten lo que guanya i al jornal són dos pesetes.
És temblat i misteriós, boi treballador, el futur és ell, però no tot es derrope en la història que ara vos contaré.
Era l'any 1919 i la història real central és que l'any 19 van disparar els jornalers després d'una concentració per denunciar l'apallissament d'un company a mans de la Guàrdia Civil.
Els van disparar des de les cases dels cacics a la plaça de la Pobla Llarga, això és entre l'Israí i Xàtiva, a causa d'això van condecorar els Guàrdies Civils, m'explicava el Feliu Ventura,
i en el context de la sindicació dels jornalers que preocupaven els cacics. El cas va arribar al Congrés del moment on la dreta va aturar una comissió d'investigació i els guàrdies civils els van condecorar.
I explica la història del taranyin aquest que va estar en la manifestació aquesta a nivell dels morts i va haver de fugir a França.
La lletra està molt ben trebada, la música t'hi ressona el tió canya, és una cançó que està feta ara però que a vegades derrel i trobo que és una gran combinació i també no sé si consideres amb mi que el so en què sentim el foc és diferent de com ho havíem sentit fins ara.
Està molt aconseguit, sí, perquè et dona l'entusiasme que et produeix quan veus música en directe en una plaça i et sents rodejat pels instruments d'acord i et produeix d'aquella manera que et comeu de seguida.
Això costa molt reproduir-ho amb un disc, ves a saber si és perquè hem perdut la capacitat o la tècnica per col·locar els micros allà on...
Crec que potser la gent que s'ha dedicat al pop o a altres estils musicals han cuidat més el que és la gravació i les mescles i aquest tipus de coses i això està arribant a tot arreu ja.
I ara tenim un disc de cançó valenciana i de dansats que...
Sona poderós, és molt xulo.
I la col·laboració de la Maria Arnal, la Netherman, és un disc ambiciós, una portada molt moderna, si la veieu, i una absoluta meravella.
Doncs jo, us he d'admetre que quan vam dir, ostres, va, fem una secció de treball, també em va sortir una mica la bena aquesta, bueno, doncs d'anar a buscar clàssics, allò, jo vinc d'un silenci, jo que sé buscar coses d'aquestes així de... que... collonudes, però bueno, volguis que no, doncs, que molt probablement hi havíem punxat aquí.
I llavors em vaig dir, ostres, em falten veus de dones que parlin de la feina i tot això, i he pensat, ostres, qui ha sigut la que ha desacomplexat d'una manera més bèstia l'ambició femenina, diguéssim, no?
Podríem parlar de la Madonna o d'aquests personatges, però jo crec que la Beyoncé ja ha tingut molt pes en això, en el fet de reivindicar d'una forma desacomplexadíssima el que és ser una dona i ser ambiciosa a l'hora.
Moltes gràcies!
No us penseu que sóc només la seva dona, sempre heu somiat quan éreu nenes que podíeu ser algun dia com jo, inclineu-vos davant meu, reivindica ella com la gran reina,
i llavors introdueix en la cançó un fragment d'una conferència TET que va oferir la Chimanda Ngozi Adikie, una escriptora nigeriana instal·lada que viu als Estats Units,
que portava partit en aquesta xerrada We should all be feminists, hauríem de ser totes feministes o hauríem de ser tots feministes,
en la que diu això diu que eduquem les nenes a dir que podeu ser ambicioses però no us ideu molt ambicioses, si no t'opereu amb l'ambició dels vostres marits,
i intenta trencar aquest component i atorgar a la dona i a les nenes la possibilitat de ser ambicioses de la mateixa manera que eduquem els nostres fills a ser-ho,
i per això doncs pensant la feina de la mateixa manera que hi pot acabar pensant un home.
És quan en cada barretto mexicà tots ballen al sol a la venera.
De lluny se sent un cant en cor.
Que és el miner Moreno que ha emigrat allà a baix i la seva cançó és el cant d'un exiliat.
El cel blau de fora la mina és el que li recorda la seva pàtria i aquí ve lo gros.
Sota la mina és tot un espatec de flames.
Ploren els nens, les dones, les germanes i les mames.
Però de cop aquell miner morenet diu a tots els que s'han ajudat allà que si esteu dubtant aniré jo allà baix, que jo no tinc ningú.
És una cançó de l'any 27, heu sentit en la traducció que avui dia no escrivíem una cançó així,
és una cançó de l'any 27 però és la cançó d'aquest miner exiliat, d'aquest immigrant.
Els anys 20 en una mina i tothom té família als miners i ell no, és un immigrant i ell està sol.
Hi ha un espatec a dins de la mina i ell baixa, salva tothom i amb ell no el sap ningú i es queda sol.
Però disculpeu la gravetat però ja que celebrem lo de maig volia fer un homenatge als miners del Bages amb aquesta manera.
M'esbronca sense parar perquè no tenim diners i no ens podem comprar res de res ni per nosaltres ni per tots pares.
No puc treballar d'en peus perquè em fan mal els genolls.
No puc treballar assegut perquè em fa mal el coxis.
Avui dia el director de calor i la flora m'ha ofert una situació de gassó d'ascensor
però no puc descendre i muntar, tinc la por que es tregui.
No puc treballar en boig, els pulmons com de l'oig.
La va gravar per primera vegada en Riz Salvador al 58 en un disc que es deia Don Monil.
Van col·laborar bastant amb Riz Salvador que és un dels personatges grans de la cançó francesa.
Des dels anys 30 ja va fer cabaret, es va reciclar de moltes maneres, va fer cançons rock'n'roll,
va fer cançons com aquesta fresques i divertides, és un dels seus grans èxits.
I clar, per parlar de la feina, doncs també hem de parlar dels que no els ve de gust mai treballar.
Sempre n'hi ha.
A mi em passa.
Oi que sí?
Oi que sí.
Això és d'un dels últims grans discos del Pí de la Serra, un disc que es diu tot.
El va gravar les gravacions silvestres amb el Marc Parrot, és un disc que sona molt bé.
I s'acaba amb aquesta internacional socialista del nostre chansonier plus men predilecte,
que és el gran Pí de la Serra.
Així s'acaba el disc tot del Pí de la Serra amb l'internacional socialista en blues.
Roger Mas i David Karen, fantàstics.
Moltes gràcies.
Una abraçada, cuideu-vos.
Arriba la publicitat i de seguida tornem al Suplement.
Fins ara.
El Suplement, amb Roger Escapa.
Hola, som la Mireia i el Marc i busquem parella disposada a fer un intercanvi per fer un pitx empat.
Qui guanya paga el sopar.
El pitx empat és un esport tan divertit i sociable que voldrà repetir.
Arreglem la primera classe perquè ho comprovis.
Entra a milclassesgratis.cat.
Apunta't amb qui vulguis i benvinguts al pitx.
Era el primer cop que me n'anava de casa que feia un viatge, un viatge per mar.
L'amiga genial, a TV3 aquesta nit.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Tiana Antica, el festival de música antiga de Tiana celebra la 23a edició.
Diversos espais d'aquesta localitat del Maresme acolliran concerts de música medieval, renaixentista, barroca i romàntica
a càrrec de conjunts com l'Ensamba de l'Alfonsí, Xoriach, Iler d'Anticua o Ana i Cobalt Zeta, Lluís Eres i Jordi Raguan.
Tiana Antica, el 30 d'abril i l'1, el 6 i el 7 de maig.
Més informació a visigodia.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
Tot el que passa, passa al matí de Catalunya Ràdio.
Són les 6 del matí, bon dia, som-hi.
El matí de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio sempre hi som.
Cada dia de 6 a 1.
És el teu matí.
Escolta't, el matí de Catalunya Ràdio amb Laura Rosel.
Tot el que passa, passa al matí de Catalunya Ràdio.
Revolució 4.0 amb Xantal Llovina i Àgam Martín.
El Revolució 4.0, entrevista al pilot Albert Llovera,
l'home que un dia va decidir premar l'accelerador
per superar els obstacles.
I també l'experte en tecnologia Enrique Dans,
dos referents tecnològics molt joves
i una idea revolucionària per millorar el present
i el futur dels pacients a les UCIs de l'Hospital d'Avellbitge.
Revolució 4.0 amb Xantal Llovina i Àgam Martín.
Dissabte a l'Hàpial Web i diumenge a les 10 del vespre
a l'antena de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Dissabtes i diumenges, des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Els diumenges al migdia, el suplement obrim el dominical.
Tres quarts i mig de dotze del migdia,
de seguida comença el dominical,
però abans tenim temps de fer les previsions del Matauròleg.
Enric Agut, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, què tal? Hola.
Hola, molt bé, bé. Aquí miren si creixen núvols o no.
A veure, com ho tenim, això? Creixen núvols o no?
Sí, sí, estan creixent, però de moment ara no han d'anar a pujar.
Hem d'esperar encara una horeta, dues horetes.
S'espera molta pluja avui arreu del territori.
Molt bé, s'estan obrint totes les comportes
de tots els pantans de Catalunya,
perquè es veu que això serà, bueno, des de la glòria,
que no es veu res semblant.
Ja tocava, eh?
Sí, sí, mira, home, ja tinc novetat.
Ja comença a carregar un roixet cap al Montseny.
Home, ja comença a carregar el rodar i bum, un roixet.
Bé, bé, bé. Per cada última hora.
A veure, Enric, servirà per corregir, almenys que sigui una mica,
la situació dels embassaments de Catalunya o no?
Bona part dels embassaments no.
No, perquè a Tarragona plogut molt poc,
riu de canya, siurana, res de res.
Els d'Apunent tampoc, gairebé.
I bé, els de les conques internes són en aquest episodi
els que poden estar més beneficiats.
Són per males notícies.
Fins quan duraran les pluixes?
Segur que s'ho es queda, allà poden rebre, ja amb aquesta setmana,
com reaccionen, no?
Però encara no tenim les dades actuals, això és molt recent.
Però les conques externes estan plenes, eh?
Fins quan, fins quan, fins quan?
Fins quan què?
No, fins quan duraran les pluixes, dic.
Ah, mira, aquesta situació de roixets, sobretot a tarda,
i que han d'acabar sobretot avui i demà comarques de Girona,
Brineu, Centro País i Barcelona, avui i demà a la tarda també.
I després s'obre una finestra de temps estable,
que pot durar uns quatre o cinc dies,
i tornar, doncs, a fer processons, anar a Montserrat,
perquè torni a canviar.
Home, ho vam atrapitzar a Montserrat i començar a ploure,
vull dir que...
Aleshores, tu que ets fan de Bruce Springsteen
i que avui tornes a Montjuïc.
Aquesta nit hi ha pluja a Barcelona?
Aquesta nit hi ha un xerris, un xerris d'algun roixet.
Amb cada model hi ha una cosa diferent, eh?
Roixets, xàfecs, trompades,
avui el concert de Bruce Springsteen s'haurà d'anar sobre el fang,
serà una batalla, cantal de pluja, rock and roll.
Serà una festa, però una mica de pluja també aniria bé per refrescar.
Però bé, hi ha un xerris, és a dir, jo, per exemple,
duré un impermiable.
Ben fet, ben fet.
I a sota, doncs, el Cullar,
perquè avui farà més fresqueta que l'altre dia.
L'altre dia feia... feia...
Bon amic, eh?
Bon amic.
...de la jornada feia calor,
després durant el concert, que era de nit, una mica de fresca,
però avui farà una mica més de fresca.
Amb màniga curta, eh?, el Bruce, durant el concert.
S'enforma prim, i allà dalt de l'escenari,
la temperatura s'haurà de posar.
Tu estàs millor, eh?
Tu estàs molt millor.
L'adrenalina també ha de jugar un paper important.
Bé, Gerard Jubany, les previsions pels propers dies, va.
Bé, bueno, l'última que tenia apuntada era si havia de ploure
durant el concert d'aquesta nit del Bruce Springsteen.
Jo crec que avui començarà amb una cançó diferent, eh?
No començarà amb el Surrender, l'altre dia,
sinó que començarà amb Waiting, on se n'anirà, ahir.
Ah, mira.
Per fer fugir la pluja.
No conec cap d'aquestes, però està bé, gràcies.
Vostè estava al concert de divendres, senyor Trias.
I eren tots allà.
Tots els candidats, també hi havia Ernest Maragall.
Ernest, què tal? Bon dia.
Sí, bon dia, però una cosa és que hi siguis,
l'altra és que estiguis escoltant.
Home, 3 hores de concert se li devien fer llargues, eh, senyor Maragall?
Jo estava jugant al Candy Crush.
Molt bé.
El Bruce aquest, no sé...
A Decolau també hi va anar?
Sí, jo hi vaig anar amb bicicleta.
El que passa és que no va aconseguir...
Va pujar a Montjuïc amb bicicleta.
Home, doncs va arribar suat, eh?
Molt bé, home.
Sí, sí.
Jo anava de paquet. Va pujant, també, sí.
El que no va aconseguir és la selfie amb Obama,
que era a la buscada, eh?
Sí, la vam buscar, però el president
tenia altres inquietuds en aquell moment.
Bé, quines previsions tenim per aquesta setmana?
La primera és per aquesta tarda, de fet.
La vida contra el Getafe en un partit de Lliga aquesta tarda.
Resultat?
Sempre igual.
Sembla bé.
Avui és un partit important.
S'ha de treure aquesta pressió de sobre, aquesta depressió.
Com tu dius, és un rival directe.
I tant.
Està en el grup de descens.
Jo crec que avui l'Espanyol donarà un bon resultat.
Dos a zero, va.
Dos a zero.
Molt bé.
Però, un moment, ho penses o ho desitges?
És diferent?
No, ho penso, perquè si ho digués el que t'agitjo...
Val, ja m'ho esperava.
Vés a la merda, home, ja m'ho esperava.
Tots els meteoròlegs són del Barça.
Hòstia!
Ni un sol meteoròleg de l'Espanyol.
Quina vergonya, tio.
Anarà a guanyar l'Espanyol, avui.
Sí, sí, ara.
Perquè Mauri, tu també ets del Barça, no?
Home, evidentment que soc del Barça.
Jo porto un tatuatge de l'escot al Piti.
La veritat és que...
Ensenya'l.
Mira, mira, aquí el tens, eh?
Home, jo soc...
I del futbol club...
Matadapera, també.
Del futbol club Matadapera, també.
Un espanyol guanyarà.
Molt bé.
Sí, sí, sí.
Bé, molt bé.
Segona previsió per aquesta nit, concert de Bruce Springsteek.
Creus que en Bruce pujarà a l'escenari...
Et pujarà a l'escenari a tu i et regalarà una harmònica?
Home...
Sí, crec que...
Pujarà el meu dia.
Mira, després d'anar gairebé deu vegades, ja toca.
Creus que pot passar?
T'he de fer cua?
Sí, sí.
Mira, t'explico el meu plan.
Va.
Em pujo una faixa, barretina...
Sí, sí.
Aniré a una gralla...
Sí, sí.
I com que aquesta setmana he anat a Montserrat,
serà molt dia.
Molt bé.
Fem païs.
Estaré feina a la fila,
em posaré a sobre els ombres d'un amic i així...
Imagina't que ara passa.
I netejar l'harmònica la netejaries?
Si te la dones...
No, clar que no.
Aquella saliva...
Un sarvàgon...
La llaparies?
Home...
Què faries, exacte?
Allò ja no pots netejar mai més.
Clar que no.
Estàs apareixent.
Aquella saliva...
Ja ho farà una oloreta.
Vinga, dissabte, una altra previsió.
Dissabte que ve final de la Copa del rei de futbol,
Madrid o Sassona?
La resultat.
Sí, la Sassona no és cap pèntafocs.
Va a vuitè, a la Lliga, està per sobre del Girona.
L'agut s'ho prepara, eh?
Sí, sí.
I sempre, sempre.
I anirà per totes.
A més, el Madrid estarà pensant
en el partit del Manchester City,
que és el cap de dos dies.
És el nou liaig.
Vull dir que, ui, potser guanya la Sassona a tres a dos.
Uuuh!
Apuntem la Sassona.
No, clar, uuuh!
I l'última.
I l'última era aquesta.
Et preguntava si aquesta nit,
durant el concert del Bruce Plaorà,
sobre el concert.
Doncs mira el que comentaves,
que abans el Mauri m'ha tallat.
Sí, sí, perdona, és que tenia informació...
Ah, d'acord, d'acord.
Parla, parla, Enric.
No, no, mira.
La majoria de models
en el que els ruixats cauran pel Maresme,
al Vallès, aquí a Barcelona,
cap a les cinc, sis a la tarda.
Però n'hi ha un que li tenim molta estima
i justament posa un petit llibre,
que és un llibre,
que és un llibre,
que és un llibre,
I no ho sé.
L' bacterialisme,
la veritat és si arruales des de 측at.'
El Pol fartits.
Sí.
Però els ruixats caurem pel Maresme,
al Vallès, aquí a Barcelona,
cap a les cinc, sis a la tarda,
però n'hi ha un que Kane,
n'hi tenim molta estima.
I, justament, posa un petit ruixat,
aquest que ha passat molt ràpid,
allà aleptes 9-10 de la nit,
a Barcelona i en concret,
a la zona del Launch USA.
I aquest, darkness on the edge of town,
que estava encantat.
Orro.
Com fa Rosalita.
Però és molt instrumental, eh?
Com fa Rosalita.
Rosalita.
Si l'ansi, calleu, calleu.
Rosalita és una bogeria.
Posa-la, posa-la.
No, no, en blanc, en blanc.
L'hem posat abans amb el Bianchotto.
Sí, sí.
Té conya que no tinguem una cançó
del brús.
Que la canti l'Enric.
Enric, com comença, com comença?
Aquesta de...
T'agradeix, eh?
És de l'inici de tot,
i en els vídeos que corren per internet,
és d'aquelles que ell està boig, allà.
L'evita gairebé l'escenari.
Mítal, mítal.
Sí, sí, és aquesta.
Aquests.
Rosalita.
És del primer...
És del primer Bruce Springsteen.
No, però és de la primera època del Bruce Springsteen.
A la banda encara tenia alguns músics
que portaven un component portorriqueny
a les seves músiques.
Encara estaven vius.
Doncs les tenia joves.
Del suplement, vull dir.
Podria fer una tertúlia ara sobre Bruce Springsteen
i no en tinc ni puta idea.
Arribem a les notícies de les 12
i de seguida amb tot el seu esplendor el dominical.
Enric Agut, moltes gràcies.
Have fun, have fun.
Passa-t'ho bé, enteniment.
Hello, Enric.
Hello, Barcelona.
Bye, see you later, alligator.
Ara tornem al suplement.
Bip, bip.