A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge 10 de desembre del 2023.
Avui un suplement amb la mirada posada a Montjuïc,
on aquest vespre es disputa el Barça-Girona amb el Girona líder que visita Barcelona.
Tindrem una unitat mòbil també desplaçada a la capital gironina per viure aquestes hores prèvies,
amb el desplaçament d'aficionats, amb l'alcalde Lluc Salellas per viure un fenomen extraordinari.
I és que un dels pressupostos més baixos d'aquesta lliga s'enfronta a un dels pressupostos més grans com és el del Barça.
Avui, derbi català amb tota la prèvia que viurem al suplement
i després amb una tarda connectats al Totgira i a la TET del Torquemada i companyia.
Avui a la tertúlia, Oriol Marc, Núria Oriols, Marc Molins i Ana Pardo de Vera.
I el retorn aquest diumenge de Xavier Moret al suplement.
La veu dels viatges ens visita de nou per explicar l'amor per fer les maletes
i recórrer alguns dels últims països que ha trepitjat.
Avui al suplement, el retorn de Xavier Moret.
Tot això en un diumenge on també farem la màquina del temps de la Marina, la Minos,
els arguments universals de la Marta Ferrer,
les converses a taverna del Roger Mas i el David Carabin al damaudeixo
i a les 12 avui torna l'eclipsi.
Les nits de l'actriu Clara Segura ens visita l'eclipsi,
una dona que aquests dies interpreta Filomena Marturano al teatre de la Biblioteca.
Bon dia als que us esteu despertant, bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui comencem parlant d'una estadística 6 de cada 10 palestins de Gaza.
Passen dies sencers sense menjar.
Són dades del programa d'alimentació de Nacions Unides
que mostren la situació crítica que viuen moltes famílies
des que ha començat una guerra que ja s'acosta als 18.000 morts.
Gairebé la meitat infant.
Israel continua amb els bombardejos, especialment al sud,
que han acabat amb la vida de més d'un centenar de persones en només 24 hores.
El cap de l'estat major d'Israel, Harsi Halebi,
justifica l'enduriment dels atacs després de l'alto al foc de fa dues setmanes.
Cada dia veiem més i més terroristes morts,
més i més terroristes ferits.
I en els darrers dies hem vist terroristes rendint-se.
Un senyal que el sistema està caient,
un símptoma que necessitem pressionar amb més força,
que és el que estan fent.
Centenars d'activistes es van manifestar ahir a la Cimera del Clima de Dubai
per reclamar precisament un alto al foc a Gaza
i recordar als 200 països presents a la COP28
que no hi ha justícia climàtica sense drets humans.
Paral·lelament, el president de la Cimera
assegura que no s'està avançant prou ràpid
en les negociacions de la Cimera del Clima
ni tampoc prou satisfactòriament.
Algebert insta els estats a prendre decisions fermes
i a deixar de banda els propis interessos
en nom de l'interès general.
Encara hi ha més punts de divergència que d'acord.
Se'ns acaba el temps per posar fil a l'agulla.
Estem avançant, però no prou ràpid
i no prou satisfactòriament.
El meu missatge a les diverses parts aquesta tarda
és molt senzill.
Treballeu més ràpid,
treballeu més intel·ligentment
i treballeu més.
L'escriptora i activista iraniana
Nargaz Mohamedí, Premi Nobel de la Pau,
comença una vaga de fam
coincidint amb el lliurament del guardó
que es fa avui diumenge a Oslo
sense la seva presència.
Així ho ha explicat a la capital noruega
un fill de l'activista.
Ella no és amb nosaltres,
és a la presó.
Començarà una vaga de fam
en solidaritat amb una minoria religiosa,
però no tan la seva presència aquí.
I estic segur que molts iranians
la senten al seu cor.
Això quan avui es compleixen 75 anys
que l'Assemblea General de les Nacions Unides
va aprovar la Declaració Universal
dels Drets Humans,
un document on es recullen
els drets humans considerats més bàsics
i dels quals tothom hauria de poder gaudir.
Coincidint amb aquesta efemèria de Catalunya,
l'entitat social punt de referència
que acompanya joves extutelats
en la seva emancipació,
reivindica incorporant la Declaració Universal
dels Drets Humans
el dret de sentir-se acompanyat.
Ho ha explicat a Catalunya Ràdio
la seva directora, Rita Graner.
El que estem reclamant
és fer conscient
que hi ha altres drets vulnerats,
en aquest cas el dret
a sentir-se acompanyat.
Hi ha moltes persones
que pateixen situacions de depressions,
d'ansietats,
perquè han d'estar
en el seu dia a dia
doncs sols i soles
afrontant uns projectes de vida
que són ja prou difícils.
De la crònica política,
el president del govern espanyol,
Pedro Sánchez,
alerta que Europa
es troba davant un dilema existencial,
diu,
entre el progrés
i el virus de la por
que creu que propaga
l'extrema dreta.
Un dilema que s'haurà d'afrontar
en les pròximes eleccions europees,
el juny del 2024.
Sánchez ho deia ahir
des de Berlín
en el congrés del partit socialista
alemany,
l'SPD.
Volem una Europa
que serveixi d'afart
per inspirar el món
a través del seu exemple
d'integració i progrés
o volem una Europa
que s'amagui darrere les trinxeres?
Volem ser una inspiració
que demostri que la democràcia,
la justícia social
i l'economia d'avantguàrdia
poden treballar juntes
o volem una Europa
bloquejada
dominada per la por?
Fora d'Europa,
avui Javier Milei
serà investit president
de l'Argentina.
L'ultraliberal
arriba a la casa arrossada
envoltat de líders internacionals
amb especial protagonisme
pel president ucrainès
Volodymyr Zelensky.
Milei arriba al poder
després d'una campanya
i unes eleccions molt tenses
i amb una argentina
en una profunda crisi econòmica
i social
i amb les taxes de pobresa
i inflació molt disparades.
I aquesta nit passada
ha hagut reconeixement
del cinema català
als premis de cinema europeu
que s'han entregat a Berlín
i que han coronat
la francesa Anatomia
d'una caída
com a millor pel·lícula europea
a Berlín, Oriol Serra.
L'Acadèmia del Cinema Europeu
ha premiat el talent cinematogràfic català
des de diverses vessants.
La millor pel·lícula d'animació
ha estat Robot Dreams
del director Pablo Berger,
una pel·lícula de la productora
catalana Arcàdia.
També s'ha premiat
el talent tecnològic
de l'equip de Sociedat de la Nieve
de Juan Antonio Bayona
i específicament
l'equip dirigit
per Laura Pedro.
La cineasta Isabel Coixet
ha rebut un dels tres
reconeixements honorífics
al costat del director
hongarès Belatar
i de l'actriu britànica
Vanessa Redgrave.
La gran triunfadora
de la nit
ha estat Anatomia
d'una caída.
Millor direcció
per a Justín Trié,
millor actriu
per a Sandra Giula,
millor guió
i millor pel·lícula.
I en esports,
Barça i Girona
s'enfronten avui a Montjuïc
en el partit
més igualat
de la seva història.
Els dos equips
aspiren a acostar-se
o a superar
el Real Madrid
que és líder provisional
de primera
pel seu empat
al camp del Betis.
La selecció espanyola
femenina
Duquei Patins
amb vuit jugadores
catalanes
guanya 4-0
Portugal
a la final
que s'ha disputat
a Olot
i s'adjudica
el seu vuitè títol
d'Europa.
Aina Florença
diu que han tret
l'instint assassí.
A la Lliga
se ve de bàsquet
al duel
Manresa-Girona
se l'ha endut l'equip local
101 a 87.
I el temps.
El dia comença
amb fred moderat
a les valls
de la Catalunya Central
i al Prepirineu
ens anuncien
un dia de sol
i alguns núvols prims
envien suau al migdia
amb màximes
que aniran
dels 18
als 22 graus.
Estem anant
cap a l'antàrdida
i en aquests moments
estem treballant
el pas de dret.
Un equip de Catalunya Ràdio
ha acompanyat
l'expedició científica
al Continent Blanc.
Coneixem
de primera mà
l'actual política
de preservació
d'un territori fràgil
i amenaçat.
Descobrim
com funciona
una base antàrtica.
Coneixem els científics
i compartim
la seva feina
les seves anècdotes
i el seu viatge
als confins
de la Terra.
Ha salido
una ballena
respirar.
veiem aquí
coberta
i caure
trencar-se
el cable.
A l'antàrdida
no hi ha ossos
el podcast
de Domènech
Subirà
i el tècnic
de so
José Antonio
Rodríguez
a l'app
i al web
d'aquest ràdio
i al 3CAT.
Torrons Alemany
Ametlla Marcona
Mel de romaní
del Montsec
i la mateixa recepta
de fa cinc generacions.
Alemany
de la nostra mel
als nostres torrons.
Hola, soy Ignacio Escolar
director del Diario.es
Sin prensa independiente
no podrán resistir
los derechos
y libertades democráticas.
Al nostre darrere
no hi ha cap milionari
ni grup empresarial
només ens financem
amb la publicitat
i el suport
de més de 72.000
socis i sòcies.
Soc Neus Tomàs
directora adjunta
i responsable
a Catalunya
del Diario.es
Si t'agrada
la nostra feina
ajuda'ns tu també.
Entra a
eldiario.es
barra socio
i dona suport
al nostre periodisme independent.
Torna al Festival
de Balsos i Dances
de l'Orquestra Sinfònica
del Vallès.
Un programa dirigit
per Xavier Puig
que repassa l'any 2023
a través de 12 moments
musicals significatius.
El 16 de desembre
al Palau de la Música Catalana
i gira de concerts
per Terrassa,
Lleida, Girona,
Rubí, Puigcerdà,
Reu, Sabadell,
Vic i Sant Boi de Llobregat.
Entrades a
osvellès.com
El suplement
Des que surt el sol
fins l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Som el suplement,
som a Catalunya Ràdio.
Aquesta hora,
per treure'ns la son
de les orelles,
arriba l'ofici d'educar
amb l'Elisabet Pedrosa.
L'ofici d'educar
a Catalunya Ràdio.
Soc la Noïm Mifon.
Jo a grans trets
diria que el que falta
i és la queixa
de la que tenim
en general
les famílies
i els mestres
és que falten recursos
per poder atendre
amb condicions
la diversitat.
Podríem posar
exemples concrets.
La meva filla
té una discapacitat
de gairebé
el 80%,
necessita
una assistència
sanitària
durant la jornada escolar
i en el nostre cas
vam aconseguir
que aquesta assistència
sanitària
la fes una infermera,
és a dir,
personal qualificat
per fer les cures
que ella necessita.
Sé que la majoria
de famílies
que tenen
circumstàncies similars
a les nostres,
per exemple,
aquesta assistència
la fan mestres
o monitores.
A banda dels recursos,
penso que també
hi ha una manca
de criteri
o de pla
sobre com
encaminar
la inclusió
a les escoles
ordinàries
perquè, de fet,
es continua derivant
a moltes famílies
inscriuint
els seus fills i filles
als centres
d'educació espacial.
Llavors,
aquí ja ens estem
carregant
d'entrada
l'objectiu
del que parla
el decret d'inclusió
a la seva introducció.
Benvingudes
a l'ofici d'OCAE.
Hem sentit
Noemi Font,
mare i activista
per la inclusió.
Des de l'inici
de curs
han plogut
les queixes
de famílies
i professionals
perquè no funciona
la inclusió
a l'aula,
malgrat el decret
d'inclusió
aprovat fa 6 anys.
No podem dir
que l'Escola
a Catalunya
és inclusiva.
Ha reconegut
la consellera
d'Educació
Anna Simó
perquè,
tot i el reforç,
amb més de 25 milions
per l'escola inclusiva,
encara ara
falten recursos.
De la inclusió
real a l'aula
en parlem amb...
Alfons Espinosa,
director de l'Escola
Dressanes
de Barcelona.
Núria Ivern,
professora d'anglès
i coordinadora
a l'Institut Tapiró.
Marta Darnés,
educadora social
en centres de secundària
de Girona.
I la psicopedagoga
Sílvia Pérez Lima.
I acabarem
amb Coma d'Ucu
amb la psicòloga
Lara Terrades.
L'Ofici d'Educar
amb Elisabet Pedrosa.
El 80% dels centres
han rebut més hores
de vetllador
que el curs passat,
però encara
no s'arriba a tothom.
Laia Asso.
Avui a l'Ofici d'Educar
aquesta assignatura
pendent de la inclusió
que està fallant
en aquest curs
segons educació
han augmentat
un 15%
les hores setmanals
de vetlladores.
De fet,
gairebé s'han doblat
les hores de vetlladores
en els últims 5 anys,
però també ha crescut
el nombre d'alumnes
amb necessitats educatives
especials.
De 28.299
al curs 2019-2020
s'ha passat
a 35.910
aquest curs.
Per tant,
no n'hi ha prou.
Ho han dit
famílies,
sindicats i professionals
i també la directora
general d'Educació
a la IASO
que ha reconegut
que s'han esgotat
els recursos
i que no hi ha més
per aquest curs.
I això,
sis anys després
de l'aprovació
del decret d'escola inclusiva
el curs passat
vam dedicar
a un programa
a si estàvem
sobrecarregant
l'escola
de funcions
i quan vam acabar
aquest programa
per unanimitat
em vau dir
atenció
perquè el tema
de la inclusió
no real
a l'aula
és un tamàs.
No hi ha inclusió
real a l'aula
jo us demanaria
per començar
un si-no
i amb una resposta
breu
comencem
per la Marta.
Marta?
No,
no hi ha
inclusió real
a l'aula
perquè d'entrada
l'alumnat
amb necessitats
educatives
especials
o risc d'exclusió
hauria de poder ser test
dins l'aula ordinària
i no s'està fent així.
Silvi?
Estem en el camí
no hi ha inclusió
real
però estem millor
que fa uns anys.
Alfons?
Jo crec que
com diu la Silvi
que encara no
que l'escola
té vocació
inclusiva
i que
de fet
és un dels trets
que la caracteritzen
però que cal
no ens centrar
només en més recursos
però segur que cal
posar-hi
molts més recursos.
Núria?
No,
és que
jo crec que no
però perquè
demanem a l'escola
coses que com a societat
potser no estem disposats.
Llavors
jo crec que
una escola inclusiva
dins d'una societat
que majoritàriament
no ho és
costa molt.
De fet
diu la Marta D'Ernest
sobre el concepte
partim de la bàsica
el concepte inclusió
ja s'hauria de trobar
intrínsec
dins el terme escola
la diversitat
forma part
de l'essència humana
no hauria de ser
un apèndix educatiu
ni uns protocols
específics
per determinades
situacions
o alumnats
sinó
diu ella
l'eix vertebrador
de qualsevol
acció educativa
el pilar
on pivotés
l'educació
en majúscules
l'alumnat
amb necessitats
educatives
especials
o en risc
d'exclusió
hauria de poder ser
atès
dins la seva aula
ordinària
per poder parlar
d'inclusió real
i afegeix
la Silvi Pérez
Lima
ens falla
entendre i assumir
que tots els nens
i nenes
tenen dret
a un centre ordinari
i a un entorn
normalitzat
i ens falla
que la societat
no és veritablement
inclusiva
comencem per vosaltres dues
Silvi i Marta
comencem per saber
què falla
a l'hora d'atendre
la inclusió
hem fet una resposta
inicial breu
però m'agradaria
que desenvolupéssiu
les dues una mica
què està fallant
començo jo
si us sembla bé
endavant
sí
crec que
per entendre
i per atendre
la inclusió
real
primer l'hem d'entendre
i que per tant
hauríem de
definir
que entenem
per inclusió
i que
com a societat
que veig
que és el que s'està repetint
i que ho hem fet
de manera individual
cadascun de nosaltres
acceptés
les diferències
com a
identificadores
de la pròpia societat
llavors
jo ja no demano
realment
que sigui
dins de l'aula
perquè hi ha
moltes formes
d'organització
en un centre
el que demano
el que espero
el que vull
com a societat
i com a psicopedagoga
és que
tots els nens
tinguin dret
i aquest dret
es faci efectiu
de poder estar
en un centre
ordinari
és a dir
en un entorn
normalitzat
i per això
el que cal
és flexibilitzar
les estructures
dels centres
ordinaris
després
ja ho
intentaré desenvolupar
una miqueta més
però l'altre tema
que veig
que és un eix potent
és que
estem tendint
a simplificar
el terme d'inclusió
amb el tema
de més o menys
hores de vetlladora
els recursos
de l'educació
inclusiva
van molt més
enllà
una vetlladora
ha d'atendre
unes necessitats
bàsiques
de l'alumnat
el que també
ens falten
són moltes
més hores
de mestres
d'educació especial
d'orientadors
educatius
i de psicopedagogs
dels EAPS
Marta
què hi afegiries?
d'entrada
estic molt d'acord
amb la Silvi
que al final
l'escola
és un reflex
de la societat
llavors
si tenim una societat
que no és inclusiva
difícilment
o sigui
és molt injust
demanar a l'escola
que ho sigui
tot i que
evidentment
hem de caminar
cap aquí
perquè sigui
veritablement
inclusiva
tant una escola
com un centre
de secundària
és el que diu
la Silvi
partim de la base
del dret
de qualsevol infant
o jove
d'assistir
en un entorn
ordinari
i normalitzat
jo vaig una mica
més enllà
i dic també
dins la seva
aula ordinària
amb els seus companys
perquè un alumne
amb necessitat
amb diversitat funcional
per exemple
ha d'anar
a una escola
o a un centre
lluny del seu barri
lluny dels seus companys
un centre d'educació
especial
per què no pot ser
atesa a la seva
escola de barri
amb els seus companys
l'altre és
per què
alumnat
amb necessitats
educatives
especials
se'ls separa
per què
es treu
de l'altre ordinària
se'ls posa
amb una aula
oberta
per què no es pot
atendre
evidentment
aquí entraríem
amb el tema
de falta de recursos
estic d'acord
amb la Silvia
amb els recursos
que ha anomenat
que són necessaris
i també
afegiria
a la figura
dels educadors
i educadores
socials
i integradors
i integradores
socials
que estan formats
específicament
per atendre
la diversitat
i és un recurs
que el departament
ja fa anys
que diu
que també
inclouria
dins de les escoles
i centres
de forma massiva
i no s'està fent
per exemple
Ens diu la Núria Ivern
que aquest model
que sobre el paper
sembla indiscutible
a la pràctica
té molts problemes
és a dir
queda amb paper mullat
Núria Ivern
què és el que està fallant
a l'hora d'aquesta aplicació
d'un decret
que agrada a tothom
i convence a tothom
però
no funciona
Sí
jo vull deixar clar
que parlo
des del punt de vista
d'un institut
de secundària
és a dir
nens de 12
a 18
i fins i tot 20
perquè tenim
cicles de grau superior
i d'un institut
de màxima complexitat
que això ja vol dir
que l'institut ja
presenta
doncs això
complexitat màxima
d'acord
jo crec que això és important
perquè potser
primària no ho sé
però potser
hi ha una perspectiva diferent
Clar
en algun lloc
tu em deies
que la diversitat
supera
el 40-50%
de l'alumnat
Clar
és que la inclusió
és un tema molt complex
és que té moltes aristes
té molts punts de vista
té molts arguments
al mig
llavors
a nosaltres
ens passa
que nosaltres
ja som diversos
llavors
jo el que dic és
escola inclusiva
sí
però clar
és que
mirar des de la mirada
d'un institut
de màxima complexitat
és una mica paradoxa
perquè
nosaltres ja som diversos
qui inclou aquí
és a dir
quan parlem
d'inclusivitat
no només parlem
d'alumnes
amb necessitats
no sé
amb trastorns de conducta
trastorns mentals
també parlem
de nouvinguts
no?
de matrícula viva
per nosaltres
és un problema
un problema
és una situació
que hem de solucionar
cada any
que rebem
no sé
entre 60 i 80 alumnes
de matrícula viva
que venen directament
d'un país estranger
i que els hem d'absorbir
clar
i tot això
que parlem
si no poses cara
perquè
darrere de tots
aquests números
d'aquests tants percent
que són molt forts
en escoles
de màxima complexitat
diré institut
perquè quedi clar
perquè no ens imaginem
un nen
ens imaginem
una persona
de 16 anys
d'acord?
llavors
quan posem cara
hi ha un alumne
amb unes dificultats
i això és molt
perquè cada persona
que tenim
és molt
llavors
no sé
per posar-vos
exemples concrets
no?
rebre 80 persones
durant l'any
d'un país estranger
i col·locar-lo
a primer
segona
tercera
a quart
és no?
nosaltres fem
una entrevista inicial
el recolzem
moltes vegades
el que fem
és
també
ajudar la família
a instal·lar-se
tot aquest rol social
que té l'escola
que ningú en parla
llavors
no sé
un cas extrem
doncs un nen
de 17 anys i mig
que ens el van enviar
a l'institut
el 6 de juny
directe del Marroc
no parlava ni una paraula
de català o castellà
no havia estat escolaritzat
això són els rols
de responsabilitat
que ens toquen a nosaltres
no?
i amb això
suma-hi tota la resta
de persones
amb dificultat
d'alumnes
amb necessitats educatives
especials
que ens arriben
amb un sistema
que jo el que dic
és que sí
però llavors
el que no podem patindre
és tenir uns instituts
amb unes estructures
tan poc flexibles
és a dir
ens demanen flexibilitat
com a educadors
però
ens costa molt
portar-la a terme
perquè
clar
tothom estudia
primer
si tens una edat
tothom estudia
segon
tothom estudia
tercer
en aquesta taula
quadrada
i no ens movem d'aquí
llavors tot això
costa molt d'organitzar
i tu dius Núria
que la paraula inclusió
amaga por a la diferència
i que la diferència
hi és
i l'hem de gestionar
sí
jo el que dic
és que
aquesta inclusió
no cau
en la mateixa
quantitat
als mateixos
centres
o sigui
hi ha centres
que en reben molta més
i que
tenim por
a la diferència
sí
i jo crec que
és una cosa
que
no sé
si estem disposats
a tenir
aquest sistema inclusiu
que jo crec que
no és tan
no és tan fàcil
com boom
treiem aquest decret
d'inclusió
és a dir
hi ha d'haver un pla
això estava
totalment d'acord
amb la meva companya
és a dir
com el duem a terme
concretament
això claríssimament
per mi
més que recursos
és per imaginar-nos
quina mena d'educació
volem com a país
i fer-la
però imaginar-la
no val un decret
i
i que la gent
que dissenya tot això
vingui
als instituts
i vegi
el que significa
tot això
perquè després
ens demanen
resultats acadèmics
també
i quina és la mena
d'educació
que volem al fons
sota el paraigües
de la inclusió
i si això és possible
perquè una mica
estem tota l'estona
això és possible
o no és possible
jo ara escoltant
la Núria
jo també vinc
d'una escola
de màxima complexitat
d'aquí de Barcelona
i penso que té
tota la raó
que és com afegir
una capa més
a un espai
on ja estem
com el límit
de la inclusió
perquè efectivament
som diverses
ja naturalment
però sí que penso
que
sí que calen
més recursos
perquè nosaltres
una de les
coses
que sempre demanem
és poder
abaixar les ràdios
aquesta cosa
que la gent
no diem
molt sovint
i efectivament
és per poder
donar aquest tracte
que deia la Núria
molt personalitzat
a cada infant
a cada família
que és aquesta feina
que fem
amb les famílies
per atendre-les
i en aquest sentit
jo també
sempre reivindico
que no només
cal actuar
sobre l'escola
com diu la Núria
no cal que tot
recaï sobre les mestres
per exemple
el sistema
d'adjudicació
i de matriculació
dels infants
això
nosaltres reivindiquem
fa molt de temps
a les escoles
on hi ha molta matrícula
de continuïtat
com deia la Núria
que es pugui revisar
que no pot ser
que un infant
hagi d'arribar
el dia 7 de juny
per exemple
com deia ella
un jove de 16 anys
el dia 7 de juny
i es matriculi
perquè té aquest dret
evident
d'escolaritzar-se
però sense un procediment
amb garanties
amb la tranquil·litat
que puguem fer
una entrevista
amb la família
que el puguem adjudicar
a l'escola
on millor estarà
que no sempre
jo això discrepo
amb algunes companyes
no sempre és la que té
més a prop de cas
tot i que hi ha d'haver
una certa territorialitat
que es pugui fer
amb tranquil·litat
i això passa
perquè s'afecti
el sistema
de matriculació
i d'adjudicació
que això no té res a veure
amb les mestres
perquè jo incideixo molt
que sempre acabem
com dient
que com ho esteu fent
les mestres
com acolliu
això
som les que millor
sabem fer-ho
no cal que vinguin
a explicar-nos
ho diguéssim
el que necessitem
és que ens ajudin
amb això
amb altres mecanismes
que ens ajudarien
a tenir una matrícula
més pausada
correcta
és un exemple
perquè ara
com ho ha dit la Núria
m'ha vingut al camp
nosaltres també tenim
molts infants
que arriben durant l'any
i passa això que diu la Núria
que tot ha de ser
com
amb aquesta rigidesa
de l'edat que té
el curs que li toca
si és nou
si és nou vingut
de dos anys
té dret
a l'aula d'acollida
aquest tipus de coses
que
som
com dèiem els a Silvia
dos anys i dos mesos
ja no
sí
últimament
si és castellà
no parlen
tampoc
tampoc
nosaltres també
fa un parell d'anys
vam fer una formació
al centre
sobre les llengües
familiars
i clar
tots els experts
no cal ser molt expert
tampoc
però tothom
ens diu
que amb dos anys
evidentment
un infant
no té el nivell
d'aprenentatge de la llengua
com per poder
aprendre en aquella llengua
per tant
que l'aula d'acollida
sigui un recurs de dos anys
llavors jo crec
que hem d'incidir
també en aquestes coses
aquests mecanismes
que no són tant de l'aula
que és on hi ha
molta incidència
a nivell social
com ho fan
qui ve
qui no ve
sinó altres mecanismes
i altres
jo també
dic moltes vegades
altres departaments
que no és només
el d'educació
que també
haurien de tenir
un paper
el que deies abans
Núria
que la societat
hauria de ser inclusiva
l'escola
reflecteix la societat
si la societat
no és 100% inclusiva
sisplau
no ens poseu
aquesta pressió
nosaltres
ho estem fent
però no ens poseu
aquesta pressió
avui a l'ofici d'educar
l'assignatura pendent
de la inclusió
què està fallant?
jo és una escola
que m'estimi
el decret
diu que el sistema
ha de ser inclusiu
però tots sabem
que no ha estat així
Belén Tascón
doncs avui
a l'ofici d'educar
fem balanç
d'aquest decret
per la inclusió
de fa sis anys
l'Alfons Espinosa
que ara sentíem
ens diu
s'aplica
de manera
bastant accelerada
sense que hi hagi
un augment significatiu
dels recursos
i també ens ho diu
la psicopedagoga
Silvia Pérez Lima
una de les coses
que fa és la manca
de recursos
falten mans
falten espais
falten persones
hem parlat
d'aquesta visió
que ens falta
encara entendre
parlem també
diem recursos
no és tot
però en falten
parlem de recursos
Silvi, Marta
què és el que estaria
faltant
des del vostre punt de vista?
per mi un compromís
un compromís
a nivell social
també
però a nivell
d'administració
i de
per exemple
quan us feia referència
als educadors socials
integradors socials
perquè crec que
és una figura
que pot donar
molt de suport
als centres
però també
per part de l'administració
o del departament
més confiança
en els centres
és a dir
no ens posa
o us posa
aquesta pressió
de la inclusió
amb un decret
amb el decretazo
que dic jo
però ostres
donar més autonomia
als centres
i més autonomia
als docents
amb aquesta flexibilitat
vosaltres
més que ningú
sabeu
si un alumne
està preparat o no
per entrar a l'ordinària
o per necessitar
el suport
encara d'una aula
d'acollida
doncs
aquests recursos
de flexibilitat
d'educadors
i integradors
socials
que penso
que poden anar
molt de la mà
amb els docents
i sobretot
també formació
formació
per exemple
en disseny universal
i en atenció
a la diversitat
a tots els docents
que n'hi ha
que en saben
moltíssim
però jo m'he trobat
docents
que no saben
com atendre
la diversitat
perquè ningú
els ha ensenyat
llavors
per mi
passa per aquí
també
els recursos
i Silvi
també
sumar
els recursos
de l'escola
d'educació especial
que ara
sí
mira
m'has llegit
el pensament
mira
exactament
si em permets
el que volia dir
és
el que ens falta
és
aquestes coses
que hem començat
a fer
en aquests sis anys
poder-les consolidar
i donar-li valor
i que
ens dotem
de confiança
que ho he sentit
comentar abans
també
algun company
les diversitats
són creixels
això és innegable
perquè la societat
també està creixent
en les seves diversitats
llavors
hi ha els EAPS
els EAPS
estem fent
propostes
d'escolarització
que es guien
per la inclusivitat
el que passa
que a vegades
les propostes
d'escolarització
que fem
no es poden
acabar de dur
eterna
per aquesta dificultat
en els recursos
o
també
per la dificultat
en la gestió
amb les famílies
perquè les famílies
formen part
també
de la societat
i també tenen
uns idearis
o un imaginari
del que és
un recurs
o un altre
per l'altre costat
jo trobo
que hi ha
recursos
que haurien
de formar
part dels centres
per ajudar
els centres
a flexibilitzar
aquesta rigiresa
que comentava
la Núria
perquè ara
aquesta flexibilitat
passa
per plans
de suport
individual
és a dir
puc tenir
un alumne
en quart d'ESO
que estigui fent
activitats
de cintena primària
però he de disposar
dels espais
he de disposar
dels mestres
i he de disposar
dels professors
crec
que si tots els centres
disposen d'un CA
el CA
el suport
intensiu
a la educació
inclusiva
ajuda
a vertebrar
l'atenció
a la diversitat
les vetlladores
haurien de ser
un recurs
que també hi hagués
en cada centre
i que poguessin
dotar-lo
per als alumnes
que ho necessiten
i el que comentaves
dels centres
d'educació especial
al Baix i Abregat Nord
a Martorell
tenim projectes
molt bonics
amb el centre
d'educació especial
al Punta Ró
en el qual
donem
molt de valor
a les escolaritzacions
compartides
això vol dir
que l'alumne
està 3-4 dies
a l'aula ordinària
2-3 dies
al centre
d'educació especial
en funció
de les seves necessitats
però hi ha un projecte
que és encara
més potent
que és el FEPCIR
que és
el centre d'educació especial
que és realment
proveïdor
de recursos
i serveis
a l'ordinària
això
a la pràctica
es converteix
en que
algun alumne
que fem servir
com a
com a
destinatari
del servei
però que després
fa una taca d'oli
al centre ordinari
els professionals
del centre
d'educació especial
van a les aules
van amb els equips
de docents
van amb els mestres
d'educació especial
i fan aquesta formació
no teòrica
que d'aquesta
en tenim molta
sinó
en el dia a dia
amb aquest alumne
què passa
quan s'escapa
què passa
quan amaga un objecte
què passa
quan sembla
que vomita
això és una cosa
que l'hem de poder
extendre
i finalment
el que parlàvem
amb l'altre programa
que és
les construccions
de les xarxes
veritables de treball
amb altres departaments
com deia l'Alfons
a petita escala
en cada centre
en cada municipi
això és el que realment
ens ajuda
a teixir
aquesta xarxa
de suport
a l'educació inclusiva
Alfonso i Núria
dues preguntes
que em sorgeixen
la primera és
tenint en compte
els recursos
que no són suficients
i que no s'arriba a tot
i quina és la realitat
que hi ha
per exemple
en els vostres centres
que desapareguin
les escoles
d'educació especial
és la solució
ja entenem
que és un procés
però a hores d'ara
l'escola ordinària
pot acollir
tota la diversitat
sí o no
amb els recursos
que hi ha
a hores d'ara
jo diria que no
no sé
la Núria
jo ara
i això suposa
una sobrecàrrega
en els docents
i els centres educatius
sí
efectivament
amb els docents
principalment
jo torno a insistir
que al final
les mestres
que són les que estan
a l'aula
amb els infants
i són les que acullen
aquesta superdiversitat
són les que tenen
més pressió
de tothom
i amb el tema
dels recursos
ara deia la Silvi
jo crec que
hi ha com dos parts
una part
és que hi ha pocs recursos
això és innegable
perquè ja la llei d'educació
demana un 6%
o sigui
ja sabem que estem
infrafinançats
deixa'm fer-te un parèntesi
perquè tinc
l'altra pregunta
va lligada
que és
com és que
s'ha multiplicat
la quantitat de nens
amb necessitats
educatives especials
es diagnostiquen més
n'hi ha més
perquè tenim una societat
que està pitjor que mai
com s'entén això
és a dir
no hi ha preu recursos
per acabar el de recursos
jo crec que
hi ha falta recursos
això és evident
perquè no és el mateix
una aula
a l'institut de la Núria
o a la meva escola
on la ràtio és de 20
infants
podem dir
no és el mateix
20 que 15
o en el cas de secundària
és el mateix 25 que 15
27
que en matricula
viva pot arribar
a 32
per tant
sí que és evident
que fan faltar recursos
això és molt clar
i després l'altra cosa
és el model
de com es reparteixen
aquests recursos
perquè jo trobo que
ara el que està passant
és que hi ha molta
atomització
o sigui
tu has de fer
una gestió
per demanar
unes poques hores
de velladora
els del Cepsir
que jo penso
com la Silví
que pot ser un bon recurs
com de formació
però que no compta
com a recurs
perquè les mestres
se'n van
i s'han de tornar a formar
o sigui
això no es queda a l'escola
els de comunicació
i llenguatge
o sigui
vas tenint com petits
parxes
diguéssim
pegats
que no és un recurs
que hauria d'estar
a l'escola
com deia la Silví
nosaltres hauríem de tenir
les nostres velladores
les psicopedagogues
de l'EAPA
haurien d'estar
a les escoles
una per escola
o sigui
això està clar
que hi ha més recursos
i quan el nombre
de casos
jo crec
per exemple
en el cas
dels infants
que tenen necessitats
pel tema socioeconòmic
jo crec que s'ha avançat més
i això ho hem vist
que la diagnosi
ha fet
que puguem adaptar-nos
perquè coneixem
la realitat
en els altres casos
jo crec que estem començant
i que es nota
que hi ha més diagnosi
tot i que jo penso
que encara és insuficient
però que hi ha més diagnosi
i això fa que hi hagi més casos
el que no pot ser
és que cregui la diagnosi
a un ritme
i torno a insistir
als recursos
o al que es proveix
a l'escola
es vagi a un ritme
molt inferior
Núria
que fas amb el cap
que sí, que no
que sí, que no
que si estàs disparada
no, no
estic bastant d'acord
amb el que diuen
tots els companys
però és que costa molt
resumir en tan poc temps
la complexitat
del tema
vinga, al teu moment
a veure
jo parlo sempre
des de l'escola Gueto
des de l'Institut Gueto
això que quedi molt clar
que és així
o sigui, nosaltres assumim
i no és prejoratiu
el que estàs dient
d'escola Gueto
no, jo fa 20 anys
que hi treballo
i és la meva aposta
i hi treballes
perquè l'estimes
i hi creus
perquè m'agrada
i també passen coses
molt boniques
que també seria
un altre tema
però avui estem parlant
d'aquest
d'acord
llavors
nosaltres
ens hem remangat
i hem dit
a veure això
com assumim
tota aquesta situació
i evidentment
tenim CIA
evidentment tenim
un equip
d'educadora social
i de TIS
i tenim un equip
d'orientació molt potent
perquè hem renunciat
a profes de matèria
a canvi de tenir
dues orientadores
a més
i en tenim quatre
una per nivell
si no
no assumíem
l'EAP
també està molt
del nostre costat
i treballem
molt conjuntament
i tot i amb això
i tot i tenir
vetlladora
i tot i amb això
no donem l'abast
no donem l'abast
perquè necessitaríem
la persona de l'EAP
cada dia
ara estic assagerant
però és que
és molt el que assumim allà
és que m'agradaria
que algú que pensa
amb escola inclusiva
com incloure un nen
cada 30
vingués a un centre
on són 10 nens
més o menys autònoms
per classe
i la resta
tenen alguna problemàtica
social
intel·lectual
o de llengua
o del que sigui
tot això
és complicadíssim
llavors
jo crec que no es tracta
no ho sé
jo també quan sento
doncs vinga
que els profes
facin més formació
que els profes ja
o sigui
això ja és
no sé com dir-te
és a dir
que vinc
no sé
jo el que dic
el que dic és
recursos
ostres
tots els que tinguem
benvinguts
més en volem
però jo vull un pla
què significa realment
una escola inclusiva
una escola gueto
com l'organitzem
i què volem que passi
allà dins
al fons
que està aixecant
el dit
només perquè
ara
deia
Núria
m'ha vingut al cap
que ara
amb aquests alumnes
NSA
diguem nosaltres
necessitats educatives
aquí a Barcelona
s'està fent un estudi
que jo crec que és una
podria ser una mica
la via
perquè
s'està fent un estudi
a totes les escoles
de Barcelona
per captar
diguéssim
la sensació
que tenen les mestres
de la necessitat
de la seva aula
no tant per diagnòstic clínic
o
algú
que vinguin els de l'EAP
un dia de tants
sinó que la mestra
digui
mira
efectivament
jo tinc això
això
aquest infant
perquè
com deia la Núria
són casuístiques
que són molt
o sigui
són amb diverses capes
no és només
que tingui un dèficit
d'atenció
és que a més a més
té una situació
vivencial
molt complicada
per tant aquest estudi
el que està intentant fer
jo entenc
és
captar la realitat
de les aules
què és el que hem de fer
escoltar les mestres
que saben
quan s'escapa un infant
quan no
nosaltres això
clar ho hem fet
de manera intuitiva
és a dir
posem una orientadora
per nivell
que les orientadores
entren a l'aula
que treballin
els equips docents
tots els profes
saben exactament
quan han anat
però vosaltres
heu hagut de renunciar a mestres
i tant
llavors això no pot ser
és l'administració
la que ha de fer
aquest accediment
i no parlem
que la figura
de l'educadora
social
que per nosaltres
és molt important
està penjant
de no sé quines
subvencions d'Europa
és a dir
no està integrada
parlem que la TIS
no sé
té un sou
que no sé jo
és a dir
és tot molt precari
també depèn d'una
tenim l'Alfons
i la Núria aquí
però també tenim
la Marta
i la Silvi
que estic segura
que teniu coses a dir
comencem per tu Silvi
sí
gràcies
és veritat
perquè vaig fent
que sí que no
amb el cap
jo no et veig
però et llegeixo
no ho sé
a les ungles
estic molt d'acord
amb els companys
vull dir
que no és
que estigui d'acord
el que sí que és veritat
és que hem d'aturar-nos
i pensar
en la reflexió
que està fent la Núria
per exemple
ella ho viu
des d'un centre
d'alta complexitat
però és que
la majoria dels centres
hi ha molts centres
que no estan catalogats
com a màxima complexitat
i estan gestionant
una complexitat brutal
també
llavors
no sé
quina mena d'ideari
tenim
que jo crec
que ve
d'una escola antiga
de fa anys
que eren
pocs alumnes
que tenien accés
a l'educació
de classes
més benestants
etcètera
i és que
tota aquesta democratització
de l'accés
a l'escolarització
que afortunadament
s'ha dut a terme
i que
en el que estem fent
amb l'escola inclusiva
és
com
estendre-ho
a tothom
de veritat
el que ens està mostrant
és que
no existeix
una aula
amb una mitjana
que ens la inventem
i que aquesta mitjana
la majoria de nens
van tirant
sense dificultats
cada nen
té una motxilla
una motxilla social
una motxilla
de disfrut
d'aprenentatge
una motxilla
econòmica
una motxilla
de malaltia
de la família
hi ha nens
que no
però que vull dir
que la majoria
dels nens
tenen històries
tenen motxilles
tenen coses
i que
visualitzar
i fer una programació
i tenir uns plantejaments
d'estructures
de centre
que se'ns demana
a vegades
i que intentem
amb els orientadors
i intentem
amb els mestres
de tercera universitat
en moltíssimes direccions
que estan treballant
molt dur
amb aquest tema
autoflexibilitzar-nos
és a dir
que les estructures
de cursos
siguin movibles
que ens puguem
organitzar
de manera
que es puguin
barrejar nivells
que una cosa
és on està escrit
i una altra cosa
és com ens organitzem
i com ho muntem
però
que no hi ha
un alumne
amb dificultats
en mig
de 40
o de 20
que no en tinguin
això és real
les diversitats
són
totes
i la gestió
d'aquest grup
divers
és complexa
però vull fer
una
apuntada
i ja està
i amb això
acabo
una cosa
que és bonica
també
que ho deia
també la Núria
que també
passa
quals
d'uniques
en totes les aules
en les que jo estic
que veig
que hi ha alumnes
amb grans dificultats
convivint
amb alumnes
amb les seves
diversitats
complexes
o no
són grups
que tiren
molt
són grups
que són
empàtics
són grups
que realment
em fan tenir
l'esperança
d'una societat
millor
Marta
Marta Darnés
et donem veu
a tu
que també
has anat fent notes
sí
sí
no
un foli
ple de notes
mira
jo estic molt d'acord
amb els companys
amb la Núria
sobretot
perquè també he estat
en centres
d'alta complexitat
i realment
us en faríeu creus
dels mans i màniques
que s'han de fer
per resistir
sobretot
per resistir
i acompanyar
llavors
jo el que
trobo una incoherència
molt gran
és el que es demana
socialment
o des del departament
a les escoles
o instituts
amb la poca
flexibilitat
o confiança
que es dona
en aquestes escoles
i instituts
si realment
nosaltres
hem de fer front
hem d'instaurar
aquesta inclusió
doneu recursos
primer de tot
i segona
confieu
confieu
què vol dir
doneu autonomia
als centres
autonomia
als equips directius
autonomia
als equips docents
perquè si la inclusió
mitjanament
més o menys
funciona
entre cometes
tot i que ja sabem
que s'ha de millorar molt
si funciona
no és ni pel departament
ni per l'administració
és per la voluntat
i la bona voluntat
i esforços
tant d'educadors
com d'equips docents
com d'equips directius
i crec que socialment
també es necessita
aquest suport
o aquesta
sobretot aquest suport social
de reconèixer
la tasca de docents
i valorar-la
perquè realment
estan fent
una feina ingent
i més suport
del departament
i el tema
de les ràtios
res a dir
totalment d'acord
amb el que diuen
els companys
ràtios més petites
suport d'educadors
socials
integradors socials
que ja sé que sembla
que escombro cap a casa
però realment
és una figura
que pot ajudar
molt molt molt
als centres
però que sigui fixa
que no depengui
d'una subvenció
d'Europa
que d'aquí dos anys
no saps si seràs
o sis mesos
perquè realment
ara mateix
d'integradors socials
per la subvenció
d'Europa
són sis mesos
i no saps
si després
renoven
no renoven
i això és una mica
una vergonya
demanar el que es demana
amb els recursos
que es donen
i perdoneu
que sigui tan
tajante
la signatura
pendent de la inclusió
que està fallant
en temps de suplement
a Catalunya
ràdio
l'ofici d'educar
no m'agraden
les etiquetes
si el teu fill
té recursos
o no depèn
de la capacitat
de mobilització
de la família
però tots els nens
tenen els mateixos drets
i hauria de ser
una prioritat
de país
Rad Basteretxea
doncs
diu la Núria Iberna
hem de reflexionar
sobre quin model
d'escola volem
ens ho creiem
de veritat
tot això
o en el fons
preferim les escoles
exclusives
per als nostres fills
i la Sílvia Pérez Límen
ens proposa
un documental
educació inclusiva
querer-la
és crear-la
solucions
resistir
acompanyar
confieu en nosaltres
solucions
anem per les solucions
perquè
si no funciona
arreglem-ho
no?
vinga
Núria
solucions
pim pim pam
pam pam
que t'escolten
solucions
bé doncs
primer
assumir coses
i no tenir por
no tenir por
a la diferència
no tenir por
a dir que
ui sí
hi ha diversitat
tot arreu
sí sí
però jo segueixo insistint
veniu a segons quins centres
que no és el mateix
llavors
assumim que tenim
guetos
i tenim escoles guetos
és així
llavors
com volem
jo la pregunta és
què volem que passi
allà dins
com volem que els nostres
alumnes se sentin
què volem aconseguir
com volem educar-los
perquè clar
nosaltres
a secundària
especialment
tenim també
una funció acadèmica
no només que els nens
estiguin allà
relacionant-se
és que no sé
jo a vegades
penso que perdem una mica
l'objectiu
de fons
i no som a part que nens
tampoc
que a vegades
hi ha moltes famílies
que s'ho prenen així
llavors
jo voldria
una escola
inclusiva
voldria una escola
fantàstica
clar
si m'ho pregunten
llavors jo
jo el que faria
bé és que jo
amb això soc bastant yanqui
ho he de dir
però allà
no tenen por
que cada alumne
tingui el seu recorregut
i el posen en valor
i nosaltres aquí
hi ha un punt
que tallem
i diem
no no tothom té l'ESO
hagi fet el que hagi fet
però per què
per què no pot tenir
cadascun recorregut
i donar-li un valor
amb allò que ha fet
llavors jo
tornaria
a
a una escola secundària
que per mi
jo ja sé que m'arrisco molt
dient totes aquestes coses
és de 14 a 18
12
jo els veig molt petits
per mi
secundàries de 14 a 18
i de 14 a 18
cada nen
amb les seves possibilitats
amb les seves circumstàncies
amb la seva manera de ser
li poguessin donar
el que necessita
perquè parlem molt
dels nens
però
no sabem
jo no sé què sent
o m'ho puc imaginar
una persona
que ve de l'estranger
amb 15 anys
i de cop i volta
no sap fer res
i el deixen
amb una classe de tecno
que no sap ni quina matèria és
saps
jo faria això
jo seria molt flexible
jo de fet faria anar
quasi bé
els alumnes per crèdits
mira què et dic
Silvi
Pere de Lima
solucions
jo passo per una construcció real
del treball en xarxa
això vol dir
els e-apps
serveis socials
els centres educatius
i traslladar-ho
als sectors
en els quals estem
és a dir
a les poblacions
fer treballs en grup
fer que la població
participi
de l'escola
i que l'escola
sigui oberta
per poder
visibilitzar
tot això
fer un petit apunt
no tothom té l'ESO
el camí que realment
estem intentant
aconseguir
és que l'alumnat
que té
necessitats educatives
especials
acrediti o no
acrediti
en funció
d'on està
i flexibilitzar
el seu recorregut
en les TVA
transicions a la vida adulta
però que estic d'acord
que aquesta flexibilització
s'ha de poder donar
a tot l'alumnat
és a dir
quan deixem de mirar
què alumne té necessitats
del que no el té
i pensem
que tots els alumnes
tenen necessitats
realment
és quan haurem estat
en una escola
inclusiva
Marta Darné
Solucions
que abans et sentia
de fons
que anaves
fent apuntadora
no ho puc evitar
perdoneu
mira totalment d'acord
amb la Silvica
quan ens n'adonem
que tots
tothom
té necessitats
especials
o determinades
que tots som diferents
haurem avançat molt
mentre això no passa
un compromís de país
amb tot el que significa
quina escola volem
què volem que passi
a les escoles
i als instituts
són el futur de demà
aquests nois, noies
i nens, infants
no?
i llavors
què volem?
una flexibilitat
i autonomia
als centres
i als docents
que en formen part
per part de l'administració
del departament
traiem la burocràcia
ingent
que hi ha
i facilitem les coses
si us plau
i sobretot
un recorregut
d'aquests joves
ja parlant
sobretot de cares
als instituts
un recorregut
centrat en la persona
centrat en la persona
flexibilitzem
aquests recorreguts
perquè han de ser
tan rígids
igual que les aules
les aules d'un institut
hosti
jo
els anys 90
anava a l'institut
el 94
el 96
el 97
i les aules
són idèntiques
excepte
algunes excepcions
molt puntuals
llavors jo per mi
passa per aquí
part de les solucions
i més recursos
evidentment
al fons
jo crec que ho han dit
totes les companyes
però sí
efectivament jo crec que
torno a insistir
en el tema dels recursos
perquè jo crec que és cap dalt
la flexibilitat
com deien elles
també en l'administració
perquè ho ha apuntat algú
no sé si era Núria
o
ens demana moltes vegades
que nosaltres
tinguem aquesta mirada
inclusiva
comprensiva
i tal
i de vegades
la maquinària
de l'administració
ens està dient
una altra cosa
i no ens ajuda
a avançar en aquest sentit
també
el que deia la Núria
de ser més flexibles
en quant
a les titularitats
o com
acompanyem
els infants
i els joves
una escola més oberta
més adaptable
i jo torno a insistir
que ens hem de fixar molt
en les mestres
que tots aquests recursos
aquesta
aquesta mirada
li hem de demanar
a les mestres
que són les que estan a l'aula
les que coneixen
de veritat
la realitat
i per últim
el que dèiem abans
l'escola
no farà
que la societat
sigui més inclusiva
la societat
ha de ser
més inclusiva
perquè l'escola
també
recupereu la versió completa
per xarxes
i a la pàgina del programa
tornem la setmana vinent
amb tertúlia de joves
parlant de salut sexual
i reproductiva
per la Marató
us deixem amb el disc
de la Marató
Abril Pastor
un espurn al cel
sigueu lúdics
positius
i alegres
i una mica d'empatia
per sal del món
i sobretot
sentit de l'humor
i sentit comú
per educar les criatures
espatons
de la Núria Ventura
i la Rosa Sillué
i fins la setmana vinent
Fins aquí
l'ofici d'educada avui
gràcies a l'Isabet Pedrosa
reprenem el fil
d'aquest suplement
d'aquest diumenge
Noia, tu seràs
el foc
que il·luminarà
el cel
Noia, tu seràs
ho saps
una espurnada
del cel
l'encent
Noia, tu seràs
el foc
que il·luminarà
l'encent
Noia, tu seràs
ho saps
aquella espurnada
del cel
El suplement
amb Roger Escapa
Avui toca
Barça-Girona
i el tot gira
el viurem a fons
Atenció
Des de les 4 de la tarda
farem un ampli desplegament
per viure
pam a pam
la prèvia del partit
entre dos equips
en plaça Champions
Donarem les claus
del partit
amb Ricard Torquemada
i Francesc Argon
Ens preguntarem
si Girona
és més blanc i vermella
o culer
i posarem humor
amb els minuts
escombraria
Tot gira
Avui, diumenge
a partir de les 4 de la tarda
amb David Glupés
Mans
mans
mans incansables
que no s'aturen mai
mans que evolucionen
gaudint del que fan
mans agraïdes
mans amb les quals
deixem una mica
de nosaltres
en tot el que fem
El Coto
Artesans del vi
A Dazón
A Dazón estem a punt
pel Barça Girona
molt més que un derbi
una festa del futbol català
per totes dues aficions
i per tots els grans jugadors
que coincidiran al camp
només a Dazón
irrepetible
entra a Dazón.com
subscriu-t'hi per tan sols
18,99 euros
al mes sense permanència
i no perdis
el Barça Girona
diumenge 10 de desembre
en directe
El Suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
també de matinada
amb Roger Escapa
Som el Suplement
som a Catalunya Ràdio
camí de les 7 del matí
aquesta hora els dissabtes
i diumenge
repassem alguns
dels millors moments
de la setmana
els continguts
ben escoltats
al nostre web
catradi.cat
barra el suplement
i a l'aplicació
de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar
quan us vingui de gust
Manila Laminos
bon dia
Molt bon dia Roger
la setmana passada
al suplement
vam compartir
conversa
amb la periodista
i escriptora
Maruja Torres
així ha rebatejat
els whiskeys
que ella i els seus companys
es prenen
Jo soc de
soc de fotre'm
un bon whisky
al dia o dos
acompanyada
o sola
m'agrada
i els meus companys
i jo
ho diem
paliativos
vamos a tomar
unos paliativos
que está el mundo
no ens agrada
som d'aquesta generació
que bevia
i que no deixa de veure
no?
Amb en Toni Rodon
i en Joan Cindreu
vam parlar
de la revolució
dels medicaments
contra l'obesitat
en Rodon
feia una reflexió
sobre la posició social
de les institucions
i del contingut
de les xarxes
sobre temes de salut
com hem parlat més
d'una vegada
en aquest programa
les nostres societats
hi ha una certa
bossa de gent
que té una desconfiança
profunda
versus
les institucions
i en aquest cas
la qüestió
dels metges
seria una institució
que sovint
també es veu
amb recança
en canvi
TikTok
xarxes socials
i sobretot
celebrities
tenen una força enorme
per popularitzar
certes qüestions
des de les notícies
falses
als medicaments
llavors això
obre la porta
al seu mal ús
ja que hi hagi
un cert mercat negre
sobretot en llocs
on l'obesitat
és un gran problema
com als Estats Units
però també
eventualment a Catalunya
recordem que al nostre país
un 17%
de la població adulta
i un 11%
de la població infantil
entre 6 i 12 anys
té obesitat
i com cada diumenge
a les 12
l'eclipsi
la setmana passada
amb en Sergi Pàmies
que ens compartia
aquesta curiosa teoria
sobre la seva nova tendència
a recordar els somnis
em passa una cosa
que és que
no he recordat mai
els meus somnis
mai
fins que em van vacunar
del Covid
m'ho dius de debò
sí
això ho hauríem de preguntar
el doctor Trilla
perquè és una cosa
que m'inquieta molt
ets la primera persona
que em
i a més ho he comentat
i ningú li ha passat
persones que no hagin somiat mai
i que a partir de les vacunes
perquè a més no és una
diguéssim
la primera
no em va passar
però
jo crec que és una coincidència
té a veure amb l'edat
de somiar
teòricament
somia amb tots
el que passa és que
no tots recordem els somnis
tenia molta consciència
de somiar
i de somiar molt
però de no recordar
mai res
però mai vol dir mai
llavors
arriba el període
de vacunació
i de la pandèmia
i començo a recordar
però
brutal
tot
podeu recuperar
tots els continguts
del programa
a través del 3CAT
també a la web
catradio.cat
barra el suplement
estrenes
Marta Ferrer
bon dia
bon dia
al cinema
el cinema s'estrena
Maestro
i pel que afirma
la crítica
va directe als Oscars
sobretot
pels seus dos protagonistes
Carrie Mulligan
i Bradley Cooper
que per cert
també dirigeix el film
tots dos lideren
aquest biopic
sobre Leonard Bernstein
el músic i compositor
que va idear
bandes sonores icòniques
com la de West Side Story
i encara en clau premis
a les sales
també hi arriba
la guanyadora
de la palma d'or
de Canes
Anatòmia d'una caída
i també té tots els números
a tenir més d'una nominació
als Oscars
que se celebraran
l'any que ve
la pel·lícula francesa
dirigida per Justine Triet
explica el judici
d'una escriptora
que intenta defensar
i demostrar
que no ha matat
el seu marit
i al teatre
la Villarroel
estrena la segona part
d'Smile
tot i que atenció
no cal haver vist
la primera història
per gaudir d'aquesta
el text torna als escenaris
amb el seu repartiment original
en una temporada especial
nadalenca
de només 15 funcions
en què seguim la història
de l'Àlex i el Bruno
8 anys després
de Conèixer's
la funció
és a dos quarts d'una
del migdia
Bon dia Sònia Adolofeu
Molt bon dia Marina
Si encara no s'anarà a dormir
o si t'acabes de llevar
fem tres propostes avui
per Sant Feliu de Guixols
La primera
fer la via ferrada
Calamolí
És l'única via ferrada
al món
que recorre
els penyassegats del mar
entre ponts i gavines
i és la més famosa
i espectacular de Catalunya
molt adequada
per a principiants
Jo per exemple
la vaig fer ara fa dos anys
a l'estiu
i no acostumo
a practicar esport diàriament
És una via catalogada
com a K2 i K3
això vol dir
de nivell mitja baix
El punt d'inici
és baixant les escales
del carrer Sicilià
La primera part
és la més fàcil
La segona
ja es complica una mica més
però passat el pont de ferro
es pot abandonar
o seguir la ruta
en funció del nostre domini
Fer una via ferrada
requereix sobretot
força de braços
i concentració
per fer bé
els passos més tècnics
En total
un recorregut
de dues-tres hores
que es pot fer
en qualsevol època de l'any
Recomanem portar guants
per exemple
de bici o finets
i pantalons pirates
o llargs
per protegir mans i genolls
El preu de l'activitat
és d'uns 40 euros
I podem esmorzar, dinar
o també sopar
al restaurant Can Kiku
Situat al carrer Major
número 10
davant de l'oficina de turisme
i a dos minuts caminant
dels jardins
Juli Carreta
És un cafè-restaurant
d'ambient modern i alegre
molt apreciat
per les seves carns
formatges
i embotits selectes
Cans d'arreu del món
en les quals
destacen les japoneses
També tenen un servei
de carnisseria
per emportar
i podeu tastar
l'espatlla ibèrica
100% aglar
l'estic tàrtar
de xuletón de vaca
els nachos
de carn de vaca madurada
l'hamburguesa
Black Angus
o la cuixa de pollastre
farcida de llagostins
amb salsa
i guarnició al gust
El preu mitjà
per persona
és d'uns 25 euros
obert tots els dies
de la setmana
de les 8 del matí
a les 12 de la nit
Música
Hola, com esteu?
Escolteu la meva veu
Hola, com esteu?
Escolteu el que fareu
Una proposta que sona així
perquè si som a Sant Feliu
de Guíxols
podem anar al concert infantil
d'en Jordi Tonieti
A dos quarts d'onze del matí
a la placeta
Sant Joan
Antonieti
és un clàssic
dels espectacles infantils
fa música
per a les persones petites
com diu ell
cantant, compositor
comediant
i animador infantil
amb més de 35 anys
d'experiència
sobre els escenaris
i amb més de 4.500 actuacions
fetes a Catalunya
i a diferents regions
com Miami
Guatemala
Luxemburg
França
Córdoba
Mallorca
entre altres
amb només 4 anys
ja somiaven ser músic
i amb 5
cantava en festivals
i programes de ràdio
amb els seus 3 germans
dels 6 que té
amb els quals
va formar el seu primer grup
ara les seves cançons
formen part del repertori popular
de les escoles Bressol
a més
ha registrat 13 cedes en solitari
i ha produït i presentat
més de 200 programes infantils
a TV Banyoles
aquest matí
serà la Fira de Nadal
de Sant Feliu
de Guíxols
l'entrada al concert
és lliure i gratuïta
serà d'aquí poc més
de 3 horetes
ara arribem a les 7 del matí
amb la cançó
Hola
de l'animador infantil
Jordi Toniet
i tornem de seguida
Mozambia
la, la, la, la, la, la
la, la, la, la, la
la, la, la, la
la, la, la, la
El suplement
amb Roger Escapa