Adéu-siau!
Hem sentit els senyals horaris de les 9 del matí.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
El Roger escapa.
Pep Guardiola ja té la seva tercera Champions com a entrenador,
la primera lluny del Barça.
El City és el nou campió d'Europa i el Pep sembla fer d'un altre planeta.
Aconsegueix l'impossible, fins i tot,
tornar a reunir una de les millors bandes que ha donat el poc britànic.
Els germans Gallagher, dels Oasis, són uns autèntics fanàtics del City.
The word is on the street, that the fire in your heart is out.
Porten en Gipany barallats.
I, malgrat l'enorme talent que tenen junts dalt d'un escenari,
Oasis està dissolt des de fa dècades.
Maybe I don't really wanna know
how you got it, girls,
cos I just wanna fly.
Fa temps vam prometre als germans Gallagher
que si el City guanyava el títol es tornarien a reunir.
Ara només cal que compleixin la paraula.
Una vegada més, gràcies, Pep.
Avui, el suplement.
Marc Molins, doctor en dret, advocat penalista.
Bon dia, Marc. Molt bon dia.
Des de l'Estúdio de Catalunya Ràdio,
també hi tenim l'Oriol Marc, cap de Política de la Nació Digital.
Hola, Oriol, bon dia. Què tal? Molt bon dia.
Núria Oriols, companya del diari Ara, des de Berga.
Patum de Berga. Hola, Núria. Sí. Hola, bon dia.
Ah, tens bona veu. Home, sí que tinc bona veu.
Et sé bondat ahir, eh? Sí, sí, sí.
Ah, jo sé bondat.
Suposo que a Madrid, Ana Pardo de Vera, companya de públic.
Hola, Ana. Què tal? Molt bon dia. Bon dia.
Com esteu? Aquí estamos. Bien, bien. De momento, bien.
Digues, digues.
Estamos con las turbulencias,
pero de momento ya parece que todo va encajando.
Ara hi entrarem. A veure, tenim molta teca, perquè tenim...
Tenim Feu Cordiola,
tenim una crisi de govern en marxa.
Tenim una crisi de govern en marxa,
canvis al govern català,
i tenim també les llistes de cara al 23J,
tenim la CUP que s'hi presenta i que dic que sí,
tenim l'Alejandro Fernández que dic que no,
i tenim, tenim, tenim la Patum,
però és que a més a més també tenim les enciamades
que m'estic menjant per esmorzar, perquè avui us saludo
des de Palma i ens han portat a les 7 del matí
unes enciamades sensacionals
del fornet de la soca d'aquí Palma,
que escolta'm,
us he de fer una mica d'enveja.
Ens en fas, ens en fas. Ens en podries portar.
Hi heu estat a Mallorca o no? La setmana que ve.
Mallorca? No, Mallorca no.
Som al teatre principal, ara mateix som a un camerino,
perquè obrirem portes a quarts d'onze del matí.
Parlant d'enciamades, no sé si us ha arribat,
hi ha molt merder aquí perquè,
és a dir, ara et fan pagar per portar una enciamada
en un avió a algunes companyies, és a dir,
Ryanair et fa pagar 45 euros per enciamada,
és a dir, si te n'emportes dues, són 90 euros.
I Welling diu que, ell no, que són gratis,
i s'estan fotent unes plantufades,
Welling-Ryanair, per la història de l'enciamada,
que Déu n'hi do, perquè tu vens... És una mica pitjor,
perquè jo recordo que per mi és un lloc recorrent Palma,
i a més em sembla personalment una de les ciutats
més maques del món, la ciutat i la illa.
A part que em consta que tenim bons amics,
grans uients i en fi.
És una mica pitjor el que diem de les enciamades,
perquè em sembla que si les compres dintre de la terminal,
llavors no et cobren aquest extra, és a dir,
l'enciamada, amb la qual cosa hi ha aquesta espècie
de servitud, no? Si compres la que probablement
ells ofereixen indirectament a través dels punts de venda
situats una vegada després dels controls, no has de pagar
aquest fi, però en canvi si ho fas abans,
que és el que fem habitualment els que
trepitgem la illa, llavors sí,
és un absolut disparat.
En fi,
doncs a veure com està la cosa.
Però no sé si...
Crec que finalment Rayan era...
ha rectificat i ja no s'ha de pagar.
Crec que sí, al final rectificaron
porque realmente era un disparate, porque te cobraban
lo mismo que un equipaje mediano o grande, o sea,
era un disparate y al final estás llevando un producto
no solo turístico, sino comestible.
Yo entiendo que te sacan dinero hasta por llevar dos pies,
pero en fin, hay cosas que no.
En realitat hi ha un procés important de revisió,
perquè em consta que hi ha una acció en aquest cas plantejada
davant dels jutjats mercantils, que són els que tenen competència
per a temes de transport aeri, insisteixo,
hi ha una acció judicial en curs que té per objecte revisar
aquestes servituds econòmiques, aquests pagos que et fan fer
quan arribes amb la maleta, si passa dos centímetres...
Hi ha una denúncia de les plataformes de consumidors.
Sí, perquè això s'ha d'ordenar a mesura que fan pagar
per qüestions que són inherents al propi transport,
amb el qual hi ha un bisinidem, hi ha un doble...
hi ha un doble pagament per serveis,
insisteixo, que són inherents i que formen part l'un de l'altre.
Han rectificat R i N,
vull dir que durant un temps sí que ha passat,
però, vist també la competència, han fet marxa enrere.
No tens excusa per no portar l'enxamada, en definitiva.
Efectivament, garantit.
Estan boníssimes. Sí, sí, sí.
Escolteu-me... Sí, sí, sí, sí.
Estem gestionant el programa com podem.
Sònia, endavant. Endavant, és que no em veig amb l'equip.
Em diuen que podrem saludar Manel Estiarte d'aquí una estona.
O poque bé. Sí, sí, sí. Ostres.
Que vol dir que està d'espera, que també és notícia.
De seguida saludem Manel Estiarte, el siti guardiola de tota la pesca.
Però vull, Oriol, perquè avui al Nació doneu més detalls
del que pot donar de si aquest canvi de govern de Pere Aragonès.
Fa tot just una setmana,
a Pere Aragonès el vam entrevistar a Indoven,
i li vam preguntar això.
S'ha plantejat canvis al seu govern
després de les eleccions i també per afrontar aquest 23 de juliol?
El govern està fent la seva feina,
està fent raonablement bé,
i en àmbits en què caldrà fer molt d'esforç,
especialment pels mesos que venen.
Estem afrontant una situació de sequera
en què precisament és una situació que ens fa patir.
Tothom hi està volgant tots els esforços
i, per tant, confiança absoluta en l'equip.
Per tant, és un no, de moment. És un no.
Què ha canviat en una setmana, Oriol?
Diria que no ha canviat res.
El que s'ha aprofundit és l'anàlisi que ha fet el govern
i molt en concret també el president Aragonès
sobre els resultats de les eleccions municipals.
Un dels problemes dels resultats de les eleccions municipals
és que hi ha una tendència nacional d'esquerra a la baixa.
No és allò que dius que potser l'alcalde de Figueres
no ho ha fet bé, potser l'alcalde de Vilanova no ho ha fet bé,
potser l'alcalde de Balaguer, que perdó la majoria absoluta,
potser no ho ha fet bé, potser que tots hagin tingut mancances,
però el que no pot ser és que tots les hagin tingut al mateix temps
i que el resultat sigui linealment cap a baix,
seguint una tendència que, per cert, ja es va posar en marxa
el 14 de febrer del 2021 amb tots els partits independentistes,
sobretot per un vot que se'n va de l'independentisme a l'abstenció.
Dit això, Pere Aragonès té una situació de minoria al Parlament,
una situació de minoria provocada per la sortida de junts del govern
a l'octubre, va aconseguir tirar endavant els pressupostos
que ha acabat passant factura,
i una de les maneres que té el manual del polític
per sobreviure a una crisi provocada per a les eleccions
és la crisi del govern.
Una altra és convocar eleccions, el que va fer Pedro Sánchez,
Pere Aragonès el que vol és escoltar la legislatura,
aquesta setmana ha estat taxatiu en un viatge que ha fet el sud de França.
Què et queda? Et queda canviar peces al govern.
Una de les maneres de fer-ho és per elevació,
agafo una consellera i me l'emporto a Madrid,
que fa bona un perfil d'aquesta Esquerra més independentista,
és una persona, Teresa Jordà, que ha estat alcaldessa de Ripoll
i que des del faristol del Congrés dels Diputats
ha fet discursos que podrien dir que tenen poc a veure
amb el que fa habitualment Gabriel Rufián,
a més ha col·locat des d'ull a l'espai d'Unides Podem
i a l'Esquerra, que no pas moltes vegades a l'independentisme,
i després és una oportunitat per afrontar una segona part de mandat
que hi ha acumulat un cert desgàs a la motxilla.
El conseller d'Educació, que és un conseller que ha acumulat vagues,
ha acumulat crítiques de l'oposició,
ha acumulat crítiques de la comunitat educativa,
pot ser un d'aquells noms que tu pots dir, home, el canvio,
el desplaco a qualsevol altre lloc, que no perdi cap tipus de feina,
però sí que pots generar, o si més no,
intentar generar una sensació d'impuls
d'aquesta segona part del mandat, que no serà gens senzilla,
perquè ho sabem, la consellera d'Economia
haurien d'arribar al Parlament l'octubre,
perquè arribi l'octubre queden quatre dies,
perquè passarà una campanya electoral, no ens n'adurarem i estarem a la tardor,
i el govern necessita pressupostos, necessita un govern més sòlid que fins ara,
i necessita canviar el discurs per agafar una mica d'impuls,
perquè Junts està amb Franca remuntada, el PSC està a nascents,
i Esquerra necessita tornar a situar-se al centre del tauler
si és que se'n vol sortir i no vol que la presidència de Pere Aragonès
sigui una anècdota amb 80 anys.
La tercera pota que canviaria d'aquest govern és Marit Llell Serret?
Podria ser-ho, però també és veritat
que és una persona que és una persona represaliada,
és una persona que se la va posar a la conselleria d'acció exterior
precisament per aquest perfil, una persona que havia estat a l'exili,
que acumulava una causa pendent...
Home, és un nom que es pot tocar, però al mateix temps
és un nom d'aquells que hem de tenir en compte el gènere de les persones,
hi ha d'haver dones en aquest govern,
hi ha més dones com a si no recordo malament, o això passava a Espanya.
Crec que això passava a la coalició amb Junts.
A la coalició amb Junts sí que passava, ara és diferent,
és una persona que està fent una feina de tornar a solidificar
la xarxa exterior i donar-li un cert relat,
que en els últims anys havia costat una mica,
se m'acudeixen pocs noms més per tocar,
jo dubto que toquin Roger Torrent, conseller d'Empresa,
que va fer un llibre sobre industrialització i Catalunya,
és un president del Parlament, dubto que el toquin, i la resta funciona.
Natàlia Mas com a consellera d'Economia, tothom en parla bé
de portes endins, és una persona que domina molt bé l'àrea econòmica,
altres coses el discurs polític, que ja ho anirà agafant,
però és d'aquells noms que s'han de tocar de manera quirúrgica
perquè el fet de treure'ls no acabi afectant més
que no pas posar gent nova, que s'hagi de posar les piles en dos dies,
i au, som-hi cap allà.
T'atreveixes a pronosticar algun dels noms que entra?
La veritat és que no, no m'atreveixo gens a pronosticar-ho,
perquè és una pregunta que hem de tirar de partit i de perfils molt polítics,
perquè hi ha una cosa que crec que potser hi ha gent que s'està plantejant
també, que és una pregunta que no en faig jo,
és una pregunta que l'estic posant entre cometes de dirigents d'Esquerra.
Té sentit tenir una porta veu independent del govern
en un govern monocolor? És a dir, tu tens un govern amb Junts?
Pot colar perfectament una porta veu independent,
perquè t'estalvies merders, per dir-ho de manera planera,
és una persona que és de consens,
és una persona que no té carnet,
és una persona que et pot vendre coses bé d'Esquerra i coses bé de Junts,
cap problema,
en el moment en què tu necessites capitalitzar la teva acció de govern,
perquè aquesta acció de govern és en solitari,
hi ha gent que pensa, home, per què no posem una consellera
en perfil polític?
Per exemple, Roger Torrenos, una persona que parla dels micròfons,
no se'n surt malament, a vegades li costa donar títols,
perquè li agrada molt amagar la pilota,
però és una persona que podria donar relat polític al govern,
i el tema està que Patrícia Plàgia, que crec que ho ha fet molt bé,
i que té una feina molt difícil,
perquè és molt difícil fer de porta veu d'un govern,
posar la línia aquesta entre ser independent, explicar les coses,
però no ser al Telenotícies, tampoc.
I quan no en formes part d'aquest govern?
Exacte, no hi ets, a tu et criden quan acaben les reunions de govern,
t'expliquen més o menys què ha passat.
I què has de dir?
I com dir-ho, sobretot, per no trepitjar segons quins...
no ho sé, segons quins problemes,
que sempre acaba passant una mica en governs que siguin de coalició o no,
hi ha gent d'esquerres que es pregunta
què podríem fer potser és capitalitzar millor la comunicació
i sortir més a l'atac.
Fins ara ha estat un govern que ha actuat molt a la defensiva,
sobretot des que s'ha quedat sol,
amb 33 diputats necessites un tractor, un motor que et faci
molt visible de cara a la ciutadania
i que puguis capitalitzar els avenços
que el govern consideri que hi ha hagut.
Per tant, jo crec que la part de la comunicació
a dir-ho al manual de crisi dels governs
sempre, quan han vingut de ballades electorals,
hi vols encara millor la segona part de la legislatura.
Núria.
Sí, jo crec que ha sigut un dels problemes del govern
a l'hora de poder rendibilitzar tota la gestió de l'executiu,
perquè quan Junts va sortir del govern,
una de les metes d'esquerra era capitalitzar tota aquesta acció
i, en certa manera, agrupar el votant moderat de Junts
que amb la sortida del govern podia abandonar
l'espai polític postconvergent.
El que ha passat amb aquestes eleccions municipals
és que no ha recollit aquest vot i, a més a més, n'ha perdut.
Moltes del diagnòstic que es fa per això
no és que se n'hagi anat a Junts tampoc, aquest vot,
perquè més o menys es manté per uns 6.000 vots Junts,
però a Esquerra en perd 300.000.
Llavors, amb aquest diagnòstic,
el que el govern, tenint la Generalitat, pot fer
és intentar capitalitzar millor aquesta governabilitat en solitari,
que dona molt camp de joc al govern d'Esquerra
i, a més a més, amb uns pressupostos expansius aprovats,
de manera que hi ha unes condicions aquí
per intentar mobilitzar el seu votant.
I això, en principi, és el que haurien d'intentar fer ara
si remodelen l'executiu.
El que passa, que aquesta crisi de govern,
potser el més lògic hauria sigut posar-la sobre la taula
després del resultat electoral,
en la compareixença que va fer el president a la Galeria Gòtica,
en què va parlar d'un front comú democràtic,
això encara no sabem què es concretarà,
perquè no s'ha concretat ni en les llistes del Congrés
ni en les del Senat.
Podria haver sigut una reacció a aquest resultat electoral.
Això ha passat una setmana després,
amb l'excusa, diguéssim-ho amb el pretext,
de les eleccions espanyoles,
però pot ser una manera d'intentar donar un reimpuls al govern.
En tot cas, jo crec que el problema principal
de l'executiu és que no té majoria al Parlament.
És a dir, un cop trenca el govern amb Junts
i també ja perd la CUP abans,
és a dir, no hi ha una majoria absoluta independentista
que va permetre l'indepestidura al president aragonès,
el que podia haver fet aragonès és virar,
i en certa manera ho va fer, cap al PSC,
i això és una altra majoria absoluta que hi ha ara mateix al Parlament
i que podria permetre la governabilitat.
El que passa és que després dels resultats electorals
el que sembla és que ara creu que ha de tornar a virar
cap a la majoria independentista.
Llavors, jo no sé fins a quin punt,
després d'un trencament tan sonat com el que va ser amb Junts
tot just fa vuit mesos,
es pot recusar aquesta unitat independentista
per intentar mantenir la governabilitat.
La R, per ser presidenta del Parlament, va en aquesta línia.
Ara mateix ha fet dues coses per intentar tornar a unificar
aquest bloc que és Barcelona.
Doncs Esquerra garanteix o està negociant
per fer un govern amb Xavier Trias,
i per altra banda ha donat suport a la candidata de Junts
per la presidència del Parlament.
Ara els republicans esperen un retorn en això,
en la governabilitat del dia a dia a la Generalitat.
A mi em sembla difícil que en tan poc temps
es pugui produir, i a més,
amb una campanya electoral pel mig,
en què segur que els retrets aniran per banderibando.
Passen dos minuts d'un quart de deu del matí.
Som a Catalunya Ràdio,
la Núria Urriols, l'Oriol Marc, el Marc Molins,
l'Anna Pardo de Vera,
tot això en directe des de Palma,
una partida de quarts d'ons obrirem a l'Ajuntament de Barcelona.
En directe des de Palma,
una partida de quarts d'ons obrirem a les portes.
Hem arrencat amb aquesta crisi de govern.
Us hem promès que saludaríem Manel Estiarte,
i ha de ser ara mateix. Sintonia.
Perquè un dels noms propis del dia és Pep Guardiola,
i parlar de Pep Guardiola els últims anys
és parlar també de Manel Estiarte.
Manel Estiarte, que és un dels seus homes de confiança,
ja ho era al Barça, es coneixen des de fa una pila d'anys,
i han despertat amb la tercera Champions com a entrenadors.
Manel, bon dia.
Bon dia. Bon dia. Què tal?
I la Nora Bona.
Gràcies. Ningú s'ha despertat perquè ningú ha dormit.
Encara no has passat pel llit, eh, Manel?
No, no, no, no.
Ha sigut llarga, la nit ha sigut llarga,
però intensa i maca, sí, sí.
Com estàs?
Content, cansat, content,
feliç per veure també la felicitat del Pep,
i està tot plegat,
tot plegat d'haver guanyat aquesta Champions
amb un equip que ha tingut una trajectòria brutal,
brutal tot el que ha fet aquesta temporada amb el triplet,
o sigui que estem vivint un somni.
Quants anys porteu a Manchester ara, Manel?
Ara estem... amb acabar la setena.
Setena, eh? Sí, sí, sí.
Qui ho hagués dit, qui ho hagués dit,
de que passéssim tants anys al mateix lloc,
però és que estem molt bé.
L'experiència a Manchester, en tots els sentits,
és molt, molt, molt bona.
Molt bona.
Sentia i el Pep, pocs equips de primaríssima divisió,
els millors d'Europa,
amb els pressupostos que té, per exemple, el City,
aguanten set anys un projecte d'un entrenador, no?,
fins a aconseguir la superesperada Champions.
I en el cas del City, ha tingut aquesta paciència?
Sí, quan et deia que aquí encaixa tot,
és que encaixa tot.
No és un club de només diners, és un club familiar,
és un club amb una relació del propietari,
amb el Pep, amb el Ferran, el Teo,
amb el xiqui director esportiu, molt propera.
És un club amb unes instal·lacions brutals,
és una ciutat que respira,
doncs, futbol, la Premier,
és... està molt lluny de la lliga,
i tot això ho fica junt amb un pa,
doncs, això es fa que...
Jo soc el primer sorprès, no?,
que el Pep vagi a seguir tants anys en un lloc,
però quan ho raones una mica i veus que el lloc de treball
hi ha de tot, hi ha de tot,
doncs, s'entén, s'entén.
Tinc la sensació que molts aficionats del Barça
se senten aquestes Champions d'ahir com una mica seva,
amb, per tant, accent català, pel Pep, per tu,
pel Ferran Soriano, no?, pel xiqui.
Tu també ho comparteixes, això?
Bé, jo crec que la victòria contra el Real Madrid
va ajudar molt, no?,
jo vaig estar a Barcelona un parell de dies després del 4-0,
i del taxista, gent pel carrer, a tot arreu,
et paraven i et deien,
pues, hòstia que bé, que gràcies,
que això, que el Real Madrid, per aquí i per allà, no?
Bueno, hi ha molta gent proper al Pep, que segueix el Pep,
hi ha molta gent que li va fer gràcia, il·lusió,
i tenia ganes que guanyéssim el Real Madrid,
i tot plegat, sí, han fet que suposo que aquesta final
no passi cap a l'ílter.
Però bueno, hi ha de tot, ja ho saps,
també el Pep crea una àurea de morodi,
i també hi ha gent que encara no entén
per què, d'alguna manera, mira de reull.
Però a la vegada, sentint-te, no?,
i explicant aquests set anys que porteu a Manchester,
és ostres, com pot ser que a Barcelona només en fossin quatre, no?,
perquè tot això que esteu fent a Manchester
ho hauríeu d'haver fet a Barcelona, no?
Bueno, ja t'ho he contestat,
si ho escoltes entre línies d'alguna mica, d'alguna manera,
ja t'ho he dit, no?
Vull dir, això del Barça va ser una experiència increïble,
perquè és el lloc de casa, és el sentiment pur, genuí, és l'amor, no?
Però, d'alguna manera, van haver coses que van...
que no van ser perfectes, que no van ser perfectes,
i el Pep va prendre una decisió, com qualsevol persona,
pot prendre qualsevol decisió de la seva vida, no?
I quatre anys, que semblaven molts,
d'alguna manera, ara amb el reflex del Manchester City,
ja set, i si deu volen farem dos més,
doncs sembla estrany, no?,
que un de casa no hagui pogut continuar.
Jo l'únic que puc dir que no va ser culpa del Pep,
no ha sigut culpa del Pep.
Escolta'm, tu i el Pep us vau conèixer
quan tu encara eres jugador de Baterpolo, no?
Sí, fa molts anys, molts anys jo estava en ple...
ell jugava a futbol al Barça,
acabava de començar a debutar amb el Johan,
i... i ens vam cojoneixer.
Sí, el famós dia...
el famós dia del 2-0 contra el Bibau,
que llavors el Madrid va perdre a Tenerife,
i el senyor Maschenk, que em parés, descansi,
ens va invitar uns quants components
de l'equip nacional de Baterpolo, Camp Nou,
i després d'aquell partit amb alegria i tot plegat,
el vaig conèixer d'allà, va començar una bona amistat.
Com descriuries aquesta relació tan especial que teniu tu i ell?
Amistat.
Llavors, cadascú la pot...
la pot traduir de la manera que cregui
que el sentit de l'amistat té.
Jo la tinc molt clara, en el cas del que representa per mi, no?
És una amistat professional, al final, també, perquè...
És a dir, li has de ser una persona...
Si fos professional, no hauria durat tant, no?
Jo tinc la meva dona pescada,
les meves filles aquí i allà,
i segurament per mi també estar fora...
no dic que no sigui fàcil, però bueno, és feina,
però si fos feina no hauria estat 13 temporades.
No són quatre del Barça, tres del Bàller,
ni set aquí, tot plegat per un teu personal,
jo crec que va més allà.
Hi ha un efecte i una lealtat i una amistat,
una amistat que em porta a que el que estigui fent
sigui molt gratificant, no?,
perquè d'un costat hi ha l'esport,
que és una cosa que jo sempre visco,
la adrenalina de l'esport, el guanyar, el perdre, el viure,
el viure al 100% de l'esport,
per l'altre costat hi ha una amistat amb una persona
que fa molts anys que ens coneixem i ens respectem.
Tot plegat perquè tingui sentit.
I una persona com tu, que era el líder absolut i total
d'aquell equip de batterpolo, d'aquella selecció,
que estava acostumat a sempre estar al focus
i a sortir a totes les portades,
està durant tants anys, ara, ocupant una posició tan diferent
que és una mica l'ombra i la mà dreta del peu, no?
Com ho portes, això?
Més que bé, ja vaig tindre els meus anys, com dius tu,
i van ser molts, de líder absolut, com dius tu,
no ho comparteixo perquè érem un equip,
i vaig castar molts anys amb la selecció espanyola,
i ho vaig viure, creu-me, al 100%.
Jo ho vaig disfrutar, jo ho vaig riure i ho vaig plorar.
Però ara és una altra etapa de la meva vida
i que també estic disfrutant moltíssim.
Estic al costat de l'esport, estic vivint a l'esport,
estic amb gent que respecto i estimo, què més puc demanar?
Estic segur que l'Oriol Marc, el Marc Molins, la Núria Oriol,
i l'Anna Perdoera et volen fer alguna pregunta.
Me la pregunta no, vull fer un elogi continuat,
que és molt diferent.
Quan es tracta del Barça o del Guardiola,
perdo completament la meva objectivitat.
Aprofito per agrair-li personalment,
ell no se'n recordarà, però el maig del 2017
em va fer un tour acompanyat d'uns amics
a les instal·lacions del City i encara no m'he recuperat,
perquè va ser preciós, un dia fantàstic,
un dia abans d'un City 5 cristal pal a zero,
diria que era el maig del 2017, efectivament.
Vas portar sort, o sigui que pots tornar quan vulguis.
No sé si m'ho diguis dues vegades,
perquè aniré quan surti a l'aeroport a venir cap aquí.
Sí que li volia preguntar al Manel
com es van viure els instants previs a la final,
per una qüestió molt senzilla.
Són jugadors que sí que l'any 2021, si no recordo malament,
sí que perden una final contra el Chelsea,
una final estranya, mitja pandèmia,
encara un futbol diferent.
Peu Guardiola sí que se li diu,
si vols fitxar molt, el teu jefe puja el gas
i pots tenir els diners que vulguis.
Has fet fitxatges absolutament desastrosos
per quantitats superiors a quatre dels millors jugadors del City.
Per exemple, el final no està a invertir,
sinó també com fa jugar el teu equip.
Per això m'agradaria preguntar-te, Manel,
després de l'experiència del 2021 perden contra el Chelsea,
l'experiència de fa tan sols un any
perden unes semifinals de manera completament rocambolesca
i grotesca, diria, contra el Madrid,
de manera completament inmerescuda.
Com es prepara mentalment un jugador,
com el Pep ha preparat els jugadors
sabent que has de patir, que és contra un equip italià,
com els garanteixes que si fan el que han de fer sortirà bé
i sobretot que no passa res si desnaturalitzes,
que és important guanyar una final?
Sí, però no pots garantir res.
Tu prepares pensant que és el millor per l'equip,
però cada final té un seu punt de diferent.
Els jugadors que tens, les circumstàncies que tens.
Aquest any hem arribat celebrant i celebrant.
Fa tres setmanes vam començar a celebrar,
vam guanyar la Premier,
i la setmana passada vam guanyar la FA Cup
contra els nostres rivals directes, el Manchester United,
que va ser grandiós, allà a Wembley.
Llavors hi havia com un confort d'eufòria i de seguretat,
i d'ambient i d'alegria i de serietat.
Tothom estava a focus,
tothom estava molt ficat per aquest partit.
Llavors, anava plantejat així.
Anava plantejat deixar molts seguir com estan,
perquè estan contents, estan bé, estem celebrant.
Quan dic celebrant no vull dir estem anant de festa,
estic celebrant i vull dir que l'estat d'ànim és positiu.
Llavors, el Pep ho va deixar fluir, tot això.
Fa dos anys segurament el millor seria un punt diferent,
la primera vegada que arribes,
el pes de quan arribes a una final,
i va passar el que va passar,
però és que quan jo dic que va passar el que va passar
no ho parlo com una crítica,
ho parlo com que passa amb l'esport.
De vegades li donem un punt de tant pes
però es va perdre.
Però es va arribar a la final
i es va haver d'eliminar molts equips com aquest any.
Sí, és que a la final no heu jugat, també,
però bueno, senyors, d'aquí estem parlant.
Hem jugat dos cops contra el Sevilla, que és campió de l'UEFA,
i els hem guanyat.
Hem guanyat el Dortmund, hem guanyat el Leipzig,
hem guanyat el Madrid, hem guanyat el Bayern
i al final hem guanyat l'Inter.
D'una manera o de l'altra.
Sempre hi ha aquell puntet de dir sí, però,
i sí, però és que gasteu molt, no gastem més que els altres clubs.
El Bayern o qui sigui, o d'aquí la de la Premier.
Llavors, ja et dic,
aquesta final va ser plantejada
de l'estat d'ànim que estava.
El prepo va preparar, com sempre, molt bé,
s'hi va ficar moltes hores estudiant a l'Inter,
i una cosa és la part tàctica,
l'altra cosa és la part, diguéssim, anímica.
I vam arribar bé, vam arribar bé.
Llavors, poder va faltar a l'equip,
estava una mica encallat.
Les finals et porten això, també, vull dir,
és comprensible.
Algú més vol fer preguntes, Marc, Anna, Núria?
Jo sí, jo voldria aprofitar més que una pregunta
en la mateixa línia que l'Oriol,
una lluvança, eh?,
però una lluvança molt particular en un sentit.
És a dir, tal com jo veig aquest síti des de la distància,
aquest xiqui que jo...
Perdó, aquest síti que jo assimilo,
evidentment, a tu, Manel,
el xiqui, el Guardiola, el Soriano,
el Jorge Chumillas...
Tal com jo el veig,
jo crec que hi ha alguna cosa més, és a dir,
no és només un model d'èxit esportiu,
molt basat en el talent
de Pep Guardiola, dels jugadors, de l'equip,
però un model
diferent del que fa
el showbusiness, el concepte, no?
És a dir, penso que el síti
representa una forma diferent
d'haver, en aquest cas, el futbol,
amb un model, insisteixo,
d'empresa diferent, és a dir, no és només
el Manchester City, és el New York City,
el Melbourne City, el Yokohama, el Montevideo,
inclús el Girona, no?
És la idea d'un futbol molt més global,
un futbol on, evidentment,
hi ha una qüestió
essencial basada en el concepte
esport, però també en el concepte
franquícia, empresa global,
amb uns valors, amb unes uniformitats,
amb una forma d'entendre el showbusiness.
Crec que és un model de futur
que distingeix
en una enorme mesura
el que representa el futbol
de club de tota la vida, del Barça,
del Madrid, de l'Atlètic de Bilbao,
per veure'l d'una forma molt més global
amb les sinergies i les potencialitats
que això representa.
Sí, aviam,
el que a mi em sorprèn
perquè ja el conec molt,
l'estic visquent, però que sí que veig
que té un punt important.
Més enllà que ara el ve a guanyar a la Champions,
ja saps com funciona.
Si no torneu a repetir un tripet,
és que alguno funciona, i a les porno és això.
La importància de tot el que s'ha fet
el Pep, el Txiki, el Ferran, el club,
és que el CityStars cada any
està competint, i jugant bé,
perquè està fent les dues coses
que demanem que és competir,
que llavors pots guanyar o pots perdre,
però tu arribes sempre al final amb opcions,
i l'altre és agradant.
Llavors això ho està fent el Pep,
això ho està fent el club des de fa anys.
El que tu em dius tens raó.
Aquí hi ha un punt, hi ha dues coses separades.
El Ferran, que ha ideat
el que ha inventat, el que ha creat,
aquest global que dona el nom
del Manchester City per tot el món.
Hi ha un equip del City a tot el món.
D'alguna manera hi ha una representació City
per tot el món.
El City tenia molta història, però no tenia aquella,
com ho diríem, realitat.
Realitat forta
per poder-se vendre de cara als esponsors,
per poder-se presentar amb una taula
de cara a projectes importants,
i el Ferran ara ho té.
Quan vas davant d'un esponsor important
i dius,
mira on som, pam-pam-pam,
dissenyes un mapa mundís i estàs per tot arreu.
Això per un costat.
I l'altre, el Pep, la qualitat de joc que ha fet.
Llavors, aquest dinòmio...
Jo sempre dic que hi ha aquesta columna de quatre persones,
que és l'Owner, que és el...
el propietari,
el senyor Caldún,
amb una relació molt propera amb el Pep.
Hi ha el Ferran,
amb una relació molt propera amb el Pep.
Hi ha el Xiki, director esportiu,
amb una relació molt propera amb el Pep.
I tots ells,
molt units, molt propers.
Vull dir, esmorzant junts, o dinant junts,
o comentant, o discutint,
o millorant, no?
I això jo no ho he trobat.
Amb les dues experiències que he viscut,
més allà dels dos anys primers,
amb el Jan, que van ser espectaculars,
no ho he tornat a trobar.
Llavors, hi ha un general,
Manchester City,
d'un nivell molt alt.
Ara ja et dic, preparem-se, perquè tothom ens té ganes,
tothom té ganes del Pep,
i ara, només que perdis un punt de més,
ja no és el mateix.
Però bueno, preparem-nos per afrontar-ho.
Manel, estia-te, ràpidament, perquè sé que t'he d'alliberar.
Dues preguntes.
Ho heu guanyat tot,
i aquest any, a més a més, el triplet.
Aleshores, això és un repte més per continuar,
o és moment de dir,
escolta'm, tanquem la barraca, perquè aquí ja ho hem fet tot?
No, es continua,
perquè has de tancar la barraca.
El Pep va guanyar el triplet a Barcelona,
i va continuar.
Aquí, ara, hem guanyat el triplet, ha tardat més,
és molt més difícil, la Premi era molt més competitiva,
i el Pep està amb forces i amb ganes.
Bueno, té contracte.
El Pep decideix el seu futur.
Jo no parlo per la seva parella,
però de moment hi ha un contracte de dos anys,
i sembla que l'aventura continuarà,
però serà i que decidirà
tot el que vulgui decidir de la seva vida,
i sempre ho ha fet i sempre ho farà.
I ara aquesta és per Manel, estia-te.
Volies que Messi tornés al Barça?
Jo vull que el Messi sigui feliç,
i...
no, no...
Hi ha una part romàntica que sí,
que, clar, si ell volia...
si ell volia tornar al Barça,
clar, que vull que torni al Barça.
Si ell tenia dubtes, tindrà els seus motius per tindre dubtes.
Jo no els conec.
Si ell tenia, repeteixo, ganes de tornar al Barça,
tenia que estar al Barça.
Manel, estia-te. Moltes gràcies per atendre'ns
i, aquest matí de ressaca, sense haver passat pel llit,
l'enhorabona, felicitats,
li trasllades al Pep i a gaudir-ho.
Bon viatge tornada. Ho faré.
Vinga, bon dia, gràcies a tots.
9 i 34.
El suplement amb Manel, estia-te, sense haver passat pel llit,
que se li entén tot,
perquè és una persona acabant de parlar molt bé,
parla claríssimament, se li entén tot, eh, Ana?
És increïble.
Jo, a més, bueno, ayer de casualidad
estuve viendo parte del partido
porque estaba en casa de unos amigos
y muy futboleros,
y con los niños y tal.
Pero yo, repasando hoy las crónicas,
para la tertulia,
veía que todo era Guardiola,
el mejor entrenador del mundo,
sin duda un fenómeno,
y yo me pregunté, ¿y este hombre?
¿Por qué no está en Cataluña?
Sí, sí, és això que li hem dit.
O sea, ¿qué pasa? ¿Cómo dejamos escapar?
Es que talento fuera,
viendo las crónicas, incluso internacionales.
Entonces, bueno,
además lo pregunto desde la ignorancia del fútbol
más absoluta,
pero cuando ves que todo coincide
y que realmente lo avalan sus hechos,
que no es una épica inventada,
pues te preguntas cómo es posible
que este hombre no esté aquí,
no esté en Cataluña.
La Guardiola és diferent, eh.
Jo estic amb l'Oriol, també d'haver-lo,
recordo molt haver-lo vist debutar,
perquè jo he sigut molt futbolero i tal,
i recordo aquella idea
que debutava un noi,
amb el jove que és, en aquell moment encara més,
i com entrava al camp
i començava a cridar la resta dels companys
i els resituava dintre del camp.
És a dir, quan un nano recient sortit,
la segona part, debutant, pràcticament,
cridava a la resta de l'equip.
És un d'aquests jugadors
que jo crec que només es pot assimilar
a Cruyff, a aquests grandíssims jugadors,
que han continuat generant
un rendiment fruit del concepte
del rigor, de la passió i del treball,
perquè al final el talent
només és una circumstància postint d'acord
amb què el trobem molt a faltar.
Seria un goig tornar-lo a tenir a prop.
Sí, de fet, aquí a Barcelona hi va coincidir
en un temps Johan Cruyff, president d'Honor del Barça,
Pep Guardiola, entrenador del primer equip,
Leo Messi al camp.
Home, crec que el desastre té noms i cognoms.
Crec que va començar amb Sandro Rossell
i va acabar amb Josep Maria Bartomeu.
Hi va haver un intent de desmentallament
d'una obra magna futbolística.
Crec que hi ha un lloc reservat a Guantanamo,
per tots i cadascun dels protagonistes
de Pep Guardiola i Leo Messi coincidint més anys al camp.
També és veritat que Pep Guardiola
és d'aquelles poques persones al món
que pot decidir exactament on treballa, quan treballa.
I si no vol treballar, doncs no treballa,
perquè quan va plegar del Barça es va agafar una enxabàtica
abans d'anar al Bayern de Múnich.
Però crec que ahir és una resposta a tots aquells
que deien, bueno, bueno, sí, però aquest tio
només era bon entrenador perquè tenia Xavi, Iniesta, Busquets i Messi.
Perfecte, vas a Anglaterra,
que és la lliga més competitiva del món,
la lliga econòmicament inflada però tremendament competitiva.
La guanyes quatre
les últimes cinc temporades, guanyes la Copa,
guanyes la Lliga de Campeons, has arribat a semifinals
com a mínim durant tres anys consecutius
i havies arribat a una final
i ara tens l'oportunitat de guanyar Supercopa d'Europa,
Supercopa d'Anglaterra...
El sextet, una altra vegada, el sextet.
Clar, és que la valen los hechos.
Clar, és que és una qüestió de fets.
L'Anna diu que tothom la valava,
que és veritat, tothom no,
perquè l'Affendral Letzi era qui va posar nom
a Pep Guardiola fa molts anys.
Tu hi feies àping pels xiringuitos
i aquestes tertúlies i segons quines emissores
i li retreien a Guardiola
que el seu siti no havia jugat bé en aquesta final,
que havia perdut l'estil, que és una cosa que clar...
Bueno, vamos a ver.
Jo és que no m'atrevo a opinar
però veia l'entusiasme de la gent
que tenia al darrere amb el partit
i no entenc aquests comentaris.
I l'estil es demostra també a la sala de prems
en posterioritat que en el còlmode de l'esportivitat
que també crec que és característica
del Pep Guardiola
té un record molt carinyós pel Madrid.
Fa una conya, em sembla que diu algo així
com que tremoli el Madrid que ja només estem
a 13 champions d'ells.
És una forma de reconèixer que l'equip que tu has eliminat
li estàs reconeixent
un evident avantatge i una superioritat esportiva
almenys en matèria de champions,
inquestionable.
És d'una cava... elegància.
Elegància, es muy elegante.
També el caracteritza, no? Sí.
Sensacional poder sentir avui el Manel Estiarte
tant d'hora el suplement,
l'anul·la o no de l'equip de producció,
és una passada.
I Manel Estiarte, que és una persona interessantíssima.
Hi ha una entrevista que li van fer fa...
És increïble. Un parell d'anys al suplement
presencial parlant de la seva vida.
Té una història familiar també
extraordinària.
Va perdre una germana molt jove
per un problema de salut mental
i en parla obertament.
Si voleu recuperar-la trobareu a carradipuntcat
barrar el suplement, el Manel Estiarte.
A tot això ens havíem quedat en mig d'aquesta
remodelació del govern català
Us vull preguntar, Núria,
això quan es pot executar?
I ara també ens centrarem, perquè a mica en mica
anem aclarint cap on
poden tirar les llistes de cara a aquest
23 de juliol. Perquè sabem
que la CUP s'hi presenta i que repeteixen candidats,
Mireia Baï i Albert Botran,
sabem que Junts ha ratificat Míriam Nogueres
i ara mirarem la resta del panorama.
Aquesta remodelació del govern,
Núria, quan es pot executar?
El president té dues opcions,
fer-ho de forma immediata o esperar-se
a les eleccions espanyoles per acabar
de fer els canvis.
Jo crec que hi ha els dos escenaris sobre la taula
en funció de quina sigui la magnitud.
La setmana que ve hi ha ple monogràfic
al Parlament sobre educació,
per tant hi tornarà a haver el focus
sobre aquest departament,
i en concret González Cambrai,
que no té
ni la simpatia del sector
i també té
rivalitat
amb l'oposició
que, per exemple,
ja li ha demanat moltes vegades al president
que l'apartés.
Hem de veure quant creu el govern
que és millor executar aquest canvi,
però crec que es farà sobretot
pensant en aquesta cita electoral
en què una de les principals preocupacions
de l'independentisme
és poder mobilitzar el vot
i que no hi hagi aquesta abstenció.
I en relació a la notícia de la CUP
que es decideix presentar
a les eleccions,
no és una bona notícia per a Esquerra
perquè hi ha una part, una frontera
electoral natural entre els dos partits
i la CUP, precisament,
el que vol és fer
potenciar aquest discurs
independentista i d'esquerres
en què ells no han avalat el diàleg
ni la governabilitat de Pedro Sánchez
durant aquesta legislatura
i aquí també intentaran tibar
aquest electorat republicà
que pugui estar desencantat
amb aquesta estratègia.
L'independentisme, no només d'esquerres
sinó també de Junts i també de la CUP,
és mobilitzar el vot davant
el vot útil que es diu
que pot aglutinar el PSC i el PSOE
per frenar l'extrema dreta
i el PP.
Aquest és el principal repte.
Sobre el PP, Alejandro Fernández
renuncia a anar a les llistes pel Congrés,
diu que es queda Catalunya.
Veurem qui és el cap de llista per Barcelona.
Perquè, clar, venim de Caetano Álvarez de Toledo, no?
Correcte, venim de Caetano Álvarez de Toledo
i les consecutives a l'abril i al novembre del 2019.
És un perfil que va triar personalment Pablo Casado.
Sabem qui sona per pel PP a Catalunya, no?
Una de les opcions és Nacho Martín Blanco.
Ah, clar.
Nacho Martín Blanco acaba de fer el salt de Ciutadans del PP.
Sabem que anirà a un lloc destacat.
Lloc destacat vol dir número 1 o número 3.
Si no hi ha l'opció de trobar algú millor,
Nacho Martín Blanco
és un diputat de nivell,
és una persona que discursionament és potent.
En el tracte de tu a tu
és una persona extraordinàriament amable,
normalment amb la gent de dretes, que ho és molt,
i a part de sentir-te l'humor.
Com Alejandro Fernández.
Crec que la sensació
és que Alejandro Fernández fa temps que li tenen ganes.
Per què?
Perquè és de la línia Casado.
És d'una línia escollida molt
en l'etapa de Pablo Casado,
tant mateix és una persona que,
crec que en el fons és una persona contundent,
crec que els seus discursos al Parlament així ho testimonien,
però en les formes és una persona
que no se li pot fer ni mig retret.
És veritat que representa una de les cares
del pitjor PP de la història a Catalunya,
crec que només tenen tres diputats al Parlament,
i és veritat que en aquesta ronda
de renovacions territorials
que ha dut a terme Feijó, home,
Catalunya sempre està en el focus.
També és veritat que a mi m'agradaria
que algú del PP digués qui pots tenir millor
que Alejandro Fernández al Parlament en aquests moments,
perquè els seus discursos, para o per bé,
sempre acaben sortint a la ronda informativa
de tots els mitjans, perquè és una persona que té nivell,
perquè té ironia i perquè sap fer bé la seva feina.
Ana, com està l'ambient dins del PSOE
després del comitè federal d'ahir
que va rectificar finalment les llistes,
després de les queixes i...
Bé, queixes és un eufemisme, per no dir...
Sí, no.
L'ambient guerra civilista, perquè...
Guerra de guerrillas.
A veure, com està l'ambient dins del PSOE
després d'entrar dins de...
Pues muy tenso, muy tenso.
O sea, muy tenso de que no sé si llegará el 23 de julio,
francamente lo digo.
Què dius, ara?
No sé si llegará el 23 de julio
sin explotarle en las manos a Pedro Sánchez
las críticas internas que hay que son muy potentes
y el reposicionamiento típico
de un partido que se va otra vez a la oposición,
porque ese es el sentimiento generalizado.
No hay ilusión, hay muchos problemas,
porque todos sabemos lo que significa
perder poder institucional,
perder dinero, perder puestos de trabajo,
perder a gente que no puedes colocarla.
Entonces, son guerras intestinas,
típicas de la pérdida del poder en todos los partidos,
no solo en el PSOE,
pero en el PSOE siempre se han mostrado
con toda su crueldad, incluso.
Tuvimos el máximo exponente
cuando echaron a Pedro Sánchez en 2016,
en 1 de octubre también.
Y veremos a ver, pero ayer, bueno,
consiguió aplacar en cierta manera los ánimos,
porque no habían asistido
los dos varones más críticos, Emiliano García Paje,
que no se descarta de la lista
de potenciales intentos de sucesión a Pedro Sánchez
y en Javier Lambán.
Pero en todo caso, el ambiente está muy, muy tenso,
porque la cuestión es muy simple.
Se le achaca al núcleo duro de Pedro Sánchez
la pérdida de las elecciones,
cuando en realidad yo creo que es un poco injusta
esta acusación.
Ese mismo núcleo duro vuelve a copar las listas del 23-J
en un momento de auténtica supervivencia
por colocar a gente de los territorios en esas listas,
porque no olvidemos que colocar la lista
es que tú salgas diputado y tu diputado
se puede traer un equipito y vas colocando a gente.
En fin, es que luego son las miserias,
pero hay que mostrar.
No sé quién decía el otro día, no recuerdo,
porque cuando lees tantas cosas y tantas opiniones,
pero lo explicaba muy bien,
es mejor no saber cómo se hace el embutido para comerlo.
Pues mejor...
Sí, sí, és la frase que...
Sí, sí, bueno, pues en los partidos es lo mismo,
es mejor no saber,
porque hay estas luchas que tú dices,
no, es que quieren estar, no, no quieren estar,
en realidad tener un diputado significa colocar
a un puñadito de gente,
de tu gente que se ha quedado descolocada, entonces...
Per cada diputat pots col·locar personal, Ana?
Asesors.
Cada diputat té assessors?
No, cada diputat no, però hi ha un equip,
per cada tantos diputats hi ha tantos assessors,
perquè date cuenta que los diputados muchas veces
son gente que va sin conocimiento parlamentario ninguno.
Entonces necesitas gente
y los partidos suelen tener buenas bolsas
de asesores jurídicos, asesor...
Quiero decir, es un mundo que tiene su complejidad, ¿no?,
como el embutido.
Escolta'm, Ana, no, home, un segon, un segon,
de seguida vaig amb el Marc.
Ana, així el SOE, aleshores, sumar-hi podem,
perquè a tot això, aquest divendres,
i ahir ens en fèiem rassó, s'ha anunciat aquest acord,
aquest acord per anar plegats i per fer una llista,
però, evidentment, aquí hi ha ferides i ferides obertes greus.
Aleshores, fins al 19 de juny no es tanquen les llistes,
ara s'ha fet l'acord de coalició,
podem i sumar-hi aniran junts,
però la llista definitiva es presenta el 19 de juny.
Queda alguna opció
que Podem pugui acabar imposant Irene Montero
o està completament descartat?
Está completamente... Bueno, al menos la noticia que yo tengo
y la respuesta que yo tengo es que no va a haber cambios.
Y, además, me consta que la intención de Yolanda Díaz,
desde el primer momento,
valorando pragmáticamente,
muy pragmáticamente los resultados electorales,
fue dejar a Irene Montero fuera.
Por considerarla un componente tóxico,
que la ley del solo... Sí, sí, la ley del solo sí es sí,
ha penalizado un muchísimo voto.
Entonces, no se trata de cuestiones personales,
es que, además de cuestiones personales, que las hay,
y, además, ahí se viven como en carne viva,
lo cual, en mi opinión, es un error,
se trata también de una valoración de activos.
Marc, sí, a mi, evidentment, no tinc més criteri,
que el que poden tenir la Núria L'Oriol o l'Ana,
perquè veuen els toros des de dintre.
Jo ho veig molt des de la barrera com a ciutadà.
Mejor per a tu, sí.
La primera reflexió que em faig és tota la que envolta
a l'anàlisi respecte del PSOE.
Jo tinc la sensació que aquesta ja és una pel·lícula que he vist,
és a dir, la pel·lícula del funeral, de Pedro Sánchez,
ja l'hem vist i sempre acaba igual.
És a dir, Pedro Sánchez és un home que té
una intel·ligència política molt sofisticada
i que té aquesta capacitat de sobreixir-se
de situacions en què se'l donava pràcticament per finiquitat,
quan ja va tenir el xoc amb Susana Díaz,
per la presidència del partit, etcètera.
És a dir, ell té un pla,
crec que el pla té unes marginalitats que no es valoren,
és a dir, el fet d'haver convocat eleccions
ha fet que deixem de parlar de l'èxit del PP.
És veritat que també ha florat algunes les derrotes,
en aquest cas puntuals del PSOE,
però és un pla que crec, honestament,
que té una intel·ligència política i estratègica induptable,
a banda que penso i acabo amb el PSOE,
que el seu lligat polític l'entendrem
a la mateixa mesura en què vam entendre el de Zapatero.
Només a la vista i passat un temps,
entens el que ha representat aquesta legislatura i mitja
o aquestes gairebé dues legislatures de Pedro Sánchez,
però insisteixo, jo no el donaria per derrotat,
jo no suscric a aquesta sensació de pèrdua de derrota definitiva
perquè l'experiència em demostra que la intel·ligència estratègica
i política de Pedro Sánchez és induptable.
Si fa dos Podemos, la sensació que jo tinc,
Podemos-Humare,
però singularment Podemos,
ho comentàvem amb l'Oriol abans d'arribar,
és a dir, la sensació que en aquests dotze anys de creació
ha sorgit el moviment polític
i en aquest moment de crisi conceptual,
a diferència del que passa amb el PSOE,
a mi en Podemos em ve una sensació una mica més dura,
la idea que precisament estan fent tot allò
que venien a canviar.
Prometien que canviava la política de castes,
la política de cadires, la política de controls familiars,
i és exactament el mateix que estem veient ara.
És a dir, si fossin coherents amb el que prometien
i amb el que plantejaven fa dotze anys,
en aquest moment Irene Montero diria,
si soc jo la dificultat,
i una dificultat a més plantejada al fil d'un fracàs
d'una norma essencial, com era la llei del CSI,
si soc jo la dificultat, jo no he vingut a quedar-me,
perquè ja fa dotze anys. M'aparto i me'n vaig.
Però em sap greu veure que tot allò que criticaven,
que els va legitimar i que els va col·locar
en posicions de poder tan singulars com les que han tingut
en aquest temps, allò que criticaven és exactament això
que estan fent en aquests moments.
Totalment d'acord amb el que diu el Marc.
Crec que Pablo Iglesias, quan deixa de ser vicepresident
del govern espanyol i decideix anar a salvar el seu espai
polític a l'Assemblea de Marit,
és molt lluable, encara és més lluable el fet de com va marxar.
Ell treu, em sembla que van ser només set diputats,
és la constatació d'un fracàs, i se'n va a casa.
El problema no és que se'n és a casa,
el problema és que ha fet des que va dir que se'n anava a casa,
que és influït des de totes i cadascuna de les tribunes
que se li han ofert ha intentat marcar el pas de Jolanda Díaz.
No, intentar no. És que, a més, filtrava contenidors
de consells de mínim, és que tenia su gravedat, a més.
Estic totalment d'acord, a mi em recorda molt
a l'actitud aquella de, ja sabeu que és un dels meus ídols,
però a vegades te'n fa coses malament, Josep Maria Aznar,
com va triar Mariano Rajoy com a successor, també li marcava el pas.
I no el tractava del tot bé. Fins i tot l'ha arribat a menys preà
quan era president, i en aquest cas crec que Pablo Iglesias
ha actuat d'aquesta manera. Què passa? Estic súper d'acord
amb el que diu l'Anna sobre l'anàlisi que ha fet Jolanda Díaz
al voltant de la figura d'Irene Montero.
És un actiu tòxic en la mesura que a la dreta aprofitarà qualsevol
d'anàlisi per carregar contra el govern de coalició
i per carregar molt concretament contra el sumari. Veieu com aquests
no se'n surten? Doncs no la podem posar a les llistes.
Jo crec que des del punt de vista, no sé com diré, polític,
crec que és un petit error perquè a Irene Montero ja li agradaria
molts dels nostres polítics tenir el seu currículum
i tenir la seva capacitat duratòria. Ah, això sí, ninguna duda.
Totalment d'acord. Té 35 anys, Irene Montero, té 35 anys.
Té la meva edat i a mi crec que en 50 vides no tindré
un problema acadèmic i, per descomptat, com que mai seré ministre,
ella és una cosa que pot dir i que jo no podré dir mai.
Però crec que és un error prescindit a perfils com aquest.
El problema és que el context et porta cap aquí.
Claro, es que los notos no dan perspectiva.
Esa perspectiva que decimos que con el tiempo se apreciará
como se ha apreciado de Zapatero, se apreciará de Sánchez.
Quiero decir, el mediatez es que el 28 de mayo los resultados
fueron nefastos. Y eso es lo que se valora ahora.
En este momento, insisto, no solo del PSOE,
sino sobre todo de sumar de pura supervivencia.
Entonces se hace cómputos, o sea, tablas de Excel.
Hemos perdido esto, es tal, es cuál, es lo que hay.
Y al final podemos acató y aceptó lo que se le propuso
porque la otra opción era ir por separado.
El PSOE ya le da igual que vayan por separados juntos
porque el PSOE va por el voto útil.
Entonces se trataba de hacer la mejor lista posible,
además, sin que el liderazgo de Yolanda Díaz
no se lo haya funcionado, porque tú metes a Irene Montero
en la lista y te garantizas un activo político sin ninguna duda,
un conocimiento de los temas feministas sin ninguna duda.
¿Pero quién te garantiza a ti la unidad en el mensaje
durante la campaña? Porque sabemos lo que ha pasado.
No te la garantés ningú.
Es que todas estas reflexiones se han hecho todos estos días.
Sí, el que passa que a mi em sembla normal la resistència de Podem
a l'hora de no voler cedir aquest lloc d'Irene Montero,
que al final ho ha acabat acceptant
per les circumstàncies, però és normal que defensés
el seu lideratge,
perquè al final és la seva cara visible al govern
i també ha tingut un discurs ideològic
molt pur, en aquest sentit,
i molt representatiu de Podem.
Precisamente eso le ha penalizado.
Exacte, li penalitza per l'estratègia que té Yolanda Díaz,
que de fet és la discussió de fons amb Pablo Iglesias,
que era què ha de ser sumar,
si fer un discurs molt ideològic per mobilitzar
molt l'esquerra del PSOE
o fer un discurs que potser pot agradar,
que crec que és el que vol fer Yolanda Díaz,
a ser votant del PSOE.
Cal veure en un context en què els socialistes
intentaran mobilitzar al màxim aquest vot útil
si l'estratègia de Yolanda Díaz també funciona en aquest context.
Sí, veurem-ho a veure.
Perquè al final, si acaba replicant
un discurs molt similar al PSOE,
si tindrà espai en un context de mobilització molt forta
del votant socialista.
Per tant, era un debat estratègic també,
més enllà dels noms,
que és interessant pel plantejament de les eleccions espanyoles,
en aquest sentit, també.
Ana, sé que és una pregunta molt difícil,
però la vaig traslladar a la tartuïla i t'ho vull preguntar a tu.
Perquè dius que els ànims dins de les files socialistes
internament són de derrota.
¿Tu creus que la suma PP i Vox suma majoria absoluta?
Pues yo, francamente, a lo mejor todavía estoy
con el shock del 28 de mayo, pero creo que sí.
Creo que siempre se infravalora el voto de la derecha.
Y que cuando gana, gana de verdad.
Lo ha pasado en Madrid, ha pasado en unas generales acordados
de la supermajoría absoluta de Mariano Rajoy,
y creo que estamos en un momento muy complicado.
Pero bueno, no hay un bipartidismo puro,
como algunos pretenden que vuelva,
y todo puede ser, todo puede cambiar,
pero el voto de Vox se mantiene fuerte, pese a todo,
incluso sube,
porque han conseguido mucha representación institucional.
Esto es más financiación, además, más campañas,
más bulos, más trompismo.
Y tenemos a un feijo que te baila con la ultraderecha,
te baila con el círculo de empresarios catalanes,
y les dice que no va a mover los indultos.
Aquí en Madrid dice que sí, que le da lo mismo,
que solo busca el poder y esa mayoría.
Ellos querrían una mayoría
que sea libertario, pero yo creo que eso es imposible.
Así que sí, creo que pueden ganar.
I la famosa Gran Coalició, que sempre se'n parla,
però mai s'ha produït, la veu és impossible.
Amb Pedro Sánchez fora, eh?
O sigui, ho dic per...
També hi ha gent que diu que hi haurà veus d'europees
que demanaran al PP que no pacti amb la ultradreta,
i que a canvi del sacrifici de Pedro Sánchez,
que hauria de sortir amb globus,
PSOE i PP podrien pactar un govern de Gran Coalició.
Aquest escenari l'heu descartat?
Sí, lo descarto completamente.
Lo descarto porque el PSOE sabe que se da un tiro en el pie.
Doncs aquest és el panorama, 3 minuts per les 10 del matí.
Amb la Núria Urriols, l'Oriol Marc, el Marc Molins
i l'Anna Pardo de Vera us portarem unes ensaïmades fantàstiques.
Moltes gràcies.
Ara anem a buscar-la.
Ara no sé si el vol de tornades amb Ryanair o amb Welling.
Ahir vam venir amb Welling, no?
Doncs a veure com va la tornada.
I de seguida començarem aquest especial suplement
des de Palma, des del teatre principal,
a partir de quarts d'uns obrim portes.
És que hi ha Antonia Font, Tomeu Penya, Maria Hein,
Maria del Mar Bonet...
O sigui que... Cartell de traca.
Per celebrar aquests 40 anys de l'emissora.
Esteu tots apuntats a la cursa dels 40 anys?
Sí, sí, sí. Jo no, eh.
Ara parlarem.
Ara parlarem si fem tertúlia o no fem tertúlia.
Crec que no hi ha tertúlia a la setmana vera
i que estarem rotins matent la cursa.
Tu, Núria, no, eh. Jo de moment no.
Tinc fins dimecres, oi que sí? Sí, sí, tens fins dimecres.
Us dono festa, Anna, la setmana que ve, em diuen.
Ah, bueno.
Bueno, a mi si m'has de venir aquí, però...
Sensacional.
Que tingueu bon diumenge. Una abraçada, companys.
Un abraçada. De seguida a les 10 i tornem al suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
I és que quan t'adones que cada nit t'agrada més un programa
és quan dius...
Què m'està passant?
Què m'està passant?
Què m'està passant?
De diumenge a dijous i de dotze a dues de la matinada,
la nit dels ignorants 3.0 és el que passa.
I amb Xavier Solà.
No ho he fet mai, això.
Aquest estiu, celebrem els primers 40 al teu costat.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
A Quida t'oferim la millor atenció domiciliària.
Des d'unes hores al dia,
hi ha preus que s'adapten a les teves necessitats
i compatibles amb les ajudes de la Llei de la Dependència.
Visita Quida Pones i truca'ns sense compromís.
A Quida, cuidar-se s'escriu amb cu.
Aquesta tarda el tot gira,
les semifinals de l'ACB i el mini clàssic.
Atenció!
Des del Martín Carpena de Màlaga,
tercer partit del play-off Unicaja a Barça.
Amb la narració d'Ernest Macià i els comentaris de Carme Lloveras.
I a partir de les 8 en Ramon Salmúry i Pere Escobar,
Castella-Barça Atlètic.
Els de Rafa Màrquez defensen un 4 a 2 de l'anada
en la lluita per pujar a segona.
A més, seguirem la final de Roland Garrós
i el Tartuli al nostre bar
per analitzar la final de la Champions d'ahir.
Aquesta tarda a partir de les 4.
Amb David Clopès.