Bip.
Bon dia, són les 7 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 12 de març del 2023,
el Barça investigat per comprar els hàrbitres.
El titular del diari El Mundo ho deia ben clar
i, finalment, avui, Florentino Pérez Maura Fitxa,
el reial Madrid espersonarà aquest diumenge
com a acusació particular en el cas Negreira.
Sorprèn que el Club Blanc hagi trigat tant,
si teniu en compte que segurament el Madrid
podria haver estat un dels grans perjudicats,
en cas que s'acabi demostrant que el Barça
va intercanviar diners per a favors arbitrals.
El moviment del Madrid arriba l'endemà de certificar
que la fiscalia apunta directament
cap a Sandro Rossell i Josep Maria Bartomeu
a qui acusa dels delictes de corrupció
entre particulars i administració deslleial.
Joan Laporta i Joan Gaspar,
que havien governat el Barça anteriorment
quan també es feien transferències amb Negreira,
en queden exclosos perquè aleshores el delicte no existia.
En el cas del Barça, l'acusació del Ministeri Públic
és directament de corrupció en l'àmbit esportiu.
Un dels motius per explicar el silenci fins ara del Madrid
podria ser Javier Tebas, president de la Lliga,
enemic comú tant de Laporta com Florentino,
però l'estratègia de Barça i Madrid avui saltarà pels aires,
mentre continuen, sense resposta,
les preguntes que van flotant en l'ambient
des del dia que algú va decidir fer esclatar un escàndol
guardat en un calaix.
Per què el Barça pagava diners al vicepresident
del Comitat Tècnic d'Àrbitres?
Quina feina feia, exactament, Negreira?
A canvi de què es transferien tants diners
sota tants mandats diferents?
On han anat a parar aquests diners que primer rebien Negreira?
Se'ls ha quedat ell o es repartien?
Per què tant de silenci fins ara?
Fa molta por haver-nos d'empassar els valors i el més que un club
per una pràctica matucera, barruera i perpetuada en el temps.
La sensació ara mateix és que passi el que passi,
el Barça ja ha quedat empastifat
i a falta d'explicacions l'ombra de dubte només fa que creix.
Som al Suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El Suplement, amb Roger Escapa.
Bon dia, Neus Bonet. Bon dia, Roger Escapa.
Estabilitzat l'incendi de vegetació de cobelles al Garraf.
Els bombers, però, avisen que l'entrada de marinada...
podria complicar l'extinció de les flames aquest matí
i el risc d'incendis el que preocupa més de la rave il·legal
que s'està fent en un bosque de Muntanyola, a Osona.
Té nassos que en un cap de setmana que s'han suspès 30.000 activitats
hi hagi 200 cafres
fent una festa il·legal a Muntanyola encara a aquesta hora.
A les 9 saludarem el Peyu,
perquè el Peyu és de Muntanyola de tota la vida,
té el Bunker Allà instal·lat,
suposo que des del Bunker no se sent la festa il·legal,
però el saludarem perquè ens expliqui què està passant a Muntanyola.
A tot això, nou cas d'agració sexual
a prop d'una discoteca al districte de Sants Montjuïc, a Barcelona.
Si va ser la matinada d'ahir dissabte,
la víctima va haver de ser atesa en un hospital,
fer casar-m'hi l'empresa propietària de la discoteca,
ja han avançat que demanaran personar-se en el cas
com a acusació popular.
Atac informàtic a l'Hospital Universitari Sant Pierre de Brussel·les.
El primer atac de fa una setmana a l'Hospital Clínic de Barcelona.
El centre belga, però, ja opera amb normalitat,
i hores després d'aquest intent de pirateig dels servidors.
Últims preparatius a Hollywood per a la cerimònia d'alliberament
dels Òscars aquesta propera matinada.
Sí, l'humorista Jimmy Kimmel presentarà la gala del cinema,
on aquesta any la catifa no serà vermella,
sinó de color veix per motius estètics.
Doncs t'he de dir que no m'agrada, això,
perquè les catifes són vermelles.
Els Goya va passar el mateix, crec que era blava.
Però és que això et desconfigura ja tot el vestit
que t'has preparat perquè no...
És com les caixes negres dels avions, no?
Que no són negres.
Bé, els esports més enllà del cas negreire,
avui en parlarem també abastament.
El Barça juga aquest vespre el nou semà més,
amb el Madrid a 6 punts.
Albert Benet, què tal? Bon dia.
Bon dia, i Lewandowski, innovat a tal 11 del Barça.
El pur honest tornarà a ser la referència ofensiva,
i també torna a Gavi,
mentre que ara Ujo és baixa per senció.
L'objectiu, mantenir els 9 punts d'avantatge sobre un Madrid,
que va guanyar l'Espanyol per 3 a 1 amb remuntada inclosa,
després del gol inicial de José Lu.
Bon dia, Jofre Genué. Bon dia i bona hora.
Quin temps farà avui, Jofre?
Doncs, mira, esperem que les temperatures
que es van assolir a diversos indrets del país,
amb records menys de 5 localitats,
doncs no es repeteixin.
Tot i així, evidentment, tornarem a parlar d'una jornada...
completament primaveral, molt suau,
i en temperatures que superaran els 20 graus,
potser amb una mica menys de vent,
tot amb un descens de les temperatures
a tota la façana litorària i preditoral,
on ahir els terronoters van arribar a tocar dels 27 o 28 graus.
Avui, doncs, superaran els 20 graus,
però ja serà difícil que arribin als 25.
També desapareixen les presentacions a la zona de l'Alpineu,
i temps estable,
en tot cas, presència d'algun núvol primer passatger,
a l'espera que dimarts, al pas d'un front,
les temperatures normalitzin una mica
i també hi hagi alguns roixats al nord del país.
Avui, el suplement...
Avui, el suplement.
Artúria Marc Molins, advocat penalista, doctor endret,
l'Oriol Marc, cap de política del Nació Digital,
la Núria Urriols, del Diari Ara,
i també l'Anna Pardo de Vera, directora corporativa de Público.
I a les 10...
Avui, la setmana tràgica, amb el Leon Sindreu i el Toni Rodon,
el governista de l'Escrit Journal i el politòleg Toni Rodon,
a partir de les 10, just després, en un matí,
on també conversarem amb Gaspar Hernández,
mítica veu d'aquesta emissora
que acaba de publicar el radiofonista,
la seva història més personal.
Avui ens visitarà el Gaspar Hernández a partir de quarts d'onze.
I després...
Libres, sèries i bandes sonores amb la Marina Porres,
les converses a taverna del Roger Mas i el David Carabé,
en el demà ho deixo,
la Marta Ferrer, amb tota la prèvia dels Òscars,
juntament amb aquesta connexió que farem amb els Estats Units,
amb Los Angeles,
amb el Francesc Garriga,
i amb les 12 farem el dominical
amb personatges com Carme Ruscalleda
explicant-nos com caçar un sanglà.
Fem molt de silenci.
Cridem el sanglà reproduint el seu groll.
Ara mateix l'estic dient que vingui,
que he trobat molts sanglans.
Això volia dir, vine, sanglà, que...
Sí, això vol dir, vine,
que he trobat molts sanglans.
Bé, a partir de la cota intentarem posar una mica més l'ordre
del dominical, no sé si ens ho sortirem.
Tot això i molt més en aquest Diumenge de ràdio,
Diumenge de suplement.
Mitzquart de vuit.
L'informatiu del suplement.
Els bombers donen per estabilitzar l'incendi
que es va declarar ahir a la tarda a Covelles, al Garraf,
però avisen que l'entrada de marinada
podria complicar l'extinció de les flames aquest matí.
El foc va obligar a desallotjar una vintena de veïns
que han pogut tornar a casa i de moment han pogut tornar a casa.
Sí, l'incendi va començar cap a dos quarts de set del vespre
en una edificació abandonada de la zona de Corral d'en Cona
i es va començar a propagar a causa del vent.
L'últim balanç són de més de tres hectàrees cremades,
però la proximitat de les flames a una urbanització propera
va obligar a desallotjar una vintena de veïns
que, com ara deies, ja han pogut tornar a casa
i també va obligar a confinar diverses persones.
Cap a les nou del vespre,
els bombers van donar per controlat l'incendi
en la regió metropolitana sud.
Joaquín Buigues avisa que el vent pot complicar l'extinció aquest matí.
Ho explicava el 324.
Aquest incendi ara ha tocat al final ja del dia de la jornada,
ens ha sorprès a tots, que per cert,
la previsió és que es mantingui ara més o menys
amb aquesta intensitat per la resta de la nit.
I a causa d'això hem d'anar molt de compte
perquè el que avui és el cap de l'incendi,
demà, quan vengui la marinada, preveiem que sigui la cua,
si és que no el tinguem ben apagat.
També el 324, l'alcaldessa de Covelles, Rosa Funoll,
reconeixia que les flames van generar por
entre els veïns de l'urbanització.
Ha sigut un ensurt, però hi ha hagut un moment
que veritablement feia por i pànic,
els que no han estat allà a primera línia.
Tot plegat en un cap de setmana, ara ho explicaves,
en què el vent, la sequera, les altes temperatures...
han elevat el risc d'incendi forestal en 21 comarques
que es mantenen en un risc alt.
La subdirectora operativa de protecció civil Ima Soler
ha demanat als ciutadans anar amb molt de compte.
Temperatures altes, aquest vent una mica intens,
i després també tot això que conjuga, que fa baixar la humitat,
doncs és un moment propici
perquè puguin haver-hi incendis forestals.
Malauradament, ja sabem que cada vegada aquest risc
el tenim més present, que ja no és només el pic de l'estiu,
sinó que ja durant tot l'any hi ha períodes de risc d'incendi,
i hi hem de vigilar, hem d'anar molt amb compte.
Declaracions d'Ima Soler a Catalunya Ràdio
i per evitar riscos,
els agents rurals han suspès més de 32.000 activitats
previstes a l'aire lliure per aquest cap de setmana.
Doncs no s'ha suspès i continuen marxa malgrat el risc d'incendi,
i de fet preocupa molt la rave il·legal
que s'està fent en un bosc muntanyol a Osona.
Segons han informat els Mossos,
hi participen entre 150 i 200 persones.
Carles Moreira n'és l'alcalde.
És una zona realment pràcticament seca del municipi.
El vent no ho acompanya, i ja va fer força vent, i avui també,
i és un tema que ens preocupa.
Ja ho ha pogut traslladar-ho directament
amb els serveis territorials,
i que realment, que prenguéssim la decisió que queréssim,
ho porto a les llocades professionals.
Acaben sent ells i ells prenen les decisions
en base al que pot ser més segur per a tots.
Els Mossos estan controlant els accessos
per evitar que hi entri més gent
i també hi fan controls d'alcolèmia.
Amb aquesta de muntanyola ja són 3.
Les raves que s'han fet a Catalunya, en menys d'un mes,
les últimes, a la Conca de Barberà i a la Sagarra,
van durar 3 dies i va haver centenars d'assistents.
Nou cas d'agressió sexual a Catalunya
va passar la matinada de dissabte a prop d'una discoteca
al poble espanyol de Barcelona.
Els Mossos investiguen el cas i busquen l'autor
o autors de l'agressió.
De moment, no hi ha cap persona identificada.
Joaquín Buades, el president de FEC Assarm,
que és la patronal de l'oci nocturn,
ha explicat a Catalunya Ràdio que la dona va demanar ajuda
al personal de seguretat de la discoteca
després d'haver estat agredida.
Pel que sabem, aquests fets van tenir lloc,
diguéssim, a una zona allunyada de la discoteca,
i que quan aquesta noia va poder reaccionar
es va dirigir a l'accés al local
i allà els vigilants i controladors d'accés
van ser els que van cridar o van avisar la policia
i els serveis mèdics.
La víctima va haver de ser atesa en un hospital,
FEC Assarm i l'empresa apropietària de la discoteca
en avançat que demanaran personar-se en el cas
com a acusació popular.
Mentrestant avall, el jutjat de guàrdia del municipi
va decretar presó provisional sense afiança
per un home de 23 anys acusat de violar una menor,
44, durant dos anys.
El presumpte autor de la presó provisional
seria un cineasta del Cuber
i a Vilanova i la Geltrú, un home de 21 anys,
ja ha ingressat a presó per haver violat
presumptament una noia de 13.
Els FECs van passar fa una setmana
després que l'arrestat i la víctima
s'haguessin conegut a través d'internet.
Déu-n'hi-do.
7 i 11.
L'Hospital Universitari Sant Pierre de Brussel·les
ja funciona al 100% hores després d'haver patit
un ciberatac amb característiques molt similars
al de fa una setmana a l'Hospital Clínic de Barcelona.
En aquest cas, els pirates informàtics
no haurien aconseguit dades de pacients
segons expliquen alguns diaris belgues.
Sí, els tècnics de guàrdia van detectar
ahir a la matinada activitat anormal
la xarxa informàtica, per això van decidir,
entre d'altres, desconnectar els servidors.
Les mesures aplicades van aconseguir
que l'atac no repercutís en els aparells hospitalaris,
així que l'activitat assistencial
es va dur a terme amb normalitat.
Van desviar les ambulàncies cap a altres centres,
però assegura que van atendre totes les urgències
que van arribar.
I aquí a Catalunya el govern dona per fet
que a vegades al clínic s'acabaran filtrant
a la darknet, la internet fosca,
després que s'han negat a pagar els 4,2 milions d'euros
que demanen els responsables del ciberatac.
L'executiu reitera que no negociarà res.
Ramon Chacón és el cap
de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos.
La probabilitat que es publiquin és elevada,
perquè el nou pagament i el xantatge
les publicarem.
Nosaltres el que ja portem fent, també del mà de l'agència,
és un ciberpatrullatge.
Estem a la xarxa, estem a internet,
estem també a la darknet patrullant
i en el moment que es produeixi
aquesta filtració d'informació,
el que farem és, el més ràpid possible,
eliminar-la del sistema.
A Itàlia, la Guàrdia Costanera,
a la localitat més de 1.400 migrants,
les últimes 24 hores en una nova onada
d'arribades de barcasses des de la costa africana.
Mentrestant, el mar continua tornant cossos
i ells van recuperar dos cadàvers més
del naufragi de fa dues setmanes a Calàbria,
on van morir 75 persones.
Ahir es va fer un acte de record
de les víctimes d'aquest naufragi.
La manifestació ha començat a Cutro
i ha acabat a la platja on fa dues setmanes
es va produir el naufragi d'una pastera provenient de Turquia.
El mar encara està retornant els cossos a les víctimes.
Aquest dissabte, tres, els d'un home i dues nenes.
Són ja 76 els morts, entre ells una trentena de menors.
Han sigut recordats en una marxa ordenada, llarga i en silenci,
que obria una creu de fusta fet amb les restes al vaixell
per més de 5.000 persones de diversos grups i associacions
sindicats, xarxes d'assistència social i de suport als migrants
i grups familiars.
Rosse La Micho és la presidenta de l'ONG Emergency.
Som aquí per dir que estem cansats de comptar morts.
Fa massa anys que comptem morts a terra i al mar
i volem claredat sobre les responsabilitats també polítiques
dels que eren responsables del rescat
i aquest rescat no l'han garantit.
Només una gran pancarta s'ha exposat
sobre la sorra de la platja on estava escrit
xarxa 26 de febrer, nascuda amb solidaritat dels migrants,
poques hores després del nou fràgic.
Gràcies, Eduard.
I a Ucraïna continuen els atacs russos a objectius no militars
en diverses ciutats del país.
Al sud del país, 3 persones en mort i 3 més han quedat ferides
en un bombardeig que ha afectat l'aparcament d'una botiga
dels afores de la ciutat,
en un moment en què hi havia força afluència de clients.
Els projectils van impactar alguns autobusos i altres vehicles.
Ha fet un atac afectat al centre administratiu de la ciutat
on viuen actualment centenars de milers de persones,
segons s'ha explicat el secretari de l'Ajuntament.
I el president ucrainès, Volodymyr Zelenski,
s'ha referit a aquesta última ofensiva russa
reiterant les acusacions de terrorisme.
Els bombardejos russos s'han cobrat avui la vida
de gent que anava a comprar que viures.
Tres ucrainesos assassinats.
El meu condol a les famílies.
A Japolís ja un mísil ha impactat
en infraestructura crítica de la ciutat,
a les zones frontereres els invasors bombardegen pobles
per intimidar la gent, per expulsar-la.
Rússia s'ha convertit en sinònim de terror
i serà un exemple de derrota i de càstig just per aquest terror,
un càstig que el Kremlin és incapaç d'aturar.
Pràcticament un quart de vuit del matí.
Ara ens situem a França,
que ha aprovat la reforma del seu sistema de pensions,
que ha retardat dos anys l'edat de jubilació,
passa dels 62 als 64 anys.
Aquest és el penúltim pas
que es preveu per la setmana que ve.
Després d'un llarg debat ple de retrets,
el Senat francès va donar llum verda i el text
per 195 vots a favor, 112 en contra.
El president Macron defensa que és un gest de responsabilitat.
El Parlament seguirà allò que diu la nostra Constitució
perquè un text legislatiu pugui aprovar-se, ni més ni menys,
i serà en un clima de calma, de respecte, d'acords i desacords,
però també en el context del sentit de la responsabilitat que ens toca.
La sensació de responsabilitat en el context que és el nostre.
L'aprovació de la reforma de les pensions al Senat
ha coincidit amb la setena jornada de reivindicacions al carrer,
marcada per una baixada notable de la mobilització.
El sindicat CGT assegura que han sortit al carrer
un milió de manifestants a tot el país,
però el Ministeri de l'Interior ho rebaixa a 368.000 persones.
La fallida del Silicon Valley Bank nord-americà
provoca nerviosisme als mercats financers.
Les autoritats monetàries van tancar divendres al banc
perquè ja no podia fer front a les retirades massives d'efectiu
davant les notícies de pèrdues de l'entitat.
Diversos executius financers i inversors
temen que la caiguda del banc, la pitjor des de la crisi del 2008,
pugui tenir un efecte dòmino en altres entitats
si no es troba un comprador amb urgència.
La preocupació també s'estesa al govern dels Estats Units,
com admes la secretària del Tresor, Janet Yellen.
Has mentat Silicon Valley Bank
i ha fet recents que afecten uns quants bancs
que estic supervisant amb molta cura.
I quan els bancs tenen pèrdues financeres,
hi hauria de ser un motiu de preocupació.
El president dels Estats Units, Joe Biden,
també ha parlat amb el governador de Califòrnia
per oferir-li suport i buscar solucions,
ara tot què dependent de les negociacions actualment en curs
per trobar una sortida al menys traumàtica possible.
Si no, demà dilluns podria començar el pagament dels ponts,
de garantia un màxim de 250.000 dòlars per titular.
Colòmbia és la primera escala del viatge
del president de la Generalitat Pere Aragonès per l'Amèrica Llatina.
Avui diumenge Aragonès visitarà diferents projectes de cooperació
vinculats amb la Pau i els drets humans.
Després, el president de la Generalitat
es desplaçarà a Xile i l'Uruguai,
on es reunirà amb els expresidents Michel Bachelet i José Mújica.
Posteriorment, visitarà l'Argentina
per inaugurar la nova delegació del govern al Consult de Buenos Aires.
La primera cobra al govern aquesta legislatura.
La consellera d'Acció Exterior, Maritxell Serret,
que l'acompanya en el viatge,
ha explicat que durant l'estada
Aquest viatge ens servirà per signar
un acord bilateral amb el govern de Buenos Aires
que permeti, com dèiem abans,
reforçar encara més totes aquestes bones relacions
en diferents àmbits,
buscant interessos i beneficis mutus,
i ens servirà també aquest viatge
per posar-nos en contacte amb empreses,
empreses catalanes que estan operant allà.
L'associació FED Vallès
FED Vallès proposa fer un tercer túnel
de rodalies pel litoral de Barcelona.
A diferència d'altres projectes que serien llargs i costosos,
els impulsors de la idea defensen que,
només amb dos quilòmetres i mig de traçat,
els resoldria el problema actual de capacitat
que té la xarxa Joan García.
Ara mateix Barcelona només té dos tunnels ferroviaris,
el que passa per plaça a Catalunya
i el que va sota el carrer Aragó,
que està al límit de la seva capacitat.
I això no permet que hi hagi més freqüències.
Un tercer túnel pel litoral faria cada traçat independent.
No permetria que es creuessin,
com passara amb el ramal que va a l'estació de França,
i reduiria la pressió sobre Sants i en un futur sobre Sagrera.
N'ha parlat, aquesta emissora,
el portaveu de FED Vallès Manuel Arrosa.
Ara tot passa per Sants i acabarà passant per Sagrera.
En canvi, de les tres línies que plantegem,
hi hauria una que passaria per Sants,
una que passaria per Sagrera
i una que passaria per les Dugues.
Poguer fer que anem al Baix Llobregat
no solament per Sants, sinó per sota Montjuïc,
dona molt més marge de tenir obra
i de capacitat de servir al Baix Llobregat.
La proposta enllaçaria les estacions de França i el Morrot,
que ara mateix són un cul de sac,
i dibuixa una nova i cèntrica estació
de Rodalies o Moll de la Fusta.
A més, permetria establir línies circulars
entre el Vallès, el Baix Llobregat i el Barcelonès.
Els impulsors de l'IDL
han presentat aquesta setmana el Col·legi d'Arquitectes
i l'aportaran ara al Ministeri de Transports.
Tot a punt.
Hollywood per la cerimònia
a la matinada de diumenge dilluns d'entrega dels Òscars.
Humorista Jimmy Kimmel presentarà la Gala de Cina,
on aquesta any la catifa no serà vermella,
sinó de color beige.
Hollywood espira tornant a la normalitat després de la pandèmia
i sobretot també de l'incident de la bufetada
de Will Smith de fa tot just un any.
Ens ho explica des de Los Angeles amb Smoking.
Francesc Garriga.
Molta música, un presentador consolidat
i estrelles per donar i per vendre,
tant per recollir premis com per repartir-los.
Aquest és l'esquema d'una 95a gala dels Òscars
que vol certa normalitat
després de la Covid
i de l'incident amb la bufetada de Will Smith l'any passat.
Al Glamour li posaran els nominats.
Steven Spielberg, Cate Blanchett, Colin Farre, Luana de Armas.
Però també els qui lliurem els premis.
Passaran per l'escenari tota una playa d'estrelles,
com per exemple Antonio Banderas,
Hugh Grant, Nicole Kidman o Glenn Close,
a repartir statuetes.
La música també té un nom molt destacat.
Rihanna, que ja va fer aparició estel·lada a la Superbowl,
serà una de les artistes convidades.
També Eleni Krávits actuarà a la part de l'Inmemoriam.
Tots ells hauran decidat abans per la Katifa Bech,
que aquest any és Katifa Bech,
i no vermella per motius estètics.
El xou serà conduït per un veterà de la televisió.
Jimmy Kimmel serà el mestre de cerimònies per tercera vegada.
Les referències a l'incident de l'any passat estan assegurades.
Ha mort l'escriptor i periodista mallorquí,
Antoni Serra, nascut a Sóller l'any 1936.
Sí, va ser un dels fundadors
de l'associació d'escriptors en llengua catalana,
de la qual va ser vicepresident.
També va estar implicat activament
en el segon Congrés de Cultura Catalana.
Com a periodista va col·laborant als diaris TelExpress,
Avui, Última Hora i Diari de Mallorca,
i a les revistes Telestel, El Temps i Cerrador, entre d'altres.
La seva obra literària s'ha traduït
al castellà, l'italià, el francès i l'alemany.
L'escriptor nord-americà Paul Auster
està rebent tractament contra el càncer
que li van diagnosticar el mes de desembre,
i ha utilitzat la seva dona, la també autora Siri Hasbeth,
en un missatge a través d'Instagram.
Sí, l'escriptora exposa el missatge al seu amor per Paul Auster,
un dels autors contemporanis més famosos,
i diu que tots dos es mouen ara en un espai
que ella anomena Càncerlàndia,
expressant així que tot gira al voltant
del tractament mèdic que rep el seu marit.
L'any passat, Auster va patir també la defunció d'un fill
per sobredosi de droga,
una circumstància que el va abatre profundament.
Diversos restauradors llaiotants
van preparar dinars solidaris per a un menjador social de la ciutat.
Han impulsat la iniciativa Diumenge Cuino i jo,
que s'allargarà fins al mes de juny
i que vol afavorir a persones vulnerables
l'oportunitat, en aquest cas,
de gaudir d'un dinar de restaurant un dia de la setmana.
Des de Lleida, Roger Segura.
L'àpat d'avui l'han cuinat alumnes de l'Escola d'Hotelleria i Turisme
de Lleida amb aliments provenents de donacions.
Serà un estofat de sàpia, una miqueta de fumet que teníem,
i un sofregit de ceba i ail, i l'hem refegat.
Després hem ficat les patates tallades.
Estem fent un bisuit de iogurt amb cacau, poma i pera de Lleida.
El menjador, gestionat per la Fundació Jericó i el Banc dels Aliments,
ofereix un àpat al dia a persones vulnerables,
com explica Teresa Farré, una de les seves col·laboradores.
És molt important que aquestes persones
que estaven amb tantes vulnerabilitats diferents
puguin, durant el dia, tindre un espai segur
i on se sentin acompanyats.
En la iniciativa hi participen una dotzena de xefs
de restaurants lleidotants de renom,
com el Carballeira, el Ferreruela, el Bellerao i el Bon Omnorruls.
L'informatiu del suplement.
Al Japó, el més important a la cuina
és la qualitat de l'aigua de l'aixeta,
com per vosaltres la qualitat de l'oli d'oliva.
Iroko Shinbo, la cuinera japonesa més estimada pels nord-americans.
Tota una vida dedicada a divulgar la gastronomia del Japó.
Als Estats Units, el nigiri és tunina, tunina, salmó, salmó.
El salmó és molt nou per a nosaltres.
Pels japonesos, el sushi de salmó no existeix.
Un restaurant que aniva a la Berlín.
Diumenge d'una a dues del migdia.
En Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
El Paco sempre l'ha apassionat l'esport.
El seu talent i els molts anys d'esforç
l'han portat a formar part de la selecció espanyola de bàsquet
en cadira de rodes.
Gràcies al suport que rep l'esport,
ha pogut competir en campionats europeus i mundials
representant Espanya.
Ara s'acosta el seu gran somni,
per alímpics de París.
No és màgia, són els teus impostos.
Agència Tributària,
Ministeri d'Izenda i Funció Pública,
Govern d'Espanya.
Això que sents és la Rioja.
Sabors d'hivern natal.
Somriures que t'obren la porta.
Escalfor de les mantes tegides a mà.
Allò que se sent al Vall de la Lengua.
El cruixit de treputjar la neu.
El carrer als pinxos la festa.
Reserva la Rioja.
Estem treballant per tu.
Transformem Rodalies.
Invertim més de mil milions d'euros
en 101 nous trens molt més moderns i accessibles.
Continuem fent passes per construir
una Catalunya més connectada i cohesionada.
Rodalies de Catalunya operat per Renfe.
Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
Govern d'Espanya.
L'informatiu del suplement.
5 minuts per arribar a dos quarts del matí.
El Barça juga aquest vespre al Nou Sant Mamés
contra l'Atleti Club amb el Madrid a 6 punts
després de la victòria contra l'Espanyol
i amb el Club madridista entrant de ple
també en el Cas Negreira.
La Junta Directiva del Madrid es reuneix avui
amb caràcter d'urgència per decidir
quines accions empendrà.
Es podria personar contra el Barça
si s'admet la carella de la Fiscalia.
És el primer moviment públic que fa el Madrid
sobre el Cas Negreira.
Fins ara s'havia quedat en un segon pla.
Un moviment que enrereix les hores prèvies
amb l'entrenador del Barça Xavi Hernández
se'n manté al marge
i assegura que el president Joan Laporta
li transmet tranquil·litat.
Lewandowski tornarà a ser avui
la referència ofensiva del Barça.
També torna a Gavi però és baix a Araujo.
L'objectiu mantenir els 9 punts
d'avantatge respecte al Madrid
abans del clàssic al Camp Nou de diumenge que ve.
Per nosaltres és una final, ja ho he dit,
moltes vegades tot el que queda
són finals.
Per tant, sí, com a mínim hem de mantenir
aquesta distància abans
que el Madrid vingui al Camp Nou,
importantíssim per nosaltres.
Però tenim una sortida realment complicada
i difícil.
L'Atlètic Club Barça és a les 9 del vespre
i el podreu seguir amb la TDT de Catalunya Ràdio.
L'Espanyol es va avançar al Barneveu
amb un gol de José Lu,
però el Madrid va remuntar
i se situa a 6 punts del Barça, 3 a 1,
amb gols de Vinicius, Militao i Asensio.
Tot i la derrota,
l'entrenador de l'Espanyol, Diego Martínez,
aplaudia que l'equip ho havia donat tot
i que havia competit al Barneveu.
Cuando uno ve un momento de bastante buena versión,
aunque estés frustrado, no estás tan enfadado.
Ha habido otros partidos
que no hemos estado nada bien
y ahí sí que es verdad que el dolor es distinto.
De les declaracions postpartit
del Madrid 3-Espanyol 1,
en destaquen les de Vinicius,
l'autor del gol de l'empat, el davanter brasiler,
Amovistar, queixant-se dels arbitratges de la Lliga.
No, yo no quiero que los árbitros me protegen.
Quiero que hacen lo correcto
y piten la foto que es para pintar,
sacan la tarjeta que es para sacar,
pero los árbitros siempre están bien.
Siempre pasa eso con Madrid, conmigo.
Esta temporada está pasando mucho.
No puede ser que soy el jugador
que más falta me hace
y el jugador que más está repitiendo.
En aquests moments, l'Espanyol és 14è,
amb 27 punts, dos per sobre del descens.
Avui, a més de l'Atlètic Club Barça,
també juguen el Mallorca Real Societat,
el Sevilla Almeria i el Villarreal Betis.
A la Lliga femenina de futbol golejada del Barça,
el camp del tercer classificat al Llevant,
per 0-4 i empat a 1 de 3,
el camp del tercer classificat al Llevant per 0-4
i empat a 1 del Llevant Les Planes
a casa amb el Sevilla.
Dos gols d'Aitana, un de Rolfo i un altre de Fina,
van donar la victòria al Barça
que entrena Jonathan Giralde.
Per mi era, a nivell personal i esportiu,
era un dels partits més complicats de tota la temporada.
Però no només pel que queda,
sinó perquè sabem el tipus de rival que és,
el nivell de la jugadora, la seva proposta.
És una proposta arriscada però molt valenta,
i sabíem que seria complicat guanyar aquí 0-4.
Crec que...
Crec que té molt mèrit.
El Barça li treu 7 punts al segon al Madrid,
que juga avui, i Laura Martínez
va fer el gol del Llevant Les Planes contra el Sevilla.
Portem tota la temporada sense estar al descens
i crec que és molt positiu,
tant anímicament com per tot,
i crec que estem treballant per no entrar allà.
Tenim l'objectiu molt clar
i les idees molt clares,
i crec que ho traurem, segur.
Ara l'equip català és un Zem,
18 punts, 3 per sobre del descens.
Ha començat el torneig de tenis d'Indian Wells,
i la catalana Paula Badosa
s'ha estrenat en victòria
contra Núria Pàrrizas en dos sets,
6 a 2 i 6 a 3.
A la tercera ronda l'espera Ribaquina.
El murcià Carlos Alcaraz
s'ha estrenat també amb força aquesta matinada,
guanyant l'australià Kokinakis
per un doble 6 a 3.
En cas de guanyar el torneig,
Alcaraz tornarà al número 1 del rànquing mundial.
A la Lliga masculina de futbol Sala,
la derrota del líder del Barça, el Palau,
contra el Noia Gallec per 3 a 4
i derrota de l'Indústries a la pista del Manzanares per 4 a 2.
A l'ACB de bàsquet, derrota de la Penya a la pista del Tenerife,
de 17.85 a 68.
Aquest migdia, a dos quarts d'una, Girona-València,
i aquesta tarda, a dos quarts de 7, Barça-Manresa.
A la Lliga femenina, derrota del Barça-San Feliuen,
a casa amb el Perfumerias Avenida de Salamanca
i victòries del cedis bàsquet,
el cadir de la seu a la pista del Múrcia
i de l'únic Girona a la pista de l'Ensino.
En ok patins, a l'anada dels quarts de final del Querala-Sers,
victòries del Voltregà i de l'Igualada,
empat d'alcaldes i derrota del Lleida.
I la nord-americana Micaela Schifrin
ja és la millor esquiadora de tots els temps,
després de la 87a victòria a la Copa del Món d'esquí alpí.
Schifrin supera el suec Stenmark.
El suplement, amb Roger Escapa.
Són dos quarts de vuit del matí, Joan Anton Català, bon dia.
Molt bon dia, Roger.
A quina hora ha sortit avui el sol?
Quan passaven 9 minuts de les 7.
3, 2, agit, segon lloc.
3, 2, agit, segon lloc.
Sa Costa...
Què és Sa Costa? Sant Joan.
Ostres, que optimista, que optimista.
Sa Costa Sant Joan.
Però si encara hem de passar a la equinòxia de primavera.
Però és que tenim molta llum a aquesta hora.
Sí, ara la cosa avança molt ràpida, molt ràpida.
Això és la Terra es Plana.
Cada diumenge amb el Joan Anton Català
ens fixem en com surt el sol i com ens il·luminen les cares de bon matí,
mentre alguns de vosaltres ens escolteu camí cap a casa
sortint de la discoteca,
per la vinguda diagonal cantonada amb Beethoven fent esses.
Vols dir que aquests ens escolten? Alguns d'ells sí.
Alguns d'altres tenen altres problemes o ocupacions a aquesta hora.
Però els convindria bé sentir documentats
sobre com funciona l'univers. Totalment d'acord.
Escolta'm, avui preguntar pel Joan Oró,
perquè estàs fent les conferències de l'any Joan Oró,
l'estem reivindicant molt. Recorda'ns qui era Joan Oró.
Gran bioquímic, nascut a Lleida l'any 1923,
per això ara conmemorem el centenari del seu naixement,
que de petit va somiar en que ell volia descobrir
com la natura va fabricar la vida.
Feia preguntes als seus profes, devia ser bastant pesat, m'imagino,
en el sentit aquest de fer preguntes que no obtenien resposta
i, més o menys, als 19 anys ell decideix.
Diu, si no em poden donar respostes, jo seré el que les trobarà.
Finalment aconsegueix, sense apena saber idioma anglès
que a l'Estat Units, en aquella època, estem parlant de l'any 1952,
no era gens senzill, se'n va a Houston,
passa per un institut que es diu el Rice Institute,
finalment acaba a la Universitat de Houston,
allà acaba sent professor i investigador,
i a l'any 1959 descobreix, és el seu gran descobriment,
com es va fabricar la adenina, com la vida primitiva,
va fabricar la adenina, que és un component bàsic de l'ADN,
però no només de l'ADN i de les nostres cèl·lules,
que és un aspecte absolutament famós,
tan arreu menys en aquí, com molts cops passa,
que la NASA el fa ser assessor seu,
per l'anàlisi de les mostres lunars portades per l'Alzapolo
i per la cerca de vida a Mart.
Cada cop que intentem que torni Uro,
Uro se'n va als Estats Units.
Ven aquí, veu que a la cosa aquí li prometen de tot,
és que et muntarem, ven aquí ho intenta,
i res que es pugui comparar amb els Estats Units,
se'n torna sempre als Estats Units.
Finalment, quan es jubil·la, s'hi ja ve,
i aquí ajuda a fundar coses molt importants,
com la Fundació Catalana per la Recerca i l'Innovació,
l'Observatori i el Parc Astronòmic del Mont Sec, entre d'altres,
i finalment mor l'any 2004 a Barcelona.
Enguany, com que és el centenari del seu naixement,
la Generalitat ha declarat any oficial Joan Uro
amb la Fundació Catalana per la Recerca i l'Innovació,
s'està treballant molt dur per crear totes les activitats
amb l'ajuda d'institucions que ens ajuden
a crear totes les activitats.
Jo soc el comissari, estic orgullós de ser-ho,
i avanço que aquesta setmana que entrem tornem a tenir conferències
al Caixa Forum de Lleida el dia 14,
i al Cosmo Caixa de Barcelona el dia 15,
amb la col·laboració de la Fundació de la Caixa,
de l'Institut d'Àmsterdam, que es diu Dave Speicher,
i ens parlarà de com aquella natura primitiva
hauria pogut començar a fabricar les primeres molècules
que s'autoreplicaven, és a dir, a l'ADN, a l'ARN.
Clar, és curiós això que dius que aquí mai...
Ell va morir sense tenir el reconeixement,
almenys dels catalans. Ja el tenia, sí.
Quan va venir aquí ja era una persona molt coneguda,
però vull dir que en el moment en què ell va començar a investigar...
No ens el vam creure. De fet, és que potser ni se'l creiem ni no.
Era una persona que se n'havia anat als Estats Units.
Fixa-t'hi com són les coses. És que els americans tenen molta visió.
Se'n van adonar del talent d'aquest home.
I van canviar una llei al Senat americà,
va canviar una llei promogut per Johnson,
el que després va ser president americà,
i després aquesta llei va anar al Congrés,
i després la va signar el president americà,
i va tenir permís de residència ja permanent.
I fins i tot li van oferir la nacionalitat americana.
Són vius, ells. Ell no la va acceptar mai.
I per això no va guanyar el Nobel, es diu, es diu.
Perquè per guanyar el Nobel has de tenir com un lobing al darrere.
I ell i la seva dona, la Paquita, mai van voler renunciar
a les seves arrels, les arrels de Lleida, de Catalunya,
i per tant no van adoptar la societat americana,
que ha estat el més fàcil de fer, perquè li obrien unes portes increïbles
i els Estats Units, en aquell moment, no te'n vagis.
Canviarem lleis i, a més, ho farem ràpid perquè no te'n vagis.
Tens conferències en marxes de l'any, Joan Oró?
Aquestes que he dit ara de la setmana vinent, cada setmana n'hi haurà.
Ja anirem explicant, sí. Fantàstic.
Doncs tots aquests audients que us hi vulgueu apuntar,
ho podeu fer seguint al Zona Anton Català,
avui, 12 de març, és un dia senyalat al calendari dels científics
perquè tal dia com avui van néixer i van morir
D'un costat, Albert Einstein va néixer el 12 de març del 1879,
ha plogut una mica des de les hores,
i Stephen Hawking va morir fa poc el 12 de març del 2018.
Una data que coincideix amb els 100 anys fa unes setmanes
de la visita d'Einstein, precisament al ciutat de Barcelona.
Sí, va venint aquí, a més, les cròniques diuen que va venir
sense avisar quin dia venia ni per on venia,
i que es va plantar un tren que ningú l'esperava.
No hi va haver recepció oficial.
No, perquè ningú sabia que venia, però ell no va anunciar
quin dia i amb quin mitjà de transport venia,
i total, que ell i la seva companya van arribar aquí.
No els esperava ningú. Perquè ell va voler una mica.
Avui a la Terra Esplanada el que farem és fixar-nos
en aquests científics, però científics que, és a dir,
al contrari d'Einstein i de Hawking, al llarg de la seva vida
no van tenir segon, ni d'un costat, fortuna, ni reconeixement,
no, van tenir molt mala sort, Roger.
Alguns científics que...
Els científics que més mala sort han tingut a la història.
Perquè, clar, tu saps que això de fer de científic
a vegades és de fer assaig d'error.
Absoluta, és part de la ciència.
I aquest error a vegades et pot costar la vida.
Sí, ara veurem algú que li va costar la vida, sí.
A veure, ens fixem en el metge Ignas Semmelweis,
un dels científics més desgraciats, pobra broma,
que va ser especial preocupació per una infecció
que afectava les dones després de parir.
A veure, què es va fixar i què li va passar?
Semmelweis era un metge holandès que va néixer l'any 1818,
treballava com a metge obstetre,
i es va preocupar per l'alta incidència que tenia,
el que en aquell moment es coneixia com la febre puerperal,
que era una infecció, avui sabem que és una infecció,
en aquell moment no sabien,
perquè els bacteris encara no se sabia, tot això de les infeccions.
Això afectava les dones just després del part.
Perquè ens fem una idea de com de greu era la cosa,
en aquell moment, estem al segle XIX,
entre un 20 i un 40% de les dones que parien s'infectaven,
i això podia acabar amb la mort.
De fet, causava la mort amb moltes...
amb una proporció molt important.
A més a més, les xifres variaven molt en funció de l'hospital.
I ell, Semmelweis, es va fixar que a l'Hospital de Viena
hi havia dues sales de part
i va observar que el nombre d'infeccions
era diferent entre les dues sales.
N'hi havia una que patia moltes més infeccions
i era la que acostumava a rebre estudiants de medicina,
i l'altra, que a peine se'ls rebia, hi havia menys casos.
Però quan hi anaven els estudiants, aquests casos s'augmentaven.
Ell va deduir que, d'alguna manera,
els estudiants havien de transportar, sense ser conscients,
unes certes partícules que provocaven aquesta malaltia,
aquesta infecció.
I, després de pensar-s'ho molt, va recomanar als metges,
atenció, una cosa tan estranya com que es rentessin les mans
abans d'anar als quiròfans
amb una solució de clorur de calç, que és un desinfectant.
I va aconseguir reduir un 70% els casos d'aquest tipus de febre.
En aquells moments, però, com que encara no sabia
què eren els bacteris ni què eren les infeccions,
Pasteur encara no havia fet els seus grans descobriments,
que faria 20 anys després,
se li van tirar a sobre, als metges,
perquè el van acusar de fer veure que els metges eren bruts
i que eren ells els que causaven aquestes infeccions.
I li van retirar la confiança.
La comunitat científica el va rebutjar,
ell també el seu caràcter, algun problema tenia de caràcter,
perquè el seu caràcter es va anar deteriorant,
es va tornar molt irascible, va atacar en cartes molt dures
a companys de professió, insultant-los.
La seva família també va patir aquest canvi de personalitat,
que era una mena de demència.
Finalment el van enganyar per portar-lo a un psiquiàtric.
Ell, quan se'n va adonar, va intentar escapar,
però els guardes el van apallissar.
M'ensenyen quins mètodes utilitzaven.
Moria dues setmanes després, l'any 1865,
a causa de la infecció de les ferides.
És a dir, moria a causa d'una infecció.
No de la que ell havia anat a curar,
però mira quina paradoxa també, no?, d'una infecció.
Quina història més desgraciada, Joan Anton, que trist.
Molt, perquè fixa-t'hi la visió que va tenir aquest home,
molt abans de Pasteur, 20 anys abans,
pensar que hi havia algun calcom
que havia de fer que els metges es rentessin les mans.
5 segons de silenci s'ha guanyat, aquest senyor.
Vinga, va, 5 segons.
Recorda Ignas Semmelweis, amb aquesta història una mica desgraciada.
Clar, va acabar morint justament per una infecció,
però el químic més important del segle XVIII
es va enverinar ell mateix.
Ara explicarem la història.
Qui era aquest senyor, Albert? Digue-m'ho tu.
Va, mira, es diu Carl Wilhelm Schiele.
Suposo que es deu pronunciar així.
Va néixer a Suècia l'any 1742.
És el químic que més elements químics ha descobert.
Mira, la llista és oxigen, clor, flúor,
manganès, tungster, barri, alumini, nitrògen.
A més, va descobrir un munt de compostos químics,
com el cienor d'hidrogen, l'àcid xítric, l'àcid úric...
Ja la mala sort comença en que ell no va ser conscient
de molts d'aquests descobriments.
És a dir, va descobrir un munt d'elements químics
i ell ni sabia que els havia descobert.
Es va veure després que era ell el que els havia descobert.
Però, diríem, el gran cop de mala sort ve quan descobreix l'oxigen.
Ell descobreix l'oxigen, escriu una carta sobre aquest descobriment
a la Unia Sueca, però, entre pitos i flautes,
aquest article ha trigat dos anys a publicar-se, al mig de 1774.
Mentrestant, tot això ha passat, un altre científic,
un britànic, Joseph Priestley,
publica el seu descobriment de l'oxigen,
que havia fet de manera absolutament independent.
Per tant, Schiele perd l'honor del descobriment
que ell realment havia fet.
Els químics treballaven de manera molt precària.
Estem al segle XVIII, eh?, treballaven molt precari, sense seguretat.
I el nostre heroi tenia un mal costum, que no recomanava cap químic,
de tastar, amb la boca, les barrais a les sopes,
què ell feia, eh?, molt poc recomanava,
va morir enverinat per mercuri,
que ell mateix havia fabricat a l'any 1786,
només amb 44 anys.
Clar.
Passa el que passa, clar, no has de posar el ditet...
Què els hi dius, els més petits?
No t'has de posar el ditet a la boca i menys en un compost químic
en cosa de laboratori.
Avui, els suplement científics amb mala sort.
Ara anem a una sèrie de casualitats fatídiques.
Absolutes. De pel·lícula. Total.
A veure... digue'm tu el nom.
Le Gentil. Le Gentil, eh?
No sé si Gentil o Gentil. Le Gentil.
No, no ho sé, jo tampoc, eh?, jo ara he dit així...
Le Gentil. És francès, jo és que francès no en sé.
Astronom francès. Sí.
Què li va passar? Jo crec que aquest és la història.
Deu existir la pel·lícula.
20 segons de silenci si la història em sembla molt frappant.
Jo què em faràs més de 20 segons? Ja ho veuràs, mira.
Era un astronom francès que va néixer l'any 1725.
Primer volia ser sacerdot, però es va fer astrònom.
Quina mala lecció, Roger, tio.
Com li hagués estat de millor fer-se sacerdot, ara ho veuràs.
L'any 1761 s'havia de produir un esdeveniment
que és molt peruat per la ciència i molt rar,
que és quan Venus, des de la nostra perspectiva,
passa per damunt del disc solar vist des de la Terra.
Això anomenem el trànsit de Venus.
Cada segle hi ha dos esdeveniments d'aquests.
I per tant molts es van posar, de científics,
a preparar, a planificar això.
La Gentil va decidir que el lloc millor on el veuria seria a l'Índia.
Estem al segle XVIII, a l'Índia.
I el que va fer és planificar, amb molt de temps d'antelació,
i va sortir de París 15 mesos abans,
amb temps sobrat per arribar a l'Índia.
El viatge era llarguíssim.
No existia el canal de Suez ni res d'això,
s'havia d'adonar el tomb per sota d'Àfrica.
Quan ja faltava poc temps per arribar al destí,
els navegants varen saber que Gran Bretanya i França
havien entrat en guerra,
de manera que no era gaire segur continuar cap a l'Índia,
i el que van fer és donar el tomb.
I la Gentil va dir que ho intentaria observar des del Baixell,
però no va poder.
El dia 6 de juny del 1761, que era el dia del trànsit de Venus,
el cel estava perfecte.
No hi havia ni un núvol, però el Baixell es movia.
I ell no va poder fer l'observació.
Era un tio que no es desanimava.
Hi va haver un nou trànsit vuit anys després, perquè això va enseguits,
però després trigues un segle que no hi torni bé.
Va dir que em quedaria per aquí, ja no torno a França, em quedo per aquí.
Vuit anys aquí esperant, eh? Sí, esperant.
Cap a la zona de Madagascar.
Els típics vuit anys d'impàs de la vida.
Típics, típics, que no saps què has fet durant aquells vuit anys.
I el que va decidir és que observaria des de Filipines,
però quan va ser el moment d'anar-hi,
els espanyols no el van rebre gaire bé.
Els francesos allà, doncs com que no.
I va canviar el destí i de nou cap a la costa de la Índia.
Allà va anar, va arribar i es va construir, atenció, un observatori.
Va arribar el dia, 3 de juny de 1769.
Portaven dia sense núvols.
Aquell dia tot ennoblat. Gentil es queda sense observació.
El seu retorn a França cau malalt.
I després de moltes penúries,
arriba 11 anys després d'haver sortit de la Índia, 11 anys després.
L'han declarat legalment mort.
La seva dona s'ha tornat a casar.
L'herència ja l'han repartida.
L'han repartida i el seu lloc a l'Acadèmia de Ciències l'ha perdut.
Però què m'estàs dient? I no l'hi van restablir?
La dona s'havia tornat a casar? Mira.
Jo et diré el que l'hi van restablir.
L'hi van restablir el lloc a l'Acadèmia de Ciències.
És a dir, la família... Ni l'herència ni la família.
I als núvols ja ni t'explico.
20 segons, eh? 20 segons de ciència.
Per l'e Gentil.
Som aquí, encara.
18, 19 i 20 segons de silenci.
Pobroma.
Avui, científics amb mala sort al suplement.
Continuem, en aquest cas... I l'home, també, sobre la llista?
No. On l'has vist?
Hòstia, aquest mala sort, bueno, d'entrada, no sé si...
Ah, no, no, no, perdó, perdó.
Nicola Tesla.
Sí, aquest sí, aquest sí.
Un geni, eh? Jo penso que un dels grans genis,
excèntric, però grans genis...
I l'home ha batejat la seva marca amb honor a aquest senyor,
que és Nicola Tesla.
A ell li devem el corrent elèctric altern
que fem servir en la nostra vida diària
i va tenir una vida trista i desafortunada.
Què li va passar a aquest senyor?
Tenia problemes de salut mental, l'hi vam dedicar.
De fet, d'ell vam parlar en una marató
dedicat a problemes de salut mental.
Era un veritable geni, va néixer a Sèrbia l'any 1856,
després es va fer americar.
Tenia problemes de la corrent alterna
i d'un munt de patents, un munt de coses.
L'entorn familiar era molt especial,
el seu pare i el seu germà tenien esquisofrènia,
es diu que el seu pare discutia intensament
contra ell mateix, representant diverses personalitats,
i el mateix Nicola Tesla,
després que va morir el seu germà,
va començar a tenir al·lucinacions.
Tenia un munt de manies, tenia misofòbia,
que és pànic a contaminar-se amb germans,
això el feia seguir una sèrie d'estrany rituals,
cada cop que anava a menjar,
rentar-se les mans obsessivament,
menjar abans de tocar-lo, evitar donar la mà,
portar guants per evitar el contacte físic...
També...
I això deia que ell era perquè havia observat
el microscopi, una gota d'aigua,
i havia vist que hi havia la tira de bacteris,
i va dir que si algú veia això també seria com jo.
Tenia fòbia als objectes rodons,
no suportava estar al costat d'una dona
que portés arrecades rodones,
estava obsessionat amb el número 3,
diu que donava tres cops el tomb a una casa abans d'entrar-hi,
el seu hotel sempre demanava una habitació divisible per tres,
i 18 tovalloles,
que també és divisible per tres.
Això ja és el preàmbul, el que ara t'explicaré, de Tesla.
Clar, Tesla tenia rivalitat força important,
en aquest cas amb Edison,
i de fet no va rebre el Nobel perquè no el volien compartir.
Això es diu, i aquesta és la raó, aquesta mala sort...
Cap dels dos va rebre el Nobel.
No, cap dels dos.
I aquesta és la raó de la mala sort de Tesla,
per això l'hem portat al programa.
L'any 1915 van circular rumors,
que el Nobel de Física seria compartit entre Tesla i Edison.
Però finalment no se'ls va donar a cap dels dos.
Mai ha quedat del tot clar el perquè,
però sembla que l'odi entre els dos era tan exagerat
que cadascun d'ells va fer el possible
per menys tenir els assoliments del rival,
a costa de no guanyar el Nobel.
I això, la rivalitat havia començat molt abans, l'any 1885,
quan Tesla va ser contractat per Edison a la seva fàbrica de motors.
Tesla li va dir a Edison,
tio, jo puc millorar-te tota aquesta tecnologia que tens aquí,
i a l'altre li va dir,
les veo, no?, ho veig, i li va dir,
doncs 50.000 dòlars si millores la tecnologia.
Tesla, evidentment, ho va aconseguir,
llavors a Edison li deia, ah, era broma,
no em donaré els 50.000 dòlars, home,
és que tu no entens l'humor americà.
I li va proposar pujar-li el salari,
passant de 10 a 18 dòlars a la setmana.
Clar, Tesla es va emprenyar molt i va marxar,
Tesla va crear la seva pròpia companyia,
la Tesla Electric Light & Manufacturing,
però els inversors es van rellevar contra la direcció,
no van entendre els plans de Tesla
per desenvolupar motors elèctrics de corrent alterna.
Finalment, Tesla aconsegueix fabricar aquest motor,
patenta més de 700 invents,
fins i tot fixat en un producte de biò d'enlairament vertical,
abans que existissin els avions,
abans que els Germans Wright fessin el seu primer vol.
Tesla acaba morint sol i pobre.
El cadàver el descobreix una empleada d'hotel
quan entra a l'habitació de Tesla,
tot i que aquest havia penjat un cartell dient no molestar.
Tenia 86 anys i sembla que va morir
i va ser un gran d'acord.
Inmediatament, l'EFBI i les autoritats americanes
confisquen temporalment les poques coses que Tesla
en aquell moment tenia,
buscant informació confidencial secreta
dels estudis que Tesla havia fet.
Es deia que s'havia estat experimentant
amb transmissors d'energia.
No troben res o mai diuen que troben res
i aquí s'acaba la història de penúries
d'un dels inventors i persones
de la camp de la ciència de tecnologia
més genials que hi ha hagut mai, Tesla.
D'un atac de tristesa va morir aquest senyor.
Segurament. Abandonat, sol,
després d'haver fet tot el que havia fet.
Què hi passarà aquesta setmana al cel?
Joan Anton, anima'ns una mica
després d'aquestes històries de penúria científica.
Bueno, tenim a Venus que ens ha d'il·luminar.
Brillantíssim.
Per sobre del brillantíssim també Júpiter.
Això ens il·lumina i ens porta alegria.
I Mart continua també atarongat.
Aquest ja es va afablint a poc a poc.
Fantàstic, Joan Anton. Moltes gràcies.
Salut. Fem una pausa i ara tornem.
El suplement.
Amb Roger Escapa.
Bon dia.
En el sorteig del Sueldazo del cap de setmana celebrat ahir,
el número premiat amb 5.000 euros al mes
durant el confinament de la ciutat de Catalunya.
Sempre endavant.
Folleja, amplia, clica.
Cada dia gaudeixo del meu moment d'independència diari.
I ho faig amb el Punt avui.
El trobaràs al quios, al mòbil i al puntavui.cat.
Bon dia.
En el sorteig del sueldazo del cap de setmana celebrat ahir,
el número premiat amb 5.000 euros al mes
durant el confinament de la ciutat de Catalunya.
El número premiat amb 5.000 euros al mes
durant 20 anys i 300.000 euros al comptat
va ser...
Uns altres quatre números i sèries més
han obtingut cadascun un sueldazo
de 2.000 euros al mes durant 10 anys.
Els pots consultar a Juegosoncepones.
Avui tens una nova oportunitat
amb el sueldazo del cap de setmana.
Gaudeix del dia.
I ja ho saps, a tots els que jugueu a l'ONCE.
Ben jugat.
Quina vergonya de premi!
Aquest és el millor de les primàries.
Quina sonoritat!
Voleu callar?
Serà una gran decepció.
Quan vaig dir que apostava per tota la vegada a tot arreu,
no em referia a això.
És que això no hi ha qui ho entengui.
La gala dels Òscars 2023 a la Finestra Indiscreta.
Després de l'impacte de l'edició passada...
Uau!
...ens espera una altra nit emocionant
i us ho explicarem amb els sospitosos habituals de la Finestra.
I també amb el Garriga, Josep Maria Ponyol,
i l'altre Garriga, en francès, des del Don Víciat.
La matinada de diumenge a dilluns,
la Finestra Indiscreta especial Premis Òscar,
amb el Fons Gorina i Àlex Gorina.
Uns Òscars i un programa que seran...
Uau!
Oh, no!
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Tres quarts i mig.
Pendents de dos fronts.
Aquesta hora, el primer muntanyó a l'Osona.
On continua la festa il·legal que es celebre des d'ahir
en una zona buscosa i participen entre 150 i 200 persones.
Un rave que preocupa en un cap de setmana
amb un elevat risc d'incendi.
Un foc com el que crema des d'ahir a Covelles.
El garraf de moment ha cremat més de 3 hectàrees.
Està estabilitzat, però els bombers alerten
que avui podria revifar.
De seguida, l'actualització des de Covelles i des de Muntanyola.
A tot això, les agressions sexuals a Catalunya no s'aturen.
En les últimes hores, n'hem conegut tres casos.
L'últim, la matinada de divendres a dissabte,
a prop del poble espanyol de Barcelona.
Tampoc s'atura el cas Negreira.
Al Madrid entraran la causa judicial contra el Barça.
Una junta directiva d'urgència on es podria decidir
que es presenten a la causa com a acusació particular.
La Guàrdia de Costes italiana intercepta
més de 1.400 persones en només 24 hores.
Són migrants que surten de les costes africanes
i s'embarquen en la ruta migratòria del Mediterrani central,
una de les més mortíferes del món.
Turbulències dels mercats financers
per la fallida de Silicon Valley Bank.
En les últimes hores, el president dels Estats Units, Joe Biden,
s'ha posat en contacte amb el governador de Califòrnia
per calibrar la magnitud del travestll econòmic.
I amb la parella, la de també escritora Siri Hussbett,
que explica que Òster s'està tractant.
Avui a Los Angeles despleguen una catifa que no és vermella,
sinó de color beige.
Aquesta serà el color de la catifa d'enguany de la gala dels Òscars.
Una gala en què la gran favorita és tota la vegada a tot arreu.
Que té 11 nominacions.
Brendan Fraser podria endur-se la statueta
amb millor actor protagonista pel seu paper, la Ballena.
Avui en parlarem amb el nostre enviat especial
a Los Angeles de Catalunya Ràdio, el Francesc Garriga i la Marta Ferrer
de tota aquesta prèvia dels Òscars.
Atleti Club.
S'amenaça més amb la pressió de la victòria d'ahir
del Madrid contra l'Espanyol.
El partit començarà a les 9 del vespre,
una hora abans com sempre, a la TDT de Catalunya Ràdio.
Bon dia, Joan. Bon dia.
En què obren els diaris?
Avui la portada que més crida l'atenció és la del diari Ara,
que obre amb una fotografia de dues pàgines
de l'excomissari Villarejo.
Són dues pàgines plenes d'anotacions escrites a mà,
algunes d'elles destacades amb un florescent groc.
Villarejo, el diatari d'un corrupte, titula Ara.
Explica que les agentes de l'excomissari
mostren una activitat frenètica contra l'independentisme
en què participen ministres, jutges i periodistes.
L'avantguàrdia, en canvi, titula que la sanitat continua sota mínims
al cap de tres anys de l'estat d'alarma.
Assenyalen que hi ha hagut recuperació
en tots els sectors després de la Covid,
menja en l'assistència sanitària.
A la portada vermella hi veiem un mapa d'Espanya
i un altre d'Itàlia sota un titular que diu
la gran ocasió energètica a Espanya i Itàlia
es postulen com les bateries d'Europa
després de la desconnexió dels hidrocarburs russos.
I, finalment, el punt avui destaca en primer lloc
que aquesta nit ja és la gala dels Òscar,
i a sota ens explica que s'organitzen jocs d'escapada,
el que en diem escape rooms,
al col·legi, al segrià, ambientats en la guerra civil.
A Madrid, amb què obren els diaris?
El País Obre Edició destaca un reportatge
sobre energies renovables,
i ens explica que amb més de 1.400 projectes
en camí a Espanya es prepara per una auge
sense precedents d'instal·lacions solars i àoliques
que ja generen tensions.
A la portada del Mundo hi destaca una entrevista a Paci López,
portaveu del grup socialista El Congrés,
diu el titular que tots podem tenir un corrupte o un corruptor a casa.
I, finalment, l'ABC obre amb una fotografia
de la primera ministra italiana,
titula Meloni Modera, el seu discurs i camina cap al centre.
Vida social.
All your days you spread it around
and make me show my tears...
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Enric Bardeguer presenta disc avui a Vic.
Ara, sota el nom artístic Enriol,
cantautor d'Igualada, format a Liverpool,
estrena a Nou Treball, Somewhere Sometimes,
escrit en català i anglès des de la nostàlgia i la melancolia.
Avui el tocarà en directe a la Jascaba de Vic a les 7 del vespre.
Les entrades costen 10 euros.
I al Teatre Acadèmia estrena Kiss Me Love.
El text, dirigit i escrit per Oriol Terresson,
és el nou espectacle de Les Antonietes amb música en directe
i parteix de l'experiència real viscuda pel seu criador
que fa 10 anys va perdre la memòria del present.
Avui, a Funció a les 6 de la tarda, amb entrades per 22 euros.
Al Teatre Liure de Montjuïc, si pot veure, tots eren fills meus.
David Selvas dirigeix aquest text d'Arthur Miller,
inspirat en Enric Gibson i protagonitzat per Quim Ávila,
Clàudia Benito, Emma Villarasau i Jordi Bosch.
L'obra explica la història basada en fets reals
de Joe Keller i Steve Dever,
els socis d'una fàbrica de peces d'avions
que durant la guerra ha servit peces defectuoses
i ha provocat moltes morts.
Anys després, els fills respectius i els ells mateixos
pateixen les conseqüències d'aquella catàstrofe.
Avui, a Funció a les 6 de la tarda, amb entrades a partir de 15 euros.
I a la sala Fly Hard es posa una escena Família Impossible.
Carol López escriu i dirigeix aquest text
sobre la Sara i l'Albert, uns pares joves d'ideologia progressista
i oberts a dialogar sobre qualsevol tema.
Però quan la Clàudia, la seva única filla, els presenta l'Èric,
la seva parella, que és un noi trans,
tots els prejudicis surten a la llum.
Avui, a Funció a dos quarts d'una del migdia i a les 7 del vespre,
amb entrades a partir d'8 euros.
I els fans de la cultura japonesa tenen una cita,
en aquest cas, al Japan Weekend de Barcelona.
Al Festival a Cull, a Fira de Barcelona,
els aficionats al manga, l'anima i el videojoc
per gaudir dels elements culturals i gastronòmics
més estimats del Japó.
A més, s'organitzaran diferents concursos de cosplay
i una competició de karaoke.
S'ha assistit d'11 del matí a 7 del vespre
amb entrades per 15 i 20 euros.
Música.
Així com Globus també s'infla el cor
I en dies esplendis quan som ple d'amor
Ser l'aire per sobre del cap, sobre el cos
Arriba a fer-se tan gran que fa por
Bon dia, Mar Peyrón. Bon dia, Roger.
Què ens portes avui per arribar a les 8?
Així sona el nou single de Renaldo i Clara, titulat Globus.
Primer avançament del proper disc
de la cantant Lleida Tana, Clara Vinyals.
Fantàstic, Marc. Salut i ràdio. Salut i ràdio.
Per l'aire
I arriba un punt
Que m'encanta
Va seguint al punt
Va per l'aire
I arriba un punt
Que m'encanta
Per l'aire
Va seguint al punt
Va per l'aire
I arriba un punt
Que m'encanta
Va seguint al punt
Va per l'aire
I arriba un punt
Que m'encanta