Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Amb Roger Escapa.
Avui encara coeixen les declaracions del president Aragonès
comparant les espies del seu telèfon mòbil amb Mortadelo i Filemón.
Normal, si tenim en compte que el CNI va decidir punxar el mòbil
del president de la Generalitat perquè, en el seu temps lliure,
era el suposat líder dels CDRs.
Ara la pregunta és si el govern de Pedro Sánchez sabia o no sabia
que s'espiava Aragonès.
La Moncloa ho nega, mentre que el president català considera
que les escoltes són la segona part de l'operació a Catalunya.
I mentre Aragonès ocupa avui titulars i agafa oxigen
de cara a la cursa electoral, el famós jutge García Castellón
continua fent de les seves.
Ara el jutge que instrueix la causa per terrorisme contra Tsunami democràtic
engreixa la causa perquè afirma que Tsunami
va plantejar actuar durant una visita del rei Felip VI a Catalunya.
Elisenda Roca, Núria Martínez Ribot, Josep Maria Martirigau, Eduard Voltes.
Bon dia, bona hora. Molt bon dia, Roger.
Bon dissabte o cap de setmana, com esteu?
Deixem dir bon dia a tota la gent que m'està dient que es desperta.
Clar, és dissabte, no treballen.
Així que molt bon dia. Molt bon dia a Mercedes Abad, per exemple.
Mira, personalitzat.
No ho personalitzarem a tots, que són molts.
Però em deia, diu, és que m'agrada i em desperto,
i m'agrada el Roger i escolto. Doncs bon dia.
Comencem fent la pilota.
Oh, m'ho va dir ahir.
A veure, tinc molta teca, va.
De seguida, Operació Catalunya, Catalan Gate, Path Esteban,
tota la pesca.
Evidentment, volem saber com van anar els feroz,
perquè avui obríem l'informatiu amb la crònica de la Montse Pujol i els premis,
però sobretot Carlos Vermut va ser protagonista ahir, absent,
després que el país denunciés que tres dones,
l'han explicat,
que van patir agressions sexuals violentes
per part del director de Sina.
Parlarem amb alguns dels periodistes
que han publicat aquesta notícia al diari El País.
Serà d'aquí una estona.
Però abans...
Ara he d'explicar un dels temes d'aquest cap de setmana
que farem al suplement, que fa molts dies que estem treballant.
Els catalans fem servir el mòbil de mitjana
3 hores i 40 minuts cada dia.
La pregunta que traslladem a l'audiència és
estaríeu disposats a passar una setmana sencera sense telèfon?
Jo crec que no podria, sincerament.
A mi, si em treus del context, sí.
És a dir, fent la meva vida normal, no.
Si m'envies a dalt de tot del Pirineu,
en un refugi on no hi hagi wifi,
per tant, no hi hagi ni la possibilitat de, no?
I, no sé, amb 20 llibres,
doncs potser sí que aguantaria una setmana.
No és l'escenari que et proposo, eh?
Ja, ja, m'ho temia.
No, la resposta meva és absolutament no,
i sobretot perquè tinc una mare que estimem tots molt,
tota la família, però que encara viu sola amb 86 anys
i així vol seguir vivint,
i estem en aquell moment en què tot va bé fins que hi ha un ensurt,
aleshores no podria de cap manera.
Jo, com el que deia l'Eduard, amb el meu dia a dia impossible,
ara jo, per exemple, que m'agrada molt viatjar,
quan vaig fora, m'encanta no tenir internet,
no em compro targetes SIM i em poso wifi el menor temps possible
per poder estar sense mòbil, que és un luxe a dia a dia.
Però, un moment, jo diria que no tinc nomofòbia tan extrema.
Per exemple, no sé si us ha passat a vosaltres,
jo m'he deixat el mòbil a casa, l'he oblidat,
quan he anat, per exemple, no sé, al mercat.
I no he tirat enrere, he pensat,
vaig al mercat, estic una hora.
M'he anat al mercat, no m'ha fet falta per res,
no l'he trobat a faltar, he tornat, he arribat,
hi havia potser algun whatsapp o algun miss,
però en aquest cas no vaig dir
ai, torno cap a casa que me l'he deixat.
No, això puc fer-ho. Hi ha gent que no, eh?
Jo, perdona, la meva resposta ha estat bravíssima i la primera,
jo crec que no podria, ho mantinc,
però amb una cosa que heu dit vosaltres,
la Núria i l'Eduard,
si ens treus el context i anem a dalt d'una muntanya,
amb llibres, a veure, per mi hi ha un dels plaers,
és que n'hi ha així, jo podria, i us digue'l per què.
Perquè hi ha un plaer que per mi és un plaer,
i no necessitat o un costum de tota la vida,
que és fer un repàs als titulars de premsa,
i és clar, això avui dia...
Ets un jonquí de la informació, eh?
Clar, i llavors, és clar, has de mirar-ho,
encara que no, que estigui a la platja als estius o tal,
m'agrada fer una repassada, no, no soc un fanàtic,
però una repassada dels titulars,
i és clar, això, per mi, a part dels 20 llibres,
és vital, això.
No series capaç de substituir-ho,
però un bon lletí de notícies de Catalunya d'Informació.
Això que deia l'Elisenda,
de deixar-se el mòbil a casa,
Nomofòbia.
A mi això no em pot passar.
Saps per què?
Perquè el pes del mòbil a la butxaca
és un...
O sigui,
noto que no el duc.
Saps què et vull dir?
Si no el duc en el moment de sortir de casa,
ho sé, però pel pes del mòbil a la butxaca.
Forma part de la teva anatomia.
Sí, forma part de l'anatomia.
És un tema que vam plantejar fa moltes setmanes,
però clar, hi ha hagut aquí una feina de producció
de l'Eva Catalana i la Sònia Olofeu,
ingent, perquè ha costat Déu i ajuda
trobar tres persones,
a més volíem tres persones,
d'edats molt diferents,
que tinguessin una relació poc saludable
amb el telèfon mòbil,
com podem tenir la majoria de nosaltres.
La idea era que els oients
se sentin identificats amb aquest retrat.
Són persones disposades a desintoxicar-se
durant uns quants dies
i venir-nos a explicar
què tal els ha anat la seva experiència.
Demà en parlarem amb ells,
perquè ens visitaran després d'aquesta experiència.
Però avui un avançament de la història de la Bàrbara,
que té 26 anys,
i fa 6 dies,
amb la Bàrbara van fer això.
Jo crec que de mitjana a la setmana,
entre 4 i 6, depèn del dia.
Has deixat de fer coses
per estar davant de la pantalla?
O sigui, jo m'adono que trigo més a fer les coses.
És a dir, que potser no estic tan concentrada
a fer una tasca i estic agafant el mòbil,
que encara no he acabat el que estigués fent
i ja he agafat el mòbil.
Sí, trigo una mica més.
No he deixat de fer coses,
però potser trigo més a fer-les.
Diries que tens un problema?
Sí, potser sí.
Estaries disposada a passar una setmana sencera
sense telèfon mòbil?
I a veure què passa?
Em fa una mica de pànic.
Em fa bastant de pànic,
però crec que em pot anar bé, sí.
Sí, sí, crec que em pot anar bé.
Ens retrobem d'aquí 7 dies al suplement
i ens expliques com ha anat?
Vale.
Ho fem a canvi de que em deixis el teu telèfon.
El deixo aquí.
Et prometo que te'l protegirem.
Sisplau.
Te'l segrestem 7 dies.
Uf, vale.
Sí, sí.
Aquesta és la història de la Bàrbara.
Demà farà 7 dies que li vam segrestar el telèfon
i demà a les 10 el recuperarà,
el tornarà a engegar
i ens explicarà la seva experiència.
Esteu preparats?
Quants anys tenen?
La Bàrbara, 26.
26.
I també coneixerem la història del Max i del Ferran.
El Max té 14 anys
i el Ferran 69.
Tinc que reconèixer que sí,
que estic enganxat.
Quan em sona el mòbil un WhatsApp,
estigui com estigui i on estigui,
tinc que veure el WhatsApp i contestar-lo.
No puc passar-se el mòbil.
Si me l'he deixat algun dia a casa,
tinc que fer el que sigui per anar-lo a buscar.
Se'm va perdre una vegada un mòbil
i no vaig poder passar ni 24 hores per anar-me a comprar un.
Vull dir, jo tinc que reconèixer
que el necessito tenir sempre amb mi.
Has demanat ajuda?
No.
Com estàs, Max?
Bé, molt bé.
On passes més estona, tu?
Jo passo més estona a les xarxes socials
com TikTok, Instagram, YouTube...
Estaríeu disposats a viure sense mòbil uns quants dies?
Segons els dies.
Set dies seríeu capaços?
No.
Set dies no.
No, jo set dies no.
I 48 hores?
Faria mal esforç.
Sí, bé.
Fem un tracte.
Me'l deixeu 48 hores
i diumenge veniu al suplement
que ja hauran passat
i veiem com ha anat.
Si us ha canviat una mica el dia a dia.
Val.
Val, heu de deixar aquesta caixa.
La Bàrbara ja fa cinc dies que el va deixar aquí.
D'acord.
Això va passar ahir al matí.
Demà les veu en directe al Desenllaç,
com els ha anat aquest cap de setmana o aquesta setmana.
Sí, els hi tornes.
Demà els hi tornes.
Demà els hi tornes.
Demà els hi tornes.
Us sentiu identificats amb aquestes històries, vosaltres?
Jo sí, i la veritat és molt preocupant.
És que penso que una gran, gran minoria
no se sent identificat amb això.
Les persones que encara no volen tenir smartphone,
per exemple, que són una resistència, vamos,
superminoritària,
i sobretot em preocupa això,
una persona de 14 anys,
sense cap tipus d'anim de jutjar-la,
que digui que una setmana sense mòbil, impossible.
Ostres, realment és sorprenent.
Cinc minuts per arribar a un quart de deu.
Us agrada Mortadello i Filemon o no?
Sou d'alta?
És que no, ho sento.
Molt, molt.
Sí?
És Rue del Percebe, no?
Sí, no, no, bueno,
tot el del Francisco Ibáñez,
tots, el Botones Sacarino,
Pepe Goterío-Tilio,
jo crec que era un gent, un autèntic gent per mi.
Avui Pere Aragonès ocupa bastantes portades
i és protagonista dels diaris
després que comparés les espies
al seu telèfon mòbil
amb Mortadello i Filemon,
tot plegat després que el CNI
decidís punxar el mòbil
del president de la Generalitat
perquè, en el seu temps lliure,
segons el CNI,
era el suposat líder dels CDR.
Jo em preocuparia per la Seguretat Nacional
perquè, si no fos per aquesta la justificació
que ha estat sotmès
durant nou mesos com a mínim
a un espionatge il·legítim,
doncs això seria per riure
i semblaria una aventura
a Mortadello i Filemon, sincerament,
perquè és lamentable,
és lamentable les mentides que s'han inclòs.
Obro torna-te a paraula, va,
qui vol començar?
De fet, no l'ha comparat amb Mortadello i Filemon,
sinó amb l'agència La Tia.
La Tia.
Que no és La Tia, sinó La Tia.
Que deia tècnicos,
això volia dir, segons els comis,
tècnicos de investigación aerotarràquia.
Sí, que estava a Rua del Percebe
de la Rua del Percebe.
Jo, si em permets,
Roger,
jo crec que és absolutament inversemblant
que el CNI es pensés
que Pere Aragonès era el líder del CDR,
no m'ho crec,
que s'ho pensessin.
Jo crec que
el CNI ha estat investigant
l'independentisme de forma...
ha fet espionatge polític,
simplement, espionatge polític
per acumular informació política.
De fet,
la unitat que va intervenir el telèfon
sembla que és una unitat del CNI
que es diu Unitat de Defensa
dels Principis Constitucionals,
cosa que m'alarma molt
perquè, com ha dit el Tribunal Constitucional
moltes vegades,
Espanya no és una democràcia militant
en el sentit que no cal...
És a dir,
es pot estar contra la Constitució.
I, per tant,
em pregunto
per què hi ha d'haver
una unitat de defensa
dels Principis Constitucionals
en un país
on és perfectament legal
estar en contra de la Constitució,
obertament en contra de la Constitució.
Jo crec que simplement
volien informació política,
que necessitaven l'ordre del jutge
i que, òbviament,
a un jutge no li pots anar a dir
miri, escolti'm,
és que jo necessito informació política
i, per tant,
vostè m'ha d'autoritzar
a intervenir un telèfon
i, per tant,
es van inventar el tema dels CDRs
per obtenir el permís judicial.
Aquesta és la configuració
que jo m'he fet d'aquest afer,
diguem-ne, no?
Perquè és que, realment,
si el CNI pensava de debò
que Pere Aragonès
era el líder del CDR,
estaríem davant dels serveis secrets
més incompetents del planeta.
I no crec que ho siguin.
Josep Maria.
És un exemple més
del que aquí hem comentat moltes vegades,
una investigació prospectiva.
És a dir,
aquesta persona, aquella,
la de més enllà,
no sabem,
fiquem el foco
i a veure què enganxem.
Això s'ha fet?
S'ha fet
amb els Pujols,
amb l'Artur Mas,
amb tothom.
I el CNI
sempre ha fet així.
Mira,
els serveis secrets d'un país
sempre són entitats molt fosques
que, en aquest cas,
no els hi va costar gaire,
que la Guàrdia Civil
inspirés,
home,
els PDR tal,
i que algun jutge,
que sempre n'hi ha d'aquests,
molt disposat,
a firmar una ordre
i a partir d'aquí
ja es perd tot.
Jo, quan el govern del PSOE
diu que no sabíem...
És possible,
no és descartable,
no dic que sigui probable,
però no és descartable.
Són un nens amb si mateix.
I això jo crec que ve
de la gran reforma
que es va fer interna
a el que uns li diuen
la casa
i els altres del centro,
que és el gran edifici
que hi ha a la cartera
de la Corunya
de Madrid,
la seu del CNI,
va ser Soraya Sardes de Santa Maria.
Això històricament
sempre...
Mira,
sempre els grans dirigents
de l'Estat
amb ànsies de poder
i molt de control
sempre han fet el possible
per tenir-ho.
a l'etapa del Franco
els serveis secrets
els portava Carrero Blanco,
la seva madreta.
Posteriorment,
Carlos Arias Navarro,
la feina que va tenir
Suárez i Joan Carles I
per fer-lo fora.
Després sempre
havien estat assignats
a defensa
fins que va venir
Soraya Sardes de Santa Maria.
I la gran baralla,
un dels motius,
la gran baralla
que va tenir
en Dolores de Cospedal
era perquè Cospedal
era la ministra de defensa,
volia mantenir
els serveis secrets,
del CNI,
i se'n va quedar
Soraya Sardes de Santa Maria.
I va fer una reorganització interna
que a hores d'ara,
escolta,
és que ben bé,
ben bé,
no se sap.
Són unens,
els serveis secrets
són unens amb si mateix.
I evidentment,
com deia l'Eduard,
la defensa de la Constitució
de l'Unitat d'Espanya
és el Sant Grial.
I ahir,
voldria fer res,
per acabar amb una cosa,
ahir hi ha un exespia,
un exagent del CNI,
el Jorge Gómez,
em sembla,
que passava pel carrer,
estava per allà
i bueno,
va fer...
escolta, no,
aquest no passava pel carrer,
aquest no s'identifica
i aquest no diu el que diu,
perquè sí,
eh?
O sigui,
algú del CNI li va dir
tu vés allà,
digues que ets jubilat
o el que vulguis,
passa per allà,
digues això.
O sigui,
són unens amb si mateix,
dificilíssims a controlar
i això ve de lluny.
Jo crec que el gran problema,
el gran problema actual del CNI
ve de la gran reorganització
que va fer Soraya Sardes de Santa Maria.
A mi la veritat és que
com a ciutadana de Catalunya
i d'Espanya
em preocupa molt
perquè Pere Aragonès,
en aquell moment vicepresident,
va ser escollit
pel poble de Catalunya
per ocupar aquest càrrec
i que una persona
escollida democràticament
amb tot el respecte
que això ha de tenir
sigui espiat
per què?
És a dir,
com comentava l'Eduard,
quins indicis tenia el CNI
per considerar
que era el director,
dirigent,
que va pensar
dels CDRs,
quins eren aquests indicis
per justificar
un espionatge
a un càrrec
escollit
democràticament.
Penso que
és molt greu
i que el problema
és,
com va dir Ayuso
aquesta setmana
en l'entrevista
en aquesta casa,
és que,
clar,
al final,
la unitat d'Espanya
ho val tot,
és a dir,
tots els fins justifiquen
els mitjans.
Llavors,
què vol dir?
Que l'unitat d'Espanya
vol dir que podem espiar
sigui qui sigui
i ens ho hem de menjar
perquè és així?
Llavors,
quines conseqüències polítiques
pot tenir tot això?
Perquè,
com bé comentava Josep Maria,
jo no ho sé si el PSOE
ho sabia.
Pot ser que sí
i pot ser que no.
No ho sabem.
Les dues opcions...
De moment la Moncloa
ho nega.
De moment ho nega.
No ho sabem
si és veritat o no,
perquè totes dues opcions
poden ser probables.
Però què passa?
Que això ara
s'utilitzarà també
com una guerra
entre PSOE i PP
perquè ara el PP
ja està dient
ah,
mira com ets de mentider
també PSOE
que fins i tot
en els teus socis
els estàs espiant.
Ja no es poden fiar
ni de tu.
Llavors,
veurem
quines conseqüències
polítiques
té tot això
perquè evidentment
la relació
Esquerra-PSOE
no està en un mal moment
ara mateix.
Sí,
la impressió
és que
la impressió,
vaja,
la constatació
és que pels aparells
de l'Estat,
la tecnoestructura
de l'Estat,
els poders,
els grans poders
de l'Estat
i m'agradaria saber
per a quin percentatge
de l'opinió pública espanyola
però segur que
en els aparells
de l'Estat
la unitat d'Espanya
és més sagrada
que la democràcia.
És a dir,
si cal triar
en un cas extrem
entre democràcia
i unitat d'Espanya
doncs es tria
unitat d'Espanya.
Això és així.
Això és una anomalia.
Igual que és una anomalia,
com que forma part
del paisatge
ho tenim interioritzat
i no ens escandalitza.
però
us sembla normal
que a totes les casernes
de la Guàrdia Civil
hi hagi un lema
a la porta
que digui
todo por la patria?
És a dir,
que un cos de gent armada
militar
hi hagi això?
Vosaltres us imagineu
que a les comissaries
dels Mossos
hi digués
tot per la patria?
Catalana?
L'escàndol que això...
significaria
hi ha una determinada
cultura política
a Espanya
que efectivament
avantposa
l'essència nacional
l'ésser nacional
l'existència d'Espanya
va per damunt
del principi democràtic.
Estaria bé
que el CIS
fes,
incorporés aquesta pregunta
algun dia
en els seus qüestionaris.
Per vostè?
Per saber
si això,
si aquest clima
d'opinió
a dins dels aparells
de l'Estat
té correspondència
o no
al carrer.
Per vostè
què és més important?
La unitat d'Espanya
o la democràcia?
Si hagués de triar
entre una cosa i l'altra
què triaria?
Potser s'ho prendries, eh?
No ho sé.
No ho sabem.
Estaria molt bé.
amb tot el que ha dit,
amb tot el que ha dit,
només em queda afegir
que aquesta figura
que té tanta força ara
que és el jutge García Castellón
fa servir el que deia la Núria,
és a dir,
la finalitat clara
que és
que no es trenqui
a Espanya
ho justifica tot.
Per tant,
ho justifica tot
vol dir
ara s'ha d'anar
en contra
que s'aprovi
la llei d'administria,
és a dir,
s'ha d'utilitzar
qualsevol cosa
per anar en contra
de la llei d'administria.
Això vol dir
mentir,
espiar,
intoxicar,
fer servir
els mitjans
de comunicació
que els hi són afins
i que n'hi ha un munt
per desinformar
o informar
de manera
absolutament esbiaixada
a favor
d'aquesta finalitat
que ho justifica tot.
L'última novetat
del jutge
és que
ara
intenta engreixar
aquesta causa
per terrorisme
contra tsunami democràtic
dient que
va maniobrar
per
atemptar
o boicotejar
una visita
del rei Felip VI
a Barcelona,
una visita
que no es va produir
finalment
per la pandèmia.
S'inventarà
el que faci falta.
Jo crec que
amb el que hem vist
les últimes setmanes
podem afirmar
sense por
d'equivocar-nos
que si
Manuel García Castellón
a mesura que
els grups parlamentaris
vagin
pactant esmenes
intentant
bloquejar
les seves ocorrències
si ell
necessita
al final
acusar
de pederàstia
Carles Puigdemont
i Marta Rovira
ho farà.
És a dir,
és una cursa
enfollida
d'aquest jutge
per evitar
el retorn
de Carles Puigdemont
i Marta Rovira
a Catalunya
i que la llei
d'amnistia
realment
ell no podrà evitar
que s'aprovi
una llei d'amnistia.
El que està
evitant
és que s'apliqui.
Perdoneu,
només una cosa,
a mi em preocupa
moltíssim
que no hi hagi
manera
que algú
cridi l'ordre
a aquest jutge,
és a dir,
que li digui
fins aquí
la banalització
del terrorisme,
el fet
que pugui
dir qualsevol cosa
i ningú
li retopi,
em preocupa
moltíssim.
és a dir,
aquest
dretxo
de pernada,
vinga,
endavant,
el que sigui,
és igual,
és mentida,
és igual,
a veure qui la diu
més grossa,
prou,
prou,
perquè és que,
clar,
tu parles amb gent
que no ens escolta,
que no viu aquí,
que no veu la realitat
i aleshores
pensa que aquí,
no sé,
és un lloc
on deus
estar en peu de guerra.
De seguida,
Sra Maria,
deixa'm
que està obsessionat
també que et jutja
amb
l'assistència
mèdica
que va rebre
aquest ciutadà francès
que va morir
coincidint amb les protestes
de l'aeroport del Prat
l'any 2019
i que,
clar,
si aconsegueix
demostrar
que aquesta mort
està vinculada
a la protesta,
això no entraria
dins de l'amnistia.
Digues.
Sí,
no entraria,
però és que,
clar,
diu,
és que amb el cotxe
el veïn tret abans,
però si amb el helicòpter
és més de presa,
encara que el cotxe de més,
hi ha informes
del samur,
de la pròpia...
La família no va dir re
en el seu moment,
o sigui,
ell els està empaitant,
etcètera,
etcètera.
Mira,
pel tema de García Castellón,
més que per la primera persona
i la meva opinió,
que coincideix amb la de tots vosaltres,
ahir va firmar un article
Martín Pallín,
que no és un que passava per allà,
és un exfiscal
i un exmagistrat
de la sala segona
del Tribunal Suprem.
O sigui que,
en fi,
alguna cosa deu saber.
I va fer un article,
i jo me'l vaig llegir
i també vaig veure
una declaració,
una entrevista
que va fer Martín Pallín
parlant de García Castellón
a la sexta
el dia abans.
I dos altres apunts.
Diu literalment Martín Pallín,
considerar
que el Tsunami Democràtic
és un organisme,
una entitat
que fa accions terroristes,
desqualifica
el jutge García Castellón.
I afegeix,
perquè sempre
acaba
perseguint
sobiranistes
o esquerres,
gent de l'esquerra,
i sempre acaba
exonerant
gent del PP.
I això per què ho diu?
Mira,
García,
res,
tres apunts
que em sembla
que són bastant reveladors.
García Castellón
l'any 1998
va rebutjar
processar Pinochet,
Augusto Pinochet,
quan estava a Espanya,
exactament pel mateix
que després a Anglaterra
sí que el va
sancionar.
Aznar
el va enviar
a França
de jutge d'enllaç,
que diuen els juristes
que és un càrrec
amb poca feina,
ben remunerat
i és com un premi
que li va donar Aznar.
Després Rajoy
el va canviar
de França a Itàlia
i així va estar
100 anys
fora d'Espanya.
Però ell mantenia
la seva plaça
en l'Audiència Nacional
i el van fer tornar.
I va tornar.
I quan va tornar?
Doncs mira,
quan el seu jutjat,
el seu suplent
estava portant
l'operació en Lezo
que perjudicava
els dirigents
de la Comunitat Autònoma
de Madrid,
entre ells
l'expresident
Ignacio González.
Va arribar
García Castellón,
va recuperar
la seva plaça
i Ignacio González
va sortir
al cap de 15 dies
de la presó.
Després
va arxivar
causes,
per exemple,
contra el president
de Múrcia,
Pedro Antonio Sánchez,
dues vegades,
que també
Pedro Antonio Sánchez
era president del PP.
I bé,
així podríem seguir
i veus
que hi ha
unes concomitàncies,
més que simpaties,
una relació històrica
de García Castellón
amb determinat partit
i, com deia,
repeteixo,
no ho dic jo,
ho deia Martín Pellín
dues vegades,
veiem un article
i abans d'ahir
a la Sexta.
Sempre acaba
perseguint
històricament
les esquerres
i els sobiranistes
i sempre acaba
exonerant
els dirigents del PP.
I afavorint-los.
Lamentablement,
en aquest país
sabem perfectament
el que és el terrorisme,
perfectament.
Amb molt de dolor,
amb molts morts
i ho coneixem
perfectament.
Ha costat moltíssim
que s'aturi aquest terrorisme.
Llavors,
intentar vincular
el que ha passat
a Catalunya
amb el terrorisme
és una vergonya
i és una banalització
del terrorisme.
Exacte.
I jo,
si fos familiar
d'aquesta persona,
realment
estaria molt enfadada
perquè,
al final,
tu no pots,
de la persona
que va morir,
tu no pots demostrar
de cap manera
que allò
que li va passar
tingués a veure
amb això,
amb anteriors malalties
que ell tingués,
amb la situació personal.
Llavors,
jugar amb això,
utilitzar aquesta persona
que amb molt de dolor
va morir
aquell dia,
em sap molt greu
per aquella família,
però no es pot
utilitzar
el dolor
de les persones
d'aquesta manera.
I penso que
un jutge
estigui fent política
d'una manera
tan clara
perjudica
moltíssim
la imatge
de la justícia
i de la independència
espanyola
i d'altra banda
crec que
de retruc
està perjudicant
el PSOE
perquè al final
ha d'anar
canviant tota l'estona
com serà
aquesta llei d'amnistia
perquè estan jugant
una mica
el joc de
ara tu fas això
i ho faig l'altre.
Llavors,
sembla que el PSOE
estigui fent tota l'estona
el joc a Junts
i el relat
se l'estan portant
Junts i García Castellón
perquè ha d'estar canviant
tota l'estona
aquesta llei d'amnistia
perquè hi ha un jutge
que està fent política.
Albert.
El cas aquest
del turista francès
realment és sagnant
el que està fent
en García Castellón
això és com si
intento posar una comparació
perquè s'entengui
això és com si
sabeu que quan es fa
la Marató de Barcelona
es tallen molts carrers
a la circulació
doncs imagina que algú
té un infart
el dia de la Marató de Barcelona
i per culpa
que els carrers
estan tallats
per la Marató
no arriba a temps
a l'hospital
per ser reanimat.
Acusarem
de què?
D'assassinat?
Els organitzadors
de la Marató de Barcelona?
O sigui
és realment absurd
en qualsevol cas
sí que el García Castellón
està tenint una victòria
aquests dies
que és que estem tots
discutint
si els delictes
de terrorisme
han d'entrar
o no han d'entrar
a la llei d'amnistia.
Escolta
i que terrorisme
no n'hi ha hagut
que no n'hi ha hagut
que què fem discutint
de si el terrorisme
ha d'entrar
o no ha d'entrar
en la llei d'amnistia
és a dir
ha col·locat un marc
pervers
en el qual
tots acabem parlant
de si el terrorisme
sí o no
si terrorisme bo
o terrorisme dolent
si terrorisme fort
o terrorisme suau
és absolutament pervers
però és que és ell
que està forçant
aquesta situació
i està guanyant
perquè els grups parlamentaris
estan legislant
en funció
dels capricis
i dels invents
d'un jutge
som aquí eh
però ja t'ho ha explicat
el Josep Mariet
és un P.O.O.
que l'han sabut utilitzar
per enviar
tornar a venir
i la Núria
ho ha dit
la finalitat d'això
justifica
qualsevol mitjà
un petitíssima punt
per acabar
les protestes
que tots recordarem
del desembre
davant de Ferraz
vèiem allà
gent de l'extrema dreta
manifestants
llançant coets
o sigui
pirotècnics
però d'altíssim voltatge
amb horitzontal
contra la policia
això
segons la Generalitat
Castellón
és terrorisme
i el dels palacesos francesos
ahir a Perpinyà
també és terrorisme
és terrorisme
és absurd
dos minuts per arribar
a dos quarts de do del matí
he de fer una pausa
de seguida tornem
amb l'Elisenda Roca
el Josep Maria Martí
el Gau, la Núria Martínez Reut
i la Duart Voltes
el suplement
amb Roger Escapa
Renault
les millors històries
són les que reinventen
constantment
com el Renault Clio
i Tech Full Hybrid
amb motor híbrid
de 145 cavalls
o 105 quilowatts
fins a un 80%
de conducció elèctrica
per ciutat
i 900 quilòmetres
d'autonomia
nou Renault Clio
i Tech Full Hybrid
mateix amor
energia nova
dades de WLTP
condicions Renault.es
descobreix-lo
a la xarxa Renault
de Catalunya
la veria del cotxe
a la Universitat de l'Anna
no sé com arribaré
a final de mes
tranquil
si llogues el teu pis
amb Lloguer Segur
pots sol·licitar
l'avançament
de fins a 3 anys
de renda
per fer front
a imprevistos econòmics
o nous projectes
informa't a
lloguersegur.cat
o al 910 775 775
Lloguer Segur
la reavolució del lloguer
si triar és estalviar
for you
estalvia triar
en la segona unitat
el 70%
de descompte
en més de 2.000 productes
com en el detergent
liquidaria
l'alpes de 40 rentades
si en compres dos
t'estalvies
el 70%
en la segona unitat
fins al 12 de febrer
a Carrefour
L'Orquestra Sinfònica
del Vallès
et convida
a celebrar la vida
amb la Sinfonia
número 6
de Beethoven
La Pastoral
a més escoltarem
Cantos i Revoltes
de la mà del seu autor
Patxo Flores
acompanyat
pel 4 venezolà
de Leo Rondón
i l'obra
Accents Catalans
de Lisenda Fabregas
el dissabte 3 de febrer
al Palau
de la Música Catalana
entrades
osvallers.com
quan cerques
no sempre trobes
però la setmana
de l'esport
del cort anglès
sempre trobes
el que cerques
fins al 50%
amb marques
com Arenai
Cadides
Puma
X
Boomerang
Antirar
Murk
Wixilver
New Balance
Vans
Mountain Pro
Columbia
Roxy
del 25 al 31 de gener
setmana de l'esport
del cort anglès
a la botiga
web.ia
Pedro Piqueras
els Oscars
Victoria Pagès
Xavier Sala
i Martín
Albert Serra
i Clara Rojas
Exhostatge
de l'Esfarc
a Col·lapse
amb Ricard Ostrell
a TV3
aquesta nit
A una del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí
Roger creus que som
un programa influent ja?
A veure
influent, influent
no ho sé
però sí que comencem
a rebre certes pressions
i també estem rebent rumors
és veritat
ara s'han de contrastar
audiència
envieu-nos tots els afrets
que sapigueu
al whatsapp del programa
677 27 10 58
L'amor romàntic
ha fet molt mal
les dones i els dies
ho sabem
però ens encanta
preguntar-ho
quant de mal
ha fet l'amor romàntic
a la Montse Triola
home està bé
està bé
el que passa
està bé
vull dir què està bé
patir
com que és un programa feminista
i és un programa de dones
ens agrada parlar
de l'amor romàntic
o del mal
que ens ha fet l'amor romàntic
a mi l'amor romàntic
això t'anava a preguntar
m'ha fet molt mal
l'amor romàntic
les dones i els dies
amb Montse Virgili
casem-nos
no esperem més
de dilluns a divendres
12 a 12 de la nit
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
Passant dos minuts
de dos quarts
de deu del matí
som al Suplement
som a Catalunya Ràdio
amb l'Eduard Voltes
la Núria Martínez Ribot
el Josep Maria Martínez Gau
i l'Elisenda Roca
ahir el diari El País
va publicar una notícia
que a les últimes hores
anà prenent una dimensió
que tot fa preveure
que no quedarà aquí
la notícia en qüestió
és que el director de Sina
Carlos Bermud
estaria presumptament implicat
en tres casos d'agressió sexual
a l'article
que signen tres periodistes
del diari
tres dones relaten
relacions sexuals violentes
no consentides
per perdó
el director de pel·lícules
com Magical Girl
i que es va endur
la concha d'hora
a Sant Sebastià
ja fa uns quants anys
això ha provocat
que diverses veus del sector
ja parlin de l'inici
del mito al cine espanyol
la publicació de l'article
ha coincidit
aquesta nit a Madrid
amb la gala
dels Bremis Ferozca
lliure la crítica espanyola
una gala també
amb segell català
que ha recollit
un munt de guardions
uns guardions
que anirem repassant
però evidentment
una gala
que ha estat marcada
per aquesta informació
del diari El País
i una gala
a la qual ha assistit
l'enviada especial
de Catalunya Ràdio
Montse Pujol
bon dia Montse
bon dia Roger
la catifa vermella
ja anava plena
de Carlos Bermut ahir
sí, sí
ja des d'un principi
a les 7 de la tarda
quan va començar
aquesta catifa vermella
ja planava aquest tema
la veritat és que
des de l'organització
dels Ferozca
ens van posar
aquest tipus de facilitats
per poder parlar
per poder preguntar
només faltaria
el que sí que ens vam trobar
és que algun actriu
i també algun actor
preferien no pronunciar-se
sobre el tema
pel fet que no havien
o bé
llegit bé la notícia
o algú ens va dir
que preferia
que hi hagués
alguna denúncia policial
ja feta
no?
però la majoria
dels actors
i actrius
que vam parlar
i directors
sí que s'hi van pronunciar
tots ells van
van destacar
la valentia
d'aquestes 3 dones
que s'han atrevit
a explicar-ho
lamentar també
que moltes d'aquestes dones
han pogut tenir por
explicar-ho
perquè els hagi pogut
produir problemes
a la seva feina
això ho van lamentar
moltíssim
i també
que això servís
perquè no tornés
no es tornin a produir
situacions
com aquesta
des de la gala
la veritat és
que no va haver
cap declaració
al respecte
només sí
la presidenta
de l'associació
de dones cineastes
la Maria Guerra
que es va allargar
sobre el tema
i va fer una defensa
contundent
sobre
cap a aquestes dones
i les va felicitar
per haver estat valentes
i haver-ho denunciat
i aquí també
va estar molt contundent
va ser el govern espanyol
de la veu del ministre
de Cultura
Ernesto Ortson
i la ministra de Treball
i Holanda Díaz
que també
van
van
van denunciar
aquests fets
i van dir
sobretot la ministra
que jo
que això
ja no pot passar més
que s'ha d'aturar
Maria Guerra
la presidenta
de l'associació
d'informadors
cinematogràfics
d'Espanya
Hace un año
en la fiesta
de los premios
feroz
hubo una agressión
sexual
que se paró
gracias
al protocolo
violeta
y a que las víctimas
denunciaron
Los feroz
siempre
estamos
con las víctimas
siempre
es referia
a les denúncies
que van acabar
a la festa
posterior
de fa tot just un any
amb dues denúncies
per agressions sexuals
el productor
Javier Pérez
Santana
va ser detingut
i posat en llibertat
després de ser denunciat
per l'actriu
Gedet
ara això passava
feia tot just un any
els feroz
a veure
aquesta informació
que ahir publica
el país
sobre Carlos Bermud
l'assignen
Gregorio Belinxon
Anna Marcos
i Helena Reina
que han fet una feina
d'investigació
de mesos
aquesta hora el suplement
Gregorio Belinxon
periodista del país
bon dia
bon dia
i pido perdón
porque no hablo catalán
pero buen día
no ha de demanar perdó
jo intentaré
fer les preguntes
amb català
no l'entén
entenc eh
el català
sí
sí l'entendo
ah
doncs ho intentem
amb català
molt bé
fantàstic
com arribeu
a aquesta història
Gregorio
bueno
cuando pasó
el año pasado
los feroz
nos preguntamos
en el país
si el cine
español estaba maduro
para poder
empezar
a plantearnos
a hacer
este reportaje
y en una semana
empezamos
Ana Marcos y yo
discutimos que sí
que había como
otro cierto
atmósfera
otro cierto ambiente
otra mirada distinta
las nuevas generaciones
son muy distintas
con respecto a las
clásicas
del cine español
y empezamos
a ir a trabajar
quants mesos
quants mesos heu estat
investigant
11
11 meses
11 mesos
a l'article expliqueu
que almenys 17 persones
tenien constància del relat
d'una de les dones
i fins a 31 treballadores
de la indústria
corroboren els fets
era un secret
era un secret
a veus
això
no sé si tant
un secret
a voces
es decir
yo soy periodista
de cine
siempre te llegan rumores
de muchas personas
de muchas cosas
pero el rumor
es rumor
y noticia
es noticia
y el hecho
es hecho
todo es muy distinto
no quiero entrar
en este tipo de rumores
pero sí que es verdad
que nos hemos trabajado
11 meses
no solo sobre este caso
obviamente
sino sobre otros
señalados
con otras personas
también
con otras posibles
víctimas
también
y bueno
pues es una labor
de decantación
en todo caso
sí que quiero referirme
a que estas 31 personas
a las que hemos entrevistado
solo nos estamos hablando
de este caso
hemos hablado con más gente
de otros casos
els primers fets
dels que teniu constancia
després d'analitzar
els tres relats
de les tres víctimes
que realment són esfareïdors
i molt detallats
van tenir lloc
el 2014
no ha estat fins al cap
de 10 anys
que s'han explicat
per què creus
que han estat
bueno
és a dir
uns relats que
comencen el 2014
i continuen
fins al 2022
per què creus
que no surten a la llum
fins 10 anys després
es que es complicado
tampoc puedo seguirme
mucho de lo que hemos
contat en el artículo
entonces por problemas
legales
pero es un
no sé
creo que es complicado
incluso hoy
y no solo hablo del cine
estoy hablando
de la sociedad española
es complicado
que una mujer
todavía se sienta valiente
para contar las cosas
y pasan años
y muchas de ellas
de golpe descubren
que lo que dijeron
que sí
tenían que haber dicho
que no
o era un no
y no se supieron oponer
es difícil
estamos hablando
de por ejemplo
estos tres casos
no han realizado
denuncia
ante la policía
ni ante la sede judicial
y eso dice también
mucho
de la sociedad española
Normalmente
cuando
explicamos
historias como esta
los presumptes
agressores
refusen
hacer declaraciones
pero vosotros
en esta noticia
del país
sí que heu aconseguit
entrevistar
y diversas veces
Carlos Bermud
¿Cómo heu aconseguit?
Bueno
porque soy periodista de cine
y conozco a Carlos Bermud
es decir
es alguien que él me conoce
entonces yo
nosotros le hemos llamado
tres veces
hemos hablado con él
en tres ocasiones distintas
con espacio temporal suficiente
para que él pudiera
pensar bien
sobre lo que le estamos preguntando
y bueno
pues se puso al teléfono
nos parecía
imperativo
que él hablara también
y que él tuviera su espacio
y su consideración
en el artículo
Apuntaves que
de les tres
víctimes
cap d'elles
ha denunciat
els casos
de la policia
després de la publicació
es plantegen
fer aquestes denúncies?
Eso se tendría
que preguntar a ellas
Creus que
sortiran més casos
els propers dies?
No lo sé
Però ja esteu treballant
des del diari?
Sí
Ja esteu treballant
en l'àmbit
del cine
en el món de la cultura
i el cine
En el món de la cultura
aunque esta es una
investigación
desde lo visual
creo que todos
entendemos que
es un reflejo
de lo que está pasando
en la sociedad española
y sospecho
y presupongo
es verdad que presupongo
que como periodista
no debería presuponer
pero que si vamos a hablar
a cajeras de supermercados
incluso al mundo periodístico
o el ejército
o la policía
o cualquier otro ámbito
siempre hay abusos
de poder
porque casi siempre
y en la mayor parte
de los casos
el abuso sexual
nace de un abuso
de poder
y quiero recordar
una xifra
que me parece muy importante
en este reportaje
siempre está presente
solo el 8%
de las mujeres
agredidas sexualmente
denuncian
solo el 8%
y habría que plantearse
como sociedad
que está pasando
para que haya
el 92% de mujeres
que nos atrevan a denunciar
casos de agressión sexual
Es evident que la notícia
va generar un munt
de reaccions
més enllà
dels premis feroz
també a les xarxes
Hi ha un tuit
de l'Eduardo Noriega
de l'actor
Eduardo Noriega
que diu
Carlos Vermut explica
amb la seva versió
la persuasió coercitiva
és tan inconscient
que s'inculpen
la seva defensa
A tu et va sorprendre
la reacció
de Carlos Vermut
les declaracions
que us fa
que us fa a vosaltres
ho dic perquè
ell
reconeix
que la seva vida
promiscua
i que és una persona
que ha practicat
sexe violent
de manera continuada
no?
És a dir
et sembla
una declaració
et va sorprendre?
No sé si sorprender
és la palabra
también nosotros
queremos dejar claro
que nosotros
nos estamos juzgando
el tipo de relaciones sexuales
que él tenía
porque si es todo
y aquí quiero
la palabra clave
es consentimiento
lo que pasa
entre una pareja
es desconsentido
no es objeto
de investigación
no es objeto
ni siquiera
de pronunciación
ni de juicio
de cualquier persona
fuera de esa pareja
y ni tampoco
si es promiscuo
o no es promiscuo
si es fiel
o es infiel
eso no tiene nada
que ver
un artículo
tiene que ver
con hechos
que reflejamos
la clau
no es evident
no es evident
que es el consentiment
y que el relat
d'aquestes tres víctimes
diuen que no
hi va haver consentiment
sí
efectivamente
la clave
para mí también
la clave
es el consentimiento
y ellas
en ningún momento
consentieron
también tengo que decir
que como hemos contado
en el artículo
esto no es
solo la palabra
de ellas
en las que creemos
contra él
sino que hemos estado
pues hablando
con no solo
estas personas
que ha dicho
sino también
hemos estado
viendo Whatsapps
hemos accedido a fotos
pues si Carlos Bruno
nos decía
en aquel momento
en aquel sitio
yo no estaba
pues hemos tenido
testigos
y fotos
de donde estaba
en cada momento
de todos estos años
en los que las víctimas
se cruzaron con él
y tenemos suficiente
material documental
entre e-mails
fotos
otros testimonios
Whatsapps
incluso mensajes
Instagram
para saber
que lo que
para reafirmar
nuestro reportaje
Deixa'm saludar
a incorporar la Sònia Ricondo
ella es advocada
a penalista especialitzada
en violències masclistes
al despatx
NEMES i advocades
Hola Sònia
què tal?
Bon dia
Hola, bon dia
I gràcies per atendre'ns
un dia més
El diari El País
té una declaració jurada
de les tres víctimes
d'agressió sexual
per presuntament
de Carlos Bermud
però
aquests tres testimonis
com dèiem
no han arribat
a posar denúncia
a la policia
En què pot consistir
aquesta declaració jurada?
Sònia?
Clar
aquesta declaració jurada
sí que permet
dotar
d'una mica
més de credibilitat
i veracitat
aquest article
i aquest reportatge
que tant han treballat
tants mesos
com comentava ell
i per tant
donar-li això
una veracitat
molt similar
a la que podria tenir
en un procés judicial
que en aquest cas
no s'ha iniciat
Diuen que
també han decidit
mantenir-se de moment
en l'anonimat
per por perdre la feina
o no aconseguir-ne
una de nova
És habitual
en casos de violència
no denunciar?
És molt habitual
com comentava ell mateix
la xifra del 8%
que moltes vegades
està en torn
a vegades
inclús ha baixat
hem tingut
una xifra
del 5%
de moltes dones
que no denuncien
judicialment
si en aquest cas
que denuncien
públicament
que també em sembla
un pas
molt valent
i molt difícil
i és molt habitual
per la desconfiança
que crea el sistema judicial
per la por
a no ser cregudes
a ser qüestionades
inclús
a no ser reparades
i possiblement
també a poder
perdre la feina
o perdre
en aquest cas
també oportunitats laborals
El relat
hi ha una de les víctimes
que parla
de la immobilització
que va patir
per part
del director de Sina
per l'estrangulació
perquè
d'alguna manera
hi ha un moment
també
en què
li suplica
que es posi
el preservatiu
i no es posa
el preservatiu
aquí estem parlant
d'un consentiment
que no va existir
Evidentment
un consentiment
que no va existir
i un delicte
com és també
no posar-se
el preservatiu
o inclús retirar-se'l
sense consentiment
o sense que hi hagi
un pacte prèvi
en relació a això
això ja de per si
també és un delicte
a part
que es coneix
com el nom
de Stalfing
per tant
evidentment
no hi havia consentiment
Què t'han semblat
les declaracions
de Vermut
al diari?
Malauradament
és un argument
que ens trobem
molt habitualment
en els processos judicials
també
i evidentment
que es trasllada
a la societat
ell no s'identifica
com un agressor
i justifica
aquesta agressió
i qüestiona
directament
tot el relat
de les víctimes
inclús la dels testimonis
que han recollit
en aquest reportatge
i per tant
aquesta versió
no només és la versió
de l'agressor
sinó que
malauradament
ho veurem
també reproduït
en persones
del seu entorn
i del seu voltant
ell
intenta desviar
el relat
de les dones
inclús
barrejant
el sexe
sense consentiment
i el sexe
d'uno
com també apuntava
o i això
barreja
per desviar
l'atenció
del relat
d'elles
Què és aquesta
persuasió
coercitiva?
És una mena
és una acció
que és molt habitual
en fenòmens
d'abús
o d'agressions
sexuals
que és l'acció
d'influir
en aquesta conducta
d'una persona
que empre
algun tipus
de força emocional
amb l'objectiu
d'aconseguir
un resultat
com pot ser
agredir-la sexualment
és la perversió
de creant la víctima
una convicció
que necessita
que aquest agressor
la segueixi maltractant
així
la invalida
i inclús
fa que
depengui
d'ell
de la seva feina
de les oportunitats
laborals
com apuntàvem
també abans
Gregorio
és evident
que la Pesta del País
està
perfectament estudiada
i treballada
de dalt a baix
segur que
amb exorcerament legal
per part del diari
vosaltres parleu
de violència sexual
no d'agressió sexual
oi?
Sí
sí
sí
sí
porque
tenemos que medir
meticulosamente
las palabras
con respecto
a lo que
está
por ley
es decir
este artículo
como viene
a estar diciendo
ha sido
rigorosamente
vigilado
editado
por abogados
por expertas
por categoràticas
de penal
incluso
para tener cuidado
con el vocabulario
que utilizamos
así que no me puedo
seguir mucho
del vocabulario
que hemos dado
porque es el vocabulario
acorde a la ley
¿Qué temen
si ho tenen
tan ben documentat
tot plegat?
Bueno
lo que temíamos
es que
cualquier palabra
sacada de contexto
puede ir a favor
o en contra
del testimonial
de las víctimas
es decir
tenemos que tener
mucho cuidado
con lo que
escribimos
y como lo describimos
Sònia
Sí
en el mateix sentit
i també
la por
que moltes vegades
s'ha donat la dinàmica
que quan hi ha hagut
una denúncia pública
l'agressor
en aquest cas
també les ha denunciat
ja sigui públicament
o inclús judicialment
per unes injúries
o per unes calúmnies
llavors això
també
no només protegeix
en aquest cas
el diari
que ho publica
sinó també
moltes vegades
a les pròpies víctimes
que l'agressor
és un mecanisme
de defensa
que utilitzen
moltes vegades
de denunciar-les
després a elles
quan han trencat el silenci
Gregorio
aquestes últimes hores
us han arribat
més noms
a la redacció
del País?
Sobre esto
no puedo responder
D'acord
ho entenc perfectament
Gregorio Belinxon
company del diari
company del diari
del País
que ha destapat
aquesta notícia
vinculada a Carlos Bermud
moltes gràcies
avui per atendre'ns
al suplement
i a seguir treballant
gràcies
una abraçada
moltes gràcies
una abraçada
i gràcies també
a la Sònia Ricondo
que sempre ens ajuda
a interpretar
i entendre aquestes notícies
gràcies Sònia
gràcies a vosaltres
passen dos minuts
de tres quarts
de deu del matí
de seguida
l'Elisenda
la Núria
l'Eduard
i el Josep Maria
abans
Montse Pujol
és evident
que el nom
de Carlos Bermud
pràcticament
passa per davant
d'alguns dels guardonats
ahir
els feroz
però va ser una gala
amb un amplíssim
segell català
eh?
Sí, sí, sí
moltíssim
a veure
la millor pel·lícula dramàtica
va ser
per 20.000
espècies d'abejas
d'estibre de rosola
producció basca
però el premi
a la millor pel·lícula dramàtica
va ser per a
Juan Antonio Bayona
a la direcció
i noms
com David Verdaguer
Roger Casamajor
Albert Pla
Mònica Rangel
i el documental
La Cingla
van tenir premis
vull dir que
el talent català
va sobresurtir
ahir la nit també
Roger Casamajor
que demà serà
l'eclipsi del suplement
a partir de les 12 del migdia
no sé si va poder
recollir el premi
perquè està programat
aquests dies
al TNC a Mandorra
vull dir que no hi devia ser
el Casamajor
ahir
ahir no era
ni el Casamajor
ni el David Verdaguer
tots dos tenien
i l'Albert Pla
tampoc no?
de Parlamés
tampoc
tampoc
sí sí
Montse Pujol
moltes gràcies
bon dia
a vosaltres
bon dia
a veure
a veure
després de sentir
el Gregorio
la Sònia
Núria Martínez
Ribot
endavant
abans de comentar això
increïble
Roger Casamajor
Albert Pla
i David Verdaguer
sé quines interpretacions
no m'estranya
que hagin guanyat
perquè és meravellós
i la filla de Santi Valmes
Irene Valmes
que s'estrenava
i va triomfar
amb la Messias
espectacular
bueno
és que
fan número de la Messias
per canviar de tema
absolutament
primer de tot
el periodisme
val molts diners
com hem vist
amb aquesta investigació
gairebé un any
investigant
i aquest és el resultat
d'un reportatge
perfecte
un reportatge
que no es deixa res
que parla
amb moltíssimes persones
tot tipus de documentació
declaracions jurades
o sigui
és una absoluta meravella
de rigor
de reportatge
i per fer aquest reportatge
que l'inverti en periodisme
és espectacular
com ell
fa un relat
com tu has comentat
Roger
m'agradaria
llegir exactament
què és el que diu ell
perquè
com bé comentava
abans de l'ata
diu que
que creu
per haver tingut
una vida sexual
promiscua
i haver tingut sexe
de molts tipus
pot portar-te
a situacions
com aquestes
no ho crec
la veritat
tu pots tenir
primer de tot
no sé què vol dir
promiscu
i això no té
absolutament res
a veure
amb que hi hagi
consentiment o no
tu quan acabes
de tenir relacions
sexuals
i te'n vas a casa
i no acabes
de tenir clar
si l'altra persona
hi havia consentiment
és que potser
és que no hi havia
consentiment
perquè jo no he tingut
mai dubtes
si hi ha hagut
consentiment o no
aquest és el primer
plantejament
que crec que tothom
s'hauria de fer
d'altra banda
donar tot el suport
i l'agraïment
a les víctimes
que ho hagin volgut
denunciar
que no vulguin
posar la denúncia
a la policia
no diu
en contra de les víctimes
sinó que parla
en contra de la nostra societat
perquè
que no tinguin
el suport
i que sentin
que això els pot arribar
a perjudicar
i que no
no es vulguin arriscar
a ser revictimizades
a tenir problemes
després
no parla
en contra d'elles
i això forma part
de la cultura
de la violació
que està absolutament
impregnada
a la nostra societat
que què vol dir
que normalitza
la violència
en contra de les dones
que posa el focus
en les dones
en lloc de dir
ostres que ha fet
aquest home
però per què no
han denunciat
com hem comentat abans
que durant la gala
dels feroz
deien que preferirien
no comentar-ho
perquè no s'havia fet
la denúncia
a la policia
penso que
que efectivament
això pot ser
un abans i un després
que serà un mito
a l'espanyola
que ja tocava
i em preocupa molt
que el país
diu que ha parlat
amb 17 persones
que en tenien constància
17 persones
que sabien
que estava passant això
no sé què van fer
i 3 membres
del festival
de Sant Sebastià
no sé què van fer
aquestes 17 persones
potser van voler
acompanyar les víctimes
perquè elles
no volien denunciar
les van acompanyar
si és així
em sembla bé
però no sé per què
molt oro
que aquestes 17 persones
van normalitzar
i van voler tapar
el que havia passat
Elisanda
Felicitar Gregorio Belinxon
Anna Marcos
i Elena Reina
això d'entrada
jo crec que
la Núria
ho ha dit
pràcticament tot
i el que sí
que estic d'acord
és que en una situació
com el periodisme
en què hi ha
tanta
precarietat
com va dir ahir
Inés Hernán
subscriviu-vos
és a dir
el que abans
era en el quiosc
i donar
cent pessetes
ara un euro
un euro i pi
bé
subscriviu-vos
és a dir
el periodisme
necessita
el fet de poder estar
onze mesos
investigant
i
testimoni a testimoni
a cada testimoni
més a més
amb declaracions
de l'interfecte
d'aquest subjecte
sincerament
de veritat
vull felicitar
una feina
molt ben feta
les dones
no denunciem
per
inseguretat
i per por
a que
no només
que no ens creguin
no no
simplement
a no rebre
cap recolzament
és a dir
a sentir-te
a sentir-te
qüestionada
per tant
decidim
no es diu re
aquí no ha passat re
no portes cap marca
no diem res
és així
eh
tal qual
molts punts
liles
efectivament
i molt
però
després et trobes
uns jutges
no tots
i
unes situacions
que
no favoreix
la víctima
fa sis anys
ja de l'esclat
del mito
als Estats Units
sobretot
amb la història
de Harvey Weinstein
aquestes últimes hores
s'ha viralitzat
un monòleg
de Julián López
fa unes quantes edicions
d'Els Feroz
en què va dir això?
Somos el secreto
mejor guardado
del cine español
bueno
ese
y el nombre
de nuestros
acosadores sexuales
va costar molt
eh
que l'aplaudissin
sí
lo que pagaría
pues a ver
aquí se está poniendo nervioso
ahora mismo
no, no
es broma
aquí la pregunta
és si això
ara desencadenarà
amb
amb un mito
a l'espanyola
i
bueno
jo crec que ja t'ho
anticipat
al perillista
ja estan treballant
amb molta discreció
Eduard
tens raó
aquells silencis
quan el Roger
li preguntava
i era
no puc dir re
era
aquí hi haurà
segons capítols
i tercers
i quarts
segur
no
no en tinc cap dubte
després d'esclodir
hi havia una cosa que m'agradaria comentar
també sobre allò
per què les dones no denuncien ja
tot el tema dels costos emocionals
i la revictimització
que és
que és un trauma
que és un trauma
que no ens en fem el càrrec
de tornar a passar
haver d'explicar el que t'ha passat
no sé quantes vegades
a persones desconegudes
i a més a més sense garantia
que
que acabarà vent-hi un càstig
en l'agressor
això és
és una tortura
per les dones
però voldria afegir-ho
un altre factor
que és el factor econòmic
o sigui
intenteu demanar un pressupost
a un despatx d'advocats
sobre
si jo denuncio
i ho porto fins al final
quant em costarà
quantes
quantes
quanta gent té aquests diners
i quanta gent es pot exposar
a tirar-los aquests diners
perquè al final
no hi hagi sentència
i perquè al final
la persona poderosa
acabi guanyant
i tu no treballis mai més
efectivament
llavors
sí que m'agradaria també dir
una cosa que dic sempre
en aquests casos
que em repeteixo
però que crec que val la pena
dir-la per pedagogia
que és
en els homes
dir-los en els homes
aquest no és un problema
d'alguns homes
és un problema
que tenim com a gènere
com a gènere masculí
és a dir
hem d'entendre
els homes
tots
que el problema
el tenim tots
encara
que
tu personalment
no siguis
un agressor sexual
o que no hagis
agredit sexual
mai ningú
perquè
totes les agressions
van en la mateixa direcció
del gènere masculí
cap al gènere femení
per tant
és el gènere masculí
el que té el problema
i aquí hi ha una sèrie
de factors
de caràcter cultural
educacional
social
etcètera
lligats
a com ens socialitzem
els mascles
i allò
que considerem normal
i el que no
considerem normal
i les brometes
que acceptem
i les que deixem
d'acceptar
i hi ha tota una sèrie
de...
això és una piràmide
o sigui
l'agressió sexual
és la punta
de l'Issaberg
però l'Issaberg
és molt profund
és molt profund
i comença
molt abans
i molt avall
i això ho hem d'entendre
els tios
o sigui
no podem estar dient
jo no
jo no
i quedar-nos tranquils
perquè no és veritat
que jo no
perquè
el caldo de cultiu
el fem entre tots
és un problema
de la societat
està clar
aquest 8%
segons el Ministeri d'Igualtat
un 5%
segons el periodista del País
que no denuncien
diu prou
només vull acabar
en una petita
com que si ja s'ha dit tot
i estic d'acord
amb gairebé tot
dic mira
ahir estava buscant coses
i vaig trobar una cosa
que és diferent
i que aquí aporto
s'ha de deslindar sempre
i s'ha de separar
el que és
un artista
un creador
de la seva obra
són coses diferents
o no
ahir vaig mirar
els tràilers
jo no el coneixia
Carlos Vermut
i això que té un
té nominat a Goya
té un aconxador
i vaig mirar tràilers
de dues pel·lícules seves
Diamond Flash
que és una molt famosa
es veu seva
allà es veuen
primers plans curts
amb una successió
d'imatges curtes
i ràpides picades
com s'es veu
en un plano curt
com s'està escanyant
un home
està escanyant una dona
amb la cara de la dona
desesperada
i també es veu
com un home
li dona una penyissa
com se punya
amb una dona
que treu sang
per tots els cantons
i a la segona
i aquí acabo
Magical Girl
és una dona
malalta mental
que el seu psiquiatre
abusa d'ella
la benyster
i la humilia
home
s'ha de separar
la creació
de l'autor
però realment a mi
em van impactar
aquestes segures pel·lícules
dos minuts
per arribar a les 10 del matí
gràcies a tots
quatre per haver-nos acompanyat
aquest matí de dissabte
cuideu-vos
ara fem una pausa
Neus Bonet a les notícies
i Maica Navarro
fins ara
el suplement
amb Roger escapa
continuo encara jo
Fèlix
la toca per la mit
som i la l'inxuta
a la mit
no
salva
Iñaki
tot és possible
un dia
tot és possible
a la TDT
la transmissió
d'en Torquemada
avui a partir
de dos quarts de sis
la TDT
del Barça
Vilareal
a Catalunya Ràdio
la narració
del partit
és una exclusiva
de CaixaBank
CaixaBank
dona suport
a l'esport
Mercè
sóc en Dani
que he acabat
l'escola de cuina
i començo a treballar
estic supercontent
vull domiciliar la nòmina
serà el meu primer sou
i ho vull fer bé
el millor de tenir
algú a prop
és que t'escolta
a CaixaBank
estem a prop
per posar-t'ho fàcil
beneficia't de tots
els avantatges
de domiciliar la nòmina
CaixaBank
tu i jo
nosaltres
més informació
a caixabank.cat
La TNT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial
de CaixaBank
dam
i assistència sanitària
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
paraules de cap de setmana
el suplement
Catalunya Ràdio
Som 3Cat
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada