Fins ara.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa, Neus Bonet-Vegant.
El mal estat de la mar dels últims dies,
combinat amb la forta calor d'aquest mes de juliol,
està provocant que hi hagi més persones mortes
per ofegament a les platges catalanes aquest estiu.
Ha explicat la cap del Servei de Gestió d'Emergències
de Protecció Civil, Montserrat Font,
al Catalunya Matí de Catalunya Ràdio.
També ha dit que les persones ofegades ara són més joves.
És que ens fa uns dies de sol i calor,
i en canvi el mar no està en el seu millor estat.
O sigui, tenim forces dies amb banderes drogues.
Això ens canvia una mica el perfil de l'ofegats,
que són força més joves del que és l'habitual.
Font avisa també que si ens trobem malament,
mai no ens hem de refrescar a la platja o a la piscina.
Sobretot això de no banyar-se mai sol,
si et trobes malament no entrar dintre l'aigua ni a les piscines.
Doncs la superfície de l'aigua, com és una piscina o com és la platja,
no són els llocs més adients quan un es troba malament.
Aquesta estiu a Catalunya
ja han mort 18 persones ofegades a la platja
i 7 persones més en piscines.
Més notícies, Sergi Ruiz.
L'expresident Carles Puigdemont
ha fet saber aquestes últimes hores que lliga el seu vot
el fet que el PSOE abordi el conflicte polític a Catalunya
i avisa que es poden estalviar xantatges
perquè no serviran per res.
Les autoritats xineses han reforçat el dispositiu antinundació
i han fet una crida a tota la població de la capital de Paquín
davant la imminent arribada del supertifó d'Oxsuri.
Entre altres mesures, han evacuat 27.000 habitants
i s'han tancat la turística ciutat prohibida
al popular parc d'atraccions Universal Estudios,
l'immens Centre Nacional de les Arts i Espectacles,
o la plaça Tiananmen.
El tifó d'Oxsuri, amb fortes ratxes de vent i pluja intències,
ja va fer 14 morts i 300.000 damnificats a les Filipines,
abans de dirigir-se cap a Taïwan, on hi ha hagut un mort
i ha deixat gran part del país sense electricitat.
L'Aràbia Saudita acollirà entre el 5 i el 6 d'agost
una ronda de converses de paus sobre la Ukraine.
Segons el Wall Street Journal,
els promotors d'aquesta trobada
esperen que puguin culminar en una cimera de pau aquest mateix any.
Tot i l'absència de Moscou a la cimera,
sí que hi anirien països com l'Índia o el Brasil,
que han mostrat posicions favorables a Rússia
en el conflicte amb la Ukraine.
Segons detallar el diari Nord-Americà,
la trobada se celebrarà a la ciutat saudita de Gide.
A partir de demà dilluns,
les línies R4 i R8 de Rodalies tindran alguns trams tallats per obres
i els passatgers s'hauran de fer-los
amb un servei alternatiu per carretera
durant un parell de setmanes.
La incidència la provoquen els treballs
per adaptar les vies a l'ample internacional
relacionats amb el corredor mediterrani.
A l'R4, la línia que enllaça Sant Vicenç de Calder,
Terrassa i Manresa,
s'interromprà la circulació de trens
entre Sant Sadorní de Noia i Castell Bisbal.
Aquest trajecte es cobrirà amb autobusos.
El servei de tren també reprogramarà
amb quatre convois per hora i sentit
entre Terrassa i Castell Bisbal
i dos convois per hora i sentit
també entre Sant Vicenç de Calder i Sant Sadorní de Noia.
Aquesta situació s'allargarà fins al 13 d'agost.
Al 14 s'hi faran canvis.
A l'R8, el tram interromput és entre Granoller Centre
i Rubí Can Ballonrat.
La resta del servei és l'habitual.
A Esports, Albert Benet.
Victòria del Barça en el clàssic de pre-temporada,
jugat a Dallas fa només unes hores aquesta nit passada
contra el Madrid per 3 a 0.
Amb gols de Dembélé, Fermín López i Ferran Torres,
a passada del mateix Fermín, mitjancanvista de 20 anys,
que ha tornat al club després d'una sessió al Linares,
que va aparèixer en escen a la recta final del partit
i que va ser el protagonista inesperat.
La verdad es que estaba viviendo un sueño,
y aún no me lo creo, lo que acaba de pasar,
pero contento, sobre todo por la vista del equipo.
Venimos trabajando muy bien toda la pre-temporada
y solo queda seguir trabajando.
Al Madrid va enviar cinc pilotes al pal,
inclós un penalt fallat per Vinicius,
i també es va topar un Monteres Teguen que va fer parades de mèrit.
Gundogan i Cristian Sen van haver de deixar el camp,
però amb lesions que semblen lleus.
L'entrenador del Barça, Xavi Hernández,
no garanteix la continuïtat de Dembélé,
després de saber-se que el PSG estaria disposat a pagar la clàusula,
que fins demà a la mitjana hi tancaràs de 50 milions d'euros,
Xavi assegura que en el mercat de fitxatges
tot és sempre molt incert.
Bé, veurem, al final, al mercat no sabem mai.
L'Osman jo el veig feliç, jo el veig feliç aquí.
Després, al final, són decisions seves dels jugadors.
Nosaltres veiem un Osman feliç, content,
i veurem si hi ha alguna cosa, doncs ens ho comunicarà,
però en principi està amb nosaltres i està feliç.
Són declaracions a TV3, just després del clàssic,
a la mateixa gespa d'un Xavi que demana més fitxatges.
Fins aquí les notícies.
La tecnologia ha d'estar al servei de la ciutadania.
Per això la Generalitat de Catalunya
impulsa l'estat del benestar digital.
Cal garantir la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes
a l'hora d'accedir digitalment als serveis públics en tots els àmbits.
I això vol dir tenir una cura especial dels col·lectius més vulnerables
i assegurar la connexió a la xarxa per a tothom.
La transformació digital s'ha de centrar, sobretot en les persones.
I per aquest motiu, l'administració ha desenvolupat
noves modalitats i nous canals d'atenció
perquè ningú quedi fora de la tramitació digital.
Si tens qualsevol dubte, truca al 012
o entra al web atenciuciutadana.gemcat.cat.
Humanitzem la tecnologia, practiquem el benestar digital.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Juliana Canet, Pep Plaza, Roger Coma,
Helena Gadel, Mariona Escoda, Neus Rossell,
Núria López, Edu Esteve, Charlie P i Toni Cruanyes.
A tots aviat se'ls congelarà el somriure
perquè unes criatures encantadores posaran a prova
la seva paciència i el seu humor.
Torna a l'Opera, estrena de la nova temporada a TV3 dijous a la nit.
Sóc cansa, eh?
Premi Cerverí 2023.
Vota la millor lletra de cançó en català de la temporada.
Doncs la meva mà i no se cansa...
Una de les vuit candidates és...
La sala oberta, de Miquel Serra.
Jo que m'ha de dir que en et sabràs malalt...
Trobaràs les vuit cançons finalistes i les lletres a catràdio.cat.
Pots votar la teva abans del 10 de setembre.
Premi Cerverí 2023.
Convocat per la Fundació Prudència i Bertran,
Catalunya Ràdio i ICA,
amb la col·laboració d'Anderroc.
Els esports no descansen a l'estiu de Catalunya Ràdio.
De dilluns a divendres, a partir de les 7 de la tarda,
tot costa amb tota la informació de la jornada.
Els dissabtes i els diumenges, a les 11 de la nit,
el tot gira, recull tota l'actualitat del cap de setmana.
Un estiu amb les pretemporades dels equips catalans,
l'inici de la Lliga, el Mundial Femení de Futbol
i les principals competicions esportives.
Aquest estiu, el millor esport amb Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Soy Carmen Machis, quiero felicitar inmensamente.
40 años, años nada, fent tirades,
Catalunya Ràdio, os lo merecéis 40 más. Vamos.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
El suplement d'estiu amb Albert Montilla.
L'esperit estival del cap de setmana.
Passant vuit minuts de les 11.
I ara obrim la secció de les Bodella Músics.
Avui esbodellarem un dels gèneres musicals més fascinants i desafiants
nascuts entre els claus negres del sud dels Estats Units,
a Nova Orleans, a finals del segle XIX,
popularitzat més tard al segle XX.
Evidentment, estem parlant del...
Del jazz.
El jazz és una margita a l'ànima en emocions perpètues i efímeres,
amb notes animàtiques, armonitzades,
o com els músics els agrada dir, enverinades,
que captiven qualsevol que les escolti.
I l'artista que passarà avui per les Bodella Músics
per desgranar el procés creatiu darrere un gènere tan complicat
és l'artista catalana amb més projecció internacional de tot l'estat.
L'Andrea Motis, qui ha aconseguit fites com ser la primera a Espanya
que ha publicat sota els egells emblemàtics
de la història del jazz, d'impuls i verb.
L'Andrea ens esquartarà el seu últim disc, Loop Holes,
un treball on l'artista surt de tant en tant
de la seva zona de confort,
que encara no ha aconseguit escriure aquesta obra,
que ha estat editada a Alemanya, al Japó, a Austrià, a Suïssa
i als països del Benelux.
L'Andrea en rep juntament amb en Christoph Malinger,
que és la seva parella, i també coeditor del disc,
un dels tres que ha ajudat a crear Loop Holes.
I ho fa en el saló de casa seva a Sant Andreu,
l'espai on assegura que compon la majoria de les cançons
que després giraran pels escenaris de tot el món.
M'agradaria saber, primer de tot, si és habitual trobar-vos,
o trobar-te, Andrea, aquí, a casa teva,
en el teu saló, crec que som, pensant en cançons...
On som ara mateix?
Doncs ara som a casa meva,
i la veritat és que aquí sí que és veritat que han sorgit
moltes de les... dels darrers treballs,
s'han fet... s'han treballat en part aquí,
però aquí passen totes les altres coses, també la vida familiar,
o en el cas de Loop Holes,
com que visquem en Cristóf, que vam treballar junts a aquest disc,
i va venir també el nostre col·lega, el Stefan Kondert,
que és el tercer productor,
realment vam estar aquí instal·lats a casa i ell dormia a la galeria,
i era aquí on fèiem sessions, tocant,
on ell ens presentava el que havia estat treballant,
i, a més, vull dir que sí que ho vam fer molt en aquesta casa.
Ho sé que és curiós, perquè penso en...
al final sou artistes internacionals,
amb milions de reproduccions, amb milers i milers de persones
que paguen per poder escoltar-vos,
i feu una cosa una mica independent,
perquè ho feu aquí, a casa, en un entorn molt familiar,
a Sant Andreu, un barri de tota la vida...
El gust pica de tant en tant, perquè a mi em pataria el cap.
Ens ha passat, però el Cris a la casa de Viena,
o quan vivia abans a Viena,
que ara fa dos anys i escaig, o tres anys ja que es va mudar,
sí, fa tres anys que es va mudar a Barcelona,
però ell vivia a Viena, i jo sé que l'havia passat,
i el meu pis d'abans, quan vivíem amb els meus pares,
algun cop m'havia passat de petita,
quan em posava molt passada un cap de setmana.
Però des que vivim aquí, per fortuna, hem tingut molta sort,
i no, no, està bastant preparat
els racons de la casa on toquem, els usaris...
No hi ha problema.
Gravar aquí no graveu, no?
Eh, bueno, alguna cosa t'acalta, el Cris...
Sí que tenim una miqueta d'equip per gravar coses que no siguin discos,
o sigui, diguéssim, coses senzilletes, sí,
però discos sí que anem a fora a gravar-los.
Super, doncs ara crec que podem entrar en el procés creatiu.
Ens centrarem en loopholes,
però si voleu sortir del disc i anar a buscar alguna altra cosa,
podem anar a buscar-la.
M'interessa molt saber, el primer, l'enfrontament al full en blanc.
No sé si tens un concepte abans, vaig a treballar a partir d'un concepte,
si tens ja replegades algunes coses que has fet,
i dius, ho ajunto tot, i més o menys em sortirà alguna cosa.
Quin és el teu procés a l'hora d'encarar el loopholes, en aquest cas?
Doncs la veritat és que neix de la idea
que jo tenia algun dia ganes de fer un...
treballar amb el Stefan Kondert, que és el tercer productor,
que és baixista, viu a Nova York,
és també austríac, amic del Christoph,
i ell està molt en el món del jazz fusionat amb el hip-hop
i de la escena fins i tot del ràpid,
del hip-hop, diguéssim, més pura i dura de Nova York.
Stefan Kondert és un compositor,
arrangador, baixista i productor musical austríac.
Stefan és conegut principalment...
Stefan Kondert és un compositor,
arrangador, baixista i productor musical austríac.
L'Stefan és conegut principalment
per la seva big band internacional, SK Invitational,
fundada el 2006 i el seu trio The Rav Pack,
cofundat el 2009.
Els projectes arreu del món
se centren en la fusió de jazz, hip-hop i funk,
i sovint compten amb una selecció de músics de jazz internacionals,
cantants de rap, pop i soul.
El Chris és un pont, també, entre mitges,
perquè ell ha treballat molt amb l'Stefan,
amb la seva big band de hip-hop,
però també ell té molt darrer en el jazz,
en el jazz clàssic i també en el jazz modern.
Christoph Malinger és el tercer productor de Loop Holes
i és violinista, suma cum laude,
per la Universitat Anton Bragner de Linz,
així com la Gustav Mahler,
Privatuniversitat de Klangenfurt.
Malinger té una àmplia experiència com a professor
a la Jam Music Lab University o a la Pop Academy de Viena,
entre altres tallers internacionals,
al llarg de la seva carrera artística
ha col·laborat amb diferents músics com ara Andrea Motis,
Roger Mas, Ray Angry o Stephen Condert, entre molts altres.
I en el moment del canvi vital entre el Covid
i la maternitat que va venir així tot de cop, en 2020,
vaig pensar que era un bon moment,
també perquè els he tres productors
vaig delegar gran part de la feina en ells
i ha sigut un projecte molt coral,
jo sempre ho dic, comparat amb d'altres,
on re meu ho he pensat jo,
aquest projecte ha sigut molt coral
i gran part del mèrit i de la feina
l'han fet el Christoph i el Stephen.
Aleshores ha sigut molt bonic en aquest sentit.
Per on comença Loop Holes?
La primera que vaig fer per aquest projecte,
la primera cançó que va néixer una mica
i que va donar peu, jo crec, a la sonoritat,
o almenys en el meu cap,
va ser la de I had to write a song for you,
és una cançó que havia fet en janrera
i que... bueno, és una cançó que va sortir molt ràpida,
si jo força espontània,
i tenia en ment, d'alguna manera, per primera vegada,
aquestes ganes de fer una miqueta de funk
i vaig fer la cançó completament lletra,
amb totes les parts ja, aleshores...
Justament aquesta, I had to write a song for you,
i part d'aquesta cançó l'hem fet a Grècia,
perquè estàvem a Grècia, me'n recordo,
i tu venies amb una melodia
on jo pensava que era una estona de jazz.
Ba-du-ba-du-du-du-du-du.
Home, jo crec, aquest tema,
me'n recordo que el vaig fer tot a l'avió d'un viatge de...
vaig fer un workshop a Califòrnia,
que feia abans anualment, abans de la pandèmia,
i clar, és un viatge molt llarg.
Aleshores, suposo que d'estar sola allà,
en el meu propi món,
i tot així, amb músics que no coneixia,
i amb altres influències,
va fer que el viatge de tornada tingués alguna inquietud,
i tornant cap a casa tingués aquesta barreja d'idees,
i res, doncs anar a l'avió, la lletra, la melodia.
O sigui, potser sí que em va venir el riff al cap,
no ho recordo exactament, perquè això no té lletra.
I després, a poc a poc, baby...
I vaig anar a posar lletra, i com seria la primera, la segona, i així.
I una idea mental de la melodia i de l'harmonia.
Però les harmonies les solc treballar
amb gent que toquin instruments harmònics,
perquè, com a trompatista cantant,
no tinc molta seguretat a l'hora d'escriure harmonies,
perquè si us prefereixo sempre contrastar-ho,
ja sigui amb l'Ignasi Terraza anteriorment,
amb el Josep Travell, que m'ha ajudat molt amb harmonies,
amb el Cristóf d'Arrerament, sobretot amb aquest treball, l'Upholz,
les fragments músiques que hagi fet, acostumo a comprovar-ho.
Jo tinc l'harmonia al cap, però m'agrada trobar-la
amb una persona que em pugui donar idees riques,
més que el que jo volia escriure.
I tu estàs en una avió, amb uns auriculars, suposo,
i tu vas cantant i ho vas escriure.
M'interessa el detall, perquè m'agrada imaginar-me la situació
i veure també si tu estàs davant d'un full o d'un ordinador,
perquè cadascú fa la seva manera i m'agrada molt conèixer la teva.
Jo no sé ni si tenia auriculars
i ordinador definitivament no devia tenir,
el que sí que sempre porto una llibreteta,
que ara aquesta, per exemple, és més gran.
Igualment la sort portes al damunt
i a vegades faig concerts i m'apunto les cosetes aquí,
però també anteriorment en aquell moment
tenia una més petiteta de butxaca
i també m'agrada continuar tenint
alguna versió petiteta per tenir sempre a sobre,
perquè jo soc molt en format analògic
i m'agrada escriure-ho amb...
no sé, no soc molt apanyada
amb temes ni d'escriptura musical, digital i demés.
Aleshores, el que faig també, si no, és gravar un àudio,
i probablement, potser, amb aquesta cançó,
no sé si ho vull fer, però...
Sí, clar, jo el que faig és...
és com si diguessin que sona al meu cap,
i m'imagino ja quasi que amb la instrumentació.
Aleshores, el que pot passar també a vegades
és que gravi un àudio en la meva veu,
o ho escrigui i després no me'n recordi,
de com sonava l'harmonia, de com era el tempo,
de com era... quina era la gràcia de la cançó.
Després llejo...
i dic... quin ritme tenia, com era la idea de fer la cançó.
Aleshores, normalment haig d'anotar
si és una bossa nova,
no sé quina és la tonalitat, i després ja m'ubico més i ja està.
Una mica les preguntes eren ja de cara a la harmonia, potser, no?
Tens la melodia, tens la lletra...
Vas escrivint mentre els teus compis et van ajudant...
Com acaba de tancar-se, aquesta cançó?
Sí, doncs en aquest cas jo m'imaginava sempre amb el meu quintet,
amb el qual porto tocant més de deu anys,
sempre he tocat amb el mateix quintet, amb en Joan Chamorro,
amb en Josep Traver, amb l'Ignasi Terraza i l'Steve Pí.
Després vaig tenir com la...
Bueno, i va néixer també aquesta idea de fer el disc
amb el Christophe i amb l'Steve en Condert,
perquè també suposo que tenia ganes d'un tema d'aquestes característiques
fer-lo en un format encara més funk, no?
I poder tocar-ho com amb guitarra elèctrica, amb baix, no sé,
i un so, doncs més funk.
I el que preguntaves dels sons en aquests espacials,
en part el Chris i el Steve han sigut
els que han posat més part de l'electrònica,
perquè definitivament són els que tenen més experiència
amb aquest terreny, a més a més el Chris,
concretament amb el seu violí,
hi ha solos al disc que no semblen de violí,
que hi haurà molta gent que no sabrà que és un solo de violí.
Per exemple, el de la cúmbia del pescador,
hi ha un solo distorsionat
que la gent deu pensar que és un sintetitzador
o una guitarra amb distorsió, jo què sé, no?
Pot ser qualsevol cosa, però és un violí, allò.
El que passa és que ell ja toca amb efecte, també, en el directe.
Ell té la seva pròpia caixa d'effectes,
i ja ho sona així, no?
I també és molt important, en aquest sentit,
esmentar el Vic Yuki,
que és un teclista que va tocar amb nosaltres en el disc,
i que realment la seva presència al disc és molt, molt...
jo crec que és molt notable,
perquè no va ser productor durant el procés de creació del disc,
però sí que només en el moment de la gravació del disc
i la postproducció, els dos dies que es va quedar després,
sempre penso que va fer un abans i després en la idea
i en el so del disc.
I hi ha uns baixos aquí brutals, pum-pum-pum.
Hi ha unes coses aquí brutals.
I fa el Vic Yuki, també, com a arreglo.
I aquí hi ha la percussió, també, dels deluïs,
i que també és bastant desacorda amb aquest tenor.
Molt especial.
county
county
county
county
county
county
El PSAO sí que és un moment molt gran de Vic Yuki.
També és el sol table.
que es precioso, porque él siempre, cuando estábamos grabando él ha dicho una cosa muy importante, creo que para la música en general, él dice siempre cuando hace música o cuando está grabando, él está tocando con Lauren Hill y con personas esas, dice que su gran talento, y esto puedo solamente confirmar, es que él escucha una cosa y después solo busca la cosa
que puede poner encima o juntos con la canción, que después cuando escuchas otra vez la canción no puede faltar porque falta algo a la canción.
Y por ejemplo en este solo de Babyz, un músico de jazz normal, como la mayoría del mundo, incluso yo quizás habría hecho un solo guapo de jazz, pero él está como tocando un, es que es como pop, pero no es pop.
I que al final és una feina de producció perquè té una oïda impressionant i sap trobar en aquells moments on requereix aquells detalls, aquells so i ha estat buscant sons en el sintetitzador per ficar capes i capes i capes de sons que en el directe no sempre reprodueixen però jo crec que és el que a tu segurament t'has fixat que en el disc hi ha detalls i hi ha sonoritats i hi ha efectes i hi ha coses molt concretes i jo crec, i algunes d'aquestes coses les podem haver pensat totes nosaltres, l'Step i els pares.
Però també hi ha moltes coses que al Big Yuki, que l'admirem moltíssim, doncs això va saber trobar aquella sorpresa i aquell efecte que canviarà el joc i això és molt molt xulo i és molt remarcable del Big Yuki, és un geni d'això.
Digue'mos algun momento para que la gente que tenga curiosidad escuche el disco y se fije en esos momentos del Big Yuki.
Sí, por ejemplo, en Kalima hay muchos efectos de viento y cosas así como el violín tiene también un poco de este color, el distortion, él ha buscado sonidos...
Sí, un xoc que se sent com...
La poso un moment, a veure si el trobem.
En els sols em sembla, no?
Sí, aquí, aquí es veu.
El soroll de fons.
El rotllo ventiscano, una mica de peli...
Sí, això ho va demanar el Cris, per exemple, com a productor li va dir, busca-ho com soca, si el trobem o si no.
Sí, si el trobem, sí.
El soroll de fons.
El rotllo ventiscano, una mica de peli...
Sí, això ho va demanar el Cris, per exemple, com a productor li va dir, busca-ho com soca, si com una tempesta de sorra, que és la que és Kalima, i una tempesta de vent.
I el Yuki primer era, bueno, a veure què tal, però després va buscar-ho, va trobar-ho i va fer increïble.
Que hay muchas cosas, en teoría, que son un poco sutil, pero si escuchas detrás del obvio es que se encuentra mucha creatividad de este señor.
I en aquestes creacions, perquè veig també una mica de l'esefer, una mica de...
Clar, cadascú...
Vosaltres tireu la cançó i l'aneu tirant i l'aneu tirant i l'aneu tirant o us pareu tots a casa vostra, per dir-ho d'alguna manera, penseu, escriviu,
cada un dia, mira, tinc tot això, avui m'he pensat aquestes innovacions, aquestes creacions, anem a provar-les.
Com és aquest procés de creació d'una cançó amb vosaltres?
És molt curiós, perquè així com nosaltres 3 vam estar treballant des de la llavor tots els temes,
els altres dos membres només van assajar un dia abans de gravar, vam gravar dos dies o tres, no me'n recordo,
i el grec se'n va anar, ja està, i no l'hem vist més.
Com un soldat, no?
No l'hem tocat mai en directe.
No l'hem tocat mai en directe aquest reobertori amb ells.
Això té raons, perquè no, és que...
Sí, però que no vamos a comentar.
Són coses que a vegades no són tan...
Que no fa falta explicar.
Ah, vale, vale.
No, pero no es nada personal, es que la cosa es que...
És l'anècdota.
Que l'organització no és tan fàcil amb aquest grup com ell, no vive per aquí i...
Sí, no és nada mal, al contrari.
Però és l'anècdota de dir, nosaltres hem treballat durant mesos junts,
i aquesta persona que té una funció superimportant al disc, vam veure l'altre disc, la vam conèixer el dia anterior,
vam assajar, vam tocar dos dies, i el dia següent ja estava,
i el Big Yuki es va quedar, crec que un o dos dies més després del disc,
això afegint capes, i sons, i sintetitzador, escoltant, donant unes voltes amb nosaltres,
i després tota la postproducció que quedava la vam fer una altra vegada entre nosaltres,
ens vam quedar en contacte amb el tècnic que va fer tota la mèscara i màster,
uns quants mesos després treballant amb el disc,
per tant, vull dir que sí que també, jo crec que combina molt,
per una banda, el treball lent i cooperatiu de tots tres,
i per altra banda, l'espontanitat i la màgia d'algú que ve amb les orelles fresques,
i diu, pim pam, pim pam, amb tota la seva creativitat i tot el seu art,
i afegit coses que són tan importants com el que vam fer nosaltres.
És que clar, en contrast amb altres artistes que estan a una tarda a casa seva...
Per això he dit Sant Andreu, perquè de tot el món Sant Andreu et quedes al lloc correcte.
Està a gust, Sant Andreu Alcris.
Ho heu tingut més rebuda? Teniu algun punt que dius, si anem aquí...
Suposo que la gent que et segueix a tu...
Jo crec que Alemanya ha sigut un dels discos que més ha girat a Alemanya,
i crec que aquest repertori a Europa, el seu jazz així més fusió, més modern, una miqueta més...
Això vol dir que també deu haver-hi algú que no li agradi tant, vols dir?
No sé si és això, vull dir que algú més clàssic, més conservador,
que diu, hòstia, no em fotis massa...
Sí, definitivament, vull dir que aquí precisament a Espanya i aquí a Catalunya,
que és on jo tinc la majoria del meu públic, i on més toco, i on més crec que treballo en general,
doncs si no és el lloc on segurament la gent estigui més avassada a escoltar fàcilment això.
De fet, aquí tenim molt públic que m'ha dit, al principi tenia les meves registres de dissències,
ara ja m'agrada, però aquest no ha sigut la primera d'entrar bé.
I en canvi Europa del Nord crec que sí que hi ha una certa predisposició més a músiques com una miqueta més complexa,
sense voler dir res amb això, no?
Sí, solo para explicarlo un poco, y creo que en el norte de Europa hay un adentaje,
un adentaje que es, hay bastante soporte del estado,
lo siento, para arte que quizás no está tan comercial.
Entonces hay mucha música que no tiene que venderse para tener éxito en un festival, por ejemplo.
I ja per anar acabant entre els meus temps, m'agradaria preguntar-vos ara...
La veritat és que ara venen coses que són completament diferents,
ara farem un disc que es diu Febrero, que sortirà això cap al novembre,
que és en format de camerata, de cordes, tot acústic i música llatinoamericana i jazz,
res a veure amb loopholes, i presentarem aquí a Barcelona,
però en aquest cas ho presentarem aquí amb la camerata del Liceu,
en el conservatori del Liceu, que serà al Palau de la Música el 24 de novembre,
per qui vulgui dir que ja estan a la venda.
I res, i això farem doncs al novembre.
També l'exclusiva que distribuirà Sony Music, que és una col·laboració també que no havia tingut anteriorment.
Serà un disc molt, bueno, possiblement autoproduït, ja ho veurem, però segurament sí,
i estem treballant això amb altres videoclips,
i com a exclusiva, ja cançons més de rel llatinoamericana,
però també hi ha clàssics com poden ser Perfidia, que la gent fliparà,
perquè crec que això sí que no s'ho espera ningú, que gravi Perfidia.
També hi ha...
Noche de Ronda.
Noche de Ronda.
Noche de Ronda.
Sí, sí, sí.
I això ha sigut, venim de lúpols, d'una cosa així més moderna,
clàssics que agradaran, jo crec que reconeixeran la gent força gran,
i reversionats amb un arrenjament d'acordes i vents i d'altres,
per al nostre amic Federico Dannemann, guitarrista xileno-argentí,
que donen molt de frescor.
Per tant, jo crec que serà molt refrescant els amants de la clàssica,
els amants de, fins i tot de gent jove,
jo crec que pot connectar molt amb aquests arrenjaments,
perquè tenen un toc clàssic, però no són carques,
no són una cosa com molt anyijada, no?
Sona molt fresc, la veritat, i innovadors aleshores.
Jo estic molt feliç, i la gravació d'aquest disc va ser molt bonica,
el personal que va gravar va ser gent amb qui vam conviure
i ens vam passar superbé.
Que l'exclusiva seria això, que hi haurà aquest tipus de temes,
que hi haurà música brasilera, cançons estandards de jazz,
alguns que no he gravat mai, com pot ser The Man I Love,
o Someone To Watch Over Me, que aquest no els havia gravat mai,
i per últim he d'anar a dir que...
No, i també hi ha coses més d'arrel,
o sigui, de grups més desconegudes aquí a Espanya.
És que la vida d'això s'encena, perdoneu.
Dos quarts de dotze.
Fem una...
Una estona.
Una estona.
Una estona.
Una estona.
Una estona.
Una estona.
Una estona.
Una estona.
Una estona.
Una estona.
Una estona.
Una estona aturada i connectem de seguida amb el Miquelet a Sitges
amb aquest turnet des CACS, el seguirem ben de prop.
Fins ara.
Treballem en la línia de la millora perquè puguis moure't
a través d'una xarxa de transport públic còmode, segura, fiable i sostenible.
I per seguir treballant en aquesta línia,
t'informem que durant aquest estiu
La línia L4 de metro i la línia T4 del tramvia rumendran tallades.
Disculpa les molèsties, però per seguir en la línia de la millora,
ara cal tallar-ne dues.
Troba tota la informació i les alternatives de transport al web atm.cat.
ATM, Àrea de Barcelona.
Aquest estiu l'Enguàrdia no se'n va del tot de vacances,
perquè tornem a emetre alguns dels programes més interessants d'aquesta temporada.
Alguns dels programes que a nosaltres particularment més ens han divertit
i que podreu repassar des d'aquí, des de Catalunya Ràdio.
Enguàrdia, amb Enric Calpena.
Aquest estiu, de dilluns a divendres, de 3 a 4 de la tarda.
No us els perdeu.
És un agent de la companyia.
La senyoreta Osborne és la millor institutriu de tota l'Índia.
Té una mansió majestubosa.
No se'n fi gaire d'en John Bicham.
A vegades les aparences enganyen.
La mansió Bicham, a TV3, aquesta nit, estrena.
Així sonen els caps de setmana a Catalunya Ràdio.
Matinem amb la música popular i d'arrel a Icatmans.
Al vespre, Sona 9 presenta el talent emergent de la música catalana.
Les nits són per pujar a les golfes d'Algorina
i a la mitjanit comprovem que la vida és un musical o tastem un cafè greu.
A les matinades ens deixem atrapar pel jazz batusi
i sortim a durar-ho tot mentre ballem a la pista de fusta.
A l'estiu canvia de ritme amb les propostes musicals de Catalunya Ràdio.
Més informació a www.acatradio.cat
кл
Micelet? Hola.
Miquelet, ets amb nosaltres. Ai, ai, ai, ai.
Miquelet!
L'hem perdut.
Miquelet, estàs bé?
Miquel?
No, no està bé.
De seguida intentarem recuperar el pobre Miquelet.
Com t'ha anat, ara? Ui!
Barcelona, vaja, és el nostre tècnic.
De seguida connectem amb el Miquelet, però vaja.
Ara em fa patir. Sí, sí. Digues, digues.
A veure, una cosa.
Una cosa. Ara sí que se'm sent, oi?
Sí. És que...
La gent ha parlat. Per les xarxes socials.
Ah, cert, cert, cert. I tenim...
Què els passava a la gent amb els seus 600?
Perquè hem dit que la setmana que ve, l'aniversari...
No sé què, no sé quantos, doncs, tenim...
No sé què, no sé quantos.
És dels 50 anys de l'última fabricació d'uns 600.
Exacte. I la gent què ens ha dit?
Doncs tenim l'Albert, que diu,
Això anècdotes amb els 600.
Anècdotes amb els 600.
També tenim una altra, que és la de Francesc,
que diu,
Sí, és que ens han arribat comentaris exactes
de persones que viatjaven 8 persones amb la canalla a sobre
de les cames i que a sobre duien també totes les maletes.
Tot, tot, tot. Tot l'equipatge.
No sé com s'ho farien. També tenim un tal Francesc Canosa.
Em sona, em sona d'algú, però no sé de què em sona, el Francesc Canosa.
Déu, vaig aprendre a conduir amb els 600 de ma mare,
que malauradament ens van vendre.
Això també és una altra cosa, jo recordo la meva àvia,
que també es van vendre, no sé si era un 600 o un cotxe d'aquests,
i li va fer molt mal vendre-se'l.
Francesc, bon dia.
Jo vaig aprendre amb els 600... Soc jo, Francesc Canosa.
El que vaig aprendre amb els 600 de ma mare.
No vaig perdre la virginitat allà, però vaig...
Vaig aprendre la virginitat a conduir, sí, sí, certament.
No vas perdre la virginitat en un cotxe.
No, no, però ho recordo, bueno,
els 600 formen part de la meva memòria...
Brutal, brutal.
Perfecte. Miquelet, on ets?
Ara em sentiu bé? Ara.
Home, Miquel!
Estic aquí, en una odissea,
que l'estic posant el pobre director del torneig.
Miquelet, perdona que talli ràpid.
Potser intenta sortir, perquè suposo que sou dins del casino.
Hem sortit, ja. Perfecte, perfecte.
Antoni, Antoni, vinga aquí, no s'allunyi tant.
Ja hi som en directe. Ja comencem, ja comencem.
Antoni? Que m'està dirigint el jardí.
M'està dirigint el jardí. Ai, ai, ai.
I...
És una llàstima que m'hagués hagut de sortir,
perquè estàvem a l'antic teatre del casino de Sitges,
que és espectacular.
Avui fa... Ai, avui.
Aquest any fan 100 anys i són espectaculars.
I llavors anem amb l'Antoni ja mateix.
Antoni, vinga, vinga aquí. Fem-ho aquí mateix.
És que s'escapa, l'Antoni. No pateixis.
Sí, sí, no se'n vol anar. Antoni, on vols anar, home?
Aquí, perfecte.
Ja seiem al barri. L'Antoni està tranquil.
Fes, fes, tranquil, tranquil.
Bon dia, Antoni Ferret, com estàs? Bon dia, molt bé.
Ell és el director del torneig aquest, Vila de Sitges,
que fa 47 anys, aquest.
Aquesta és la 47a edició i primer.
Com va, aquesta edició del torneig, que a més acaba avui,
si no ho he gerrat. Sí, sí, acaba avui, sí.
Bé, doncs està anant, diguéssim, a nivell satisfactori,
perquè no hi ha cap incident remarcable.
Hem tingut una bona inscripció, semblant al 2 any passat.
Ens hem acostat molt als 200 jugadors.
Són inscrits 190.
És a dir, que estem satisfets de com va, vaja.
190 jugadors de més de 20 països.
Aquí ha vingut gent de tot el món a Sitges.
A Sitges, suposo que també aprofitant el bon temps,
però sobretot a jugar a escacs.
Llavors, quina és la relació de Sitges amb els escacs?
Perquè no és l'únic torneig que s'organitza
i, a més, aquí, durant tota la història,
s'han organitzat d'altres de molt importants.
Sí, és veritat, eh?
Perquè l'any 1934, aquí, a Sitges,
es va organitzar a l'Hoteu Terramar Palace
el primer torneig internacional d'escacs de Sitges,
que llavors era el quart primer que es feia en tota Espanya,
però, en realitat, no ho vam organitzar nosaltres, els sitgetants,
ho va organitzar el Barcelona.
Va veure que Sitges era un entorn ideal
per fer aquest campionat,
feia molt poc que s'havia edificat...
Sembla que la connexió a Sitges avui...
No estem escoltant l'Antoni.
No estem escoltant l'Antoni, em sap greu.
Ha fet una valoració de com va el torneig,
com si fos una roda de premsa d'interior.
Són incidents remarcables.
M'ha fet gràcia.
Intentarem recuperar el Miquelet Francesc,
que no és encarat de nosaltres.
I tant, com vols que no sigui, sempre hi soc.
Saps jugar escacs? Sí, tant, m'encanta jugar escac.
Quan vulguis, fem un torneig aquí.
És un dels jocs, a més, juga amb la meva filla, ara petita,
i els escacs m'encanten.
Quan vulguis, aquí també tenim bona tradició d'escacs.
Vine aquí a la redacció, que farem un petit torneig.
Vinga, quan vulgueu.
Perquè saps que ens agrada això de la competició, no?
I tant, home, sí, sí.
Streetfighter, guerra, mastegots, pinyes.
Com bé sabeu, els catalans ha arribat a un punt en què gairebé
som fatalistes per naturalesa,
i avui, aprofitant la visita de dos enemics fatals,
ens volem recrear en aquesta condició de la catalanitat.
Hem saludat en Francesca Noza, periodista i nou referent,
també del nou santisme, i ara saludem també la Marga Codina.
Bon dia. Bon dia.
Escriptora i tota una moderna,
consagrada després del duel de la setmana passada.
Volem començar amb la Batussa.
Fem una última prova del Miquelet, i si no, ja ho deixarem estar.
Miquelet, hi ets? Hola.
Ets viu? Yes.
No més lluny, encara. Si estic o no estic.
No, no n'he deixat moure's ara, i tant, Toni, aquí o no aquí.
O sigui, s'ha acabat. Fem un útil intent.
Anem a fer la pregunta important, ja, per si es torna a tallar.
Antoni, explica-li a Catalunya,
que té l'obertura catalana en propietat,
que és una de les obertures més famoses dels escacs,
explica-li com és, per què és tan important i com va néixer.
Bé, va néixer d'una manera trucolenta,
gràcies a l'enginy d'un senyor
que era el senyor francès Armengol i burguès.
Ell va ser l'organitzador
del primer torneig internacional d'escacs de Barcelona,
patrocinat per l'expulsió universal de Barcelona,
l'any 1929,
i ell va tenir la idea de concedir un premi
a qui creés una obertura diferent.
I aquesta obertura diferent la va crear el doctor Tartacower,
que en aquell moment era un dels millors jugadors del món.
De fet, va quedar segon en aquest torneig
per darrere del genial cap a blanca,
i d'aquesta manera trucolenta
es va poder donar el nom de Catalunya
amb una obertura dels escacs,
mentre que la resta d'obertures han sortit de forma espontània.
Per exemple, l'obertura italiana,
suposo que es devia dir,
perquè a Itàlia la devien jugar bastant,
però aquesta va ser l'única obertura
que té un nom buscat, induït.
És a dir, ho estic gravant per si un cas.
Això és molt català, no?
Va néixer per la pela, aquesta obertura, podríem dir.
Sí, sí, perquè...
I po inginy,
perquè aquest senyor va oferir un premi de 150 pessetes
a qui creés aquesta obertura,
i per tant, sí, sí, va ser per la pela, diguéssim, no?
Doncs moltes gràcies, Antoni Ferret.
Miquelet.
Ah, ens estaves sentint.
Sí, sí, però ens estaves sentint. Massa que estaves gravant, tu.
No, ho he posat a gravar, perquè d'aquí ja no se sent res.
De veritat, estàs fent l'entrevista sense saber que eren per aquí.
Efectivament. A mi m'havien dit que s'havia tallat una altra vegada.
Som aquí, som aquí, som amb tu.
Li dic, Antoni, tu tira que jo ho gravo,
i veuràs que això ho foto qualsevol altre programa de Catalunya Ràdio.
L'emoció, home!
Pots quedar-te per aquí, si vols, eh? Miquelet, que ara farem...
Sí? Em puc quedar per aquí? Perfecte.
L'Antoni i jo ens quedarem per aquí.
Som-hi, amb les realitats històrics.
Sí.
A veure...
El tema d'avui portarà cua.
Marga, Francesc, com definiríeu vosaltres la història de Catalunya
amb poques paraules? Comencem per la Marga, primer.
Sempre comença el Francesc, però ho vull aturar, eh?
Però d'aquí res no podré tornar enrere.
No ho sé, no ho sé.
Vegem, a veure...
Diguem que de derrota en derrota,
però d'una manera, potser... amb certa alegria, diguem-ne.
Amb certa alegria, Francesc.
De dues maneres, dramas, comèdia, més temps...
Vale.
I coitus interruptus permanents.
D'acord.
M'agraden molt, m'agraden molt els titulars.
Avui ho tindrem fàcil, avui tindrem fàcil.
A veure, ho tindrem molt fàcil,
i per això us hem posat una pregunta a Twitter,
perquè us esbatosseu allà mateix vosaltres.
Us preguntem quin és per vosaltres
el pitjor i el millor moment de Catalunya.
Obrim i ja...
A veure què dieu.
A veure què diuen, també, els nostres competidors,
que avui s'enfrontaran,
al principi,
per parlar del pitjor moment de la història de Catalunya.
Quin és per vosaltres? Torna per la Marga.
1714.
Triomf absolut de l'absolutisme més absolut.
No hi ha més paraules.
Irredundant.
Francesc.
Doncs el compromís de Casb,
que per culpa d'un espermatosou
vam canviar la història.
Ai, Déu meu.
Avui el tema és obert
i poca gent haurà dedicat a fustigar la catenalitat
intentant demostrar quin moment és pitjor que l'altre.
Així que necessito, primer, una intervenció
com si fossis alumnes de l'ESO.
Al darrere tinguéssiu un PowerPoint
justificant la vostra lecció i sense interrupcions de l'altre.
No, això és mentida, podeu interrompre-ho quan vulgueu,
però jo intentaré posar ordre.
I ara, torn pel Francesc. Som-hi.
Molt ràpid, el gran gir de la història de Catalunya
és el compromís de Casb, el 1412,
que per culpa d'un espermatosou
va fer la història.
El rei Martí l'Humà,
que ha de saber la gent que teníem rei, reines i princeses,
no té descendència.
I mira que el van fer suar al llit.
Catalans, ou de suar al llit, no va tenir descendència.
I aquí vam tenir el megapollastre de la rostisseria.
Com que no hi ha descendència,
es monta una gran operació en triomfó
per a veure qui és el successor.
Una ofòria, no?
Però és molt complicat,
perquè el successor havia de ser
el comte Jaume d'Urgell de Balaguer.
Però mentre s'estava morint el rei Martí l'Humà...
Sempre escombra escapa a casa.
...ens van manipular com un veritable esprit de thriller,
i un dels consellers
que era anticomte d'Urgell
li va dir...
Senyor, això ens ha de decidir.
Ho ha de decidir la justícia.
I va dir aquell famós oc que volia dir sí.
I això ens va portar
amb una manipulació històrica brutal al compromís de Casb,
que van anar tot de candidats.
Però bàsicament hi havia dos candidats,
que eren el comte Jaume d'Urgell,
la família Lollet del rei Martí l'Humà,
és ell qui havia de ser
i Ferran d'Antequera
entre la dinastia castellana.
I van guanyar amb una manipulació històrica...
Perdona, perdona, perdona.
El Jaume d'Urgell...
Un moment, francès, francès.
Francès.
Quants vots va tenir el Jaume d'Urgell?
Quants vots va tenir el compromís de Casb
pel Jaume d'Urgell?
Perdó, perdó.
Quants vots va tenir el Jaume d'Urgell
al compromís de Casb?
El compromís de Casb va perdre...
Ara ho dic de memòria, no vull...
No vull els vots.
No ho recordo, ara t'ho miraré.
Però deixa'm acabar la història.
Perquè el comte Jaume d'Urgell,
la seva mare, Margarida de Montferrat,
li diu, o rei o re,
i aquí comença el caixa o faixa,
l'ara o mai de la història de Catalunya.
L'història de Catalunya.
L'antisistema, i per tant s'enfronta,
perd,
i és una història de les més tristes,
ja que Jaume d'Urgell
és el nostre primer pres polític
condemnat per rebel·lió,
bombardejat al castell Formós,
que encara queda com va quedar per les bombardes
els primers canons.
Sigena la història de Sigena,
condemna les filles a presó de Sigena,
que era un santuari
creat per nosaltres,
i és la història més trista de Catalunya.
I aquest és el gir
perquè entre la dinastia castellana,
entre una llengua, entre una cultura,
entre un règim que no tenia res a veure
amb aquells règims confederals
que han creat nosaltres.
Ja està recreant.
Ara una miqueta, sí, val a dir que
quan guanya el Ferran d'Antequera,
el trastàmer al Jaume d'Urgell,
es revela, efectivament, però no hi ha massa gent
que li doni suport.
Sí que li donen, amigues, sí que li donen.
No, no, no.
Però bé, és igual, en qualsevol cas.
Anem al 1714, anem un momentet
al 1714.
Mor Carles II,
un altre que mor,
aquest potser no és un espermatós ou perdut,
potser és que no n'hi havia d'espermatós ou
en el seu cas, era un tema més delicat.
Sigui com sigui, què passa?
Que llavors hi ha dos candidats,
un d'Àustria i un dels Borbó.
I aleshores què?
Clar, aquí les potències no volen
tenir tant poder,
que França tingui tant poder amb Espanya,
i aleshores hi ha tot un grup de gent
que recolza els òstria.
I Catalunya es posa d'aquest costat.
Però clar, els anglesos, que són molt puntuals,
de vegades no arriben.
I és cert que a l'hora de la veritat
aquí hi va haver una mica de desgavell.
A tot això, clar,
al Carles, el que havia de ser el rei,
se li va morir al germà,
llavors li van dir que era rei d'Àustria,
i va dir, ai, mira, ja me n'hi vaig.
Així que se'n va anar cap a òstria,
llavors això de Catalunya li va quedar una miqueta
més lluny, tot i que va dir que, en fi,
no ho mantindria.
En qualsevol cas, la que es lia al 1714
és espectacular. La guerra és llarga.
Hi ha moltes coses,
diguem, per dir,
però sobretot, recordem,
1714, setge de Barcelona,
acaba amb la destrucció d'una cinquena
part de la ciutat. Poca broma.
A partir d'aquí, sí que
el català es perd
de manera gairebé, no diguem definitiva,
perquè així estem, encara que el parlem,
però és evident que la repressió que hi va haver
amb els Trastamara
no té res a veure amb el que va passar
amb l'absolutisme que es va imposar
a partir del 1714
decret de nova planta.
El senyor Josep Moragues
arrossegat per la ciutat,
esquartarat, degullat
i el seu cap exposat
al portal de mar durant 12 anys.
Poca broma. Això és humiliació.
No el que va passar al compromís de Casp,
que al final, bé, no diguem que estem d'acord,
però...
Des del túning, et van fer el túning
i et van fer els obogans, home, clar,
és el que no enteneu.
Ara ja no estaríem, home, no ho veus,
que ara viuríem amb una monarquia
perfectament, amb una common world
com a Austràlia, com al Canadà.
Molt cert, sí.
Sí, però no va anar així.
Com que no va anar així, jo crec que a més a més,
a hores d'ara, com que això de pitjor i millor
ho valorem des del punt de vista actual,
diria que a la gent, si li dius compromís de Casp,
es pensen que potser tornen a fer el carrer de Casp
amb els catalans, entén-me?
Vull dir que ara per ara, 1714,
és el que la gent el mou,
i al final, bé, la derrota grossa és aquesta,
la repressió,
la gent va a passejar pel barri de la Ribera
i es mira aquell mercat que tenim del bort,
i aquella ciutadella
que estava permanentment apuntant
contra els catalans, contra els barcelonins.
T'equivoques amb una cosa,
perquè fixa't que tens una visió absolutament barcelonista
que es perd
amb el compromís de Casp,
i al 1714, i al 1707,
del Roser Lleidatà,
que baixava sang.
És a dir, no enteneu que sempre les coses
entren no per Barcelona,
sinó que entren per Ponent.
Però la derrota final va ser a Barcelona.
També cardona, eh?
No, és que Barcelona,
el bort, si tot això és una abusiva...
Sí, sí, però no recordo que des de Ponent
vinguessin en aquell moment, en el 16,
a dir pareu, pareu, pareu,
Felip V, no entreu...
Clar, però ja van ser derrotats,
és igual.
La derrota, el 16...
Això està derivant d'una guerra entre Ponent i...
El 16 és a Barcelona.
Sigui per les raons que siguin,
però, òbviament, a Barcelona es doblega el país,
evidentment, però que es va aixecar
la resta després.
És a dir, que el 1714, quan Barcelona va ser doblegada,
des de Balaguer vau aconseguir
que la cosa es girés, no?
Que no entens que abans era tot, era València,
era Catalunya Nost, Sardènia...
I tant. I tant.
Però es va diluir una mica, eh?, es va diluir una mica.
Comença a aixecar-se una botiga...
Ara l'Holborn és una botiga per turistes.
I el carrer Casp, què?
A veure si parlem d'això.
No, no, no és un carrer.
No enteneu que el gir és aquest,
que et porta, per culpa d'un espermatosou,
fecundes destrucció
i no fecundes construcció.
Pot ser que sigui un gir, sí, pot ser que sigui un gir,
però després ja no es va tornar a girar,
és a dir, d'espermatosous n'hi ha hagut molts més,
doncs n'hi ha hagut molts més, després,
doncs s'hauria pogut girar i redreçar,
i no hi va haver manera.
I fins que arribem al 1714, que se'ns col·loquen els Borbons,
que encara tenim, que encara tenim,
és a dir, que els espermatosous després
ja han anat seguint,
aquesta mena de coitos interruptos que dius tu, els Borbons,
doncs per ara, per ara els han anat reixint.
Reis, reines, princeses i princeses catalans,
volem el joc de trons, el joc de trons català, clar...
Sí, volem això.
Ja teníem el nostre rei, rei Martí Lomas,
el comte, que això el teníem, t'ho han substituït.
Quin sobrenom, per això, el Martí Lomas?
Martí Lomas, perquè li agradava l'humanisme, se suposa.
No perquè fos home i els altres fos animals.
Però no suar, eh, amb aquest suar és molt greu.
Sí que queda una miqueta estrany.
Normalment és com, no ho sé, l'esbodallador...
De fet va tenir fills, eh, però és que no va reixint.
A veure, el petit Martí se li va morir per febre.
L'altre van intentar colar un bastard.
Sí. Va bé?
El paio ja era gran i el va...
I el ne, també van intentar col·locar el ne,
que estava per allà per Sicília, però la cosa no va reixint.
El carrer Montalegre, allà Montalegre, Barcelona...
Mira, imagina't.
A veure, m'he cansat de plorar per la pàtria.
Anem a fer un gir de 180 graus.
Anem a treure pit de la història.
Marca, Francesc, quin és el millor moment de la història de Catalunya?
I ara...
El naixement que ens va portar el compromís de cas
és quan un senyor que es diu Guifres Giló,
sí.
Bé, bé, bé. Això és una lectura molt actual.
En aquell moment em sembla que això va a l'autodeterminació.
Aquestes coses crec que anaven diferents.
Però bé, jo me'n vinc més cap aquí.
Mira, sí, potser em diràs que torno a escombrar cap a Barcelona.
Però és veritat que, per mi, un moment important...
és el que passa a la vaga de la Canadenca el 1919.
Que comence Camarasa. No, és que no enteneu.
No enteneu re, no enteneu re.
Sí, però justament és a Barcelona, allà,
el major nombre de treballadors que es neguen a anar a treballar,
que són primer empresonats per consultar la CNT,
després es neguen a anar a treballar, els fan fora,
paralitzen la ciutat, l'enfusqueixen, perquè, clar,
treballen la majoria en subministrament de llum, etcètera,
i la burgesia té molta por.
Les entràmbites elèctriques no són a Barcelona, que no enteneu.
Però que no és una lluita de territoris, eh?
Ho ha derivat, ho ha portat al seu terreny.
A més, sap que té molt de suport.
No ens barallarem entre Canal d'Urgell i Mar Mediterrani.
Què fem amb les 8 hores?
La Canadenca aconsegueix la jornada de 8 hores.
Val a dir que sabem que hi ha algú ara encara
que treballa més de 8 hores injustament.
Però sí que és cert que aleshores s'aconsegueix.
Engels ja havia dit en el seu moment, ja ho havia dit abans...
Treu un llibre, treu un llibre. Atenció, eh, princesa.
Treu un llibre, diu Engels.
Barcelona, la ciutat industrial més gran d'Espanya,
la història de la qual registra més lluites de barricades
que qualsevol altra ciutat del món.
Em sap greu, parla de Barcelona, de Balaguer no diu res.
Però, certament...
Sí, certament, no és un tema territorial.
És cert que Barcelona...
Francesc, Barcelona, ciutat industrial,
és on hi ha lluita obrera i això és normal.
Per tant, és aquí on s'aconsegueix una cosa tan estupenda
com les 8 hores de treball laboral, que no està malament.
I no és l'únic que aconsegueixen.
A veure, Francesc, deixem un torn al Francesc, que vull defensar-se.
No, però si això ja està, però si no fa falta dir-ho.
Totes les centrals hidroelèctriques estan al Pirineu.
Tota la força, aquests obres que dius,
és un procés migratori que són gent de comarques de tot arreu.
Vull dir que al final a Barcelona no hi ha cap barceloní.
Clar, la Barcelona la crea Catalunya, no la creen els barcelonins.
I què hem de fer? Pensar que no existeix?
I per què venen?
Escolta, per què venen els de les centrals hidroelèctriques cap aquí?
Si Barcelona és un cap gros,
creat pel gent que ve de tot Catalunya, tots aquests obres.
Clar, per alguna cosa devien haver vingut,
per alguna cosa devien haver vingut.
El que està clar és que Barcelona va oferir coses que no s'oferien.
Un moment, un moment, un moment.
A veure, un moment, respirem.
Sí, sí.
Un últim apunt, Francesc.
Apunt, perdona, apunt, no us he sentit.
Re, Marga, has perdut el teu torn.
Bé, no, senzillament,
que jo no vull enfrontar Barcelona amb la resta del territori,
només faltaria el que sí que hi ha coses que han passat aquí,
i des d'aquí les comento.
No hi ha més.
La lluita obrera es fa aquí amb gent d'arreu, sense cap mena de dubte,
i tant, de ponent i de més enllà.
Però, en qualsevol cas, destaquem.
D'acord.
Gir d'aquí o de nou. Parlem ara d'herois.
Ah.
Avui serà difícil escollir qui...
Bueno, heu convertit això en una baralla entre Barcelona i Lleida.
No, no, i Catalunya, Catalunya.
Clar, i llavors tothom anirà amb tu.
Clar, clar, però això... Què vol dir Catalunya?
Què vol dir Catalunya?
Crec que ho tenim. Està perdut des d'aquí, avui.
Parlem d'herois. Qui m'ha de ser?
Heroi. De la història de Catalunya.
Heroi preferit de la història de Catalunya.
Bueno, per a mi, ja l'he dit,
el comte Jaume d'Urgell, que és el nostre gran heroi moral,
que és un dels problemes que tenim els catalans,
que som herois morals, però no som herois reals.
I, precisament, la lluita del comte Jaume d'Urgell
davant d'una injustícia, allò que diem els catalans,
allò és que tenim raó o tal,
ens mostra que tot i que el seu tiet, el rei Martí Lomà,
no va fer condar,
ell continua fent condar amb una idea de lluita contra la injustícia,
de lluita de llibertat,
i per a mi és el gran heroi que ens fa guiar el camí a l'horitzó.
D'acord. Marca, en 20 segons.
Sí, jo, com he dit abans, com que anem de derrota en derrota,
amb alegria, jo el que diria és que Catalunya
no és un país excessivament d'herois.
Jo ara el que diria, apunta't, Francesc,
és que els herois són tots aquells éssers anònims
que constitueixen aquesta terra nostra,
que van fent que Barcelona floreixi,
però que no deixi de florir totes les altres comarques.
És a dir, el dia a dia, aquest treballar,
aquesta xarxa...
Estic fent un anunci a veure si aconsegueixo que ningú es pensi
que soc jo aquí, la defensora de Barcelona.
No tenim temps per més, rivalitats històriques,
que diumenge, per tancar l'hora, fem aquesta mena de braul,
de combat de batussa,
que és difícil també escollir qui guanya.
Avui no sabrem qui ha guanyat perquè he fet 3 gis de quions,
però...
Va, l'últim el vas guanyar tu, Marga.
Jo aquest el deixo al Francesc.
Va, Francesc, sí? Ara està equiparat.
Guanya el país, guanya el país.
Llavors estic d'acord amb tu.
Guanya el país.
Nosaltres ens acomiadem, tornem la setmana que ve.
Moltíssimes gràcies per ser amb nosaltres,
i vaja, continuu fent-ho, que ens encanta.
A nosaltres també. Adeu, fins la setmana que ve.