donar-li detalls de com pityar presented a les quotes i negatives.
states.
Bona tarda,
i va cremar accidentalment la decoració que descriu Eixend Javier,
un dels veïns de l'immoble.
És clar, el que s'haurà de dir és que aquesta decoració no té sentit,
menys en un restaurant que és com un... era un pasillo, realment.
Està tot rodeat de plantes artificials.
Són coses que poden passar, però en el moment no t'adones.
T'adones quan ja ha passat.
Les víctimes mortals són dues persones joves, un noi i una noia.
Els serveis d'emergència confirmen també que segueixen hospitalitzats
vuit dels deu ferits, sis dels quals en estat greu.
La
s'implica a solucions de l'estat d'experiència avui
per la premsa de l'estat.
Més notícies.
Detingut un home per haver assajat sexualment 25 joves,
la majoria menors d'edat, a través de les xarxes socials.
Les víctimes tenen entre 13 i 22 anys
i són de diversos indrets de l'estat, entre els quals Barcelona.
El detingut és un home de Sevilla,
que es fia passar per un empresari d'èxit
i enganyava les víctimes amb ofertes de feina.
Hi ha fotografies de caràcter sexual cada tres dies.
L'home ja ha passat a disposició judicial
i ha quedat en llibertat amb càrrecs.
Unes 500 persones, 500 advocats de tot Catalunya,
s'han organitzat per reclamar l'administració
que dignifiqui el torn d'ofici.
Albert Bertran, un dels portaveus d'aquests advocats,
en unes declaracions a Catalunya Ràdio,
diu que des del 2009 no els han tocat l'IPC.
Hem de posar de manifest que aquesta situació
és perdonada per un cansament general
de tots els col·legiats, o de molts col·legiats,
i hem dit prou.
El sistema de pagassos també s'hauria fet servir
per espiar els mòbils de tres dirigents d'OMNI,
on revela un informe pericial
encarregat per la mateixa entitat segons Avançat TV3.
Els mòbils espiats són el del vicepresident de l'entitat,
Marcel Mauri,
el de la responsable de l'àrea d'internacional Elena Jiménez
i el de la periodista Txell Monet,
que és la parella de l'expresident de l'organització Jordi Cuixart.
Els telèfons s'haurien intervingut
en diferents moments entre els anys 2017 i 2020,
i l'informe ja s'ha afegit a la causa judicial que investiga el cas.
Aquest any està previst que per Sant Jordi es venguin 6 milions de roses,
de les quals una tercera part sortiran de Mercabarna Flor.
El Gremi Floristes de Catalunya fa una crida a la compra de roses
amb floristeries i parades.
Així ho ha fet el seu president Joan Guillén,
que ha defensat que el sector necessita vendre
per millorar la situació que pateixen després de la pandèmia
per l'encariment dels subministraments i la guerra ucraïna.
D'entrada tindrem 6 milions de roses aproximada malament al carrer,
i sí que això,
l'última vegada que va acabar, el diumenge de Sant Jordi,
va ser l'any 2017, no vam arribar a aquesta xifra.
I per part nostra anem a batre el rècord del diumenge.
Aquesta és la nostra voluntat. Per què?
Perquè hi ha ganes de celebrar Sant Jordi en plenitud.
I aquestes ganes crec que ens donaran una diada molt important.
Esports, Maria Guixà.
El Barça femení jugadors quarts de dues
al partit d'anada de les semifinals de les Champions,
al camp del Chelsea, Giralde, de recuperat, Pina i Ochoala,
i l'única baixa és la d'Alexia, que també ha viatjat a Londres.
El partit el podreu seguir en directe a la TDG des de l'1.
L'Espanyol va trencar ahir la ratxa de sis derrotes seguides
després de l'empatasero amb el Cádiz.
Els blancs i blaus marquen el descens amb 28 punts a dos de la salvació.
Avui a dos quarts de set, balla a Dolit, Girona,
demà al Barça reblat l'ètic de Madrid a un quart de cinc.
També la Lliga F avui juga a llevar les planes,
ho fa al camp de l'Alavesa a un quart de cinc,
en ukeipatins, semifinals de la Europe Cup a Lleida,
a partir de les quatre a Cutrà, Voltragà, i a les set Lleida-Braga.
Avui també semifinals de la Copa Fomenina d'en Bol, a Malaga,
i a les nou Vera Vera Guarders.
Pel que fa a la Lliga Cv de bàsquet,
aquests partits amb presència catalana, a les 6, Girona-Granada,
i a 3 quarts de nou, Barça-Gran Canària.
Pel que fa a la Lliga Challenger,
la Penya juga a la tornada dels quarts a final
per ser el play-off of the cents a la Lliga Fomenina.
Les badalonines reben el patern a les 6 i 10,
amb l'avantatge de 4 punts de la nada.
I en tenis, avui també semifinals del Godó,
a dos quarts a dues, Mosseti-Sissipas,
i a les 4, el Carles Evans.
Fins aquí, les notícies.
El suplement, notícies, entreteniment i hi-hi-hi, haha.
Amb Roger Escapa.
12 i 5.
El Barriera.
Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Com estàs?
Molt bé.
Preparats o no per demà?
És un dia molt guapo.
M'he avançat i us he fet el regal de Sant Jordi.
M'ha fet molta il·lusió.
Jo sí que em fa il·lusió.
Jo sí que puc regalar llibres.
A més, quan la ràdio m'envien a patades,
perquè fa 6 entrevistes, els vaig col·locant llibres de tot arreu.
Sí, però regalar regals no és regalar, eh?
A veure, això...
Ara ho he explicat i m'he equivocat.
Ara no el vull.
A mi m'ha fet molta il·lusió que me'n regalis aquest,
que és, a més a més, dedicat.
És el de crims per Carles Porta.
No dius Carles Porta mai.
No és crims amb Carles Porta, és crims de Carles Porta.
A més, ho va canviar.
Me l'ha dedicat i he de dir...
Què ha posat el Carles?
Que trobis la llum en els moments de foscor.
Llavors, Carles, no t'enfadis amb mi, però...
Tens lletra de cecí, eh?
M'ha impactat la lletra de Carles Porta i la signatura.
La signatura és violenta, eh? Aquesta signatura és violenta.
Li pega molt, al Carles Porta, perquè té una energia fosca.
Si els Mossos ens estan escoltant, fa una visita a casa del Carles.
Jo crec que aquest l'ha signat a l'Eulèstia.
El pintor, el falsificador.
Ah, vale. Hòstia, és que pot fer xota, aquest tio.
Sí, sí, clar, aquest tio pot fer moltes coses.
I a tu, Alba, què t'ha tocat?
No sé si em podia fer, encara que sigui per pesada,
que entenc que és el que mereixo, és una indirecta del Roger,
que és el llibre de Risto Mejide.
16 notes i m'agrada molt aquest subtítol que li he posat,
que no coneixia, que és la passió oculta de Johan Sebastian Bach,
que deu referir-se a anar-se'n al llit amb nenes.
T'has fixat què va dedicar?
També va dedicar, també va dedicar...
Què passa? Sí, clar, amb el Risto Mejide, que no hauria vist...
Espera, és que sense altres fa palats.
Aquí, aquí. Quiri d'Alba.
Com ho pots aprendre, això? Bueno...
La vida puede ser maravillosa.
Suposo que em tornen els consells.
La vida puede ser maravillosa.
Els ha firmat l'Aulèstia, no l'ha firmat l'autor original.
Va molt bé, perquè m'has de pintar la casa,
i amb això ja tindré el paper.
Jo tinc un problema. Quin problema tens?
És que jo demà estic signant llibres,
en llibre de la Sotana, perquè he entret un llibre,
i jo no sé què ficar, les dedicatòries.
El que no has de fer és fotre la xapa.
No, no, no.
Tu se't dona molt bé, això, ser breu i consist, i endavant.
Andreu, demà com... és el teu primer...
Fa gràcia que sigui el teu primer Sant Jordi
amb un llibre de la Sotana, que és la biografia del Barça.
L'Encyclopèdia del Barça.
Aleshores, tu, que ets una persona que en aquest espai amb l'Alba
has defensat que no t'agrada llegir,
tens asus que demà et pots plantar tranquil·lament
a les llistes dels més venuts.
Això jo entenc que és una cosa que els escriptors
els hi fot una ràbia tremenda.
Personatges com Albert Sánchez Pinyol,
que és un dels grans autors que teniu en aquest país,
no signen per Sant Jordi, per no haver de compartir taula
amb mediàtics que consideren que potser no es mereixen
aparèixer als més venuts.
Ets una mica l'adulceïda de qualsevol premi.
Sí, jo des d'aquí al senyor Pinyol li diria que, bueno,
jo m'he d'aixecar a les 7 del matí a treballar,
i ell està escrivint què és la seva passió.
La seva feina, també. I jo no.
Jo m'he d'aixecar a les 7 del matí...
Una pregunta, Andreu. Són llibres a quatre mans,
entenc que els percentatges no són...
5 persones, si som 5.
Ah, l'Enric també ha escrit. 10 persones, 10 mans.
Imagino que no estan del tot equilibrats els percentatges.
M'agradaria saber tu quin percentatge has escrit.
D'aquí un any veuràs que hi ha gent que haurà canviat l'estil de vida
perquè haurà cobrat molts diners de llibre,
i hi ha gent que seguirà igual.
Si us ho heu repartit els 2 anys.
Ara de debò, per llibre venut de l'Encyclopèdia del Barça,
després ha de dividir entre vosaltres,
però us deu tocar 1 o 2 euros, perquè és això, més o menys,
i fa un 10%. Un 10%, val 30 euros.
30 euros. Ah, doncs mira, 3 euros.
Ja ho tens. 30 euros, val.
Si no, la cosa... 30 euros déu-n'hi-do, eh?
No, però és una enciclopèdia.
Com una enciclopèdia que val 20 menys de 30 euros?
Cap a dura... Ja, informació.
Que informació, això, és poder, i el poder val diners.
No, no, la informació val diners.
Informació i una mica de catxo, hem dit.
De catxo, això també val diners.
O que vindria a ser la sotana.
I demà, per exemple, esteu tot el dia signant...
Estem tot el dia signant a partir de les 11 del matí.
Hem de dividir amb dos grups,
perquè ens han demanat com moltes llibreries
i hem d'estar com amb dos equips.
Amb qui t'ha tocat, a tu? Jo vaig amb l'Enric i el Manel.
És l'equip gironí, i després hem ficat l'equip arstaloní,
que és el Joel i el Magí.
I llavors el que fem és una pausa, un moment per dinar,
llavors hi tornem, mentre jugui el Barça,
nosaltres estarem signant llibres,
i a la nit hem de fer programa de la sotana,
com sempre a les 10 de la nit. Fantàstic.
Quina pena.
La teva jornada deu ser una mica diferent, demà, Alba.
Vaig a participar en un podcast d'un partit polític que fia a mi,
i a partir d'aquí després seria ja passassar.
Espero que el meu nòvio em regali moltes roses,
perquè l'any passat se li va desfer la rosa, segons ell.
Això em va dir? Sí, sí, això em va dir.
Va haver-hi una pedregada a les 12 del mig.
Sí, va tenir alguna cosa a veure.
Però vam tenir la primera disputa que no portàvem ni un any
pel tema de la rosa,
llavors porto des de gener, dient-li cada dia,
recorda que vull la meva rosa.
El llibre també està bé, per tot això que m'agraden les flors.
I jo la reivindicaré fins al final.
Mai, també.
Jo com que no tinc Sant Jordi,
ahir divendres li vaig portar un ram de roses a la meva nòvia
a la feina, que és una cosa preciosa.
Ah, ja ho vas fer com...
Cada dia és Sant Jordi, perquè cada dia és Sant Jordi.
No et vaig presentar amb tarxeta?
No, jo no em presento, als llocs.
A mi la vergonya em pot.
Escolta'm, no, perquè demà, perquè no hem parlat prou de Sant Jordi,
llavors parlem de demà.
És el dia més important de Catalunya.
Ni 11 de setembre, ni Nadal, ni Cap d'Any, ni Sant Joan,
ni el diumenge de Rams, ni el Dia de Reis,
ni el Dia del Treballador, ni l'aniversari de Leo Messi.
El dia més important de Catalunya, Alba, és demà Sant Jordi.
Amb aquest Sant Jordi cauen diumenge.
I a mi em semblaria molt malament
que els catalans aprofitessin per marxar,
que és una cosa que la gent no ha de fer.
O sigui, hi ha molts caps de setmana i només hi ha un Sant Jordi.
No fotem, no marxeu.
No marxeu per Sant Jordi, aneu al vostre poble, a la vostra ciutat,
passegeu pels carrers, veieu els vostres coneguts enamorats.
És una cosa preciosa. Feu gasto.
No, és que nosaltres anem cap de setmana a Madrid.
Què fots a Madrid, el dia de Sant Jordi?
No, a Sevilla, què fots a Sevilla, el dia de Sant Jordi?
És una mala educació, és demà el català.
S'ha d'estar on s'ha d'estar.
Llavors, jo porto una miqueta, perquè jo he viscut molts Sant Jordis.
Molts Sant Jordis.
I n'he viscut molts a Girona i n'he viscut alguns ja a Barcelona.
Hi ha coses que no m'agraden, que passen durant aquell dia,
i jo vull fer una guia ràpida de coses que no m'agraden,
que hem de millorar com a societat.
A Barcelona o a Girona? Els dos. No, no, a tot arreu.
És universal. És universal.
No compreu... És que això és lletxíssim.
Jo ho veig i em foto de mala llet.
No compreu la rosa i el llibre a davant de la persona
a qui li regalareu la rosa o el llibre.
No, perquè si no sembla que estiguis comprant-li un gelat
de dues boles al passeig de Platja d'Aro.
Vull dir...
Això va en funció del temps que portes amb aquella persona.
No, no, no, no, no.
Tu t'has de currar, has de dedicar un temps previ...
a pensar com li regalaràs la rosa,
com li regalars el llibre, li emboliques...
Una cosa maca, no, un tràmit.
Regalar una rosa i un llibre no és un tràmit, eh?
És un efecte d'amor.
Llavors penso que no s'ha de fer d'abans.
Tu no pots fer una transacció de diners i roses a davant.
Jo amb la rosa ja estic...
Ja tens clar quin llibre regalaràs demà.
Tu has pensat des de fa dies, la teva parella.
I tant, i tant.
Jo amb la rosa ja estic d'acord, però amb el llibre, tot i que...
Jo també el tinc.
És maco aquella cosa de preguntar als amics
quin creus que li agradarà més,
però penso que a vegades amb el llibre sí que es pot fer.
Hi ha una cosa bonica, també, d'anar a passejar junts
i mirar com llibres, comentar-los, opinar-los...
Jo amb el llibre no...
La transacció de canviar diners...
Això és una mica incòmode, però crec que hi ha alguna cosa...
Crec que l'opinió, el rebuscar, el tal, també és maco.
La rosa sí que penso que no.
Però l'has de decidir tu, el llibre, que creus que li agradarà a la teva parella.
Sí, sí, sí, això també, simplement que no em disgusta tant.
No em disgustaria tant que s'hi posés una rosa.
A mi em disgusta. Segueixo endavant, perquè aquí...
No ho feu, eh?
Llavors, jo ara sé que em buscaré molts enemics.
Molts, molts, molts enemics. Per dir-me...
No porteu gossos.
O sigui, ja ho sé, ja sé que ara la gent s'està aguint...
O sigui, no porteu gossos, no passegeu amb gossos.
No passegeu amb gossos. Us l'estimeu molt.
Jo sé que us l'estimeu més que moltes persones.
Segur que són més bons, que no us fallaran mai aquests gossos.
Jo ja ho sé.
Però deixeu-los tres horetes a casa o amb algú altre.
Et molesta el dia de Sant Jordi trobar-te gossos passejant...
No, perquè tu estàs passejant, llavors ocupen un espai,
hi ha un espai reduït, llavors ocupen un espai...
Doncs cala cosa, hòstia, de cop et surt un gos, el trepitges...
No sé què. Ara he fet jo el son.
Us penseu que ha sigut un problema del primer món.
Ha fet una mica de cringe, aquest buc que s'ha fet.
No, i llavors, clar, tu vas a mirar una paradeta i no pots,
perquè hi ha tres gossos amb el seu...
No, un galgo. Qui té un galgo a Barcelona?
Bueno, és que em foto de mala llet.
Dit això, i això va per tu també una mica, Roger,
no porteu cotxets.
No, és que clar, fotem aquí...
Tu imagina't que tots anéssim amb un cotxet.
Cadascú que surt amb un cotxet.
Però, escandreu, la gent, vull dir, de fills...
És caure en festiu, aquest diumenge.
Aleshores, ni llarg d'infants ni històries.
No, però els deixes amb el teu avi, per exemple.
I l'avi potser té una àvia...
Que la gent gran també té dret a viure al Sant Jordi.
35 hores del diumenge, no fotem el boig.
Escolta'm, si no pots tenir un Sant Jordi tan ric i tan ple
com quan no tenies fills, no passa res, no és una etapa,
la vida és una etapa, Roger.
Has provat de reservar taula a Barcelona,
perquè és una experiència religiosa, amb el demà diumenge?
Jo demà vaig de la mà de l'Aquibooks,
i espero que amb l'Aquibooks ja em tingui reservat...
Típic biquini a la peu dret...
No, espero que se'm cuidi una miqueta,
com a autor cèl·libre i d'èxit immediàtic de demà.
També és veritat que quan vols fer una cita romàntica
o prendre't al Sant Jordi també en sèrio,
és veritat que el dia en si és una bogeria,
perquè no pots reservar enlloc,
però pots fer el que he fet jo, que és, vaig anar-hi divendres.
Amb la cita romàntica vaig anar al meu consultor gastronòmic Andreu,
perquè vaig preguntar a Twitter que la gent em recomanés sushi,
i em mata per no anar a ell, i em va recomanar un lloc boníssim.
És a dir, tu ja vens avui amb el Sant Jordi celebrat.
Jo vinc amb el Sant Jordi fet. Això està molt bé.
Per culpa de la gent.
Sí, és això.
Més coses. Prohibit? Prohibit.
Jo ja sé que també em fico en contra la gent que ven roses.
A partir de les 6 de la tarda no es compra una rosa.
És com baixen de preu. Per això dic.
O sigui, no hi ha res més català que intentar quedar bé a preu baix,
que és com anar a la Roca del Vallès a comprar aquell lloc.
Sempre ho comento.
No ho feu, a partir de les 6 de la tarda no es compren roses.
Més igual, no es compren roses.
Aquella rosa ja pensida, desprobida, pràcticament.
No es fa, no es fa.
A quanta gent regales roses?
Mira, m'agrada molt això que em fas.
Jo només regalo roses a la meva parella.
Ni a la teva mare, ni... No.
Perquè aquí hi ha una altra cosa.
La meva mare sap que l'estimo, però bueno...
Que li podria...
Aleshores li deu regalar un llibre.
Li regalo el meu llibre.
El meu llibre, no.
No m'esperava una altra cosa.
Una cosa que vull dir.
Un moment, i tu quanta gent regala roses?
Jo no regalo roses.
Encara fas aquella cosa tan conservadora...
Jo us he dit que soc supermasclista amb aquest tema.
I a més m'agrada que el meu pare me'l regali també.
A veure, has de pensar,
si teniu filles que estiguin solteres,
que estiguin solteres, pares del món, regaleu-l'hi una rosa.
Això sí que s'ha de fer. No s'ha de deixar ningú sense rosa.
No s'ha de deixar ningú sense rosa.
Cap nen sense joguina, ningú sense rosa.
Ningú sense rosa, sí que passa.
Dit això de les roses que regaleu.
Sisplau.
Homes, perquè això sobretot són homes del món,
no porteu una rosa a les companyes de feina.
No porteu cap rosa a les companyes.
És que no les volen.
No volen les vostres roses.
És que anava a dir una cosa, però no la diré.
Però per què deixes estar? Qui ets, tu?
Jo crec que no ho he fet cap any. La Sara diu que no.
No ho feu. Jo li porto una rosa a les companyes.
Fa molta vergonya.
Què fas?
Si us regalen una rosa a la feina,
només de sortir la llenceu a les companyes.
O pot ser blanca.
Aquí estem a una altra...
La rosa de l'amistat, no?
Aquí estem a una altra cosa. La rosa regala de color vermell.
Ni blava, ni blanca, ni de tres colors que l'he vist.
Què és això?
La rosa del Barça.
És horrible. La rosa es regala de color...
La peça del dia abans...
Avui farem una peça segurament a la informació del mitjà,
que seran les novetats pel que fa més enllà dels llibres de la rosa.
Aquest any surt la rosa de color taronja, la rosa...
Aquesta peça a mi m'agrada explicar-la sempre.
Al final a cadascú li agrada el que li agrada.
Alguna cosa més, Andreu?
No, ràpid, no és Sant Valentí.
És que hi ha gent que confon coses.
Això no és Sant Valentí.
Una rosa o es regala una rosa?
No es fan ni pastissets en forma de cors, ni galetetes,
ni caixes de bombons, ni jo t'estimo...
No.
Escolta'm, una rosa?
Ojalá tot fos tan senzill a la vida.
Tant de bo tota la vida fos tan senzill.
És o una rosa o un llibre.
No hi ha pastissets.
No hi ha oi t'estimo ficat en un cupcake.
Les dues coses, rosa i llibre.
Rosa i llibre, sí, sí.
Al final tampoc m'hi vull posar.
Puc dir una última cosa?
Si no ets fill única, allò que deies,
les regales a la teva mare i tal,
si no ets fill o filla única,
parla-ho amb el teu germà o germana
abans de regalar una rosa a la teva mare
i deixar l'altre malament.
No, perquè és clar, no.
Saps el que et vull dir, no?
El típic fill o filla que va...
Sempre n'hi ha un de preferit.
I regala una rosa.
Un de més pilota.
Tinc una pregunta àrbitra del Sant Jordi.
Estaré arbitrant, eh? Estaré arbitrant.
Ara que ho deia...
He pensat, no ho he fet aquest any,
però altres anys sí que l'he regalat a les meves millors amigues.
Això tampoc, eh? Ho vaig fer malament.
No aporta... No aporta re.
O sigui, la teva amiga, quan...
jo què sé, a cap de tres mesos, ho diu...
Jo estic amb moltes amigues meves que molts homes.
Sí, sí, però...
Només amb la teva parella, sisplau.
Ja paro.
Aquí està.
Sí, sí.
Pensava que no arrencava mai.
És que és una cançó neta, l'Anteta, que es diu...
Quin canvi de gira...
Bé, som els suplement, som a Catalunya Ràdio.
Això és vigília de Sant Jordi,
amb l'Alberriera i l'Andreu Janol a l'hora de llevar-se.
Demà, des de les 6 del matí...
Bé, a les 6 crec que encara no hi seré.
Des de les 8 del matí, a les 8 sí que hi seré.
Des de les 8 del matí fins a la 1,
el suplement des de Passeig de Gràcia,
davant de l'edifici de la Borça,
entre Diputació i Consell Llicent,
amb la Rolot, la caravana mòbil de Catalunya Ràdio
que estrenem per aquesta festa especial.
I amb una programació especial de tot Catalunya Ràdio,
perquè crec que també hi haurà el Guzmán,
la Paula Molés amb el Caníbal,
a la tarda la Carod.
Vull dir, programa especial llarguíssim,
sense la presència de la Sotana,
perquè ja bé volia colar la seva falca.
La gent pot venir a fer-se fotos amb tu?
Hi ha molta gent que vol fer-se fotos, eh?
Tu? Digues, Alba.
Digues, digues.
A veure, jo estava intentant posar una mica de drama a l'assumpte,
perquè arriba Sant Jordi, s'ha parlat molt d'amor,
i des d'aquí vull enviar petons a totes les parelles
que aquest any han trencat, que han sigut moltes,
serà un Sant Jordi duríssim, perquè és un Sant Jordi de me.
Jornada fosca, eh? És un Sant Jordi tristíssim.
Quan no tens parella, a mi em diuen el que vulguin,
que saber estar sol és molt important, bla, bla, bla,
però per Sant Jordi ho sento, però no.
I tot això, com que aquest cap de setmana
hi haurà espais per posar-se molt ensucrats en aquesta sensació,
ah, secció, sensació, secció, parlarem del rebuig,
de rebuigar i sentir-se rebuigat.
Sí, sí, aquesta cançó es diu quan tu no m'hi mires,
perquè això passa a la vida, ho saps, no?
Roger i Andreu, a la vida heu sigut més rebuigadors o rebuigats?
És que us conec tant, després d'aquesta secció.
Andreu, tu primer. Sí, l'Alba ja ho sap.
He sigut... Jo he rebuigat més persones.
És que és un quilxet boig. Sí, no passa res.
La Red Flag.
Eh... el 50%.
Val, el 50%.
Sempre està a la distància total.
És el presentador i jo a ell li permeto, vull dir-te, que també t'ho dic.
En canvi, tu et sents a un costat de la balança.
Jo diré el que soc, sincer, sobretot.
Sincer, ets honest.
Hi ha poques sensacions pitjors que sentir-se rebuigada,
estareu d'acord? Per mi és la vulnerabilitat més gran que hi ha.
Jo et dic que soc una persona que quan em rebuigaren
em torno absolutament boja, em puc obsessionar
només perquè m'han rebuigat.
Necessito entendre per què, què falla, què no tinc,
què té l'altre que jo no.
És el pitjor que em pot passar a la vida.
Només vull de cop tenir la validació d'aquella persona,
sobredimensiono de lluny la seva personalitat,
perquè normalment són persones molt mediocres,
que de cop els dono una validesa.
Vull dir, jo només vull que em mirin, se'm passa.
Potser hauria d'anar al psicòleg, també t'ho dic.
No, no, no.
Hi ha uns moments previs d'obsessió
en els que em mantinc allà amb els rebuig,
però és veritat que parlem de sentir-nos rebuigats.
També internet, per exemple.
Jo em prenc un no-like a vegades, un like que esperava,
un retuit, un comentari, quan no me'l fan,
jo m'estic sentint rebuigada.
Entenc que hi ha un càstig allà darrere,
entenc que estan passant coses a internet.
Sembla que no, però passen coses tota l'estona.
Aleshores, també volia dir que d'altra banda és un motor.
Aquí ho hem vist molt en aquesta secció.
És el que us deia.
Aquesta obsessió i aquest malestar m'endurà unes setmanes,
però després canvio, vaig cap amunt,
és important anar cap amunt. Més avall no pots anar?
Més avall no pots anar. Però també t'ajuda a canviar coses.
Mireu les cançons d'artistes com la Shakira, etcètera,
el despit, són motors per queixar-te i per superar les coses.
Però a la vegada, atenció, penso que el fet que et rebuigin
i que et diguin que no almenys una vegada a la vida
es treu d'acord amb mi, que és molt important,
i com abans passi millor.
Andreu, alguna vegada a la vida et deuen haver dit que no.
I tant, i tant, i potser no em rebuiges l'any que ve i...
Un altre no? No parlava d'això, perquè això ja ho sé.
Ja ho sé, però els no s'han d'acceptar.
Els no s'han d'acceptar.
I la primera vegada que et diuen que no, d'adolescent o...
La primera vegada que a mi em van deixar,
bueno, uns drames i uns plors...
El viatge de tornada amb tren des de Barcelona a casa va ser...
No, i sobretot no entendre'l perquè és terrible.
Perquè mai et convenç l'explicació que et donen.
Exacte, i també és veritat, quan jo parlava d'un motor,
la meva primera experiència amb el Robuch
va ser un nen de campaments, o sigui, tot molt tòpic,
que ell em va dir que no, va decidir-se a anar-se'n,
amb la que tenia les tetes més grans,
perquè en aquella època és això el que comptava.
Tu ho vas dir així?
Ella em va dir que jo encara era molt nena,
el que vol dir que jo no estava desenvolupada.
Em va destrossar i em vaig quedar amb el tu encara ets molt nena,
i és una cosa que vaig recordar i arrossegar amb mi
en totes les meves relacions molt de temps.
Molt de temps ho hi tenia, 14 anys.
Va arribar al batxillerat amb camió d'institut
i aquell nen va a la meva escola.
Em va venir al darrere i li vaig dir que no, com a catedral.
Mira, jo hauria dit que vau acabar la feina, però no.
No, no, no, no.
No, no, no.
Jo em pensava que campaments era bon rotllo.
Però també hi ha amors i desamors els primers.
Jo em pensava que campaments... No n'he fet mai.
Ja ho sabíem, que no n'havíem fet mai.
Tenia tota la pinta.
El que deia que és molt important que et diguin que no,
perquè pensar que agradaràs a tu tòmica,
pots aconseguir qualsevol persona que desitges és un error,
això no li passa ni a la Beyoncé.
És veritat que és una gran actitud,
has de tenir l'actitud que agradaràs a tothom,
però s'ha de quedar en això, no de ser l'objectiu final,
perquè si no, bé, normalment no passa, bàsicament.
Llavors, jo tenia un article guardat des de feia temps,
des de feia uns mesos, un article d'Eist,
que abordava aquest tema,
i partia del concepte love-bombing.
És un concepte que és bastant antic.
El concepte que ens estàs portant aquest any.
És tremendo, però avui els destrosso una mica.
Love-bombing.
És antic, el concepte, hi haurà gent que, si ens escolta des de casa,
potser el coneix, però per aquí no.
Fa referència al bombardeig d'amor, el que seria textualment,
i l'origen és interessant.
A la dècada del 70 hi havia una secta estadounidensa
que engatusava els seus membres i els futurs membres,
donant-los altes dosis d'efecte i amor.
Així, les víctimes, que es sentien molt estimades i molt protegides,
es sentien com a casa,
rebutjaven el món exterior i es quedaven allà.
Això, aplicat a l'amor, aniria una mica així.
El love-bombing és una eina de seducció,
una tècnica per fer creure a l'altra persona
que estàs molt enamorat.
I quan la tens dient,
i quan la tens dins la teva xarxa,
comences a docificar aquest amor.
Cada vegada es visin existent fins que la víctima...
Això és un maltractor. De cop.
No entens res, exacte, no ha entès què ha fet malament,
i des d'aquest espai de dubte i confusió, pum, maltractor.
Ja ho tens, val?
Això és molt greu, i lamento si hi ha gent des de casa
que ens està escoltant i que li ha passat,
perquè realment et pot destruir la vida,
i com deia el Roger,
estaríem parlant de versos narcisistes i maltractadors,
però avui no parlo d'aquests casos.
Per què? L'article anava una mica per aquí.
L'article partia d'un tuit d'una noia que deia...
Hi ha un noi que m'està fent love bombing,
perquè després de la primera cita
ja m'ha dit que li agradaria sortir amb mi.
A veure...
O sigui, pot semblar una red flag,
però el que ve d'aquest article, i el que jo també penso,
és que potser ens estem passant una mica.
D'acord, d'acord.
Si a vegades hem de sortir d'internet,
o si us suplico que de tant en tant sortim d'internet,
sé que avui estaràs més d'acord amb mi que mai, Andreu.
A veure, si bé ser que internet, com dèiem,
és un bon inacabable de termes i conceptes que es porto aquí,
que van molt bé per detectar comportaments
i posar-li noms a certes coses,
a vegades em plantejo si el que ens va bé
és trobar-li una explicació a les coses
per no acceptar la realitat,
i aquests conceptes al final ens acaben etiquetant
i limitant i encorçant,
quan al final, a vegades, el que has d'acceptar és...
No, és que a aquest tio no li agrades, simplement.
No t'està fent love bombing.
És que potser li agrada més una altra persona,
i el que hem d'acceptar és una ruptura que t'han deixat.
No passa res.
Entenc que la gent s'aferri aquests conceptes
per trobar una comunitat, sentir-te identificada, etcètera,
o també per pelir el dolor,
però potser arriba un punt en què ens estem enganyant a nosaltres
i ens quedem instal·lades en la conversa d'internet
i no evolucionem.
És a dir, l'article sobre el bombardeig de Murós deia...
Deixes d'agradar-li,
perquè li agrada una altra persona, per exemple.
Hi ha una fina línia.
No el concepte de love bombing el coneixies o no?
No el coneixia. No el coneixia, però...
Vull dir, he vist casos d'aquests.
Els dos extrems.
També de gent que s'hi agafa i s'hi recrea
i d'altres que són love bombing de veritat.
Però al final, el que et deia això,
que és una frase que fa bastant de mal, però em sembla cruel,
però real, que és que al final, la realitat més banal,
al final, les persones canviem.
Al principi, li agrades molt a una persona, et diu coses boniques,
te les diu de veritat, però després, simplement, canvia d'opinió.
Et comença a trobar més avorrida, inclús molesta, inclús l'irrites.
Resulta que no eres exactament el que esperava
i segurament coneix una altra persona
amb qui pot començar des de zero.
La part d'imaginar com és l'altre, que encara no el coneixes del tot,
és la millor tapa de la relació,
m'interessa més aquell punt exacte.
I naturalment, ara, aquelles coses que et deia a tu,
l'hi diu a aquella persona.
S'ha d'acceptar.
A més, segur que nosaltres hem estat en les dues bandes,
alguna vegada també li hem fet això.
Segur que sí.
És aquella cosa que s'ha escrit i cantat tantes vegades,
d'estar enamorat de la idea d'estar enamorat.
Total. A més, crec que també...
A veure, sí, és veritat, ha après, eh?
Ha après de les seccions aquí, us he fet arribar allà.
La meva frase, l'any que ve llibre, eh?
L'any que ve llibre, Roger.
Els millors frases de Roger Escapla.
A veure com es parla amb amor.
No, però és veritat que hem de saber distingir
entre gilipolles i nebtes emocionals
i persones que simplement fan el que poden, no?
És que és una cosa que em plantejava també amb les meves amigues.
A vegades, quan li fa mal a una amiga,
aquella persona és un monstre, és la pitjor persona del món.
Estàs a punt de cridar una brigada
perquè avisi totes les noies del seu futur i del seu passat
per dir-te que aquesta persona...
I llavors li preguntes a la teva amiga.
I això que t'ha fet, què és el que et fa mal d'això?
D'una ruptura, per exemple, i et diu...
Home, doncs que has sigut massa amable,
no calia potser començar bon estant, haver-me deixat-hi prou,
si ja ho tenia clar, i jo dic...
Val, és que has sigut massa amable.
Què hauria passat si hagués sigut massa fred?
Llavors ens enfadaríem perquè no has sigut prou amable.
Vull dir, al final el que tens és despit i el que t'ha fet mal.
Vull dir, la conclusió és...
Hi ha una millor manera de deixar una persona amb una altra?
No, no.
És que quan estàs enamorat i algú t'ha fet mal...
A mi hi ha una frase que em té boig...
És molt fàcil de seure't, és molt fàcil de fraudar algú.
A mi també hi ha una frase que em té boig
que si algú el deixa i diu, per exemple,
és el meu aniversari.
Què volies que fes fa dos mesos?
Però que et havia deixat encara. Em té boig, això.
Vam celebrar el Cap d'Any junts.
Home, clar, éreu parella.
I tan normals.
Que havia de portar una pancarta.
Vull dir, aquestes coses es noten una mica.
Clar que es noten. Ets un reduccionista.
No, soc un reduccionista.
Home, si tu la nit de Cap d'Any te l'imaginaves en focs artificials...
Només hi va haver-hi un coet...
Hi ha desenganys molt grans.
I a demanar-li a la gent, i tenir bones cites,
i a demanar-li a la gent que... TC, TC.
Però també és veritat que hi ha un punt que, quan t'han trencat, t'han trencat.
I al final, com que sobreanalitzem i diem com hauria de ser
i com no hauria de ser, no existeix la fórmula perfecta.
Et farà mal o fas-ho d'una manera o d'una altra.
Inclus, a vegades, millora la frivolitat,
perquè és aquella cosa que et diuen així, tens motius per oblidar-lo.
Al final, quan és molt maco, també sap creure-hi tot.
A mi, la veritat, ho hem deixat de mutuacord.
És mentida.
L'hora d'allavar-se...
L'hora d'allavar-se...
Alba Riera i Andreu Zonola juguen a l'Hora d'allavar-se.
Vinga, concurs de vida o mort, a veure qui arrenca la setmana que ve.
Quatre noms, un de viu, tres de morts.
Andreu.
Nerviós, eh? Vale, estàs preparada?
Estic preparadíssima.
Un viu, tres morts, eh?
Liz Aminelli, Leonardo Cohen, Humberto Eco, Carrie Fisher.
Pim-pam.
L'Alisa Aminelli.
Correcte. Vinga, Alba.
Joey Ramone, Johnny Ramone o Didi Ramones.
S'està quedant sense idees.
Qui està mort, eh? El Didi...
Ai, viu, està el Didi.
No, el Marc i Ramon.
La setmana que ve comença Alba Riera.
Andreu Zonola, Alba Riera, molta sort.
Compreu moltes enciclopèdies de la setmana.
Fem una pausa i de seguida el suplement,
el Pep Nogué i el Jordi Roca. Ara hi parlem.
35 anys fent ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Sense adonar-nos-en,
vam desconnectar del món rural amb la idea de no tornar-hi més.
Ruralisme és el llibre de Vanessa Freixa
que ens crida a qüestionar els ritmes de vida urbans.
Una proposta de canvi sedena però inajornable
que defensa amb convicció
que el ruralisme és l'opció més intel·ligent de supervivència.
La lectura més necessària de Sant Jordi.
El 28 de maig vinent
se celebren les eleccions locals i autonòmiques.
Si aquell dia estàs lluny del teu poble,
de la teva terra, de la teva ciutat
o alguna cosa t'empideix anar a votar,
ho pots fer per correu.
Sol·licita la documentació necessària fins el 28 de maig
a qualsevol oficina de correus.
La rebràs de manera gratuïta al teu domicili.
28 de maig, eleccions locals i autonòmiques.
Per correu, el teu vot té tot el seu valor.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
La revista Enderrock celebra 30 anys
amb un número especial i doble, un nou disseny i més continguts.
El món ens escolta.
Un reportatge encapçalat per Sílvia Pérez-Cruf.
A poc a poc i bona lletra.
La recomanació dels amics de les arts.
1.000 efemèrides de la música catalana
i 30 articles d'anàlisi d'artistes i periodistes.
Demana la revista al teu quiosque o llibreria
o regala't un any d'Enderrock a casa cada mes.
Enderrock.
Les pàgines més fosques del mal que ens envolta.
El llibre de crims.
Pecats capitals.
Element de la botiga de TV3 i els punts habituals.
Pals i la cuina de l'arròs.
Fins al 31 de maig,
als restaurants, comerços, enllotjaments
i productors locals d'arròs i vi,
us convidem a gaudir del menú de l'arròs de Pals
complementat amb un programa de sortides pels arrossars,
tallers i degustacions per tota la família.
Més informació al 972-63-7380 i a visitpals.com.
Vinga, atasta'l i sorprèn-te.
Si tens mòbil, tens Catalunya Informació.
Descarrega't l'app de Catalunya Ràdio
i et mantindrem informat les 24 hores del dia.
Des d'on vulguis i quan vulguis, connecta amb Catalunya Informació.
A tot hora, a tot arreu.
Gerard Romero.
Ja de ben petit somiava en ser periodista esportiu.
Tenia el favor i el suport de milers d'aficionats
i aquí em teniu, però no estic sol.
Un equip jove m'acompanya i em permet arribar a tot arreu.
Però i elles? Elles sí que tenen mèdia.
Dia a dia, mil professionals en una de sola.
Les infermeres.
Infermeres? Infermeres.
Aquest Sant Jordi, Barcelona, s'obre per a tu com un llibre.
Comença per la superilla literària,
entre Diagonal, Gran Via, Pau Claris i Balmes.
Segueix llegint per tots els barris de la ciutat
i passa a la pàgina per descobrir el retorn
de la gran festa del llibre a la Rambla.
Informa tant a barcelona.cat barra Sant Jordi.
Ajuntament de Barcelona.
Passen 6 minuts de dos quarts.
L'Arc de Noguer.
Avui l'Arc de Noguer des de l'hotel Casa Cacau de Girona.
Pep Noguer, bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal?Molt bé, i tu?
Home, fantàstic. Aquesta setmana això va de premis, no?
El dijous vau rebre vosaltres el premi
d'aquest programa tan espectacular
i que tinc la sort de ser-hi.
I també pensa que el mateix dijous
es va donar 6 premis de 60
a formatges catalans com a millors formatges d'Espanya.
Ep, això és fantàstic, no?
Mira, el saull de la xiquella, el millor formatge de vaca,
el pinós i el ferrer de segona,
el formatge de Cabra Jova, el Garrotxa de Sant Gil del Biò,
també un altre,
el formatge de tou del Mujal, de pasta tova.
Això és una delícia.
Home, puguem parlar aquesta setmana
de tants formatges bons, de cacau,
perquè saps què fa? En Jordi és un bandarra.
Perquè estic parlant
i m'acaba de donar un tall d'un panitó ni de xocolata
just allò dos segons abans d'entrar en antena.
Això no pot ser.A veure, un moment, deixa'm saludar-lo.
Jordi Roca, bon dia i bona hora.Molt bona, bon dia, què tal?
I quina alegria sentir-te, eh?Igualment, gràcies.
Com estàs, com et trobes, Jordi?Molt bé, molt bé.
Fa uns dies ens donaves una alegria
amb aquestes entrevistes explicant que estaves recuperat
després de 7 anys de silenci, pràcticament, no?
Sí, sí, sí, sí.
Ho vaig, però bueno, ho vaig fer, encara.
Silenci, diguem-ne, de veu, eh?
Però es feia sentir més que qualsevol altre.
Com et trobes, per això, Jordi?
Estàs plenament recuperat?
Aquest procés de recuperació d'aquesta distània cervical
que vas explicar, suposo que hi ha d'haver un manteniment,
de 6 anys?
Jo continuo, i tant.
És que quan tens distània mai deixes de tenir història.
I el que corres és que pot sortir el símptoma,
però vas a treballar, has de seguir uns exercicis,
i és a fer que la cosa es mantingui, sí.
Com, en què consisteixen aquests exercicis, Jordi?
Bé, són exercicis repetitius,
en els quals, en el cas del coll, mou el cap a baix i a baix.
Al costat de l'altre, és a dir,
i per la veu és parlar, cantar,
és deixar-se anar i no deixar de xerrar, sí.
Se sap per què et va passar, tu, això?
Doncs hi ha molts motius, hi ha gent que li passa,
perquè té un accident,
perquè té un event emocionalment important,
hi ha gent que li passa per estrès.
Jo crec que a mi em va passar per estrès,
que em va, diguem-ne, d'alguna manera,
que se'm va aflorar.
És a dir, que hi ha la teoria que tots els que tenim història,
la tenim l'atenció, sempre.
Llavors, algunament, fa que sortir.
Jo, en el meu cas, vaig dir, eh, l'estrès, estic segur, eh?
És que és molt put a l'estrès, eh?
L'estrès, a cada persona, li surt per una banda, eh?
Hi ha gent que li surt així,
hi ha gent que li cau el cabell de cop,
hi ha gent que li surt per l'estómac...
I l'esquena, no? Les contractures, sí, sí.
Escolta'm, Jordi,
i quan vas detectar que era per culpa de l'estrès,
vas baixar el ritme de feina?
Perquè a mi no em fa aquesta sensació de portes en fora, no?
Tinc la sensació que tots tres germans treballeu pels descusits.
Aleshores, no sé com t'ho has fet per gestionar l'estrès.
Sí, aviam, no he tingut la complicitat amb els germans
que m'han deixat fer l'horari que volia,
i, diguem-ne, que he anat compaginant aquests exercicis
que també, entre ells,
hi ha tranquil·litat, meditació, ioga, etcètera, etcètera.
Jo he pogut afegir-me d'aquest temps.
I, bueno, sense dir-se tantes coses, evidentment,
perquè tampoc volia, diguem-ne,
assentar-me completament amb això,
perquè pots arribar a estacionar,
i volia tenir-me més ocupada amb la feina, també.
Faig el bé, per això,
i que ja ha sigut, doncs, una feina.
I després la sensació, suposo,
d'anar recuperant la vida a poc a poc,
com, per exemple, coses tan senzilles
com explicar un conte als teus fills,
com les de Sant Jordi.
Exacte, sí, sí. Bueno, jo, fins i tot, ho feia,
perquè jo xiu-xiuejava i mantenia la meva filla.
Ara té 4 anys.
Però, de fet, quan vaig canviar de veu,
és a dir, quan jo li passava en veu,
no hi vaig votar.
És com que a ell era igual que el seu papa parlés que no parlés.
I això va ser una gran tendència per mi.
I, escolta'm, i com és que un cop has recuperat la veu,
la veu s'ha tornat més greu, no?
T'ha passat això, Jordi, també?
Això suposo que...
De vegades pot passar, i, de fet,
ja m'ho deien que podia ser que tornés a tenir una veu diferent.
Però, bueno, i l'ha canviat,
perquè tampoc estic bé, 100%.
Encara em costa una mica parlar, però puc parlar.
Bueno, però, clar, els que el coneixem, en Jordi,
o sigui, els que li hem sentit la veu d'abans,
jo que el conec des de fa molt de temps,
de poc la noto tan diferent, saps què vull dir?
És a dir, moltes vegades sí que tens aquell punt de veu,
amb aquell punt de fonir i així,
però hi ha una cosa més a més que en Jordi no ha perdut mai, Roger,
i és, bueno, dues coses.
Una és el somriure i l'altra és la creativitat,
perquè dels tres germans és el més boig.
És a dir, tenim aquí una rosa de Sant Jordi, Roger Escapa,
que jo crec que, bueno,
la millor rosa de Sant Jordi que he vist dels últims anys.
Escolta'm, avui parlem de xocolata, parlem de cacau.
Expliqueu-me quant temps fa que va obrir això de l'hotel Casa Cacau,
perquè és bastant recent, tot plegat, no?
Sí, fa tres anys. Tres anys.
Just setmanes abans de la pandèmia.
Que en vaja, vau estar de pega, doncs.
Ja, superpega.
Vam tenir que tancar com tothom,
però ens va enganxar amb l'equip format,
amb tota la inèrcia, les ganes, amb tot endavant,
i va ser un got d'aigua freda que ens va costar tornar a arrencar,
però que tenia el ritme que tenia abans,
i abans vam poder accederar,
fer-nos online i aquest tipus de coses que també ens han anat bé.
Què hi feu aquí? Xocolata.
Fem xocolata a partir del greig, la de cacau,
és a dir, comprem grans petits productors,
de finques concretes, sobretot d'Amèrica Latina,
que tenen la sort de poder visitar,
els comprem, dictamen a ells,
i a partir d'aquí a dalt fem xocolata,
és a dir, els torrem, els espelofem, els tritorem,
i el congem, i a partir d'aquí fem xocolata,
bombons, torrons, xocolata per veure,
roses de xocolata, en aquest cas,
panetoses de xocolata, bombons grans,
tot tipus de filigranes.
Aquí hi ha una cosa, Jordi, amb tot això,
i és que, per una banda, tu has pogut visitar moltes d'aquestes finques,
finques molt petites,
i de ben segur que tens moltes històries per explicar,
de gent sobretot, perquè quan un compra la matèria primera,
la xocolata aquí, no veu qui hi ha darrere,
però saber qui hi ha darrere de cada una
de les varietats de cacau que portes aquí
i que estàs treballant,
ostres, això, a part de ser molt romàtic,
té molta història, no?, cada rajol de xocolata.
És molt maco, de fet, teniu la sort de poder viatjar
àrees molt aïllades,
sobretot al Perú, vaig anar a l'Amazones,
amb una tribu que es diu Aguajun, els pobles d'Ut,
que és un poble natiu,
i quan ens reben allà, ens reben amb una beuda
de lluca fermentada.
Aquesta beuda de lluca fermentada és com una benvinguda
que no pots rebutjar, és com un vi, diguéssim, no?
I me la va donar una senyora gran,
com a benvinguda, vaig veure i després
em van explicar com es feia, i es veu que el feia aquesta senyora,
es posa la lluca a la boca, la mastega,
l'escopa en un bol, i així fins a tenir
dos litres ben bé de lluca escopida i mastegada per ella.
La fermentació, no? Exacte, i la seva saliva fa que fermenti.
Això és saludable, perquè està fermentat
i hi ha una fermentació, diem-ne, que mata els microbiòtics.
Però dic, hòstia, és que m'ho havies pres.
Ja t'ho havies pres, eh, Jordi?
Ja t'ho havia pres. Sí, sí, és una història.
També vinc amb cucs, cucs que neixen a les palmeres,
un cuc que diu Suri,
molt carnós, com vegi aquí al carcol,
però allà el Suri té els seus costums
molt particulars, però són gent
molt calorosa, molt...
amb moltes ganes d'acollir,
i que realment em va arribar molt incústible.
Ara ha obert un meló, aquí, el Jordi Roca,
perquè alguna vegada hem parlat d'insectes, Noguer,
i el que li vull preguntar és si aquests cucs
o aquests insectes algun dia també els podem veure els cellers,
i això ha d'anar més, també, perquè en algunes cultures
està molt integrat, però nosaltres no en volem ni sentir parlar.
Mira, al final no tens un tema cultural, perquè tu,
el que deies, els caragols, o les gambes, sí,
però els caragols és una cosa més d'aquí,
i que tu experimentes caragols, algunes sent bé,
però no sé si és el cas, perquè són bevoses per a ells.
El tema és que ara estem fent un postre
d'un cacau de Mèxic,
de la zona del cacau land, de Tabasco,
que és un postre de xocolata d'aquest tipus,
amb blat de moro, blat de moro torrat,
blat de moro dolç, i posem xapolines,
que són saltamontes, com es diu en els...
Els saltamontes, no?, que els grills.
Són grills torrats, fumats, són boníssims,
i tenen un gust de pipa, dir-se'n sol.
Molt curios, ja fiquem el plat.
Hi ha gent que no hi entra, però hi ha gent que ens la gusta,
i que ha quedat encantat.
Jo crec que el que ens passa encara avui en dia amb aquests insectes,
molts que venen aquí, que els compres,
com que estan transformats en origen i estan fregits moltes vegades,
aquí, moltes vegades, jo els que he tastat,
molts arriben rancis, però quan arribem aquí,
perquè, de fet, aquí a Catalunya ja hi comença a haver
alguna granja d'insectes, començant, diguem-ne,
insectes per alimentació d'animals,
però quan això es vagi per l'alimentació de persones
i els transformem aquí, de ben segur que ens agradarà més,
i que una rajola d'aquestes, de xocolata que tens tu aquí,
amb uns grills deshidratats, pot ser molt bona, no?
Pot ser interessant, haurem de fer alguna compra, però...
Igual millor avallanes, no?
Segurament millor avallanes. Jordi, jo et vull preguntar,
com menja la xocolata,
perquè això ho hem discutit algunes vegades amb el Nogueno,
i el Nogueno normalment diu que no s'ha d'amastegar la xocolata,
que és millor agafar una presa petita, desèrsel·la a la llengua,
i anar-la degustant. Tu com la tastes?
Li dono la raó.
La xocolata pensa que és un origen natural
que es fot a la temperatura corporal,
es fot a 36 graus.
Llavors tu la deixes a la boca i es desfà.
La tens a la mà i no es desfà.
La idea és que, quan la tens a la boca,
s'ha de fer a poc a poc,
i vas percebent els sabors que et deixaran aquesta xocolata.
Quan parlem de xocolata, que diu coses de qualitat,
que té un torrat baix, que té uns matisos àcids,
que té una història al darrere, que li pots trobar matisos.
Quan parlem de xocolates industrials,
molt torrades, no val la pena, et la pots menjar de cop.
Però quan parlem de xocolata,
que té un...
que és de Víndubar, sobretot,
o que de Víndubar hi ha un petit orador
que fa xocolata a partir del grai,
i no de pasta que cau o tal,
podem trobar-hi coses interessants.
Clar, jo sempre dic que això de que sigui primeta,
precisament perquè, a més a més, a la textura de trencar-lo,
no moltes vegades parlem del gust, parlem de l'olfacte,
però no parlem, a vegades, de les sensacions.
I trencar-te un tall de xocolata a la boca molt paladar,
sense la necessitat de...
de cacau, que devia ja menys adulcorat,
hi ha menys sucre, et donen molts aquests matisos,
que després sí que, Jordi, pots dir, ostres,
aquest cacau d'aquesta finca o d'aquesta altra, no?
Sí, exacte, i el fet de trencar la boca,
això se'n diu snap.
És un anglicisme que defineix aquest punt de...
cruixent, de ben tamberat.
Pap, quan trenques, fas el snap.
Això és un dels preus que es junten als concursos de xocolata.
I sí, al final, la xocolata és un món com el del cafè,
com el del vi, també.
Pot arribar a ser tan complexa i pot arribar a tenir tantes històries
com el món del vi, perquè és un element natural que es fermenta,
i la fermentació defineix molt dels matisos aromàtics
que després, quan treballem i el tenim aquí a l'orador,
afloren.
I tens xocolates que són, fruits vermells,
un punt ranch i un punt de vi de xerès,
tantes que són àcides, que són minerades,
i afloren.
Moltes, moltes, diguem-ne,
molts de sabors que no són necessàriament amics,
com pensem que tenen, o que ara tenen xocolata.
I és un estimulant, és un estimulant fantàstic, no?,
perquè és a dir, enèrgic, i és a dir,
tu et fots un cafè i un trosset de xocolata,
i escolta'm, aguantes les set hores de programa.
No? Sí, sí.
I tu, Albert, també, eh? Sí.
Sí, home, i tant.
A mi no feia falta fer xocolata, antigament i històricament,
us feia servir els cartells maies per tenir una energia,
sonar...
És un fruit xec, al final del cap,
que té molt de carnet, molt de greix,
i un punt de cafeïna.
Llavors el que fa és... és empà, sí.
Va, aquí en aquest oberador,
que és com la fàbrica de xocolata de la pel·lícula,
només hi falta estudiar amb el barret,
però és clar, una de les coses importants del cacau,
tot això que deies ara del vint o bar,
que és agafar aquest cacau i transformar-lo tu mateix aquí,
ja és aquesta manera, diguem-ne, d'acunxar la xocolata,
no?
D'anar triturant el cacau
perquè anés traient tots aquests creixos i tot això.
Això sembla que sigui molt fàcil,
però aquí hi ha un gran control, no?
Que feu? Sí, pensava que era molt senzill,
perquè al final la teoria és molt senzilla,
però cada cacau de cada finca respon de manera diferent.
Tant el més creix, tant el menys.
Això vols tradueix en que s'ha d'acunxar més estona o menys.
La fermentació també implica que tingui més àcids escètics,
que s'ha d'acunxar més d'apertura,
perquè els modàtics escètics sortin llavors.
Cadascú n'ha d'anar a fer moltes proves abans
a definir quin exactament tindrà.
I això canvia de cada entrega en cada entrega,
és a dir, no és el mateix el cacau que ens arriba aquest any
de tal finca que ens arribarà l'any que ve.
I això canvia perquè la meteorologia és diferent,
perquè potser anirà acollint un pèl abans,
potser un pèl després, potser la fermentació ha sigut
un pèl més activa, això ho hem de veure aquí a l'ordre.
D'on ven Uge i Jordi Roca, la majoria de xocolata que consumim?
Aquí hi havia res, al final, a l'Àfrica.
L'Àfrica és el productor mundial per molt de cacau.
Sobretot a la zona tropical, Congo, Côte d'Ivoire,
i això és realment el primer mercat d'exportació.
Després, a Mercallatina, cada cop més,
a l'Equador, Perú, Venezuela, Colòmbia, Mèxic, també,
Dominicana, de fet, tota la frontera tropical.
Fin de tot, l'Índia, ara s'està cultivant molt, el cacau,
l'Agascar, tot el món,
però per a gairebé la meitat de tot és l'Àfrica.
Una de les coses molt bones que teniu amb tot això
és que el que pugueu conèixer a la gent d'origen
és comprar el cacau directament d'origen,
que no hi hagi intermediaris, i així també es quedi més riquesa,
en aquest cas a països de Sud-amèrica o a l'Àfrica,
com ens passa també amb un projecte interessantíssim
que hi ha aquí a Hospitalet de Llobregat.
És a dir, això sí que és molt bo,
perquè, per una banda, tu tens tota aquesta confiança
de comprar un cacau directe,
i per l'altra, que el diners se'n van directe allà.
Sí, això és molt maco.
Establir aquesta relació de confiança
i poder parlar directament amb la persona que està dient,
amb el cultiu del cacau,
i li pots fins i tot demanar com vols que la fermenti,
que li faci fotos abans, que tingui el corrent de com va la collita.
És molt bo per nosaltres, podem donar molta informació,
i alhora li podem pagar un prejust,
i poden seguir remetint en fer més cacau de més qualitat,
cada cop més, i poder-se formar, i poder fer...
Bueno, poder fer una anàlisi.
Avui, aquesta arca de Noguer des de l'hotel cacau de Girona,
amb el Jordi Roca, que, per cert,
demà segur que també està signant llibres,
perquè aquests dies els germans Roca es presenten al llibre,
l'han titulat així, no, Noguer?
Quatre quilos de llibre.
Què dius, ara? T'ho juro, tu.
Foto un pes, això, et cau el peu,
i t'asseguro que et deixa l'ungla ben negre al cap d'uns dies.
A veure, Jordi, ràpidament, per què hem de comprar el llibre, demà?
Perquè és preciós.
Perquè és una passada, és un llibre,
que recull els últims dos anys de cuinar el celler.
Hi ha una mica de tot, expliquem els projectes.
A part dels plats, començant per aviatius,
i acabant per postres pitifús,
repassem els projectes de terra animada,
en què trobem totes les héroes en què hem anat treballant.
Durant aquest temps,
alhora que abordem el tema de l'esperit roca,
que és l'estudi que ha fet en Josep sobre els estilats.
Que fem el celler,
i, evidentment, hi ha molts llits plats, tècniques noves.
De fet, el títol oficial és TFR,
que juga amb el celler Can Roca,
però alhora és cuina, consciència i reflexió.
Això és una cosa molt xula, Escapa,
perquè jo he agafat un boli
i he començat a fer xec els plats que he tastat.
Saps allò que agafes el llibre i mires sants?
Els has menjat tots.
Tots no, però t'asseguro que una bona colla sí,
i això és una delícia, perquè cada foto que mires...
Hòstia, el plat aquest del gambes,
el plat aquest del fonoll, el cromatisme vermell...
Una abraçada ben forta pel Jordi Roca,
qui donem moltes gràcies per aquesta entrevista.
Una abraçada cap a Girona, i no ho he acuïdat moltíssim. Bon Sant Jordi.
Que tinguis molt, Sant Jordi. Adéu-siau.
5 minuts per arribar a l'1 del migdia, recte final del suplement,
però abans ho farem passant per Stamford Bridge a Londres,
on hi tenim la Sònia Gelmà a punt.
A partir de dos quarts de dues, avui a l'antena de Catalunya Ràdio,
Chelsea-Barça, semifinal d'aquestes Champions.
Sònia Gelmà, bon dia. Hola, bon dia.
Com pinta la cosa, Sònia?
Home, et diré que pinta bé, perquè és un gran escenari,
i jo crec que avui el Barça donarà la talla davant d'aquest Chelsea,
que, mira, les alineacions ja hem vist,
que hi té molt respecte, en aquest Barça.
L'objectiu seria sortir d'aquí amb un bon resultat,
un empat seria un bon resultat,
però ja saps que el Barça femení és sempre ambiciós,
i si fins i tot pot treure la victòria ja avui d'aquí,
doncs estarem encantats,
perquè aquest any ha tocat patir en algun partit de Champions,
per tant cada cop està la cosa més igualada,
i no podem donar per fet que pugui el Barça guanyar avui el partit aquí.
L'última paraula la tindrà el Camp Nou, per això d'aquí pocs dies.
Sí, dijous que ve, un dia en què...
Jo estic convençuda que l'estadi estarà ple,
avui aquí a Stamford Bridge també es preveu una gran entrada.
Aquestes rondes de Champions,
ja els clubs s'animen a obrir els seus estadis grans,
i el públic està responent,
i per tant la tornada al Camp Nou, dijous,
venent a tres quarts de 7 de la tarda,
de ben segur que presentarà també una aspecte espectacular,
en busca d'aquesta final de la Champions,
que seria la tercera de consecutiva.
L'any passat no hi va haver sort.
Amb l'Olimpíc de Lyon es va perdre i conta,
perquè aquest Chelsea d'avui ha eliminat l'Olimpíc de Lyon,
per tant, ens l'hem de petre molt seriosament.
D'aquí poc més de mitja hora,
la TDG per Catalunya Ràdio amb la Xalmal,
la de Naib Arunat i tot l'equip, pendents d'aquest barça.
El Pere Escobar, el Pere Escobar, els tindrem avui narrant.
Avui el Pere és el narrador,
i el tinc ja aquí escalfat la ola.
Molt bé, doncs una abraçada ben fort del Pere Escobar.
Fins ara, Sònia, gràcies. Vinga, fins ara.
Nosaltres hi tornarem demà, ben d'hora, ben d'hora,
des de les 6 i fins a la 1 del migdia,
especial Sant Jordi a Catalunya Ràdio,
el suplement des de primera hora del matí,
Gràcia, Consell de Cent amb Diputació,
Passat de Gràcia, número 27, davant de la Bolsa de Barcelona.
Ens podreu venir a veure al llarg de tot el matí,
i a la tarda, també, la Carod,
amb una programació especial de Catalunya Ràdio.
Fins demà, ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora.
Bon Sant Jordi i bona tarda de dissabte. Adéu.
El suplement, amb Roger Escapa.
Para un...
Tenta obrir la porta per al...
Oh, que em pular!
Tena estega!
Tena estega!
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Rigor. Professionalitat.
Valorar la feina dels metges.
Cuidar amb tot detall el pacient.
Llibertat dels dos per triar i decidir.
Per tot això i molt més,
assistència sanitària és la seguredora més ben valorada pels metges.
Assistència sanitària, la millor, segons els metges.
Ei, com va? Com et dius?
Tenim un nom que el sap tothom.
Però d'on surts, tu?
Tant sap d'on venim, si del sud.
Oh, del nord, ja. Va, que et convido a una estrella.
Ara estem d'acord. Estem d'acord.
Sí, i una estrella ens a germana.
Estrella Damm, la cervesa del Futbol Club Barcelona.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Damm, assistència sanitària, Rack, Solideo i CaixaBank.
Llibres, roses i la ràdio al carrer, com sempre per Sant Jordi.
Per Sant Jordi, Catalunya Ràdio estrena el nou estudi mòbil
que instal·larem al Passeig de Gràcia de Barcelona
entre Consell de Seny i Diputació,
des d'on farem una programació especial.
I farem el suplement sumant l'esperit de cap de setmana
amb l'ambient festiu de Sant Jordi.
Parlarem amb un munt de convidats.
Tindrem els protagonistes del dia i actuacions musicals.
Potser també cuinarem el Dack al restaurant Cannibal.
A partir de les 3 farem la tertúlia literària des de Ciutat Maragda.
I a continuació seguirem omplint la tarda d'ambient festiu
des d'aquest nou estudi mòbil, l'espectacular que estrenarem.
Segona edició d'Euphoria de tarda.
L'Ildami, Carol Rubirà, Helena Gadel jutjaran els anònims
que us acosteu a cantar amb nosaltres.
Sant Jordi a Catalunya Ràdio.
Serem al Passeig de Gràcia de Barcelona. Veniu a veure'ns.
Per Sant Jordi, la vida és el carrer. I Catalunya Ràdio, també.
La vida és el carrer.