Bon dia, us informa, aneu-vos bonet vagant.
L'autopista PZ està tallada a la Junquera,
en direcció cap a França, per l'incendi d'un autobús
en què no hi ha ferits ni tampoc persones atrapades al vehicle.
Hi ha més de 4 quilòmetres d'aturades.
7 dotacions als bombers treballen en l'extinció de les flames.
De fet, quan anem a l'autobús,
no hi ha ferits ni tampoc persones atrapades al vehicle.
Hi ha més de 4 quilòmetres d'aturades.
7 dotacions als bombers treballen en l'extinció de les flames.
De fet, quan anem a l'autobús, ja estava calcinat.
Ho ha explicat el suplement de Catalunya Ràdio
el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel.
Fins que no s'extingís l'autocar, s'ha hagut de tallar la via,
perquè hi havia un perill
que prenguéssim mal als conductors que circulaven.
I s'ha donat l'opció d'un desviament per la Nacional 2,
que s'està utilitzant pel que anem veient.
Jo crec que el més important és que els viatgers que hi anaven,
que era un grup de joves, estan sants i estalvis i estan bé,
que estan sants i estalvis i estan bé.
Aquest incendi ha obligat a tallar l'enllaç de la Nacional 2 amb l'AP7.
Es preveu que l'accident ha passat en plena operació tornada.
Es preveu que avui torni a l'àrea metropolitana de Barcelona
uns 260.000 vehicles després de la revetlla de Sant Joan.
Recordem que a divendres van sortir de l'àrea d'influència de Barcelona
més de 400.000 cotxes.
El Servei Català de Trànsit posarà en marxa mesures especials
d'aquí a una hora, a partir del migdia i fins a la mitjanit.
S'activaran més de 100 quilòmetres de carrils addicionals a l'AP7 Nord
entre Sant Saloni, Montornès del Vallès i l'AP7 Sud i la B23
entre Vilafranca del Penedès i Molins de Rei
per augmentar la capacitat d'aquestes vies, entre d'altres.
Més notícies, en Raül Flores.
La sortida a la crisi russa d'ahir amb l'exili del cap
del grup Wagner a Vilorussa i no amb la seva mort
devidita la imatge del control de Vladimir Putin.
Així ho creu, Manel Lleas, ex-corresponsal de Catalunya,
Ràdio a Moscou, en declaracions aquest matí al suplement.
Tu t'imagines, fins ara t'has imaginat sempre
un Vladimir Putin molt fort, que si algú intenta fer això,
l'eliminen en quatre minuts.
Si anaven a buscar els espies a fora d'un altre país,
per molt menys, i apareixien morts, no?
Tot el que no sigui que Prigogine desaparegui ràpid
és una mostra de debilitat a Putin que sí que pot enviar senyals
a tothom qui el vulgui fora del poder.
Mentrestant, el ministre xinès d'Afers Estrangers,
Kim Gang, ha rebut a Pekín el viceministre rus d'Afers Estrangers
en què és la primera trobada entre diplomàtics d'aquests dos països
després de la frustrada rebel·lió ahir del grup Wagner.
Segons han explicat les autoritats xineses,
els dos han parlat de les relacions xino-russes.
En cap moment han precisat si han parlat de la crisi d'ahir.
La Xina és un soci econòmic primordial de Rússia
i l'ha ajudat a suavitzar l'impacte de les sancions internacionals
per la invasió russa d'Ucraïna.
El meteocat ha obert que avui pot ser el dia més càlid de l'any
fins ara amb temperatures que poden arribar als 40 graus
al pla de Lleida, la conca de Tremi,
també a l'interior de les Terres de l'Ebre.
De fet, aquesta última nit el meteocat ha activat per primera vegada
l'avís per situació meteorològica de perill per calor nocturna intensa.
Per cert, les altes temperatures també han elevat el risc d'incendis
fins al segon nivell més alt en 18 comarques.
El grup de les Terres de l'Ebre, Papet i Marieta,
celebra 20 anys amb concerts, noves cançons i nous projectes
pel públic familiar.
Amb el nou tema crida ier, que sentim de fons,
comença la celebració d'aquests 20 anys.
El líder del grup, Josep Bordes,
explica, en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies,
que malgrat l'evolució de la banda tenen clara la voluntat
de reivindicar el seu cap de setmana.
El grup de les Terres de l'Ebre, Papet i Marieta,
celebra 20 anys amb concerts, noves cançons i nous projectes
pel públic familiar.
Hauran de reivindicar el seu caràcter.
Jo crec que aquí qui va obrir la caixa de Pandora
van ser Kiko Ulsèlio.
De fet van ser ells qui realment ens van donar l'empenta de dir
que cantes en català, canta en el teu dialecte.
Això és una cosa que vaig sentir molt clara des de començants.
I jo crec que ells ens van donar el valor de reivindicar
el parlament de les Terres de l'Ebre
i sí que és cert que potser arran de Papet i Marieta
van sortir altres propostes que també van voler reivindicar
aquest caràcter.
Esports, Albert Benet.
Marc Màrquez ha anunciat que no correrà la cursa
del Gran Premi dels Països Baixos de MotoGP,
que començarà a les dues al circuit d'Asen.
El pilot de Cervera ho ha comunicat a través de les xarxes,
argumentant que aquest matí s'ha llevat amb molt de dolor
per una costella fracturada.
Això sumat a les quins i a la fractura d'un dit
ha fet que amb l'equip mèdic hagin decidit no córrer la cursa
per poder-se recuperar bé per les pròximes setmanes.
La decisió de no córrer avui arribar després que ha arribat
Arriba després que ahir el mateix Màrquez
admetés que està en el pitjor moment de la seva carrera.
Espanya jugarà avui la final de l'Eurobàsquet femení.
A les vuit del vespre lluitarà per l'or contra Bèlgica,
després de guanyar a Hongria de nou punts a les semifinals.
En tenis, Carlos Alcaraz disputa avui la seva primera final a Nerbe
i la sisena en total de la temporada.
El tenista murcià jugarà la final del torneig de Queens a Londres
contra l'australià Àlex de Mignaur a partir de dos quarts de tres.
Si guanya, li suposaria recuperar el número 1 de la setmana
i ser també el primer cap de sèrie a Wimbledon.
La selecció espanyola femenina de Baterpolo,
amb 12 de 13 jugadores catalanes,
es queda sense final de la Copa del Món
després de perdre aquesta matinada contra els Països Baixos
per 12-8.
La final la jugarà la selecció narlandesa i els Estats Units,
mentre que Espanya haurà de lluitar pel bronze amb Hongria.
Fins aquí les notícies.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Amb 14 anys, un jove del Masnou
va trepitjar per primera vegada una pista de bàsquet professional
i des de les hores la resta és història.
Gairebé 20 anys després del seu debut,
Ricky Rubió ha brillat a Europa guanyant absolutament tot
i malgrat els obstacles personals i les lesions,
s'ha coronat a la lliga més exigent del món, a l'NBA.
Ara el suplement, una conversa sobretot plegat amb Ricky Rubió.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Amb 14 anys, un jove del Masnou
va trepitjar per primera vegada una pista de bàsquet professional
i des de les hores la resta és història.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Amb 14 anys, un jove del Masnou
va trepitjar per la lliga més exigent del món, a l'NBA.
Amb Roger Escapa.
Amb 14 anys, un jove del Masnou
va trepitjar per la lliga més exigent del món, a l'NBA.
Molt bé, no em puc queixar.
Però on pares ara, Ricky?
Ara, al Masnou.
Estic aquí a casa, tranquil,
i mig de vacances, mig preparant ja el Mundial,
perquè al final sempre...
Cada any tinc menys vacances, en aquest sentit,
perquè es necessita més el físic.
Dius, soc a casa, per tu casa teva encara és al Masnou.
Vull dir, després de més d'una dècada als Estats Units,
no acaba de ser ben bé casa o tens dues cases?
Sí, no, no.
Jo sempre m'he considerat que casa és aquí, al Masnou,
i allò, el lloc de treball,
que al final he anat canviant, no quasi cada any, però quasi.
I als Estats Units està bé, però casa és aquí, al Masnou.
Clar, dius, cada any les vacances se m'escurcen més.
Perquè suposo que físicament, cada any,
com que et fas una mica més gran,
necessites recuperar forces d'una altra manera.
Sí, físicament, doncs, cada cop que pares,
costa més arrencar, no?
Llavors, estem escurçant una mica
els períodes aquests de parar després d'una temporada.
I, sobretot, després de la lesió que vaig tindre l'any passat,
bueno, ara ja fa quasi dos anys,
doncs, tenim feina traçada, no?
Estàs recuperat de la lesió del tot?
Et trobes bé, físicament?
Sí, físicament sí, mentalment, doncs,
encara falta una mica aquesta connexió físic-mental
que perdis una mica la por, no?, del contacte i de...
I això, bueno, es fa amb minuts,
i aquest any no he tingut els minuts que desitjava, no?
És ben bé que et vas trencar
en un moment que estaves espectacular de forma, eh?
Sí, diria, un dels millors,
o el millor moment de la meva carrera,
dos estius excel·lents amb la selecció,
després un any amb Clive Land, bueno,
si no el millor, un dels millors anys a l'NBA,
i, bueno, va arribar en un moment dolç, no?,
però, bueno, això, al final, no es pot controlar.
Com pinta el Mundial?
Bé, bueno, encara queda, perquè no has sortit ni la llista,
i, al final, no ha acabat ni l'ACB,
no sabem qui anirà o no, però...
Jo, personalment, amb moltes ganes, no?
I, a més a més, clar, o sigui, amb tu, amb la selecció,
els últims anys, ets una peça fonamental,
des de la retirada, també,
de la primera fornada dels Gasol i companyia.
No sé si inspires una mica després de la lesió, també,
a ser aquell Ricky Rubio,
que era referent, també, a notador de la selecció.
Bueno, el que em demani l'equip,
i, en aquest cas, l'entrenador, l'Escariolo, no?,
cada any vas canviant una mica, ho he anat vivint,
porto molts anys anant a la selecció,
i cada estiu és una mica diferent,
perquè l'equip demana diferents coses,
depèn també qui finalment vagi i a l'estil que vulguem jugar.
Més o menys ja me'l conec.
Al final no canvia molt,
però, bueno, cada estiu també el bàsquet evoluciona, no?
Clar, has estat pendent, suposo, de les finals de l'NBA, no?
Sí, m'he estat.
Sí, perfecte, perquè, al final,
els horaris no compaginen amb tenir un fill,
però sí que els he intentat veure amb indeferit.
Creus que Denver és un marescuc guanyador
després d'aquesta temporada?
Sí, no només aquesta temporada.
Jo crec que portava molts anys formant un equip
i creient en un projecte, no?,
un entrenador que porta molts anys, també, a Denver,
i, al final, bueno, per exemple,
el Jamal Murrey també va patir una lesió molt important
i va estar un any i mig parat,
i hem format un equip molt bo
al voltant de dos jugadors peces claus, no?,
i, al final, bueno, és un clar guanyador.
Dius, les nits costen, encara.
Quants anys té el teu crio, Riqui?
Ara 3 i mig.
3 i mig. Què tal, com ho porteu?
Bé, ara ja bé.
Jo, de 0 als 2, és una mica d'adaptació, no?,
i ara ja és molts bons moments i divertit.
Clar, quants idiomes parla?
Doncs dos i mig, diríem,
perquè el català i el castell el porten molt bé.
L'anglès, doncs, diu quatre paraules,
que ja les diu amb accent americà,
i jo crec que, bueno, l'any que ve
serà el definitiu per parlar, no?,
perquè ja va al col·legi poques hores,
però tot és amb anglès i bé, bé, el porta bé.
L'horitzó, més enllà del que passi amb la teva carrera esportiva,
que després en parlarem, a nivell familiar,
t'emmiralles una mica més amb el Pau Gasol,
que ha decidit establir la seva vida als Estats Units,
o més amb el Marc,
que després de més d'una dècada ha tornat a casa?
No, jo 100% tornaré aquí.
Tinc la sort, o també ho heu buscat així,
que la meva dona és d'aquí,
i al final als Estats Units.
Clar que he passat molts anys,
o passaré molts anys de la meva vida,
i en aquest cas la meva carrera esportiva,
però on vull viure és aquí, a Masnou, no?
Per què, per què?
Perquè no t'hi sents arrelat del tot,
perquè les distàncies són immenses,
perquè al final la família la tens aquí?
Soc una persona familiar,
tota la meva família viu aquí,
els amics també he tingut la sort de tenir un gran grup d'amics,
i els he mantingut des que vaig marxar,
i això m'ajuda a sentir-me molt a gust aquí,
i allà he anat fent relacions, relacions bones,
però al final mai com les d'aquí.
També és veritat que la vida del jugador de l'NBA,
quan hi ha lliga regular,
us passeu un munt de dies fora de casa,
i dormint lluny,
i amb aquestes gires de quatre partits seguits a domicili, no?
Això també, suposo que tenint una parella,
que a més a més és catalana,
i que per tant ha anat una mica a remolc de la teva carrera,
i un crio tan petit, no deu haver estat fàcil aquests anys, no?
No, va cremant, al final.
Al principi hi ha molta il·lusió,
però a mesura que vau passar els anys,
doncs tira això, no?, tornar a casa,
però sí que és veritat que he tingut la sort
que ens hem adaptat a qualsevol situació familiar,
i la meva dona m'ha acompanyat allà on he anat,
i això ha fet que la família estigués unida, no?,
en aquest sentit.
També he tingut la sort de les visites,
tant de familiars com d'amics allà,
que el Covid ho va fer molt difícil els primers anys
després del Covid,
però ara ja l'any passat va tornar una mica la normalitat.
Ara tens 32 anys, oi, Ricky?
Sí.
Esportivament, a què espires?
És a dir, a jugar uns quants anys més a l'NBA
i tornar ahir a acabar a Europa?
O vols acabar a l'NBA?
Mira, jo tinc dos anys de contracte,
i realment no...
Clar que a vegades penses
i fas cables, no?,
somies, però realment fins que arribi el moment
que aquest contracte s'acabi,
no sabré molt bé on i què faré, no?
Ho podem parlar ara mateix,
però seria una mica perdre el temps,
perquè d'aquí dos anys, o d'aquí un any i mig,
pot canviar les coses,
pot canviar la meva forma de veure les coses,
pot canviar motius,
pot ser que intenti un altre cop estar allà,
però sí que és veritat que les ganes és tornar aquí.
Llavors, un cop arribi el moment de tornar aquí,
és si m'agradaria continuar jugant,
o ja decideixo que el bàsquet
ha passat a ser una pel·lícula
que ja decideixo que el bàsquet
ha passat a ser una part de la meva vida anterior, no?
Ja ho veurem.
Però tances la porta, per exemple,
a tancar el cercle i tornar a jugar al Barça o a la Penya,
per exemple, o és una possibilitat
que potser molt més enllà queda oberta?
No, com t'he dit, no?
Al final sí que m'agradaria tornar a jugar aquí a Europa,
però no hi penso molt en aquest sentit,
perquè quan arribi el moment
decidiré si estic preparat per jugar o no,
sobretot mentalment,
perquè després de molts anys jugant professionalment
i tenir una família,
hi ha altres prioritats
i un cop vingui això, decidirem.
És al·lucinant perquè el Ricky Rubio
va debutar a l'ACB amb 14 anys.
És que jo me'n recordo,
perquè jo aquella època jugava molt a bàsquet
i veure que jo em tenia 15
i que un nano de 14
debutava a l'ACB,
a més algun partit venia a veure't a l'Olimpíc.
I era al·lucinant, no?
Perquè és que era...
No tens el rècord,
perquè crec que algú te l'ha superat,
però veure que jugaves amb gent que et doblava l'edat
i que a més a més ja destacaves des del principi,
com recordes aquells inicis, Ricky?
Molt macos, la veritat és que va ser una època
molt il·lusionant.
Si ara m'ho diuen amb tot el que sé
i amb 14 anys em poso en una pista,
segurament estaria molt més nerviós
que estar en aquell moment, no?
I vaig veure...
Tinc uns records magnífics
i formen part d'un moment especial, no?
Clar, recordo jo que aquella època
el teu germà, que també destacava,
el Marc,
també feia algunes incursions
amb la penya de l'Aito García-Reneces.
I com va anar el primer dia
que l'Aito et va demanar que edat a entrenar?
Va ser que estava entrenant el germà i et va dir
va, posa't les bambes i entre la pista?
Com va anar això?
Sí, era l'agost,
estaven de pretemporada el primer equip
i nosaltres, jo estava amb el cadet en aquell moment,
també feien pretemporada, no?
I me'n recordo que havien cridat
el meu germà i el Pere Tomàs,
que era un company que després de jugar
molts anys també a CB,
els van cridar al primer equip, no?
I a mi em feia molta il·lusió
doncs, doncs, veure'ls
i la cantera, ja la tracten bé a la penya
i podies entrar a veure els entrenaments, no?
I l'Aito, que es va lesionar,
ara no recordo qui era de la plantilla,
però me'n recordo que eren 9
i no tenien per fer un 55, no?
I l'Aito em va veure a la grada
i va cridar a Cito Alonso,
que en aquell moment era el seu ajudant
i li va dir que, diguéssim,
s'hi podia entrenar, no?
En aquell moment no tenia ni sabates de bàsquet
perquè, bueno, venia de la platja l'agost,
14 anys que tenia
i vaig aconseguir unes bambes
d'un amic
que estava per allà
i em vaig posar a entrenar.
Va sortir molt bé l'entrenament
i l'endemà se'n anava a Andorra per la pre-temporada
i em van demanar si podia anar, no?
Que fort, que fort, que fort, que fort.
I gestionar-ho,
tan jove, tan aviat,
és evident que a la CB no és l'NBA, no?
Però clar, eres cadet,
devies estar fent tercer deso,
una cosa així, tercer quart deso.
Va ser fàcil perquè, clar,
vas fer l'escola professional des dels 14 anys.
Ha estat fàcil, tot aquest procés?
O vas necessitar molta ajuda psicològica?
Diria que va ser fàcil,
però per l'ajuda que tenia al voltant
de persones com els meus pares, sobretot,
les figures dels meus pares van ser importantíssimes.
També un entrenament amb la Ito
on donava molta importància els estudis
i això em feia no perdre el cap
i amics que tenia al voltant, no?
També.
Al final, amb qui et rodeges
és molt important perquè
et poden fer veure una altra realitat
de la que és, no?
És molt maco debutar tan jove a la CB,
és molt maco jugar i triomfar,
però no deixa de ser un joc de bàsquet
i no ets ni millor ni pitjor que ningú
perquè jugues millor a bàsquet, no?
Realment, la generació que vau encadenar
tant a la Penya,
perquè vau coincidir tu amb el Rudi,
però després també al Barça
i especialment a la selecció espanyola
és d'un talentàs que no sé si mai
es tornarà a produir com una generació tan bona
que coincideixi amb el temps
i pugui formar un equip tan extraordinari
amb tants títols i tantes medalles, no?
Sí, hem tingut la sort,
però jo crec que també,
no només la sort,
sinó que el tenir tanta competència
ha fet que el nivell també pugés, no?
Jo crec que no ho comparo perquè al final
estem parlant dels tres millors tenistes
possiblement de la història,
però que el Jokovic, el Rafa Nadal
i el Federer coincideixin
que el nivell pugés el seu nivell, no?
Doncs aquí, una mica amb la relació
del basquet a la selecció espanyola,
va ser una generació del 80
on va marcar un nivell molt alt
i els que ens anàvem a afegir
a poc a poc a més endavant
teníem que mantenir aquest nivell, no?
I això ens va fer també
un varem
que ens feia que juguéssim
a un nivell molt alt.
Som el Suplement,
som a Catalunya Ràdio
i estem xerrant amb el Ricky Rubio,
encara a Catalunya, aquí al Mas Nou,
abans de tornar cap a l'NBA.
Ricky, m'explicaves que amb aquests inicis
la teva família va ser fonamental,
els teus pares, el teu germà.
Fa uns anys ja vas perdre la teva mare
arran d'un càncer,
n'has parlat moltes vegades obertament.
Tu crec que tenies només 25 anys,
arran d'això també vas crear la fundació.
Realment,
va ser un abans i un després
i sempre que pots la reivindiques,
eh, Ricky?
Sí, va ser un cop de realitat molt gran.
Em vas veure que...
Em va fer veure que
la vida no és per sempre,
que hi ha coses que no pots controlar
i que fan molt de mal,
però que hem d'aprendre, no?
I en aquest cas, doncs...
bé, vaig tenir la sort
o tinc la sort de tenir
una plataforma de veu i de tenir una plataforma
on poder ajudar
i arribar a moltes persones
i l'utilitzo
en aquest sentit, no?
A través d'una experiència que vaig tenir jo personal,
doncs poder ajudar gent
que pateix i no només la gent de càncer,
sinó també les famílies, no?
I són...
Per això vaig obrir la fundació i és un...
Bueno, quasi on passo més temps a la fundació
que entrenant?
A més a més, tot el procés de la malaltia,
el devies viure a distància, no?
Perquè estaves jugant a l'NBA ja.
Sí, va ser molt dur.
El 2012 li detecten el càncer i fins al 2016,
desgraciadament,
el càncer fot amb la vida de la meva mare
i va ser molts cops des de la distància, no?
Sobretot ja cap al final
i va ser molt dur, molt dur.
Et vas arribar a plantejar deixar el bàsquet
en algun moment?
Sí, a fer un...
com a mínim un...
un peron perquè al final,
l'últim any a Minnesota, que va ser,
bueno,
els meus pares sempre venien
a visitar-me
dos o tres cops a l'any, aquell cop,
només van vindre als Nadals
i ja vaig veure la cosa
que estava molt malament
i...
bueno, vaig plantejar si realment valia la pena, no?
Perquè no sabia
si la tornaria a veure un cop
vaig marxar cap allà.
I a la fundació exactament què feu, Ricky?
Doncs ajudem
a gent que pateix càncer
en molts aspectes,
psicològicament.
També intentem ajudar
a molts hospitals
a humanitzar una mica les sales,
que és un dels objectius
que amb la meva mare sempre que estava
en una sala d'hospital ho parlàvem,
que anaves a rebre
normalment notícies tristes
i que l'hospital ja tenia
un ambient així trist,
i era una mica canviar
la idea
d'un hospital
i anar a llocs
on et vingués de gust anar.
Després, també,
la investigació.
Fem congressos, també,
ara mateix el de Barcelona,
el Congrés Oncològic de Barcelona
d'Ensaig Clínics,
que són formes
de millorar els tractaments
als pacients de càncer
de...
Tot tipus de pacient de càncer,
però sobretot el de pulmó.
També tenim una altra branca
de la Fundació,
que és més enfocat cap als nens i nenes,
sobretot en barris desfavorits,
que a través del bàsquet
també els ajudem
a ensenyar uns valors
i que es distreguin del seu dia a dia
a vegades més complicat
i que es puguin enamorar d'una cosa tan maca
com és l'esport i, en aquest cas, el bàsquet.
T'agradaria que el teu fill jugués a bàsquet?
Sincerament, el que li agradi amb ell.
No és algo que tingui en ment.
Li donc pilotes
i no és de molt d'esports ara mateix,
però bueno, al final,
m'agradaria que fes esport.
Sí que és veritat que si fos bàsquet
doncs li podria ensenyar més que si fos un altre esport,
però que decideixi el que a ell li vingui de gust.
I escolta'm, ara ja aquesta és una pregunta
amb tipus fan,
exjugador frustrat, eh?
Com és jugar contra l'Ebron James?
Bueno, som jugadors,
l'Ebron James, Kobe Bryant,
Kevin Durant.
Són jugadors especials
i que surten cada mils i mils, no?
I en especial l'Ebron James
és tot el que aporta
al món del bàsquet
i de l'esport en general.
És una persona que impressiona,
que ho porta a la perfecció
i hi ha algú que està demostrant
que en la vintena temporada
que porta quasi a l'NBA
està jugant a un nivell espectacular,
que això no s'ha vist.
I poder jugar contra
o poder haver dit que he jugat contra
el màxim anotador de la història de l'NBA
és un orgull.
Petites coses que vas fent a la teva carrera
i que és impressionant.
I dins i fora de la pista, no?
A l'NBA us formen molt.
Ara els rookies els inculquen
també uns valors, no?
El tema de tots els codis de vestiment,
la formació econòmica, no?
M'explicava el Marc Gasol
perquè un cop retirats
sàpiguen gestionar tots aquests diners
malgrat ser tan joves.
És a dir, amb això crec que la Lliga
ha anat avançant molt
i també ha avançat bastant a Europa,
en aquest cas, no?
Sí, la Lliga és d'estudiar
i és veritat que nens de 18-20 anys
els entra de 0 a milions a la conta
i com gestionar això no és fàcil, no?
Sobretot gent que, bueno,
que et vaig dir, no?
O vaig tenir el suport familiar
i també d'amics
que em van ajudar a controlar això,
però si en 14 anys tinc un grup d'amics
o tinc els meus pares que em diuen
és que ets el millor del món
i anem a fer això, anem a fer el que altre,
i obrim aquest negoci, obrim l'altre,
se't pot complicar molt tot, no?
I llavors, la NBA es veu
en obligació, en aquest sentit,
i de forma molt ben feta i educada,
donar la informació necessària
a tots els jugadors,
que després funciona o no funciona,
no tot és perfecte,
però sí que és veritat que ens ajuda moltíssim
a formar-nos, no només com a jugadors,
sinó com a persones, també.
Estem parlant de l'aniversari
de la Lliga.
Mm-hm.
Estem parlant amb el Ricky Rubio
a Catalunya, al Mas Nou,
amb aquests projectes bàsic-bolístics
encara a l'NBA.
I, clar, ara estava pensant,
mira, el Bojan Kerkic, amb 32 anys,
ha penjat la samarreta.
El que passa és que a l'NBA tinc la sensació
que les carreres esportives s'allarguen moltíssim,
en alguns casos, no?
A tu t'agradaria jugar fins als 40?
No crec.
No crec que el 40 sigui la idea,
tot i que no descarto,
perquè físicament, doncs,
m'intentaré cuidar al màxim, no?
Però també és més mentalment,
si estàs capaç de sacrificar
molt de la teva vida personal
per jugar bàsquet, no?
Des dels 14, 15 que porto professional,
a l'NBA ja em porto 12,
més els 5 que vaig fer més o menys aquí,
5-6 aquí a Europa.
Clar, quasi me'n vaig ja,
i me'n vaig ja als 20 anys quasi de professional.
Si m'estàs dient 8 més,
doncs no sé si tindré l'energia, no?
Però tot és plantejar-ho cada any,
el que acaba la temporada,
i veure on estàs, no?
Tant físicament com mentalment.
Saps què t'agradaria fer després?
Bàsicament,
dedicaré molt de temps a la fundació.
Això sí que és dels meus objectius,
és el que més m'omple,
o el que més m'omple fora del món del bàsquet,
ara em preseat,
empresarialment parlant,
en aquest sentit,
i tinc molts projectes en ment.
Després, suposo que quan acabi la carrera,
sortiran més projectes,
però tampoc em vull omplir molts projectes, no?
Perquè...
I entrenar?
No crec, no crec.
Tampoc tanco la porta a res,
mai dic res que no ho faré mai,
però dubto que em posin a entrenar,
i un cop em retiri,
si veig que trobo que falta molt el bàsquet,
doncs sí, no?
Però no és l'objectiu.
El Ricky Rubio avui al Suplement.
Moltes gràcies, molta sort,
perquè tenia moltes ganes de xerrar amb tu,
i també que vagi molt bé al Mundial
i el que vingui després.
Una abraçada ben forta, Ricky.
Moltes gràcies, Roger.
Perdoni, vostè és escriptora, oi?
Atreu molt, aquest llibre.
Gràcies.
Has vist què hi diu, a tu?
La novel·la obscena d'Elen Agriu.
A mi em sembla que tu i la Lila teniu un acord.
Ella fa les porqueries i tu les escrius.
Per què us barallàveu?
La gent ha comprat la teva novel·la i ens critica l'esquena.
L'Amiga Genial, a TV3, aquesta nit.
El món, la terra, l'aigua, els boscos,
les plantes, els animals i les persones.
Hem sabut conviure en un equilibri perfecte.
Un equilibri natural tan savi com fràgil,
que ens diu que els oblits, els focs,
els motors i els actes incívics no hi caben.
Descobreix l'equilibri entre gaudir i protegir
a EspaisNaturals.cat.
És un missatge de les Diputacions i la Generalitat de Catalunya.
Green MeteoMauri.
Green MeteoMauri us acosta des de fa poc a poc.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies per haver-nos acosta des de fa una dècada
la sostenibilitat al medi ambient,
l'economia circular o la producció quilòmetre 0.
I sempre amb rigor i un somriure
perquè el medi ambient ens toca a tots.
Els dilluns,
al web i a l'app de Catalunya Ràdio
Green MeteoMauri amb Francesc Mauri.
La nit dels ignorants.
La nit dels ignorants.
El dia, per moltes persones, comença alterat.
El dia, per moltes persones, comença alterat.
I a mesura que avança, es complica.
I a mesura que avança, es complica.
I a mesura que avança, es complica.
Sort que després arriba la nit.
Sort que després arriba la nit.
Sort que després arriba la nit.
La nit dels ignorants 3.0,
quan tot és més serè.
De diumenge a dijous
i de dotze dues de la matinada,
amb Xavier Solà.
És una teràpia.
És molt relaxant, de veritat.
En Guàrdia, amb Enric Calpena.
L'aixecament militar de juliol de 1936
a l'estat espanyol
va tenir un ressò molt important
al Principat d'Andorra.
Milers de refugiats, ocupació francesa,
pressió dels republicans i dels franquistes.
La guerra civil a Andorra
en el proper episodi de l'En Guàrdia
també disponible al web de Catalunya Ràdio.
En Guàrdia, amb Enric Calpena.
Cada cap de setmana, dos programes.
El diumenge a les 3 de la tarda
i cada dissabte un altre exclusivament en podcast.
El suplement.
Dissabtes i diumenges,
des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Tres minuts passen de dos quarts a dotze del migdia.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
L'entrevista, Enric Quirubio,
ha pogut recuperar les xarxes del suplement.
Arroba el suplement a Twitter i a Instagram
de seguida de la Marina Porres, que ja la tenim aquí a punt.
Bon dia, Marina Porres. Bon dia.
Com va la revetlla?Bé, molt bé.
Molt tranquil·la.
Abans, però, a veure, abans de la Marina Porres.
Vols guanyar una entrada doble per veure la tendresa
al Teatre Poliorama?
Les 10 primeres persones que truquin des d'ara mateix al 93207474,
93207474,
s'emporten aquestes entrades
per veure la tendresa Teatre Poliorama.
Les 10 primeres trucades. Entrada doble.
Per tant, estem de tómbol avui.
9... No, no.
11 i 33. Falca exclusiva i la Marina.
Catalunya Ràdio.
No més hem de començar,
va, provem-ho en català.
Oh, els tietes, en Kelly,
els Marala Trio, me'ls estimo.
Molt a favor de tot el que cantin.
Els que diuen que a les xarxes no es pot aconseguir res en català,
que atrapin els tietes.
Més d'un milió d'escoltes al mes a Spotify
amb una cançó sardana.
Les coses estan canviant.
Cada vegada hi ha més gent que fem reels, TikToks en català,
i Twitter a Catalunya és molt actiu.
I vull que també ho sigui quan entro a les xarxes.
Quan et configures el mòbil en català,
t'adones que moltes coses ja són en la nostra llengua.
I et confessaré un secret.
Tinc una queta a casa, però de la primera campanya.
Li faig corda i salta avançant.
Ningú l'aturarà.
Ara torna a la queta en 3D i qui sap,
en un futur potser serà una intel·ligència artificial
i en català.
No ens hem de començar.
Generalitat de Catalunya.
El suplement.
Up, down, right, down.
Looking for your love right now.
La, la, la, la.
Up, down, all around.
Check my stomach outside.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
La, la, la, la.
You're a melody.
What's a memory?
You're a melody.
What's a memory?
It goes something like...
La, la, la, la.
I've been just walking down the street
just looking for my baby.
Passen cinc minuts de dos quarts de dotze.
Marina Porres, ara sí, oficialment.
Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Això és l'excusa llibres, sèries i bandes sonores
a través de la mirada de la Marina Porres.
Avui per on comencem, Marina?
Doncs aquesta setmana tinc una excusa una mica especial
i és que us vull explicar un llibre
en el que hi he tingut molt a veure.
És un llibre que no és meu, no l'he escrit jo,
però sí que l'he editat, he triat els textos
que havia d'haver-hi
i he fet un pròleg introduït-los
i em feia il·lusió explicar-lo
perquè crec que després de molta feina,
com passa sempre amb aquestes coses d'edició,
ens ha quedat molt bé.
I a més, com que porto molts mesos
parlant de Virginia Woolf aquí l'excusa
i dient que estava fent una cosa
per la qual l'havia rellegit tota
i per això cada llibre que sortia el comentàvem aquí,
doncs finalment us puc ensenyar el resultat
i a més a més...
Avui vens a parlar de tu.
Sí, passa que com que no guanyo royalties amb el llibre
perquè no és meu per cap banda
i no em sento malament fent publicitat,
a més és una cosa prou maca per fer-ho.
D'acord. Doncs a veure, quin llibre és exactament
aquest de Virginia Woolf que ens vens a presentar?
Doncs és aquest llibre que es titula
Escriptores i té de subtítol Assaig i retrats
i és un recull d'articles
de Virginia Woolf
sobre Escriptores.
El tradueix la Carme Camacho
i el publica l'editorial L·.
Aquest llibre surt del fet que en català s'havien anat
publicant les seves novel·les,
els seus contes i els seus diaris,
però ens faltava parlar
d'una part molt important de l'obra de Woolf
que són els seus assaigs.
Perquè ella és una senyora que es va passar la vida
escrivint en diaris i revistes,
de fet així era com treia els diners per viure
i s'hi va dedicar d'una manera molt seriosa
durant molts i molts anys.
Però tot i això, clar, els assaigs de Virginia Woolf
són la part més desconeguda de la seva obra.
Llavors això és normal
perquè va fer un gest tan revolucionari
amb les novel·les que la resta de l'obra
per comparació queda per sota,
però amb aquest llibre el que volíem era explicar
que sense els seus assaigs,
sense la feina constant i sacrificada
que ella va fer pensant sobre literatura
al llarg de la seva vida,
no podria haver escrit cap de les seves novel·les.
Llavors, realment crec que és una bona excusa
per endinsar-se en aquest aspecte
de la seva obra perquè els assaigs
són com la base de la posició literària
de Virginia Woolf, són el fonament
del seu univers.
Perquè per molt que el seu geni
sigui una d'aquelles escriptores genials
que hi ha un moment en els seus llibres
que s'obrepassa qualsevol cosa que es pugui explicar
i que ens queda una mica lluny,
però en realitat ella és una escriptora
molt de base intel·lectual i els seus assaigs
són com l'explicació del seu món.
Aquest llibre surt de voler reivindicar Woolf
com a assagista, però a més a més
ens hi volíem acostar d'una manera especial.
Hi ha moltes maneres d'acostar-se
als assaigs de Virginia Woolf
perquè en la seva edició canònica
estan publicats en sis volums
que sumen com centenars de pàgines,
però un dels temes que surt sempre
en els seus interessos i en els seus textos
és la feina de les escriptores
i de les dones que la van precedir.
Llavors, de fet, els textos de Virginia Woolf
sobre dones i literatura
són com una mena de món en si mateix
i permeten entendre una part
de la feina que feia Woolf
com a iniciadora de camins en aquest sentit.
D'aquí que se la llegeixi
com a autora feminista.
Llavors, per això vam decidir
fer aquest llibre que sobra
com amb un preludi de dos textos
sobre les dones i la ficció
on s'hi veu, per exemple,
l'obsessió de Virginia Woolf
per fer que les dones intentessin deixar
el gènere de banda per poder-se dedicar
a la literatura sense etiquetes
que deixessin d'escriure
pensant tota l'estona que eren dones.
I llavors, la segona part,
que és el gruix del llibre,
que té una explicació anglesa,
això és molt clau amb Virginia Woolf,
endreçades cronològicament
i són senyores que per algun motiu altre
van significar alguna cosa
en la vida i l'obra de Virginia Woolf.
O sigui, d'alguna manera,
és una escriptòria de Virginia Woolf
escrivint sobre altres escriptores.
Exacte. O sigui, al llibre hi ha textos
de Virginia Woolf sobre noms tan importants
per ella i per tothom com
Genausten, Les Germanes Bronte,
Christina Rosetti, Catherine Mansfield
i en Marcà. Llavors, són textos molt interessants
perquè amb ells hi veuen
les seves obsessions. O sigui,
la gran curiositat, per exemple,
que tenia per saber per què les dones escrivien
i per i per què escrivien,
per exemple, més novel·les que no pas assaig,
i també li interessava molt
veure com la seva vida privada
i material condicionava la manera com escrivien
i llavors sempre es pregunta
si estaven casades o no, si tenien fills o no,
si treballaven o no, etcètera, etcètera.
Per tant, és un llibre que jo us recomano
perquè per entrar al seu món és molt interessant.
Això és una pel·lícula terrorífica
sobre la vida d'una escriptora
no tan bona ni tan tormentada
com Virginia Woolf, però Déu-n'hi-do.
Es diu Shirley, es va estrenar el 2020
i la trobareu a Prime
i a Apple TV crec que també.
Llavors, aquesta és la història de Shirley Jackson
que és una escriptora americana
molt famosa per les seves històries
de terror. Però aquesta
no és la història de la seva vida
sinó la història més o menys real
de com va escriure l'any 1951
la seva novel·la Hangsaman
que és un llibre sobre una noia
que va a la universitat
i amaga un trauma
que la universitat no pot i no vol explicar.
És una d'aquelles novel·les psicològiques
molt i molt fosques que fan molta angoixa.
Aprofito per recomanar els amants del gènere de terror
que vagin directes a Shirley Jackson.
En català en tenim uns quants títols
a l'altre editorial,
però en aquesta pel·lícula, Shirley,
s'explica com la escriptora,
com Shirley Jackson, es va basar
en una noia que va venir a visitar-la a casa seva
per fer-la la protagonista del llibre
i com va utilitzar la seva vida
i la seva narració per poder-la fer
i per fer que ella es comportés
com a ella li convenia per llibre.
O sigui que en realitat és una pel·lícula
sobre com els escriptors van piritzar la gent
que tenen a prop i al voltant
i la fan servir pels seus llibres.
Però és molt interessant veure
com es va crear l'ambient d'atenció.
A més a més, la protagonista de la pel·li
és Elisabet Moss, fent de senyora llunàtica,
llavors només per això ja val la pena.
Tot i que, aviso, no és una pel·li rodona, però...
Música.
I can creep up inside you and consume you.
A disease of the mind it can't control you.
It's too close for comfort.
I know your brain lies.
You're in the city of wonder and complain lies.
My jokes and mine just don't wonder.
Better think twice.
Betrayers call with the ulterior.
So if you must go to be wise.
Your mind can disturb you.
It's like the darkness in the light.
Disturb you.
And must scare you now.
Disturb you.
Ain't used to what you like.
Disturb you.
Disturb you.
Avui parlant del pensament de Virginia Woolf
a través també de la música,
això que sona segurament ja té uns quants anyets.
És una de les cançons més recordades de Rihanna, no?
2007.
2007, exacte. 2007, Disturbio.
Efectivament, la Rihanna.
Videoclips.
Sempre que busco els allassos per fer aquesta secció,
veig com aguanten els videoclips i quan no aguanten.
Aquest es veu una mica antic, t'he de dir.
La classe de 2007.
És que emballeixen molt pitjor els videoclips que les cançons.
És bastant terrible.
Aquesta cançó no m'ha llegit gens malament.
Avui la porto perquè, com que parlem de Virginia Woolf,
dels seus assaigs de posar-se dins el cervell d'escriptors,
no sempre és fàcil,
m'ha semblat que la Rihanna ens podia ajudar
a explicar una de les seves cançons més icòniques,
de fet, Disturbio, que vol dir paranoia, no?
O sigui, com sabem,
tant Virginia Woolf com Shirley Jackson,
aquí ja recitàvem un moment,
patien atacs de paranoia, em podem dir,
per dir-ho ràpid i malament,
i el seu cervell no acabava de funcionar d'una manera normal
i m'ha fet la cipolta aquesta cançó perquè,
clar, aquí la Rihanna el que fa és intentar explicar molt bé
com funciona Disturbio, no?
És la paranoia.
I llavors ella diu, la Rihanna,
diu, és com un lladre que a la nit et ve a buscar
i t'endú, et pot menjar per dins
i consumir-te, és una malaltia del cap
i pot controlar-te,
i a més a més s'acosta massa al confort,
que això és una cosa que li pensava a Virginia Woolf,
que realment arribava un moment
que confonia els moments d'estar bé
amb la desesperació i llavors li era molt difícil
saber quan estava dins i quan estava fora.
I com diu la Rihanna,
doncs és la foscor, és la llum,
i diu aquest tros de... és la paranoia,
t'estic espantant aquesta nit,
o sigui que és una cosa que fa por.
Doncs tornem als llibres
i t'he de dir que seguim amb Virginia Woolf
perquè el llibre que hem començat recomanant,
Escriptores, no és l'únic llibre
dels assajos de Virginia Woolf
que s'ha publicat últimament,
perquè l'editorial mallorquina Quit Procure
ha fet un volum titulat,
amb aquest títol fantàstic d'una frase seva,
que és Les paraules viuen a l'esperit.
És una selecció d'assaig de Virginia Woolf
triats i prolongats per la Iris Llop
i traduïts per la Dolors Udina.
Llavors, és una selecció d'assaigos
que ens ajuden a veure lo bona que era Woolf pensant
i, com en l'altre llibre,
com estava contínuament escrivint sobre literatura.
Llavors, aquí podem veure
alguns dels seus trets com a assajista.
Per exemple,
una cosa molt important per entendre-la bé amb ella,
la distància que va mantenir sempre amb l'Acadèmia.
O sigui, ara la veiem com una gran intel·lectual, no?,
però com ella, en la seva època, en el seu temps,
estava convençuda que sabia descriure
només pel gran públic,
bueno, només, que sabia descriure
pel gran públic, pel lector comú,
perquè el món estava canviant
i necessitem un altre tipus d'escriptors
que ens expliquin la vida i la literatura
d'una altra manera, diu ella.
De fet, és molt curiós perquè, com que precisament
creia que sabia escriure pel gran públic,
Virginia Woolf va ser molt menys tinguda
al seu temps com a crítica i hi havia tota gent
que deia que era una senyora que no sabia pensar,
que simplement s'entretenia escrivint
sobre literatura, però que no era una senyora seriosa,
una crítica seriosa.
Llavors, el que li passava a Virginia Woolf
és que rebutjava la postura
com a autoritària dels acadèmics,
les seves jerarquies rígides
i tots aquests professors de Cambridge i d'Oxford,
on ella estava també a més ressentida
perquè no, com a senyora, no va poder-hi anar.
I, com a assegista, va reaccionar
instintivament contra tota la crítica aquesta
suposadament objectiva i prescriptiva de l'època
perquè a ella no li havia servit per res.
I a mi m'agrada aquest gest
perquè Woolf en realitat buscava el que creia
que faltava a la societat del seu temps.
Buscava un lligam entre
l'escriptor i el lector.
Llavors, aquestes ganes, diguéssim,
de participar en el món, d'arribar al públic
d'una altra manera, van molt, molt lligades
a les seves millors virtuts com a escriptora.
O sigui, el que buscava ella era, bàsicament,
crear un nou lector.
I ella deia que els escriptors
no són l'avantguarda dels canvis,
però és que al públic necessitem que ens segueixi de prop.
O sigui, els lectors han d'acoperar,
han d'estar disposats a entregar el seu coneixement
i la seva imaginació per entendre
aquest univers nou.
I això és perquè Virginia Woolf no para de persuadir els lectors
perquè acceptin formes radicals d'escriptura
com la seva, no?
Llavors, tot això, moltes més coses
interessantíssimes les trobareu en aquest volum.
Les paraules viuen a l'esperit.
Ui, inquietant, això.
Qui té por de Virginia Woolf?
Molt difícil d'explicar això, molt llunàtic.
Això és una pel·lícula
que es diu Who's Afraid of Virginia Woolf?
Qui té por de Virginia Woolf?
D'Ernest Lehmann, protagonitzada per uns histriònics
estranyíssims i grans
Elizabeth Taylor i Richard Barton,
l'any 1966.
És una pel·li que trobareu a Apple TV.
I llavors, què fa aquesta pel·lícula?
Aquesta pel·lícula adapta una obra de teatre
d'Edward Albee, que es diu igual,
qui té por de Virginia Woolf?
I és una de les seves obres més famoses.
Llavors, per situar-nos,
una pel·li difícil, tot diàleg,
basada en una nova obra de teatre,
per tant, és com molt intensa.
I la trama se situa en l'ambient
com molt pijo, elitista i decadent
de les universitats de hibílices americanes.
I els protagonistes són aquest matrimoni
que és, ell és un professor universitari
i la seva dona és la filla del jefe.
O sigui, la filla de l'edifici
i la filla del rector de la universitat.
Llavors, porten 20 anys casats
i, tornant d'una festa a la universitat,
la dona diu convidat a una parella de joves
que he conegut ara,
que el meu pare vol que ens portem bé amb ells,
a casa a fer una copa.
Llavors, quan es reuneixen els quatre,
el matrimoni es comença a barallar
en un espiral, com sentíem,
de retrets i listerisme,
que va clarament increscendo fins a arribar
a la violència, que ens fa sentir tots molt incòmodes,
i a treure com tot el que, en principi,
s'ha amagat. I, per tant, ens expliquen
tota la seva història a partir d'aquesta bronca
que, clar, són Elisabeth Taylor i Richard Barton
anar-se cridant i tot anar creixent.
Clar, aquesta parella fa
com una tensió excel·lent, no?
I fa molta angúnia de veure-ho.
Llavors, l'he portada perquè el títol,
Qui té por de Virginia Woolf,
s'ha fet molt famós a partir d'aquesta obra de teatre
i va perfecte per l'ambient universitari
snob que descriu l'obra.
Aquest acudit, diguéssim,
ve d'un joc amb una cançó
de Disney que es diu
Qui té por del Big Bad Wolf,
o sigui, Qui té por del gran i malvat llop
que es canta amb el mateix ritme, vale?
Aquesta cançó de Disney es va fer molt famosa,
però com que els drets eren molt cars
de la cançó, molta gent
va començar a adaptar-la i a cantar-la
amb aquesta lletra nova
Josef Reirof, Virginia Woolf.
I llavors, Albi, el creador de l'obra,
diu que aquesta broma, que és molt pedant,
li anava perfecte a l'obra i que, a més a més,
la versió original fa referència a la idea
de qui té por de viure la vida
sense falses il·lusions,
que és Josef Reirof de Big Bad Wolf
i és un dels temes fondos de l'obra
i tot li queda molt bé.
Més pantalles.
Això són les Gilmore Girls, no?
És que m'ha semblat que és una recomanació
moníssima per acabar
i rebaixar una mica l'atenció.
No sé si l'has vista.
No, no he tingut el plaer.
Res.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
Realment has de trobar l'excusa.
Una de les sèries familiars,
potser quan tinguis companyia una mica més adulta
la pots veure,
és una de les sèries familiars, com se'n diu,
més famoses i més maques que he vist mai,
són les Gilmore Girls, les noies Gilmore,
i llavors aquesta és la història de la Lorelai,
que és una mare soltera
que va tenir la seva filla molt jove,
amb 16 anys, una nena que és la Rory,
i viuen juntes en un pobret idíl·lic
del mig dels Estats Units.
És una sèrie llarguíssima, com 7 o 8 temporades,
explica la relació d'aquesta mare
amb aquesta filla
i la família adjunta,
pares, nòvios, avis, tot.
I l'he portat avui, que parlem de Virginia Woolf,
perquè...
Virginia Woolf és una senyora feta a si mateixa
perquè, en realitat, la Rory Gilmore,
la protagonista d'aquesta sèrie,
és una mena d'icona
per totes les noies com fetes a si mateixes,
per totes les nenes maques però repel·lents del món,
en realitat.
És molt així.
La Rory Gilmore és una nena a qui li encanta estudiar,
és superaplicada, es preocupa de ser bona estudiant
perquè realment li interessen els temes que tracta
i perquè té aquesta cosa
tan americana i tan cuqui,
que realment creu que amb la seva feina podrà fer
un món millor.
I, com que no ho he explicat,
però per Virginia Woolf
l'educació de la seva família va ser molt important,
o sigui, ella no va poder anar a la universitat
com els seus germans
perquè era una senyora,
que va estar aquí amb 15 anys a les portes de la seva biblioteca
i li va deixar llegir tot el que volia
i que aquesta recomanació
ens lliga per la banda més cuqui.
De fet, com absurdament,
Virginia Woolf i Rory Gilmore
tenen moltes coses en comú
i una d'elles és que creuen les dues
que la lectura va molt lligada a la llibertat.
És un gest que la Rory defensa al llarg de tota la sèrie.
I a banda,
si busqueu una sèrie per passar-ho bé,
però bona i no heu vist les Gilmore,
m'ho agraireu.
Vuit temporades, dius?
Sí, però passa molt ràpid.
És una pesta que saps allò filgoig que té l'etiqueta.
Quina intens, vuit temporades, ara, de Gilmore.
Anar fent, anar fent, mentre dines o so.
Sí, gràcies, Marina.
11 i 52, avui la història de Virginia Woolf
a través de Riana, de les Gilmore,
d'Aquí té por de Virginia Woolf al cine
i de diversos llibres que ens ha recomanat la Marina.
Moltes gràcies.
Fem una petita pausa i de seguida el suplement al dominical.
El suplement,
amb Roger Escapa.
Vides trans,
entre la igualtat i la lluita contra els estigmes.
Si a una noia no li agrada,
simplement pel que tens entre les cames,
no val la pena.
Sin el hombre que fui y la carrera que tuvo el hombre que fui,
yo tampoco sería ahora la mujer ejecutiva que soy.
Vides trans,
30 minuts, a TV3 aquesta nit.
Bruixa.
Una bruixa vol retrobar-se amb la gata a través del temps...
Em podria odiar on soc.
Soc i seré el mal.
Segle XXI.
Ha, ha, ha.
L'aixecament militar de juliol de 1936 a l'estat espanyol
va tenir un ressò molt important
al Principat d'Andorra.
Milers de refugiats,
ocupació francesa,
pressió dels republicans i dels franquistes.
La guerra civil a Andorra
en el proper episodi de l'Enguàrdia,
també disponible al web de Catalunya Ràpida.
Enguàrdia, amb Enric Calpena.
Cada cap de setmana, dos programes.
El diumenge a les 3 de la tarda
i cada dissabte un altre exclusivament en podcast.
Cafè grec.
Un programa pels vespres d'estiu
acompanyant el viatge
del Festival grec de Barcelona 2023.
Tota la música que s'amaga
darrere del teatre,
del circ, de la dansa
i, per suposat, dels concerts.
Cafè grec.
Aquest dissabte, a les vuit del vespre,
amb Albert Puig.
Un veritable exercici d'arquiologia musical
a través dels espectacles del grec.
A través dels espectacles del grec.
Hola, Catalunya Ràdio, soc la Itana Umatí.
Gràcies pel suport que m'esteu donant
i enhorabona per aquests 40 anys.
Que en siguin molts més.
En moments excepcionals sempre hi som.
Amb un equip de professionals
compromès amb l'actualitat,
rigorós amb la informació,
a tot hora i a tot arreu.
Catalunya Ràdio. Catalunya Informació.
Conectem Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Per ràdio, pel web,
a través de l'app o pel nostre canal de Telegram.
Els suplements.
Dissabtes i diumenges,
des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Els diumenges al migdia,
als suplements obrim el dominical.
4 minuts per arribar a les 12 del migdia.
És l'hora d'ensetar el dominical.
Hola, Gerard, bon dia.
Bon dia, com esteu?
I també en plena ressaca de la revetlla.
Bon dia.
Ja s'ha fet de dia.
Collons, com passen les hores.
Què passa?
Aquesta setmana et vaig veure aquí a la nit,
ben entrada a la nit,
tots els companys d'esport
celebren els 40 anys de Catalunya Ràdio.
Vaig anar a fotre uns toques aquí a la porta.
Encara tinc una mica de toc.
Vas deixar d'anar a veure el bàsquet,
a Madrid,
per venir a fer aquest programa.
Com a Catalunya Ràdio t'ho agraïm.
Jo els volia felicitar
els 40 anys que portem aquí
fotent ràdio amb català.
Hòstia!
S'ha de fer ràdio amb català, collons!
Aquell dia vaig veure també
a les 12 i pico una de la matinada
el Jordi Borda.
El Jordi Borda portava 49 hores.
Seguides.
Des de les 6 del matí.
Una hora per any de Catalunya Ràdio.
Portava 40 hores seguides.
A mi no em van convidar.
Va venir Pep Guardiola,
entrevistat per Mònica Terribas.
Ho portaves ben amagat.
Jo em pensava que estava gravat,
i no a tu, va venir en directe.
A les 7 del matí no pot ser que vingui en directe.
Ja saps que m'aixeco molt d'hora.
Molt bé.
Aquí vas veure, Pepe?
No, vaig veure...
Gràcies, el retorn.
Va ser extraordinari, no ho diguis a ningú.
A les 12 de la nit, fent ràdio tots en directe.
Pau Gasol, bon dia,
president Laporta, bon dia,
Eduard Pujol, bon dia.
Judit Llederman, també, bon dia.
Ja n'hi ha prou, això va passar un dia,
però ja està, next.
El Basté va aportar una felicitació
a l'Aleixia.
No sé si és la millor felicitació
que podríem esperar.
Va ser un bon rentat.
En català, la felicitació.
Sí, en català.
Això no ho vaig perdre.
Jo vaig sentir tota la programació d'aquell dia
des dels 6 del matí.
El Messi us va felicitar o no?
El Leo no.
Però l'Aleixia sí, eh?
Perquè nosaltres som molt de l'Aleixia.
President Laporta, com va anar la revetlla?
Està molt malament, que l'hi diem allà.
He vist l'Evandoski i la seva parella
celebrant Sant Joan.
És veritat.
Són molt a Barcelona.
Realment un pla sensacional.
I es veu que no els reconeixien pel carrer,
que anaven per allà tranquil·lament,
que la gent anava tan...
Jo vaig fixar que cap dels dos duia rellotge.
Abans de la foto potser sí.
Però l'Evandoski acabava d'arribar al Barça
i el primer que li van fer va ser fotre-li el rellotge.
Això és veritat.
Això és veritat.
Serem d'aquí, és culpa.
Aquest ajuntament del PSC no té cap mena de sentit.
Era vostè.
Quan va passar això era vostè.
Però ara ha sigut l'Evandoski.
Què parlarem avui al Domínical?
Avui hem de parlar del que has estat parlant tot el matí,
d'això que ha passat a Rússia.
Tindrem John Carlin.
Estarem parlant.
També vindrà Manel Alíes.
A mi em van dir Sant Joan.
Sant Joan també va ser Sant Joan.
Tindrem Manel Alíes també al Domínical parlant de Rússia.
I després també intentarem esbrinar una mica
què va passar a la parella aquest
que va anar a visitar les restes del Titanic.
Molt interessant.
Voleu que faci alguna cosa?
Patir una implosió catastròfica.
Si voleu em desplaço cap a la zona.
Ah, vés tirant?
Sí, perquè volem parlar amb tu.
I si tens algun protagonista, algun responsable de l'empresa,
alguna cosa així?
Però he d'anar sota l'aigua?
Millor.
Si no, això serà complicat.
Arribem a les 12 del migdia.
Notícies amb Neus Bonet.
De seguida tornem al Domínical.
I després el demà ho deixo.
Serà d'aquí uns instants.
Fins ara.