Bon dia, us informa, Neus Bonet-Vegant.
El govern té damunt la taula una proposta per ampliar
l'aeroport del Prat amb una nova pista sobre el mar.
Aquesta opció, que avui avança el diari La Vanguardia,
seria una alternativa al projecte d'ampliació,
que afectava l'espai protegit de la Ricarda.
Segons han confirmat fonts del govern a Catalunya Ràdio,
aquesta és una proposta més de les que s'han posat sobre la taula
i que ara l'executiu està estudiant.
L'ampliació de l'aeroport és un dels punts clau de la Còr en el PSC
per a l'aprovació dels pressupostos.
Sobre aquesta proposta, el ministre de Cultura i Esport,
que també és membre de l'executiva del PSOE, Miquel Iceta,
subratlla que hi ha consens en què s'ha d'ampliar la infraestructura,
però s'ha mostrat sorprès per la proposta.
Són declaracions al suplement de Catalunya Ràdio.
És lògic que, en fi, que s'estiguin valorant diverses opcions.
Segona, i com deia, és un tema que ens han de dir els experts.
I tercera, no deixa de ser curiós que hi havia un problema
per ampliar la pista i ara sembla que no només no hi ha un problema,
sinó que la farem sobre el mar.
No sé si això mediambientalment s'aguanta o no,
però ja li dic, no soc expert.
La nova pista faria gairebé 3 quilòmetres i mig
i, per tant, hi podrien operar tots els avions més grans.
Estaria una milla nàutica de la costa,
s'al·labaria 10 metres sobre el nivell del mar
i s'aguantarien pilons similars als que es fan servir
pels molins de vent.
Més notícies, Raül Flores.
La defensa de la presidenta de Junts, Laura Borràs,
descarta que el Tribunal Superior de Justícia
acabi susponent el judici com van sol·licitar ahir els seus advocats.
En una entrevista al suplement de Catalunya Ràdio,
l'advocat de Borràs, Gonzalo Boyer,
dona per fet un pacte entre la Fiscalia i els altres dos acusats
i ho qualifica de traïció i de vulneració dels drets de Borràs.
Avui el preu de la llum baixa un 11% respecte a ahir
i costa 128 euros de mitjana al megavat-hora.
Al mercat majorista espanyol per franges horàries,
la més barata serà de les 3 a les 4 de la tarda
amb un cost de 13 cèntims al quilovat-hora.
Després s'enfilarà molt ràpidament
fins arribar al màxim del dia a un preu de 20 cèntims
a les 8 del vespre.
Nova jornada de mobilitzacions a França
en contra de la reforma de les pensions de jubilació.
Els sindicats confien que surti al carrer
més d'un milió de ciutadans en les 250 protestes
que s'han convocat en diverses ciutats.
En aquesta ocasió, les manifestacions es fan en dissabte
perquè s'hi pugui sumar, diuen els sindicats tothom.
L'es principal d'aquesta reforma
és retardar els 64 anys de l'edat mínima per jubilar-se.
Actualment, els francesos es poden jubilar amb 62 anys.
Diverses incidències a aquesta hora compliquen la circulació
en alguns punts de la xarxa viària del país.
Sapiguem quin s'equip viari mai té curto.
Bon dia.
Hola, bon dia, així és.
Després d'haver estat completament tallada
per l'incendi d'un vehicle,
ara la Nacional 2 a Massanet de la Selva
circula en pas alternatiu
per retirar de la calçada aquest vehicle incendiat.
Això està provocant, a aquesta hora,
mig quilòmetre de retencions en els dos sentits de la marxa.
També hem de parlar de la C-28,
on hi ha trànsit intens i estones lent
des de Viella fins a Baqueira, en uns 11 quilòmetres.
Mai té curto a Catalunya Ràdio. Equip viari.
Esports, Albert Benet.
El Girona és un Z amb 24 punts,
provisionalment quatre per sobre del descens,
després de perdre el camp del Cadis per dos gols a zero,
en un partit marcat pel vent i decidit en només 34 minuts.
Avui, a la Lliga,
21a jornada jugaran els partits Almeria Betis a un quart de cinc,
Sevilla Mallorca a dos quarts de set
i València Atlètic Club de Bilbao a les nou.
Al Madrid juga aquest vespre a les vuit
la final del Mundial de Clubs
contra l'Ali Lal de l'Aràbia Saudita, al Marroc.
Al Barça s'enfrontarà a la Roma
als quarts de final de la Liga de Campions Femenines.
Al Supera s'enfrontarà el guanyador de l'Olimpíc de Lyot-Xelci
a les semifinals.
A la Lliga, 19a jornada, avui a l'Aves Barça,
a un quart de set, abans aquest migdia, a les dotze,
a Llamant-les-planes, jugarà al camp de Llamant de València.
Al Barça de futbol s'ajuda avui a Granada
a l'accés a la final de la Copa d'Espanya
davant l'Inter Movistar en la primera semifinal
i defensant el títol de la competició.
L'altra semifinal la jugueren al Pozo de Múrcia i al Haen.
I a l'ACB de Bàsquet, avui partits en presència catalana,
són aquests Bàsquet, Girona, Obra d'Oiro i Betis,
Juventut de Badalona.
Hi ha algú que ho hagi insertat, ja, Twitter?
Hòstia, és que ara estava mirant per aquí,
acaba de passar un taxi aquí davant el Diabona.
Ja sé qui és.
És Titeu Álvarez? Sí.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
11 i 5.
El comunista.
Avui defensant el comunista Juliana Canet.
Bon dia, bona hora, de nou.
Bon dia, bona hora.
Tu de comunista, què?
Has tingut alguna època de la vida en què...
ha vingut aquesta vena o no?
A mi...
O encara la tens.
A mi sobretot m'encanta dir que soc comunista, saps?
Però després penso...
Vols dir, saps, que... saps?
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.
Saps? Perquè em fa pensar...
Vull dir-te, aquestes coses s'han de pensar molt en sèrio.
Vull dir, no és un tema menor.
Llavors amb el meu amic Ruben Wagenser
vam estar fent junts un dafo.
Una mica amenaces, no? Coses...
I crec que surto perdent, jo, si soc comunista.
Llavors encara que m'encanti dir que soc comunista
només perquè convido els meus amics agintònics,
crec que he de parar de dir-ho, crec que no ho soc.
El Ruben Wagenser va defensar el comunista un dia
i se'n va sortir prou bé.
Sí, bueno, és que per això vaig contactar amb ell,
perquè jo ara que ho havia fet i vaig dir...
Hi ha gent que ho havia fet, ja.
Ha estat difícil? Venim dissabte al matí a la ràdio.
Juliana, ho dic perquè normalment vens entre setmana, tard, tard.
Jo soc una noia de nits, ja ho sabeu.
Ja ho sabeu, jo soc nocturna.
Moltes, moltes gràcies per l'excepció d'avui dissabte.
Estic fatal, eh?
Arroba el suplement a Twitter.
Bambas, Múnica, en joc. Qui s'amaga darrere del telèfon?
De seguida ho descobrirem abans però a les consultes.
La primera pregunta del dia ens la fa un oient
que es vol mantenir en l'alunimat
perquè ens exposa una situació personal.
Només diu que ve de Càrcel,
que viu a Cardedeu.
Hola, Juliana, què tal, com estàs?
T'escric a tu perquè t'identifico com una persona
amb consciència nacional i sensible
envers els costums i les tradicions del país.
Correcte. T'explico el meu problema.
No m'agraden els calçots, gens.
No em suporto ni el gust, ni l'olor,
ni la textura, ni la manera de menjar-los.
Ni tan sols m'agrada la salsa que els acompanya,
que la tinc tan associada a aquesta seva tendra
que el meu cos la rebutja.
Quin és el problema? Doncs que no ho he dit mai a ningú.
Per vergonya. De fet, cada any,
faig els caps de setmana de calçotada en calçotada
fingint un sentiment de camaraderia
que no fa més que acabar amb més fons
el pou de la mentida i la vergonya.
El vespre, quan arribo a casa, ploro.
Algú ho podria pensar. És tan fàcil
com explicar obertament que no t'agraden els calçots.
Però no és tan fàcil, Juliana. Sóc activista cultural,
geganter, fundador de la valla Gitanes del poble,
toco la gralla, sóc monitor d'esplay,
sòcia d'Òmnium Cultural
i tinc la targeta client del bon preu.
També ho és tot, aquest noi.
No poden no agradar els calçots. Què faig, Juliana?
Total, només són dos mesos d'angoixa cada any?
O surto de l'armari arriscant-me a viure en lustracisme
durant el febrer i el març i que em restin
els tres punts del carnet per punts de catalanó?
D'altra banda, Juliana, també em fa molta por
que, si es fa públic el meu cas,
comencin a sortir a la llum altres casos
de gent a qui no li agraden els calçots
i que només en consumeixin per forrar part
d'un grup d'objectivament identificable.
Som milers. Em fa por posar en perill
aquest costum tan nostrat. Sé de primera mà
que s'han celebrat calçotades entre grups encès de persones
que odien els calçots, però ningú s'atreveix a dir-ho.
Què faig, Juliana, signat persona anònima de Cardedeu?
A tu t'agraden els calçots. A mi m'agraden els calçots.
A mi m'agraden els calçots amb salsa.
És a dir, el calçot pròpiament dit, la seva...
A ningú li agrada el calçot així a l'obèstia.
No. Això és veritat. Però aquests que guanyen
els concursos de valls que se'n foten 300,
se'ls mengen sense salsa per poder-ne ingerir més.
Bueno, però és que a valls passen unes coses
que no vols ni saber. A veure, jo soc supera favor
en general de dir mentides.
Penso que hem de performar molt més
i que hem de, de veritat, hem de fingir molt més
i que no t'agraden els calçots, encara que després
estiguis angoixat perquè, clar, has de fingir...
O sigui, te'ls has de menjar, no? I després plores
i tota la pesca, estimat uient anònim.
Penso que és millor això que no pas dir la veritat,
que la gent estigui decebuda amb tu.
Que tu estiguis decebuda amb tu mateix.
Has d'aguantar, has de ser forta en aquesta mentida.
Ara ja és massa tard. Ja està.
Ara t'has de mantenir aquí. Ja està.
Som un país d'impostors. Sí, i que tothom té petites mentides
i que això va construint el nostre personatge.
Llens, al teu personatge ja li agraden els calçots.
Ja està. Massa tard.
Més consultes. Felip Siset.
Ui. Hola, Juliana.
No sé si vas veure el lliurament dels Grammy l'altre dia.
De tota la gala, el que em va impactar, com tothom,
és l'aspecte de la Madonna, que senzillament no semblava ella.
Quan va sortir a l'escenari, vaig pensar que Madonna
no havia pogut assistir a l'acte i que en el seu lloc
que havia enviat serà Montiel.
Després vaig veure a Google que serà Montiel va morir el 2013
i, per tant, aquella persona devia ser, efectivament, Madonna.
Ella s'ha declarat víctima de l'edatisme i la misogínia,
però a mi em sembla que també ha estat víctima
dels seus assessors d'imatge.
No sé si al concert que farà Barcelona a l'endemà de Halloween
veurem la Madonna de sempre,
o bé no ens podrem treure del cap aquest nou personatge.
Tot això m'ha portat a reflexionar sobre la dictadura de la imatge,
de les convencions estètiques
i de les inseguretats que ens provoquen
i que tots hem estat alimentant, jo entre ells.
Per això et pregunto, Juliana,
fins a quina edat puc portar de suadores
amb caputxa de dilluns a divendres?
Tinc 45 anys, de vegades noto que em vesteixo
com el meu fill, que en té 11,
i em genera una mica d'inseguretat.
I el meu pare quan tenia 45 anys
que anava vestit de pare,
no de mem del senyor Barans fins a passar per jove.
Gràcies per l'atenció, signat Felip Siset.
Felip!
Gràcies per parlar de les coses importants.
Mare de Déu!
O sigui, el tema de les de suadores i l'edat.
Importantíssim, uientat, sisplau.
A partir dels 30 anys queden prohibides
les de suadores amb caputxa, és de pedòfil.
Només els pedòfils porten caputxa a partir dels 30 anys.
I ja està.
Ni per estar per casa?
Sí, sí que ja us ho perdono.
Però que no hi hagi imatges tampoc, ni selfies, ni històries.
Que ningú ho sàpiga, si de cas.
De veritat, no sortiu al carrer amb caputxa.
És el pitjor que podeu fer.
Jo entenc que costa trencar aquesta imatge, no?
I de dir que he crescut i he de renovar el meu armari.
Però de veritat feu un esforç perquè és que
no esteu generant bona impressió.
I és importantíssim generar bona impressió.
Al final, l'estètica és importantíssima.
És el que li estàs dient al món el que ets.
I en el teu cas, estimat uient,
estàs dient al món que ets pedòfil.
És interessant, però és veritat que està en una època
absolutament de bogeria.
Fa uns TikToks que jo l'ingressaria.
Però així com, per exemple,
el concert de Batguel, a Madonna no hi anires.
No, no.
Què li passa als TikToks? És que jo no tinc TikTok.
Aleshores, què li passa als TikToks de Madonna?
Mare de Déu, no es pot explicar. S'ha de veure.
Saps que la gent que, quan tens un derrame celebral,
no acabes d'identificar ben bé els objectes,
ho veus com tot barrejat, tot fosurat, veus com taques, colors...
Així és com llueixen els TikToks de la Madonna.
Pobre. Sí.
Crec que està tot venut, ja.
Encara que volguéssim, no podríem trobar entrades.
Ho consumaríem, segur.
La tercera pregunta...
A tu et conviden els concerts o pagues entrada?
Jo t'he de dir que també em passa una mica això.
Batguel, jo no tenia previst anar-hi,
però aquesta setmana me n'envia un mail.
Batguel, el sábado. Veig jo, home, si em convides, sí.
Carai, quina sort. Ai, sí, em tenen molt curada.
Ens ha escrit Roser Carandell, des de Barcelona.
Una uient que és la Roser Carandell.
La Roser Carandell porta desuadores?
Roser Carandell porta desuadores,
i des que va fer 30 anys que jo li dic
Roser Carandell, treu-te aquesta desuadora, per favor.
I porta moltíssimes desuadores.
És un error, i ell ho sap, eh, que no les pot tu.
Ell ho sap, però mira, allarga.
Bé, no és familiar del Roser Carandell
perquè ens escon des de Barcelona el Roser és d'Osona.
Correcte. Molt bé.
Doncs la Roser, que diu a la Juliana,
tinc parella, portem 10 anys de relació
i vull posar-hi puny final.
El motiu, ell és molt romàntic, li agrada fer-me sorpreses
de maneres diferents que no m'agraden,
però ell no ho pot concebre i me'n continua fent.
Quan vam fer un any de nòvios,
em va enviar un ram de 100 roses a la feina
i es va presentar allà per portar esmorzar a tothom
i declarar públicament el seu amor.
Després, a casa, li vaig comentar que allò m'incomodava.
Pels meus 25 anys,
va contractar un grup de gospel
que m'esperava a la porta de casa quan vaig sortir
per anar a acabar la feina per cantar-me
Lo Happy Day. Després van pujar el bus amb mi
fins al despatx per seguir cantant.
I un altre any per Sant Jordi es va llançar des d'un avió
amb puria brava, disfressat de cavaller Sant Jordi,
mentre anava llançant roses
i un paracaigudista professional disfressat de drac
desplegava una pancarta que deia
Roseta Estimo.
Recordo que la pancarta se li va enrotllar
el paracaigudes i l'home va acabar morint.
Quin calvar. Final tràgic.
Ara fa poc, quan vam fer 10 anys de junts,
li vaig proposar anar a sopar tranquilets
per tallar amb ell.
Resulta que tots els treballadors del restaurant
i també els comensals eren figurants que tenien preparat
un lipdub, una cosa que es feia fa 10 anys,
amb una cançó de Casgrasses que ell va cantar i va ballar.
Te'n recordes dels lipdubs?
Mira, justament te n'anava a dir.
Soc una persona que ha reivindicat tant els lipdubs.
Penso que va ser tan guai el moment lipdub.
M'encantaria que féssim un lipdub aquí a la ràdio.
Jo llenço aquesta crida.
Sou tots molt avorrits.
Cap altre programa voldrà fer-ho perquè sou tots uns muermos.
I ningú és divertit en aquesta ràdio,
però en sèrio molaria moltíssim.
La pobra Roseta vivint un calvari.
Això és una relació que maltracta directament.
No m'ha acabat, no m'ha acabat.
Però no puc amb les sorpreses i l'exposició pública.
Deu ser la bena comunista que no creu en l'amor romàtic.
Dues preguntes tinc.
El deixo jo o li dono l'última oportunitat?
I la segona pregunta.
El cos em demana deixar-lo amb una sorpresa
de l'estil llogat tot portaventura
i comunicar-li el trencament baixant pel dragoncant.
O seria massa cruel?
Roser Carandell.
Mira, Roser Carandell, que tens un nom increïble.
Jo en general soc una persona que estic a favor de la sobrietat
en les relacions.
Les coses discretes a casa, saps?
I això és més.
El teu nòvio això no ho ha entès.
I per algun motiu tu portes 10 anys amb ell.
La qual cosa és un error gravíssim.
Perquè si el primer any d'aniversari ja et va fer una sorpresa
d'aquestes estupides, ho hauries d'haver tallat.
Aquesta història és el que ens ha de servir d'exemple
la resta de dones del país.
Noies, quan veus una red flag, plega.
Perquè si no ho vas allargar ni de cop portes 10 anys
amb un subnormal que et fa sorpreses d'aquest estil.
I fer sorpreses d'aquest estil, i ara no estic fent
cap mena de broma, en sèrio és maltractar.
Perquè et posen una situació incòmode
i la resta de gent et veu igual que aquestes periodes
de mano en públic.
Perdona, no. Noies, no feu això.
I Roser, deixa'l.
A casa no.
Jo faria un espai públic.
La gent se l'ha de deixar pel carrer.
A un bar, al cotxe també està bé.
El Roger Crandell sempre ho diu perquè així
no t'has de mirar els ulls.
Molt millor demanar la mà al Pedraforca
a dalt de tot per estar més a prop de Déu.
Tu t'has casat o t'han demanat...
No, jo no estic ni promès ni casat.
De sobte.
Anar al Pedraforca per estar més a prop de Déu
i demanar matrimoni.
No, però així en la intimitat, de sobte, un dia,
mentre esmorzeu allà amb la Diana.
Diana, et vols casar amb mi? És tan romàntic, no?
Sí, no hi havia pensat, però m'ho proposes.
No hi havies pensat, és mentider.
És impossible.
Escolta'm, vols que anem al personatge
o continuem xerrant del...?
La vegada que has deixat una persona
i que ha estat més estrany,
quan es pot revelar això?
És que jo no he deixat mai ningú.
Jo soc una noia deixada sempre. És increïble.
És increïble, perquè més soc fantàstica
i sempre soc millor que els meus nòvios,
però així sempre em deixen ells.
Hi ha algo que està fallant, no estic fent bé.
Alguna cosa canviarà, Juliana, ja ho veuràs.
Passant dos minuts d'un quart de dotze.
Arroba el suplement a Twitter qui s'amaga avui
darrere del telèfon.
Bamba es múnica en joc per l'oïent més ràpid
que endevini l'identitat d'aquest personatge
i només pot respondre preguntes
amb un sí o un no.
Mare de Déu, no saps els nervis de veritat.
Estic supernerviosa.
Jo t'ajudaré, va. I els oïents també.
Comença, Juliana.
He de preguntar ja a ser l'obèstia.
Ets un noi?
No.
Et dediques al sector de la cultura?
No.
No? Ui.
Aquest no és el meu món, eh? Sí, sí que és el teu.
Si no et dediques al sector...
Hi ha a casa altres feines.
Per mi tothom treballa al sector de la cultura.
Això vol dir que no ets periodista, eh?
No. A veure, ets periodista?
Ets periodista?
Sí.
Escolta, però el periodisme sí que és sector de cultura.
Depèn, depèn.
Després ens discutim quan puguis dir més paraules.
Després discutirem, sí. Ets periodista, vale.
Busquem una periodista dona. Una periodista dona, mare de Déu.
Tens menys de 35 anys?
Més gran.
Ets de l'àrea metropolitana de Barcelona?
Sí.
Periodista catalana de l'àrea metropolitana de Barcelona,
més de 35 anys, dona.
Treballes a la tele?
Sí.
Arroba el suplement a Twitter.
Ens coneixem personalment?
Sí.
Ah, sí? Això no ho sabia.
Arroba el suplement a Twitter.
Eh, digues...
Hi ha bon rotllo, diries.
Sí.
Ui, quin sí.
Ui, quin sí.
Això és que no hi ha bon rotllo.
Jo tinc bon rotllo molt poca gent a la tele.
Sempre hi ha com una tensió estranya.
Vale.
Ets la cara d'un programa?
No.
No és la presentadora d'un programa.
Ets més la figura de col·laboradora?
Pregunto.
Sí.
Sí.
I et veiem a la tarda?
O sigui, és una cosa més a partir de l'hora de dinar?
Sí.
Això què és, el planta baixa, de sobte?
Escolta'm, t'estàs imaginant que és TV3?
Ah, hi ha altres cadenes, clar.
Hi ha altres cadenes, Juliana.
Que fort és que sóc tan corporativa.
Treballes a TV3?
Sí.
Home, clar, si no, no la coneixeria pas.
Només treballes a TV3?
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
Si dubtes és que no.
Però que esteu moltes hores de maquillatge.
No, però pensava que potser era la Candela Figueres,
que me la trobo sempre a maquillatge.
Ets la Candela Figueres?
No.
Sí, fa tertúlies.
Polítiques?
No.
Ah!
Parles una mica de gòsip?
Sí.
Laura fa.
Laura fa.
Laura, com has dubtat de si hi ha bon rotllo?
Una tia que sí que tinc bon rotllo de la tele, tia.
Que sí, que sí.
Perquè, saps què?
Quan he dit que no era de cultura, dic merda,
l'he cagat, perquè no sé què em fa.
Fa de tot.
Escolta, moltes gràcies per atendre'ns,
perquè la Laura fa col·laborar a sala,
col·laborar a TV3, col·laborar al Matí de Catalunya ràdio,
i avui la volíem ajuntar amb la Juliana Canet,
perquè jo crec que tenim coses en comú i coses que ho separen.
Tenim molt bon rotllo.
M'encanta la Juliana.
És com quan jo li vaig donar el relleu a la Tere Vere,
això ja me'l donarà a mi, no?
No, sí, hi ha bon rotllo.
A més, és que has dubtat.
Això m'ho enduc a la tomba.
No, però no era de dubte, era sí.
Cap cosa, però sí.
Escolta'm, Laura, jo soc superfan,
perquè és que realment l'any que portes,
professionalment parlant,
sempre és interessantíssim allà on l'enganxi,
sentir-la, la Laura fa.
Perquè ens estan donant tant de material.
A més a més, clar, això de les memoratges,
aquest concepte, que és una marca boníssima,
és bastant recent, no, això?
Com a marca, dic.
Jo sé que portes molts anys fent periodisme al cor,
però la marca és molt boníssima.
Fa un any que vam marxar del podcast de Lectures,
i ens van obrir les portes al periódico de Catalunya,
i la veritat és que buscant un nom,
m'agrada molt recordar que és un nom
que em va posar a mi el Carles Capdevila
en una entrevista.
Sí, em fa molta il·lusió.
I mira, vam crear aquesta marca.
Hem tingut molt la sort.
Fa molts anys que treballem les dues,
i fa molts anys jo que treballo remeno el pul,
i sembla que aquest any faci més cal,
però no és el mateix.
No sé si aquest any faci més cal,
però jo crec que el Tsunami de Shakira i Pickens
ha donat molt de màrqueting a la marca Mamarachis
i a mi a la feina,
però sí que és veritat que jo no tinc la sensació
que treballo.
Ha sigut un any bo,
però he tingut molts anys bons de feina.
Fa temps que vaig...
Què he fet a Catalunya Ràdio?
Què vaig fent?
Digues, Juliana.
Aquest any, jo, com a persona que m'encantaria
poder-me dedicar al periodisme d'Alcòrica,
és veritat que a Mamarachis heu tret moltíssimes exclusives
i exclusives importantíssimes.
No només això,
sinó jo diria que els mitjans convencionals,
tradicionals en català
ens hi hem abraunat
sense cap mena de complexia.
Totalment.
Hem trencat ja la barrera que teníem durant molt temps
i diria, escolta'm, prem-se el cor,
explicada en català i a personatges que tenen a veure amb Catalunya
ens interessa i també ho volem fer.
I això en realitat és gràcies a tu, Laura,
en gran part perquè és el que tu dius,
però també a Catalunya i no només a Espanya,
explicant coses de periodisme d'Alcòr.
Bueno, jo crec que una mica la gràcia és que
fer-ho amb una mica de sentit de l'humor,
saps que li coles a la gent la mateixa informació,
però sembla que no vagi amb ells.
Perquè a Catalunya tenim això d'avui,
nosaltres no, però nosaltres ho volem.
Llavors, la fórmula és,
jo t'ho colo així, i vas informant i vas fotent.
I és una mica l'herència de la rusa,
que vaig estar molt interessada en això.
I és una mica l'herència de la rusa,
que vaig estar molts anys amb ell,
i que per exemple a Narocitis funcionava molt bé el cor,
que ja em quedaria una hora, d'acord?
I funcionava molt.
El que passa és que a TV3,
ara sí que amb el planta baixa sembla
que ens estem animant, però està costant.
Jo és que fa molt temps que demano una mica més
de farandoleu així en català,
perquè jo crec que allà a mercat ja la gent li interessa,
i és divertit, saps?
És divertit, també hem d'anar una mica als complexos.
Totalment.
I amb les històries de Shakira i Piqué,
cada vegada que n'hem parlat aquí al suplement,
els àudios després, a nivell digital,
ens han funcionat disparadíssims.
I de fet, et volia preguntar per aquesta última informació
que publicàveu al periòdico,
referent precisament a Piqué i Shakira
i aquesta separació,
per què apuntàveu que hi hauria hagut
un intent de reconciliació
previ al divorci definitiu, no, Laura?
Sí, el mes de maig van tenir...
Al final, per moltes estrelles que estiguin,
funcionen com la resta dels mortals,
perquè has de tenir dos fills i portar deu anys,
que et baralles, no t'aguantes,
ho deixes, te'n vas a viure a un altre lloc,
i ahir els he passat com a tothom,
el Piqué va sortir de casa i el maig ho van intentar,
però va ser impossible,
sobretot perquè el Piqué estava una mica...
És un fill de puta.
Bueno, al final, la responsabilitat efectiva,
saps?, que al final,
quan les coses van malament,
no estava gaire concentrat
en solucionar les coses amb la Shakira.
Ja, t'anava a dir...
Bueno, dues coses.
La primera, ara que esmentes el tema de la responsabilitat efectiva,
que jo crec que una cosa que també mola molt de tot el que fas tu,
és que sempre hi ha...
hi passa uns filtres, no sé com dir-ho, saps?,
hi ha com una altra lectura més enllà del porça fred.
Això, en plenes senyales, de cop, la responsabilitat efectiva,
quan de vegades hi ha molts casos
de històries de periodisme del cor
que de cop pot haver-hi masclismes o omissió geniada,
i sempre ho senyales,
i crec que és superinteressant, també,
perquè a mi el que més m'agrada del periodisme del cor
és que és una manera, en realitat, també,
d'entendre'ns més a nosaltres i de com ens comportem, no?
I, al final, això ens serveix,
i poder-ho veure des d'aquesta perspectiva
que tu també li dones a les coses mola.
I després, com a titular, que jo et donaré,
saps que el Piqué sí que estava enamorat de mi?
Que jo això ho he reivindicat sempre,
que tothom em tracta de loca,
sap perfectament qui soc, Laura, i l'altre dia,
al meu programa de ràdio, a picar-me la puta porta
de la finestra.
Això m'ho estàs dient de debò? Quan estàveu fent l'Hexela?
Jo estava fent el meu programa de ràdio,
hola tal, bona nit, i algú pica
per la finestra de Catalunya Ràdio.
A l'Estudio 2. A l'Estudio 2.
Amb Giro i el Gerard Piqué. No m'ho crec.
No hi ha testimonis? No hi ha testimonis.
Jo i els meus...
A la premsa internacional, que ho fa picar,
aviat et trucaran de Colòvia...
Però a veure, què vol dir que no hi ha testimonis?
Devia haver-hi el carandell... No, sí, el carandell i aquests.
I què va fer? Va picar i se'n va anar?
Va picar, va dir hola amb les mans molt intensament,
somrient molt intensament, era el dia del seu aniversari.
No vau treure un micro? No el vau...?
Vam fer un tall a les nostres xarxes,
Roger no estàs pendent, no ens persegueixes...
Sí, no ho he vist això.
Tentem recuperar-lo, el tall, sí, perquè home...
Ja el tenim? Que sou molt ràpids.
No, dic que intentem recuperar-lo, us dic.
Ah, no, doncs sí, ho vam penjar a les nostres xarxes socials,
perquè jo estava tan impressionada,
tan impressionada que això hagués passat,
i a més...
No sé si és el que dius d'ell, no?
Clar, no, la cosa és que sí que m'ha escoltat,
o sigui, clar, el fort per mi va ser que va ser
un gest de bacileu, perquè jo sí que ja m'havien dit
un contacte en comú que treballa,
un contacte en comú que sí que sabia més o menys qui era jo,
una noia de Catalunya Ràdio, tal, no sé què,
jo crec que ha vist algunes coses
que sap que parlo d'ell,
i llavors va, era en plan de bacileu de dir...
Saps què et vol dir? Com de dir...
Més igual tot, més igual tot.
Si li vacila la Shakira presentant-se a Montuïngo
i a Montcasio, ja ens pot vacilar totes.
Aleshores, aquesta informació que treieu ahir,
quan dius que hi va haver aquest intent
de reconciliació i que dius que per un tema
de responsabilitat efectiva
la cosa ja no va funcionar més, entenc que és perquè
Piqué ja estava sortint
o ja s'estava veient amb Claratxia, no?
Bueno, pensa que
estic parlant del Mag i la Claratxia
comença a treballar a Cosmos al febrer.
Mare meva!
Vull dir que...
ja estava per ella, ja també estava l'advocada,
aquesta que s'ha parlat aquests dies,
en el pitjor moment de la vida de la Shakira
que té l'otaitenda,
que el seu pare està malalt,
que les relacions es desgasten
i has de començar a arreglar-les o a veure què passa,
tu pots estar centrat en la relació
i pots dir ui, ui, ui, a mi,
vaig a sortir una estona amb el Ricky Puig
a fer-me unes cuerres i, clar,
és difícil d'arreglar una relació
si tu no estàs pel que has d'estar.
Aquesta és la meva lectura pel que veig.
Aquesta és la meva lectura pel que veig.
Pel que veig com han anat les coses.
I després et volia fer una altra pregunta.
És que, clar, a mi tot aquest tema de mi m'interessa molt.
Què t'interessa?
Aquesta obsessió de Shakira amb els sogres, no?
Amb tot el tema de la bruixa,
la perla també de la cançó...
És que els sogres no la tractaven bé, eh?
Bueno, però no és obsessió.
Al final, tu quan estàs ferit
i tens un despit,
reacciones,
com reacciones.
I sí que és cert,
per exemple,
recordo perfectament quan sabíem que era la claraxia
i no s'havia filtrat encara nom i res,
nosaltres la teníem controlada
i s'amagava la parella a la casa
que tenien els sogres a Cabril.
I feien vida allà els caps de setmana.
Clar, què passa?
La Shakira, mentre, la tenia de veïna
i li plorava,
ai, que trista que estic,
i ella se sent traïda
i els sogres estaven fent la cobertura.
A més a més, la claraxia sí que ha estat...
No ha estat a casa de la Shakira ni s'ha menjat la marmelada,
però sí que ha estat a casa dels sogres.
I per ella tot això, quan encara no sabia
per on li venien els cops,
doncs és una prioria que no perdona,
que quan el temps passi,
segurament dirà que aquesta senyora era el seu fill
que havia de fer.
Però quan tu estàs ferit...
Clar, és que ens representa a tots.
Quan estàs en una ruptura i en un desamor,
i dius, vamos, tot l'entorn d'aquesta persona
que t'ha fet mal i és el més natural,
vol que es mori tota la seva família
i que li passin les pitjors coses del món.
I després, amb el temps, tot ho vas calmant.
Veus per què és tan increïble el periodisme del cor?
Bueno, el que tu deies,
jo quan fa 15 anys
feia periodisme del cor,
m'enreia molt del físic, de les ties,
les coses que ara penso...
Mare meva, jo crec que la pensa del cor
també ha fet una evolució,
i jo crec que nosaltres és un àmbit superguai
per a totes les coses, jo crec que això,
masclismes, racismes,
capacitat de cordofòbia,
i donar-li una volta
a la premsa del cor, jo crec que és el futur
perquè pugui sobreviure
i nosaltres ens ho puguem passar bé, també.
I Laura, no tens la sensació que una mica,
ara que ja hem trencat la veda,
hem obert la veda amb el tema de fer-ho també en català,
que ens falten segurament també
referents de la premsa del cor catalans?
Perquè, clar, estem una mica a límites.
Sí, Pique i Shakira, evidentment,
però ens hem agafat també una mica
el Risto Mejide i la Laura Escanes.
Però potser...
Vols que fem notícia sobre tu, Roger?
O sobre tu, precisament, Juliana, no?
És el que intentem una mica, eh?
L'altre dia, jo què sé,
doncs estàvem a Ocas Grases, per exemple,
i jo ja vaig explicar on vaig anar.
Mira, jo em deus haver estat amorrejant-se tranquil·lament
amb la seva dona per allà.
Això ens interessa.
Jo em deus haver amorrejant-se amb la seva dona, sí.
Però és que t'he d'explicar tants afrejos,
perquè no pot ser que el safret sigui
que el Joan deus hagi estat amorrejant-se amb la seva dona.
O sigui, això és la cosa més avorrida que ha passat mai.
Bueno, però és que comencem per aquí.
Jo crec que puguem començar a sonar els noms, saps?
Sí, sí, total.
Que si hi ha un rotllet d'algú, puguem dir-ho
i que la gent ho naturalitzi una mica,
rotllets, divorcis i tot el que passi.
Ho intentem, eh?
El que passa és que als programes,
tampoc ho rebeu tan bé.
Avui et parlaré de no sé qui i dirà,
però no és del Risto.
I que també heu d'obrir la ment vosaltres.
Clar, i que Catalunya és molt petit, també.
Em fa molta impressió, si jo de cop he d'explicar
un cotilleu teu, és molt violent, saps?
Sí, consulta-me'l abans.
Clar, ens coneixem i a relació...
És diferent que si parlo del Piqué, evidentment.
No s'ha de consultar, has de tirar endavant.
Però, per exemple, a mi, jo què sé,
el cotilleu sobre la separació de Mario Vargas Llosa
em queda una mica lluny.
M'interessa més aviat poc, segurament, no?
Bueno, a la gent...
Tu ja ets més jove, però, bueno,
els bàsics, els clàssics,
continuen funcionant, eh?
Sí, una Isabel Presley funciona.
El que no funciona a Catalunya són
xarelites,
glòries camil·les, tota la purria,
tota la morraia que ha vingut de generacions que noves,
això sí que no funciona.
Però les velles glòries sí que encara
tenen un puntet aquí a Catalunya.
A mi el que sí que m'encantaria, realment,
és que és veritat que hi ha
molts rumors a la nostra indústria
i se saben moltes coses.
O sigui, aquest periodista ha estat amb tant,
aquest actriu ha estat amb tant,
i se sap tot i tothom ho sap i tothom ho va comentant,
però és veritat que no hi ha datos.
Perquè som un país petitó.
Ningú s'atreveix a fer-ho i ens ha d'haver-hi algú.
No seré jo ja t'ho dic perquè soc una puta cagada.
Però tu podries fer-ho, eh, Juliana?
Jo puc filtrar tots els secrets.
Ja, però en blau, en realitat l'únic que fa és com,
ah, i Roger, és que ha penjat una foto amb la Diana,
quan ja fa deu anys que tothom ho sap.
Si hi ha algun divorci, hi ha alguna història que jo dic...
Hosti, bé, eh.
El que passa és que, bueno, l'estil dels confidencials
és el que és, i el clickbait és una altra cosa,
però jo trobo que ells,
dintre de tot, van fent feina en aquest aspecte, eh.
Els hi passaré secrets.
Em faré un compte fals de Twitter
i els hi aniré enviant secrets per privat.
I sobre això de...
Laura, i com que col·laborors a molts llocs diferents,
sobre això que dèiem abans del masclisme,
crec que fa poc vas tenir un merder, precisament,
a Sàlvame, a Telecinco,
perquè tu, precisament, reivindicaves
que hi havia una col·laboradora que,
a dir la frase de no soc ni machista ni feminista,
doncs quedava bastant retratada, no?
Vull dir que a vegades... Això et va passar fa poc, no?
Bueno, em va passar cada setmana, eh,
vull dir que sí, però la setmana passada em va passar això.
No soc machista ni feminista, soc normal.
Uuuh!
Quin titular!
Sí, em va passar bastant,
perquè és un altre... L'estil és molt...
és molt diferent,
perquè és un altre país,
però també tinc una manera de parlar
que sempre que doni lliçons, no?
Però a vegades me'ls miro i dic que és veritat
que som un altre país.
Jo els explicaria, eh, clarament.
És que hi ha d'haver gent que està en clars
que som gairebé d'un altre planeta,
que no sé ni com no ho veiem.
Jo crec que a Catalunya estem molt més preparats, per exemple,
per adaptar-nos a això, a dir, hòstia, això és masclista,
això, no sé què, això, tant, la gent ho rep molt millor,
perquè és un dels grups que caus a Espanya, jo crec, eh.
Em caus també, Laura, estic tan a favor que m'hagin posat amb tu,
si de cop m'haguessin posat algú altre m'hauria de morir.
Ai, que bé!
Doncs hi va haver debat, eh, hi va haver debat amb qui et posàvem,
però teníem ganes també de saludar la Laura Fa.
Laura, moltes gràcies, molta sort,
et sentim al matí on faci falta, una abraçada.
Gràcies a vosaltres, un petó, Juliana.
Adéu, preciosa. Adéu.
Cin minuts passen de dos quarts de dotze del migdia, Juliana,
i també el teu moment piquel·liczel, que va ser així.
La persona que ha picat avui al voltant de les vuit de la tarda
al nostre estudi és, ni més ni menys, que el Gerard Piqué.
Uau!
Jo m'he girat i he vist la cara del Gerard Piqué
somrient com un psicòpata.
Jo he vist un moviment al darrere, perquè estem d'esquena nosaltres.
Ha picat.
He vist una persona alta vestida de blanc que marxava,
però ja no li he vist la cara.
Venim al verd. Picà.
Em sembla un moment extraordinari, Juliana.
Jo demanaria les càmeres de fora de Catalunya.
Estàvem gravant i hi ha vídeo,
i jo estava obsessionada escrivint al realitzador dient...
Ojalà hagués pillat el puto moment i just el moment que passava
no estava la meva càmera punxada.
Estava punxada una altra càmera.
I després, quan punxa la meva càmera, estic jo histèrica,
gesticulant moltíssim, intentant dir-li la Marta mentre el Roger presenta...
He vist el Piqué, el Piqué!
Fas unes coses al programa de Catalunya Ràdio
que podeu recuperar al nostre Spotify i a la carta.
I a més a més, dilluns, dia mundial de la ràdio, on sou?
El velodromo pot ser?
El velodromo, 10 minuts de la ràdio. No ens hem arriscat.
Vosaltres on aneu? Nosaltres fem festa.
Per dilluns no hi ha programa.
Ens ha enganxat.
Demà farem una mica de bombo de tot el que passarà dilluns.
Gràcies, Juliana. Que vagi bé.
Fem una pausa de seguida a la prèvia dels Goya, amb la Marta Ferrer
i també el Carles Tamayo. Fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
Vols que casa teva sigui més sostenible?
Els dies 16, 17 i 18 de febrer,
t'esperem a la Fira de l'Energia i la Construcció Sostenible de Vic.
Hi trobaràs les eines i els coneixements d'autoconsum elèctric,
bioenergia i bioconstrucció
per fer de casa teva un espai més saludable i eficient.
T'esperem a Vic els dies 16, 17 i 18 de febrer.
Més informació a vicfires.cat.
M-m-m-m-meset, cellers meset.
Veig que es recorda de mi, senyor Balcells.
A veure si sap per què el truco.
Meset i el 12-6.
Exacte. Ara per la compra de 12 ampolles
li regalem 6 més.
I directe a casa meva.
I enviament de franc.
Aprofiti la millor oferta de l'any trucant al 900-200-250
o entrant a meset.cat, cellers meset.
Directe del celler a casa seva.
Si et vols canviar un aprenentatge immersiu,
millora la teva competitivitat de cara al mercat laboral
o canviar una experiència acadèmica
que prioritzi la part pràctica,
work to change.
Entra a eaebarcelona.com
i comença el canvi amb els nostres màsters i MVAs.
Eae Business School.
We make it happen.
Beguere, bellesa vegana.
Des de l'any 2017,
som el primer centre d'estètica vegana a Barcelona.
Fem tractaments 100% naturals i vegans
per la cura de la teva pell.
Traiem el màxim profit de la teva bellesa
i la teva personalitat i experiència.
Aposta per una bellesa conscient i equilibrada.
Beguere.es.
Truca'ns al 683 154 246.
Per gaudir del dia necessites el millor descans.
Ara al Corte Inglès tens un 50% de desconta
en una selecció de matalassos de les principals marques,
a més del millor assessorament i finançament
en un màxim de 12 mesos.
Només del 10 al 28 de febrer a Hipercore
i al Corte Inglès a la botiga web i app.
Finançament ofert per financiar el Corte Inglès
i subjecte a la seva aprovació.
Consulta les condicions al Corte Inglès
i a la botiga web.
Xavier Sala i Martín, Alaska,
Janis Macafi i Albert Pla.
Poses la tele i si l'entreteniment és bo,
quan acaben les dues hores diuen
que m'ha passat volant.
Col·lapse a TV3 amb Ricard Ostrell aquesta nit.
Parlar de Polestar és parlar de minimalisme,
avantguarda i disseny escandinau.
De l'eficiència a través del rendiment
100% elèctric més pur.
De la màxima experiència en la conducció,
amb el mínim impacte en el planeta.
Descriure-ho no és viure-ho.
Polestar ja és aquí.
Descobreix el teu espai més proper de Barcelona
a Passeig de Gràcia i via Augusta.
Reserva una prova de conducció a polestar.com.
Revolució 4.0 amb Xantal Llovina i Ágamb Martín.
Al Revolució 4.0 entrevista l'actriu Diana Gómez,
un actriu tot terreny que sembla no tenir línits.
I també les opinions a Santiago Niño Becerra,
que és un actriu que no té línits.
I també les opinions a Santiago Niño Becerra,
que és un actriu que no té línits.
I també les opinions a Santiago Niño Becerra
sobre els beneficis dels bancs,
el creador dels euros digitals,
l'aposta de Barcelona per l'agenda 2030
i una aposta revolucionària, l'economia taronja.
Revolució 4.0 amb Xantal Llovina i Ágamb Martín.
dissabte a l'AP i al web i diumenge,
a les 10 del vespre, a l'antena de Catalunya Ràdio.
A l'antena de Catalunya Ràdio.
Linca,
el teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
La Mahler Chamber Orchestra
la Mahler Chamber Orchestra
visita Girona sota l'abatuta de Pablo Eres Casado.
El 17 de febrer a l'Auditori de Girona,
l'orquestra oferirà un programa
que serà un diàleg entre el neoclassicisme modern
d'Estrevinsky i l'obra de Manuel de Falla.
Més informació a auditorigirona.org.
Més informació a auditorigirona.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca, Linca, Linca.
Amb el lema Latin Boom,
Animac, la mostra internacional de cinema d'animació de Catalunya,
celebra l'explosió creativa de l'animació llatinoamericana
amb projeccions dels millors crometratges i llarmetratges,
monogràfics, retrospectives
i conferències amb els seus creadors.
Del 23 al 26 de febrer a Lleida
i del 3 al 12 de març online.
Més informació a animac.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca, Linca, Linca.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
3 minuts per arribar a 3 quarts de 12 del migdia.
3 minuts per arribar al migdia.
Som al suplement.
Som a Catalunya Ràdio.
Tot a punt aquesta nit a Sevilla,
on se celebra la gran gala del Cina Espanyol.
L'entrega de la 37a d'esquí dels Premis Goya del Cina,
en un any en què triar guanyador serà difícil
i on el cine català opta endur-se el premi gros.
De seguida en parlem amb la Marta Ferrer.
perquè avui tenim el Carras, tenim Esbestes, tenim Cinco Lobitos,
en parlàvem fa una estona amb el ministre Iceta.
Deixa'm anar a Madrid, però, també, per saludar un home
que no està anomenat als Goya,
però que ens porta uns quants premis acumulats, ja.
Carles Tamayo, bon dia i bona hora. Hola, què tal? Com va?
M'han dit que no ets a Madrid, que has desaparegut de Madrid.
Has tornat, ja, o estàs en dança o on ets?
No estic a Madrid, estic al Masnou. Al Masnou, al Masnou.
Com estàs, Carles? Com va la vida?
Bé, molt bé, molt bé, viciadíssim, eh?
Ara parlarem d'això, però no soc gamer,
però m'està començant a agradar el radio gamer, eh?
Sí, perquè jo em pensava que tot això de Harry Potter
era un llibre que després es va convertir en pel·li, Marta Ferrer,
però veig que ara també...
Hi ha vida pròpia, més enllà de les pantalles i de les pàgines.
Abans d'entrar en matèria Harry Potter, escolta'm,
Carles, has tornat de Mèxic fa molt poc,
amb els ESLAND, aquests premis que recusen la feina dels streamers,
que va guanyant el Gerard Romero i l'Ibai Llanos,
però que tu vas estar allà, allà,
i gairebé t'emportes aquest reconeixement, també, eh?
Sí, va ser espectacular, eh?
Jo, en la meva vida, he viscut res igual, eh?
Pensa que des que vam arribar a l'hotel,
o sigui, vam estar quatre dies a Mèxic,
des que vam arribar a l'hotel, cada dia hi havia mínim 300 persones
davant de la porta cridant noms de diferents streamers,
i després 10.000 persones al Teatre Nacional de Mèxic,
i va ser molt espectacular, la veritat.
O sigui, com a experiència, més allà del tema dels premis,
els quatre dies aquests van ser bastant impressionants.
I em va fer molta gràcia, també, quan explicaves
que enmig d'aquests reconeixements,
enmig de la gala i del moment en què es anava decidint qui guanyava,
perquè hi havia molt vot del públic,
et vas trobar fatal, no?
Et va agafar com una baixada brutal
i no sé si vas estar directament malalt.
No sabia jo que podria sortir tan líquids per tants forats
de manera simultània.
Per favor, Carles!
No només m'ha passat a mi,
sinó que va passar, jo crec que pràcticament a tothom.
Jo vaig tenir la sort...
Si vau menjar algo que no estava en bon estat, a Mèxic.
Sí, jo crec que sí, o també pels nervis, no sé...
Jo crec que va ser un factor, un cúmul de tot,
entre el jet lag que portàvem,
que jo crec que ningú dormia més de quatre hores,
a les cinc del matí ja tots estàvem desperts.
Després, entre l'altura, que a Mèxic està...
A mi em va sortir sang del nas, jo crec que era per l'altura,
que està a 2.500 metres respecte al nivell del mar.
Després, també pels nervis, que jo almenys vaig passar,
o sigui, ja et dic, mai havia viscut res igual,
això va ser acabar la gala,
un segon va acabar la gala,
vam muntar un reservat amb barra lliure i totes aquestes coses.
Jo me'n vaig anar a l'hotel, perquè estic una mica marejat,
me'n vaig i descanso una estona, després vinc,
i ja no vaig tornar, vaig començar a tremolar, a vomitar...
Me dic, mare meva, m'estic morint!
Però estic bé, ja estic bé, recuperat.
En qualsevol cas, l'enhorabona per aquest viatge,
pel reconeixement que vas acumulant,
i també per les estones que passes davant de la pantalla,
jugant al videojoc, que realment està causant sensació,
perquè Harry Potter torna més fort que mai.
Hogwarts Legacy, eh?
Els fans de Harry Potter somiaven en aquest moment,
i tu l'has tastat ja.
Per quina consola és, això?
Això està per...
Jo l'estic utilitzant per la Xbox, està per la PlayStation 5,
en un temps ho trobarem per la PlayStation 4,
per PC, i també ho trobarem per la Switch.
Tens molts videojocs, Marta, o no t'interessa?
Jo era bastant de videojocs quan era més jove,
sobretot perquè els meus cosins,
jo he crescut amb els meus cosins,
i m'oblicaven a jugar al FIFA, al Pro Evolution Soccer,
al GTA, al Gran Turismo, tots aquests jocs als quals ells jugaven.
Jo estava sempre allà, necessitaven un segon jugador,
i era jo per descarte, bàsicament,
però em fa molt enveja el Carles Tamayo,
perquè tinc unes ganes de jugar al Hogwarts Legacy
com a fan de Harry Potter,
que és que me l'estic fent a sobre,
però d'aquí a que surti per la Nintendo Switch,
encara queda temps,
i a casa ens estem plantejant si haurem de fer una inversió
i comprar la PlayStation,
només, evidentment, després per jugar més jocs,
però bàsicament per jugar al Hogwarts Legacy,
perquè el que tinc entès que promet aquest videojoc
és el que somia i el que ha somiat tota la vida
el fan de Harry Potter.
Què t'està semblant, aquestes primeres hores que hi has dedicat, Carles?
Jo ja dic, jo no soc professional de videojocs ni res,
de fet és el primer videojoc que jugo de veritat,
de seguida de la història i tot això,
o sigui que no...
El que vols dir és que no ets un gamer, és a dir...
No sabia ni com anava el mando.
Va venir una mica aquí i m'ha explicat com anava.
Ets streamer, però no ets d'aquests streamers
que es dediquen a ensenyar com juguen a videojocs
mentre fan l'estream.
Tu et dediques a altres coses, a fer reportatges d'investigació.
Aleshores, aquesta vegada has ensenyat al món,
també, que t'agrada jugar a videojocs
i ho has fet amb aquest videojoc de Harry Potter.
He ensenyat al món que m'agrada Harry Potter,
però ahir vaig fer amb la capa...
De fet, la porto ara, la sudadera de Gryffindor,
però jo no sabia...
El meu amic em deia, preta, jo què sé, L, T, R, T,
jo què és això, mirant a veure què posava
els comandaments per entendre què era.
Però, dic, tot i ser un incul en aquests temes,
la veritat és que m'estic passant molt bé
i es pot jugar sense tenir ni idea.
I això que m'ha posat al nivell normal, no el fàcil, el normal.
Quin és l'objectiu del joc?
És a dir, què ha d'aconseguir Harry Potter en aquest joc?
No vull fer-vos més enveja, però estic jugant ara mateix.
Doncs escolta'm, concentra't una mica, xato, a...
Mira, mira, a veure si escolteu...
A veure? A veure si escolteu alguna cosa.
A veure?
No sé si en reta mai, jo.
Espera, s'està cargant un moment. No em poses, escolta'm.
Però ara començarà...
Mira, mira, mira, mira.
Nunca me habían abordado así.
Y no es tan cerca de Hogwarts.
La versió catalana encara no la tenen.
No, la veritat, podries amb anglès o en castellà.
Mira, en ciento.
Ara agafo un barril i me'l tiro cap amunt.
Un barril i me'l tiro cap a mi. Mira, mira, a veure.
No entenc res.
Levioso. Levioso.
No sé per què en comptes de levioso diuen levioso.
Però, aleshores, l'objectiu...
O sigui, què ha d'aconseguir Harry Potter, aquí, Tamayo?
O sigui, tu ets un personatge, tu et crees el teu perfil,
aleshores, diguem que és una història dintre del cànon
de l'univers Harry Potter,
l'univers Wizarding World aquest.
Aleshores, el teu personatge, de cop...
El criden el cinquè any de curs,
no feien ni primer ni segon ni tercer quart,
de cop descobreixen que té com una màgia ancestral
i l'entrenen així una mica ràpid
i és el moment que t'ensenyen com funcionen els mandos,
bàsicament,
i aleshores tu entres directament al cinquè any.
Llavors, aquest cinquè any vas investigant una miqueta
un misteri, una màgia ancestral que no acabes desconeixia
i vas descobrint com misteris.
I el guai d'això
és que és un univers obert,
aleshores jo ara mateix puc deixar la història que estava seguint
i anar-me on em doni la gana.
Ara se'n diu com camino, se'n diu com corro.
Se sent de fons.
Doncs me'n vaig a banyar-me. Mira, vaig a l'aigua.
A l'aigua. Al llac.
Avui és un dia important per Harry Potter,
també a Barcelona, perquè, de fet, hi ha una trobada
de fans al cinemes Filmax de Gran Via,
on hi ha un...
programat una sessió de màgia
i s'hi projecta la tercera pel·li, Marta,
Harry Potter i el pres d'Escavant,
i un comiat d'estella, que és Marc Williams,
que és l'actor que dona vida a Arthur Wesley,
que és el pare d'en Ron, no?
Que feia molta gràcia, perquè Harry Potter sempre es diu que
tot bon actor, tot gran actor anglès
ha aparegut a Harry Potter, hi havia la Maggie Smith,
hi havia l'Enric Man, l'Emma Thompson, el Gary Oldman...
Si eres algú en el món de la interpretació anglès,
apareixies a Harry Potter,
i la gràcia és que la majoria eren com actors així dramàtics,
que havien fet papers de pes, de drama seriosos,
i el Marc Williams, que feia de l'Arthur Wesley,
era un còmic, o sigui, havia fet comèdia,
se'l coneixia per fer...
i encara se'l coneix, de fet, per fer esquetxos,
i era la gràcia que li donava aquest personatge,
que era com molt entrenyable, que era el pare del Ron,
i de 50 altres Weasleys que eren la família,
li donava aquest punt còmic,
i era una mica com el punt de llum en la foscor
que després acabaven agafant aquestes pel·lícules,
que a mesura que anaven avançant,
els problemes eren més foscos, eren més greus,
i les pel·lícules en si agafaven com tota aquesta dimensió
més fosca, perquè els personatges es feien grans i maduraven,
i també ho feia el públic, tant el lector com el de cinema.
Però és un personatge que és com...
Jo crec que els fans ens l'estimem molt perquè tenia aquest punt,
d'adorable, de tendre,
que evidentment també tenia les seves escenes més dramàtiques,
però aquest punt còmic que feia tan especial la família Weasley.
Escolta'm, Tamayo,
he llegit que en aquest videojoc no s'hi pot jugar a Quidditch,
que era una de les gràcies de tota la saga de Harry Potter?
Sí, el que sí que pot ser és agafar una escombra i volar,
però el tema de Quidditch, no.
Jo crec que, o sigui, pensa que el Quidditch
podria ser un joc independent per se,
segurament en un temps, i veient que tota la gent que ho està demanant
traurà un joc a part que serà Quidditch,
i tindrà les seves lògiques de joc i tal.
Seria com un joc dintre del joc que podria vendre per separat.
No sé si en un temps traurà una ampliació,
que hi haurà el joc o serà un joc a part,
però sortir, jo crec que sortirà seguríssim,
amb tota la gent que ho està demanant.
Quantes hores hi has dedicat? Jo també em porto 5 hores.
Seguides? És poc, eh? Seguides?
Sí, em vaig posar ahir a les 8 de la tarda i fins a les 2 de la nit.
Bueno, i ara, jo, mira, vaig a esperar.
El que passa és que tot el concepte de Harry Potter i la J.K. Rowling,
especialment els últims anys,
hi ha com aquesta part de crítica i de boicot,
de molta gent que diu, escolta, res de la Harry Potter,
perquè l'han criticat per alguns comentaris
que va fer al voltant de la comunitat trans.
Sí, i que continua fent. Continua fent.
És una persona que ja... No ha rectificat, eh?
No, al revés, es consagra en la seva postura,
concretament, anti-dones trans.
És un cas molt interessant, el de J.K. Rowling,
perquè ha caigut del pedestal d'una manera tan heavy,
és una dona que tothom estimava, que es coneixia en aquesta llegenda,
que era l'única o de les poques multimilionàries
que ho havia deixat de ser per tot el que havia donat,
organitzacions solidàries que combatien la pobresa,
sobretot per nens, a Anglaterra,
i de cop va decidir que era interessant a Twitter
fer aquests comentaris anti-dones trans, concretament,
i és molt bèstia la reacció social.
És increïble, perquè crec que és l'única vegada
en la història que ens hem posat tots d'acord
per separar l'obra de l'autor.
Perquè Harry Potter és un món tan estimat,
per tanta gent, i que significa tant,
per tanta gent que se sentia exclosa,
que se sentia diferent, que tots hem dit,
saps què, anem a fer veure que aquesta senyora
no va escriure mai aquests llibres,
que aquests llibres existeixen com una cosa independent
i que no tenen autora.
Les històries de Harry Potter realment són molt inclusives.
Hi ha hagut molta gent que s'ha sentit representada,
que s'havien sentit representats amb Harry Potter.
I és veritat que d'un temps cap aquí se li ha anat la pinça,
tu ara mateix entres al seu timeline de Twitter
i segurament veuràs autèntiques barbaritats.
I aleshores, quan es va comentar que sortiria aquest joc,
va començar a haver-hi certs moviments
que deien de boicotejar el joc
per no donar diners a J.K. Rowling,
perquè no financies certes...
Aquests discursos i tot això.
Però la realitat és que el joc s'ha intentat desmarcar molt d'això,
i han afegit un personatge trans dintre de la història,
que és el primer personatge obertament trans
de tot l'univers de Harry Potter,
i a més tu pots crear el teu personatge si vols que sigui trans,
o sigui, no és això de la noia, té el cabell llarg i tal,
o sigui, tu pots escollir tot el que et doni la gana.
Cosa que crec que està guai.
Doncs, Tamayo, que vagi molt bé aquest testet d'aquest Hogwarts Legacy,
et deixem tranquil perquè puguis...
Tiro, tiro un altre encantari, va bé?
A veure, tiro un altre encantari.
Lluvioso. Un cendiz.
Molt bé, fantàstic. És el que em faltava veure, ja.
Una abraçada ben forta, Tamayo, t'esperarem a l'estudi.
Cuida't, cuida't. 11 i 52.
Harry Potter, que avui no participa d'Els Goya,
però n'estem molt pendents. Marta Ferrer, a veure, travessa, va.
Anem a fer la travessa per demà perquè vull el tall de veu,
perquè demà al matí te'l tiraré.
Esbestes, Alcarràs, Cinco Lobitos...
Va, i jo diré, que millor pel·lícula...
Millor pel·lícula?
guanyarà, que traïdor serà aquest tall, demà, Esbestes.
Jo també ho dic, això. Vinga, va.
Direcció? Direcció, i jo crec que...
Els Goya fan una cosa diferent dels Feroz,
que és que els Feroz acostumen a separar direcció i pel·lícula
i no tenen per què guanyar... Per tant, Sorogoyen.
No. No?
Home, és que jo crec que algú li han de donar al Carràs,
és que, si no, cantarà molt, la cosa.
Sí, Carla Simón, direcció? Va, Carla Simón.
Però... molt bé. Sí, va, Carla Simón.
Carla Simón, millor actor?
Millor actor és la categoria més disputada.
Luis Tosar.
Oh, és un clàssic. Per una altra vegada?
Només perquè és un clàssic. Javier Gutiérrez, va, va.
Javier Gutiérrez, Javier Gutiérrez.
No, no, no, Javier Gutiérrez, ja està.
Millor actriu?
Millor actriu, Laia Costa, jo crec que ja està bastant ja.
Cinco Lobitos, claríssim.
Actriu secundària, Susi Sánchez, també està...
Sí, també claríssim, secundària.
Secundària, també molt clar.
Luis Taira per Esbestes i serà molt, molt, molt, molt merescut.
Direcció novell, jo crec que serà per a l'auda Ruiz de Azuá
per Cinco Lobitos, també per premi a Dones,
i perquè realment la pel·lícula s'ho mereix
i la direcció de l'auda és increïble.
Realment hi ha nivell, aquest any, normalment,
hi ha nivell, però aquest any hi ha més d'una pel·li que es mereixia...
Crec que ho he dit més d'una vegada.
Entre Esbestes, Cinco Lobitos i El Carras,
que segurament serien les més favorites,
tot i que Modelo 77 i La maternal també han agradat molt,
i en general són bones pel·lícules,
i jo no sabria què triar.
És que m'agraden moltes per coses molt diferents.
Hi ha la curiositat que Esbestes i El Carras parlen del mateix
des de punts de vistes diferents, que és la terra,
i uns que estan arrelats a la terra i la volen mantenir,
i en el cas d'Esbestes és el contrari,
uns que no estan arrelats a la terra i volen fotre el camp,
però que tenen discursos molt interessants,
i Cinco Lobitos, que és completament diferent,
però que té un punt sentimental de relació entre mare i filla
i que els fills ens convertim en pares, que arriba molt al cor.
Aleshores, veurem si em traiciona la maroteca demà.
Demà traiem el tall a veure com ha anat.
Pendents dels Goy aquesta nit. Gràcies, Marta Ferrer. Fins ara.
5 minuts per les 12. Notícies, publicitat,
i de seguida l'Andreu Jornal i l'Alba Riera a l'hora de llevar-se.
Fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
Para-ho!
Tenta obrir la crota per a l'Alba!
Oh!
Ha acabat! Ha deixat l'altre!
Ha acabat! Ha deixat l'altre!
Tot és possible un dia de partit.
Ha acabat! Ha deixat l'altre!
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'En Torquemada.
Diumenge, a partir de les 8,
la TDT del Villarreal, Barça, a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Quin orgull! Tenen qualitat.
Juguen en equip, aposten pel talent de casa i fan un món millor.
I tant! Com ser del Barça no hi ha res.
El Barça? No! Si jo parlo de Solideo.
Plaques solars d'alt rendiment,
instal·ladors propis i acompanyament en tot el procés.
De veritat? I què hi guanyes, tu?
Doncs més del 50% d'estalvi en la factura de la llum.
Sense dubte, Solideo. Sempre al meu equip.
Respecte, rigor, professionalitat,
valorar la feina dels metges,
cuidar amb tot detall el pacient,
llibertat dels dos per triar i decidir.
Per tot això i molt més,
assistència sanitària és la seguredora més ben valorada pels metges.
Assistència sanitària, la millor, segons els metges.
La TTT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Dam, assistència sanitària,
Ràdio, Solideo, Port Aventura i CaixaBank.
I CaixaBank.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura...
A Catalunya Ràdio.
Moi Jordana, companyia de circ, presenta Mr Arlet.
Un espectacle que transporta al públic
el fantàstic món de màgia, humor i fantasia de Mr Arlet.
El 25 de febrer a la sala La Canal de Tona.
Més informació a escenafamiliar.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio. Lincoln. Lincoln.
Els elements i les fúries és un nou concert de la temporada
al sou original amb Jordi Savall i le Concert de Nación.
Sentirem la força de la sinfonia als elements de Jean-Ferri Rebell,
la bellesa de la música aquàtica
i la suite número 1 de Georg Friedrich Handel
i l'originalitat del ballet pantomima Don Juan
de Christoph Willibald Gluck.
El 15 de febrer al Palau de la Música Catalana.
Més informació a palaumusica.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln. Lincoln. Lincoln.
A Catalunya Ràdio. Catalunya Ràdio.
Aquest dilluns, dia mundial de la ràdio,
estrenem el podcast de la Cubana, l'Estresines Pim-pam-pum.
Escolta, què m'ha dit que l'Estresines tocreu a la tele?
A la tele, no, dona, a la ràdio, a Catalunya Ràdio.
Fem un podcast.
Tu saps amb qui és un podcast? No, vosaltres tampoc.
Ens han dit que anem allà, ens posem davant del micro i xerrem.
Però una mica Pim-pam-pum, eh?
Sí, o sigui que l'Estresines Pim-pam-pum.
Som unes tresines i potser tu també.
Dilluns, l'Estresines Pim-pam-pum,
a l'api web de Catalunya Ràdio.
Dilluns que ve,
celebrem el Dia Mundial de la Ràdio al teu costat.
Un dia especial per fer els nostres programes amb tu.
Des de la nou coworking d'Artesa de Segre,
que acollirà el matí de Catalunya Ràdio,
fent pop-up en un estudi d'art digital d'Estònia,
el país més digital del món.
En una pizzeria de Badalona.
Un dels llocs mítics de reunió d'aficionats al bàsquet.
Des del bar al Velódromo, muntant el show amb la Samantha Hudson.
Passant la tarda entre sostenidors i pijames
en una cotilleria de Manresa i visitant la casa de l'Estresines.
Fem un podcast. Tu saps on és un podcast?
I la nit dels ignorants en un pis d'estudiants.
Autèntica ràdio de proximitat.
Perquè aquest dilluns... Fem la ràdio junts!
Catalunya Ràdio. Venim amb tu.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio
totalment en anglès.
El podcast en anglès sobre l'actualitat social catalana.
Tot el que projecta Catalunya al món.
Ciència, cultura, política, economia...
Cada dissabte a l'AP de Catalunya Ràdio
hi ha CatRàdio.cat, amb Lorcan Doherty.
A l'Ajuntament de Stories and Debates de Catalunya.