Són les 9.
El PP és notícia aquests dies
per l'imminent debat d'investidura
en què se sotmetrà Alberto Núñez Feijó al Congrés
el proper dia 26.
Una investidura que a tot a punt de fracassarà
i això que els populars ho estan intentant per terra mariaire.
De fet, han arribat a escoltar els plantejaments de Junts
per aconseguir els diputats que els falten,
els plantejaments dels quals, segons l'argot popular,
volen trencar la pàtria.
El mateix dia que Feijó et matia contactes
amb el partit de Puigdemont, això era dimarts,
tornava a sortir a escena José María Aznar
per animar la mobilització ciutadana
en contra d'una futura llei d'amnistia.
Una proposta que el PP s'ha fet seva
i ja ha marcat en vermella el calendari per diumenge que ve.
Tot a punt a procar, l'amnistia és l'excusa.
Al fons, és tornar a centrar el focus en Feijó
dos dies abans de la investidura, investidura fallida,
i enmig de tot aquest sarau,
el PP li ha esclatat un altre foc a Catalunya,
i no precisament en el bàndol independentista.
Siempre he creído en el orden y la disciplina en las organizaciones,
pero también creo que en un momento como el actual,
el mayor y mejor servicio que le puedes hacer
a tu país y a tu partido es dar tu opinión, siempre.
Y en ese sentido, ya os avanzo,
que la voy a seguir dando siempre mi opinión,
que es la de un hombre libre, sin tutelas,
en una sociedad libre, porque es un derecho irrenunciable.
Alejandro Fernández ha alzat la veu contra la moderació de Feijó.
Una batalla que ha decidit lliurar tot sol
perquè l'ala més dura del PP català,
l'expressió en caix de Catalunya, ja els provoca urticària.
L'encara líder del PP a Catalunya
ho va significar aquest dijous passat en una conferència
on no hi va ser cap dels principals líders del Partit de Catalunya,
ni Xavier García Albiol, ni Nacho Martín Blanco,
ni Daniel Sirera, ni el secretari general del PP català, Santi Rodríguez.
De tot plegat, en parlem de seguida el suplement
amb els tertulians habituals
i amb algú que també parla clar, sense pèls a la llengua,
un ànima lliure dins del PP.
Esperança Aguirre.
Avui, el suplement, Eduard Voltas, bon dia i bona hora.
Bon dia.Elisenda Roca, com estàs?
Molt bé, bon dia.Bona nit.
Josep Maria Martí Riu, bon dia i bona hora.
Bon dia.Què tal?
A Madrid tenim la Núria Martínez Ribot, Núria, que és la senyora.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Núria Martínez Ribot, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
A Madrid, suposo que d'acord.
Esperança Aguirre, bon dia, buenos días.
Què tal?
Pues le hablo de Zaragoza.
Desde Zaragoza?
Sí.
¿Qué está haciendo en Zaragoza?
Pues...
Me digo la verdad.
Jugar un campeonato de golf...
Eso significa que vive bien usted, no?
No sé si es...
Bueno, pues fin de semana y estoy muy contenta aquí en Zaragoza.
Lo tengo todos los años, es el campeonato de la hispanidad.
de la hispanidad. ¿Qué tal se le da el golf a usted? Bueno, se me daba bastante bien, pero con la
edad, como casi todo, hay que ser una atleta y yo no practico lo suficiente para seguir siendo buena.
Bueno, tenía Janega 4 y ahora tengo 13 y pico. Yo sabía que Aznar le gustaba el pádel, no sé si
usted es más de pádel o de golf. Bueno, yo era de pádel, pero lo que pasa es que me rompí un
ligamento esquiando y entonces el cirujano me dijo bueno, pues si quieres volver a esquiar o
quieres jugar al pádel, te tengo que operar y si no, pues fortalece el quadriceps y me decidí por lo
segundo y ahora me he roto el ligamento, no sé cómo se llama, uno que está en el medio. El cruzado me lo
acabo de romper, el anterior era el interno. Pero bueno, que no me ha llamado usted para que le hable de mi rodilla.
Eso me ha sorprendido, pero bueno, le llamaba para hablar un poco del PP porque usted también es una voz
libre y le quería preguntar si a Feijó se le está poniendo cara de Pablo Casado, si tiene usted esta
sensación. No, en absoluto. Feijó es la persona que ha venido en el momento en el que más le
necesitábamos y está ahí, pero si lo dice usted porque Alejandro Fernández, es que me ha parecido,
entiendo un poco el catalán, me ha parecido que hablaban de que Alejandro Fernández ha dicho que
manifestaba su opinión y que era lo más leal que podía hacer con el partido y yo estoy totalmente de
acuerdo. El Partido Popular no es una secta, como si lo es el PSOE. Mira usted cómo han echado a Nicolás
Redondo, la persona que más se ha jugado, o una de las que más se ha jugado la vida en el País Vasco
por defender al Partido Socialista y lo echan porque dice que ha atentado contra las siglas. Nicolás
Redondo, o sea, ya no es el Partido Socialista Obrero Español, ahora es la sexta, perdón, la
secta, en este caso sí, la secta sanchista. Ahora no se puede opinar. Ha salido una señora a decir que
estaba expulsado del partido y he oído a Leguina que cómo se puede expulsar a alguien sin ni
siquiera darle un trámite de audiencia. Yo creo que no es muy jurídico, pero en fin, que en el Partido
Popular hay muchos que tenemos opiniones diferentes, las manifestamos, y bueno, gustarán más o menos a la
directiva del momento, pero no van en contra del partido. Y sobre el fondo del asunto, yo escuché muy
bien a Feijó que dijo que después de haber escuchado las condiciones mínimas que pues Semón ponía
para sentarse a negociar con Sánchez, que él creía que no se debía hablar con él, que luego Esteban
González Pons ha hablado con tú, y pues bueno, no lo sé, debemos hablar con todo el mundo. Feijó tiene...
¿A usted cómo se le quedó el cuerpo cuando Feijó admitió contactos conjunts para negociar su investidura?
Bueno, a mí se me quedó el cuerpo más contento cuando dijo que no iba a tener ninguno después de
escuchar las exigencias de Puigdemont, que dijo que no sólo era la ley de amistía, que él no iba a renunciar
a la unilateralidad, y en fin, y no sé cuántas cosas más. Mire, para mí y para muchos españoles, yo creo
que la mayoría, el señor Puigdemont es un fugao de la justicia española, que defiende sus ideas, y en
España es legítimo defender sus ideas, pero claro, si las llevas a la práctica cometiendo un golpe de
Pues entonces, claro, el Partido Socialista llama a golpista a Aznar. O sea, aquí están con Goebbels. Goebbels decía que cuando nosotros,
los nazis, cometemos un error, hay que echarle la culpa al contrario. Entonces, como ellos han ido, han mandado
una vicepresidenta a negociar con un golpista fugado de la justicia a Waterloo, pues ahora dicen que es que el golpista es
que ha llamado la movilización. Esto es de locos.
Lo que está claro es que en Cataluña, cuando gobierna el PP, en España el independentismo crece en Cataluña, y que cuando gobierna el
PSOE, normalmente baja. ¿Usted esto cómo se lo explica?
Bueno, bueno, pues me lo explicó, porque esta vez ha bajado muchísimo el voto independentista, tanto a Junts o a la Esquerra.
Mientras gobernaba el PSOE, ¿sí?
Perdone, no, porque ha subido muchísimo el PSC. Han pensado, hombre, pero si este nos va a dar todo lo que le pidamos,
pues es muchísimo mejor y así no tenemos que ir a la cárcel, porque es que hay que recordar que algunos han estado en la cárcel
antes de que les indultaran. Por ejemplo, Junqueras y otros. Y por lo tanto, pues han votado el PSC.
Pero mire, si Junts ha tenido en Cataluña menos votos que nosotros, y Cataluña no es nuestra mejor plaza,
conozcal usted. Ellos han tenido 390.000 y nosotros 460.000. Y resulta que estamos en manos de un fugao de la justicia golpista.
Pero, hombre, es que esto no puede ser.
¿Y usted en qué cree que ha fallado Feijó para conseguir menos diputados que la mayoría absoluta que necesitaba?
¿O que la suma con Vox facilitará la investidura?
Ha habido varias... Yo no soy una analista política, pero a mí, por ejemplo, pues me pareció que a partir del debate con Sánchez,
pues nuestra campaña no fue la mejor, la verdad, y la campaña de Vox tampoco fue buena.
Y por otra parte, aceptar la idea de la izquierda que pactar con Vox es peor que pactar con Herri Batasuna o con Bildu,
pues es una locura. Entonces, los pactos en las comunidades autónomas y ayuntamientos, lo habríamos que haber hecho al día siguiente.
Y bueno, a la señora Guardiola, pues ya le dije yo lo que opinaba.
¿Qué opinaba usted?
Pues que las declaraciones primeras que hizo eran un disparate, se lo dije a ella. Y bueno, eso cambió y faltó.
¿Entienda que esta semana se haya visto Feijó como un candidato tutelado por José María Aznar?
Pues yo... Porque José María Aznar tiene convocado su apertura del curso en FAES de toda la vida
y ha dicho lo que decimos todos, que estamos metidos en una locura
y que vamos a estar a expensas de lo que diga un fugao de la justicia que pide que decidamos por ley que España no es una democracia,
que no otra cosa es la amnistía.
Si se aprueba una ley de amnistía, tal y como la están planteando, quiere decir que es que en España no hay democracia.
Las amnistías se hacen para olvidar todo cuando era un cambio de régimen.
En España, pues cuando vino de la dictadura a la democracia.
Pero es que, ¿cuánto va a tardar Otegui en pedir que se decrete también la amnistía para los crímenes de ETA?
Si España no era una democracia, ¿eran luchadores por la libertad?
Yo sepa que Otegui forma parte de un partido que es perfectamente legal, igual que Junts se presentan a las elecciones,
obtienen unos escaños y luego, pues, la aritmética esta vez ha permitido que tengan la llave de la investidura, ¿no?
Sí, sí. ¿Y?
Yo lo que digo es que ¿cuánto va a tardar en pedir que le den también la amnistía para los asesinos de Tarras?
Yo creo que aquí estamos hablando de cosas distintas, ¿no?
Bueno, la amnistía es la amnistía, es el olvido, es el decidir que España no es una democracia,
que la Constitución del 78, la transición, el olvido, la concordia, el consenso,
todo eso que imperó en los que hicieron la Constitución del 78, pues que no existió, para nada.
Estamos poco menos que otra vez en la dictadura.
Eso es lo que pasa, pero claro, si resulta que no se puede uno manifestar porque te llaman golpista,
que tampoco se puede tener libertad de expresión, Nicolás Redondo, porque te echan del partido,
¿se van a atrever ahora a echar a Alfonso Guerra y a Felipe González?
Yo creo que no se van a atrever.
¿Pero quién ha dicho que no se pueda manifestar? ¿Usted, por ejemplo, irá a la movilización de la semana que viene que convoco al Partido Popular?
Sí, sí, y también pienso ir a la de Barcelona, que justo es a los seis años de la manifestación más impresionante a la que yo he asistido.
¿Y quién la ha impedido ir a manifestarse a usted? Nadie la ha impedido salir a la calle, ¿no?
No, lo que digo es que cuando José María Aznar llamó a la movilización, le han llamado golpista.
O sea, que es que llamar a movilizaciones es golpismo para ellos, en cambio.
¿Quién le ha llamado golpista?
La señora, la ministra de Hacienda. No, no, perdó, la portavó del Govern desde la silla del Consejo de Ministros.
Golpista le llamó por llamar a la movilización.
¿Qué pasa después de la investidura fallida de Feijó?
Bueno, primero vamos a ver si es investidura fallida.
La realidad es que a Feijó su majestad el rey le ha encargado que intenten la investidura porque tiene 152 escaños.
No tiene 172 escaños, mientras que Sánchez oficialmente, o sea, porque no han querido ir a ver al rey los que le apoyan,
porque son todos, supongo que porque son republicanos o por lo que sea, tiene 152.
Entonces, se le ha encargado y él intenta por todos los medios legítimos y acordes a nuestros principios,
no como el Partido Socialista, conseguir esos 176.
Él mismo ha dicho que no es probable que los consiga.
Bueno, pues si no los consigue habrá dicho cuál es su programa electoral
y para eso creo yo que está el acto que han convocado para el domingo 24
para que él explique, bueno, pues cómo él opina que tiene que haber pactos de estado entre los dos grandes partidos
y que él opina que no se pueda atentar contra la igualdad ante la ley de todos los españoles.
Quería preguntarle por unas palabras de esta semana de Isabel Díaz Ayuso,
la actual presidenta de la Comunidad de Madrid, sé que tienen muy buena relación, dijo esto.
Cuando un hombre fue labrada, como hemos oído hoy en el medio, por ejemplo, en el Confidencial,
tiene que buscar un puesto de trabajo en Cataluña, uno de Madrid,
lo tiene mucho más digítil por tener un apellido español, castellano,
y sucede también que cuando uno de Extremadura, uno de Parla, uno de Móspele se va a trabajar a Cataluña,
es un charnego y va a ser eternamente una persona de segunda por ser español y no querer renunciar a ello.
Són les paraules d'Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunitat de Madrid,
aquesta setmana en seu parlamentari, crec que havien perdut Esperança Aguirre la comunicació,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid.
La sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i la sentirem a la comissaria de la Comunitat de Madrid,
i hi ha unes altres que són secundàries,
hi ha una llengua que és obligatòria,
i fins i tot moralment obligatòria,
i altres que no ho són,
i per tant és una demostració
de supremacisme lingüístic.
i per tant és una demostració de supremacisme lingüístic.
Tota l'entrevista ha estat un catàleg
del que és el nacionalisme espanyol
del que és el nacionalisme espanyol
que em crida molt l'atenció,
que és un argumentari que coincideix
amb jo diria que pràcticament
tota la vella Guàrdia del PSOE,
són noms de memòria,
González, Guerra, Corcuera,
Barrio Nuevo, Redondo, Leguina,
tots passejant-se per les televisions
o micro-televisions
de la dreta i de l'extrema dreta
de la dreta i de l'extrema dreta
dient coses molt semblants
o idèntiques a les que diu el PP
i fins i tot Vox
en relació a Catalunya
i a la realitat territorial espanyola.
i a la realitat territorial espanyola.
Jo recordo quan el PSOE
va guanyar les eleccions
en majoria absoluta l'any 82
i va haver un mitjà anglo-saxó
i lamento no recordar
quin va ser el mitjà
que no es va qualificar
de joves d'esquerra,
de l'esquerra espanyola,
de la nova esquerra del sud d'Europa,
es va qualificar de joves nacionalistes
espanyols.
El titular sobre el PSOE,
aquell PSOE del 82,
de joves nacionalistes espanyols
i no es va entendre massa aquí aquest titular.
I jo crec que
amb la perspectiva dels anys
s'entén molt millor.
Elisenda, Núria i
Josep Maria. La veritat és que
sempre que parla aquesta dona
sembla que pugil pa perquè
sí, et fa com uns titulars.
Bé, a mi em fa molta gràcia
quan cita Gevels
perquè ells tenen sempre unes consignes
igual que Isabel Diaz Ayuso
té darrere Miguel Ángel Rodríguez
i té darrere
Aznari Faes.
Sempre fixeu-vos que em passa saliva
quan ha de fer algun
speech una miqueta llarg.
Una miqueta llarg vol dir tres frases seguides.
Ella fa, bueno,
i llavors em passa saliva perquè
ho ha de dir bé, perquè
la tenen assajada per això, perquè ho digui bé.
Bé, ha dit
Esperanza Aguirre.
Estas como Gevels, bueno, no la imito
perquè soc molt mala imitadora.
Pero cometemos un error hay que culpar al contrario.
¿Qué es lo que he comenzado a hacer en ella?
Es a dir, el PP no es una secta
como es el PSOE.
Porque
bien tienen
las amnistías
se hacen para olvidar todo
en un cambio de régimen.
¿Sí?
Para olvidar todo en un cambio de régimen
las amnistías, ¿vols dir?
O sigui,
estamos en la dictadura.
O sigui,
de veritat,
estem a la dictadura. O sigui, com poden frivolitzar tant?
Bé, aquest és el missatge que van,
ells sí que fan servir
realment el missatge de
Gevels. I a més a més
ha insistit
i t'ha dit Roger, amb aquella
gràcia de senyora que està prenent-se
a punt de prendre's que li serveixin un te
i anar a jugar golf.
Tot el que anava dient deia
para mí y muchos españoles.
¿Cómo que la mayoría?
Però com pot dir-ho?
Però què m'està dient senyora?
¿Cómo que la mayoría?
Seriosament?
Bé, Faes és el govern
a l'ombra del PP.
Aquí hi ha un president Schrodinger
amb un bigoti
Schrodinger que no porta. T'has adonat que no té bigoti?
Ha desaparegut ja.
Sí, però sembla que en tingui. Llavors Aznar
és l'ex-president Schrodinger.
Hi és però no hi és. A diferència
dels noms que ara comentava l'Eduard
que
ells van als seus negocis.
Ha anat a enriquir-se durant molt de temps
i veuen molt feliços.
Però apareixen també per fer la pixaradeta.
Som aquí, que és el cas
de Guerra, que és el cas de González
que tenen la seva quota de...
Però Aznar realment té un govern
a l'ombra i són els que manen
i decideixen. Per tant...
Home, ha girat la truita des de principis
de setmana fins ahir, que es produeix aquesta
truita trobada a la FAES
precisament amb Feijo.
O sigui, recordem que dimarts
Feijo apuntava aquests contactes amb Junts
i el que fa acte seguit Aznar és
sortir i cridar la mobilització contra l'amnistia.
Aleshores, jo només voldria fer una reflexió
aquí. Alejandro Fernández, el president del PP
Catalunya, de moment
diu que és una voz libre.
Lamento molt dir que en política
no hi ha ànimes ni veus
lliures. No n'hi ha.
S'hauria de treballar en equip de manera transversal
però això no succeeix.
Hi ha una persona que dirigeix
i els altres ho baixen, tal com
està la política ara. I vull dir una última cosa.
I a més, amb un partit tan orgànic com és el Partit Popular,
segurament, no? Molt.
El que passa és que Alejandro Fernández segurament està preparant
el terreny per aquest possible congrés al PP
català els propers mesos en què hi haurà
un altre candidat que competirà amb ell,
que serà el candidat oficialista
i hem de veure qui acaba sent.
Vull destacar dues coses molt breus del que he dit
Esperanza Aguirre. Quan parlava
de Goebbels,
el PSOE, quan cometem un error i que culpa l'altre
entre les moltes coses que ha dit, diu
Nosotros actuamos por todos
los medios legítimos, no como el
Partido Socialista. Senyora,
m'està dient que això
feia el PSOE, qui utilitza
la sentència de Goebbels?
I per acabar, recordar que la Constitució
de l'any 78 no són
les taules sagrades
de Moisés.
Núria Martínez Ribot i Josep Maria.
Sí, és que són
tants temes, com bé
comentaves, Elisenda, que
comentava Esperanza Aguirre,
crec que la majoria d'Espanyoles. Doncs això,
veiem els resultats de les urnes.
El problema que tenen
és que confonen Madrid, l'opinió
pública madrilenya, amb el que realment
és Espanya, i això és el que li va passar
al PP, que donava les eleccions
perguanyadíssimes, perquè si tu et rodeges
del que és la comunitat
de Madrid i tota l'esfera de mitjans
de Madrid, evidentment creus que tothom
està en contra dels indults, que tothom
està en contra d'una Espanya
plurinacional, però Espanya fan moltes altres coses.
És tota la raó, Núria, tota la raó.
Llavors, clarament,
les urnes, que és el que
realment importa, han demostrat que
els indults no importaven, i veurem
què passa amb l'amnistia o com
l'acabin anomenant, perquè
probablement a molts espanyols i
espanyoles no els agrada l'amnistia, però menys
els agrada que governi Vox. Per tant,
si hem de fer una amnistia,
endavant amb l'amnistia i
parante, que dirien. Són molts temes
els que ha comentat Esperanza Aguirre,
per començar, aquestes paraules
d'Ayuso parlant
dels xernegos, de veritat,
estan tan fora de la realitat catalana,
és a dir, de veritat, han viscut
alguna vegada a Catalunya
i saben el que és, perquè
qui parla de xernegos a Catalunya?
I és que de veritat em semblen uns conceptes
tan antics i tan allunyats
de la realitat que em deixen
al·lucinada, però que tenen la quota
a Madrid i que a Madrid sí que venen.
D'altra banda, també ella comentava
és que el PSOE és una secta
i expulsa Nicolás Redondo
perdó, què ha passat
amb Pablo Casado? O sigui, Pablo Casado
sí que ha quedat absolutament
destarrat de la vida pública,
política, o sigui, no sabem
què n'opina de res, mai
apareix. Això sí que és un autèntic
destarrament de qui era el líder
del partit. I tots aquests que estan
sortint ara de la vella
guàrdia que comentaves, Eduard,
realment és que és vella guàrdia, com diu
el seu propi nom. O sigui, d'ara
mateix, de l'executiva del PSOE,
dels presidents autonòmics,
tenim els de sempre queixant-se,
però no hi ha veus autoritzades
que amanin avui dia el PSOE
criticant l'amnistia, són els 4
de sempre que
sortiran a queixar-se. I quina influència
han acabat tenint? No, no
quina, l'únic que ha tingut influència
ha sigut Zapatero, que
justament va fer que Pedro Sánchez
guanyés les eleccions.
I per últim,
ja et deixo parlar Josep Maria,
també em fa molta gràcia després de dir
que el sanchisme és el pitjor, que són
totes les plagues de l'univers,
però en canvi, el que volen és pactar
amb el PSOE, o sigui, el que volen és el
bipartisme, però no era el pitjor del món
el sanchisme, jo no acabo d'entendre
l'estratègia.
Daniel Cirera va ser el primer que va dir
instantàniament que
García era el cognom més comú
a Catalunya. Va sortir desmentir Ayuso
i Arraco. Sí, sí, exacte.
Ayuso, per cert, que és clar, té molta vinculació
des de fa molt temps a Esperanza Aguirre,
que la protegeix, de fet,
recordeu, no és anècdota, això és cert,
una de les primeres feines que va tenir
Ayuso en l'àmbit del PP
va ser que li portava la comunicació
a Esperanza Aguirre, bé, a Esperanza Aguirre no.
Al seu gos. Al Pecas, que era
el goset d'Esperanza Aguirre, i des d'allà
enviava soflames. Això són curiositats.
Aznar diu, diceu que Aznar
és golpista, home,
jo no li dic golpista,
però em sembla que és l'únic líder actual
polític espanyol
que quan es negociava
a la Constitució va escriure articles
en contra de la Constitució. Estaven en contra, estan
escrits, eh? A l'any 76-77,
quan ell era un inspector
de Isenda. Però, escolta,
sí, una cosa per acabar, però que
és que em sembla molt reveladora, és clar,
que és apocalíptic, segons
l'Esperanza Aguirre, l'amnistia,
porque es para destrozar todos, para olvidar
todo lo hecho que era de legítimo. A veure,
l'any... Amnistia, suposo que
referia a la política, però amnistia.
A l'any 2012, el PP
va
aprovar i va tirar endavant una
amnistia fiscal
que va beneficiar els
defraudadors i va perjudicar a la immensa
majoria de ciutadans de l'estat espanyol
que pagaven els seus impostos.
S'hi van acollir 31.000
declarants. Els noms van ser
top secret, excepte un 0,19%
d'aquests
31.000 que sí que van sortir.
I entre ells, mira, hi havia 4 o 5 noms,
diré, Rodrigo Rato,
Francisco Granados, la madreta d'Esperanza
Aguirre a la Comunitat de Madrid,
Bárcenas,
López Viejo, que era el conseller d'Esports
també de la Comunitat de Madrid. I,
per ramadar-ho, l'arquitecte
i els seus socis que van fer,
Gonzalo Urquijo, que van fer les reformes
a la seu del PP del carrer
Génova. O sigui que
si les amnisties són apocalíptiques
d'això, doncs, home,
ells em van fer una considerable
l'any 2012 i
aquí estem, no? I no va passar res. Jo ho he dit
elles, són per oblidar-ho. Sí, sí, per oblidar-ho tot.
Sí, sempre m'ateu, ni que sigui per
animar la tertúlia,
encara més.
Està animada, eh? Us portaré
la contrària.
Jo crec que Esperanza Aguirre
té raó quan diu que una majoria d'Espanyoles
piensen que Puigdemont és un fugado de la justícia.
Perquè el
PSOE porta 6 anys
dient als espanyols
que Puigdemont és un fugado de la justícia.
I que
el que va passar és un cop d'estat.
El discurs del PSOE
fins que han necessitat
els vots dels independentistes
ha estat aquest. I
fins i tot necessitant els vots
dels independentistes, els d'Esquerra,
sobre Puigdemont continuaven dient això.
Recordem que la promesa electoral
de Pedro Sánchez
en aquestes eleccions noves anteriors és
traer a Puigdemont.
Recordeu-lo de la Fiscalia.
El PSOE ara és presoner
del relat
i del discurs que
ell mateix ha fet a la seva
base social i a tots els espanyols.
I han
estipendiat a Puigdemont
i de fugada de la justícia cap amunt.
D'aquí cap amunt.
És veritat, segur que la majoria
dels espanyols pensen el que
els dos grans partits espanyols
els hi han dit durant 6 anys sobre Puigdemont.
Jo volia dir alguna cosa, però la Núria
fa estona que intenta entrar.
Núria,
Elisenda, Josep Maria, jo us vull fer una pregunta.
No, ràpida. Estic d'acord
amb tu, Eduard, el que jo crec
que la gent no està a favor
de que hi hagi un govern amb Vox
i que per tant si s'ha de fer...
És el que ha dit ella.
Ella ha dit que la majoria
dels espanyols pensen, com jo,
que Puigdemont és un fugada de la justícia.
I això és el que ha estat dient el PSOE
fins fa dos minuts.
Una pregunta. Si el PSOE
i Junts
o l'independentisme estan
negociant una amnistia
i el PSOE
té l'ameroteca que té, aquesta amnistia
hauria de permetre,
teòricament, a banda de tota la resta
d'encausats, amb càrrecs polítics o no,
poder tornar
a Catalunya? I si hi ha una amnistia,
potser es pot poder tornar a presentar
qualsevol elecció? Clar.
I tant. Sí. Per què no? Clar.
Si hi ha una amnistia, sí.
És que veurem si és una amnistia.
És a dir, el nom d'amnistia com a tal
jo dubto que estigui recollit perquè llavors
sí que costaria moltíssim encaixar-ho
dins la Constitució i demostrar
que Espanya és una democràcia i que per tant
no cal una amnistia. I l'independentisme
acceptarà qualsevol cosa que no sigui
una amnistia o almenys una amnistia?
Perquè a veure...
Vull dir...
Ho teniu clar?
La paraula jo crec que és
desjudicialització. Exacte.
Progressivament.
Això és el que diu la Núria. Junts en té prou
amb aquesta paraula? I l'altra possibilitat
és, mira, a l'amnistia jo
encara la recordo, jo no
però l'amnistia famosa, política
que va haver-hi després la transició
no n'hi va haver una, n'hi va haver tres o quatre
perquè l'amnistia s'aprova
a les corts aquelles, aprovem una amnistia tal
però deixava molta gent fora, se'n feia una altra
va durar tres o quatre anys aquella
discussió. I al final sí, al final
crec que va implicat un nom
però al principi és això, es va amb contagotes
aquest sí, aquest no, tornem a fer
una altra amnistia. Jo crec que la paraula global
és desjudicialització.
I perdó, eh, Josep Maria
Jo crec que s'hauria d'aplicar
no només en aquesta qüestió
política, sinó en general. Recordeu
que fa ja uns
quants anys, governant el PP
i ha continuat, que semblaven
els jutges un partit polític
de per se. I encara, i encara.
Per això dic, el que hem de fer és
s'ha de fer política i s'ha de
desjudicialitzar, no ho tornaré a repetir
perquè és un embarassament.
Ja ho heu fet abans, eh. Ja ho heu fet abans.
O sigui, ja d'una vegada tot
és dir, els jutges que jutgin quan toca
però que no
intervinguin com si fossin un partit
polític, ningú els ha votat. Mira, el Consent
General, perdona, eh, Núria, però només
afegiu això, el Consent General, el Poder Judicial,
a l'apertura de l'any judicial, ara, fa una
setmana, més de cinc
anys en pròrroga, més de cinc anys en pròrroga. Per què?
Perquè hi ha una majoria clarament
conservadora i com que s'han de posar d'acord
PP i PSOE, en aquest cas és el PP, abans
ho havia fet el PSOE també,
proronguen aquesta situació perquè saben que
judicialment tenen les a guanyar i com que
és tot el tema polític des de fa uns anys,
crec que de forma molt desafortunada,
i Europa, i el Consell d'Europa,
etcètera, ha fet moltes insinuacions
i no... i advertiments
d'Espanya que això ho ha de corregir.
Els temes polítics quan no es resolen
van els jutjats i
els jutjats al final, les cúpules judicials
estan controlades per qui ho estan, clar.
Núria, ara sí.
Gràcies. Jo penso que
les negociacions van com
una mica més enllà d'anar que estan callats
totes les bandes, perquè normalment
quan les negociacions comencem a conèixer
tots els serrells i tal, malament.
Aquí estan intentant anar
dient alguna coseta, però no acabem
de conèixer els serrells de les coses.
I pel bloc
del PSOE i de sumar,
quan Puigdemont
en la seva roda de premsa
parlava simplement d'amnistia,
van respirar
alleujats que podia ser que hi hagués
llavors un pacte. Veurem com funciona.
Però trobo que aquí s'està fent una
trampa, com esperen fer i he recomanat,
i no és l'única que ho diu, que també
barreja neta aquí. Com si tingués alguna cosa
a veure que l'amnistia llavors
tots els presos d'ETA aniran al carrer
així amb bolica que fa fort
i pensem que l'amnistia serà
de tot, i dels presos en general,
i això no estem parlant d'aquests
termes. És important
que et diguem del que estem parlant, que estem parlant
de com comentar-ho, i a veure si ho dic bé
també, Elisenda, de judicialitzar
aquest problema
polític.
Per què és fer el caldo
gros? Perdó, Josep Maria, que tenies
que parlar. Per què és fer el caldo gros?
Primer la Guàrdia, després la Josep Maria. Endavant.
Sí, sí. Diguéssim que la política
és una combinació de principis i interessos.
En la política internacional, per exemple,
pesen molt més els interessos que en els
principis. En les polítiques dins dels països,
els països passen èpoques
on pesen més els principis,
i de vegades pesen més els interessos.
I de l'equilibri entre principis i interessos
en surt la realitat, la realitat política
i les coses que passen en un
país.
Ara hem vist un cas,
estem vivint un cas molt clar
on l'interès
passa per damunt dels principis en el cas del
SOE.
I fins i tot Feijó hauria
fet passar els interessos per damunt
dels principis, perquè recordeu que Feijó, el primer
que diu és, Junts no és
mi rival ideològic. Jo vaig veure aquestes
declaracions,
i no
me'n sabia venir.
Com era possible que després
de tot, el cop de
volant era increïble.
I això vol dir que
els incentius per fer política
no són
sempre els principis, i diria
sovint no són els principis, i són els
interessos. Ara tenen un incentiu, necessiten
aquests diputats, els necessiten
per allò pel qual estan fets els partits
polítics, que és per
manar, per tenir
poder, per governar,
i necessiten aquests diputats, i si...
i d'on he dit que digo, digo, Diego,
i no hi ha manera. Ara,
deixeu-me repetir.
El SOE ha
criminalitzat la figura
de Puigdemont
sistemàticament durant
sis anys.
El que diu el PP sobre Puigdemont
és el que ha dit el SOE sobre Puigdemont.
I simplement ara necessiten
els seus set escons.
I això és d'un cinisme
terrible.
Cinisme que cal aprofitar
en favor de Catalunya, lògicament.
No en favor que hi hagi una majoria
de progressistes d'Espanya,
sinó en favor de Catalunya.
I jo soc totalment partidari d'aprofitar
el cinisme, diguéssim, dels partits
espanyols,
però diguéssim, crec que des d'una tardor
ja podem dir que això és pur
cinisme, no principis.
Jo volia dir dues cosetes.
A veure,
hem escoltat Esperança Aguirre tot, tot,
si ho heu escoltat, pràcticament tot,
el 99% de les seves acusacions anaven dirigides
a Puigdemont i a Junts per Catalunya.
Estem a les seves mans, són set
senyores, Esperança Aguirre,
senyors del PP, senyors de la dreta espanyola.
Estan en mans de Junts per Catalunya,
d'Esquerra Republicana, del PNV,
i del PNK.
És a dir, una vegada més,
és l'Espanya perifèrica,
el debat territorial aquest que el PNV
no fa gaire va dir, això la transició no va quedar
al cobert i potser ara
seria el moment de canviar la Constitució,
aprofitar el moment actual i solucionar
aquest tema de l'encaix
d'un 40% de l'estat espanyol,
perquè és clar, sí, perquè Junts,
Catalunya, un moment, els territoris
que són bilingües,
això no vol dir que tothom en aquests territoris parli
català, eusquera o gallec,
però els territoris que són bilingües
i que reconeixen els seus estatuts d'autonomia,
que serien Euskadi, Navarra, Galícia,
les Gires Balears,
País Valencià i Catalunya,
són més del 40%
de la població espanyola. És que és un menysteniment
a gairebé la meitat
de la població espanyola, una. I la segona cosa
que volia dir, a veure, hi ha
una trampa també en clau interna
en aquests debats del PP actual,
a veure, esteu escoltant a Vox
en aquests dies. Aquesta
dretització que està
desenvolupant el PP
no surt.
Els deixa sense oxigen.
Els deixa sense oxigen, exacte.
Recol·lem d'on ve
Abascal. Abascal ve de viure molt
bé al País Basc, el PP.
Però actualment no ho sents.
I, a més, inclús hi ha hagut
una altra maniobra. Pregunta't
qui mou els fils.
Sí, suposo que l'Aznar,
sí, la Faes, però
inclús han aconseguit una altra cosa,
perquè inicialment quan Aznar diu
un gran acte promou, un gran acte Madrid
el dia 24, un gran acte, diu.
I ara pacten amb Feijó
i amb el dia a dia del PP
que no serà un gran acte, serà un acte de partit. Per què?
Perquè Feijó dos dies abans...
No vol la foto d'Abascal. No vol la foto d'Abascal.
Parlant d'Aznar, parlant d'Aznar, parlant d'Aznar.
I ara també és un momento
d'esperança, perquè vamos a escuchar
a l'esperança d'Espanya.
Molt bé. L'esperança d'Espanya és
Alberto Núñez de Feijó. Això passava ahir en aquest acte
de tancament d'unes jornades de la Faes, tal, tal.
I Aznar també va dir això.
Cumprimentada la coalició,
el único objetivo de esa coalició es pagar
el precio de esa coalició. Y para el precio de la coalició
ya sabemos cuál es. Las consultas
y la amnistía. Pagado ese precio,
no hay proyecto político ninguno.
Hay lo único que el objetivo es
estar y destruir a todo aquel
que sienta.
I quan va parlar Feijó va defensar
precisament Aznar aquí al PSOE,
com ara deixava ben clar
Esperança Aguirre, aquesta setmana
havia acusat de golpista.
Esta semana en el podio de los
despropósitos he acusado
de golpismo al expresidente Aznar.
Algo que se califica
por sí solo y que merecería
la dimisión
de la ministra portavoz
de los insultos del gobierno.
Núria, Elisenda, Eduard i Josep Maria.
I Feijó realment està
absolutament descol·locat,
així el veuen a Gènova
i com diria aquell és la veleta
del PP, perquè no sabem què pensa.
És a dir, Feijó no sabem què pensa
amb Catalunya, canvia d'opinió,
que s'hi van caig després que no, després que sí,
que és una nacionalitat, mil canvis
de versions, que llavors no ens creiem
qui és Feijó, què pensa Feijó de Catalunya,
què pensa Feijó també de Junts,
perquè escolta'm, si tu vas a totes,
com bé comentaves Eduard, escolta, vull-me anar,
vaig a totes, doncs de veritat creu-t'ho
i defensa que has d'apactar amb Junts,
però ai, no és que al final
Puigdemont m'ha pedido
que et pensaves que et demanaria, Puigdemont,
això ja ho sabies, el que et demanaria.
Per tant, si tu anaves
a pactar amb Junts, doncs vesa per totes.
Llavors, clar, ara sí no, però ara no.
I què passa aquesta setmana?
Que clar, quan Aznar marca
aquest full de ruta, després aquesta setmana
Dina, Miguel Ángel Rodríguez,
Aznar, i aquest
aquest missatge el trasllada
a Ayuso, que recull el guant
i el dijous l'Assemblea de Madrid diu que
ella també va a totes
amb aquesta mobilització, Feijó
de nou queda absolutament fora de joc,
que està actuant ara mateix ja
com a oposició directament, és a dir,
Feijó té la investidura, però ningú creu
que Feijó pugui ser president
perquè tampoc està actuant com si
pogués tenir possibilitat de governar,
sinó està actuant com a oposició
atiant el carrer d'aquesta manera,
i ja no sabem quin Feijó hi ha aquí,
i francament, com deies tu, Roger,
li se li està posant cara de casado.
Ràpidament, sisplau.
Sí, molt ràpid, jo crec simplement
que el que haurien de fer és
no prendre aquesta majoria d'Espanyols
que es creuen que tenen la butxaca
com si fossin mesells
o criatures de dos anys sense enteniment,
perquè en realitat,
jo a diferència del que diu l'Eduard,
penso que la majoria d'Espanyols
per bé
que hi hagi molt votant del PP
i molt votant del PSOE, no m'esfaltaria,
i molt votant de, en fi,
de Junts, i
entenc més del que creuen
aquests polítics que viuen,
com deia la Núria, en una bombolla,
en una monarquia
independent que es diu Madrid.
Madrid no és Espanya.
Em sembla que em tocava, sí.
Abans parlava del joc
entre principis interessos, aquí Adnard
es presenta com un home
de principis, no? És a dir,
projecta la seva imatge com un home de principis.
Cal recordar que quan ell va necessitar,
quan ell va tenir un interès,
ell va retirar
la Guàrdia Civil de les carreteres
de Catalunya, allò que diu que estan desmuntant
l'Estat, el pacte del majestic, amb convergència,
ell va suprimir la figura dels
governadors civils, que eren per excel·lència
la presència de l'Estat a Catalunya.
Això dels governadors civils es recorda poc,
perquè s'explica molt el tema dels mussos
i les carreteres, no?
Els governadors civils, que era el Estado en Catalunya,
els va retirar, va desaparèixer la figura,
va desaparèixer la Guàrdia Civil de les carreteres.
És una herència franquista absoluta.
I no només això, sinó que es va referir,
va negociar amb los asesinos de ETA
a Oslo, o sigui,
es pot seure, no es pot seure a negociar
amb Puigdemont, però en canvi es pot seure a negociar
amb gent que posa cotxes bomba,
i es va referir
a l'esquerra independentista basca
com el Movimiento
Vasco de Liberación.
Nacional.
Això, que una persona
que quan ha tingut
l'oportunitat
de dirimir entre principis i interessos,
ha apostat
òbviament pels interessos,
que ara es presenti com el guardià
dels principis, vaja,
em sembla de riure.
Mira, a més a més,
va aconseguir una cosa Convergència i Unió,
l'actual conseller Campuzano
portava entre sèrie i sèrie des de feia temps,
que és l'eliminació, una tradència
franquista i de molts anys,
l'eliminació servei militar obligatòria,
els pactes del majesti que es van consolidar,
molt important. No, jo sobre Feijó
el Campuzano ja hi era, aquí?
Era diputat de Madrid.
Era diputat de Madrid.
És eternament jove, tu el veus,
el conseller Campuzano?
Era el de la JNC,
sempre a les llistes anava un de la JNC.
Era el de la JNC,
era diputat de Madrid,
i picava pedra,
no li fotia en cas,
fins que les circumstàncies electorals
van provisiar això.
Escolta, sobre Feijó, Galícia,
que jo ja he viscut i conec molta gent encara allà.
Sempre m'havien dit
que és que quan estava a Galícia
tampoc sabien què pensava el Feijó,
que el Feijó era feijoista,
que anava a la seva i s'aprofitava
d'una inèrcia increïble
que venia ja dels temps de Fraga
i el PP.
Feijó sap en aquests moments que si no és president
s'ha acabat Feijó com a candidat,
és que s'ha acabat.
I finalment crec que és una evidència.
Va aterrar de Galícia,
va aterrar a Madrid,
no s'ha adaptat a les conxorxes,
les trobades polítiques
que hi ha a Madrid,
que és un microclima especial,
ni als mitjans de comunicació,
especialment els de la dreta de Madrid,
i aleshores no l'han ajudat tampoc
a Madrid on ha tingut foc a mig.
Per tant està passant per la corda fluixa.
Un minut per arribar a tres quarts de deu del matí.
He de fer una pausa. Continuem amb l'última BB
perquè avui saber què està passant al PP català,
perquè aquí hi ha una guerra oberta
d'Alejandro Fernández
que també pren posicions de cara
als propers mesos. Ara tornem.
El suplement amb Roger Escapa.
Sempre.
Què dius, Lluís? Maria, que sempre.
Lluís, no t'entenc. Sempre què?
Doncs que amb lloguer segur sempre cobraràs
i tu pis el dia 5 de cada mes.
I si l'inquilí no paga? Sempre, Maria, sempre.
Doncs és així.
A lloguer segur garantim el cobrament puntual
de la renda el dia 5.
Ahir, avui i sempre, lloguer segur.
Senyores i senyors, bon dia.
Són les 20 de Catalunya Ràdio.
Són els 40 anys de Catalunya Ràdio.
Gràcies per ser-hi i per molts anys.
Comença el partit de la TTT.
Notícia d'última hora.
40 anys descobrint, 40 anys informant,
40 anys entretenint,
compartint, explicant,
escoltant, 40 anys avançant
i seguint caminant plegats
per arribar més lluny,
perquè el futur ens espera.
Torrons, Vicens i Magdalena
és la granja.
40 anys formant part de Catalunya Ràdio.
Formant part de la teva vida.
Si aquest any en fas 18,
tens els 400 euros del bo cultura, jove.
400 euros per òpera, teatre, cinema,
museus, llibres, premsa,
concerts, dansa, música, pel·lícules
i series online, videojocs.
De 400 euros se'n pot treure molt de suc.
Aconsegueix el teu bo cultura
a bonaculturajoven.gob.es
Ministeri de Cultura i Esport, Govern d'Espanya.
Futbol català
amb Marc Marvà.
El nostre futbol a Catalunya Ràdio.
Cada dijous a l'àvia web
de Catalunya Ràdio.
Futbol català amb Marc Marvà.
Gols, clubs, derbis, equips en forma,
històries conegudes, històries
per descobrir el futbol territorial
i el futbol base català
a la ràdio pública del país.
Futbol català amb Marc Marvà.
El podcast de futbol català
a l'àvia web de Catalunya Ràdio.
Amb la col·laboració de la Secretaria General
de l'Esport i de l'Activitat Física
de la Generalitat de Catalunya.
Un, dos, tres.
Només tres dies.
Ni un de més.
Per emportar-te un 25% de descompte
en totes les cerveses.
A Supercor, Hipercor i Supermercat
en totes les cerveses.
Per una compra superior a 30 euros en cerveses.
Només fins diumenge.
A Supercor, Hipercor i Supermercat
al Cort Inglès.
Amb l'agenda Espanya Digital 2026
tots som protagonistes
de la transformació digital del nostre país.
Tenés si ets l'Edu, la Judit o l'Aureli
si tens 20 o 80 anys
i tenés el teu origen
si ets del camp o de la ciutat.
Benvinguda a Espanya Digital.
Aquí i ara. Govern d'Espanya.
El rei és mort.
El nou rei Joan.
El rei Joan!
Dels creadors de la Catedral del Mar.
Maten-lo!
No!
Jurem que mataràs els Puig.
Els cristians han assaltat el call.
No em deixeu cap de veu!
El rei s'ha mort.
Sense neu. Saps què significa això?
La guerra.
Els hereus de la Terra.
A TV3, diumenge a la nit.
Estrena.
El rei és mort.
Diu que ell no accepta tutelas de ningú.
Siempre he creído en el orden
y la disciplina en las organizaciones.
Pero también creo
que en un momento como el actual
el mayor y mejor servicio que le puedes hacer
a tu país y a tu partido
es dar tu opinión.
Siempre.
Y en ese sentido ya os avanzo
que la voy a seguir dando siempre mi opinión
que es la de un hombre libre
sin tutelas
libre porque es un derecho
irrenunciable.
A veure, Josep Maria, què està passant al PP català?
Mira, ve d'uns temps molt convulsos
on van intentar unes fórmules
no fa gaire, fa 4 o 5 anys,
portar la Cayetana, aquella de Madrid,
la Llanos de Luna...
Deixa'm dir que la vam demanar també ahir, però no...
I Alejandro Fernández també,
però de moment silenci.
En aquests moments, qui va decidir això
va veure que al Congrés dels Hipotets
el PP va treure un o dos
o dos.
I amb Nats o Martín Blanco li ha anat molt bé ara.
Sí. Allavòres van començar, no,
però després d'aquestes experiències
va aparèixer
Alejandro Fernández.
Casado el va barallar ahir.
Casado en aquests moments és el que pinta en el PP, puret.
Doncs Alejandro Fernández, que és un bon parlamentari,
és un bon parlamentari de Tarragona.
Dels millors del Parlament.
És molt bon parlamentari.
Semblava la gran esperança,
però a veure, les eleccions al Parlament
Vox li va passar pel damunt
i de forma molt clara.
Tres diputats. Déu-n'hi-do.
I ara hem vist que la línia més
oficialista, clar, les circumstàncies van canviant.
Nats o Martín Blanco ha fet un molt bon resultat.
Sirera també va fer un molt bon resultat
a l'Ajuntament.
També perquè ha coincidit amb la desaparició de Ciutadans.
Pel que sigui. I de Pablo Casado.
Sí, sí, pel que sigui, però és clar,
és que la política és molt dura en aquest sentit.
I és clar, Alejandro Fernández veu que el seu futur
trontolla dins de la direcció
del PP català. I és clar,
ara fa allò els cants,
no de sirena, els cants desesperats per dir
que soc aquí i quina línia
li queda per defensar? La més radical, perquè l'altra
ja la defensa en Sirera, Nats o Martín Blanco
i companyia. Jo crec que és això,
que s'està movent amb gairebé
no sé si amb desesperació, però
com sigui, per continuar tenint
un rol destacat que potser és difícil.
I pot, o sigui, si això acaba
amb un congrés popular per triar un nou lideratge
a Catalunya, pot passar una mica
amb el que va passar fa uns anys
amb Camacho contra Nebrera? És a dir,
que hi hagi un candidat oficialista
el mateix Nats o Martín Blanco
sona Daniel Sirera
contra Nebrera,
que seria ara Alejandro Fernández?
Sí, mira, perdona, ara contesto, però
mira que has esmentat
els dos candidats que recentment han tret
millors resultats que el mateix
Alejandro Fernández. És que al final la política, com dèiem
abans, la política
en el fons és qui té més poder,
això vol dir que en les eleccions qui aconsegueix més
resultats.
El cas de la Nebrera jo crec
sí, era diferent perquè
va haver-hi l'aposta aquella amb Aznar
per cert, amb Aznar per cert,
de
regenerar el PP català
per fer-lo més catalanista
i Josep Piqué era l'home
i Nebrera era una de les
seves mans dretes.
Aleshores, el canvi
posterior, quan va desaparèixer la via
de Piqué, doncs aquí,
esclar, ahir va venir
Elisia Fernández Camacho, etc.
era passar allò de la nit al dia,
del llit al llang. Aleshores,
Nebrera no podia continuar
perquè realment ella era
el record permanent
de l'etapa de Piqué que el PP
català i especialment el de Madrid
podia eliminar. Jo crec que ara
no és tan radical el tema
però, repeteixo,
ho hem comentat a micro tancat,
l'Alejandro Fernández és un home de Casado
i Casado ja és el passat
i un passat poc recordat en el PP.
Albert.
Sí, dèiem que la
política és molt cruel.
L'Alejandro Fernández
li ha tocat defensar la posició
en el pitjor moment,
pel PP, o sigui,
amb uns ciutadans forts,
amb un PP amb un lideratge espanyol
estatal molt dèbil
que va treure uns resultats molt dolents
i, a més a més, estava alineat
amb un senyor que va caure en desgràcia,
que és el Pablo Casado. És a dir, hi ha tot una
sèrie de circumstàncies que fan que la seva
estrella s'apagi.
I en això, com deia,
la política és extremadament cruel.
Quan l'estrella d'algú s'apaga,
tothom corre
a fer que s'apagi més ràpid.
I és el que li està passant
a Alejandro
Fernández. No se li veu molt futur.
A mi m'agrada molt el que ha dit
Alejandro Fernández perquè ho ha deixat molt clar.
Quan ha dit que era una veu lliure,
ha dit que era una veu sin
tutelas.
Què ens ha volgut dir explícitament amb això?
Que els altres estan tutelats.
Ara, quan parlàveu de Camacho
versus Nebrera,
clar,
van dir adeu a una veu
més o menys lliure,
en tot cas, sense tanta tutela
i intel·ligent.
D'altra banda,
es va quedar
la part més galdosa.
És així. I així ha anat passant.
És a dir, els interessa
aquests líders
vistos i a l'ombra
perquè el mateix feijó també em passa saliva.
Quan et n'hares al davant,
us heu fixat? És igual que Ayuso.
Em passa saliva
perquè aquí hi ha el Cap Suprem.
Poca broma. No és el mateix,
no ho repeteixo, que Guerra,
que tu esmentaves González,
Corcuera, tots aquests varons.
Hi són. Però hi són d'una altra manera.
Però anar-hi és, eh?
Hi és i va estudiant les estratègies.
De moment, aquí no sentim més a Pedro Sánchez
replicant totes aquestes veus
discoles del PSOE, no?
La postura és molt intel·ligent.
La postura és
jo, si no dic, no mullo.
Ell no ha entrat en aquesta batalla.
També els desqualifica com
aquesta gent ara mateix
no pinta res aquí, per tant,
no he d'entrar ni arrebatre.
El problema és que el Narc sí que pinta, no?
I condiciona tota l'agenda o l'estratègia de Feijo.
Efectivament. Pinta moltíssim.
I té els teus tentacles
amb Miguel Ángel Rodríguez
i amb Isabel Diaz Ayuso, que són els que fan
pinça amb Feijo.
Són un trident.
Una mica Miguel Ángel Rodríguez,
Maro, no? Li deia, no?
Mar.
Perdó.
O sigui, Mar Ayuso Aznar?
No, Ayuso no. Ayuso és la veu.
La veu de Chris Master Boys,
la veu del seu amo.
Aleshores, a través de Mar,
Aznar és el que parla.
Tinc-ho clar claríssim.
És així.
Jo diria que el mascle alfa
de la dreta espanyola és Aznar
i que és un polític que està, diguéssim,
a l'ombra, retirat a l'ombra, però influent
i exercint de mascle alfa
que té a veure amb l'impacte que ha tingut
la seva intervenció d'aquesta setmana
i, en canvi, el mascle alfa
del socialisme és el president del govern.
És tan actiu.
Està a la Montcloa.
Sí, sí, i això que s'ha volgut
carregar a totes totes.
Sabem que allà continua.
Sí, realment, també
relacionat amb el que comentàveu d'Alejandro Fernández,
Caetano Álvarez de Toledo,
sorprenentment, surt sempre
en defensa d'Alejandro Fernández.
A nivell de tuits,
a nivell de discursos,
el posa com si fos el seu candidat,
que justament Caetano Álvarez de Toledo
al final no és que acabés massa bé
amb Pablo Casado.
A la línia del que deiau, jo crec que és un brillant parlamentari,
brillant, però que no crec
que hagi connectat amb l'electorat
ni amb l'electorat de Catalunya
ni amb l'electorat d'Espanya encara que
no l'hagi de votar. Ho dic perquè, per exemple,
Inés Arrimadas, a l'època més forta
del procés, a Espanya agradava
moltíssim escoltar-la.
A Alejandro Fernández és que no se li treuen ni talls
als mitjans madrilenys
o no catalans
en els informatius.
No és un candidat que agradi
ni que acabi de sortir.
I si, a més a més, ara mateix està
enfrontat amb la direcció,
ho té francament difícil. I una de les frases
que va dir l'altre dia que em va cridar l'atenció
que deia, esa insaciable
burgesia nacionalista
que em sorprèn
perquè no hi hagi un partit de dretes
que suposo que aquí el vot és la
burgesia catalana.
Quatre minuts per les 10.
No només la burgesia, perdó, no només la burgesia.
L'APT.
Bé, doncs, a veure
què ens deparen aquestes manifestacions
els propers caps de setmana, el dia
24, no?
I a la primera, la Mercè, i després
i el cap de 15 dies, el dia 8, Esperanza Aguirre,
desembarcament també a la de Barcelona.
La de la setmana que ve és a Madrid,
però hi estarem, evidentment, connectats.
Gràcies al Josep Maria Martirgaul, a l'Elisenda Roca,
la Núria Martínez Rebot i la Dora Voltas, que tingueu molt bon dissabte.
Igualment.
Descanceu, aprofiteu. Ara el suplement,
petitíssima pausa, ens actualitzem amb la Neus Bonet
i després torna a Maica Navarro, nou capítol
encara amb alguna història més de Rosa Paral.
I Mònica Tarribas,
que debuta el suplement,
una incorporació d'aquesta temporada,
a dos quarts d'ons et xerrem amb ella. Fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
Jo quan em posava a l'ordinar pensava,
què em passarà avui, no?
Fins que deuen arribar vosaltres i jo he tornat a néixer.
Portar la fibra a l'Àngela,
aïllada de tot,
inclús de companyies que volguessin fer-ho.
És el que anomenem responsabilitat.
O fer del teu aquí un aquí millor.
Estaven ell per un aquí millor.
A tothom li costa creure
que es puguin ficar maquetes de vaixells
en ampolles de vidre.
Però ara que IKEA ha obert una botiga XSA
amb inspiració XL a les glòries,
amb més de mil productes
i tota la gama disponible en 24 hores,
la cosa canvia, oi?
MesaIKEA.es barra Catalunya.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
Paraules sonores.
I paraules sordes.
El suplement. Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem i amb tu comencem.
Som 3Cat.
Davant la situació global d'emergència climàtica,
és important adoptar hàbits de consum més responsables
per tal de reduir la petjada ecològica.
Valorar si realment necessitem comprar un producte,
consumir productes i serveis de proximitat
o practicar l'economia circular.
Reparar les coses que es fan malbé
i donar una segona vida a aquelles que ja no ens fan servei
són només alguns dels exemples que poden marcar la diferència.
Informa-te'n a consum.gencat.cat
La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
L'aigua potable és el pròxim petroli?
Hem de posar límit a la intel·ligència artificial?
Com viurem d'aquí a 45 anys?
A l'exposició del 45è aniversari del periòdico
et proposem 45 possibles portades
que tracten d'entendre el present per mirar el futur.
Fins el 25 de setembre al Palau Robert.
No te la perdis.
Som TV3.
Som Catalunya Ràdio.
Som 3Cat.
Ens movem.
Canviem.
I amb tu, comencem.
Nova temporada de TV3 i Catalunya Ràdio.
Som 3Cat.
Tenim totes les claus.
Podem obrir totes les portes.
Barça reservat.
L'Aya Tudel accedeix a totes les informacions inèdites del Barça
per explicar-vos fets desconeguts,
informacions i secrets del club.
Tst, tots els secrets blaugranes al Barça reservat.
Barça reservat.
El podcast dels secrets del Barça.
Cada dijous, un nou capítol a l'app i al web de Can Ràdio.