A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte 23 de març del 2024.
Avui el suplement des del Palau Robert de Barcelona.
Som a dins, a l'edifici de les Cotxeres.
Ho tenim tot ple, obrim portes a quarts de nou,
però si sou dels que us desperteu a última hora tenim les portes obertes.
Per tant, si aquest matí teniu previst venir a passejar pel centre de Barcelona
i ens voleu visitar, sereu benvinguts al Palau Robert.
Potser no podeu seure, però a saludar segur que sí.
A partir de les 9, Tertúlia amb l'Elisenda Roca,
el Josep Maria Martí Rigau, la Núria Martínez Ribot.
Avui hem entrevistat la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà,
a partir de les 9 del matí.
En un matí a dissabte on tindrem la Hora Negra de la Maica Navarro,
amb tot el cas Alves.
A les 11, el comunista, i aquest matí també Josep Cuní.
Perquè, de fet, som al Palau Robert
per celebrar el centenari de la ràdio a Catalunya.
Cent anys de la primera emissora de ràdio autoritzada.
Avui parlarem dels orígens d'aquest mitjà a casa nostra
amb un mite com Josep Cuní,
que, de fet, és la persona que fa més de 35 anys
va fer l'encàrrec al Xavier Solà
d'inventar-se el suplement a Catalunya Ràdio.
Un matí des del Palau Robert
amb molta música en directe.
Actuacions de Maria Jaume i Paula Valls.
Paula Valls i Maria Jaume en directe avui al suplement.
També nou capítol de la Jugolar,
Pantalles i cor amb l'Albert Guerra i la Rebeca Rodríguez.
I el Pep Noguer, per rematar-ho tot,
fent tastos avui d'aigües.
Totes les aigües són iguals.
Avui afinarem el paladà amb el Pep Noguer
a l'Arc de Noguer a partir de quarts d'una del migdia.
Per això encara falta molta estona.
De seguida el suplement arriba al mans.
De seguida el Miqui Puig i l'Olga Abalos.
Bon dia als que us esteu despertant.
Bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet.
Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb la xifra de les 60 víctimes
en l'atemptat que hi va haver ahir al vespre a Rússia,
a Moscou, als afores,
en una sala de concerts amb capacitat per a 6.000 persones.
Hi ha també 150 persones ferides, 60 de les quals han estat crítics,
cosa que fa pensar en l'augment del balanç de víctimes les pròximes hores.
Ha estat un atac amb armes i explosius dels més greus a Rússia
a les últimes dècades que ha reivindicat estat islàmic.
L'organització jihadista diu que els autors han pogut fugir.
El politòleg especialista en el món postsoviètic, Abel Riu,
creu que Vladimir Putin utilitzarà la por creada per l'atemptat,
amb desenes de morts, com us dèiem,
per prendre mesures excepcionals dins de la Federació Russa.
El cofundador del Catalonian Global Institute
ho ha dit aquesta nit passada en una entrevista
al Catalunya Nit de Catalunya Ràdio.
Aquest atemptat el que servirà és per exprimir
el sentiment de por i de temor per part de la població,
i això justament el que permetrà és justificar
l'aplicació de mesures encara més excepcionals
i més repressives internament,
contra una oposició que està en una situació molt complicada,
contra una disidència que està endesbendada
i una part importantíssima està a l'exili.
L'atac de Moscou ha coincidit amb el primer dia
que el Kremlin ha parlat obertament de guerra a Ucraïna,
quan abans només s'hi referia com a operació espacial.
Ho ha fet el portaveu del govern, Dimitri Peskov,
en una entrevista a Kyiv,
intenta recuperar les infraestructures danyades
per l'últim atac massiu rus amb míssils i drons
contra infraestructures energètiques
que ha deixat gran part del país sense llum.
Avui també ens llevem amb les constants mostres de suport
a la princesa Caterina de Gales,
que ha confirmat que té càncer
i que ha començat un tractament preventiu
després de setmanes d'especulacions a tota mena
sobre el seu estat de salut.
Per descomptat, això m'ha causat un xoc enorme.
Ara faré tot el possible
per gestionar-ho amb sacrifici i amb família.
Com poden imaginar,
això porta temps per recuperar-me de la cirurgia,
per fer el tractament i, sobretot,
per explicar-ho als meus fills
i que entenguin que em posaré bé.
L'algalda de Barcelona, Jaume Collboni,
s'ha sotmetrà a una qüestió de confiança dimícres que ve
per salvar els pressupostos que el PSC ha pactat amb Esquerra.
La majoria de l'oposició els ha tombat
en el ple d'aquest divendres
amb el vot en contra dels comuns.
Collboni acusa Ada Colau d'irresponsable,
mentre que l'exalcaldessa
encara manté el seu oferiment d'entrar al govern.
La seva actitud ha provocat el bloqueig
de tres pressupostos progressistes,
de tres governs progressistes,
i jo no penso permetre que això passi a l'Ajuntament de Barcelona.
Podran intentar dir que és culpa dels comuns,
però és vostè l'últim responsable
d'haver vingut aquí
amb un acord que només suma 15 regidors i regidores.
I si canvia d'opinió
i vol explorar un pacte d'esquerres
per la ciutat de Barcelona,
nosaltres estarem sempre disponibles.
Encara en la crònica política,
Ciutadans i el PP fracassen en les negociacions.
Negociacions no concurreran junts a les eleccions catalanes
ni a les europees.
Ho ha anunciat el líder de la formació taronja,
Adrián Vázquez,
que com a conseqüència ha presentat la seva dimissió.
La direcció estatal,
però en fa responsable l'equip de Carlos Carrizosa.
Més de 62.000 persones esperen
per fer l'examen pràctic del carnet de conduir a Catalunya.
La majoria, més de 45.000,
a la demarcació de Barcelona.
Són dades de la Federació Catalana d'Autoescoles
que avança Catalunya Ràdio.
Segons la Federació,
la Direcció General de Trànsit
s'ha compromès a incorporar aviat més examinadors
per resoldre una mancança que fa anys que dura.
I atenció si us heu de moure avui amb rodalies
pel Vallès o entre Barcelona i Girona.
La R2 i la R2 Nord estaran tallades
entre Moncada i Reixac i Mollet-Sanfós.
Hi haurà autocars entre les dues estacions
que també pararan a la de la Llagosta.
Aquestes línies recuperaran el servei
a les 7 del matí de demà, diumenge.
L'R11, que són els regionals,
amb Girona i Portbou,
incrementaran entre mitja hora i tres quarts
el temps de viatge
perquè hauran de circular per vies alternatives
entre Sant Andreu i Mollet-Sanfós.
I encara a l'R8,
els trens no circularan
entre Cerdanyola, Universitat i Mollet-Sanfós.
Hi haurà autocars també
per cobrir aquest tram.
Pel que fa als esports,
el Barça de bàsquet ha perdut
contra el Panacina i Cós
per 89 a 81
en partit d'Eurolliga.
Els grecs han remuntat un partit
que els de Roger Grimau guanyaven el descans.
Àlex Lorenz de l'equip Alpecin
s'ha endut la cinquena etapa de la volta
entre el Tafulla i Viladecans.
A la general,
l'eslobeta Dey Pogatxar
es manté com a líder
amb dos minuts i 27 segons
sobre Miquel Landa.
Avui dissabte,
etapa reina al Berguedà.
I el jugador del Barça,
Pau Coversí, de 17 anys,
ha debutat amb la selecció espanyola absoluta
en l'Amistós, Espanya 0,
Colòmbia 1,
entrat al minut 80.
I pel que fa al temps,
fins a mig matí ens diuen
que pot caure algun ruixet de neu
a l'Alt Pirineu
per sobre dels 2.200 metres
amb mestral al sud del país.
La tramuntana es reforçarà
al llarg del dia
amb més núvols al nord
des durant la tarda.
Cel seré aponent
amb temperatures més baixes.
El capvespre de cada equinoxi
de primavera i de tardor,
el mític déu Maia Kukulcán
descendeix per la gran piràmide
de Chichen Itzá.
Els últims anys de sol,
les ombres que projecten
sobre l'escala de la cara nord,
la brana d'aquestes escales
que té forma de serp
emplomallada,
sembla que vagi descendint,
de manera que és com si
la serp entrés a la terra.
El món Maia
a la península del Yucatán
amb Jordi Canal Soler,
periodista de viatges.
Els viatgers de la gran Anaconda
amb Toni Arbonès.
Els dissabtes
de 3 a 4 de la tarda
i tota la setmana
a l'App i al web
de Catalunya Ràdio.
Una flor no fa estiu
ni dues primavera,
però uns bons pneumàtics
fan carretera.
Que el refrany no és així.
I això de canviar de pneumàtics
cada vegada que canvia el temps,
tampoc.
Acosta't a Citroën Servís
i aconsegueix uns pneumàtics
quatre estacions nous,
ara amb un dos per un
en les millors marques.
Condicions a Citroën
Punès.
El suplement.
Des que surt el sol
fins l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Som al suplement,
som a Catalunya Ràdio.
Per treure'ns la son de les orelles
aquesta hora del dissabte,
un nou episodi
del mans.
Més mans.
Més arrel.
Més Catalunya Ràdio.
Bon dia i bona hora,
com cada dissabte.
Benvinguts al mans
a Catalunya Ràdio.
Amb tota l'arrel
a la ràdio nacional.
Cap de segona de Rams.
Inici de setmana santa.
Esperem que en pugueu gaudir
i que us hi puguem afegir
un element
per viure intensament
aquestes dates.
Com, per exemple,
dues fires i mercats del Ram.
A Vic,
el primer.
Per nosaltres sempre diem
que és la festa major
de primavera.
És una cita de gala
per tota la ciutat de Vic
i no només,
sinó també
per la comarca d'Osona.
Tornar a remover
aquesta tira ancestral
que ens connecta
amb els nostres orígens.
i a Tordera,
el segon que us destacarem.
Però recordar,
diem la 47a
des que es celebra
en el parc Lodència i Bertrana.
Però, com bé deies,
el cap de setmana de Rams
perquè, antigament,
conjuntament amb el mercat de Tordera,
que és el diumenge,
que és un mercat, doncs,
molt conegut,
amb moltes parades
i que s'allarga
per al llarg del municipi,
doncs,
era una extensió més
del mercat
que es feia darrere
del passe de l'Església
i, doncs,
posteriorment,
es va potenciar més
i es va acabar fent
en el parc Lodència i Bertrana.
Aquesta setmana
ha sortit una nova proposta
que barreja sardana
i percussió corporal
amb música de Xavi Pinyol.
Però em trobava
que els adolescents
estan completament desconectats
sobre tot el que és tradicional
i no volen saber res, no?
I per presentar una cosa
que no tenia interès,
doncs, millor que no, no?
I una coreografia
del bateria i pedagog
Santi Serratosa.
Sí,
ha sigut com molt breu
o molt recent tot
i breu també
amb el temps,
però ha sigut molt intens.
De fet,
va ser,
quan vaig rebre
la proposta
d'en Xavi,
va ser el primer
que he de fer
és aprendre a ballar sardanes
perquè no n'he ballat mai.
Tot plegat
amb bona música
en un mans
que comença ara mateix,
ens hi posem
amb en Sergi
Cotillas i Pintó
al muntatge musical,
la Mònica Muñoz
i Monsalve a la producció
i Quim Rullani Valls
qui us parla.
Aquest és el Mans,
sou a Catalunya Ràdio
amb tota la real
a la Ràdio Nacional.
Més mans,
més arrel,
més Catalunya Ràdio.
Comencem.
Primeres notes,
un disc nou
que ha sortit
aquesta mateixa setmana
que ja es pot
d'escoltar
a les plataformes musicals,
són les pitjorines
amb una energia
envejable
des de Mallorca.
En Pep no té nas.
En Pep Gonella
té un carabou
el va verdant
d'un ou
de xoriguer
i el va d'anar
perquè
de son caliu
que era el som
més viu
de vins
són serra
s'havia
tocar guitarra
i castanyetes
feia ballar
passetes
dins d'un
garpell.
S'amor
de n'emportell
era un cabrit
se batea
a un dit
fent-t'un lleut
i el va curar
espoput
fa la nit
i cafè
de barber
davant
cantau
i el tio
Nicolau
va matar
s'asa
li va clavar
s'espasa
li va clavar
s'espasa
li va clavar
s'espasa
arran
d'escú
tant
s'espasa
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tenia recursos, no trobava aquest recurs concret que es pogués utilitzar,
i llavors en Santi venia un cop al curs, a la meva escola,
a fer uns tallers de percussió corporal, no?
I deia que a través de la percussió corporal motivava els nanos
que sempre estaven desmotivats,
i que al mateix temps, a part de la motivació,
a través de la percussió corporal podria treballar molts conceptes musicals,
com les tures, ritmes, etcètera, etcètera,
que al final són sabers que nosaltres treballem.
I a partir de la meva necessitat de tenir un recurs
per treballar i presentar la sardana i la copla a l'aula,
i davant de veure que la percussió corporal funciona,
és una eina que funciona,
doncs li vaig dir al Santi,
al Santi, escolta'm, t'agradaria fer un recurs
utilitzant la percussió corporal
per introduir la sonoritat de la copla i la sardana a l'aula d'això?
I em va dir sí.
I al final, amb un xic de flou,
i aquest projecte surt al final d'aquesta necessitat.
Per tant, entenem que és una proposta pedagògica oberta,
que la vulgui aplicar.
Sí, sí, està oberta, està pensada,
o sigui, la manera com hem estructurat,
bàsicament hi ha uns vídeos, tres vídeos,
el vídeo de la coreografia,
com s'ha de ballar dos curs i dos llars per aquesta sardana,
que per cert, a part de ser percussió corporal,
també en sentit s'ha fet l'esforç, el treball,
que també presentar dins d'aquesta coreografia hi hagi els passos,
i trobarem els passos originals de la sardana,
dels curs i desllars combinats amb la percussió corporal.
Però llavors està pensat que els vídeos tutorials,
per facilitar tota aquesta feina al mestre docent,
també aquell docent que no coneix de forma directa la sardana i la copla.
Des que s'ha presentat heu tingut inputs,
algú te n'ha parlat, algú ha començat a estirar el fil?
Doncs mira, com que aquesta proposta neix també
amb l'ajuda amb col·laboració dels amics de la sardana
de Premià de Mar, que actualment celebrem el 75è aniversari,
jo soc de Premià, he tirat endavant aquesta proposta
a través d'ells i també gràcies a l'aportació econòmica
d'ahir novembre, de la Som Sardana,
doncs el primer que vam dir és, primer ho fem a Premià
i a partir d'aquí ja ho publiquem tots els vídeos
i qui ho vulgui, no?
A Premià ja ho hem fet a un institut
i la veritat és que l'Helena, que és la professora
que s'ha encarregat, que inclús a nivell de motivació
els altres professors d'educació física també ho vam veure
i van dir, ostres, això també ens agrada,
o sigui, també vam motivar altres mestres que no són musicals
i la setmana passada, el dia 14, el dijous,
van fer la ballada final, com si diguéssim allà
a l'escola.
Motivació excel·lent i molt bé.
Inclús ens van comentar que als alumnes els costa més
els passos dels curs i dels llargs, els originals,
que la pròpia percussió corporal.
Però, bueno, a nivell de motivació i d'això,
d'utilitzar un recurs per treballar la sardana
i la cobla a l'aula, que al final és l'objectiu,
doncs excel·lent i genial.
Clar, tu ja et vas trobar fa un temps que vas barrejar
el concepte de batucada amb sardana,
amb aquell batuc de roure,
ara ha tocat escriure una sardana pensada
per la percussió corporal.
Què hi has tingut present, en aquest cas?
Bueno, per la percussió corporal
i també per l'edat.
Clar, és una sardana pensada
bàsicament per ESO, evidentment que qualsevol persona,
mira, inclús el Santi en un dels seus tallers
amb gent gran ho està fent,
però bàsicament és un recurs per ESO,
és a dir, estem parlant d'adolescents.
També a l'hora de compondre,
durant 15 dies vaig estar escoltant molta música
que escolten aquesta gent
per agafar una mica aquesta sonoritat.
Llavors, la sardana la vaig fer conjuntament,
és un treball paral·lel amb el d'en Santi, no?
Què ens vam fixar?
Doncs en Santi treballa molt la percussió
a partir de música moderna,
estructures de vuit compassos,
i el que em demanava és,
Xavi, la sardana que em facis
vés seguint aquesta estructura, no?
Que llavors la sardana no sigui un límit
que dificulti el treball de percussió corporal.
I bàsicament vaig buscar la sonoritat,
una sonoritat una mica urbana,
el títol ja ho dius, no?
Amb un xic de flow.
Als curs hi ha un moment que sembla un petit reguton,
i al llarg de la sardana
el camp de la tònora intenta ser una petita matxata.
Que després ja li foto el top som-pops a Marcel Petit, eh?
El petit i l'amunt hi són sense que mena de dubte.
Això mateix.
No, perquè no hi podia faltar, no?
O sigui, té una mica de tot.
I el treball conjunt, o sigui,
no va ser primer fem la sardana
i després en Santi ja s'ha d'escoltarà.
No, no, Santi, jo presento una proposta de sardana
amb un esquema,
tota, encara, un esbòs,
l'escoltem junts.
Ostres, mira, Xavi,
per fer aquesta primera frase,
afegim un compàs més,
perquè així m'anirà millor per quadrar-ho amb la percussió.
Que hem anat treballant així.
Llavors, jo li vaig presentar,
vam gravar la sardana,
ell va fer la percussió corporal,
i mentre ell anava fent,
Xavi, escolta,
mira't la percussió corporal,
mira't els vídeos que has de fet passant,
que és el que estem preparant,
a veure si encaixa amb la teva idea.
I ha sigut això,
un treball creatiu molt xulo,
clar que sí,
això,
i a més conjunt, no?
Molt interessant.
Sens dubte,
de fet,
en els vídeos que es poden veure
al canal de YouTube d'en Santi Serratosa,
vaja,
és una sardana que per un costat,
musicament enganxa,
i per l'altre,
doncs, evidentment,
la coreografia es nota
que està ben pensada,
que està ben treballada,
i que el conjunt
no ha anat en cap moment
per separat.
I també,
només en els vídeos,
inclús hem afegit
a terminologies pròpies
del sardanisme,
no?
Com, per exemple,
quan s'ha sent l'introid,
aquesta melodia del flaviol,
per anunciar que la sardanada
comença,
doncs,
afegim la paraula
introid,
sal petit,
cant de tenora,
és terminologia pròpia
de la sardana,
de la cobla,
al cop final
i tot això,
però l'hem aprofitat
també,
doncs,
per fer una mica
de culturilla,
en aquest sentit.
No,
de pedagogia,
que és la proposta
en aquest cas,
al final,
per arribar a aquests
nois i noies
que potser els hi quede lluny
un element
com la sardana,
com a tal,
però, en canvi,
a partir d'aquí,
doncs,
hi ha una porta d'entrada.
Oberta.
Exacte.
Ara mateix,
tothom qui ho vulgui consultar
està penjat,
com deien,
al canal d'en Santi Serratosa,
i qui ho vulgui portar
a pràctica,
mestres pedagogs,
doncs,
és el moment.
Xavi,
gràcies per tindre la tocada
del programa,
enhorabona per la feina.
Moltes gràcies,
de vosaltres,
per l'interès.
Aquesta sardana
té una tirada de curs
de 31 compassos
i nosaltres ho hem dividit
en tres ritmes,
dos d'ells
de percussió corporal
i un tercer,
que són els tradicionals passos
de la tirada de curs
als curs.
Comencem
amb el primer ritme
que té vuit compassos.
Us faig
del primer
al quart compàs.
Un,
dos,
tres,
i...
I la gràcia
és barrejar
els cursos llargs,
els passos bàsics
de la sardana,
amb aquest concepte
de la percussió corporal.
La coreografia
i els moviments
són feina
d'en Santi Serratosa,
com us hem dit.
Bon dia, Santi.
Bon dia, què tal?
En Xavi Pinyoli
ens ha explicat una mica
aquest procés
conjunt
que heu fet
per la creació
d'aquesta sardana
i de la coreografia
i perquè va més enllà
de la percussió corporal
hi ha una llarga coreografia
aquí tot plegat.
Parla'ns una mica
de la teva inserció
que has fet,
de la teva immersió
que has fet
en l'àmbit
de la dansa
de la sardana.
Sí, ha sigut com molt breu
o molt recent tot
i breu també
amb el temps
però ha sigut molt intens
de fet va ser
quan vaig rebre
la proposta
d'en Xavi
el primer que he de fer
és aprendre a ballar sardanes
perquè no n'he ballat mai
i llavors
amb un parell
de sessions
que vaig fer
amb sardanistes
de la comarca d'Osona
i tot el treball
així que he anat
seguint per xarxes
i això
el Remi
vaig endinsar
per poder entendre
sobretot
els passos més bàsics
i la forma
que és una mica
el que m'inquietava més
de com entendre
la forma
la composició
de la sardana
i quin impacte té això
en el moviment
i com es gestiona
el moviment
i va ser una etapa
superbonica
de molt aprenentatge
és el que intuïa
també quan vaig rebre
la proposta
i a Remi
vaig endinsar
al màxim
si mirem
el treball
que està penjat
ara mateix
amb els seus tutorials
i la peça sencera
sí que
hi ha un
no intent
sinó
està fet expressament
el fet de dir
no, no
anem-ho a cuidar bé
la interpretació
del que són els aires
allò de la molla
el salt petit
el fort
no has volgut
oblidar
ni obviar
tota aquesta part
de
diguem-ne
més de la tradició
sí
sí
perquè és una qüestió
també
a part de
fer un tema
de respecte
de respectar-ho al màxim
i que ningú
sobretot la gent
que ho viu
que ho ha viscut sempre
i que estima molt la sardana
que veiessin
sobretot
que hi havia aquest respecte
que
volíem innovar
volíem crear
alguna cosa diferent
però sense oblidar això
i havíem de cuidar-ho
amb molt d'amor
llavors
perquè també hi ha
una finalitat pedagògica
que és
que
la idea d'en Xavi
era com podem portar
la sonoritat
de la copla
i la sardana
a les escoles
llavors
havia de sortir
també això
havíem de crear
els ponts
tècnics
en aquest cas
a través de la percussió corporal
però havíem de crear
uns ponts clars
partint
de la base
de la sardana
en si
i crec que era molt important
cuidar això
amb molt de tacte
i amb molt de carinyo
s'hi nota
i es veu
es veu el resultat
d'aquest
aquesta estima
que hi heu bolcat
en la coreografia
i en la música
que heu treballat
també conjuntament
d'alguna manera
Santi
quan en Xavi
et diu
anem a posar
percussió corporal
en una sardana
què és el primer
que et ve al cap?
també amb el temps
i amb l'edat
m'he anat apropant
més a les arrels
diguéssim
de la música
i de la música
que s'ha fet aquí a Catalunya
llavors
com que fa temps
que tinc aquesta sensibilitat
una mica més desperta
el primer va ser dir que sí
perquè sabia que
suposaria un aprenentatge
primer de tot
però també perquè
era una inquietud
que també sempre
envoltava pel cap
això de
ballar sardanes
entendre-les
bé
viure-ho
com aquest món
i va ser com
l'excusa perfecta
per dir
val, ho he de fer
o sigui que
realment
m'encanta
quan la vida
et porta aquestes circunstàncies
que et volten pel cap
però que mai es donen
i te les porten així
en bandeja
i bueno
ho he de fer
ho he de fer
la coreografia
està detalladíssima
en els tutorials
que heu penjat
però com la podríem explicar
són diverses seqüències
que heu anat escampant
una pels curs
una pels llargs
que mantenen
la rítmica de sardana
que mantenen
entre una
entre una seqüència
i l'altra
també aquests passos
de sardana
però que també hi ha
moments de contrapeus
de contrapunts
explica'ns una mica
jo bàsicament
la influència més forta
ha sigut
per una banda
entendre
com tu dius
tot el pas
més adicional
dels curs i llargs
però també hi ha hagut
tota la influència
que he intentat
agafar
diguéssim
dels punts lliures
que ara
la sardana
a nivell contemporani
s'està portant
a uns llocs
que crec que
jo no t'ho parlo
com a expert
parlo com a persona
que s'està endinsant
fa poc
però els punts lliures
crec que estan
apropant la sardana
una mica més
al món contemporani
i està tenint
aquest punt
de folclòric
a vegades
pot ser que
la gent no hi entri
llavors
en la composició
que és la coreografia
de percurso corporal
hi ha molta influència
d'això
de com s'entén
el punt lliure
dins els llargs
els curs
etc
llavors
hem intentat
com respectar
jo havia d'entendre
molt la forma
que és això
que teia abans
que costava molt
entendre la forma
de curs, llargs
etc
i he intentat
això
que sortissin
els curs i llargs
amb seccions
breus
potser
però que fossin
molt clares
perquè a l'hora
de transmetre
o a l'aula
sobretot
perquè és l'objectiu
més important
també s'entengués
dins d'una secció
molt clara
en quant a composició
de compàs
això és massa tècnic
però sí que hi havia
aquest control
d'on faríem sortir
que no fos a qualsevol lloc
de la cançó
sinó que fos en seccions
estructures molt clares
que permetessin
entendre-ho molt bé
tant el que és
el moviment
com la forma
del que és
la composició
de la sardana
és evident que treballar
la percussió corporal
independentment
de la sardana
en aquest cas
la percussió corporal
és una gran ell
pedagògica
i tu fa molt de temps
que ho estàs treballant
en diversos espais
quina és l'actitud
que agafen els nanos
davant
els nanos
en aquest cas
estem parlant
d'una generació
eso
quina és l'actitud
quins són els beneficis
quins són
el que comporta
poder treballar
amb aquests nois i noies
la percussió corporal
el més important
és la transparència
que té l'instrument
el cos
o sigui que et permet
treballar
qualsevol aspecte
tant musical
com no musical
d'una manera
molt transparent
i d'una manera
amb uns resultats
estètics
molt immediats
això fa que l'impacte
en l'aprenentatge
si cuides bé
tots els processos
són molt significatius
perquè ho pots apropar
a qualsevol estil de música
acompanyar qualsevol cançó
això ho pots fer
amb qualsevol instrument
i que realment
la teva mirada
i filosofia
sobre l'educació
sobre el procés
d'aprenentatge
realment serà determinant
amb l'ús
de l'instrument
però sí que és cert
que com et deia
ara
és la transparència
de l'instrument
que fa que
amb molt poqueta cosa
tinguis molt
tinguis molt
tinguis molta estètica
i l'estètica
és la porta
de l'emoció
per tant
pot ser que ja despertis
de seguida
aquesta motivació
per continuar aprenent
però has de tenir
la sensibilitat
també de voler
t'apropar
al moment
maduratiu
al que estan
a la música
que escolten
per crear
aquests fons
i que
tota aquella intenció
que tu tinguis
pedagògica
i didàctica
realment
tingui un impacte
però sí que això
és una eina
que facilita molt
els processos
d'aprenentatge
ara si
algun mestre
que ens està
escoltant
i pugui
tenir sensibilitat
tot aquest material
vaja
tu i en Xavi
en el cas de la Sardana
el teniu penjat
i el teniu
a l'abast
de tothom
per tant
és fàcil
portar-ho cap a les aules
o cap als espais
on te creïn convenient
Sí, sí
de fet
hi ha una mica
la idea principal
era que això
arribés al màxim
de gent possible
i llavors
per això
ho vam obrir
gratuïtament
que tinguessin
els tutorials
i també tenim
les partitures
fetes
tant de la música
com de la percussió corporal
o sigui que
les partitures
no estan en obert
però
si ens escriuen
a ell
o a mi
els podem fer arribar
tot aquest material
extra
que hi ha
en els vídeos
No us deixeu perdre
tota la informació
tot el material
que hi ha penjat
no només d'aquestes sardanes
sinó també al voltant
de la percussió corporal
a la pàgina
d'en Santi Serratosa
a santilserratosa.com
convidem
tots aquells
que puguin estar interessats
i a indagar
amb totes aquestes
propostes
que hi ha
més enllà de la sardana
Avui no hem pogut parlar
d'aquest xic de flow
Santi
felicitar-vos
per la feina feta
perquè n'estem convençuts
que serà una bona eina
més enllà
de si s'acosta o no
la gent jove
com a mínim
que la coneguin
que sàpiguen
que existeix
aquest element
temporades d'arrel
a la Ràdio Nacional
a la Ràdio Nacional
a la Ràdio Festival
Fins demà!
Fins demà!
De mercats i fires del Ram n'hi ha força, entre les que hi destaquem el Mercat del Ram de Vic a Osona.
Aquest acull activitats com una moça de casa de pagès, concursos, exhibicions, robaderes, presència de la revolta pagèsa,
tant actual com avui en dia, espais de gastronomia i, esclar, cultura popular.
A més, és l'inici de les celebracions religioses amb la benedicció o bé la processó dels armats de demà diumenge,
que va sortir per primera vegada a la capital d'Osona el 1750.
En parlem d'aquesta fira del Ram amb la regidora de fires de Vic, la Bet Piella. Bon dia, Bet.
Hola, bon dia a tothom.
És un esdeveniment d'aquells imprescindibles de la capital d'Osona, a la qual desfilen centenars de milers de persones.
Sí, tant. Per nosaltres sempre diem que és la festa major de primavera.
És una cita de gala per tota la ciutat de Vic i no només, sinó també per la comarca d'Osona.
Tornar a rememorar aquesta fira ancestral que ens connecta amb els nostres orígens,
però que, evidentment, hem hagut d'adequar als contextos actuals i aquest any, més que mai,
ens hem posat a disposició de tota la pagèsia per també oferir-los al Mercat del Ram com a plataforma per expressar-se.
Clar, al Mercat del Ram ens entràvem com aquella tradició agrícola, ramadera,
evidentment una Osona és, vaja, és un dels exponents en el país, sense cap mena de dubte,
però alhora no deixa de ser una cita festiva, popular, a partir d'aquest sector primari.
Exacte. Sempre diem que fem una barreja entre la tradició agrícola i ramadera de tota la comarca,
però, evidentment, hi ha tota una programació al voltant que té a veure també amb els orígens agroalimentaris
i la potència agroalimentària de la comarca, amb l'espai terra i cuina, la mostra de serveis i turisme,
i tota aquesta part de cultura popular que a nosaltres sempre ens agrada posar en totes les fires.
En aquest cas hi ha el concurs de pintura ràpida,
evidentment el trofeu internacional de globus del Mercat del Ram,
que no és cultura popular però són esdeveniments que atrauen molt la gent,
tota la part de la cercavila dels gegants,
que és una gran cita al Mercat del Ram perquè representa que després de tot l'hivern
els gegants i el bestiari de Vic surten amb tot l'esplendor, estan a punt,
ja els van preparar-se durant aquesta setmana i dissabte, avui dissabte a la tarda,
sortiran amb tot l'esplendor i, evidentment, totes les altres manifestacions artístiques
que tenim a la comarca que, com dic, pel Mercat del Ram es vesteixen de gala.
No hi faltaran palmes i palmons, que de fet és el que dona nom a tot plegat.
Sí, és una cita inaudible, és a dir, el dissabte de Mercat del Ram,
és a dir, avui el mercat tindrà una llum espectacular, especial,
perquè el Mercat de Vic tota la vida plaça aquest mercat que diem mil·lenari
té una llum especial, però avui especialment perquè hi ha aquelles parades
de palmes i palmons i de llorers que molta gent, per tradició religiosa,
però també per tradició cultural, venen expressament al Mercat de Vic a buscar-los
i l'endemà molta gent fins i tot també va beneir-los.
Que és el que marca la tradició en aquest primer cap de setmana de Setmana Santa.
Bet, t'agraïm molt que ens hagis atès la trucada del programa,
que tingueu una bona celebració aquest cap de setmana, a recordar-ho.
Allà va començar ahir i fins demà diumenge, doncs, Mercat del Ram a Vic a la capital d'Osona.
Bet, gràcies per atendre'ns, com deien.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Tot a l'arrel, a la Ràdio Nacional.
Aquest és el Mans.
Atordent el manesme d'aquest cas, Fira Mercat del Ram.
La Fira ha comptat històricament amb la representació de sectors com la indústria,
els serveis, l'automoció, la artesania, l'agricultura, la remaderia, el medi ambient
o les noves tecnologies, i també, esclar, és ple d'activitats de l'àmbit associatiu
i de la cultura d'arreu.
Daniel Canals és regidor de l'Ajuntament i director de la Fira Mercat de Tordera.
Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Una fira que arriba a la 47a edició, que començava ahir i s'allargarà fins demà diumenge.
Puntuals a la cita, evidentment, al cap de setmana de Rams, que és com toca, no?
Sí, exacte, vull dir a Tordera.
És la 47a edició de la Fira Mercat del Ram, però recordar, diem la 47a des que es celebra
en el parc Pudenci Bertrana.
Però, com bé deies, al cap de setmana de Rams, perquè antigament, conjuntament amb el Mercat
de Tordera, que és el diumenge, que és un mercat molt conegut, amb moltes parades
i que s'allarga per al lloc del municipi, doncs era una extensió més del mercat, que es feia
darrere del Passo de l'Església, i, doncs, posteriorment, es va potenciar més i es va
acabar fent en el parc Pudenci Bertrana.
Una fira que no deixa de ser un reclam, per un costat, evidentment, de promoció econòmica,
però també de trobada d'industrials, en aquest sentit, a l'àmbit de la ramaderia
i també molt més obert.
Sí, exacte, al final la Fira Mercat del Ram és una fira multisectorial, on trobem des d'entitats,
trobem sector empreses, que vull dir que aquest any hem recuperat i hem augmentat
el sector empreses de la Fira del Ram, després també trobem artesania i trobem alimentació,
cultura, espectacles, i aquest any hem volgut ser una especial dedicació als dos sectors
de la pagesia, que estan passant en uns moments complicats, i hem dedicat a la part final
del recinte firal, que tenim un recinte firal de més de 6.000 metres quadrats, un espai
que es dirà el Museu de la Pagesia, i és el museu dedicat a l'evolució de la
maquinària agrícola de Tordera, perquè al final Tordera és un poble de pagès i tenim
molts de pagesos que hem contactat amb tots ells, i clar, tenim maquinària dels anys
40 i fins a la modernitat. Llavors hem contactat amb tots ells i el que hem volgut és portar
el producte de la terra. És evident que l'espai i aquesta fira
mercat el que fa, per un costat, i que és tan necessari és dignificar, per un costat
el sector, el producte, la proximitat, com dèiem, tan necessaris avui en dia.
Sí, jo i tant. De fet, aquí a la fira el que treballem, sobretot aquest any, són
amb tres eixos, que és la cultura, la tradició i l'entitat. La cultura és clau en el
municipi, sempre és el que ens ha representat i el que intentem és que hi
sigui perfectament, doncs, a la fira del ram, amb la tradició i l'entitat, doncs,
doncs, el mateix, no? I el que volem és que tothom que vingui de fora de Tordera i
també tots els habitants de Tordera, doncs, quan vagin a la fira, vegin el que
hi ha a Tordera, els productes que tenim a Tordera, el quilòmetre zero, perquè
també treballem de la mà amb la cooperativa agrària Tordera, que hi ha tota una part de
zona de Bastiar, que s'encarreguen ells de poder-la portar, que són de pagesos de
la zona, amb tot un estant de productes només de Tordera, i, doncs, també els hi volem
donar les gràcies. I després també comentar que tenim un espai dedicat a la promoció
de la llei en catalana i la cultura catalana, que ve sota el nom de Tordera, clar i català.
És evident que el que expliques, doncs, aquests eixos de cultura, de tradició i de
promoció, com no, es veuen amb aquests 100 expositors prop d'una cinquantena d'activitats
programades, que són moltes de caràcter familiar, és un bon lloc on anar i passar
l'estona amb la família, i també s'impliquen les entitats del municipi per fer-ne mostra.
Per exemple, la darrera de les activitats és una ballada de sardanes amb una colla
de sardanista local.
Exacte, de fet, ens fa molt feliços que el diumenge a la tarda tindrem, doncs, també
els gegants de Tordera, que faran, doncs, la tradicional entrada i l'entrega del
tortei, i després dels gegants, doncs, tindrem una audició de sardanes a càrrec de
l'antabiana de Tordera, que el que farem és que hi haurà, bueno, un càrrec de la
nostra dansa en concret, i el que farem també en aquesta audició és la presentació
de l'antabiana jove de Tordera, que tornem a recuperar, doncs, la colla jove de
sardanistes de Tordera. Tot això entre les moltíssimes activitats que
s'hi estan duent a terme des d'aquest matís divendres i fins demà diumenge a la
tarda. Aniol, gràcies per atendre la trucada del programa, que quedi clara
aquesta cita, també Tordera, Fira Mercat del Ram. Que vagi molt bé.
Moltes gràcies a vosaltres i us hi esperem.
Els dissabtes de 6 a 7 del matí, Mans, amb Quim Rullant.
Catalunya Ràdio.
Sou a Catalunya Ràdio, sou al Mans, seguim amb unes quantes propostes més al voltant
de l'associacionisme al nostre país.
Ja estan en segona part de les representacions de Passions arreu de
Catalunya, Olesa, Cerbera, Esparreguera, La Cava i tantes i tantes més.
Formats molts diferents que van des dels escènics en teatre, esglésies a l'aire
lliure o en viacrucis. Us destaquem, per exemple, que a la bisbal d'Empordà, el
cor Carreras d'Agas durà a terme demà mateix al Teatre Mundial de la
capital de la Baix Empordanesa, la recuperació de les partitures que havia de ser la
representació i que el franquisme va impedir. Ja es van poder posar en escenari
l'any passat i en guany repeteixen l'experiència. Aquests fes se situen a l'any 1943,
expliquen com la Guàrdia Civil va impedir la representació, però no deixen d'explicar
el que és esclar, la passió de Cris.
A Sant Hilari i la Selva, viacrucis, vivent el divendres sant amb més de tres
segles de representacions. A l'escala també divendres viacrucis pels carers de la
vila que van davant de mar amb una espectacular posada en escena de la
crucifixió. N'hi ha un munt més, no us ho vulgueu perdre d'aquestes passions i
representacions de la passió de Cris en les seves mil variants. Recordar-vos, a
Verges hi haurà també processó i dansa de la mort. El gruix de les activitats serà dijous
sant. A la nit, a les deu, es fa la representació teatral al passamajor i a
partir de les dotze comença la processó pels carrers, que culmina amb la
crucifixió a la placeta 1 d'octubre, amb una processó on s'inclou aquest
element tan atàvic com és la dansa de la mort.
A la nit, a les deu, es fa la representació de la mort.
A la nit, a les deu, es fa la representació de la mort.
se seren a que un menú a la nit mordiu adiós, recordeu-se en bona amada que recorda
vos, recordeu-se en bona amada que recorda vos.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit