Bon dia, són les 7, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 11 de juny del 2023.
Bon dia des de Palma,
escenari buí d'aquest suplement per celebrar els 40 anys de Catalunya Ràdio
D'aquesta manera comença una nova gira que arrenca avui
i que continuarà tota la setmana en la tarda de l'Elisenda Carod,
que rodarà per Barcelona, Tarragona, Lleida, Igualada i Girona,
fins divendres de la setmana que ve.
Tot plegat ho remeterem el proper diumenge, 18 de juny,
amb la gran cursa popular de TV3 i Catalunya Ràdio,
6 km per recórrer de la diagonal 614 a Sant Joan d'Espia,
envoltats de cares conegudes de la tele i de la ràdio,
les d'avui, però també les d'ahir i les d'abans d'ahir.
Primera parada d'aquesta celebració,
però avui Mallorca, teatre principal de Palma,
amb tot plegat i no m'estranya.
Me sobren paraules, aguià, fil de cosi,
tisores, estufa, me sobren paraules,
vermut, patates, olives...
Aquest matí de diumenge el compartirem amb aquest programa especial
amb convidats com en Toni Afon, en Pau Déu on el capdavant,
també hi serà Maria del Mar Bonet.
De matinada em truca,
són el replà de l'escala,
la mare quan surt a obrir porta la bata posada.
I un altre clàssic i llenç, Tomeu Penya.
Illers dins un griu, això és el que som,
ningú més amics,
com pot ser millor
venir lluny amb mi a un altre món?
Si estem plegats, no tenim por de sopar.
Temps també per l'escriptura, Laura, Gos, Sebastià, Elza Mora,
Maria de la Pau, Janer, avui a l'escenari,
i les actuacions de De Souza.
Tinc bomba de fum, tu i jo junts,
la resta del món m'importa una merda.
Clara Fiol.
Dau a una nina el nom meu,
vull partir amb sa anima clara.
I Maria Fein.
A Mallorca hi ha una dama
que és hermosa com el sol.
Tot això i moltes sorpreses més a partir de quarts d'onze
i ara des del teatre principal de Palma.
Avui el suplement amb accent mallorquí.
Som al suplement, som a Palma, i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
Els titulars de la set, amb Neus Bonet i tot l'equip d'informatius.
Bon dia, Neus. Bon dia, Roger.
El president Pere Aragonès aprofitarà la marxa
de la consellera Teresa Jordà al Congrés
per remodelar el govern Ron Flores.
Jordà serà la número dos de Gabriel Rufián al Congrés,
i Aragonès vol aprofitar la seva sortida de l'executiu
per canviar tres consellers.
Qui també serà a les eleccions del 23 de juliol és la CUP.
El president ucraïnes Voladimir Zelenski
confirma l'inici de la contraofensiva militar al Don Bas.
També s'ha informat que la reconstrucció de la presa
del nord de Gerson costarà 1.500 milions d'euros.
El càncer de próstata és el més comú entre els homes
amb entre 4.000 i 5.000 casos l'any.
Avui és el Dia Mundial d'aquesta malaltia
i els experts recomanen visitar l'oròleg
o el metge d'atenció primària a partir dels 40 anys
per prevenir la malaltia.
L'orquestra sinfònica de Liceu s'ha estrenat a l'Òpera Nacional de París.
Per primer cop ha actuat al Teatre de la Bastilla
amb la interpretació de l'òpera
al castell de Barba Blava, de Bela Bartok.
En esforç, Albert Barret, bon dia. Bon dia.
Bon dia.
Pep Guardiola fa història guanyant la Champions amb el Manchester City
i es converteix en el primer entrenador
que aconsegueix dos triplets en dos clubs diferents.
Repeteix en la final d'Istanbul el triplet del 2009 amb el Barça,
gràcies a un gol de Rodri al minut 68,
que va acabar amb la resistència d'un Inter
que hauria pogut empatar al final i forçar la pròrroga.
Guardiola entra en el grup selecte de sis entrenadors
que han guanyat la Champions en dos equips diferents.
La penya perd contra el Madrid al tercer partit de semifinals de l'ACB.
I ara el Madrid se situa en un 2 a 1 a la sèrie,
després de guanyar de 10 punts a Badalona,
73 a 83, el jugador del joventut,
Andrés Félix titlla l'actuació arbitral de vergonya.
I la polonesa Sviatec guanya el seu tercer Roland Garró.
Després de superar la final, l'aixeca Moixó va en tres sets.
Avui a les 3, final masculina Jokovic Rut.
I ara ens falta la informació del temps,
la previsió per avui diumenge. Enric Agut, què tal? Bon dia.
Hola, Neus, bon dia.
Doncs mira, un matí de cel mig anul·lat o assolellat,
en funció de l'indret,
i una tarda inestable, insegura, amb xàfecs i tornades.
De moment, el dia comença amb motes clariones,
però també amb núvols a punent
i cau algun ruixetet cap al segrià.
I al llarg d'aquest matí es poden tornar a repetir
alguns ruixets dispersos a punts de punent,
Pirineu, més aviat, cap a l'Alpirineu, cap als ports.
A la tarda serà quan el temps sigui més insegur,
amb tornades més fortes,
sobretot a l'interior, també al terç nord,
i amb poca pluja a la costa, a bona part de la costa aguantarà.
I perquè farà la temperatura, serà com la d'ahir,
és a dir, ambient estiuenc, a l'interior,
amb màximes que poden arribar a superar els 30 graus.
Ahir, a Nissenet, va arribar als 35.
Ara mateix, Medina marca 17 graus, Coll de Nargó, 14,
Sallet, la mateixa temperatura,
i Dermús, a la Ribera, de l'Ebre, 19 graus.
L'informatiu del suplement.
Ara passen 6 minuts a les 7 del matí,
el president de la Generalitat, Pere Aragonès,
aprofitarà la marxa de la consellera Teresa Jordà al Congrés
per fer una remodelació més profunda del govern,
que podria afectar tres conselleries,
segons Avençat TV3.
L'actual titular del Departament d'Acció Climàtica
s'incorporarà a les llistes d'Esquerra Republicana a Madrid
com a número 2 de Gabriel Rufián.
Raül Flores, bon dia.
Bon dia, Jordà.
Ja va ser diputada a la cambra baixa del 2011 al 2018,
quan va arribar a encapçalar la llista per Girona.
L'exalcaldessa de Ripoll
també és una de les persones de confiança del president aragonès.
La seva marxa a Madrid
comportarà també la seva sortida de l'executiu,
però la intenció de Palau és que els canvis vagin més enllà
i puguin afectar dues conselleries més.
Els nous consellers es podrien nomenar els propers dies,
recordem que la campanya electoral comença en menys d'un mes
i serien els segons canvis en menys de 10 mesos,
quan Junts va sortir del govern.
El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras,
va anunciar la incorporació d'ajudar els llistes ahir dissabte
davant del Consell Nacional de la Formació.
Nosaltres som aquells que mai no rendeixen,
aquells que mai no es cansen i aquells que mai no abandonen.
Qui millor encarna aquest compromís i aquesta lluita
són el Gabriel Rufián i la Teresa Jordà.
La papereta que també serà als col·legis electorals
el 23 de juliol és la de la CUP,
la militencia dels anticapitalistes
ha acordat concórrer per segon cap al Congrés
amb més del 60% dels vots.
Els dos diputats actuals de la CUP al Congrés repetiran a les llistes
Albert Botrán serà el número 1 per Barcelona
i Mireia Baï per Girona,
Baï assegurat que volen continuar al Congrés
per defensar la independència i la lluita contra el feixisme.
La CUP defensarà l'autodeterminació i la independència
del nostre poble en tots els escenaris.
I la CUP anirà al Congrés dels diputats
a defensar la independència
i a fer un mur de contenció a la dreta i a l'extrema dreta.
Botrán ha defensat que la CUP
és l'única opció clarament independentista
que concorrerà a les eleccions
i l'única que, segons ell, mai ha amagat l'estalada.
Paral·lelament, el PSC ha d'aprovar aquest matí
els seus candidats a les eleccions del 23 de juliol.
Maritxell Batet encapçalarà la llista per Barcelona
i la seguiran els ministres Miquel Iceta i Raquel Sánchez.
Mentrestant, Pedro Sánchez intenta recusar el partit
després de la rebel·lió interna per la confecció de les llistes.
Ahir, davant del Comitè Federal, Sánchez va reclamar cohesió
per guanyar les properes eleccions
i per frenar així un govern del PP i de Vox.
Ho ampliem. Madrid, Paula, Brujats, bon dia.
Bon dia, crida de Sánchez enterrar la crítica i aparcar les ferides.
Davant dels retrets d'alguns barons
per l'ingerència de Ferraz a les seves llistes,
Sánchez avisava que només un partit unit podrà guanyar la dreta.
Para que el progreso se imponga sobre el retroceso,
la primera condición es que el Partido Socialista
salga unido, valiente y potente.
Conscient que si el partit s'esquerda els passarà factura
i que el 23 de juliol pot anar de molt pocs vots,
Sánchez també ha intentat injectar ànims als seus.
Es que la victoria es posible.
Encara tocats per la patacada del 28 de maig,
hi treia pit de gestió econòmica en front de les polítiques del PP.
Todo lo que se les ocurre es balancear viejas recetas.
Nosotros tenemos un plan y ellos no tienen nada.
Nosotros tenemos a nadie y ellos tienen a nadie.
Tot i la polèmica inicial,
el comitè del PSOE va ratificar per unanimitat les llistes
per a les generals, la crítica s'ha diluït,
i Sánchez ha calmat els ànims,
com a mínim, fins després del 23 de juliol.
Gràcies, Paula.
On les llistes també es donen per tancades és a sumar.
Després de registrar l'acord de coalició amb Podem,
el ministre Irene Montero s'incorpori a la candidatura,
però des del partit d'Iolanda Díaz,
assegurant que no obriran les negociacions
i que cal mirar endavant.
Díaz ha obviat la mala maror que s'ha generat pel Beto a Montero.
En una compareixença sense preguntes,
la líder de Sumà s'ha mostrat convençuda
de la força de la coalició.
Y no les vamos a fallar, lo vamos a hacer.
Os digo algo más.
Vamos a ganar las elecciones generales en nuestro país.
Vamos a construir un nuevo acuerdo de país.
Des de Podem, l'Elite Vestringe ha avisat
que presionaran fins al 19 de juny
que és quan s'han de presentar les candidatures.
Que no estamos de acuerdo con el Beto impuesto
por parte de Sumà y de Yolanda Díaz a Irene Montero
nos parece un error político de manual
y nos parece que manda un mensaje muy peligroso
a nuestra sociedad, un mensaje de disciplinamiento
del movimiento feminista.
Quedan días, concretamente nueve días, para rectificar.
També n'ha parlat l'exsecretari general de la formació
Pablo Iglesias que ha reclamat a Díaz que rectifiqui.
De l'àmbit internacional, la contraofensiva ucrainesa
per recuperar la regió del Donbass ja hauria començat.
Així ho ha anunciat el president del país, Volodimir Zelensky.
L'objectiu és recuperar un dels principals territoris d'Ucraïna
ocupats per les tropes russes.
Ara ens ho expliquen els àmbits especials a Ucraïna,
José Antonio Muñoz i Domènech Sobirà.
Zelensky confirma que hi ha una contraofensiva
i assegura que els seus comandaments són optimistes,
però, evidentment, no entren més detalls operacionals.
A Ucraïna s'estan duent a terme
accions contraofensives i defensives.
No donaré detalls de quina etapa ens trobem.
Crec que sens dubte sentirem a parlar de tot això.
I jo no confiaria en els canals de Telegram,
i sobretot en Putin.
El president ucranès feia aquesta última referència
perquè Vladimir Putin divendres va declarar
que els mitjans de contraofensiva ucranesos havien fracassat
i que l'exèrcit havia patit grans pèrdues.
Les informacions més contrastades
senyalen intensos combats a les regions de Zaporizhia,
al sud i a Donetsk, a l'est,
incluint la batallada ciutat de Bakhmut.
Més al sud, a la zona inundada,
Zelensky ha elevat a 3.000 les persones rescatades
i 27 les encara desaparegudes.
Al poble d'Snigurnivka, a la regió de Mykolaiv,
un grup de veïnes que recullen ajuda humanitària
evidencien el desgast de la guerra.
Vam ser aquí vuit mesos sota ocupació
i estàvem igual, sense aigua.
Sort que ens emportaven una mica de tant en tant.
La Ribera del Riu sí que està inundada
i hi ha molts pobles afectats.
El meu cosí és allà i té l'aigua fins al pit.
78 pobles estan inundats,
14 dels quals el costat ocupat pels russos.
I les primeres avaluacions d'anys conclouen
que reconstruir el pantà de Kahovka
costaria més de 1.500 milions d'euros.
Gràcies, Domènec, per primera vegada en el seu puntificat.
Avui diumenge el papa Francesc
no celebrarà públicament la tradicional pregària de l'Àngelos.
Els metges li han recomanat repos
i fins i tot li han aconsellat que continuï hospitalitzat
tota la setmana que ve.
Això després que a dimecres l'opereixin d'un herni abdominal.
Sergio Afieri és el cap de cirurgia de la clínica Gemelli,
on s'ha fet la intervenció.
No esperem de convinc-ho d'una manera
almenys tota la pròxima setmana.
Esperem que es quedi almenys tota la setmana,
perquè aquesta recuperació a l'hospital
li permetrà tornar a la feina,
i perdoneu-me si parlo dels deures del papa
com a activitat laboral.
Deia que li permetrà tornar amb més força i més seguretat,
perquè és algú que mai para.
Tot i això, no es descarta que el papa resi l'Àngelos
des del llit i que el Vaticà ho retransmeti.
Els metges han assegurat que el puntífex, amb 86 anys,
es recupera satisfactòriament, no té febre,
i ja s'alimenta amb una dieta semi líquida.
Un minut i serà un quart d'avui del matí.
El càncer de pròstata és el més comú entre els homes,
amb entre 4.000 i 5.000 casos l'any,
el 21% del total de càncers que es diagnostiquen.
Avui és el dia mundial d'aquesta malaltia,
i els experts recomanen visitar l'oròleg o el metge d'atenció primària
a partir dels 40 anys per prevenir la malaltia.
El càncer de pròstata té un alt índex de supervivència,
sobretot si es diagnostica en estadis inicials.
Només el 20% dels afectats fan metàstasi,
i acaben morint per aquest tipus de tumor masculí.
La teràpia hormonal, la radioteràpia o l'extirpació de la pròstata
són els tractaments més habituals.
El doctor Quique Gallardo,
un col·lec expert en càncer de pròstata de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell,
és partidari de sistematitzar la visita a l'oròleg o al metge de capçalera
a partir dels 40 anys en homes sants.
Quan parlem de detecció precoç, sobretot és la determinació del PCA.
I tant això com la valoració de la clínica
podria fer perfectament un metge d'atenció primària.
Això el que permet és seleccionar quins pacients
són subsidiaris de ser remesos a l'oròleg.
Potser no tothom és necessari que vagi a l'oròleg.
Des de fa un any el Parc Taulí ofereix un test genètic
per detectar pacients susceptibles a tenir un càncer de pròstata
a partir d'una analítica d'orina.
Aquest test ha evitat un terç de les biòpsies
que es fan habitualment en aquest hospital de Sabadell.
L'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida
ha iniciat una investigació innovadora sobre la tàxia de Friedeig.
La recerca ha rebut una ajuda de 85.000 dòlars per part de la FARA,
que és una associació dels Estats Units,
que dona suport als projectes d'estudi d'aquesta malaltia,
que és una malaltia neurodegenerativa i també minoritària.
Lleida, Ignasi Gómez.
Les persones que pateixen aquesta malaltia
presenten un dèficit de la proteïna fratexina,
tot i que aquesta ha estat objecte d'estudi al llarg dels anys.
El director que lidera el projecte, Jordi Tamarit,
ha explicat que fa poc van detectar
que hi havia una part de la proteïna que havia passat desapercebuda
i ara volen esbrinar si pot tenir una funció
que ajudi a tractar la malaltia.
Nosaltres el que vam veure fa poc temps
és que hi havia una part d'aquesta proteïna
que havia passat desapercebuda,
però que estava molt conservada,
que es diu, en molts organismes que tenen fratexina.
Quan passa això, normalment és que aquella part d'aquesta proteïna
té una determinada funció.
Per tant, nosaltres el que vam plantejar
a la Fundació Americana de Soporta a la Taxa de Frederick,
que es diu FARA,
en un projecte que ells van considerar innovador,
que consisteix en estudiar quina és la funció
d'aquesta part de la proteïna.
Així, l'Associació Nord-Americana
ha finançat el projecte amb uns 85.000 dòlars.
Les associacions d'usuaris del transport públic
reclamen als governs
que coordinin millor l'oferta ferroviària
per travessar els Pirineus.
Entre Catalunya i Occitània,
la falta de serveis i uns horaris incompatibles
no aprofiten una demanda que podria arribar
a ser d'un milió i mig de passatgers anuals.
Travessar els Pirineus amb cotxe,
i més ara que no hi ha peatges a la P7,
és relativament senzill.
La cosa es complica si es vol fer amb tren.
Al corredor Figueres per Pinyà hi ha un dèficit de servei,
tal com constata Adrià Ramírez,
president de l'Associació per la promoció del transport públic.
Arriben més d'una vintena de trens a Figueres,
surten més d'una vintena de trens al dia per Pinyà,
i en canvi, només dos trens al dia
que travessen de Figueres i per Pinyà.
Aquesta situació cal repartir-la,
perquè si apostem per la unitat més sostenible
i més justa per tothom,
també en aquesta mitja llarga distància hem de trobar solucions.
Entre la Cerdanya i Toloso de Llanguedoc,
el problema són uns horaris descoordinats.
Per intentar repartir aquesta situació,
Ferrocarrils de la Generalitat treballa ara
per saber el cost d'implantar uns serveis d'alta velocitat
entre Catalunya i Occitània.
De moment, ha d'haver-se diversos problemes
que en nomina Carles Casas, director d'estratègia de Ferrocarrils.
S'enfronta a problemes tècnics,
tant de compatibilitats del material ferroviari
d'una banda i l'altra de la frontera,
com també a temes econòmics,
pel fet que hi ha unes càrregues
lligades al cànon ferroviari molt elevades en aquest tram,
com finalment també aspectes administratius,
lligades en posició transfronterer
i de ferroviari a nivell de homologació,
tant de personal com de material rodant.
I recuperar les línies de tren perdudes
i implementar el tren tram
per descarbonitzar el territori.
Aquestes han estat les màximes de la jornada
pel transport públic que s'ha fet a Girona.
Els moviments socials que hi han assistit
defensen que és el model més sostenible
i també més eficient.
Girona, Adriana, Retxe.
Diverses plataformes en defensa del transport públic
s'han reunit aquest dissabte a Girona.
Ho han fet per insistir en la necessitat
de posar les línies ferroviàries al territori.
Ricard Rios és membre de la plataforma
en defensa del transport públic.
Avui el que estem defensant
és un nou model de mobilitat per Catalunya.
En comptes d'ampliar les carreteres una i l'altra vegada,
anem més en línia del que fa Europa,
que és fomentar el ferrocarril.
L'investigador del CSIC, Antonio Toriel,
detalla que és el transport més sostenible.
És ben conegut que un tren electrificat
és la manera més eficient de tenir transport terrestre,
i, aleshores, una implementació massiva
de sistemes de ferrocarril
que més generen existència abans,
el que produria és un gran efecte a nivell de descarbolització
i serà un gran ajut per l'ajuda contra el canvi climàtic
i també per canviar la matriu energètica
i fer la messa elèctrica.
O sigui que les avantatges són molt clares,
a part que econòmicament serien més rendibles.
A Girona s'està estudiant la viabilitat de dues línies,
una per la costa brava
i una que connecti Girona amb banyoles i olat.
I la Rambla Prim de Barcelona
acull aquest cap de setmana
una nova edició de la Festa de la Ciència.
Fins avui al vespre, investigadors i divulgadors
demostraran la recerca a través de tallers, xerrades
i més de 150 activitats per a tots els públics, Núria Har.
Passarem a l'últim dels experiments. Què us sembla?
Tallers, debats i espectacles
per a tothom, però sobretot per a famílies
i nens i nenes a partir dels 6 anys.
Ara farem una observació
de cèl·lules vegetals.
Estem fent un joc del monstre de les galletes
en Edu 365
i és molt divertit.
Aquest any, els robots, els microscopis
i els telescopis s'han traslladat a la Rambla Prim
coincidint amb la Festa Major
del barri del Besòs i el Maresme,
tocant el Museu de Ciències Naturals,
que també fa jornada de portes obertes.
La responsable de Ciència i Universitats
de l'Ajuntament de Barcelona, Anna Broll,
ha alluat la recerca que es fa a la ciutat.
I la festa és aquesta mostra
de tot aquest talent que hi ha a Barcelona
que es fa propera al ciutadà.
Un dels divulgadors que mai ha fallat
i que ha participat en les 16 edicions d'aquesta festa
és el divulgador científic Dani Jiménez.
És el punt de trobada entre els ciutadans
entre els divulgadors i entre els científics.
Una ocasió única per veure la ciència en directe.
La Festa de la Ciència torna a diumenge,
a les 11 del matí, fins a les 8 del vespre.
És un quart i cinc de vuit
i l'Orquestra Sinfònica del Liceus
s'ha estrenat aquest dissabte al vespre
a l'Òpera Nacional de París.
Per primer cop, ha actuat al Teatre de la Bastilla
amb la interpretació de l'òpera
El Castell de Barba Blava de Bela Bartok
que l'estrena i assistirà entre altres personalitats
la consellera de Cultura Natàlia Garriga
que ha destacat que aquest concert
és una mostra de la projecció internacional
que viu ara mateix la cultura catalana
ens ho explica l'enviat especial a París.
Dinàmica versitat de detalls gairebé cinematogràfica
i amb una narrativa intensa
que descriu el viatge cap a l'interior
d'un personatge fosc, tèrbol i solitari.
Així ha sonat el Castell de Barba Blava
interpretada per l'Orquestra Sinfònica de Liceu
a l'Òpera de la Bastilla a París.
La cultura Natàlia Garriga i la consellera de Detecció Exterior
Romanitxell Jarret han volgut donar suport
al debut de l'Orquestra de Liceu a París.
Garriga ha destacat que el concert
de l'Orquestra Sinfònica de Liceu a l'Òpera de la Bastilla a París
és una mostra més de la projecció internacional
que viu ara la cultura catalana.
La veritat és que seguim vivint un moment molt dolç
en la internacionalització de la cultura catalana
i de fet ho hem vist ara
al Festival de Cannes, també amb l'Aiva Baltasar en el Búquer.
Tenim el Teatre Nacional de Catalunya,
no n'hem d'oblidar, girant a Bèlgica,
a França i a Romania,
fer aquest concert aquí en un espai tan emblemàtic.
La veritat és que ens fa moltíssima il·lusió.
Aquesta és la primera vegada que l'Orquestra de Liceu
actua a l'Òpera de la Bastilla,
arran de l'intercanvi que ha fet amb l'Òpera Nacional de París.
El Cor Veus actua aquest migdia a l'Auditori de Barcelona
a dins del projecte Un Pont de Cançons,
el concert organitzat pel Secretariat de Cors Infantils de Catalunya
pretén també homenatjar la trajectòria
d'un dels millors cors infantils d'Europa.
El Cor Veus Infantil dels Amics de la Unió
presentarà l'espectacle Songs of Hope.
Està basat en un repertori
que vol mostrar les diverses capacitats de les veus blanques
i format per peces contemporànies i d'altres de més clàssiques.
Aquesta és la primera vegada
que actuen a la sala principal de l'Auditori.
És una formació coral que compta amb un gran reconeixement.
L'any 2013, la Cor Veus va rebre el guardó al millor cor europeu
i des d'aleshores ha participat en festivals de tot el món,
com ara Suïssa, França, Hongria, Bulgaria, la Xina,
el Japó o els Estats Units.
Soc feliç, si ets feliç...
Damaris Gelaber, Xiu La, Reggae Parashix o Clam
són alguns dels grups de música
que actuen avui a l'Embutònat Festival,
el festival familiar de música i arts escèniques,
que celebra la seva primera edició al poble espanyol de Barcelona.
Durant tot el dia fins a les 7 de la tarda es faran diversos espectacles
i també activitats en diferents escenaris del poble espanyol,
ubicats a la plaça Major, al teatre o també de zona de pícnic.
A banda d'actuacions, també es faran espectacles itinerants,
com els de Xirriquiteu, la teatre,
que presentaran el seu espectacle, girafes o els gegants adaptats.
L'informatiu del suplement.
Festival Next, calella del 30 de juny a l'1 de setembre.
Macaco, Nagri Masté Sangre, Triquilla, l'Ènec Adel,
Ramon Mirabet, De la Fé, Martírio, Anna Roig,
Maritxell Netterman i molts més,
l'únic festival que es fa en un far a la llum de la Lluna.
Comprar les entrades a entràpolis.com.
Com sonen 15 estadis del Girona plens a vessar?
Exacte, 200.000 persones.
El que és el mateix.
Tots els clients que ja confien en parlem.
Si encara no has fet el pas, suma a ti ara i aconsegueix.
Fibre 300 megas, mòbil 10 gigues i fix
amb trucades il·limitades per només 37 euros.
I, definitiu, passa't a parlem telecom.
Som els de Catalunya Ràdio i el Mundial és nostre.
Quan hi ha Mundial de motociclisme, connectem amb Univers MotoGP.
Aquesta temporada amb doble transmissió a l'app
i al web de Catalunya Ràdio.
Els dissabtes, la cursa Sprint, i els diumenges, la cursa tradicional.
Els caps de setmana, Mundial de motociclisme,
Univers MotoGP, amb Daniel Aguilar.
Aquest cap de setmana, el gran premi d'Itàlia.
Univers MotoGP.
El Mundial és nostre.
A l'app i al web de Catalunya Ràdio.
5 minuts i 2 quarts de 8.
Pep Guardiola fa història aconseguint la Champions
amb el Manchester City, repeteix el triplet del 2009 amb el Barça
i ja és l'únic entrenador
que ha guanyat dos triplets en dos clubs diferents.
Albert Benet, bon dia.
El minut 68 va acabar amb la dura oposició de l'Inter de Milà,
que va lluitar fins al final
i que va tenir dues ocasions claríssimes per empatar
i forçar la pròrroga en aquesta final d'Istanbul.
El macroprojecte del City ja té per fi la seva Champions.
Guardiola entra en el selecte grup d'entrenadors
que l'han aconseguida en dos clubs diferents.
En aquest grup també hi són, entre altres, Mourinho i Ancelotti,
que és l'únic que el supera amb quatre Champions.
Una més.
Guardiola és l'únic entrenador de la història
que pot presumir d'haver guanyat dos triplets
en dos equips diferents.
Pep Guardiola fa només unes hores
al micròfon de Miquel Agut a Raco.
És el torneig que ens faltava.
Això dona valor a les 5 Premier Leagues que han guanyat,
a les copes, a totes les competicions.
Quan tothom al món et diu que no serà complet,
que no serà definitiu si no és capaç de guanyar-la,
al final, si tothom ho diu, potser teníem raó.
Ara ja s'ha acabat.
Ja no podrem dir que no ho hem fet.
Estem immensament feliç, però hem aconseguit un triplet.
Guardiola assegurava que al final
li havia recordat la de Wembley, la del 92,
quan la va guanyar amb el Barça com a jugador.
M'ha recordat molt, al final, que vam guanyar el 92,
de mastegar un xiclet allò pastós,
que no se'n passa mai o que no s'acaba mai,
perquè no m'esperaràs més.
És un equip molt fort a l'Inter, molt fort,
amb moltes, moltes coses,
i la qüestió d'aguantar i tenir aquesta cosa,
aquesta competició, té.
Hem estat ja al bé, però al final hem empatat.
Les eleccions han canviat claríssimes.
No em canvia l'opinió del que és aquest equip,
guanyar-ho o haver-ho perdut,
però, evidentment, guanyar-la ens dona molta satisfacció.
En aquesta mateixa entrevista a RAC 1,
Pep Guardiola posava en valor la feina feta pel seu club,
al Manchester City, amb Xiki Begiristein
i Ferran Soriano al capdavant.
Amb aquesta feina, el Xiki i el Ferran són vitals,
perquè quants equips per perdre les Champions
destrosen projectes a aquesta competició,
comencen a tornar-se bojos al mercat,
a canviar entrenadors cada dos per a tres,
i a mi m'han aguantat.
I això té molt de valor i té molt de mèrit
el que ha fet el Xiki, el Ferran, el local d'un,
el nostre chairman de dir,
ok, ho tornem a intentar, ho tornem a intentar,
intentem reforçar l'equip el millor possible.
I un missatge de Guardiola per a l'afició del Barça,
just després de guanyar la seva tercera Champions com a entrenador,
la primera que aconsegueix fora del club que porta el cor.
Jo sé que vam estar molt contents quan vam eliminar el Madrid,
i em consta, i quan vam que estic per Barcelona
m'ho han fet sentir.
A tots els que m'estimen, que va per ells,
que segueixo molt el Barça,
que tornarà a ser qui és,
i res, amb ganes de passar les vacances a Barcelona.
Missatge per al Barça i missatge també per al Madrid.
Ara m'ho he vist tard.
El Madrid no se confía, solo estamos a 13 de ellos.
Vamos a perdirlos.
Un missatge repetit també per Guardiola a la sala de premsa,
després del partit, després de la final.
En 15 anys a l'elit, Pep Guardiola suma 35 títols com a tècnic.
La Champions d'Istanbul fa encara més gran el seu llegat.
El Barça, a través de les xarxes, va donar la nora bona
a Pep Guardiola i al City,
i va piular, sempre un campió.
Derrota de la penya contra el Madrid per 73-83 a Badalona,
en el tercer partit de les semifinals de la CB de bàsquet.
Ara el Madrid domina la sèrie per 2-1,
i el quart partit serà dilluns també a l'Olimpíc.
Atenció a la destripada al final del partit,
dures crítiques del jugador del joventut,
Andrés Félix, a l'actuació dels àrbitres.
Si nos pita la falta a nosotros, también hay que pitárselo a ellos.
Aquí no hay respeto, y si hay respeto para ellos,
también tiene que haber respeto para nosotros.
Nosotros estamos haciendo lo mejor que podemos,
pero si no hay balance, esto es una burla que nos están haciendo.
Seguido con este mimo, si hay pocas faltes para nosotros,
y bastante para ellos, es una vergüenza.
Avui unica a Barça dos quarts de set amb l'eliminatori empatada 1.
La polonesa Sviatec s'emporta el seu tercer Roland Garrós
després de superar la Txeka Moixoba,
en 3.16 a la final aquesta tarda a partir de les 3,
la final masculina Jokovic-Kasper Rut.
També avui a les dues,
la cursa de MotoGP del Gran Premi d'Itàlia,
victòria de Peco Banyai a la cursa sprint
per davant de Betzecki segon i Jorge Martín tercer, Alex Rins.
Va caure i es va trencar la tibia i el peronet.
Diumenge també de finals de la Lliga d'Ukeyer
va a Terrassa a les dues del migdia
la femenina Club de Campo Júnior de Sant Cugat
i a dos quarts de cinc de la tarda la masculina Polo Club de Campo.
I el Barça està només una victòria
de ser campió de l'Ukeye Lliga masculina d'Ukeye Patins,
després de guanyar el Liceo per 5 a 1.
El suplement, amb Roger Escapa.
Són dos quarts de vuit del matí, Joan Anton Català, bon dia.
Molt bon dia, Roger. A quina hora ha sortit el sol?
A les 6 i 18 minuts.
3, 2, agit, segonya.
Bon dia i bona hora, Joan Anton Català.
Bon dia i bona hora, Roger Escapa. Molt bé, molt bé.
Això és la Terra Esplana.
Cada dia o menys, a l'hora que surt el sol,
parlem de ciència, d'astronomia, de física,
del que faci falta, de química...
Clar, Joan Anton, a mi també em va passar, eh?
Però tu ets d'una generació
que la major part de la teva vida,
a l'hora de conduir per orientar-te,
te l'has passat agafant un mapa.
Total. I ens passava el que ens passava a tots.
Que ens perdíem. Exacte.
Hi va haver una anècdota, però t'haig de dir,
nosaltres de joves vam conduir molt pels Estats Units.
Pars naturals, perquè a Instagram anàvem bastant tirarillos,
però, clar, no hi havia GPS, el que deies,
i anàvem a un país que no coneixíem, amb mapes.
No ens vam perdre mai. Mai.
Perquè allà tot és molt senzill,
les sortides són simètriques a les entrades.
Les carreteres van ordenades
en un número que t'indiques i van cap al nord, cap al sud,
cap a l'est o cap a l'oest.
És a dir, tenen un sistema que és meravellós.
Era arribar d'aquests viatges d'aquí i perdre'ns
al nostre país, que dius, però com és possible?
Si vinc de fer milers de quilòmetres en un lloc que no conec,
i no m'he perdut mai.
I va arribar una eina que es deia GPS que ho va canviar tot.
Exacte. I que en parlarem avui.
Avui, la Terra es plana amb el tronantón català,
la tecnologia del GPS.
Perquè GPS no només ho apliquem a les carreteres, que també.
Què vol dir, GPS, exactament?
GPS vol dir, són els sigles que volen dir Global Positioning System,
que vol dir sistema de posicionament global
i, com sabem, és un sistema que ens permet geolocalitzar.
És a dir, saber en gran precisió a on som.
Si tenim un receptor, i això ho tenim en els mòbils,
o els avions en porten, evidentment, o els veïcells,
doncs saber exactament on som.
Ara ho explicarem en més detall, això funciona en base a satèl·lits,
que es troben en l'òrbita de la Terra,
i un sistema s'ha convertit en quotidiè imprescindible,
no només en quotidiè, és que és imprescindible
pel nostre... per la nostra economia,
per tot, absolutament, el que fem, qualsevol sector industrial,
aplicació, en fi.
Abans no continuem t'haig de dir que, de totes formes,
GPS són sigles del sistema propi americà,
que ara en parlarem, nord-americà.
És el que ells van parir, i és el seu,
que ara està obert, però és el seu.
Però ara ja n'hi ha d'altres, d'aquests sistemes,
n'hi ha quatre, com a mínim, un que és rus, un xinès, un japonès,
i un molt especial, que en parlarem, que és l'europeu,
que es diu Galileu, i que és més potent,
que l'americà.
Tot això, en realitat, ens hauríem de referir
en unes altres sigles, que són GNSS,
que som com més genèriques,
vol dir Global Navigation Satellite Systems,
que ja són independents, no és de cap propietat,
però com que el nom GPS ens ha fet tan comú,
tots diem GPS, i ho continuarem dient en aquest programa,
entenent que ens estem referint, en general, a la tecnologia,
però estrictament parlant GPS només seria el sistema americà.
Com funcionen aquests sistemes de posicionament, Toronton?
Són posats, com dèiem, amb satèl·lits en òrbita,
aquests satèl·lits emeten constantment dades
que són captades pels nostres instruments receptors,
pel mòbil, o pel GPS d'un avió, o el que sigui,
i en aquestes dades, aquests receptors poden calcular
la seva posició amb molta precisió.
Què necessitem saber, què vol dir calcular la teva posició?
Mira, necessites, d'entrada, dues coses clares,
latitud-lungitud, és a dir,
en quin lloc de la Terra estàs, primera cosa,
segona cosa, a quina altura estàs.
Si tu saps aquestes tres coses, tu et pots situar a l'espai.
Tu diràs, doncs jo soc aquí.
Vam estudiar a l'institut que si tenim tres incògnites,
acabem de dir tres incògnites,
latitud, longitud i altura,
necessitem tres equacions per resoldre'l.
Per tant, necessitem tres satèl·lits,
visió en aquell mateix moment, en tres satèl·lits,
que ens passin les dades de on són ells,
perquè els nostres instruments puguin, per tant, calcular
on som nosaltres, aquestes tres coses.
I això s'anomena triangulació, i és el que fem.
Però hi ha un petit problema,
que és que, com ara anirem parlant, saber exactament el temps,
és a dir, quina hora és, per entendre'ns,
en superpresició,
és fonamental perquè aquest sistema pugui funcionar.
Per tant, ens acaba d'entrar una altra incògnita.
Quina hora és?
Teníem la geolocalització, però tenim el temps.
Necessitem, són quatre incògnites,
necessitem, per tant, quatre satèl·lits.
Ens transmeten dades.
En aquests quatre satèl·lits, nosaltres podem calcular
l'hora que és, bueno, ens la diuen,
l'hora que és exactament allà on som,
l'altura a la que ens trobem, la latitud i la longitud.
Avui, amb el Zona Anton Català, la Terra es Plana, el GPS.
El GPS, que tots són càlculs,
com ens estàs explicant, a Ciència Certa,
el que passa és que hi deu haver correccions, també.
S'han de fer perquè no tot és tan simple
com ho acabem de dir.
Per exemple, se sap que les zones,
la propagació d'aquestes zones,
que són dades que ens envien els satèl·lits,
poden ser afectades per la nostra atmosfera,
per la ionosfera, que és la part de la nostra atmosfera
que conté ions, que conté partícules carregades elèctricament.
Per tant, tot això està molt calibrat,
però s'han de fer petites correccions,
i això ho fan uns receptors,
que ja no són els que portem al mòbil,
són unes antenes que controlen aquests satèl·lits,
i que se n'encarreguen
que totes les dades portin aquestes correccions
perquè el sistema pugui tenir la precisió que volem tenir.
Una de les correccions més necessàries
que han d'incorporar aquest GPS
té a veure sobretot amb la relativitat d'Instagram.
Això és brutal, tio.
Per què apareix a Instagram? Ho considero una cosa.
Saps allò dels bessons,
que dos bessons i un se'n va a l'espai
i no han vellit o molt poc.
Hi ha un cas més vell que l'altre. Correcte.
Això, que és la dilació del temps,
o factors com la velocitat a la qual et mous,
o la gravetat afecten el temps,
interestel·lar ho utilitza molt a la pel·li,
que sembla en ciència-ficció,
i, en canvi, els estem utilitzant cada dia.
Mira, com que els satèl·lits GPS orbiten a altura,
n'hi ha que estan a més de 20.000 quilòmetres d'altura,
ells noten el pas del temps
diferent a com notem nosaltres el pas del temps.
El moment més ràpid vol dir que envelleixen a ritme diferent.
Vol dir que els seus rellotges
mesuren el temps a ritme diferent del nostre.
No perquè estiguin espatllats,
sinó perquè la vida allà transcorre lleugeríssimament diferent.
Vol dir que hem de corregir aquests errors,
perquè, si no, no ens funcionaria el GPS.
És a dir, si no els corregíssim,
vaig calcular que ens equivocaríem
en 9 quilòmetres cada dia acumulables
a l'error que cometríem quan volguéssim saber on som.
Imagina't, 9 quilòmetres.
No podríem utilitzar aquest sistema.
Té una idea.
Per tant, el que m'imagino és que com més satèl·lits es facin,
servir, en aquest cas, potser millor.
Correcte, perquè dèiem, n'hem de tenir 4 visibles.
És a dir, el teu mòbil sempre està pendent de trobar-ne
com a mínim 4 que hi tingui visió,
és a dir, que hi pugui tenir comunicació directa.
Però, clar, què passa si en aquell moment
no corren per damunt del teu cel malament?
Per tant, com més satèl·lits tinguem en òrbita, millor,
perquè així podem quasi bé assegurar
que en molts llocs de la Terra, sempre, en qualsevol instant,
hi haurà com a mínim 4 que passaran o que hi tindran visió directa.
Per exemple, la xarxa americana GPS
en té, si no m'he equivocat amb les dades que he recollit,
31 satèl·lits que es troben a 20.000 quilòmetres d'altura.
Això vol dir que fan un tomb al planeta cada 12 hores.
La xarxa europea Galileu, la més potent aquí en aquest moment,
en té 24 de satèl·lits que estan a 23.000 quilòmetres d'altura.
Per tant, ja veus, com més en posem,
més prioritats hi ha que quan tu vagis per no sé on,
com a mínim, en tinguis 4 permanentment visibles
perquè el teu mòbil, el teu GPS pugui funcionar.
I en quin moment, Joan Anton, vam descobrir tot això
que acabes d'explicar, que en quin moment vam poder certificar
que podíem abandonar aquells mapes desplegables llarguíssims
i comodíssims de plegar després
i que podíem fer-ho servir amb un telèfon mòbil?
Això ve de més lluny que quan tu i jo vam començar a utilitzar-los.
Això ve de l'Sputnik 1, de quan...
I primer es devia utilitzar militarment.
Absolutament. Ara també en parlarem.
Perquè ara les persones normals com tu i jo...
Ja t'ho pots imaginar. Però abans, suposo que...
I ja veuràs que hi va haver una tragèdia
que va provocar que això s'obris.
Però mira, l'Sputnik 1, això és l'any 57, octubre del 57,
n'hem parlat, Sputnik 1 portava una emissió que feia bip-bip-bip,
els soviètics s'havien publicat la freqüència
a la qual havies de sintonitzar la ràdio de casa per captar el bip-bip-bip,
perquè era com un missatge de sobirania,
de nosaltres anem per d'andavant que vosaltres.
Dos científics americans, William Geyer i el George Byfenback,
se'n van adonar que quan l'Sputnik ho passava per sobre
hi havia petits canvis a la freqüència de recepció del seu senyal.
Això es coneix com l'efecte Doppler.
És el mateix que tu i jo experimentem quan anem pel carrer
i s'acosta un vehicle, una moto, un cotxe,
molt de pressa i fent soroll, que el so canvia.
Problemes que ara ja no fan soroll.
No, exacte, a vegades et pot passar que no en fan.
Però és aquell so tan quotidià habitual
que el so t'arriba molt agut, passa pel davant teu
i quan s'allunya es transforma en greu.
Això es coneix com l'efecte Doppler del so, la llum també el té.
Quan algú que emet i ve cap a tu la freqüència que emet
se'n va una miqueta més cap a les altes freqüències
i quan aquell objecte ha passat i s'allunya,
la seva freqüència d'emissió se'n va una mica més cap a baixes freqüències.
I ells van observar això i van dir
que en passos de calcular, en base a això,
podem saber exactament on es troba es pot ningú,
que això pels americans era molt important.
I un cop ho van fer, van dir,
si ho invertíssim, seria possible dissenyar un sistema
que no fos per localitzar satèl·lits,
sinó, al contrari, que en base a satèl·lits,
i en base a aquest efecte Doppler,
poguéssim geolocalitzar coses a la Terra
i aquí és d'on va venir la idea i els primers desenvolupaments.
Déu-n'hi-do.
Quin va ser el primer sistema de posicionament
que va existir, Jonathan?
Vam fer un projecte que es deia Trànsit,
que emprava cinc satèl·lits en òrbita,
es van fer proves de funcionament a la dècada del 60,
i va entrar en funcionament el 64, només per ús militar.
Bàsicament per donar suport
als famosíssims submarins atòmics polaris,
que jo recordo de quan era jovenet,
que tenien ja armes nuclears,
i que s'emprava aquest sistema per posicionar molt,
amb molta precisió, on eren aquests satèl·lits
en cada moment.
No era un sistema molt simple, hi havia problemes,
pensem que és la dècada del 60,
l'aire de satèl·lits no era tan simple com ara, en vam fallar...
Vull dir, no va ser una cosa de,
mira, posem quatre satèl·lits i això funciona.
Després van seguir altres sistemes, cada cop millors,
però també en un ús militar al darrere,
i, òbviament, els soviètics van fer el mateix
amb els seus propis sistemes.
I en quin moment va passar de l'ús militar
a l'ús de domini públic?
Això és una passada, Roger, és una tragèdia brutal.
El setembre del 83,
un avió de passatgers Boeing 747,
de les línies àrees coreanes,
que anava des de Nova York cap a Seúl,
va ser abatut per un cassa soviètic,
quan l'avió es va desviar sense adonar-se'n
de la seva trajectòria,
i per error va entrar a l'espai aéric de la Unió Soviètica.
I se'l van carregar. Se'l van carregar.
Imagina't l'escalada que hi va haver en aquell moment,
brutal, la tensió que hi va haver...
Sembla que els soviètics sempre s'han defensat,
perquè havien avisat diverses vegades a l'avió
què fes aquí, és espai aéric nostre,
i que l'avió no els responia.
La qüestió és que el president Reagan va,
suposo que en la pressió de tot això,
va decidir obrir el sistema GPS americà,
que era només per ús militar,
a l'ús civil per evitar que pogués repetir-se un incident com aquest.
És a dir, que qualsevol avió civil,
o diríem mai que el civil,
pogués saber exactament on es trobava.
Però es va obrir amb restriccions.
Van dir, va, posem-hi en el GPS
que de manera aleatòria introdueixi errors pels civils,
i guardem-nos la màxima pressió pels militars.
I així ho vam fer.
De manera que el primer sistema que es va obrir
tenia errors per evitar que algú els pogués utilitzar
per atacar els Estats Units, per exemple.
Però, finalment, l'any 2000, Bill Clinton anula aquesta directriu,
i en aquell moment el GPS passa a ser igual per tothom.
I diríem, oh, que bo, no?, el Bill Clinton.
La qüestió és que la indústria s'havia espavilat,
i havien trobat la manera de contrarrestar aquests errors
que produeien els satèl·lits,
de manera que ja no tenia cap sentit,
introduir aquests errors aleatoris.
D'errors, ara, n'hi deu haver pocs,
perquè està canviant i evolucionant i actualitzant-se,
aleshores el sistema és bastant precís.
Totalment. Totalment.
L'altra cosa és si hi ha connexió, si no hi ha connexió.
Això és el que dèiem, que has de tenir
com a mínim quatre satèl·lits visibles en qualsevol moment.
El projecte europeu, que ho introduíem al començament,
que es diu Galileo, és el més precis de tots els que hi ha,
és el que té la tecnologia millor.
Va començar a laïrar els primers satèl·lits
l'any 2005 i després el 2008,
ara ja en té 24, si no recordo malament, operatius,
i algun de reserva, també,
i, en principi,
poden permetre una precisió d'àprox un metre.
Imagina't, això depèn del teu sensor, del teu receptor.
No és el mateix el receptor que tens al mòbil
que el que té un avió o que el que té un vaixell,
no és el mateix.
S'estan incorporant millores,
i hem d'incorporar aquest any en aquests satèl·lits
que permetrien una precisió de 20 centímetres en horitzontal
i 40 centímetres en vertical,
sempre i quan es tinguin aquests receptors
de màxima qualitat.
I això ho fan corregint 100 cops per minut
tots aquests efectes
o efectes de l'atmosfera que dèiem abans.
L'ESSA, la Agencia Europea,
que és la que gestiona aquest sistema Galileo,
calcula que en aquest moment al món hi deu haver
uns 3.000 milions d'usuaris
que no tenen, sense saber-ho, de manera transparent,
el sistema europeu Galileo amb els seus GPS.
T'haig de dir que quan l'ESSA va començar a parir la idea,
els americans s'hi van oposar o estaven intranquils
perquè deien,
en la precisió que aquests europeus donaran
i que ho volen obrir a tothom, això és una amenaça també per nosaltres.
Però, òbviament, són coses que no es poden aturar,
la ciència avança,
i finalment, òbviament, no hi va haver cap problema
i, com et dic, és el sistema en aquest moment
més precis que hi ha que jo conegui.
La història del GPS amb el Jonathan Català,
una història, també, tragèdia pel mig,
i d'ús militar,
i al final, que ho estiguem fent servir tu i jo,
ha hagut de morir un avió senzat.
És que no ho aprendem, és la nostra història,
és que el nostre sino, que diuen,
és a dir, ens calen tragèdies, crisis,
per fer les coses una mica millor, com som.
Escolta'm, Jonathan,
què hi vas fer, en aquests viatges als Estats Units, en mapes?
Parcs nacionals, és a dir, nosaltres ens visitàvem,
a més, hi anàvem molt sovint,
i formàvem part, també, d'algunes associacions
dels Estats Units de protecció de la natura,
d'aquests parcs,
i intentàvem trobar una experiència
molt autèntica
i molt respectuosa
amb el medi ambient, això també t'ho haig de dir,
però de fauna,
de paisatges,
en unes experiències tremendes.
Jo penso que els Estats Units, Canadà i Alaska
són llocs civilitzats,
deixant-nos anar ara en coses polítiques
i de com són determinades cultures,
però són llocs on pots tenir cobertures mèdiques
o de comunicacions.
En general, no són l'aventura extrema,
però et permeten tenir aventures.
Pots anar en llocs que puguis estar
a, no ho sé,
150, 200 quilòmetres
del lloc habitat més pròxim,
on puguis tenir, sobretot Alaska,
on puguis tenir unes experiències
amb la fauna tremendes
i repetibles, amb tot, amb respecte,
a més mantenint aquest respecte.
No ho sé, ens agradava moltíssim
i hem continuat anant, ja quan vam tenir
les nostres filles, ja costava més,
per un tema econòmic, però després,
amb les nostres filles, ja una mica més grans
i hem continuat anant. Quants anys fa d'això?
Mira, la Pilei Oll vam començar a anar,
doncs deu fer 30 anys.
Sí, ben bé, 30 anys.
No era tan fàcil com anar-hi ara.
Ja t'he dit abans que anàvem
en una ciutat i una Espartanya,
no teníem posicions econòmiques,
per tant, ja et pots imaginar en quines condicions
viatjàvem i en quines condicions dormíem
i és que això ho hem anat millorant.
Amb l'edat ho hem anat millorant,
però les experiències són per tota la vida,
els records són per tota la vida.
Quina sort, fantàstic, Joan Anton.
Fem un cop d'ullar què passarà al cel aquesta setmana?
Doncs la matinada vinent tenim la lluna minvant,
que es posarà visualment al costat del Palau Satur
i entre ell i el brillant Júpiter,
mirant a l'est i abans de la sortida de sol,
i com fa mesos, ja ens hem acostumat,
Venus continua sent el far del vespre mirant a l'oest.
Moltes, moltes gràcies.
Anem cap al cel sense GPS, sense mapes, sense...
Molt bé. Amb la natura. Exacte.
Gràcies, Joan Anton. A tu.
Ara fem una pausa i de seguida tornarem al suplement.
El suplement amb Roger Escapa.
Catalunya Ràdio.
Senyores i senyors, bona nit, són les 12...
Hola, soc en Jordi Basté.
Aquest mes de juny torno a Catalunya Ràdio
per commemorar els 40 anys,
però tothom torna el dia 20.
Tothom, però jo no.
No ho diguis a ningú.
No ho diguis a ningú.
El 20 de juny serà històric.
Celebrem els primers 40 anys de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Amics de les participacions de Nadal,
aquest any Loteries de Catalunya presenta una gran novetat.
Enguany les participacions catalanes es fan amb la grossa i la doble.
Amb un sol bitllet participeu en dos sortejos.
Amb la grossa de cap d'any,
guanyeu 40.000 euros per cada dos euros jugats.
I amb la doble, fins a un milió d'euros
per repartir entre totes les persones d'una entitat
que tingueu el número guanyador.
Demaneu les vostres participacions a loteriesdecatalunya.cat.
Loteries de Catalunya és la nostra.
Jugar amb responsabilitat és guanyar.
I només si ets major d'edat.
Creus que el nostre amor durarà per sempre?
No ho sé, però la subscripció al periòdico segur.
Un preu únic per tota la vida.
Entra a elperiodico.com i subscriu-te per només 3 euros al mes.
Forever.
Promoció per temps limitat.
Elperiodico. Entendre-hi més.
A partir de dilluns, la tarda amb l'Elisenda Carod
comença la ruta dels 40 anys de Catalunya Ràdio.
Ràpid, va, que no arribarem a tot arreu, si no.
Vinga, pugeu tots dins la carot neta, va, som-hi?
Cada dia serem en una població diferent.
Dilluns 12 de juny, Barcelona, casa orlandària.
Amb en Joel Díaz, tot sobre la final d'Eufòria,
amb l'Aida Fita i companyia,
amb l'Estel Soler i en Biel Duran, amb el seu debat populista,
i en Gonzalo Bernardos.
Continuem, ràpid, ràpid, ràpid.
Dimarts, la tarda des de Tarragona.
Dimecres, des de Lleida.
Dijous, des d'Igualada.
I divendres, des de Girona.
Celebrem junts la ruta dels 40 anys de Catalunya Ràdio.
Amb l'apadrinament de Caprabo, la cistella que enamora.
Celebrant plegats els 40 anys de Catalunya Ràdio.
Bon dia.
El sueldazo del cap de setmana celebrat ahir,
el número premiat amb 5.000 euros al mes durant 20 anys
i 300.000 euros al comptat, va ser...
56.180.
5, 6, 1, 8, 0.
De la sèrie 44.
0, 4, 4.
Uns altres quatre números i sèries més
han obtingut cadascun un sueldazo de 2.000 euros al mes
durant 10 anys.
Els pots consultar a Juegos11.es.
Avui tens una nova oportunitat
amb el sueldazo del cap de setmana.
Gaudeix del dia.
I ja ho saps, a tots els que jugau a l'11.
Ben jugat.
Passant 5 minuts de tres quarts.
Nilvia, bon dia. Bon dia.
Les eleccions del 23 de juliol aniran acompanyades
també de canvis al govern de Pere Aragonès.
Segons Avança TV3,
el president no només haurà de substituir
l'encara consellera Teresa Jordà,
que va de número 2 de Carmel Rufián a les llistes del congrés,
sinó que aprofitarà també per fer canvis a dues conselleries més,
que podrien ser acció exterior i educació.
Finalment, la CUP es presentarà a les eleccions generals.
Ho ha decidit la militància.
Amb més del 60% dels vots,
els dos diputats a Madrid, Albert Botrán i Mireia Bahí,
repetiran a les llistes.
Tot això mentre Pedro Sánchez intenta recusar el PSOE.
Després de la polèmica pels canvis a les llistes
de diverses províncies que es van fer
des de la direcció del partit a Madrid.
En la crònica internacional,
la contraofensiva d'Ucrània contra Rússia ja està en marxa.
Ho ha anunciat el president del país,
i a Colòmbia els nens rescatats a la selva recuperen l'hospital.
Després de sobreviure durant 40 dies en condicions extremes.
Ara bé, les mirades se centren, en les últimes hores, en un nom.
Es diu Wilson, i és un gos
que ha estat clau per trobar els quatre germans,
però que ara s'ha perdut a la selva.
Tres detinguts a l'Hospitalet de Llobregat
per amenaces de bomba falses.
Són tres menors d'edat que haurien posat en alerta
tres instituts de la ciutat.
En aquest cas, al metro s'ha fet viral un vídeo
en què es veu un home insultant i agredint un altre,
segons els testimonis,
l'agressor hauria encrapat la víctima per la seva feminitat.
Els Estats Units mor el conegut com a una bomber.
Ted Kaczynski va matar tres persones
i va ferir més de 20 en una sèrie de cartes
i paquets bomba enviats per correu.
Tenia 81 anys i en feia 27, que estava tancat a la presó.
I avui els esforços, ampli desplegament
de la victòria de Pep Guardiola,
guanya la seva tercera Champions com a entrenador.
La primera, amb el Manchester City,
és el primer entrenador de la història,
també, que aconsegueix dos triplets,
a Manchester.
Bon dia, Gerard Joan. Bon dia.
Què diuen els diaris?
Doncs obren amb la fotografia del City de Pep Guardiola
celebrant la Champions guanyada ahir a la nit
després de derrotar l'Inter de Milà.
Amb menys jo, més protagonisme.
La imatge ocupa totes les portades,
acompanyant titulars centrats en la figura de Pep Guardiola,
el City de Pep, rei d'Europa, titula l'avantguàrdia,
Guardiola guanya amb el City el seu segon triplet,
el derrotar a l'Inter, diu Lara,
Guardiola ho torna a fer, el City guanya la Champions,
i el punt avui titula,
Guardiola completa l'obra al Manchester City.
De tota manera, la Champions del City
comparteix portada amb altres temes principals.
Per exemple, el tema del dia del periòdico
se centra en la vintena de menors implicats
en violacions grupals a l'entorn del centre comercial màgic.
Què passa amb els menors a Badalona és el titular.
Per la seva banda, l'avantguàrdia destaca
que el Comitè Federal del SOE
aprova les llistes entre protestes
i que uns quants líders territorials
es van abstenir de la reunió per mostrar el seu descontentament.
A tot això, a Madrid, avui, amb què obren?
A les portades del Mundo i del país.
La final de la Champions queda reconada
amb un titulet petit a la portada.
El Mundo diu que el City de Guardiola
conquereixi l'analat trofeu
després de derrotar a l'Inter amb gol de Rodrigo.
El país titula el City de Guardiola
conquereix la primera Champions de la seva història.
Tots els diaris donen preferència a les seves portades
al cas dels nens rescatats a la selva colombiana
després d'estar-hi perduts 40 dies.
A la portada de l'ABC no s'hi parla de la Champions.
Publiquen els resultats d'una enquesta
segons la qual l'avançament electoral divideix els espanyols
que veuen positiu el resultat del 28 tema.
Vida social.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Aquest que sona Ramon Miravet
és el festival monocicle de Sant Pere de Ribes.
Per la sisena edició del festival
han passat artistes com Mishima, Miki Puig i Magalí de Gira.
Avui, el cantant de Sant Feliu de Llobregat
acomiadarà la festa presentant el seu nou disc,
Free, després de dos anys de silenci.
Això serà avui a tres quarts de nou de la nit
al Castell de Ribes, amb entrades per 10 euros.
Demar i gelabera.
Animarà avui tota la família a l'embotonat Fest de Barcelona.
És una de les actuacions d'aquest festival solidari
que té la diversitat com a protagonista
i ofereix concerts, contes, titelles, cinema i tallers
per grans i petits.
De tot això, se'n pot gaudir avui de dos quarts del matí
a les 7 del vespre al poble espanyol
amb entrades per 15 euros.
Al teatre, Lluís Zahera.
Lluís Zahera repeteix amb el seu xou xungo el Borràs.
El recent guanyador del Goyam i l'octo secundari
pel seu paper Asbestes a terra Barcelona
amb un monòleg ple d'històries i vivències personals
que freguen el surrealisme,
des de la seva infància als seus inicis
en la cinema i en la televisió.
Avui, a funció a les 7 de la tarda,
amb entrades per 22 euros.
I a la sala fènic s'hi pot veure Ivan i els gossos.
Pau Rossell protagonitza aquest text dirigit per Xavi Boada
que explica la història d'Ivan,
un nen de Moscou enmig de l'Era i el Cim
que ha d'escapar de casa seva quan deixa de ser un lloc segur.
A partir d'aquí, l'obra proposa una marca Carta de Comiat
cap a la nostra humanitat
que ens convida a escoltar totes les coses salvatges
que ens envolten enmig de la ciutat.
Avui, a funció a les 8 del vespre,
amb entrades per 18 euros.
I els amants de la gastronomia
tenen una cita al festival Tasta, la Rambla.
La plaça de Catalunya acollirà 30 dels millors restaurants
i bars gastronòmics de la ciutat
que oferiran degustacions.
Hi podem trobar el Gats Barcelona, Casa Xica,
el Bar Alegria o la bodega Emposta.
Avui s'hi pot passejar de 12 del migdia a 10 de la nit.
4 minuts per arribar a les 8 del matí.
Avui, des de Palma, teatre principal de Palma.
Som els camerinos ara mateix,
a partir de quarts d'11 obrim portes
perquè estem celebrant els 40 anys
de TV3 i Catalunya Ràdio.
Per celebrar-ho, també et convidem a participar
a la gran cursa dels 40 anys,
que serà d'aquí tot just 7 dies.
Diumenge, de la setmana que ve, a dos quarts de 9 del matí,
donarem el tret de sortida aquí al suplement
davant dels estudis de Catalunya Ràdio.
La vinguda dia una de Barcelona
serà el punt de sortida d'un recorregut de 6 quilòmetres
que unirà Catalunya Ràdio
amb els estudis de TV3 a Sant Joan d'Espi.
Una cursa, per cert, que és oficial
per la Federació Catalana del Latisme.
Què heu de fer per participar-hi? Fàcil.
Entreu a carradí.cat per a la cursa i us inscriviu.
No et quedis sense dorsal. Teniu temps fins aquest dimecres.
Per tant, afanyeu-vos a apuntar-vos
en aquesta cursa de TV3 i Catalunya Ràdio
per celebrar els 40 anys.
Diumenge que ve, la cursa dels 40 anys
de TV3 i Catalunya Ràdio,
retransmesa pel suplement.
Reobra el bulli 1846.
El primer restaurant del món convertit en museu.
Com convenceria Ferran Adrià
algú escèptic amb tot això?
Visitarien el museu gent com Benedetta Tagliabue,
Arturo Puente, Sol Picó o Sergi Balbel?
Rotundament sí.
Per la meva feina, que és el teatre,
el bulli em pot ensenyar moltíssimes coses.
Un restaurant que aniva a la Berlín.
Diumenge, d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També amb podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
Catalunya migdia.
Catalunya migdia.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
La pujada del salari mínim interprofesional
ha permès crear una poma adaptada al canvi climàtic.
Per seguir el fil del que passa aquí
i al món.
El cap de setmana,
connecta't a l'actualitat amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera, a les pròximes hores?
Catalunya migdia amb Neus Bonet
i els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge, a les dues del migdia.
El suplement,
des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
De tot el món
el que més m'agradarà
és que també visquis tu.
Ni els estats,
ni els mitjans
d'altres llocs on no hi ets.
El que més m'agradar
és que també visquis tu.
Ni els estats,
ni els mitjans
d'altres llocs on no hi ets.
Dos minuts per arribar a les vuit del matí.
Cada cap de setmana ho fem
amb la cançó que ens proposa el nostre tècnic Dani Rodríguez.
Bon dia.
Què ens portes avui, Dani?
La proposta d'avui la signen els germans
Júlia i Pau Serra Solses.
Després d'haver triomfat amb èxits
com a Estimar-te com la terra o L'Eva i la Jana,
ara Ginestà presenta el primer tema del seu pròxim disc,
on l'amor segueix en protagonista,
però des d'un altre prisma.
Fins a les vuit del suplement de tot el món.
Salut i ràdio, Dani.
Salut i ràdio.
M'agrada
és que també visquis tu.
Ni els estels,
ni els mitjans
d'altres llocs on no hi ets.
El que més m'agradar
és que també visquis tu.
Ni els estels,
ni els mitjans
d'altres llocs on no hi ets.
El que més m'agradar
és que també visquis tu.
Ni els estels,
ni els mitjans
d'altres llocs on no hi ets.