Bon dia, us informa, Neus Bonet-Vegant.
Remfes recupera la circulació habitual de trens a l'R2 Sud
i la resta de línies afectades,
després de gairebé 3 setmanes d'afectacions
per una incidència en una catenària a Gavà,
al Baix Llobregat, l'1 de maig passat.
Estació de Remfes de Gavà, Sergi Ruït, bon dia.
Informat a l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
Estació de Remfes de Gavà, Sergi Ruït, bon dia.
Informació de serveis.
Està recuperat del servei habitual a les línies de Rodalies
afectades per a incidència de Gavà, R2 Sud, R2 Nord
i serveis regionales sud.
Amb aquest missatge, Rodalies anuncia des de primera hora
d'aquest dissabte la recuperació de les freqüències de pas habituals
de la línia R2, especialment a la línia R2 Sud.
Durant 19 dies, el servei ha estat afectat,
especialment entre el Prat de Llobregat i Castelldefels,
per una varia a l'estació de Gavà.
Aquest cap de setmana, per tant,
ja passen quatre trens de Rodalies per sentit i hora
i a partir de dilluns en serem set a les hores punta
i quatre a les hores ball.
Alguns usuaris, però, es queixen que es mantenen
els retards habituals de la línia.
Porto 15 minuts ja esperant i em queden uns deu més
perquè passi el meu tren,
o sigui que la recuperació de freqüència no gaire.
Sergi Ruït, Catalunya Ràdio, Gavà.
Més notícies, en Raül Flores.
Continua cremant sense control l'incendi d'Extremadura,
que afecta les comarques de les Hordes i Sierra de Gata
a la província de Càceres.
Els equips aeris han reprès els treballs d'extinció aquest matí,
centrats en un dels fronts més perillosos de l'incendi,
a la zona nord-est d'Ovejuela.
En total, les flames han arrasat més de 8.500 hectàrees,
segons l'últim balanç fets pels agents forestals
d'aquesta comunitat.
Els dirigents del G7, reunits a Hiroshima, Japó,
emplaçen la Xina a pressionar Rússia
perquè aturi la seva agressió contra la Ukraine,
tot afirmant que aspiren a tenir relacions constructives
amb la potència asiàtica.
La Zimera ha anunciat una nova bateria de sancions contra Rússia,
a qui hem posat noves línies vermelles.
El president ocreinès, Volodymyr Zelenskiy,
recent arribat a Hiroshima avui,
s'afegirà aquesta tarda mateix a la trobada.
Un terratrèmol de magnitud 7,1
ha sacsejat les illes de Nova Caledònia, al Pacífic Sud.
L'epicentre del cisme s'ha registrat a 35 quilòmetres de profunditat
al sud-est de les illes de la Lleia Eltat.
De moment no es té constància que hagi provocat dànsit.
Divendres, un altre terratrèmol, en aquest cas de magnitud 7,7,
va afectar la mateixa zona
i durant tres hores va obligar a activar l'alarma de tsunami
a tot l'arxipèleg.
Prou de 3.000 persones passaran avui
pel Sincrotró Alba a Cerdanyola del Vallès,
el laboratori de llum més important del Mediterrani.
L'accelerador de partícules torna a obrir les seves portes
al públic general després de tres anys, a causa de la pandèmia.
En menys de 48 hores, el Sincrotró va esgotar les entrades
per conèixer de prop tota la investigació que s'hi fa.
La seva directora, la física italiana Caterina Viscari,
explica a Catalunya Ràdio que aquest any hi havia molta expectació.
que és el que es fa en una gran infraestructura científica.
Els visitants podran veure parts d'aquest accelerador
i una desena de laboratoris per conèixer de prop
la recerca que es fa amb llum per entendre malalties,
desenvolupar fàrmacs, estudiar diferents tipus de materials
i fins i tot analitzar detalls de quadres pictòrics
i altres obres d'art.
El Sincrotró és un instrument per entendre la matèria,
és com si fos un gran microscòpio
per entendre tot el tipus de matèria.
En lo que llevamos funcionando en Alba
habrá habido unos 3.000 experimentos, por lo menos,
si no más, de los ámbitos más variados.
El Barça viu avui la marca ressaca de l'eliminació europea
d'ahir abans del Madrid.
L'equip es va deixar remuntar el partit en un tercer quart nefasti.
Seguirà sense jugar a la final de l'Euroliga un any més.
Seran els blancs els qui obtinen el títol a la final de demà
contra l'Olimpiakos.
L'NBA ha jugat aquesta matinada els play-offs de semifinals,
Boston 105, Miami 100 tons,
els de Florida guanyen per dues victòries de 0.
En futbol, amb la Lliga ja decidida,
avui és jugant cinc partits de la 35a jornada.
Girona, Villarreal, l'Atlètic de Bilbao, Celta,
el Meria Mallorca, Getafe, Ells i Barça Reial Societat.
El Barça oferirà el títol de Lliga a l'afició.
Estan previstos els discursos de Busquets i de Xavi.
En futbol sala Inter, Barça, últim partit de la fase regular.
Els blaugranes han de guanyar i esperar que el líder
el Palma et perdi per acabar primers.
També jugarà a l'Indústries Nòia.
En tenis, el Masters 1000 de Roma, avui és jugant
les semifinals del quadre masculí i la final femenina.
I en ciclisme al giro d'Itàlia, avui, 14a etapa,
entre Sierra i Cassano de 194 quilòmetres.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Tu et sembla conservador, jo? Sí.
Amb què?
No, però sí que et veig a tu, per exemple,
el diumenge, sortir a Sabadell a passejar ben vestit.
Jo el diumenge estic fent programa fins a la una del migdia.
Què més et sembla conservador? Va, fem-me la llista.
Ai, no t'enfadis. Doncs no m'ataquis.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
A veure si avui hi ha més pau. 11 i 5.
El comunista.
Fins aquí les notícies.
Camerades, Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Quina dona. I quina veu.
I quina veu.
I quina veu.
Bueno, va tot junt. La veu sense la dona.
Joel...
Què?
Barça de bàsquet.
Hòstia, hòstia.
Quina patacada, eh?
No, jo no vull fer declaracions en calent,
però jo crec que s'ha de tancar la secció de bàsquet.
Crec que ja han previst una retallada de pressupost.
Tres punts de miròtics, eh?
Saps quant cobra aquest home, diu?
Diuen, eh? 12 milions d'euros.
No.
12 milions d'euros.
Uau.
12 milions d'euros.
Clar.
És la fitxa més alta de tot Europa, eh?
Tres punts.
Nicola.
Què, noi?
Abans de que el Barça era favorit i que semblava
que aquesta feina el fos, sí, que aquest any sí.
Sí, sí.
Ara m'agradaria tenir aquí les lloveres,
perquè jo de bàsquet no en sé, però...
I contra el Madrid, amb les baixes...
T'he de dir que no.
I contra el Madrid, amb les baixes...
Que ja ho sé, que ja ho sé.
Però bueno, almenys el Madrid el van eliminar de les Champions
en el camp del futbol.
Això ja queda lluny comparat amb això.
No, no queda lluny, que jo encara ho estic degustant, això.
Anem a les consultes, va.
Barcelona ens ha escrit una tal Maite s'ha adormit.
Diu el següent.
Hola, Joel, m'imagino que estàs al corrent del pla pilot
del Ministeri Espanyol d'Indústria per intentar implantar
la setmana laboral de quatre dies.
El projecte està presentat voluntàriament per posar a prova
aquest projecte.
L'objectiu de l'experiment és recopilar dades que permetin fer
una valoració fiable i extrapolable al conjunt de petites
i mitjanes empreses.
D'altra banda, una experiència similar portada de terme al Regne Unit
demostra que els treballadors són més feliços,
pateixen menys estrès i redueixen en un 65% les baixes laborals,
mentre que, en la gran majoria de casos,
les empreses mantenien la productivitat.
El plantejament em sembla maco, Joel,
i la idea de treballar quatre dies a la setmana m'atrau,
perquè tu i jo sabem, Joel, que n'hi ha d'haver, de tu.
Perquè si alguna cosa sabem del cer de tota aquesta moguda
és que ni l'empresari ni l'Estat hi sortiran perdent.
I pel que fa a nosaltres, sí que potser t'hi direm un dia
més de festa, però el que farem serà gastar i gastar més diners
i anar encara més collats.
No ho sé, Joel, necessito que calibris aquesta situació
des del comunisme autèntic, més que res per tenir clar
si he de donar suport o no a la setmana laboral dels quatre dies.
Maite s'ha adormit.
Estimadíssima, camarada, s'ha adormit.
M'agradaria molt.
S'ha adormit, s'ha adormit.
Ah, s'ha adormit.
S'ha adormit.
Ens confonguem.
T'ho dic perquè aquí a l'emissora tenim una Maite s'ha adormit.
Deu ser un mal nom, això, no?
No ho sé, Maite s'ha adormit.
Estimadíssima, camarada, s'ha adormit.
M'agradaria molt, de veritat, poder-te dir que soc optimista
i que avancem cap a un model productiu més humà i més empàtic,
basat en millorar la qualitat de vida de les treballadores,
però no puc, em sap supergreu, però no puc.
Si vols optimisme, respecte a aquest tema,
truca a l'Errejón, que està flipadíssim.
Però si em preguntes a mi, aviam,
la setmana de quatre dies em sembla d'entrada una bona idea?
Evidentment que sí.
Em sembla possible que aquesta idea s'apliqui
sense ser totalment desvirtuada
des d'un govern governat per l'Ibex 35?
Evidentment que no. Per què?
Perquè m'he fumat molts porros jo de jove,
però encara tinc memòria, s'ha adormit.
Te'n recordes, per exemple, què va passar fa dos anys
quan van enciar de reforma de la reforma laboral del PP?
Recordes aquella estafa?
Recordes que havia de servir per tornar els 45 dies per any
treballant en acomiadaments improcedents
i fer més difícils els acomiadaments objectius
i per aconseguir que els acomiadaments col·lectius
tornessin a necessitar autorització administrativa
i per tantes i tantes coses
que havien de millorar les condicions laborals de treballadors?
I al final, què? Mai té? Una merda, eh, que sí?
Doncs no hi ha absolutament res que indiqui
que això de la jornada de quatre dies
no és el cas d'implantar-se, que ja veurem.
Perquè ara et faig una pregunta jo a tu, Mai té.
Tu creus que la teva empresa té algun interès
en pagar-te el mateix per treballar un 20% menys?
Eh que no?
Doncs si mai hi ha una llei que obliga la teva empresa
a fer-te treballar un dia menys, Mai té,
no tinguis absolutament cap dubte
que o bé cobraràs menys,
o bé t'aparataran tant amb la productivitat
de dilluns a dijous que els divendres,
aquest dia suposadament guanyat,
només el voldràs dedicar a plorar i a dormir, Mai té.
És així.
Més consultes, Blai Naldum, des de Taradell.
Hola, Joel.
No sé si t'he parlat mai d'en José Carlos d'aquí al taller.
Sí, em sona.
És un cantavenyanes que sempre li fot mal alguna cosa
en tal de no venir a treballar, però és bon paio.
Total, que resulta que es casa amb una noia d'aquí de Taradell,
la Patrícia Isabel, o Belinda Isabel, o Beatriz Patrícia.
Ara no me'n recordo.
El cas és que ens ha convidat al casament a tots els del taller.
O sigui, a mi, a en Moja,
a l'imbècil del fill del jefe i el jefe.
Dilluns aprofitant que en José Carlos està de baixa
perquè hi hagi un desgast rovellant batxates,
quedarem tots i decidirem el regal que li fem.
No ens ha passat llista de noces ni res d'això.
Només un número de compte perquè hi fotem calés.
A mi no m'agrada això, Joel, perquè és molt fred i impersonal.
No té res de romàntic i és refotudament capitalista.
No sé com ho veus.
Igual que tu.
A més, no sabem els calés que hi hem de fotre.
Normalment la cosa catalana diu que almenys et paguis el menú,
però en aquest cas no es pot aplicar,
perquè el menú serà una barbacoa amb talls de carn raros,
arepas o arepos, o com es diguin,
que no es pot aplicar.
En aquest cas no es pot calcular el preu del menú per cap.
Regalem el 100 o 150 euros típics?
O si ens regalem 50 quedarem com rates
i seràs-te una mica racista?
Per no dir que en Moja i a mi ens rebenta haver de posar
els mateixos calés que el xef i el seu fill idiota.
Com s'han d'actuar els casaments, Joel?
Afloixem la pasta sense actitud crítica?
Quedaré malament si li faig el meu propi regal,
en plan un moble de ferro soldat per mi,
encara que ell ens hagi passat un número de compte?
Gràcies.
Ja t'ho dic jo, sí, quedaràs malament.
Espera, guapo.
Evidentment que li pots regalar un moble de ferro soldat per tu.
Evidentment que sí.
És més, estic segur que serà el millor regal de noces
que aquell dia rebrà el José Carlos.
Això sí, has de ser fort,
perquè rebràs mirades d'aprovació
quan arribis a la teva taula de ferro.
Sentiràs comentaris que potser et fereixen
i fins i tot és possible que el Jose Carlos
i la Belinda Isabel
al principi se'ls vegi una mica decebuts amb el teu regal.
Però tu mantenta fort i convençut, Blay,
perquè d'aquí uns anys
ja no quedarà ni rastre dels euros
que hauran posat els altres convidats.
Potser fins i tot no queda ni rastre del matrimoni
entre José Carlos i la Belinda,
però el moble de ferro soldat
amb les teves mans d'heroi de classe obrera
estarà allà, al micropis de solter del José Carlos,
i cada vegada que el vegi se'n recordarà de tu.
Perquè això és el que has de buscar,
i escolta'm molt bé, Blay,
això és el que has de buscar sempre amb els regals.
Has de buscar la transcendència.
L'esperit del regal és aquest,
que els regals et recordin, encara que sigui com un puto garrepa.
I a més, si fas això, Blay,
posaràs el teu granet de sorra
en la lluita contra l'estafa piramidal
en què la indústria dels casaments
ha convertit una cosa tan a priori maca
com dues persones celebrant que s'estimen
amb la seva família i amb els seus amics.
Així que, Blay, agafa el soldador, camarada,
i posa't mans a la obra
per fer el moble de ferro més bonic que puguis.
Segur que et queda preciós.
No hi hauràs invertit diners, Blay,
però hi hauràs invertit temps, suor i amor.
I això, el José Carlos, si és un amic de veritat,
tard o d'hora ho sabrà valorar, Blay.
Tu quants diners poses el número de compte en un casament?
120.
Desmunta tota la teva teoria anterior.
120, eh?, és el que es posa.
Perquè jo no tinc els collons, com el Blay, d'agafar i regalar.
Jo tinc un amic, per exemple, que regala quadros.
Ell és pintor, i llavors, quan va a un casament,
regala un quadro, agafa una foto dels nòvios
i fer-los pintar, com vol, eh?
Vull dir, no...
I cobreixes despeses amb 120 euros? És a dir...
No en tinc ni idea.
Jo crec que és la quantitat justa
que jo, en funció dels meus ingressos, he de donar.
Segons com, no pagues ni el cobert amb 120, eh?
És que a mi és igual.
He decidit jo el preu del puto cobert aquest.
No és pas un restaurant, jo no estic anant a un restaurant.
Si jo vaig a un restaurant, pago el que val allò.
Però hi vaig perquè vull, però és que a una puta boda
estic obligat a anar-hi.
Però tu tens en els teus amics, en el teu cercle de gent que es casa,
gent que et passa el número de compte, eh?
Jo el problema que tinc un grup d'amics que...
És que ara m'estàs tocant els ous.
Perdona, eh?, però jo tinc un grup d'amics
que tots s'han casat i jo he anat donant 120 aquí,
120 aquí, 120 aquí, 120 aquí,
a vegades amb el 120 de la meva nòvia també,
o sigui, 240, 240, 240...
I a mi aquests 240 quan m'arribaran si jo no em caso?
El dia que et casis. I si no em caso, què?
És que és injust, hòstia.
Home, si tu et cases, a mi em convides al casament
i em passes el número de compte...
Quan em posaràs? No, és que jo no et donaré ni un duro.
Bueno, doncs no et convido. No, no sí que et convido,
perquè li donaries clamor a la cosa.
Però que no et donaries és un duro.
Vull dir que no... Però si tu tens molts de quartos, tu...
Va. Va.
A veure...
Clara Bana, Sant Guim de Freixenet, ens ha escrit.
Clara Bana. Clara Bana.
Com està, Joel, m'agradaria demanar-te l'opinió
sobre un col·lectiu de persones, un GOI,
és a dir, un grup objectivament identificable
que em provoca desconfiança, autocaravanistes.
Oh, quina mandra. Em generen rebuts,
tenen ells com els seus trastos sobre rodes
que no dubten fotre qualsevol carrer, camí, platja
o descampat o aparcament.
Baixen els seus pisets amb volants
i la seva cadira plegable de càmping per gaudir
d'un entorn que distorsiona
amb la seva sola presència.
No hem d'obviar que són persones que viatgen
acompanyats de la seva pròpia caca
que periòdicament abandonen al llarg dels seus trajectes
per carreteres secundàries.
Allò de les aigües negres.
Darrere d'una aparent personalitat oberta
predisposada a l'aventura i la recerca de llibertats
s'hi amaguen senyors de dretes
amb l'afany colonitzador
però amb problemes per fer caca fora de casa,
víctimes d'una duressa
i d'una educació de dretes.
Són homes covards
que només poden canviar de context
i s'aïllen prou protegits dins la seva zona de confort
formada per uns quintos en una nevera petita
i un vàter químic.
Són patriarques
que condemnen les seves famílies
a passar-se les vacances jugant a l'uno
marejats mentre els condueixen la claravana.
Hòstia, és tal qual, així.
Són ocupes de l'espai públic enfadats amb els pobles
que segles enrere no van tenir en compte
que els seus carrers estrets
eren caravanes.
Si em pergullo, és això, jo.
Ha definit les autocaravanes com els obesos
del parc automobilístic.
Em sembla preciós.
En resum, el meu marit vol que comprem una caravana, Joel.
Si has de fer vacances d'aquesta manera,
és més progressista que llogar apartaments o hotels
i que et dona més llibertat.
M'hi nego.
No em vull emportar a casa meva de vacances.
Ajuda'm, sisplau, no necessito treure-li del cap.
Oi que és molt de dretes fer autocaravaning?
Digue'm que sí.
Hi ha coses que no són de dretes ni d'esquerres
i que s'han de jutjar
des de l'estètica i l'ètica,
que és el que tu ja has fet a la teva consulta
de manera magistral.
Em va molt bé això que feu consultes
amb la resposta inclosa,
perquè així em puc dedicar a desbarrar
que és el que m'agrada
i el terreny en què em sento còmode.
El de les autocaravanes.
Escolta'm, Roger, que també et pot interessar.
Jo crec que hi ha dues grans maneres
d'anar en furgoneta per la vida.
La còmode i la incòmode.
La còmode passa per comprar-te un trasto
que difícilment baixarà dels 50.000 o 60.000 euros
i que et permetrà, com tu dius,
conquerir la natura sense haver-t'hi de barallar.
Aquesta opció és la més desitjable
en quant a comoditat,
però socialment és desastrosa perquè trenca
aquella norma no escrita de l'excursionisme
d'haver de patir la natura
per poder-la gaudir.
Aquella lluita contra la natura.
No pain, no gain.
La segona opció, la incòmode,
és la més justa en termes d'esforç,
recompensa pel que fa la colonització
d'Espai Naturals,
també és la més problemàtica en termes de dignitat.
Estem parlant d'aquella gent
que agafa una furgoneta petita d'aquestes de l'Empista,
me li foten un llistó de conglomerat,
una espuma a sobre i ja està.
Et diuen que tenen un llit de matrimoni.
Matrimoni de nans, serà.
I ja està.
I llavors ja tira cap a la natura
a menjar llaunes de fabada escalfades
amb el càmpingas,
a cagar a la intempèrie,
a passar fred i calor i a fer molta pudor
perquè no es dutxen.
Llavors, totes dues opcions em semblen igual d'horribles
i, per tant, jo amb aquest tema jugaria fort.
Tu li deus el teu marit, o l'autocaravana o tu.
Llavors, si t'escoll a tu, sabràs que t'estima.
Si escoll l'autocaravana,
t'hauràs tret de sobre un mamarracho.
Ho has provat mai de marxar de vacances uns dies
amb una autocaravana ni que sigui d'un amic?
Vaig fer un viatge d'amics amb una autocaravana.
Bueno...
No vam agafar la triquinosis perquè Déu no ho va voler.
Però així en parella no ho he fet mai.
Tinc un amic que en té una, guapíssima,
però clar, val 60.000 euros, tio.
I què, què, què?
Per amortitzar-ho allò que...
Jo li dic, això que t'has gastat en hotels,
quantes nits d'hotels són? Moltíssimes.
A l'altra banda del telèfon, un personatge molt conegut.
Molt conegut?
Sí.
Et pots respondre amb preguntes dursi o un no.
Si alguna de les preguntes que l'incomodi
i no la vulgui respondre disposa d'un comodí,
ha de dir, volta'l.
Només ho pot dir una vegada, eh, que sí.
Em deixes el bolígraf? Sí.
Començo? Sí, ja t'estàs sentint.
Tenim unes bambes múnic en joc.
El més ràpid de l'oest, a Twitter,
se'n porten les seves bambes múnic particulars.
A veure si me'n poden enviar-me unes per jugar a pàdel.
No crec que sigui així. Va, tira.
Hola, ets una dona? No.
Vale.
Ens coneixem personalment? No.
Ets comunista?
No.
Ets liberal?
No.
Ets socialdemòcrata?
Sí. Veus?
Ja ho sabia jo, socialdemòcrata. Vinga, ni txitxan ni limonar.
Que ets menor de 50 anys?
No.
Ets major de 60 anys?
No. Va, tenim un 50 ton.
50 ton. Que vius a Barcelona?
No.
Ets català?
No.
Ets nascut a l'estat espanyol?
Sí.
Anem molt bé, Joel.
I el convidat també ho està fent molt bé.
Vius a Catalunya?
No.
Parles català?
Sí.
És la teva llengua materna?
No.
Vius a Madrid?
No.
Ni Barcelona ni Madrid.
Ni Catalunya ni Madrid.
Ni Catalunya ni Madrid.
Tu equipares així?
Ho ha dit ell.
Crec que ha dit que no viu a Catalunya.
Ai, home...
Estàs afiliat a algun partit polític?
No.
Ets del Barça?
Sí.
Això no ho sabia, és del Barça.
Intentes brinar la professió?
Sí, clar.
Anem per la professió.
Tens estudis superiors?
Sí.
Aquests estudis superiors els podries definir com de lletres?
Sí.
Ciències socials?
Les humanitats?
Sí, no?
Sí.
Ets advocat?
No.
Ets periodista?
Sí.
Fa de periodista.
Jo crec que sí.
Ell sabrà, no?
Sí, però no vull que...
A vegades les preguntes són molt excetives, les respostes.
Hi ha matisos aquí.
Jo l'he vist...
Traballes als mitjans de comunicació?
Sí.
Traballes només a un mitjà de comunicació?
Volta'l.
Volta'l.
L'hem gastat molt ràpid.
Ara li preguntaré.
No, això no és una...
A tu et faria res, no?
A tu et faria res, sí o no?
Sí.
Sí que et faria algo.
Sí que li faria algo.
No, però potser li fa il·lusió.
Això ho has de definir.
No ho sabem.
Socialdemòcrata.
Nascut fora de Catalunya, però que entén i parla el català.
Que treballes al grup Prisa?
No.
No.
Sabeu d'on és?
És important.
Ets basc?
No.
Ets andalús?
No.
Ets del País Valencià?
Sí.
Molt bé.
Tenim un periodista del País Valencià.
Socialdemòcrata.
Ara no em ve ningú.
Espera.
Surs per la tele.
Periodista televisiu, et diria jo.
Va, una altra pista.
Una pisteta.
Té moltes publicacions.
És novel·lista.
És novel·lista.
Un moment.
Una pista molt petita.
Tira, tira.
En el món de la comunicació,
et dediques a l'entreteniment?
Sí.
Sí.
Fas informació pura i dura?
No.
D'acord.
La cadena de tele que surts és estatal?
No.
Actualment no.
Actualment no.
Ha sortit per cadenes estatals durant temps llarg.
Socialdemòcrata.
Sí.
Hi va haver un moment en què va ser molt notícia.
Uns dies.
Uns dies en què estava molt al focus.
Tu t'has significat políticament alguna vegada?
Sí.
València.
València, València.
Va, Joan, si ja ho tens.
Espera, espera, un moment.
Un moment.
Crec que ho puc tenir i seria bastant brillant.
Portes ulleres?
Sí.
Arroba el suplement a Twitter.
Tothom en va a play.
Tens les dents blanquíssimes?
Tens un somriure lluminós?
Sí.
Sí, tens un somriure lluminós.
Has estat un dels ministres més fugassos
de la història de les democràcies europees?
Sí.
Ets el Màxim Huerta?
Sóc jo.
Màxim Huerta, bon dia i bona hora.
Bon dia.
I moltes gràcies avui per atendre'ns al suplement.
Com estàs?
Molt bé, molt a gust.
Al meu poble, a Buñol,
a València, per situar-se a Buñol,
a la ciutat,
i disfrutar del dia.
A punt de positar la meva gossa per segona vegada.
Per segona vegada?
Carai, això vol dir que la gossa matina molt, eh?
La gossa matina molt, jo també,
i és una gossa gran
que va pisant-se tot el dia.
Ai, pobre.
Escolta'm, a Buñol s'ha sent Catalunya Ràdio?
Arriba o no arribar per l'IFAM Iorca?
No, van tallar-ho.
Sí, jo sí, perquè jo ho escolto tot de l'internet.
Ah, que estàs a la caixa.
No vaig picar la porta.
Tu escoltes Catalunya Ràdio?
No, jo diria que a l'IFAM no hi arriba
perquè van posar com unes pantalles,
allà, com unes barreres invisibles,
perquè no passés.
Deixa'm dir, Màxim, a Buñol crec precisament
que és on has obert la llibreria, no?
Sí, sí, al meu poble, el poble d'on he viscut sempre.
Jo soc d'Utiel, n'he escut a Utiel,
a la València de l'interior, a la terra del vi,
a Utiel, però tota la vida van viure
de migrere i se van vindre mare, pare i fill
a viure a Buñol.
I així no hi havia llibreria
i jo sempre volia que el poble tingués.
I ara fa cinc mesos que l'hem obert.
O sigui, acabes d'obrir el negoci.
O sigui, la primera llibreria de Buñol és la teva?
Sí, sí, la primera de l'història, almenys.
Passa el que passa i es queda ahí.
I així tens tots els llibres a l'aparador,
suposo, els teus, no?
No, estan amagats, perquè la gent que hi entra...
Ah, que et fa vergonya.
No, a aquestes altres jo no tinc vergonya,
ni parlar amb vosaltres,
però el llibre, si la gent entra a la llibreria
i sap que és meua, sap que si el demana
jo el puc treure darrere de l'aparador o...
No, això seria massa...
No ho sé.
Ara treballes...
Escolta'm, Màxim, ara treballes a punt, no?
A punt, sí, a punt de la visió.
I, de fet, aquesta nit es trena el programa
La vida al màxim. Què dius?
A les deu de la nit esta nit.
No sé si teniu barreres també per a Bòlel, però podeu...
Jo crec que, si ens deixen per internet,
serà l'única manera, perquè per a la TdT
a mi no m'agrada, no m'arriba...
Jo tampoc l'enganxo, no l'enganxo.
Què és un rotllo late o un rotllo talk o un rotllo què?
És un programa molt innovador, perquè són entrevistes,
ficció...
L'única cosa pareguda que pot tindre és la cubana.
Ah!
Sí, perquè barretes ficció,
està la moa madrina, el veí, el amic,
que sempre que n'hi ha festes s'apunten.
I jo estic convidat,
perquè és un amic de la cuina,
però va a picar la porta i entra un altre.
I mentre que estem a la cuina arriba un altre i es queda al saló,
o estem al llit...
O és una festa completa amb càmeres per tota la casa.
Com un gran hermano,
però el convidat s'oblida de les càmeres.
Hòstia, està guapo, sí, sí, sí.
És com la ventana indiscreta,
l'espectador sentirà que està mirant un programa d'entrevistes,
vorrà un programa...
A mi una entrevista crec que és com un interrogatori policial
i no m'agrada.
I tot està vigilat per càmeres.
Sí que teniu pressupost allà a punt, no?
Això a nivell de plató...
No, com vaig fer amb el catxer.
Ah, has baixat el catxer.
Perquè tu ve a pagar el plató.
No, és una casa.
No han construït res, és una casa,
mitjans tècnics i molta voluntat.
A vegades amb la meva imaginació,
tant a la ràdio com a la tele es poden fer moltes coses.
La resta ja és ganes d'umflar-ho.
Digues, Joel, digues.
No, perquè tu ara mateix,
màxim, perdona, la indiscreció,
però és creios o que sí, eh?
Ja deus tenir la vida solucionada econòmicament.
No te penses.
Ja ho tens tot pagat tu, ja.
És que no saps mai a la vida què et pot passar.
Això és veritat.
És que no ho saps.
Jo no penso que tinga la vida solucionada
perquè no la tinc.
De fet, des que ma mare va tindre un càncer,
va trencar el maluc, va trencar després els ulls,
un altre tumor...
He canviat la casa perquè podia, clar,
obrir les portes, fer-les més grans,
posar una escala mecànica d'aquestes...
L'has adequat.
Canviar tot en una cara de poble.
Vull dir que és una cara de poble senzilla.
Però has d'adequar tot.
I això sí que significa que has de gastar.
Això un altre no ho podria fer.
Jo, almenys, sí que ho he pogut fer per ma mare,
però no puc... És que no saps mai si la tens.
Sí, sí, és una molt bona reflexió.
Saps que vull dir-te...
Sí, sé perfectament què vols dir, màxim.
Un taxi per allà, una ambulància...
No, no, petites derrames, petites derrames.
Ara el Màxim Huerta es treballa a punt,
al Canal Valencià,
però ella es va formar durant molt temps a Telecinco.
I, de fet, crec que vas coincidir
una pila d'anys amb Manarrosa Quintana,
que ara està molt d'actualitat, no, Màxim?
Sí, una dècada.
Una dècada amb Manarrosa?
Sí, una dècada.
Me'n recordo perquè és una dècada informatius
i una dècada amb Manarrosa, 10 anys.
I què tal, perquè ho dic perquè ara està molt d'actualitat,
amb tot el moviment que hi ha hagut amb el tema Sàlbame,
Jorge Gavier, precisament si és també
un operatiu polític per d'alguna manera,
no sé si era una veu incòmode,
Jorge Gavier dins de Telecinco.
Com ho estàs veient tot això?
Doncs la veritat és que m'he posat a punt.
Ah, vale, vale, vale, ja t'entenc.
Jo faig cadena, faig país.
Clar.
Però la Manarrosa Quintana,
que està passant per totes les teles,
totes les teles, que és mitjans,
pateixen un terratre molt de tant en tant.
I suposa que ara l'està vivint, Telecinco,
Antena 3, no sé, l'Avansada,
i ha mogut fitxa,
entre Basile i tot, doncs ha canviat tot.
Té molta tirada, té molta tirada, la Manarrosa, eh?
Hòstia, arrenba molta audiència.
A tu et sembla que és bona persona, la Manarrosa Quintana?
És que jo he treballat en ella, però no soc psicòleg.
Més que més enllà de la...
Jo he treballat en ella.
Jo la veig que té una mica de...
La època en què jo treballava en ella fa molts anys, ja.
Jo treballava...
És bona companya, jo.
Vale.
Espere que sigui bona persona, òbviament.
Però jo no he tingut confiança de amics,
viatges, sopar, dinar...
Vale, vale, no ho he arribat allò.
Jo dic per allò quan la van enganxar amb el marit,
amb el Villarejo i fent aquelles coses rares, vaig pensar.
No, no, jo he tingut un preu marós a la vida, com a paquet.
No, no, no.
Jo he tingut el meu i ja està.
Home, el teu és bèstia, eh, el teu?
El teu va ser gran, va ser gran.
Va ser gran per mitjans de comunicació,
però la multa ja estava pagada.
Els mitjans els sabia perquè jo era una persona exòtica per als mitjans
i vam fer més soroll del que n'hi havia.
Era una multa pagada.
Si agraïs, Sánchez, qualsevol,
i agraït, escolteu, això és una multa pagada com qualsevol citadà
en contra de la democràcia,
que algú, com una multa pagada,
que no pugui estar en buida.
Però és que jo creia que quan entraves en política...
Si no que fem la resta del partit
d'algú que ha tingut fer algun programa anterior, què passa?
No ho fem?
És que, màxim, jo creia que quan la gent entrava en política
els feien una mena d'auditoria o una cosa així.
I, encara que sigui un mort petit a l'armari, qualsevol cosa,
està segur de les coses, a mi em va sorprendre això,
perquè jo creia que això ho vigilen abans.
No, però el millor és que fas una autoauditoria
per a veure si vols agafar a un i traure a la palestra
una notícia antiga.
I és que quedes com que eres la millor not persona del món
i la persona més neta.
De vegades pots fer-lo al revés.
Ho devies passar malament perquè allò va ser tot en una setmana.
I, per tant, el que va passar és que la gent es va sorprendre
de totes, o de tots, bàsicament, ministre de Cultura i Esports,
de seguida va sortir aquella informació...
Perdona que el talli és sorpresa perquè soc conegut,
perquè la gent no sorprèn perquè Iceta sigui de Cultura, no?
No, no, no, efectivament, perquè va ser com un fitxatge estrella
de Pedro Sánchez quan va presentar el govern.
Jo crec que l'estrella era l'astronauta.
Sí, Pedro Duque.
Aleshores, no, et vull preguntar, en set dies, aquells dies
devien ser frenètics i ho devies passar molt malament, realment.
Jo, ara, és part de la història personal
i suposa que política del país,
però jo vaig patir per com va tractar la premsa l'assumpte,
no per la política, perquè jo no me vaig enterar.
Clar.
Vull dir-te, jo a mi no m'he donat temps
a saber res de la maquinària interior.
No vas anar ni a un consell de ministres, pràcticament.
Sí, sí que vaig estar.
Però jo de la maquinària política
no me he donat temps a saber més.
Sí, de la maquinària que ja conec, que és la periodística.
Potser ja la conec.
Home, has treballat amb l'Anna Rosa?
Sí, també informatius Telecinco, premsa Valenciana...
No has de resumir només l'Anna Rosa, Canalla, tu.
És una periodista molt tendenciosa, Màxim.
No passa res, ja ho dic jo, tu no cal que diguis res.
Això és la teva opinió, Joel.
Però a la gent que li agradi segurament tu eres tendenciós.
Ja t'ho dic jo, que sí.
Però jo ho reconec, jo em presento aquí com el comunista.
Jo a mi me molestaria un tendenciós a un mitjà públic.
Ah, aquí has estat bé.
Aquí has estat bé, te l'ha tornat ben tornada, Joel.
Però en un mitjà públic sí que ser tendenciós sí que...
és fent.
Però en un mitjà privat, tu pots tallar.
Si no t'agrada, i la pastisseria, la fruteria, no sé,
te'n vas a una altra.
Però en un assumpte públic, jo exigir que sigui net,
o el més net o honest que pugui ser, crec.
Però jo no soc ningú a aquestes altures.
Home, tu ets el Màxim, Huerta.
Vinga, digues.
Vas arribar a cobrar una nòmina sencera de ministre?
No, sencera no ho crec.
No, jo vaig dir que no volia cobrar res,
i de fet no vas cobrar la part que et tocava.
No sé com l'he dit, aquesta part del sou.
De manera obligatòria sí que van pagar, crec que 1.500 euros.
No s'ho val, eh?
No, segurament no.
De fet, vas plegar tu, no?
No et van cessar, vas plegar tu.
Sí, sí, tot i que des de dins de tot vaig plegar jo,
i vaig plegar, vaig dir que és quan jo no vull més soroll.
A Bonyola.
Molta sort a Bonyola amb aquesta llibreria que fa tot 5 mesos
que ha obert el Màxim Huerta, la primera, i molta sort avui
amb l'estrena de La vida al Màxim, el nou programa.
I fixes que feia un joc de paraules, perquè ell es diu Màxim.
I llavors?
Ha estat pas picas, aquí, el Joel Díaz.
Màxim, una abraçada, moltes gràcies.
Adéu, Màxim Huerta.
11 i 36 minuts avui al Màxim Huerta,
que l'havien endevinat de seguida als obients.
Feia estona, feia estona.
Farem una pausa i de seguida el suplement connectem.
He estat molt bé, volia dir-te. Gràcies.
Eh...
Ara tornem al suplement amb Washington Lidia Redia.
Fins ara.
La millor plantilla s'aconsegueix jugant.
Campus Barça Academy Sport. Converteix-te en un crack blaugrana.
Aquest estiu també Campus Famerí Barça Academy Sport.
Informa-te'n a campusfcbarcelona.com.
Campus organitzat pel Diari Esport i Barça Academy.
Colònies d'estiu eix estels.
Unes colònies d'estiu per aprendre o practicar l'anglès?
De multiactivitats, de teatre, de ciència, de hip-hop,
de robòtica o de creativitat?
Colònies d'estiu eix estels.
Informació i reserves a eixestels.com i colònies.cat.
Eix estels, cases de colònies i hotels familiars de qualitat.
Advertiment.
La direcció no es fa responsable de la qualitat dels acudits
al programa Colapsa. Esteu avisats.
Quina eufòria, l'any que ve.
Es fa una punta a Colapsa.
Christian Pialop, Lluís Gavaldà, Ignacio Ramonet i Anton Costas
a Colapsa, amb Ricardo Estrell a TV3 aquesta nit.
La venda privada de la Roca Village ja és aquí.
Del 4 al 21 de maig, gaudeix d'un 20% de descompte additional
sobre el preu del Village en marques com Baix, Levys o Bans.
T'esperem de dilluns a diumenge.
I recorda, la venda privada és només per a membership.
Uneix-te a larocavillage.com.
Polestar 2, el 100% elèctric amb més de 500 quilòmetres d'autonomia
amb entrega ràpida.
Oferta Renting fins a fi de stock.
Reserva la teva prova de conducció amb un expert en un espai
o, si ho prefereixes, tria-t'ho un altre punt de trobada.
Avanguar-te a minimalisme i disseny escandinau.
Polestar.com.
Per clients excel·lents, preus excel·lents.
Se l'etabla el nostre 20è aniversari amb un aire condicionat
per a la ciutat de Barcelona.
Arriba l'últim i decisiu debat.
El debat dels candidats per Barcelona.
Aquest dimarts en directe a TV3 i a Catalunya Ràdio.
El debat de les municipals, més i més a prop.
Avui, l'Euro Girona juga al tot gira.
Des de tres quarts de dues del migdia, Girona a Vilareal.
Un partit clau per al somni europeu del Girona.
A la tarda, us acompanyarem fins a la TDT del Barça Reial Societat
amb la festa dels campions.
A més, miurem l'etapa del giro.
L'última jornada de la Lliga de Futbol Sala i des de caunes...
L'anàlisi de la derrota del Barça a l'Euro Lliga.
Cap a on ha d'anar ara el projecte del Barça de bàsquet?
Tot gira avui a partir de tres quarts de dues del migdia.
Amb David Clopès.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
5 minuts per arribar a tres quarts de dotze.
No no no!
Lawashpton.
Bon dia i bona hora.
Avui volem parlar amb la Lídia.
Lídia,
si no hi ha un acord per pujar el límit de despesa dels americans,
això és un efecte en cadena.
S'emportarà el món per davant.
Límit de despesa dels americans.
Això és una mica dur.
El que ha de fer és que el Congrés
doni permís al govern per gastar.
La deuta dels Estats Units és molt alta.
No sé ni imaginar-me què deu ser.
El que ha de fer és que el Congrés doni permís al govern
per gastar.
El que ha de fer és que el Congrés doni permís al govern per gastar.
Això s'ha fet com un tràmit,
però també es pot convertir en una eina de negociació política.
Això vol dir que ens tenen a tots...
No ha passat mai.
Seria un desastre tan gros per tothom,
perquè vol dir que el deute públic americà,
que és el valor més segur que hi ha amb la màxima qualificació,
se'n va en orris.
El deute públic americà,
que és el valor més segur que hi ha amb la màxima qualificació,
s'està en un moment de pensió.
També hi ha moltíssimes implicacions.
El mercat es compra i es ven amb dòlars.
Si els americans perden això, perden molt poder.
Si els catalans perden això,
es pot produir un accident.
No ho crec.
Els experts esperen que s'arregli abans que passi,
però s'està portant al límit.
El president de la Generalitat,
que tenia un viatge pactat a l'Austràlia,
l'ha anul·lat.
Per ell no és una bona imatge.
El presumpte líder mundial,
el president de la Generalitat,
és el president de la Generalitat.
El president de la Generalitat és el millor moment per Joe Biden.
Aquí ja fa moltes setmanes que tenim instal·lat
el debat del xat GPT.
Aquesta setmana va haver-hi una sessió
que fan al Congrés.
Els congressistes fan moltíssimes preguntes.
Hi va haver una sessió sobre intel·ligència artificial,
amb un protagonista que tothom tenia ganes de sentir,
que va ser el president de la Generalitat.
Començo amb una cosa molt concreta que ens tranquil·litzarà.
El xat GPT està pensat com una eina.
Això serveix per ajudar-nos a fer tasques, no oficis.
El concepte ofici és una cosa molt humana.
Ens hem d'agafar aquí i posar-nos a fer la nostra feina
com més a prop possible del concepte ofici.
És una eina molt potent, que pot fer moltíssimes coses,
però que està més pensada per ajudar-nos en les tasques
que per fer la nostra feina.
Aquesta setmana va haver-hi una sessió
en què van sortir totes les pors.
Ell mateix feia una carona d'angoixa, de dir que s'havia creat
una mica per força i que s'ajudés a regular-ho.
És curiós perquè aquí van més enrere d'Europa.
La compareixença va tenir interès perquè eren dos representants
de la indústria, una dona d'IBM i un professor universitari,
que en sap molt, una mica dient que això és molt potent,
ens pot ajudar en les coses bones,
però si s'ho queden els dolents o ho fem servir per coses no tan bones,
les conseqüències poden ser desastroses.
Hi va haver un moment que algú li va preguntar
quin era el seu pitjor malson, i ell va dir que si això va malament,
el mal que li podem fer al món, si això va malament,
pot anar molt malament.
Vull treballar amb els governs i les agències reguladores
perquè si ens en van les mans ens pot devorar.
Quina mena de regulació volen aplicar als Estats Units?
Això no està clar, però va sortir citat a Europa i van sortir coses
com crear agències d'aquestes federals, com l'agència del medicament,
una agència específica d'intel·ligència artificial,
fins i tot es va parlar que això és com l'energia,
com si tinguéssim la bomba atòmica entre les mans,
i han de ser organismes supranacionals,
perquè no hi ha fronteres físiques en intel·ligència artificial.
Per tant, pot regular Europa, els Estats Units,
però si no hi ha una regulació mundial,
i això ja topa amb què farà la Xina amb la seva intel·ligència artificial,
té implicacions geopolítiques, però es van parlar de coses com això,
fer com amb els medicaments i fins i tot fer assajos clídics
d'intel·ligència artificial, provar-los,
si creiem que no va prou bé o que no està prou afinat,
retirar-la del mercat, com es fa amb les pastilles,
i fins i tot tornar-les a revisar més endavant.
Es va parlar amb una mena de constitució
de la intel·ligència artificial,
perquè es van posar sobre la taula molts riscos.
Va haver-hi un moment que van dir
que això ens passarà com amb el Photoshop.
Tu et recordes quan va començar el Photoshop?
Em pensàvem que tot seria destriar una fotografia,
el que ara està passant més a l'extrem
amb la intel·ligència artificial, però ja fa uns temps, sí.
Clar, allò us ells deien, a Photoshop al principi,
ens colaven molts gols, no?
Diuen, jo crec que també ens entrenarem,
ara moltes vegades tu ja veus quan una cosa està retocada en Photoshop,
es veu, i ell deia, jo crec que acabarem veient també
quan una cosa ha estat creada d'una manera falsa.
Està molt ben fet.
També hi va sortir molta preocupació, per exemple,
com es compensarà els artistes, no?
És a dir, si resulta que el sistema utilitza
creacions humanes prèvies per després crear contingut
sense necessitar aquests humans,
aquí hi ha un sistema que està copiant una feina humana
i que després l'està replicant, i a més a més,
amb molta quantitat, com es compensa això, no?
I això va pels guionistes també, que d'això s'està encaixant
i encara va, per cert, que anem per la tercera setmana
davant de guionistes.
Sí, sí, vam parlar la setmana passada amb el Lleon Sindrew
i el Toni Radon, i de fet el que demanen precisament
els guionistes és, entre altres coses,
que se'ls protegeixi per no ser substituïts
per la intel·ligència artificial, a banda d'altres demandes
de l'enriquiment de les plataformes i de l'empobriment
de cada guió que escriuen.
Escolta, parlant de guions i de tot el producte audiovisual,
si voleu abandonar, ara és el moment, creu-me.
De veritat.
Ha, ha, ha, no, t'estic vacil·lant.
Au, va, que passarem a la història.
A veure, hi ha hagut cert merder als Estats Units
amb aquesta pel·lícula, és un món estrany, aquí veiem
la versió en català, el tràiler en català,
és una de les últimes pel·lícules de Disney,
i ha provocat que s'investigui una professora de Florida.
Què ha passat, Lídia, exactament, amb aquesta pel·li
i per què porta tanta cua?
És com un institut de Florida que ella explica,
i a més ha fet un vídeo a TikTok explicant-ho,
que senzillament li quedava una estona lliure,
ella dona classes com de naturals, en diríem nosaltres,
de ciències naturals, d'ecosistema, de medi ambient,
i li va semblar que aquesta pel·lícula
podria omplir un buit d'un moment que tenia a la classe,
perquè jo no l'he vist, confesso que la pel·lícula no l'he vist.
Doncs bé, la mare d'una de les nenes
que, a més a més, està com en el Consell Escolar,
ens va trucar a l'escola i va dir que en aquesta pel·lícula
hi havia una escena en què hi havia...
Diguéssim que un dels arguments colaterals de la pel·lícula
era una història d'amor entre dos homes.
Doncs ja ho tenim.
És que Florida s'està convertint en un territori
molt perillós pels professors.
Hi ha aquell cas també a Florida del David de Michel Anxel, a classe,
que una professora va ser monestada o vexada
per ensenyar-lo precisament,
i també els pares, doncs...
Efectivament, efectivament.
És a dir, això forma part de l'agenda política de Ron De Santis,
que és el governador de Florida.
Ara, aquesta última setmana, per exemple, ha fet un esprint
amb tota la legislació relacionada amb això,
amb els continguts relacionats amb la història racial
o amb la història del gènere, també amb els tractaments,
amb els tractaments per a les persones
que tenen dubtes sobre la seva identitat,
i et recordo que és un senyor que podria ser que la setmana que ve
anunciés oficialment la seva candidatura
a les primàries republicanes a la presidència als Estats Units.
I sembla que aquesta setmana s'ha dedicat una mica a dir qui és.
Aquest representa que Ron De Santis és el bo, no?
Ah, bé, mira...
Això de bobs i dolents...
Però clar, és que el mercat és el que és, eh?
Home, si finalment s'ha de fer una tria entre Ron De Santis
i Donald Trump, Roger Escapa,
serà divertit, per no dir trist,
d'explicar això, eh?
Però sí, sí, tornem a tenir un cas d'una escena
d'un petó entre dos homes
en una pel·lícula que no estava posada
i per parlar d'aquest tema,
doncs, muntar un sidral en una escola
i hi ha una professora sent investigada, efectivament.
Lydia Redia, doncs, amb les cròniques des de Washington,
que continuen, amb la vida extraoficial més enllà de la feina,
adaptació total.
Hi ha una americana més, eh, Lydia Redia?
Bueno, esperant l'estiu de Washington, que es veu que...
És calorós, eh? Es veu que és molt calorós.
Tothom m'està espantant molt. Et dic que em van espantar molt
amb l'hivern i després no he sigut tan greu.
Jo crec que venint de Barcelona, que la humitat relativa,
sabem el que és, tampoc serà tan greu, però aquí estan esveradíssims.
Es diu, no sé, ja t'ho explicaré, ja t'ho explicaré si som a temps.
De moment la primavera està sent meravellosa.
Escolta'm, la setmana passada vaig tenir el Garriga ben puntual
amb la contracrònica de la visita al despatx oval de Pedro Sánchez.
El que passa és que, clar, al cap de vuit hores,
com va ser la part d'aquesta cobertura, Lídia?
Escolta'm, que a Pedro Sánchez no hi cabia la camisa.
A mi em va fer molta gràcia veure'l tan content, de veritat.
És a dir, en aquella sala oval que Biden estava allà,
una mica que... Pobret que està allò com a congelet.
Legint la xuleta, llegint la xuleta.
Ell va parlar un minutet just i, llavors, Pedro Sánchez va agafar
el micro i, escolta'm, ell... Home, ja et dic,
és un plató immillorable per iniciar una campanya electoral,
per més que la gent de la... La data la triés la casa blanca.
No, no, i escolta'm, el desembarcament a Barcelona
dels ministres de Pedro Sánchez...
Pedro Sánchez tanca la campanya aquí a Barcelona, a la setmana que ve.
Vull dir que també em dona la idea de l'embargadura que estan donant
a aquesta campanya electoral i com d'important és la plaça de Barcelona,
que, com que saps, està molt ajustada entre Collboni, Colau,
Trias, Maragall, tot això que t'estalvies, Lídia.
No, no, però us asseguiré aquella nit, i pel que fa a la sala oval
que sempre ens passa, saps allò de me l'imaginava més gran?
Efectivament. Una miqueta això, també.
Lídia, una abraçada, gràcies. Que vagi molt bé.
Bauhaus, el teu centre d'abricolatge, reformes, decoració i jardí.
Diumenge posem el puny final a la gira dels 35 anys del suplement.
Bon dia, Reus! Què tal, com esteu?
Bon dia, Tàrrega! Què tal, com esteu? Hola, Teatre Fortun!
Ens veiem les cares al Teatre Romea de Barcelona.
Amb la música de Renaldo i Clara, Paula Valls i Julieta.
David Troeva, Carme Líaz, Lluís Omar, Toni Cruanyes,
la mare de Ricard Torquemada i els personatges del dominical.
Jo m'he comprat un camelló. Ah, sí? Com es diu?
El camelló.
Aquest diumenge celebrem els 35 anys del suplement
des del Teatre Romea de Barcelona.
Si vols venir de públic a Radio.cat barra el suplement,
Pastanya gira 35 anys.
Amb el suport de Caprabo a casa,
celebrem plegats els 35 anys del suplement.
Carmina Burana, el gran èxit de la Fura dels Baus,
triomfa al Teatre Tivoli.
No et perdis un espectacle únic
que fusiona magistralment la música de Carl Orff
amb l'impactant i sorprenent univers de la Fura.
L'estiu de maig, improrrogable.
Entrades al Teatre Tivoli i Carmina Guió Burana, punès.
Durant anys, molts científics catalans
van haver de marxar a l'estranger buscant un futur millor.
Jo vaig marxar a finals dels 90 a Nova York.
Em vaig dir d'estar-hi un parell d'anys.
Vaig començar a pensar, i ara com torno?
Avui, alguns ja estan tornant a casa.
Al moment que va néixer el nostre fill allà a Austràlia,
vam començar a considerar la possibilitat de tornar a casa.
Què ens falta per ser punters en la recerca científica?
No li falten idees, no li falta iniciativa.
Crec que ens falta més diners.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Adriana Calcanyoto arriba a l'auditori de Girona a Merrante.
Un autorretrat amb versos que oferirà el 9 de juny a la sala de cambra
en l'únic concert que farà a Catalunya.
Més informació a auditorigirona.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
La novel·la històrica més ambiciosa de Margrit Llorsenar
arriba al Teatre Nacional de Catalunya amb l'Alquimista.
Un viatge poètic i filosòfic per una Europa entre la foscor
de l'edat mitjana i la llum del renaixement.
Del 11 de maig al 4 de juny al TNC.
Més informació a tnc.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Advertiment.
La direcció no es fa responsable de la qualitat dels acudits
al programa Col·lapse.
Esteu avisats.
Quina eufòria, mai m'he dit.
Sí, es fa una punta de col·lapse.
Christian Pialop, Lluís Gavaldà, Ignacio Ramoneta,
i Anton Costas a Col·lapse.
Amb Ricardo Estrella, TV3, aquesta nit.
La transformació republicana ha d'arribar a tot arreu.
No poden seguir manant els de sempre.
Ser republicà és posar els ajuntaments al costat de la gent
i fer polítiques útils sense deixar ningú enrere.
Vota futur republicà.
Esquerra republicana.
Som gent honesta i preparada.
Estimem els nostres pobles i ciutats.
Creiem en la política a peu de carrer.
Governarem des de la centralitat
per fer un país equilibrat i amb igualtat d'oportunitats.
Construirem, amb tu, un present i un futur millor.
Vota ara pacte local.
Bé, el tema és que ho volem tot.
Sanitat, educació, la independència, viure bé.
Per això lluitem.
El 28 de maig, votem la CUP.
Gent que lluiti és el que cal.
Bé, el tema és que ho volem tot.
Sanitat, educació, la independència, viure bé.
Per això lluitem.
El 28 de maig, votem la CUP.
Gent que lluiti és el que cal.