logo

El suplement - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 931
Time transcribed: 38d 16h 9m 47s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Són les 10.
Recapitulem, donem un cop d'ull a les notícies
que més destaquem a aquesta hora. Bon dia de nou.
Bon dia. Aquesta hora destaca l'alcalde del Prat, Lluís Mijolet,
assegura que construir una quarta pista de l'aeroport sobre el mar
és un projecte inviable en una entrevista fa una estona aquí.
Al suplement de Catalunya Ràdio, Mijolet s'ha sumat a les veus crítiques
amb aquesta proposta que té el govern sobre la taula
i adverteix que tindria un fort impacte ambiental
sobre la zona marítima protegida del delta del Llobregat.
Això és absolutament inviable,
està descartat per la pròpia ena des del primer moment
i fins i tot amb el pròpi powerpoint famós de Lucena,
una d'elles era aquesta,
i està descartada fins i tot tècnicament.
Molt atents, encara, a la situació que es viu a Turquia i Síria,
on els equips de rescat continuen treballant
ja en un contrarrellot gegònic, per si encara hi poden trobar supervivents,
i també amb l'alerta de les Nacions Unides,
que podria arribar a les 50.000 víctimes.
Acabem de saber que, segons fonts turques i sirianes,
la xifra ja arribaria a les 28.000 víctimes mortals.
Aquestes últimes hores hem sentit el president turc,
Recep Tayyip Erdogan, dient que reconstruiran les ciutats
devastades pel terratrèmol.
Començarem ràpidament a retirar la runa i a reconstruir,
i planegem reconstruir centenars de milers de cases
amb la seva infraestructura i reconstruir les ciutats
amb molta destrucció pel terratrèmol.
D'aquí unes setmanes, començarem a fer passos concrets.
Volem planar.
La ministra per la Transició Ecològica, Teresa Rivera,
creu que és un error que Catalunya no oposti més
per generar energia eòlica.
En una entrevista al Nació Digital,
la vicepresidenta tercera del govern espanyol
assegura que Catalunya va amb retard en relació amb la resta de l'Estat
i retreu a la Generalitat que Catalunya encara estigui lluny
dels objectius de generació d'energies alternatives.
Sí que es un error colectiu.
Y creo que además es un error para una sociedad
como la catalana, enormemente dinámica,
con un peso industrial importante,
con una vocación de sostenibilidad ambiental,
como un eje vertebrador de modernización
del conjunto de la economía.
I pendents dels sanitaris, que es tornen a manifestar avui a Madrid
en contra del pla d'atenció primària
del govern Disabel Díaz Ayuso.
Les entitats convocants, entre les quals moltes associacions veïnals,
han rebaixat l'èxit de la mobilització del passat 13 de novembre.
Des de llavors assegurem els sindicats l'executiu autonòmic
no ha mogut un dit per revertir aquesta situació.
10.2 minuts en esports a aquesta hora. Albert Benet, què tal?
Bon dia. Què destaquem?
Que el Barça pot deixar avui a 11 punts a la Lliga,
el que és des de fa unes hores el campió del Monde Clubs, al Madrid.
Victòria en la final del Mundial contra l'Ali Lal de l'Aràbia Saudita,
per 5 a 3, amb dos gols de Vinicius, dos de Fede Valverde
i un de Benzema.
El vespre a Vilareal, Barça, a les 9, i amb la TDT de Catalunya Ràdio,
sense busquets, ni Dembélé.
Una victòria pressionaria el Madrid, amb aquesta diferència de més 11,
que seria això sí provisional abans del partit contra el Coé,
l'Elch, Dímecres, el Santiago Bernabéu.
Avui també juguen partits com el Celta Atlètic de Madrid
a un quart de cinc, és el més destacat d'entre els partits
que juguen avui a banda del Vilareal, Barça.
Protestes a Mastalla contra el propietari del València, Peter Lim,
després de la derrota contra l'Atlètic Club, per una a dos.
El València està en zona de descens, també jugats ahir,
Sevilla a dos, Mallorca a zero, i Almiria a dos, Betis 3.
El Barça de futbol sala es queda sense Copa d'Espanya,
després de perdre a les semis contra l'Inter els penals.
Això vol dir que no podrà reditar el títol,
i que és el segon que se li escapa al Barça de futbol sala
aquesta temporada.
I amb basquetà a la CB, aquest migdia, a dos quarts d'una,
Barça-Breugan, el Palau blaurana,
ahir victòries del Basquet Girona i de la Penya.
Comèdia?
Drama?
Tu sabies que el teu pare viu amb una altra dona?
El teatre és com la vida.
Que trist que un professor com tu jugui amb les nostres il·lusions.
On tothom hi té el seu paper.
Com més malòstia, millor s'escriu, millor es dirigeix.
Vas una mica passat de voltes o mosquem la mi?
Ai, el nen petit que se'n fada.
Li faré una sorpresa.
Li explicaràs que t'agraden els tios?
Del creador de Merlí, Bojos per Molièr, a TV3 dilluns a la nit.
Tonight, the streets are ours.
El suplement.
Tonight, the streets are ours.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
These lights in our hearts, they tell no lies.
Amb Roger Escapa. 10 i 5.
Catalunya ha dejado de ser esa Catalunya brillante, con Seni.
Siempre fue un lugar de admiración
para el resto de los españoles, vanguardista.
Y ahora mismo el provincianismo del nacionalismo ha provocado
que se haya convertido en una tierra hostil,
donde ha habido un éxodo empresarial,
donde las familias cada vez se sienten menos a gusto
y menos representadas,
y vienen a comunidades autónomas como Madrid,
donde un catalán se siente más en libertad que en Cataluña.
Al Palau hi ha molta pinya.
Pinya cada matí.
La setmana tràgica.
Avui a la setmana tràgica, des de Londres,
Jhon Sindreu, periodista, columnista al Wall Street Journal.
Bon dia, Jhon. Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Com esteu vosaltres?
Escolta, Escapa, et vaig veure molt ben acompanyat aquesta setmana.
Dijous?
Dijous, efectivament.
Mira, acaba de marxar la Núria Oriols de la Tartúlia.
Sí, sí, li vam presentar el llibre.
Abans ho comentàvem.
Un llibre extraordinari,
un treball que ha fet convergència, metamorfosi o extinció.
El comentàvem i també vam parlar fa uns dies aquí al suplement.
Jo ja l'he encarregat, Escapa,
perquè, evidentment, ja saps que a mi aquestes coses m'encanten,
a banda que tinc entès que hi ha coses sucoses,
com el tema del canvi de nom.
Aquí una mica, una pregunta, Escapa,
no sé si hi havia en l'ambient aquella idea
de si s'havia de tornar allò que havia estat convergència,
o com es palpava, l'ambient, això?
Vam presentar el llibre aquest dijous,
que era l'endemà del dia en què Jordi Pujol i Solei,
el president Pujol,
van fer un altre llibre amb el Joan Safón
i que es fes aquell bany de masses
i que, d'alguna manera, hi hagués un sector important
que passés pàgina definitivament després de la deixa.
Va donar aquesta sensació, no?
Doncs que la figura de Pujol...
Aleshores, l'acte que vam fer nosaltres,
la presentació del llibre de la Núria,
tenia encara la ressaca d'aquella jornada
en què algun dels membres del públic,
perquè entre el públic hi havia dirigents destacats
que són protagonistes del llibre.
Va venir Jaume Clotet.
I van fer preguntes, inclús, a la Núria.
I va ser molt interessant.
I sí, sí, hi ha aquesta història
entre que Xavier Trias ha presentat
oficialment candidatura a Barcelona,
que al president Pujol hi ha molta gent
que el torna a reivindicar, tot aquest seguit d'històries.
Em va passar una cosa molt curiosa,
ara perquè no anés a votar.
Sí, és a dir, van presentar el llibre
amb una entrevista que li van fer a la Núria
i després molta gent del públic li va demanar a la Núria Urriols
que l'hi signés el llibre.
I molta gent també em venia a saludar
i a dir-me que eren del suplement i...
En fi, una anècdota és que em va venir un senyor
amb el llibre de la Núria i em va dir
Me'l pots signar, sisplau? Dic, home,
però qui te l'ha de signar és la Núria Urriols.
I em va dir No, no, no, és que et vull que me'l signis tu,
perquè soc molt fan del suplement
i m'agrada molt la setmana tràgica
i vull saber qui decideix els temes
que parleu a la setmana tràgica.
Que li vaig signar amb dedicatòria inclosa a un uient
que es diu Manel, que des d'aquí el saludo,
que era fan del Ion Sindreu i el Toni Radon.
Des d'aquí una abraçada amb Manel.
Ion, no explicarem la nostra sofisticada manera
de triar els temes, oi que no?
No, perquè és una intel·ligència artificial,
que ho sàpiga l'uient, que això ens ve...
Sí, el Manel, que això ho he donat per ordinador.
Doncs escolta'm, Ion,
he signat un llibre amb dedicatòria
sense haver escrit mai un llibre.
A veure qui ho supera, això.
Molta gent, de fet, signa llibres a la portada
i no ha escrit mai un llibre.
Això tu ho saps molt bé.
Però sí que posa la portada que l'han escrit ells, teòricament.
Exacte, exacte.
Escolta'm, avui a la setmana tràgica,
abans d'entrar en matèria,
perquè parlarem de la Superbowl
i de tots els anuncis que envolten la Superbowl,
vull que m'aclariu tots dos, especialment Ion,
com ha acabat tot el tema de Netflix
que apuntàvem la setmana passada,
perquè el desgavell és considerable i jo ja m'he perdut.
A qui he de reclamar diners ara?
Diu que soc el titular del compte.
Bé, no, en tot cas, si tu ets el titular del compte,
la persona amb qui ho comparties
de cop s'haurà trobat aquella pantalla
que li diu que ja no ho pot fer servir.
No sé si s'ha tan queixat, ja. No encara.
Bé, doncs sí, a veure, com dèiem la setmana passada,
tot això no sabem exactament el tàmining de res,
per tant, ens va agafar per sorpresa.
Aquí, en principi, el que passa és que a partir d'ara,
tu, si tenies alguna persona que també utilitzava el teu compte,
els hi sortirà aquesta pantalleta,
i llavors tu tindràs l'opció de pagar uns diners, 5 amb 99,
que fan que aquesta persona doncs es pugui connectar,
tot i no estar, diguem-ne, connectada,
en aquella IP que marca que tu ets en resident d'allà on vius,
i per tant tu ets el titular del compte.
I aquesta persona extra pot fer servir el teu Netflix,
però amb certes limitacions,
perquè paga menys que un subscriptor habitual.
És a dir, per cada extra, 5 amb 99 més, eh?
Sí, sí, que és menys que una subscripció,
perquè, a més, això és amb el compte estàndard,
que ja dona bastantes opcions i bona definició i tal.
Si tu fas allò que et posen anuncis i tot això,
no ho pots fer, això de tenir un subscriptor extra.
I llavors aquesta persona que s'enganxa al teu compte
també té certes limitacions,
com ara no pot fer diversos perfils,
només pot mirar el Netflix des d'un dispositiu a l'hora,
que jo també no sé molt bé qui ho mira des de dos,
però bé, només pot baixar en un sol dispositiu.
Històries d'aquestes.
Amb quines situacions us heu trobat, vosaltres, aquesta setmana?
Perquè jo us dic que també no heu obert gaire Netflix aquests dies,
per anar molt de cul, però vosaltres com...
Amb què us heu trobat? Heu hagut de validar, per exemple?
Sí, jo em sento com allò quan fan l'amnistia fiscal,
i et diuen que has de regularitzar els teus comptes.
Doncs jo em sento una mica així, com un mal factor...
que ha hagut de regularitzar la seva situació fiscal.
Per cert, Escapa, tenim alguna sintonia de predicció?
Això estava pensant-ho.
Hauríem de tenir alguna sintonia que posem quan fem una predicció.
Ara te la buscarem. Busquem una sintonia.
Perquè jo vull fer la predicció
que al final Netflix hi sortirà guanyant.
Que tot allò que deia al rodó de les enquestes
que diuen que dues terceres parts ens donarem de baixa no passarà.
Optimisme, eh? Aquesta és la teva predicció.
El que passa és que...
És a dir, jo tinc la sensació que ja fa molts mesos
que em passo més estona decidint què miro a Netflix
que no mirant-ho realment.
Sí, això és veritat.
Perquè l'oferta és la que és,
que és més aviat d'una qualitat que va baixant cada mes que passa,
i te n'acabes anant a altres plataformes
o passes el temps d'una altra manera.
Jo començo moltes coses que als 10 minuts ja m'ho carrego.
Tu, Toni?
El meu entorn, jo he detectat aquests dies, gent científicament,
una opinió que és que la gent no entén res.
Va més perduda que llegir una sentència al Tribunal Constitucional
i gairebé tots es volen donar de baixa.
Per tant, no ho sé si acabarà passant,
però la veritat és que la confusió ha sigut bastant generalitzada.
Ion, ara bé, si d'aquí un temps la companyia acaba recuperant-se,
això no ho sé.
Percepció, això, gent científica,
és que patiran un xoc com a mínim a curt termini.
Per això em mullo, que hi fem prediccions,
perquè m'ho tragueu si fracassa.
Molt bé, doncs aquesta és la setmana que ens ha donat Netflix,
però per sort al món hi ha altres problemes que sonen així.
Problemes com els dels anunciants que han de fer front
als caríssims preus per posar anuncis a la mitja part de la Super Bowl,
que se celebra aquesta matinada a partit de futbol americà
que enfronta el Kansas City Chiefs contra els Philadelphia Eagles.
Cada any, sabem que als Estats Units és una cita imperdible,
més de 100 milions de persones veuen la Super Bowl,
i cada any ens fixem en quins són els primers anuncis
i quines marques comercials s'anuncien.
A veure, emetre un anunci de 30 segons
costa entre 6 i 7 milions de dòlars.
Aquesta és la tarifa Standarion.
Sí, sí, sí, sí, sí.
De fet, 7,5 milions de dòlars l'any passat ja ho va superar,
perquè, tot i que la Super Bowl en els darrers anys,
no el 2022, que va tornar a tenir una audiència,
com deies, molt elevada, de més de 100 milions de persones,
però havia estat declinant en audiència des del 2007,
però, curiosament,
el cost de posar aquests 30 segons d'anunci a la Super Bowl
havia anat augmentant,
perquè hi ha rècords, com tu dius,
de 7 milions de dòlars i mig per, doncs, anunciar-t'hi.
I és una mica aquell fenomen,
que jo crec que també passa amb el Capdallen, aquí, eh?,
que és que la gent parla més de l'anunci que no
de l'esdeveniment esportiu.
Toni, has vist mai una final de la Super Bowl?
Perquè jo, o sigui, quedar-me després...
Clar, no tinc interès per això,
però em crida l'atenció quines marques s'anuncien.
Normalment és cervesa, no?
Sí, sí, sí.
Sí que la miràvem, eh?
I, de fet, fèiem allò tan tradicional,
els americans el que fan és que queden amb amics o amb família,
i mengen com una barbaritat, sobretot aletes de pollastre.
De fet, es calcula que es venen 1.400 aletes de pollastre
per consumir el diumenge.
I la veritat és que és un fenomen que a mi em sembla bastant avorrit,
sobretot comparat amb el futbol nostre,
perquè una de les coses que recordo que em matava
era les contínues pauses publicitàries.
És a dir, és un partit que té les pauses...
50 minuts. 50 minuts, eh?, són les estadístiques.
Diu que n'hi ha entre 80 i 100 anuncis.
Recordem, 30 segons.
És la mitjana de cada un
i són uns 50 minuts d'anuncis que et menges.
Clar, és que no acabaves mai una jugada, no?,
perquè avançaven una miqueta,
i després, clar, aquí també hi havia un component
d'entendre les regles de joc, cosa que costava una mica, en el meu cas.
Però allò, estan a punt de marcar,
i al, una altra pausa publicitària...
Redons, redons.
Escolta, però tu saps que el futbol americà es para igual, eh?
O sigui, no és que el parin pels anuncis, eh?, tampoc.
És que va a poc a poc.
Això és veritat, sí, sí.
Jo l'única cosa que importaria, que em va agradar el nostre futbol,
que em va agradar força, del futbol americà,
és que sents l'àrbitre, que l'àrbitre porta un micròfon,
i una mica explica les decisions que pren.
Aquesta que sentim de fons és Riana,
que és una de les actuacions també de la mitja part,
és un dels moments clau també d'aquesta final de la Superbowl.
Els primers anuncis...
Hi havia molta cervesa, no?, molt Badweiser, no?
No sé si és que tot era cerveses, però de fet és Badweiser, eh?,
perquè Badweiser fins a guany tenia...
De fet, Badweiser és una marca de l'empresa Anheuser-Busch, eh?,
que és propietari no només de Badweiser,
sinó de Corona, d'Estel Artois, aquí al més,
tenia un acord amb la NFL, amb la National Football League,
per emetre en exclusiva els seus anuncis de begudes alcohòliques,
i cap altra marca de begudes alcohòliques
es podia anunciar perquè Badweiser, o en aquest cas Anheuser-Busch,
es deixava aquests calés,
que, de fet, a una xifra recents de Canter, del 2000 al 2021,
diuen que es va gastar prop de 450 milions de dòlars en total
en tots aquests anys per anunciar-se a la Superbowl,
que, recordem, és un sol partit.
Si mirem la següent marca, ja és Coca-Cola,
però són només 150 en aquests 11 anys,
i després ja veient en Toyota, T-Mobile,
amb unes quantitats similars, d'entre 100 i 150 milions.
Per tant, Badweiser estava aquí triplicant o gairebé quadruplicant
els diners que es gastaven les altres marques,
i, de fet, va deixar anuncis que han donat la volta al món
i ens van arribar a nosaltres.
Segur que el recordareu, per exemple.
Segueu aquell dels gripouts que deien...
Sí.
Sí, sí, sí, que jugaven amb el títol, no?
Exacte.
Jo recordo aquesta altra, aquesta altra.
Oh, que pesats.
Sí.
Que després tots els familiars t'ho deien quan et trucaven.
Sí, sí. Va ser horrorós.
Això va ser horrorós, perquè començava...
Entre això i Hola, soy Edu, Feliz Navidad,
jo crec que ens van amargar als 2000.
Aquest anunci té 20 anys, estic més de 20 anys, és del 2000, imagina't.
I el dels gripouts també el recordo, era molt bo, els gripouts.
Sí, recordeu, no? Tres gripouts a una bassa i un diu...
Badweiser.
Tot això és de la Super Bowl.
S'estrenen allà, aquests anuncis, vols dir.
Efectivament.
I és el que dic, tothom ja està esperant el següent anunci.
De fet, hi ha tràilers dels anuncis
que es van amatent abans de la Super Bowl.
És a dir, aquí hi ha una expectació brutal entre què passarà.
Però enguany és diferent perquè resulta, com dèiem,
que en Heiser-Busch ha deixat de pagar per aquesta exclusivitat.
Per tant, es podran anunciar altres marques de cervesa,
com Heineken o el brandy Remy Martin.
Per tant, serà diferent.
La gran pregunta, Ion, perdó que interrompi,
és el tema de si tot això funciona, no?
Perquè, clar, algú podria dir,
hem parlat algunes vegades en aquest programa,
que molt sovint les empreses, també les empreses publicitàries,
estan atrapades en aquesta roda de hamster
que han d'invertir en publicitat,
però realment no mesuren bé el retorn de la inversió, no?
En aquests casos, sabem si funciona publicitar-se la Super Bowl?
No està molt clar, eh?
Jo he trobat un suport empíric a això,
que és un paper del 2016,
s'han fet diversos, eh?
Però bàsicament hi ha, doncs, investigadors,
que analitzen 62 anuncis
en què ells tenien dades tant del que se'n diu el brand equity,
que són aquestes enquestes que es fan entre els consumidors,
que intenten descobrir quin és el coneixement i el valor
que els consumidors donem a una marca, no?
Aquesta marca, aquest representa per tu, la coneixes, etcètera,
i també, doncs, el valor de les accions d'aquestes empreses,
i ho van correlacionar amb Super Bowls del 2008 al 2012.
I el que sí van trobar és que, en general,
sembla que posar un anunci de la Super Bowl
sí que sembla que incrementa aquest coneixement de la marca,
i, per tant, ve a sortir a compte, tot i que no està molt clar.
Però alhora també diuen que compta,
perquè si tu ja ets una marca molt reconeguda,
el retorn que tu obtens d'això és molt menor.
I jo crec que d'aquí pot venir una mica la raó,
per la qual, després de 20 anys,
Badweiser ha decidit que ja...
Evidentment, se seguirà anunciant la Super Bowl, eh?,
però ja no vol pagar aquest extra
que sigui l'única marca de cerveses que s'està anunciant,
perquè jo crec que ara ja tothom ja esperem l'anunci de Badweiser,
i ja som conscients de quina és aquesta marca,
i, per tant, ja és una icona d'Amèrica,
i la marca no té tanta necessitat d'això.
Altres possibles raons és que, per exemple,
clar, com haureu notat, estem a l'hivern,
la Super Bowl passa a l'hivern,
i no es veu tanta cervesa a l'hivern com a l'estiu,
sembla que Badweiser potser prefereix redirigir el pressupost cap a l'estiu,
i també sembla, i això és una altra cosa curiosa,
perquè ve a avalar una mica les tesis de Florentino Pérez,
allò que els joves ja no els interessen
tant aquests esdeveniments esportius,
que, com que la gent jove s'interessa menys amb la Super Bowl
que les cures més grans,
Badweiser també ha decidit reduir el que es gasta en aquest esdeveniment.
Toni, quanta estona dura?
Tota la final, amb anuncis, amb partit, amb la prèvia...
Des que us asseieu al sofà fins que us aixequeu, quantes hores són?
Ui, no ho recordo,
però un dels motius és que, clar, estàs allà assegut,
vas bevent cervesa a punta pala i, per tant, perds la noció del temps.
Saps què funciona, Ion?
Hi ha un article famós en el món, aquest petit meu,
de les ciències polítiques,
que estudia el fet de si guanyar el partit,
en aquest cas no estudiant la Super Bowl,
o sigui que estudien el futbol americà,
que el teu equip, diguéssim, l'equip de la teva ciutat,
el teu municipi guanya,
això acaba beneficiant les eleccions.
Sí, sí, ja l'he llegit, aquest.
Veus?
Concretament, si resulta que el partit,
que és un partit important,
ha d'haver deu dies abans del dia de les eleccions,
s'espera, de mitjana,
que en els comicis, el senat, el governador, el president,
el que guanyes,
el partit que governa
tindrà gairebé dos punts percentuals més de suport
que en un món en què el seu equip no hagués guanyat.
Sembla que hi ha aquest efecte positiu a les eleccions,
la qual cosa em recorda una mica
en aquella idea que a vegades s'ha dit
en un altre tema diferent, que és l'efecte iniesta.
Aquests partits o aquests esdeveniments esportius
que, quan hi ha una victòria,
genera un efecte positiu a llarg termini a les eleccions
i a l'hora de tenir fits, per exemple.
Doncs calcem-nos.
A mi no crec que em condicioni gaire el resultat de la...
Però això que he dit no m'ho he inventat.
Sí que ho sé.
Hi ha un famós article que es va publicar l'any 2013,
si no recordo malament,
que, curiosament, estudiava dues comarques catalanes,
que, si no recordo malament, eren el Bages i el Solsonès,
i estudiaven si al cap de 12 mesos,
després del gol d'Iniesta, el 2009, i de la Champions,
hi havia hagut més naixements,
i trobaven que sí, que els naixements havien crescut un 45%.
I que aquella nit hi va haver festa.
A mi...
Se'm fa difícil de creure, sincerament,
que això realment sigui un efecte, que diríem, a l'acadèmia, causal,
perquè jo potser soc un ésser molt fred sense sentiments,
però això com va, que guanyes la Champions, estàs molt content,
i un cop dius... Alegria.
No ho sé. No ho sé, alegria.
Aquí el gran guanyador, que això no se'n parla,
del cas de la Super Bowl, és Twitter.
Per què?
Home, és que el fenomen Twitter amb la Super Bowl
és d'aquelles coses que no se'n parla prou,
però és absolutament fascinant.
De fet, mireu, si mirem les marques que s'anuncien a Twitter,
resulta que han descobert, en els anys recents,
que la Super Bowl, de fet, el cap de setmana de la Super Bowl,
és el millor moment en què et pots anunciar.
Jo tinc unes xifres que ja són una mica antigues,
que són del 2015,
però que comparen la Champions League,
la final de la Champions, amb la Super Bowl.
Penseu que la Champions League té uns...
té més de 300, en té 400, 500 milions d'espectadors,
comparats amb els 110, 120 de la Super Bowl.
Però si mirem, eh?,
els tuits que hi ha sobre la final de la Champions,
durant el partit, són uns 8 milions.
A la Super Bowl, són 28 milions.
Si mirem els seguidors, en canvi, de comptes de la Champions,
són molt més grans.
Què està passant, aquí?
Això no passa ni en Facebook,
no passa amb altres mitjans de comunicació.
Hi ha una bogeria pel que fa a Twitter amb la Super Bowl.
La gent li encanta comentar què està passant.
I, de fet, aquesta credibilitat de la Super Bowl
està passant gràcies a aquesta marca de galetes, Oreo.
Perquè, que això es produeix per una empresa que es diu Mondelés,
van fer un tuit, això ja fa molts anys, el 2013,
en què, durant una apagada d'aquestes de la llum,
que hi va haver durant la Super Bowl,
que va durar una mitja hora,
doncs ells van fer un anunci a Twitter
que va dir que s'ha acabat l'electricitat.
No hi ha cap problema,
pot seguir sucant les Oreos a les fosques.
Això va ser com el primer efecte
de la gran publicitat que tu pots guanyar durant la Super Bowl.
I això ha generat que, durant aquest cap de setmana a la Super Bowl,
Twitter hagi cobrat uns 35 milions de dòlars
en ingressos d'aquesta publicitat.
Llavors, vosaltres recordareu que Elon Musk,
l'emplanador, ha comprat Twitter.
I des que ho va fer i va començar a fer fora gent que moderava contingut,
hi ha moltes empreses que han marxat de Twitter,
que ja no s'hi anuncien.
Empreses famoses com Pfizer, com General Motors.
Doncs bé, ara resulta,
i això és un article que va publicar el Wall Street Journal,
el meu diari la setmana passada, molt interessant,
resulta que Twitter està fent descomptes de l'última hora,
està anant a la desesperada,
per tal que els anunciants tornin a Twitter durant la Super Bowl.
I sembla que està començant a funcionar.
I que hi ha molts anunciants
que ara que ja ha passat el moment d'abolició més gran,
doncs estan una mica de magatotis tornant a Twitter
i que estan pagant uns 250.000 dòlars
per tenir aquest espai publicitari a la plataforma.
És allò de què ens encanta comentar la jugada més que la jugada.
Hi ha partits del Barça que te'ls passes més temps a Twitter
que no pas mirant la partit, eh?
Sí, a l'Era Common, sobretot.
Sí, el que passa és que amb el futbol convencional,
clar, hi ha menys aturades que amb la Super Bowl,
suposo que això també hi deu tenir a veure,
que amb tanta publicitat tens temps d'agafar el telèfon i fer la piulada.
Segur, i jo crec que aquí és la clau d'aquestes històries,
de per què hi ha aquesta discrepància
entre la Champions League i la Super Bowl,
és perquè allà, no, és allò que dèiem,
de cop, 5 minuts en què no tenen res a fer, clar.
Ho hem de deixar aquí, senyors.
John Sindrew i Toni Rodon, columnista al World Street Journal,
professor de l'UPA i fan moltes gràcies,
avui aquesta setmana tràgica dedicada als anuncis de la Super Bowl.
Una abraçada, cuideu-vos. Que vagi bé.
Fem una petita pausa al suplement
i parlem amb tres persones
que han decidit voluntàriament no tenir fills.
Xavi Coral, Jèssica del Moral i Elisenda Pineda.
Ara tornem.
El suplement.
Amb Roger Escapa.
El boig dels ocells, la història d'un somni fet realitat.
La Nova York del segle XIX
de la mà de l'avocadora escriptura de Care Santos.
El boig dels ocells, un llibre de columna.
La Universitat Politécnica de Catalunya
és la primera universitat en inserció laboral.
Entra a upc.enu
i consulta el calendari de jornades
de portes obertes d'escoles i facultats.
Entre el territori i ups.
Universitat Politécnica de Catalunya,
la Universitat de l'Enginyeria,
l'Arquitectura, les Ciències i la Tecnologia.
Del càsting, al Palau Sant Jordi.
16 històries d'èxit.
Descobreix-les al llibre Eufòria.
Perseguim un somni.
A la botiga de TV3 i als punts habituals.
Hem arrencat aquest nou blog de notícies.
Catalunya Música.
I ara també els podcast de Catalunya Ràdio disponibles a Alexa.
Només cal que diguis Alexa, Catalunya Ràdio podcast.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Audio Audio.
El cas va començar amb la trobada d'una escalera.
Una transició energètica.
Era digital. Cap a on van?
Sants i estalins.
Un tast vertical.
Us parlo des del búnquer.
A catradio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Catalunya Audio.
Dilluns que ve,
celebrem el Dia Mundial de la Ràdio al teu costat.
Un dia especial per fer els nostres programes amb tu.
Des de la Nou Coworking d'Artesa de Segre,
que acollirà el matí de Catalunya Ràdio,
fent pop-up en un estudi d'art digital d'Estonia,
el país més digital del món.
Una pizzeria de Badalona.
Un dels llocs mítics de reunió d'aficionats al bàsquet.
Des del bar al Velódromo, muntant el show amb la Samantha Hudson.
Passant la tarda entre sostenidors i pijames
en una cotilleria de Manresa i visitant la Casa de les Tresines.
Fem un podcast. Tu saps on és un podcast?
I la vida dels ignorants en un pis d'estudiàries.
Autèntica ràdio de proximitat.
Perquè aquest dilluns...
Vé la Ràdio Junts!
Catalunya Ràdio. Venim amb tu.
Venim amb tu.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Del 15 de febrer al 12 de març,
simultàniament al Teatre Tantarantana
i a la Fundació Joan Brossa, centre de les arts lliures Blanc.
Dos espectacles que es representen de forma simultània
que neixen de la mateixa obra escrita per l'autora anglesa Alice Berg.
La desigualtat seretà.
Més informació a tantarantana.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat. L'Incat.
Amb el lema Latam Boom,
Animac, la mostra internacional de cinema d'animació de Catalunya,
celebra l'explosió creativa de l'animació llatinoamericana
amb projeccions dels millors crometratges i llargmetratges,
monogràfics, retrospectives i conferències amb els seus creadors.
Del 23 al 26 de febrer a Lleida i del 3 al 12 de març online.
Més informació a animac.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat. L'Incat.
A Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Són les 6 del matí, bon dia, som-hi.
Bon dia, Laura.
És molt pesat, llevar-se tan aviat cada dia.
Bé, més que pesat, és cansat,
però si ho fas amb il·lusió i si t'agrada la feina,
ho portes una mica millor.
T'agrado molt que m'hagis traïda a tu programa,
sé que eres molt famosa.
Tu l'escoltes, a la Laura?
Sí, amb el meu pare, amb el cotxe.
Bon dia. Laura Rosel, bon dia.
Escolta't, el matí de Catalunya Ràdio amb Laura Rosel.
És el teu matí.
El petroli fa moure cotxes, camions, vaixells i avions.
Fa funcionar maquinària industrial.
Genera electricitat.
Il·lumina i escalfa les llars.
Forma part de pneumàtics, plàstics, medicaments, detergents.
Per això, quan puja de preu,
quedem atrapats pel gasoil.
30 minuts a TV3, aquesta nit.
Passen dos minuts de dos quarts d'onze.
Segur que no em vols tenir, encara ets jove,
t'ho acabaràs repensant, o pitjor, te'n penediràs.
Si no t'hi poses ara, saps cobrar l'arròs,
que ja tens una edat.
Pensa que no tenir-ne és l'acte més egoista que es pot fer.
I qui et col·laborarà?
Ara al suplement parlem de tenir fills,
o, més aviat, de no tenir-ne.
Avui al suplement, 3 persones, 3 comunicadors,
que, d'afirmacions i preguntes com aquestes,
ensenten sovint 3 persones que no tenen fills
i que potser no en volen tenir.
Elisenda Pineda, Xavi Corral i Jèssica Dalmoral.
Bon dia.
Com esteu? Benvinguts tots 3.
Gràcies.
Què contesteu quan us diuen segur que no t'ho repenses?
Ai...
Pineda.
Ostres, segur que no...
És que, clar, jo sempre contesto que la vida és molt llarga,
no ha estat de repensar-s'ho,
ha estat que és trobar-t'hi i que encaixi o no encaixi,
de moment no ha encaixat i ja està.
Però el tema del qui et cuidarà quan siguis gran,
aquesta és el clàssic dels clàssics.
Qui et cuidarà quan siguis gran.
I a més és allà que penses, hòstia, és veritat.
Present dues nebodes estupendes, aquí els hi vaig dient,
que m'hauran de posar als bolquers quan sigui gran.
Fa una cara quan els hi dic, tremenda, però és així.
Jèssica, tu què respons quan et diuen segur que no t'ho repenses?
A veure,
jo en primer lloc no vull invalidar l'opció de ningú,
però, clar, jo estic una mica com l'Elisenda,
jo no he decidit activament no ser mare,
la qual cosa crec que ha de ser molt alliberador,
sinó que jo soc una dona de 40 anys,
que li han arribat els 40 i no he estat mare, almenys fins ara.
I tu, Coral?
Jo, afortunadament, ja he superat l'edat amb què em pregunten això,
ja no puc fer res, diguéssim,
ja estem en un moment...
No podríem fer coses, se'n poden fer moltes de coses,
però ja estem en un punt en què això ja no es planteja,
ja no podem tornar enrere gairebé biològicament,
vaja, amb la meva parella actual, vull dir,
som ja tots dos cinquantons,
i per tant, home, ja estem en una fase diferent, diguéssim.
Abans, clar, continuïs, només jo vull dir una cosa,
perquè si no, després em trobo molt liu a les xarxes,
i és que ara, amb aquesta conversa que tindrem,
vull deixar clar que jo no tinc res en contra de la gent que té fills,
no tinc res en contra dels fills de la gent que té fills,
i estic molt a favor que la gent tingui fills.
Però veus, haver de posar aquest preàmbul,
haver d'explicar aquest preàmbul,
ja es definidor de com de complicat és justificar que no tens fills.
Totalment. Pensa que he participat en molts debats com aquests,
i després em maltracten les xarxes i on sigui,
perquè sembla que jo estic en contra de tenir fills.
Jo, alumnats, el que fem és dir la nostra postura,
i d'aquí se'n dedueix, diguéssim, que no...
Quan et deia que no volia invalidar cap opció,
em referia estrictament a això.
Anem al cas particular una mica de cadascú, i després obrim taula.
A veure, Pineda, tu, de jove,
volies ser mare, aparentment, no?
Sí, sí. A més, jo vaig tenir la crida de la selva, que l'hi dic.
Ara, Gèsica, els tambors de Jumanji van sonar i van sonar força.
Jo somiava que paria criatures, però...
Amb quants anys, això?
Amb 19, 20.
Aleshores, jo tenia una parella, que havia començat amb 16 anys,
i sempre li deia, tindrem un equip de futbol,
i ell em deia, estàs boja, què dius?
I, a més, no només somiava que paria criatures, paria animals.
O sigui, era patxamama, allò. I una cosa tremenda.
Potser per això ja et vas cansar, llavors.
Exacte, em vaig esgotar. Dic, s'ha acabat, això.
Llavors, què va passar?
Va passar que, de cop i volta, tot aquell furor va baixar,
i ho vaig deixar amb aquesta parella,
i de cop i volta la vida em va portar a altres bandes.
I comences a estudiar, comences a treballar de manera professional,
una miqueta ja més amb cara i ulls.
I tot allò, tots aquells tambors que sonaven, es van silenciar.
Es van silenciar perquè era molt feliç amb la vida que tenia.
I aquesta vindria a ser la segona etapa.
Sí que és veritat que és una idea que et va rondant,
perquè si has notat aquesta crida de la natura,
et va rondant,
però s'ha de donar el cas que amb la parella estiguis bé,
que tinguis una situació econòmica més o menys estable,
i que et puguis permetre tenir criatures.
Potser, en aquest cas, jo no he tingut la sort de trobar una parella
amb qui estigués del tot còmode per tenir criatures,
o potser perquè, evidentment, a aquesta professió nostra,
malauradament, la inestabilitat econòmica
ha sigut una de les coses que ha pesat.
No ho sé, suposo que no s'ha donat, i quan ha vingut la idea,
m'ho he rumiat dues vegades i he decidit que potser no era el millor.
Aleshores, aquesta crida et va venir amb 20 anys.
Amb 30 anys potser no disposaves d'aquesta estabilitat econòmica.
No, en absolut. Feina tenia poder pagar-me un lloguer.
No, no, no. I ara que en tens 45, en quin punt estàs?
Clar, ara estic en una estabilitat econòmica,
tinc una estabilitat emocional amb la persona amb qui estic,
és sentimental, tots els factors juguen a favor,
però tinc 45 anys.
Llavors dius, home, jo vull fer passar el meu cos,
sabent les complicacions que es poden derivar d'un embaràs,
d'un part, d'un postpart,
que ja és una cosa molt bèstia amb una dona
que està amb una edat una miqueta més, no sé com dir-ho,
favorable per poder tenir una criatura.
O sigui, jo he de castigar el meu cos d'aquesta manera.
Després, aquesta criatura, quan en tingui 5 anys,
jo en tindré 50, i són 24 a 7.
A més, a mi se m'afegeix una altra cosa,
i és que la meva parella té un fill que farà 8 anys.
La meitat de la setmana el que és conviure amb una criatura.
I conviure amb una criatura és atenció constant.
Mira què faig, ara has de banyar, ara has de donar de sopar,
ara has d'anar a buscar a l'escola, no es pot quedar sol,
l'has d'entretenir el cap de setmana, perquè, clar, també s'avorreixen.
O sigui, fas de mare una mica, doncs. Ja tens una dosi de mare, no?
Bé, soc la seva amiga, jo sempre dic que ets el meu millor amic,
porta't bé, saps? Som col·legues.
Hi va haver un moment de la teva vida
que vas tenir un avortament farmacològic, no?
I la ginecòloga? Això va ser molt maco.
Bueno, va qüestionar la meva decisió,
em va dir que si ja m'ho havia rumiat bé.
I va ser com molt violent, perquè tu quan fas una cosa d'aquestes,
és perquè la vida t'hi empèny,
perquè en aquell moment no era el moment en què jo havia de tenir
una criatura, perquè no podia, bàsicament.
Vull dir, hauria estat un suïcidi tenir una criatura.
Aleshores, clar, tu quan prens una decisió d'aquestes,
és perquè l'has rumiat moltíssim i perquè se't trenca el cor, també.
Dius, hòstia, jo no puc?
Per què una altra dona s'hi pot tenir-lo i jo no?
Però és que he de ser responsable, no puc portar una criatura al món,
amb les condicions amb les que estic, actualment.
I vaig decidir fer-ho.
Llavors, clar, jo crec que quan acudeixes a una persona
que t'ha d'ajudar en aquest procés i t'ha d'acompanyar...
Ostres, haurien de ser una miqueta més curosos
amb què et diuen i què et deixen de dir.
Si t'ho has rumiat bé i com un judici, va bé, no?
Les dones que vorteu, que tal i qual.
Bueno, escolta, vostè està aquí, té aquest lloc de feina,
per tant, fas-hi ho bé, activis protocols que calgui
i deixis estar de discursos moralistes,
que ara mateix no m'ajuden gens.
Creus que la gent que decideix ser pare o mare s'ho pensa gaire?
Jo crec que el secret per poder ser pare o mare
és no pensar-s'ho gaire.
Segurament n'hi haurà que sí que s'ho han pensat molt
i que decideixen tirar-ho endavant.
Però potser el gran secret a vegades és el desconeixement.
Quantes amigues et diuen, hòstia,
si m'arriben a dir que és això, no ho faig.
Per molts factors, per dir, ostres, és duríssim,
no dorns els primers anys,
el cos, evidentment, et queda trilladíssim
després de tenir una criatura.
Ja no et dic de tenir-ne dues o de tenir-ne tres.
Quan et diuen allò de compensa,
però compensa o no compensa, sí, sí compensa.
Bueno, n'hi ha que et diuen no compensa.
O què t'han de dir, no? Clar, evidentment.
És una decisió que vaig prendre que si conec gent,
que no és que no estimin els seus fills,
els estimem moltíssim i estan contents
de tenir aquestes criatures a casa.
Però després et diuen, si m'haguessin explicat
que això aniria així,
potser m'ho hauria arromiat una miqueta més.
O que hauria hagut de renunciar a tot això.
Exacte, és que has de renunciar a tot.
Deixes de ser dona per ser mare.
Però home, hi ha un cos d'oportunitat, també.
Exacte, això sí, que pots anar al teatre
si tens algú que et faig de maïnadera,
que ja està bé.
Però bé que també hi ha pares i mares
que marxen al teatre i estan pendents tota l'estona
que t'espuncionaria si no pots relaxar del tot.
Avui el suplement no vull, o no em ve de gust,
o de moment decideixo no tenir fills,
amb l'Elisenda Pineda, la Jèssica del Moral i el Xavi Corral.
Xavi, tu dius que ara ja estàs en una fase
en què, tant a tu com a la teva parella,
l'entorn ja no us diu què, que no us animeu.
No, ara jo crec que ja ho han superat.
Molt bé.
Vosaltres vau decidir premeditadament
com a parella que no volíeu tenir fills.
No, o sigui, sí, ho hem anat decidint, però no premeditadament.
O sigui, nosaltres...
Jo tinc un perfil una mica estrany.
Ha fet aquest any 25 anys que estic casat,
i jo entenc que el fet de tenir fills
també depèn de tenir una parella més o menys estable
en un moment de la vida, no?,
perquè, per teos endavant, hi ha molta gent que no té fills,
perquè no ha tingut una parella estable
i, per tant, ha sigut difícil de posar-s'hi, no?
Jo sí, fa 25 anys que estic amb la mateixa persona,
i per tant, doncs hem pogut anar valorant aquesta decisió.
I el que hem anat fent és...
De sortida no teníem cap interès en tenir-ne.
Però sí que hi ha hagut moments a la vida
en què hem tingut converses, allò de dir...
Què? Cada dos anys o cada tres anys, me'n recordo,
en unes èpoques entre els 30 i els 40, sobretot,
allò de dir què? Què et sembla?
Com estàs? Com ho veus?
Si jo no ho veig, jo tampoc no ho veig gens.
Sobretot és una qüestió d'il·lusió, en el nostre cas.
O sigui, si és una cosa que no et fa gens d'il·lusió,
i et comportarà tot aquest canvi de vida que et comporta,
si en principi no li veus cap al·licient,
doncs dius, bueno, també potser no cal, no?
És una mica el sentir-te una mica culpable
de no fer una cosa que fa tothom.
I dius, bueno, però cal o no cal?
O sigui, és obligatori tenir-ne o no tenir-ne, no?
Doncs no.
Nosaltres vam anar decidint que no,
cada vegada que vam pensar-ho vam anar decidint que no.
Teniu la sensació, com a parella,
que us heu hagut d'estar justificant tota la vida al vostre entorn?
Home, bastant, sí.
Jo no li he preguntat mai a ningú que ha tingut fills.
Per què has tingut fills?
La gent que té fills és el normal,
i la gent que no en tenim no és tan normal,
i per tant la gent se sorprèn o et pregunta
per què no hi has passat per aquí, no?
Tu què responies quan et preguntaven això?
No, jo, primer això, la qüestió de la il·lusió,
jo crec que és bàsic, no?
Si tens il·lusió i vols viure aquesta vivència,
llavors tot el que vingui que et conviarà a la vida
i que et complicarà la vida i tal,
serà benvingut i per tant ho viuràs bé.
Si no hi hagi un acord forçat per les circumstàncies,
per l'entorn, segurament allò no anirà bé, no?
Per tant, una qüestió d'il·lusió.
I després, que no tothom ha de tenir fills,
hi ha molta gent al món, no passa res.
I es poden fer altres coses,
nosaltres hem apostat per fer altres coses, no?
Per exemple, el fet de no tenir fills ens ha permès ser molt actius
en molts altres àmbits en què no pot ser-ho si tens fills,
perquè t'has... ja han hagut uns anys de la teva vida
que t'has de quedar a casa amb els fills, vaja.
I per tant, també, això que hem fet nosaltres,
també ho havia de fer algú, no?
Totes aquestes corresponsalies, vols dir?
No, corresponsalies, no, perquè jo hi vaig anar fa poc.
Però és igual participar en associacions,
per fer, jo què sé, no ho sé,
és igual fer coses a la vida actives, no?
Si tu formes part, per exemple, d'ONGs
o de... o de... fas activitats que et demanen,
que entenc que, per exemple, el teu entorn,
crec que teniu un entorn d'amics que tots sí que són pares.
Sí, tots són. Pares i mares.
Aleshores, vosaltres sou els únics que sou la parella.
Clar, exacte. I llavors va haver-hi una època, per exemple,
que parla això de participar en coses,
de fer construir coses, també, no?
Jo crec que hem fet coses que no hauríem pogut fer
si no tinguéssim els fills, no?
Però, a més, per exemple, dintre de la nostra colla d'amics,
que tots vam tenir fills, hem sigut els dinamitzadors de la colla.
Això també ho ha de fer algú. Nosaltres els hem arrossegat.
Amb els fills, que ja estaven pobres,
que a punt de tirar-se a la finestra,
llavors allà estàvem nosaltres, doncs per fer això.
Vull dir que, bueno, hem tingut el nostre paper, també, no?
Vaja, jo trobo que té sentit, també, no tenir fills,
tot i que aparentment pugui no semblar-ho.
No vull que me l'interpretis ara, però,
hi ha hagut algun moment de preguntar-te i si?
No.
No.
He pensat com hauria sigut físicament una persona de nosaltres dos.
Això sí que és una cosa que et podria haver incuriósit.
Diguéssim, no, però res més. Només això, mai.
Clar, el Xavi Corral, com a home,
ha d'explicar d'una manera que no vol ser pare.
Com a dona, no sé si la reacció de l'entorn és la mateixa.
Segurament sou més jutjades, vosaltres.
I tant. Vaja, no ho sé.
Suposo que el Xavi ho haurà vist en relació amb la seva parella.
Sí, sí, sí.
No m'han preguntat mai si vol ser pare.
I a mi, de manera bastant recorrent, sí, sí.
Ja sé que el teu cas dius que és una mica diferent
del de la Pineda i el del Xavi Corral. Per què?
A veure, és més semblant el de la Pineda que el del Xavi,
sobretot, perquè la Pineda encara té aquesta porta oberta,
aquest soroll blanc, saps?
Jo senzillament vaig anar vivint,
no va coincidir tots els factors
que permeten una estabilitat,
com per prendre aquesta decisió en cap moment de la vida,
però als 35 anys em vaig congelar els òbuls per si de cas.
Perquè la primera pressió, a banda de la pressió social que hi és,
la primera pressió almenys a mi em venia de dins.
Perdó. És que també hi ha un factor biològic.
El cicle fèrtil d'una dona és parible.
Aleshores, jo em vaig congelar els òbuls
una mica per pressió social, és a dir, no hi havia una crida
com als timbals de Jumans i etcètera,
però vaig prendre aquesta decisió,
estan vitrificats, són 13 òbuls cits,
que podria muntar un equip de futbol, i allà els tenim.
I tu, Pineda, t'ho vas plantejar mai?
No, no perquè, justament, mira,
els 36 és l'edat en què jo faig l'avortament farmacològic,
i aleshores estava com a l'altre costat de tot això,
no volia sentir parlar de res que estigués relacionat amb tot això,
precisament, suposo que és una manera de protegir-se,
psicològicament, d'escoltar-me, no vull saber res,
vosaltres ja us ho fareu, jo faig la meva vida,
nens, no, never, i no em vull saber res i no me'n parleu,
i suposo que anava més per aquí.
I, Elisenda, tu ho vas explicar, que feies l'avortament,
que tiraves endavant amb l'avortament, perquè aquí també
hi ha un tabú, habitualment. Sí, absolutament,
i amb la generació dels nostres pares encara més,
hi va haver el judici, el disgust, la pena, el drama,
una criatura ve amb un pas al braç, això va ser tremendo,
ja us ajudarem, i és com, és que no vull que m'ajudis,
jo vull ser una persona adulta i totalment capaç de tirar endavant
la meva vida amb una canalla o no.
I després, a banda de tot això, les dones també ens trobem
amb allò del no saps el que et perds.
Aquesta frase és horrorosa, perquè és com,
és que t'estàs negant el que has vingut a fer a la vida,
que és aperir una criatura, no saps el que et perds.
És el que et deia, que pot tenir altres sentits, la vida.
Jo, per exemple, havia eixat per tot el món aprofitant que no tinc fills,
i això els que hem tingut fills no m'han pogut fer,
però no saps el que s'han perdut. I quantes vegades us han dit
que sou egoistes o que sou molt hedonistes,
perquè estàs viatjant en lloc d'estar tenint fills?
Al començament, quan em deien això, em sentia una mica culpable,
i pensava, potser sí, però després arribava el moment
que vaig pensar, jo també estic donant la meva vida als altres,
i volguer tenir un fill perquè t'acabi cuidant quan siguis gran,
home, això no em creus que no és egoista?
O sigui que el tens per una necessitat teva,
hi ha molta gent que fa per això, diguéssim.
Aleshores, ja sé que tu tens aquesta opció congelada,
si més no? Sí, la tinc vitrificada, sí.
Clar, normalment, no té per què, però normalment,
la decisió de ser pare i mare és una decisió de parella.
Heu tingut moltes vegades aquesta conversa en la parella?
Sí, jo sí, i en diverses parelles, a més a més.
He tingut moltes parelles estables, potser no ho eren tant,
perquè es van acabar totes elles.
En aquell moment em semblaven estables.
Aleshores, això també passa, quan un vol tenir fills
o l'altre no, o un no té estabilitat i l'altre sí,
és a dir, la vida ja és un miracle, però és que, a més a més,
la logística per possibilitar la vida encara més.
Sí, sí, he tingut aquesta conversa que de vegades a casa meva
però, a la vegada, quan surts fora, la gent et diu,
i no has pensat tenir fills?
I penses, però si porto tota la nit
parlant d'aquesta qüestió amb la meva parella.
Vull dir que també hi ha un cert atreviment.
I això ha de ser un problema, perquè si un de la parella vol
i l'altre no, aquí hi ha un conflicte.
Sí, aquí hi ha ruptures, també.
Jo des de la meva experiència t'haig de dir que acaba guanyant
el que em vol tenir.
En general, jo, al llarg dels meus anys i d'observació de parelles,
ens hem trobat en aquesta situació.
És un gran observador de parelles.
Ja estàs d'acord, Jèssica? Tu que t'hi has trobat, potser?
No, en el meu cas, no.
Clar, i en algun moment d'aquesta decisió,
i això va per tots tres,
potser en el cas del Xavi una mica menys, perquè ja ho tenia més clar,
us heu preguntat com afectaria la vostra situació laboral
el fet de tenir un fill?
I tant.
El nostre sector especialment es caracteritza
que ha d'anar a una sèrie de contractes temporals durant anys,
que quan arribes a l'estabilitat, pràcticament, s'ha de passar l'arròs.
I això és així. Sí, sí, sí.
I altres sectors, també.
A més que te les jugues, la vida de l'autònom és duríssima,
i després no hi ha facilitats de les baixes maternals, etcètera,
quan estàs pagant una quota d'autònoms.
No sé qui era l'altre dia que deia...
Me'n vaig haver de posar a treballar.
En el cas de la Bibiana, la Bibiana crec que va parir
i el cap de 15 dies estava treballant una altra vegada.
I això és el paraigües d'una empresa
que compleix amb tots els ets i duts, d'acord?
Però si tu estàs pagant una quota d'autònoms
i la teva feina és anar d'aquí cap allà
i ara em faig el plat combinat col·laborant aquí,
escrivint per aquest, i tal i qual,
doncs arriba un punt que a la maternitat no la contemples
perquè és inassumible.
T'has d'emportar la criatura a la ràdio,
fer la col·laboració amb les Rosels.
Seria horrorós.
Sí que és veritat, però segurament la pressió de l'entorn
que poso aquí és la veu d'una generació de 40 anys,
de 50 anys, i si portéssim una generació de 20 o 30,
el discurs encara seria més diferent, segurament, no?
Sí, jo crec que ara està molt més entès,
ara que algú no tingui fills,
doncs entra dintre de la normalitat per això,
perquè les condicions ambientals també són molt diferents.
Els nostres pares no es plantejaven no tenir fills, segurament,
perquè no hi havia opció, no sé com dir-te.
Estaven allà en aquell entorn i aquell entorn els portava cap allò.
La gent té el cap més obert
i estic segur que es plantejaran dijons.
Ara, també t'haig de dir...
Jo també he anat veient molta gent
que no volia tenir fills i ha acabat tenint, diguéssim.
O sigui que no et pots tancar tenir fills.
Jo me'n recordo que li deia gent que deia
que no entindria mai de fills.
No ho dic, jo no vull dir mai que no entindré mai de fills.
I que de moment no em ve de gust.
Exacte, però hi ha molta gent que era molt radical
i ara és 4, eh?
O si portéssim una generació de 20 anys,
segurament el discurs que trobaríem de gent que no vol tenir fills
és que jo no vull portar una altra persona al món
perquè el món ja el tenim com el tenim.
Ja som prou persones.
Aquest és un discurs bastant nou, si m'ho deixeu dir així.
Perquè hi ha també aquest tema del clima,
quin món deixem els nostres fills.
L'altre dia en Tomàs Molina defensava que aquesta postura
és una miqueta així perquè els que ara són mainada
coneixeran un món d'aquí 20 anys
i tampoc trobaran a faltar el que hem conegut nosaltres
perquè no l'han conegut mai.
Llavors, cada cop la seva realitat va fent.
Jo crec que en aquest cas la gent jove
es planteja altres tipus de famílies,
que nosaltres també hem tingut molt clar
que ha de ser una parella estable,
amb una economia estable per poder tenir una criatura,
per poder-li donar totes les seves necessitats.
Avui en dia, clar, la família ha saltat pels aires,
la família tradicional.
Hi ha moltes fórmules i moltes maneres
de poder entendre la maternitat i la paternitat.
I crec que és el seu moment ara
de conèixer la família des d'aquest lloc.
Vols afegir alguna cosa, Jéssica?
No, no, estic totalment d'acord amb l'Elisenda.
De fet, jo de vegades ho comparo.
Jo durant molts anys vaig ser vegetariana
però no era animalista.
I pensava, ostres, tant de bo tingués l'argument
dels animalistes, que és un argument moral de pes,
com per poder defensar la meva posició.
Jo senzillament no m'agradava la carn en aquell moment.
Clar, ara em passa el mateix amb la maternitat.
Penso tant de bo jo pogués dir
és que jo no vull portar fills a un món com aquest
perquè tindria un argument sòlid.
Jo senzillament no he tingut una crida potent.
Aleshores, és bàsicament això.
El coral fa una mica d'enveja amb tant viatge, eh, per això?
Sí.
Sí, esclar, és que hi ha molta gent que m'ha dit...
Els que hem estat pares ja diuen, ostres, tot això que et perderàs.
Clar, hi ha molta gent que m'ha dit...
Que m'ha dit, ostres, dius, clar, és que heu viscut molt bé.
Bueno, esclar, sí.
Però llavors no tenim aquell moment del vespre
de llegir el conte en el nen.
Ah, no, que després no s'adormen.
No, ja estàs una hora allà, vinga...
No, no, no.
Tu ja has fet pràctiques de mare, eh.
Alguna cosa he fet.
5 minuts per arribar a les 11 del matí.
Avui, amb l'Elisenda Pineda, el Xavi Corral i la Jèssica del Moral,
hem parlat de gent que no té fills,
perquè de moment no en vol tenir,
i ja veurem què passa en el futur.
Tenim un elefant a l'estudi de Catalunya Ràdio.
No sé si l'heu vist.
Hi ha un elefant, aquí, que fa estona,
que el tenim aquí posat i no...
Elisenda Pineda, faig la pregunta, ho faig molt ràpid,
i tu em respons el que vulguis.
Ho dic perquè ha sortit publicat i això.
No ho sé. No ho saps?
No, de fet, ha sortit publicat.
Ahir va sortir un article al Nació Digital
que deia que havíem fet un pilot
i que era una de les opcions per fer-ho.
Això és cert, però no està tota la informació.
És a dir, aquí hi ha molta gent que ha de decidir,
i entre totes aquestes persones, també soc jo.
Que ho he de decidir. No ho tinc decidit.
Molt bé.
A fer un programa de nit tenim fills, per exemple,
també he de dir una cosa. Bueno, sí.
Sí que es podria fer deixant la mainada amb el...
Ah, també.
I t'exposes les responsabilitats.
Decideixes el que deixis, molta sort, Elisenda Pineda,
perquè passi el que passi. Moltes gràcies.
Segur que serà una decisió encertada
i et continuarem sentint al matí a Catalunya Ràdio,
ja em faci falta. Molt bé, gràcies.
Gràcies a tots tres per haver-vos acompanyat aquest matí de diumenge.
Fem una petitíssima pausa
i de seguida el suplement arriba la Marina Porres.
Fins ara. Gràcies.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Vols que casa teva sigui més sostenible?
Els dies 16, 17 i 18 de febrer
t'esperem a la fira de l'energia
i la construcció sostenible de Vic.
Hi trobaràs les eines i els coneixements
d'autoconsum elèctric, bioenergia i bioconstrucció
per fer de casa teva un espai més saludable i eficient.
T'esperem a Vic els dies 16, 17 i 18 de febrer.
Més informació a vicfires.cat.
Ma, ma, ma, ma...
Maset, cellers, maset...
Veig que es recorda de mi, senyor Balcells.
A veure si sap per què el truco.
Maset i el 12-6.
Exacte. Ara per la compra de 12 ampolles
li regalem 6 més.
I directe a casa meva.
I enviament de franc.
Aprofiti la millor oferta de l'any trucant al 900-200-250
o entrant a maset.cat, cellers, maset.
Directe del celler a casa seva.
Som així.
A la nostra triem l'energia que ens ajuda a fer tot el que volem.
Per això tenim Bonpreu Esclat Energia
que ens ofereix els millors preus.
I, a més, ens dona totes les facilitats
per instal·lar plaques fotovoltaiques
i ens compensen el 100% de la nostra producció.
Informa-te'n a bonpreuesclat.cat bar energia
i festa de l'energia de Catalunya.
Tenim històries apassionants.
Optimistes i vitals.
Un podcast del doblatge en català.
Com el color vermell.
A la mira de Barcelona.
Tenim relats innovadors.
Invinguts al llindar. Femenins.
Actuals.
Com el color lila.
Genial mandat.
I és de Catalunya.
I també en tenim de verds.
De proximitat.
De prestigi.
De benguada.
Tenim el teu color.
Tenim el teu podcast.
Troba'ns a l'aplicació i al nostre web,
catradio.cat barre podcast.
Els elements i les fúries
és un nou concert de la temporada
al sou original amb Jordi Savall
i Le Concert de Nación.
Sentirem la força de la sinfonia
i la bellesa de la música aquàtica
i la suite número 1 de Georg Friedrich Handel
i l'originalitat del ballet pantomima Don Juan
de Christoph Billy Balgluck.
El 15 de febrer al Palau de la Música Catalana.
Més informació a palaomúsica.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
Linkat.
Fan possible el que sembla impossible.
Les mens més creatives
de la prestidigitació internacional
i les noves fornades de joventut màgica
es reuneixen per celebrar el Festival Internacional
de Màgia de Badalona Memorial Lichang.
Una porta cap al món de les il·lusions
del 4 de febrer al 5 de març.
Més informació a teatreferrilla.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
Linkat.
A Catalunya Ràdio.
Sense els seus diners de cats de sang
no existiria el modernisme.
Viral Cuadras.
Són els negrés catalans,
indians que van fer grans fortunes
amb el tràfic d'esclaus a Amèrica.
Hi van arribar gairebé 600.000 africans
que era il·legal,
però era una activitat molt i molt important.
Negrés.
La Catalunya esclavista.
Sense ficció. A TV3 dimarts a la nit.
Aquest dilluns, dia mundial de la ràdio,
estrenem el podcast de la Cubana
Les tresines pim pam pum.
Escolta, què m'ha dit que les tresines toquen a la tele?
A la tele no, dona.
A la ràdio.
A Catalunya Ràdio fem un podcast.
Tu saps on és un podcast?
A nosaltres tampoc.
Ens hem dit que anem allà, ens posem davant del micro
i xerrem, però una mica pim pam pum, eh?
Sí, o sigui que les tresines pim pam pum.
Som unes tresines i potser tu també.
Som unes tresines i potser tu també.
Dilluns, les tresines pim pam pum.
A l'api web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Dissabtes i diumenges,
des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Bip, bip, bip.