Bon dia, són les vuit, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 18 de juny del 2023,
mitja hora pel tret de sortida a la cursa dels 40 anys de TV3
i Catalunya Ràdio.
Només volem forçar-te el càl·labre
que aquesta nit tenim el dret a pujar.
30 minuts perquè comenci la cursa de Catalunya Ràdio i TV3
per celebrar els nostres 40 anys.
Tot és a punt per recórrer els 6 km
que van des dels estudis de Catalunya Ràdio,
l'Avinguda Diagonal 614,
on saludem ara mateix fins a Sant Joan, despí tocada a TV3,
una cursa popular a l'abast de pràcticament tothom
que servirà per bufar espelmes.
Més de 5.000 participants, més de 5.000 inscrits,
que van arribant i que han aconseguit el dorsal,
que a aquesta hora s'acumulen davant de Catalunya Ràdio,
preparats per córrer, per passejar, per fer estiraments,
escalfant el cos, hidratant-se, esmorzant alguna barretta energètica,
per una cursa que també compta
amb l'oficialitat de la Federació Catalana del Latisme.
De seguida sortim al carrer per saludar algunes d'aquestes cares conegudes.
Elena García Melero, Raquel Sanz, Xavier Gracet,
Ima P. de Monte, Laura Rosel, Quim Morales,
un llarguíssim excetre de cares i veus vinculades a TV3 i Catalunya Ràdio.
Les d'avui, les d'ahir, les d'abans d'ahir,
amb la participació també d'alguns polítics,
els polítics més esportistes, Laura Vilagràs,
Salvador Illa, Josep Rull, Damíak Albert,
direm també el Pere Escobar, el David Clopés,
a l'arribada a TV3 per anar rebent i entrevistant tots els corredors.
Ho seguirem àmpliament des del suplement.
Tant si t'entrenes com l'Arcadia Lluís, com si jugues a Patanca,
tant si tens un pòster de Xavier Bonastre com si prefereixes el cuina,
tant si la faràs caminant com la Marta Montaner, perquè està embarassada,
com si lluites per batre el rècord del Clopés i de la Marina Romero,
avui volem que ens acompanyis,
ja sigui físicament o des de la distància,
com sempre des de fa 40 anys a Catalunya Ràdio.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
Jordi Borda, director de Catalunya Ràdio. Bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger. I l'enhorabona pels 40.
Encara no hi hem arribat i arribem dimarts, però gràcies a tots.
Nerviosa, què, Jordi?
Sí, una mica... Es pot dir que estem una mica nerviosos.
Sí, no, és com molt xulo.
És com molt xulo veure tota aquesta gentada de color groc
aquí davant de les instal·lacions de la ràdio,
tothom somrient, veig aquí treballadors i treballadores de la casa,
veig vips i és un ambient molt xulo, la veritat.
5.000 inscrit és tota una fita, tenint en compte la data,
que és un 18 de juny, que fa calor,
i tenint en compte l'hora, són dos quarts de nou del matí.
Anem caminant una mica cap a la sortida,
perquè, clar, avui és un dels punts centrals
de la celebració d'aquests 40 anys.
Dimarts, preparem una graella espectacular, també, Jordi.
Què hi passarà, dimarts?
Tindrem tota la força de la ràdio,
tots els noms il·lustres que hi han passat,
que són molts i molt importants.
Tornarem a sentir el Bassas, la Tarribas, el Fuentes, el Mikimoto...
Tornarem amb el Jordi Basté a la nit, que em fa especial il·lusió,
també en compte que jo participava com a redactor d'esports,
el No Ho Diguis a Ningú,
i ho barrejarem amb el nostre present
en el dia que complim 40 anys com a ràdio pública d'aquest país,
que són 40 anys d'èxit.
Clar, tu l'has vist de tots colors,
perquè ara estàs com a director, has estat de lluny a la direcció,
jo et recordo de més petit fent esports als vespre,
amb el Campos, que sempre fèieu parella.
Quan vas entrar a tornar a aquesta casa?
El 13 de juny del 99, just ara he fet 24 anys,
i vaig entrar primer fent unes eleccions municipals,
perquè encara estava a la delegació territorial de Lleida,
i després vaig entrar a esports.
I fins ara.
O sigui, una pila d'anys esports, no?
Uns quants anys esports, mira, des del 99.
I t'ho devies cobrir als anys gloriosos del Barça, no?
Clar, això m'emportarà a la tomba.
I això ja no.
Ningú que faci esports tornarà a viure allò, oi?
No, bueno, esperem que sí, però ho tenim incrustat en l'ADN,
i aquí, al Xavi Campos i un servidor,
vam tenir la fortuna de veure les coses molt en directe i molt de prop.
Clar, ara ens estem introduint a la sala VIP,
que és on hi ha alguns dels corredors més il·lustres.
Veig el Francesc Cano, també, un dels artífecs,
també, que això tiri endavant. Hola, Francesc, què tal?
Bon dia. Tot a punt o no?
Jo diria que sí, però ara és allò, la sortida ja està aixada,
si no estigués a punt tampoc passaria res.
Inscrits que són 5.100, aproximadament?
Inscrits, sí, quasi bé 5.200, 5.144.
No corres?
Jo corro d'una altra manera, avui.
Corrent des de les 5 del matí, munt i avall.
Molta sort, Francesc. Gràcies.
Veig també Salvador Illa, que ja ha arribat,
és un dels polítics al cap de la posició del Parlament de Catalunya,
que, a més a més, està en forma, perquè sabem que li agrada córrer,
de seguida el saludarem,
que crepivament farà unes declaracions amb uns companys.
També veig el Gracet... Gracet, que no estàs escalfant, tu?
Gracet, estem en directe, eh? Que no havies d'anar a escalfar?
Estic escalfant.
Mira, aquí hi ha els cruzants, hi ha les saïmades...
Diu que no és això el que s'ha de fer, menjar...
A veure si el món s'acabarà. Exacte.
Però diuen que els futbolistes fan servir un plat d'espaguetis,
hidrocarburs... Ah, hidrocarburs.
Hidrats, hidrats de carbònia. Hidrats de carbònia.
Hidrats de carbònia. Hidrats de carbònia.
Bueno, també és una mica de benzina per córrer, no?
Doncs això seria la benzina.
Molt bé. Ara sortirem.
A més, que hi ha en Salvador Illa, també.
Ara el saludarem, ara el saludarem.
Veig també un dels històrics d'aquesta casa, que és el Joan García,
una de les samarretes commemoratives, també, d'aquests 40 anys,
consellers de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Clar, Jordi, preparar una moguda com aquesta,
una celebració de 40 anys, és una feina de molta gent.
La Laura Marín i el Santi Carreras hi han estat molt al damunt.
També el saludarem al llarg del programa d'avui.
Què més preparem, també, de cara a aquest dimarts?
Mira, a mi m'agrada especialment
que sigui una cosa que hi hagi estat participativa,
perquè de seguida que ens vam plantejar els 40 anys,
vam dir que havia de ser una festa de tots i totes.
Tinc la sensació que els departaments,
amb representants de cada un dels departaments de la casa,
i idees com la d'aquesta cursa han sorgit
de la plantilla de treballadors d'Olga Cardús,
que es companya de Catalunya en música,
un dia passejant caminant per l'escala de Catalunya Ràdio,
em va dir, ostres, per què no fem una cursa?
I li vaig traslladar al cano i a la consellera Ponsa,
i al final, mira, som aquí amb aquesta marea groga a punt de fer-ho.
Per tant, tinc la sensació que la plantilla de la casa
i la gent que s'estima a Catalunya Ràdio
estan pensant en aquest 20 de juny.
40 anys, i molta gent et deu preguntar,
Jordi, cap on va la ràdio?
Perquè tu ara tens l'encàrrec, suposo, de construir una graella
per l'IFM, però ja fa uns quants anys
que també ens estem preocupant per la graella digital, no?
Sí, em fa conyeta, però som líders en podcast.
I això és realment important.
Mira, quan jo vaig entrar en aquesta casa,
o quan molts dels que has entrevistat avui van entrar en aquesta casa,
tothom se sabia de memòria el 932017474
i el dial que tenien a cada demarcació.
Jo vivia a Lleida, al 100.7,
i aquí, òbviament, a Barcelona, al 102.8.
Clar, ara, bona part de la gent que ens escolta,
ni li expliquis que és un transistor,
ho consumeixen els seus dispositius, sobretot els més joves,
i tenim la sort, jo crec que ha estat l'encert dels últims anys,
d'anar creant continguts
que consumeixen els joves moltes vegades
sense saber ni que són de Catalunya Ràdio,
però són un èxit de país perquè són continguts en català.
El bunker i crims són continguts mainstream,
l'XL, abans tenies la Mar de Montaner,
el consumeixen els més joves d'aquest país,
són continguts en català,
el loft és un pepino en consums d'audiència digital,
i som en un circ de dues pistes,
la GM, que no l'abandonem, i també la cosa digital.
Tu no corres? No.
I això que vens d'esports, eh?
A mi em toca fer representació institucional.
Mira, vull saludar una persona que també et fa molta il·lusió,
que és la Xantal Llovina.
Xantal, com estàs? T'he vist que m'has vingut a saludar.
Molt contenta de veure't, i ja saps,
doncs l'exercici fa salut, diuen,
i estic superant aquest càncer de mama, com saps,
amb una quimioteràpia que li he acabat,
i em fa il·lusió venir a caminar per Catalunya Ràdio,
per aquests 40 anys,
i per demostrar que, encara que passis una malaltia,
pots fer exercici,
i tinc aquí el meu director, el Jordi Borda, tu,
i em fa molta il·lusió.
Com et trobes? Bé, una mica cansada.
No sé si faré els 6 quilòmetres del tot.
Però caminant intentaré fer-los, dues hores, amb la meva germana.
I home, estic impacient perquè em queda l'operació,
el 7 de juliol,
i per tant moltes ganes d'acabar els metges.
Diuen que anem bé, però encara queda feina,
l'operació i la ràdio,
i finalitzar aquest tractament que pateixen moltes dones a Catalunya,
com saps, el càncer de mama,
que avui els envia un petó a totes aquestes valentes,
que han de superar un tractament que és difícil,
però important,
per la vida, per la salut, i aquí estem.
Em fa molta il·lusió retrobar-te.
Et vaig seguint més enllà del que parlem privadament per les xarxes,
com ho converteixes i com ho portes,
i realment és admirable.
Me alegro molt de veure't. Jo també, Roger.
Escolta, i felicitats al Roger, perquè soc fan del suplement.
Fa molt bona feina els meus companys,
i per tant em fa molta il·lusió, em fa molt bé, oi que sí?
Molt, molt, molt. Gràcies, Xantal.
Vinga, va, on anem?
Josep Rull, bon dia i bona hora. Com anem?
El veig amb una indumentària una mica diferent, ara, eh?
Sí, absolutament, és indumentària de córrer, com si diguéssim.
Vostè és esportista habitual o no?
Sí, jo corro. Corro...
Corro... Aquest any he fet dues mitjans maratons i la marató.
La marató amb poca dignitat, les mitjans maratons encara, encara,
però miro d'entrenar un parell de dies a la setmana.
Per tant, això avui és un escalfament, això de fer sis quilòmetres.
Però pensa que a les municipals pràcticament no he corregut,
i ara corro un quilòmetre i tinc un cruiximent extraordinari.
Parlant de les municipals, com es desperta avui,
després de veure que amb la sorpresa d'ahir, no?,
del que va passar a l'Ajuntament de Barcelona?
Amb un mal cos extraordinari.
És una ignomínia.
Que l'alcalde de Barcelona es decideixi de Madrid
és simplement una infàmia.
Molta sort també amb el que vingui, molts ànims amb aquesta cursa.
Moltíssimes gràcies. A fons.
Molt bé, gràcies, Josep Rull,
i també vull saludar el primer secretari del PSC,
el cap de l'oposició, Salvador Dilla, bon dia.
Què tal? Molt bon dia.
És un corredor consegrat, perquè ja ho sabem, això.
Consegrat, no, però sí que fa uns anys que m'he aficionat a córrer
i ho practico regovernment.
Això de sis quilòmetres, per vostè, és menys que un escalfament.
Tot depèn de la intensitat amb què corris, no?
Almenys faig distàncies més llargues,
però bé, també em ve molt de gust fer aquesta cursa
i a veure com ens surt.
Però vaig veure que la seva última campanya electoral,
va ser al Front Marítim, i crec que van ser 10 quilòmetres,
i uns quants periodistes es van quedar pel camí.
Bueno, vam fer un acte que a mi em va agradar molt, de córrer plegats,
a primera hora del matí em sembla que va ser un diumenge,
i vam fer una distància al Front Marítim d'uns 10 quilòmetres.
Va estar molt bé, va ser molt simpàtic.
Avui, Jaume Colloni es desperta com a alcalde de Barcelona.
Li ha sorprès?
Bueno, va ser un acord molt treballat,
i, en fi, va arribar molt al final, no?
Jo estic content, crec que Jaume Colloni
serà un bon alcalde de la ciutat,
i, en fi, m'hi desitjo tots els èxits,
i, evidentment, estaré al seu costat
per ajudar-lo tot allò que pugui, no?
Moltes veus de l'independentisme diuen
que aquesta alcaldia s'ha decidit més a Barcelona que a Madrid.
Més a Madrid que a Barcelona. Vostè hi està d'acord?
No, no és així, s'ha decidit a Barcelona.
Nosaltres vam encomanar-li el senyor Colloni
que conduís ell a les negociacions,
i a mi em consta, i crec que m'ha de constar,
que s'ha decidit a Barcelona, què és on s'ha de decidir.
Colloni té 10 regidors, de moment governarà sol,
n'hi ha prou per governar Barcelona amb 10 regidors?
Ell haurà de prendre les decisions que corresponguin,
jo crec que és una persona amb un taban d'arribar a Corsamp,
que crec que és el que viu a la ciutat de Barcelona,
però això avui correspondrà decidir-ho a ell i al seu equip.
Avui som aquí per celebrar els 40 anys de TV3
i de Catalunya Ràdio.
Vostè suposo que també ens ha seguit durant una pila d'anys, no?
Què suposa aquest aniversari?
Vostè, que és el cap de l'oposició,
com a institució, com al Parlament?
Crec que és molt necessari que hi hagi mitjans de comunicació públics
que tinguin com a objectiu fer un servei públic,
donant informació veràs, plural, transparent,
i jo celebro que TV3 i Catalunya Ràdio,
la corporació catalana de mitjans audiovisuals,
hagi fet 40 anys, celebri 40 anys d'aquesta tasca.
Penso que el món en què estem vivint avui, no?
Amb tot això de les fake news i, en fi,
amb campanyes de desinformació és més necessari que mai
que hi hagi mitjans públics amb un objectiu que va d'informar
en veresitat i transparència.
Per tant, vull felicitar la corporació i tots els seus professionals
per aquest aniversari.
El Salvador Illa, que també porta la samarreta commemorativa dels 40 anys,
moltes gràcies, molta sort, el deixo escalfar una mica,
perquè suposo que deu haver d'escalfar, no?
Ho farem una miqueta, moltes gràcies, bona cursa.
Que vagi molt bé.
Amb el Salvador Illa i aquí tenim un nuient, el José Luis, bon dia.
Hola, Roger, bon dia.
Explica'm la teva història, José Luis.
Jo he viscut l'Àfrica fa 25 anys
i porto sempre sentint Catalunya Ràdio.
Jo parlo català, gràcies a vosaltres,
de sentir Catalunya Ràdio
des que es podia sentir amb la internet.
A Sudant del Sud, al Congo, a Etiopia,
a tots els països que vaig veure, a Mozambique...
I ara visc encara a Llibuti,
us sento cada cap de setmana a tu, al suplement,
i em va fer molta il·lusió estar aquí
perquè normalment sento tot a distància
i quan vaig veure la cursa aquesta setmana,
que sí que caia, que estava aquí a Barcelona,
dius, hòstia, doncs, per una vegada podré estar amb vosaltres
i no solamente a distància.
Extraordinària història.
Em fa molta il·lusió, José Luis, que ens expliquis tot això.
Què més t'agrada de Catalunya Ràdio? Què sents?
Doncs la companyia que feu.
Jo crec que sempre parleu...
Per exemple, jo sé que a vegades tu parles, també,
del temps que fa a diferents pobles de Catalunya i tal,
però et puc dir que tinc molts companys,
jo treballo a Nacions Unides,
jo treballo a Filipina, a Mozambique,
i que feu molta companyia,
i us feu sentir a casa molt a prop.
Jo crec que són molts, que vivim fora,
i que ens sentim més a prop de Catalunya gràcies a vosaltres,
i a sentir Catalunya Ràdio cada dia.
I, escolta'm, José Luis, estàs en forma, tu?
Bueno, una mica.
Ara visc a Djibouti, que ara mateix allà fa 50 graus,
no és fàcil sortir a córrer,
però sí, vau, per 6 o 7 quilòmetres, clar, sí, sí, home.
Es fan de bona gana.
M'agradaria molt de conèixer la teva història, José Luis, molta sort.
Moltes gràcies i molta sort a tu.
Tot això mentre veiem com ara hi haurà la foto oficial
de la sortida d'aquesta cursa,
perquè, a veure, això anirà puntualíssim,
a dos quarts de 9 del matí,
ara tot just és un quart de 9 del matí.
M'infiltro cap aquí dins
i intento saludar també alguna de les cares.
Carandell! Carandell!
A veure, en directe, Roger Carandell.
Veig que t'has animat, també, corre.
M'he animat, sí, estic bastant preparat a escapar.
Però corrent o caminant?
No, jo ho faré corrent.
El meu objectiu és quedar de la meitat endavant.
Bé, bé, bé, bé.
Corres habitualment, Roger?
Vaig a córrer tres o quatre cops a la setmana
i faig cinc o sis quilòmetres,
per tant, em sento còmode, amb aquesta cursa.
T'ho diràs, sis quilòmetres és un escalfament.
Escolta'm, Roger, moltes gràcies. A tu, cuida't.
Helena García Melero, bon dia i bona hora.
Per fi! Per fi, Roger, escapar!
Com estàs? Molt bé, i tu?
Molt bé. He matinat gairebé igual que tu.
A quina hora et lleves els diumenges?
Jo a les 4 ja estava esperta. Què dius, ara?
Tinc molts nervis, avui. Però tu ets esportista, no?
Ja, però no ho sé, m'ha agafat com un cuc a l'estoma,
que no podia dormir, he començat a pensar si em llevo ja,
han començat a cantar els ocells i ja no he pogut dormir.
Però molt contenta. Quants dies de la setmana fas esport, Helena?
Perdona? Quants dies de la setmana fas esport, tu?
Jo...
procuro fer esport...
cada dia menjunt.
Molt bé. Sí.
Per tant, i d'aquests 40 anys que avui celebrem de TV3 i Catalunya Ràdio,
tu quan vas entrar a la tele?
Jo vaig entrar l'any de les olimpiades, el 92.
92. Un any per recordar.
N'has viscut pràcticament 30. Més de 30.
Sí, 31, 31, 31.
Quina passada, eh? Una passada.
Tinc molta il·lusió, és un dia...
Anem cap a davant, fem la foto.
Amb l'Helena García Melero,
que ens demanen fer la fotografia
d'aquesta sortida de la cursa,
espera, que descriurem una mica el panorama que tenim.
Som en plena diagonal, evidentment tallada al trànsit,
diagonal, mirant cap a TV3,
perquè d'aquí una estona hi haurà aquest tret de sortida
d'aquesta cursa dels 40 anys,
una cursa que es preveu evidentment molt ràpida.
Els primers a arribar calculem que ho faran entre 15 i 20 minuts,
però la resta de participants tenen encara
una bona estona més després per arribar fins a la meta.
A la meta hi tenim precisament el Pere Escobar.
Pere, bon dia.
Tenim l'Escobar a TV3, que es deu estar connectant,
perquè el que farà l'Escobar, ajuntament amb el Clopés,
és anar-nos narrant la fila i la cara que fan.
Tots els corredors tan bon punt arriben a meta.
Escobar, ara sí, bon dia.
Sí, bon dia, bon dia. T'estic escoltant.
Ets a meta ja o encara ets a casa?
Sí. No, no, no. Ja m'agradaria ser a casa.
No, no, no, no.
Re, dos minuts abans de les 8, m'ha sorprès que hi ha força ambient.
He passat per la diagonal, bé, pel lateral,
perquè no es pot passar pel mig,
i bé, la festa és espectacular. La festa és espectacular.
Doncs jo el que vull que facis avui, Pere,
és descriure'm les cares d'alguns d'aquests corredors quan arribin,
perquè jo crec que hi haurà cares de tota mena,
cares d'escalfament, com pot ser el David Clopés, que està acostumat,
però cares de gent potser més desfeta, no, Escobar?
Bé, m'he trobat...
Ara que hem vingut, eren dos senyors d'una certa edat,
així com jo, perquè m'entenguis,
esperant l'autobús a dues parades de Catalunya Ràdio,
que he pensat, hòstia, si haguessis de fer sis quilòmetres,
aquests dos carrers els pots fer caminant,
però no estaven esperant l'autobús.
I després, molta il·lusió.
Gent contenta per la diagonal, pel lateral,
més endavant, a l'alçada del Jardí de Cervantes.
Gent contenta, contenta, feliç, participant d'una festa,
i aquí, un cert neguit, esperant els primers que arribin.
Mira, m'he trobat aquí el Damien Calvet.
Damien, què tal? Bon dia. Molt bon dia.
Un home que ahir portava cares llargues a l'Ajuntament de Barcelona
per el desenllaç que hi va haver amb Jaume Collboni,
finalment d'alcalde. Com estàs?
Bé, trist pel que va passar ahir,
però el de menys és que jo estigui trist.
Jo crec que el que és transcendent és que no podrem aplicar
el canvi que necessita Barcelona, Jaume Collboni,
no és el canvi, i menys un Jaume Collboni votat
pels comuns i per un PP que ara està pactant amb Vox,
alcaldies i governs autonòmics per mig d'Espanya.
Això no és un canvi, de fet és un retrocés.
Quan us en vau assabentar que els comuns votarien Collboni?
Una hora abans, la veritat és que era una possibilitat
que existia i que és legítima,
però en tot cas els esdeveniments no ens feien pensar
que hi hauria aquest desenllaç.
Els comuns havien manifestat que no volien participar en res
en el que hi hagués el PP,
però al final van canviar la seva opinió
i van donar els vots a Jaume Collboni.
Nosaltres havíem preparat un programa de govern
i un quartipàs molt sòlid,
i el que ha passat ara és molt incoherent.
A la veritat, coses coherents i coses incoherents,
i aquesta d'ahir és molt incoherent.
Damià Calvet, és esportista, vostè?
Sí, el que passa és que és veritat que aquestes últimes setmanes
amb la campanya i tot plegat he pogut entrenar poc,
per tant avui és més una festa que una cursa.
I hem de preparar els 40 anys de TV3 amb aquesta festa esportiva.
Fantàstic, Damià Calvet, molta sort. Moltes gràcies.
En directe, des de l'Avinguda Diagonal 614,
el Damià Calvet,
un d'aquests vips d'aquestes cares conegudes
que també participen de la cursa de TV3 i Catalunya Ràdio.
40 anys, també la Cristina Arriba. Cristina, bon dia.
Omar, Roger Escapa, quin honor veure't aquí.
Tu tens TN avui o no?
Clar, ara tu estàs treballant,
però com que treballes, te n'escapes.
Però jo tinc TN, sí, sí.
I he parlat amb el Ramon a veure si arribo a les 10.
Bé. A les 10, segur.
Home, avui teniu un TN amogut després del que va passar ahir a l'Ajuntament.
Ja et vaig veure ahir a la tarda també fent l'especial a TV3, no?
I tant, molt cansats, perquè vam tenir la sorpresa també,
d'aquest gir de guió,
al final també amb l'Ajuntament de Barcelona,
i vam acabar molt tard.
Però és el que toca, 40 anys, la cursa.
Aquí estem.
Tu ets esportista? Sí, soc...
Esportista, esportista. Ho era més, quan era més jove.
Jugaves a bàsquet, no? Sí, jugava a bàsquet, feia esport.
Soc molt de cinta, també, m'agrada, eh?
Tinc una cinta a casa.
Avui segurament no és el recorregut més espectacular,
a nivell d'àrvores, i veurem una mica d'asfalt,
però al final el repte s'ha arribat a Catalunya Ràdio TV3, no?
Saps què? Que em fa molta il·lusió, també,
fer el recorregut que gairebé sempre faig amb cotxe.
De Catalunya Ràdio, passo aquí amb el cotxe fins a TV3,
i ara ho faré caminant. Per tant, és un viatge diferent.
Això fa il·lusió.
Cristina, moltes gràcies, també, que vagi molt bé.
Gràcies. Fins ara.
I també l'Artur Paguera. Què tal, com estàs?
Quasi no et sento, perquè hi ha la megafonia aquí, però bé, preparat.
Tu estàs en forma, eh, per això?
Jo estava molt en forma, i ara sí que vaig fent, eh?
No és com abans, que sí que m'agradava fer maratons,
alguna cursa de 100 quilòmetres, moltes de 10,
però amb moltes ganes.
El Ferent avui es corre també amb la nostra gent,
que normalment ens veuen des de casa seva,
i ara els tenim aquí per poder córrer amb ells,
i també et fa molta il·lusió, perquè et venen a saludar.
Tu no els veus, així que et veuen normalment,
i aquí som en igualtat, que és el que mola, també.
Gràcies, Artur, que vagi molt bé la cursa.
Córre-t'ho, també, amb el micro a la mà.
A veure, Jordi, com va el tret de sortida?
Doncs no t'ho sé dir.
O sigui, segur que donaran el fons responsable, no?
Bé, sí.
He de donar un artilugi i l'he d'activar.
Queden 6-7 minuts pel tret de sortida.
Anem una mica més avall, que aquí tenim la magafonia a tope.
Fes, fes, ara veniu a buscar.
Ara vinc, ara vinc.
Anirem també cap a...
Això serà a dos quarts en punt.
A dos quarts en punt, tret de sortida d'aquesta cursa.
Veiem com a primera fila...
També ens interroguerem aquí un moment.
A primera fila hi ha alguns d'aquests corredors també més consegrats.
Sensacions abans de la sortida?
Molta calor.
Molta calor.
El 18 de juny, dos quarts de nou del matí,
temperatura que no acompanyarà gaire, no?
No, jo crec que no,
però intentarem disfrutar, passar-ho bé i res més.
T'has marcat alguna marca?
No, avui no. Avui disfrutar, passar-ho bé.
Hola, què tal? Elisa, com estàs?
Molt bé.
Una de les corredores del principi,
suposo que no esteu acostumats a córrer amb aquesta temperatura.
No, no. Està molt calor.
Hemos calentado y ya estamos desechos.
Pero bueno, venimos a disfrutar.
Deixa'm saludar també un dels candidats de la victòria,
l'Artur Rossi, què tal, com estàs?
Molt bé, moltes ganes.
Alguna marca que t'hagis marcat
per fer aquests sis quilòmetres fins a TV3?
Bueno, marca és difícil,
perquè és una cursa amb bastanta pujada,
sobretot la primera part,
i a més a més fa una temperatura bastant alta,
però intentarem disfrutar al màxim.
En un recorregut tan curt de només sis quilòmetres,
us condiciona molt que faci calor?
Bueno, jo crec que més en sentit positiu que negatiu,
perquè al final,
quan més quilòmetres i més calor,
pitjor ho passes,
però amb sis quilòmetres et dona temps
de passar la calor justa per arribar.
Artur Rossi, calculem que d'aquí un quart d'hora,
18-20 minuts segur que estàs a TV3.
Et saludarem des de TV3 amb el Pere Escobar.
Una abraçada.
Moltes gràcies.
Xavier Pere d'Esquerdo, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. No et creuràs el que et diré,
però em trobo sol davant de tanta gent.
Què dius ara? On ets, on ets?
Al mig... al mig de tot.
O sigui, no sé on ets tu,
ets a l'entrada, allà on diu...
Jo soc a la sortida.
Soc al punt de sortida.
Tu la fas corrent, com la fas, Xavier?
Tu, si mires una miqueta més enrere,
vaig amb una samarreta de color groc.
No cal que ens busquem,
perquè jo me n'he d'anar a fer el tret de sortida
amb el Jordi Borda.
Però explica'm una mica l'ambient que et trobes al damunt.
Mira, veig gent que no sé per què no porten la samarreta de color groc.
Com aquest senyor, què tal?
Es diu Eduard, perquè porta el dorsal. Bon dia.
Per què no el porta, el dorsal?
Porto el dorsal. Ah, i el dorsal, la samarreta groga.
Perquè tothom la porta igual, llavors les fotos no en trobo mai.
Ah, és per això!
Per quan facin la foto o facin la retermissió per TV3.
Em localitzo el color de la samarreta.
També he vist gent que s'estava escalfant abans de sortir,
vostè és dels que estava escalfant-se.
S'ha fotut una miqueta, sí, sí, sí.
Vinc a l'ent de casa, normalment.
Amb qui he vingut acompanyat? Sol, sol, ningú sol.
El que veig que està fent aquí...
He vingut amb un company aquí, he tornat a cursa, i mira...
Què tal? Bon dia, David. Hola, bon dia.
Cada quant s'entrenen, vostè, per venir aquí?
Jo quatre vegades a la setmana.
Ostres, jo tres, em guanya, eh? Per una.
Però bueno, estic molt cascat, eh? Avui anirem xinoxano.
D'acord, moltes gràcies, eh? A tu.
Que vagi bé. De seguida torno amb tu.
Un moment, perquè et vull descriure la imatge que tinc al davant,
i és la del director de l'emissora, el Jordi Borda,
amb una pistola i un micròfon de Catalunya Ràdio a la mà,
a punt per fer el tret de sortida.
Una pistola, espero, d'aire comprimit.
I jo també ho espero.
Vigilem bé on apuntem, Jordi,
perquè d'aquí escassament quatre minuts farem el tret de sortida.
Crec que tan bon punt siguin dos quarts de nou del matí,
sonarà la cançó oficial d'aquesta cursa de TV3 i Catalunya Ràdio
dels 40 anys, la cançó dels Beta.
I... Jordi, estudia-t'ho bé, fem-ho bé?
Sí, sí, sí.
A tot això també puc saludar, crec, el Lluís Barnabé.
Lluís Barnabé, bon dia.
Molt bon dia. Molt bon dia, Roger.
Una de les persones clau, també, d'aquests 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio,
vinculat, evidentment, a la Marató,
una de les marques insignia, també, d'aquesta plataforma,
com és la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Lluís, tu corres, avui?
Avui vinc amb tota la família.
Com que sigui la Marató, emocionadíssims tots.
I, a més a més, estic a la dina de sortida,
tothom aixecant els braços,
tothom molt excitat, molt content.
I això és bestial, bestial, Roger.
Estàs en forma, tu, Lluís?
Per fer la cursa que miren amb la família, sí.
Crec que sí, ja t'ho he vingut a privada.
D'això es tracta, d'això es tracta.
Dos minuts i mig pel tret de sortida
d'aquesta cursa dels 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio.
Ara mateix l'estampa que tenim des de la Diagonal de Barcelona
és espectacular.
Una munió de gent des de davant de l'estudi 1 de Catalunya Ràdio,
fins bé bé, Francesc Macià,
més de 5.000 persones que tenyeixen de color la Diagonal de color groc,
bàsicament és la samarreta commemorativa
dels 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio,
però també de la resta de colors,
i és que aquí hi ha uns quants corredors que s'ho prenen en sèrio,
que, a banda de bo, que esperen fer marca.
Et veig també, Xavier Solà, com acaba d'arribar
una de les veus icòniques d'aquesta emissora,
especialment del suplement, el Solà.
Hola, Solà, bon dia.
Sí, diu bon dia, el Solà.
Espera't, un minut i mig.
Xavi Campos, bon dia.
Bon dia, bon dia, Roger.
Campos, on ets?
Doncs a la cua de la cursa, tocant a la plaça Francesc Macià,
perquè estic esperant uns amics que fan tard,
i perquè així la connexió és més còmode i amb un so una mica més net.
Fins on arriba, la gent?
Jo aquí ja no ho veig... Fins a ben bé Francesc Macià.
Fins a la samarreta de Francesc Macià, sí, sí.
Aquestes 5.000 persones, tu, Campos, corres de debò?
Corres per passejar? Com t'ho prens, avui?
Jo fa temps que no corro, però avui intentaré córrer, sí.
No em sembla una cursa tan exigent.
Són 6 quilòmetres, una mica més de 6 quilòmetres.
Fa pujada, però, vaja, intentaré això una mica.
Doncs el Campos, una de les veus també icòniques d'aquesta emissora,
i un dels representants dels esports de Catalunya Ràdio.
Campos, molta sort, ens saludem a la arribada amb l'Escobar i companyia.
Fins ara. Molt rebé, fins ara.
50 segons per dos quarts de nou del matí,
45 segons pel tret de sortida,
a aquesta cursa dels 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio.
Sentirem el tret de sortida que farà el Jordi Borda,
el director de l'emissora, el director de Catalunya Ràdio,
i tan bon punt sentim la cançó dels beta.
Jordi, tot a punt o no?
Tot a punt, dic? Sí, espero que surti bé, diguem-ne.
Com va, quina instrucció t'han donat?
M'han donat a seguir el compte...
Hi ha compte enrere, eh?
53, 2, 1, i quan senti l'1 ja dispari.
Tot teu. Jo faig la narració, Jordi.
He cagat ell fàcil, diguem-ne.
Intenta no equivocar-te, perquè és un moment clau.
Seria bastant dramàtic.
Jordi Borda, tot a punt, a dos quarts de nou del matí.
Per donar el tret de sortida a aquesta cursa dels 40 anys de Catalunya Ràdio,
sentim els senyals horaris de dos quarts de nou del matí.
En directe, el suplement,
amb aquests 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio,
a punt pel tret de sortida comença a sonar la cançó.
Veiem fent els últims exercicis d'escalfament
els corredors que són a la primera fila d'aquesta sortida.
Alguns nervis, també.
Més de 5.000 inscrits en aquesta diagonal de Barcelona
per commemorar el 40è aniversari,
mentre sentim de fons com comença a sonar la cançó
que es va fer expressament per commemorar aquest 40è aniversari,
que és una cançó del grup beta del Super3.
I mentre comença a sonar,
aquests 5.000 corredors que es van preparant per fer aquest recorregut.
Tot això ho estem explicant des d'un petit altell
que ja ha instal·lat just al costat d'aquesta meta de sortida.
Veig també com arriba Quim Morales.
Bon dia, Quim Morales!
Que se'n va de pet, suposo, cap a TV3, directament,
perquè a TV3 també tira'm un dispositiu especial
que ens anirà explicant l'arribada.
Escobar, ets aquí, encara?
No, i tant, que soc aquí.
Ets aquí, ets aquí.
Mira, la mateixa línia d'arribada.
Ara mateix hi ha un dispositiu considerable a TV3?
Per què no es ve en TV3, la línia d'arribada?
No, està abans de l'Hospital de Moises Brogi,
a la rotonda del Moises Brogi,
és l'espai on millor poden arribar tanta gent,
just a 50 metres de l'arribada, ja.
Jo què sé, si hi ha 5.000 participants,
10.000 gots d'aigua ja preparats per quan arribin assalegats,
i aquí tothom pendent que al bord de foti el tret,
que la gent arrenqui a córrer
i que d'aquí un quart d'hora, una miqueta més o menys,
siguin aquí al davant, curiosament,
l'arribada està davant d'una parada d'autobús,
que és el que hagués agafat jo per venir fins aquí.
Com que d'aquí un minut hi ha el tret de sortida,
anem amb 3 minuts de retard. Bon dia, Quim Morales.
Bon dia, què tal? Veig que no vas vestit d'esportista.
No, perquè algú s'ha de quedar aquí guardant el corral.
He vist el Pérez Descardo, que sí que està instal·lat a dins.
Ell sí, a més, ja està en forma.
Cada dia corre mitja horeta per entrenar-se.
Abans de fer l'última hora. Abans de fer l'última hora.
Així acabem, nosaltres.
Quim, has vingut amb la família o has vingut a saludar?
He vingut a saludar, he vingut a veure-ho i a viure-ho,
perquè és espectacular l'ambient que hi ha
que tenim aquí amb la samarreta corporativa
dels 40 anys de Catalunya Ràdio de TV3.
És molt bonic, això.
Tota punta pel tret de sortida.
En aquesta diagonal, 614, 5.000 inscrits.
Ara sí que la cosa ja va de debò.
Tres, dos, un...
Tret de sortida a les mans de Jordi Borr,
del director de Catalunya Ràdio
i una munió de gent que comença a córrer a direcció, TV3.
Déu-n'hi-do el ritme que porten en aquesta arrancada
dels corredors de la capçalera,
a mesura que va avançant,
doncs tota la resta de la comitiva ja sí que es tenyeix de groc
amb la samarreta commemorativa
i el ritme baixa lleugerament també d'entrada
perquè fan una mica d'etap els primers corredors.
Vaig cap a baix,
perquè intentaré enganxar algú que vagi corrent.
No em posaré a córrer jo.
¡Vamos! ¡Vamos!
Una jantada de gent compla la diagonal de Barcelona,
direcció a TV3.
Moltes cares conegudes
i també moltes famílies, gent de totes les edats.
Pere d'Esquerdo, has començat a córrer o estàs al final de tot?
Mira, tot just ara estic passant la sortida,
la barrera de sortida,
i no diríeu mai en qui, en Manu Guix.
Oh, molt bé, Manu Guix.
Manu, com estàs? Molt bé, i tu?
Qui has vingut a córrer? Aquí, aquí!
Et veig en forma, eh? Ah, sí?
Has vingut amb els nens, no? Sí, amb la Marta i amb els nens.
Escolta, felicitats per la sintonia.
Moltes gràcies.
Perquè jo ja corro amb aquesta sintonia.
I voldria preguntar-te si tu també corres amb aquesta sintonia.
Sí, sempre me la poso cada dia.
Un moment, Àlex, un moment.
Què vol córrer o vol caminar?
Que vol córrer més que jo.
El fill del Manu Guix vol córrer més ràpidament que jo.
Doncs aneu corrent, aneu corrent.
Xavier Pérez, d'esquerro, et deixo que atiris una estona.
De seguida torno a saludar, va.
Crec que puc saludar també infiltrada en aquesta cursa.
Marta Romagosa, bon dia.
Hola!
Hola, Marta, bon dia.
Atenció!
Doncs la Marta Romagosa,
una de les veus històriques i icòniques de Catalunya Ràdio,
que està participant d'aquesta cursa, de seguida la saludarem.
Ara veiem com la meta de sortida de Catalunya Ràdio
hi participa també algunes de les categories,
i duraran també aquest segon tret de sortida
també en aquesta altra categoria.
A tot això...
Pérez, d'esquerro, com ho portes?
Doncs mira aquí, corrent al costat d'una senyora.
Què tal? Bon dia. Hola, bon dia.
Com ha sigut, vostè? Que bé, jo.
Teresa, escolta, vostè ha vingut sola?
Sí, però no és que hi ha gent que ha vingut amb el seu grup d'amics,
però han fet allò de l'escapada, que se n'han anat abans.
No, noia, o sigui, molts amics meus corren,
però ells corren més que jo.
D'on ve vostè, Teresa? Jo d'aquí, de Barcelona.
Ah, fàcil, eh? Fàcil, molt fàcil.
Va entrenar, vostè, s'escalfa?
Home, una miqueta abans de córrer, sí.
Però cada dia, és a què estàs d'anar a entrenar cada dia?
No, no em dóna la vida. Quants anys té?
65. 65 anys.
I em porta més avantatge que a mi.
Home, hi ha el Pucorull, que crec que en té 83 anys.
No sé per on para.
Aviam, fins on pensarà arribar, vostè?
Fins al final, clar. Sí?
Com tota la vida? Com tota la vida.
Ves que porta el mòbil a la mà per alguna cosa,
és de les que va corrometrant la distància i tal?
Sí, sí, sí. Què té, alguna aplicació?
Estrava. Quina? Estrava.
Estrava? Sí.
Estraves una aplicació que calcula...
Calcula la distància, el temps,
i te fa el recorregut amb... amb la gent més.
Quant portem ara, a veure?
Ara... portem dos minuts i pico.
I distància?
Quasi 300 metres.
300 metres, i estem traient la llengua.
Et falta l'aire, Pere d'Esquerra, et falta l'aire.
A veure, un moment, ara sí, Marta Romagosa, bon dia.
La Marta Romagosa, que està enmig de...
No, et dic com estàs, Marta, com ho portes?
Ah, hola!
Hola, hola, en directe, en directe.
És que hi ha tanta sorollada que se'm fa molt difícil d'escoltar-vos.
Però ho porto molt bé, estem arrencant ara.
O sigui, pregunta-m'ho d'aquí una hora i una mica més, a veure què et dic.
T'ho tornaré a preguntar.
Tu estàs en forma, Marta, corres habitualment?
No, no corro, no corro, jo ho faré caminant.
O sigui, jo camino sempre
i vaig provar de fer aquest trajecte amb una amiga
a veure què passava, i estupendo.
Per tant, en debat tots, en debat.
Estem celebrant els 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio.
Tu d'aquests 40 anys has viscut una bona pila en primera persona,
oi, Marta?
Sí, d'aquest matí ho comptava i em porto 32, que es diu molt fàcil.
Déu n'hi do, 32 anys, 32 anys.
Pugem per les mateixes escales.
Fem moltes coses però pugem per les mateixes escales.
Doncs l'enoraona per la part que et toca, que és molta, Marta,
i a gaudir de la cursa. Una abraçada.
Vinga, una abraçada. Adéu-siau, bon dia.
Adéu, adéu.
També podem saludar quan pràcticament passen 7 minuts
de dos quarts de nou del matí la Mireia Mallol,
una cara televisiva i també molt vinculada a Catalunya Ràdio,
que avui també corre aquesta cursa dels 40 anys.
Mireia, bon dia.
Molt bon dia, Roger Escapa, com estàs?
Molt bé, i tu?
La Maria Cristina, ara mateix.
Vaig amb la Manera, vaig amb la Carola,
l'equip de totes mares que m'heu viscut, ulleres,
per fer aquesta cursa.
Bé, no em crec i mencions, no?
Catalunya Ràdio i TV3.
I alhora, doncs, aquest esprit en equip...
que ja no puc parlar més, Roger, d'acord?
Fantàstic, fantàstic.
Avui serà un dia en què anirem sentint moltes veus
vinculades a l'emissora, moltes veus a qui els falta aire,
perquè, evidentment, doncs ens miraran explicant
des de dins d'aquesta cursa.
Clar, tu, Mireia, vas començar Catalunya Ràdio
i després te'n vas anar cap a la tele, no?
Sí, home, jo vaig fer 20 anys de Catalunya Ràdio.
Sí, sí, o sigui, hem de fer còmputs...
És el més Catalunya Ràdio i TV3 que em porto a si.
Per tant, la DN és corporatiu, està clar,
però els inicis, els amics, la gent anti-repset,
la gent que estimes...
Em posaré tonta, eh, Roger?
Sí, sí.
Catalunya ha tingut un esprit molt únic
i penso que són molts que hem començat allà,
que hem anat, que podem tornar, que podem voltar,
per sempre, sempre, i aquest esprit sempre.
Ai...
Mireia... No pots plorar, oi, amb una cursa de celebració?
Pots plorar, si et ve de gust, pots fer el que et doni la gana.
Mentre aquí veiem com continuen sortint participants
de les diferents categories fa una estona,
sortien, doncs, algunes persones amb mobilitat reduïda,
ara un altre grup, no sé ben bé explicar quin és,
en qualsevol cas sí que veiem algunes cares més veterans,
també, que participen d'aquesta cursa,
que ha aconseguit aglutinar fins a 5.000 persones,
a la cursa de TV3 i Catalunya Ràdio pels 40 anys.
Escobar, jo compto que...
l'Escobar, recordem-ho, és a les instal·lacions de TV3,
jo compto que, aproximadament,
en 10 minuts t'ha d'arribar el guanyador o guanyadora, ja, eh?
Doncs mira, tinc un crono aquí,
que diu que han arrencat fa 7 minuts abans, jo crec que abans i tot,
l'expectació aquí ja és màxima.
I ara el que estic intentant és atensar-me,
el que passa és que vaig...
jo també m'ho fufo perquè vaig amb dos previs penjats,
per quan arribi...
Aviam si em torna només un minut.
Ima! Ima!
Aquesta gran cursa de TV3 i Catalunya Ràdio...
Estem en directe.
Oh!
Des d'aquesta arribada,
es cap a 80 anys de Catalunya Ràdio et contemplen,
perquè a l'entrada ja vam entrar al principi de tot.
El principi de tot.
Tinc contracte del 15 de novembre del 83.
Imagina't que ha plogut.
No fot anys.
5 anys més humà.
Res, 26.
Escolta'm, tu, com m'aboguis com jo, tens més cervell.
Estem a l'arribada, esperem que arribin suats i cansats.
És un dia especial, avui.
Home, un dia especialíssim.
Jo per això vaig pensar que això dels 40 anys...
Estic a l'any 40 de la meva trajectòria aquí.
Per tant, havia de ser d'alguna manera aquí.
Jo volia venir caminant amb els pals.
Jo no corro, però m'agrada molt caminar amb pals.
Jo pensava, surto d'allà, arribo aquí i com treballo avui,
doncs ja em dutxaré, m'estiré i la frenca hi he de fer, però...
No, no pot ser.
Doncs avui tornem a treballar junts a l'arribada d'una cursa.
40 anys després.
Òscar Fernández, tinc l'Òscar Fernández aquí,
amb l'Imma P. de Monta i el Pere Escobar també a l'arribada de TV3.
Òscar Fernández, com ho portes?
Fantàstic, no n'he ni començat encara, per tant, endavant.
Però tu no la pots fer passejant, l'has de córrer una mica, no?
No, la faré passejant.
El Pere Escobar té un moment de les seves limitacions
i ja els hi he donat a tots els treballadors d'informatius,
que no vull ni una baixa per dilluns.
Veig que no portes ni calçat de córrer, del tot, eh?
Unes bambes, és que no penso córrer.
No, no.
I no garanteixo que passi de Palau Royal, eh?
Segons com ho vegi, ja torno.
T'estàs esperant el Pere Escobar a l'arribada de TV3.
Quan el vegis, el saludes i et saludem des de la distància.
Que vagi prenent alguna cosa per esperar-me,
que trigaré una mica.
Que vagi bé, Òscar. Vinga, fins ara.
El Pere Escobar de Catalunya Ràdio, una de les veus clàssiques
també de l'emissora.
Amb el Pere Escobar, que estava saludant l'Imma P. de Monte.
Pere, l'Imma s'ha jubilat fa 4 dies, no, crec?
No, encara treballa, però li queden 4 dies.
Li queden 4 dies.
És que, com que a poc a poc anem veient,
com aquestes últims mesos,
algunes de les veus i cares més icòniques també van plegant,
jo em pensava que l'Imma P. de Monte també...
Però si...
Li queda molt poquet.
Clar, és la generació amb què acabem d'arrencar.
A mi em queda una mica...
A mi em queda una miqueta més, però...
Però, clar, és que ja tenim uns quants anys, amigo.
Però a tu no et deixarem plegar mai, Escobar, eh?,
que ho tinguis clar, eh?
Això espero. Saps que em tens a la teva disposició?
És que no sabria què fer. És que no sabria què fer.
Escolta'm...
Tu qui esperes guanyador?
L'Artur Bossi pinta com a guanyador de la categoria masculina, no?
Honestament, jo no en tinc ni idea.
És a dir, jo faria el que feia...
Saps que jo no et puc enganyar.
Jo faré el que feia fa molts anys
quan fèiem la volta ciclista a Catalunya,
i era una cosa que amb els anys he pensat
que era una autèntica tortura,
que és el tio que ve, de fet, 200 quilòmetres,
baixar-lo de la bicicleta i fer-li tres preguntes perquè et digui...
doncs això és el que faré quan arribi, el primer que arribi.
Li preguntaré com es diu, aviam si és capaç de dir-m'ho,
i parlarem una miqueta de com ha estat la cursa, de la calor,
anirà xop i...
Tu demana pas, demana pas, Escobar, demana pas.
Demana pas, demana pas...
Jo t'atabalaré, no pateixis.
Sí, jo t'entrego el micro. Demana pas amb on comenci a arribar.
Xavier Pérez, d'Esquerdo, des de l'epicentre d'aquesta cursa.
Hola, bon dia, doncs mira, sóc a l'alçada al corte inglès de Diagonal,
que és aquí, a la Maria Cristina,
i us he de dir que en aquests moments
estan avançant les persones que van en cadira de rodes.
Vaja.
A més, fa molta gràcia perquè ells estan supercontents,
superanimats, perquè, a més a més, porten uns altaveus.
A les seves cadires de rodes,
i la seva manera de córrer és fent gesticulant les mans, saps?
Pam-pam-pam-pam.
I són ells els que ens animen a nosaltres.
Quina passada.
Però clar, els que porten la cadira de rodes estan molt forts.
Què tal, com et dius? Marcos.
Marcos, tu estàs molt fort, eh? Bueno, voy haciendo.
A veure, qui és que portes a la cadira?
Doncs aquesta preciosa, que es diu Navelen...
Hola, Navelen!
La sonrisa que té sempre és... Bueno, sempre és així.
També està somrient.
De fet, ha estat ella la que m'ha animat a mi.
M'està dient, escolta...
I què? A ella també li agrada anar a córrer, com vosaltres?
I tant, i tant. A més, encara que no...
A quines curses us apunteu?
He fet la Marató de Barcelona, la Mitja Marató,
la Cusada Baradona...
Bueno, tot el conèixer.
Veig que, en lloc de portar la samarreta dels 40 anys,
porteu una que diu, incluïent dos sonrisses.
Espera, explica'm de què va, això.
Doncs mira, això és un projecte
que es va fundar el...
l'any 2020, a l'octubre de l'any 2020,
per a persones de diversitat funcional,
i bueno, estem aquí per ajudar-les,
per fer-les passar una bona estona,
i que gaudeixin amb nosaltres aquí a les curses,
i bueno, i a la festa.
Bueno, ja veus que ens continua animant, eh?
Sí, sí, sí, és una màquina, és que no para.
Mira, aquí a la sortida,
per desquerdo està passant el cotxe escombra, ja.
Ja tenim els 5.000 inscrits
recorrent aquesta diagonal camí de TV3.
Deixa'm saludar un parell de veus
més dins de la cursa vinculades a Catalunya Ràdio,
que fa estona que ens escolten.
Marta Prat, bon dia.
Bon dia, Roger. Com estàs, Marta?
Bé, molt bé.
On ets ara mateix?
Tu estàs passejant, eh?
Ara mateix, just davant de l'illa diagonal.
Doncs encara et queda un bon tros de recorregut,
perquè, de fet, fins fa pocs minuts,
encara sortien els participants, ara hi han sortit tot.
Per tant, tu això t'ho prens avui com...
un passeig, d'alguna manera?
No, m'ho prenc amb molta il·lusió, eh?
Vull dir que m'ho prenc tan seriosament com el que corre.
El que passa és que acabes tu,
saps el que està preparat per fer,
i jo fa molts anys que no corro.
Fantàstic.
Marta, tu també has passat una bona pila d'anys
d'aquests 40 a Catalunya Ràdio, eh?
Sí, uns quants, des de l'any 91.
Des de l'any 91, Déu-n'hi-do, abans de les olimpiades,
Déu-n'hi-do.
La bravona per la part que et toca, Marta Prat, una abraçada.
Moltes gràcies, un petó. Un petó ben fort.
I també el Demià Aguilar, la veu del motor a Catalunya Ràdio,
en plena cursa, avui sense...
sense vehicle motoritzat.
Demià, bon dia.
Hola, bon dia, Roger.
Què tal? Molt bé, com ho portes, tu?
Ah, fantàstic.
Jo la penso fer caminant, no et pensis que aprotaré gaire.
Però jo em pensava que tu estaves en forma, la Demià.
He estat en millor forma, diguem, deixa-m'ho així.
Molt bé, molt bé.
Tu també portes una pila d'anys, també, d'aquests 40,
vinculat a l'emissora, a Catalunya Ràdio, quan vas entrar?
Jo una miqueta més tard que la Marta,
però ja són més de 30, també.
Jo just vaig entrar fa 30 anys, el 92,
amb el projecte inicial de Catalunya Informació.
I sempre vinculat al motor, Demià, o no?
Bé, els primers quatre anys, no,
perquè va ser Catalunya Informació,
aquella Catalunya Informació tan analògica que vam fer al principi,
després el salt, el 96,
al Departament d'Esports de Catalunya Ràdio,
i sobretot motor, motor, diria, a partir d'aquest segle.
Ara, un cop t'hi vas enganxar, no l'has deixat anar, eh?
No, si viu molt bé, la veritat.
Doncs el Demià Aguilarra, qui avui també està participant...
d'aquesta cursa dels 40 anys de Catalunya Ràdio,
i hem volgut saludar l'antena del suplement.
Gràcies, Demià, una abraçada.
Gràcies, una abraçada, bona festa.
Bona festa, tothom. Vull dir 47 minuts.
He de fer una mica de publicitat,
abans de l'arribada, potser.
Pere Escobar, està arribant algú o no?
No encara, però fes-la ja, perquè ja frego el quart d'hora,
i aquests trigaran un parell de minuts com a molt arribar.
Perfecte. Fem una petita pausa i de seguida continuem.
El suplement en directe, cursa 40 anys, Catalunya Ràdio TV3.
Ha sortit tota l'expedició, més de 5.000 inscrits, direcció TV3.
De seguida hi arribaran,
Pere Escobar, David Clopés, a l'arribada. Ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Necessites ajuda?
Estic provant de menys arxius, però no hi ha manera.
I si abans pujàs el núvol?
Mai és tard per aprendre.
Si tens més de 16 anys i vols posar-te al dia,
ampliar coneixements o obtenir una titulació,
tens un centre de formació d'adults molt a prop teu,
amb una àmplia oferta educativa
per formar-te en allò que necessitis.
És l'hora de fer un pas endavant.
Informa't en atriaeducativa.gencat.cat.
Mira, apunto.
Tanca els ulls i pensa en Hawaii.
Les millors onades del món,
platges paradisíaques,
natura espectacular.
Aquesta és la postal mental que tots imaginem.
Però Hawaii és molt més.
Els nadius tenen una història molt diferent per explicar.
You're not American!
Hawaii, el paradís a reivindicar.
30 minuts, a TV3, aquesta nit.
Tenim històries alegres,
divertides i acollidores,
com el color groc.
Avui parem l'antena i entenim de blabs.
Tenim paraules,
tranquil·lades, empàtiques.
Tenim episodis foscos,
tèrbuls i misteriosos,
com el negre.
Amb Carles Borràs,
amb el Carles Borràs,
amb el Carles Borràs,
com el negre.
Amb Carles Borràs.
Tenim el teu color, tenim el teu podcast.
Troba'ns a l'aplicació i al nostre web,
catradio.cat barra podcast.
Catalunya Ràdio, som podcast.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana, amb Roger Escapa.
Només volem manifestar la braça.
5 minuts passen de 3 quarts de 9 del matí.
En marxa la cursa dels 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio.
I a punt, a la meta,
Pere Escobar,
perquè tenim a punt d'arribar al primer corredor,
l'estic seguint a través de les imatges de TV3,
perquè nosaltres ja hem tornat a l'estudiador de Catalunya Ràdio.
Pere Escobar, endavant.
Doncs sabràs que queden menys de 400 metres
perquè arribis Artur Bossi,
el guanyador de la cursa dels nassos, del cort inglès,
de la cursa dels bombers, campió d'Espanya de 3.000 metres...
Mira, ja el veig, que encara a la recta final, res,
no li queden ni 100 metres, ni 100 metres.
18 minuts, 20 segons, 21, 22, 23, 24, 25, 26,
18 en 26,
Artur Bossi, guanyador d'aquesta primera cursa dels 40 anys
de Catalunya Ràdio.
Noi, què passa? Felicitats.
Felicitats. Gràcies.
Quina passada. Te n'adones del que has fet?
Sí, sí, sí.
Aviam, jo soc incapaç de fer el que tu has fet, de córrer,
però has guanyat la primera cursa de Catalunya Ràdio
després de 40 anys.
És a dir, tu no havies nascut, jo ja estava fotent ràdio,
i avui has guanyat la primera cursa.
Ah, sí, sí, sí. Bueno, era...
Era una ocasió especial intentar guanyar-la,
pel que significa TV3, Catalunya Ràdio, per aquí, per Catalunya,
i la veritat és que...
Content, content de guanyar una edició al final,
no deixar de ser històrica, perquè no sé si es tornarà a fer.
Espero que sí.
Llavors, res, molt content i...
i espero que d'aquí...
I 40 anys no ho sé, però espero poder repetir més endavant.
Ets advocat. Digue'm que ets uient de Catalunya Ràdio.
Soc uient de Catalunya Ràdio, sí.
Sí? Què t'agrada, de la ràdio?
A mi m'agrada, hòstia, com es diu aquell programa,
que fa el Joel Díaz.
El Joel Díaz. L'última hora, l'última hora.
L'última hora.
Ara que és... exacte. Sí, sí.
A tot va la bronca. El suplement, també.
A tot va la bronca, la bronca, el suplement, amb l'escap...
Exacte, exacte, exacte.
Soc molt d'escoltar la ràdio quan vaig als entrenaments o a la feina.
Igual que també miro molt TV3,
perquè al final és una cursa de casa.
Sí, una cursa de casa.
He fet una cosa que vaig prometre que no faria mai més.
Jo feia les curses de ciclisme,
quan arribava el guanyador, que arribava mort,
jo l'entrevistava i pensava que això era una tortura.
Avui ho he fet amb tu, et demano disculpes,
et felicito moltíssim i disfruta de la festa.
Bravo, Pere Escobar.
I bravo a l'Artur Bossi,
que és el guanyador de la cursa de TV3 i Catalunya Ràdio
en categoria masculina.
Està a punt d'arribar la guanyadora en categoria femenina, Escobar.
O sigui que ben atent també l'arribada,
et veig a través de les imatges de TV3.
Fantàstic, aquesta entrevista,
que li faltava l'elenc ara a l'Artur Bossi del Pere Escobar.
Però és que tens a punt la guanyadora,
que és una dona que... una corredora, no et sé dir el nom,
però ara li preguntaràs a l'arribada, Escobar.
Jo li pregunto, mira, ja està, ara em tornen a aixafar.
La Maritxell, la Maritxell,
la primera guanyadora de la cursa dels 40 anys.
Com estàs, Maritxell? Molt bé, molt bé, agafant aire.
Ja sé que és una marrenada... Maritxell Soler.
Però m'has de perdonar, Maritxell Soler.
No passa res, amb baixada sí que he pogut agafar aire un altre cop.
Escolta, és una cursa històrica.
Sí, sí, sí. I tant, 40 anys de TV3 s'havia de saber així, no?
Li deia a l'Artur, vosaltres no havíeu nascut,
i jo he de fer ràdio.
Tu escoltes la ràdio, diguem que sí, encara que sigui mentida.
Sí, sí, sí, l'escolto, l'escolto, sí, sí.
Hi ha algun programa que t'agradi especialment?
Doncs bàsicament escolto sobretot música i això,
quan estàs al cotxe, quan estàs,
en moments d'aquests que pots estar fent altres coses.
Ha estat una cursa complicada perquè feia molta calor o no?
Calor sí que em fa.
La cursa és en part agraïda perquè comença pujant, que bateixes,
però acaba baixant, per tant mentalment acabes amb positiu.
El diagonal tallada ha de ser un porro.
Sí, no sempre es pot fer això de córrer pel mig de la diagonal,
sense que sigui perillós.
Doncs escolta, Maritxell, moltíssimes felicitats i gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies.
Doncs ja la tens, el primer i la primera, què?
L'Artur Bossi i la Maritxell Soler
són els guanyadors categoria masculina i categoria femenina
de la cursa dels 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio.
El Pere Escobar ens ho ha narrat en directe.
En plena cursa, Pere Escobar,
encara tenim alguns companys de Catalunya Ràdio
que encara en una estona més d'arribar, són la Marina Romero.
Marina, com ho portes?
Escapa, costarà aquesta connexió, eh?
Endavant.
Perquè acabem d'acabar la pujada a la diagonal.
Estem entrant esplugues, fa molta calor.
No diries mai que a la diagonal fa tanta pujada.
I un petit error que trobo és que no s'hi dic,
a 15 quilòmetres anem superant.
Clar.
Llavors, ara mateix, sé que estem allà dalt,
però no sé, a 4 quilòmetres queden.
4!
Estàs al quilòmetre 4. En queden dos quilòmetres.
La Marina Romero en directe des del quilòmetre 4 d'aquesta cursa,
dos per l'arribada on Pere Escobar la rebrà amb un avituallament.
També en plena cursa, una de les veus icòniques de l'emissora,
la TDT, Bernat Soler, bon dia.
Molt bon dia.
Això és un altre ritme, eh, Bernat?
No et pensis que estic gaire lluny de la Marina, eh?
Estic a uns metres enrere. On pares?
Deixem-me-la corregir, perquè sí que s'indiquen, els quilòmetres.
Ah.
El que passa és que està tan capficada...
Amb el temps, amb el temps.
Estàs en forma, tu, Bernat, o no?
I això ens permetrà descansar dies i dies.
Dic que estàs en forma, tu, Bernat, o no?
No, jo estic en un break de la meva carrera esportiva.
I això es nota.
El Bernat... el Torquemada no corre, no?
El Torquemada tenia compromisos ineludibles.
Ho així.
Diguem-ho així, diguem-ho així.
Fantàstic, el Bernat Soler, que porta una pila d'anys,
també vinculat a Catalunya Ràdio,
perquè jo de petitó ja l'escoltava als mitjons de la nostra vida.
Sí, sí, el programa d'esports que fèiem a la nit,
ara ja fa... doncs mira, vam començar el 2005,
ha plogut, i ara l'entra amb la TDT,
i ara, en aquests moments, torna a haver-hi una puixeta,
cosa que fa que la respiració i la parla per la ràdio
sigui difícil de compatibilitzar.
I tant, i tant, ens agrada compatibilitzar-ho,
perquè és un moment radiofònic sensacional.
Bernat, això dels mitjons anys de la nostra vida
era la frase de la porta del primer mandat, o d'on sortia?
Sí, ells van a la candidatura a la porta del 2003,
ells van inventar-se aquesta frase,
van dir que era els mitjons anys de la seva vida al Barça,
i a mi m'agradava, no tant pel component de la portista,
sinó pel missatge positiu que tenia.
Molt bé, molt bé.
I ara, sembla la porta...
La porta tampoc corre entre els bips, no l'hem vist,
segurament el devien convidar,
però la porta no l'hem vist entre els bips que corren.
Jo també tenia compromisos inaudibles.
Deuen estar junts amb el Torquemada, aquesta hora de diumenge.
Les agentes estan molt complicades, aquesta poca de l'any.
A l'arribada t'espera Pere Escobar.
Et saludo amb el Pere, d'acord, aquí una estona?
Molt bé, vinga. Fins ara. Vaig a agafar aire.
Dos minuts per les 9 del matí.
A l'Estudió de Catalunya Ràdio també ens acompanya el Quim Morales.
Quim, que t'has vingut a agafar aquí de suport,
perquè la cursa no va amb tu.
No, home, algú s'ha de quedar al camp base.
És important que tu i jo estiguem aquí,
una mica per ser els cronistes i parlar sense estar ofegats.
Si hem de parlar només dels que estan a la cursa, patirem.
A veure, el company del Quim Morales de tota la vida,
Xavier Pérez de Esquerdo, on pares?
Doncs mira, estic al que seria el Polo,
perquè ho situeu entre el Polo i el quarter del Bruc,
a punt de la gran pujadeta que dona sortida de la Diagonal
cap a fora de Barcelona.
Ara ve la part bona, eh, Xavier? Sí, sí, és que ho estic veient.
I la gent va comentant, la Diagonal és meva!
La Diagonal és meva!
Clar, quan que porto el micro de Catalunya Ràdio,
molta gent s'apropa per comentar-me coses,
com una senyora del Pallarès que ha vingut,
o de la Noguera Pallarès, em sembla que m'explicava,
perquè, clar, nosaltres estem celebrant els 40 anys,
però que hi ha molts indrets de Catalunya
que no va arribar fa 40 anys, va arribar una miqueta més tard.
I bueno, sí, senyora, però estem celebrant l'arrencada, la sortida.
Quim, quants anys fa que feu ràdio junts amb el Pérez d'Esquerdo?
Doncs diríem que més de 25, tranquil·lament.
Com us vau conèixer?
Ens vam conèixer fent passadissos per TV3.
Érem els nois dels encàrrecs cadascun d'un programa
i treballàvem amb la Cosa Nostra,
i jo amb un programa que feia en Santi Villas,
que es deia Festu Mirà...
Ja treballàvem, molts jovenets, una de les primeres feines,
i ens creuàvem pels passadissos
carregant cintes de documentació quan no estava tot digitalitzat.
Anàvem com uns carros del súper carregats de cintes i ens saludàvem.
I ens vam caure bé, va haver-hi una mena de sintonia estranya,
perquè a la primera que se'ns va donar l'oportunitat
de fer un programa de ràdio a Ona Catalana, amb el Neus Buret,
doncs ens vam ajuntar i vam fer el programa.
I allà, quan us vau conèixer, no havíeu fet ràdio encara?
No fèieu ràdio? Junts, no.
Estava a TV3, però sí que fèieu ràdio pel vostre compte.
Amateur, si diguéssim una mica.
Jo punxava discos a ràdio Cambril. Correcte.
I tu, Quim? Jo estava a ràdio Estel i també a ràdio Corbera,
fent un programa musical amb en Roger de Gràcia i...
D'aquí ve el vincle amb en Roger de Gràcia.
Amb ells sí que vaig estudiar a la universitat, amb en Roger.
Clar, clar, clar.