Són les deu.
A aquesta hora i a Catalunya Ràdio
ja podem parlar del gran èxit de la cursa dels 40 anys d'aquesta casa
i de TV3. Neus Bonet, bon dia.
Bon dia, sí, efectivament.
Més de 5.000 persones hi han participat
i han recorregut aquests 6 quilòmetres
que separen la seu de Catalunya Ràdio,
que està a la diagonal de Barcelona, aquí al 614,
i TV3 a Sant Joan d'Espí.
Però fem una connexió en directe amb Pere Escobar
per resumir com ha anat aquesta cursa.
Pere, bon dia. Bon dia.
Doncs ara fa una hora i 27 minuts i 50 segons que ha arrencat la cursa.
Encara arriba gent.
La fotografia de la jornada és el somriure de tothom.
El primer que ha arribat també amb un somriure ha estat Artur Bossi,
el campió que ho ha fet en 18 minuts i 27 segons.
La primera dona a la Maritxell Soler en 20 minuts i 34 segons.
L'èxit ha estat absolut.
La gent ja ve una miqueta tocada, caminant tranquil·lament,
i comença a tancar aquesta primera cursa
dels 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio.
Pere Escobar, Catalunya Ràdio, Sant Joan d'Espí.
Gràcies, Pere.
Ha estat una cursa que ha permès compartir, caminar i conversar,
ho explicava en Roger Escapa, amb els nostres uients.
Ha estat bonic veure la il·lusió de companys de la ràdio,
excompanys que ja no hi són,
i companys també de la tele compartint amb els uients,
i aquest n'és un petit testimoni.
Les vegades que he fet alguna celebració
on hi pot participar tothom,
jo crec que Catalunya Ràdio és història del país
i és absolutament un orgull.
Jo espero recordar la meva època dels Jocs Olímpics,
que vaig transmetre grans curses
i rememorar aquells moments històrics
perquè la gent sàpiga que han passat 40 anys però continuem en forma.
El ritme és marxa divina,
o sigui, anar divinament, sense suar excessivament,
però amb alegria, amb alegria.
S'ha d'ajudar a Ràdio Catalunya.
Seguidors de tota la vida, de tota la vida.
Jo m'aixeco a Catalunya Ràdio.
Cada matí, cada matí.
Ha estat una marea de samarretes grogues
que ha inundat la Diagonal de Barcelona
i amb una colla de gegants inclosa.
I aquesta cursa dels 40 anys de Catalunya Ràdio i TV3
l'hem feta l'endemà de la Constitució del nou Ajuntament de Barcelona
amb Jaume Collboni, de nou alcalde,
i ho és, Jaume Collboni, amb els vots dels Comuns i el PP.
El president Pere Aragonès ha criticat
que l'acord s'hagi decidit, diu, des de Madrid,
i el líder del socialista Salvador Illa
assegura que l'aliança per la investidura
s'ha tancat des de la capital catalana
i ho ha dit aquest matí des del suplement
i moments abans de participar a la cursa.
S'ha decidit a Barcelona.
Nosaltres vam encomanar-lo, el senyor Collboni,
que conduís ell a les oposicions,
i a mi em consta, i crec que m'ha de constar,
que s'ha decidit a Barcelona, que és on s'ha de decidir.
Des de la cursa dels 40 anys,
els exconsellers Josep Rull i Damíel Calvet
també és número 5 de la llista de tries,
han criticat aquesta aliança de socialistes
amb Comuns i populars.
És una ignomínia que l'alcalde de Barcelona
es decideixi de Madrid, és simplement una infàmia.
Era una possibilitat que existia i que és legítima,
però en tot cas els esdeveniments no ens feien pensar
que hi hauria aquest desallà.
A la veritat, que els coherents i els incoherents d'ahir
és molt incoherent.
Més qüestions a banda de la cursa i de les reaccions polítiques
al nou Ajuntament de Barcelona,
a aquesta hora també parlem del Sudan,
que està assajant una nova triva a partir d'aquest matí.
Els mediadors saudites i nord-americans la van anunciar ahir,
l'Altolfoc, de 72 hores.
És un nou intent d'aturar els combats
entre els dos generals rivals que els últims dies
s'han intensificat, sobretot a la capital, a Khartoum,
i han provocat morts entre la població civil.
Demà dilluns hi ha previst una Conferència Internacional
a Ginebra per ajudar el país africà
sota el patrocini de l'Aràbia Saudita.
I pel que fa a l'actualitat esportiva,
el Barça d'en Volc es acomiada de la Champions
després de perdre contra el McDevore als penals.
El Barça només va marcar un penal de 5
i diu adeu a la que hauria estat la tercera Champions seguida.
El partit es va acabar amb empat de 31 i la pròrroga amb empat de 38.
El Barça de futbol sala domina la final de la Lliga per 1-0
després de guanyar el Jaén per 3-2 al Palau Blaugrana.
El Barça de bàsquet juga avui contra el Madrid
al segon partit de la final de la CB amb l'1-0 a la sèrie.
I per acabar, l'Alavés torna a la primera divisió de futbol
amb un gol de penal al minut 129 al camp del Llevant.
L'equip vitorià acompanya, acompanyava,
a la màxima categoria, el Granada i les Palmes.
L'Alavés.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Cridant-los a 25.
Hem viscut intensament la cursa dels 40 anys
de TV3 i Catalunya Ràdio,
ho hem fet en directe des de les 8 del matí
en un programa especial que hem fet des del suplement,
amb un munt de cares i veus conegudes de l'emissora,
una cursa que ja ha acabat
i que commemora ara mateix els instants finals
amb l'entrega de premis des de TV3, des de Sant Joan d'Espí,
que aquest diumenge la intensitat informativa és altíssima
després de la sorpresa majúscula que vam veure ahir
a l'Ajuntament de Barcelona,
ara en aquest bulletí de notícies també ho repassàvem
i sentíem les declaracions, les reaccions de Salvador Illa,
de Damíak Albert i de Josep Rull,
alguns dels polítics participants d'aquesta cursa
i també actors principals en tot el que va donar de si ahir
a aquest ple municipal.
Jaume Collbonis desperta com a nou alcalde de Barcelona,
el socialista arriba al càrrec amb els vots del seu partit,
els dels comuns que, per sorpresa, ahir,
una hora abans del ple, van anunciar
que votarien a favor de Collboni i del Partit Popular.
Collboni feia aquest agraïment.
I vull agrair també als regidors i regidores
que avui sé que fer un esforç,
sé que fer un exercici de pragmatisme i de realisme
m'han donat la confiança, probablement,
amb alguns motius diferents, però que convergeixen en un fet,
que han cregut que era el millor
que li podia passar a la ciutat de Barcelona avui.
Xavier Trias, estupefacte davant del que va poder presenciar ahir,
feia cara, evidentment, de pomes agres,
i a l'hora de fer el discurs va dir això.
Jo deia, si no surt l'alcalde, que us bombin a tots.
Em miren els meus i diuen, no ho diguis més.
No ho dic més, però ho penso, ho penso.
Escolta, allà vostès s'equivoquen.
Fan les coses mal fetes i s'equivoquen absolutament.
Que us bombin a tots.
És el titular de bona part de la premsa avui,
després d'aquestes paraules que va dir Xavier Trias,
que ahir es va despertar, de fet va dinar pensant-se que seria alcalde,
i a les 5 de la tarda tot va girar de cop,
bàsicament perquè els comuns, com explicàvem,
van decidir votar Jaume Collboni,
que juntament amb el vot de Daniel Cirera va capgirar la situació.
De seguida saludem també el popular Daniel Cirera,
el tindrem aquí el suplement d'aquí uns instants.
L'alcaldessa deia això.
Ahir ens van proposar un pacte que inclòia comptar
amb els vots del Partit Popular
i per tant ens proposaven que féssim un pacte de coalició secret.
I nosaltres ho vam rebutjar,
perquè creiem que no hem de fer pactes secrets,
que no hem d'amagar res,
no creiem que aquesta sigui la bona política,
i per això hem dit que anem directes a l'oposició.
De seguida, el portador del grup popular
a l'Ajuntament de Barcelona, Daniel Cirera,
quan és mitja quarta d'ons del matí,
també volem explicar el que ha donat de si aquestes últimes hores
amb l'Eva Arderius, que és directora d'Informatius de BTV.
Eva, bon dia, bona hora.
Molt bon dia.
I la Núria Urriols, companya del D'Ariàra.
Hola, Núria, bon dia.
Bon dia.
Déu-n'hi-do, Eva, perquè ahir vam estar xerrant
i poc ens esperàvem aquest desenllaç, eh?
Gens.
Després, de fet, quan vam parlar,
que devien fer els vots de...
Les deu.
Sí.
Ja hi havia cert debat entre els comuns,
però alguns dirigents dels comuns, els dirigents dels comuns,
deien que no hi havia cap canvi de plan
i que, vaja, que no hi hauria sorpreses.
I després, a dinar, al quart de tres, a les tres,
aquests mateixos deien que sí que hi havia un canvi de pla
i que sí que hi havia la sorpresa.
És a dir, que ahir va ser un dia intens, també, entre els comuns,
i va haver-hi aquests canvis de pare, no?
I va ser totalment inesperat.
A les 4.01, va arribar el comunicat via telegram
per part dels comuns, ahir estava l'Ajuntament,
i, de fet, hi havia alguns regidors socialistes
que encara no sabien el canvi o el que els esperaven al plenari.
És a dir, que va agafar tothom molt per sorpresa.
Em diuen que d'aquí uns instants podrem saludar també
Jordi Martí dels Comuns, que és una persona
a qui tenim moltes ganes de sentir perquè ens expliqui el canvi de parer.
Núria, tu que normalment segueixes junts per Catalunya,
suposo que l'estupefecció...
I avui parlava aquest matí amb Josep Rull i Damíak Albet,
Damíak Albet, la cara que feia ahir al ple municipal,
realment era d'estupefecció.
I l'emprenyament de Xavier Trias amb aquest que us va omplir a tots,
realment impressionant, eh?
Sí, sí, realment estaven en xoc,
perquè en l'última setmana, que hi va haver tota la possibilitat
que hi hagués aquest pacte,
com que els Comuns havien descartat fer una triangulació amb el PP,
arribaven tranquils el dia d'ahir, no?
I Xavier Trias es pensava, certament,
que podia ser escollit alcalde.
Llavors, el gir d'última hora els va agafar desprevinguts,
tot i que hi havia gent dins de Junts
que tampoc les acabava de tenir totes per la possibilitat,
com va passar el 2019, de desbancar un alcalde independentista,
però la majoria arribava tranquil al ple
fins que a través dels Comuns
van saber que canviaven de posició.
Avui a Junts hi ha Consell Nacional
i serà Xavier Trias qui obri aquest Consell Nacional,
a veure què diu, no?
Però realment va ser un xoc,
perquè creien que podien tenir la capital catalana,
i la capital catalana era important
de cara al seu relat després de les municipals,
perquè, certament, després dels pactes,
s'han quedat sense algunes alcaldies importants que tenien,
i a més a més dels pactes a les diputacions,
que això també és un altre capítol que vindrà.
Una de les exigències, i és una de les preguntes que vull fer ara,
que tenia Daniel Sirera, per tal de donar suport a Jaume Collboni,
era que els Comuns no formessin part d'aquest govern municipal.
Això es complirà d'entrada,
perquè de moment Jaume Collboni governarà en solitari.
Però ahir ens va sorprendre a tots també el discurs de De Colau,
en què va dir que la nit abans
Jaume Collboni li havia ofert un pacte secret als Comuns.
Aleshores tot això com encaixa, Eva?
Doncs no ho sé, perquè Collboni tindrà un mandat complicat,
no només per als 10 regidors,
perquè ahir es va veure en els discursos
tant de Daniel Sirera com de De Colau,
que li estan demanant, els que han facilitat la seva investidura,
li estaven demanant coses totalment oposades.
Per una banda, Daniel Sirera li deia...
Espero que els Comuns no entren al govern,
i espero que treballem junts per l'ampliació de l'aeroport,
per més policia, per replantejament de les superilles,
i en canvi, a De Colau li estava dient...
Espero que mantingui bona part de l'acció de govern que hem fet,
i a més a més, a De Colau seguia insistint en aquest pacte d'esquerres.
Va donar una mica la sensació de dir
que no ho hem aconseguit durant aquest temps,
i intentarem forçar-ho ara ja amb Collboni alcalde.
Per tant, no sabem què passarà,
i no sabem de quina manera també el Partit Popular
podrà fer valer aquesta garantia
que ha demanat als socialistes de no incloure els Comuns al govern,
perquè està clar que amb 10 regidors és molt difícil,
és a dir, necessitarà, com a mínim, un soci preferent,
que veurem si els Comuns potser no entren,
però sí que es converteixen en una mena de soci preferent,
no ho sabem, i també veure que totes aquestes ferides
tan obertes amb Junts i amb Esquerra que ahir es van evidenciar
amb un ple insòlit,
que mai, mai, mai s'havia vist tanta tensió en un ple com aquest,
veurem si es curen, no?
A veure, amb qui pot acabar fent acords,
i qui pot tirar endavant les coses a Jaume Collboni durant aquest mandat.
És a dir, que el paper dels Comuns sí que és veritat
que caldrà veure si es mantenen a l'oposició,
si després de les eleccions generals hi ha algun canvi.
Dos minuts per arribar a un quart d'ons del matí.
No penjau, Núrio Ríols i Evert Darius,
perquè puc saludar a aquesta hora Daniel Sirera. Bon dia.
Hola, molt bon dia. Com està? Molt bé.
Daniel Sirera és el president del grup municipal
del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona
i ahir va decidir aquest grup municipal
donar suport a Jaume Collboni
i facilitar d'alguna manera des de fora
la investidura de Jaume Collboni com a alcalde.
Aquesta alcaldia a Barcelona s'ha decidit a Barcelona o a Madrid?
Aquesta alcaldia s'ha decidit a Barcelona.
L'han decidit els quatre regidors del Partit Popular
i ho han decidit, a més a més,
després d'una conversa ahir,
dos minuts abans de l'entrada al ple,
amb Jaume Collboni.
Dos minuts abans de començar el ple, van decidir donar-li suport?
Sí. Així és.
A canvi de què?
A canvi de que els comuns no hi fossin, al govern.
El que passa és que en el discurs d'ahir Ada Colau va parlar
que fins i tot la nit abans se li havia ofert als comuns
un pacte secret perquè entréssim dins.
Aleshores, vostè té alguna garantia
que els comuns no participaran d'aquest govern municipal socialista?
No tinc cap garantia,
però jo crec que en la paraula donada per la gent, no?
Jo soc així, em refio del que la gent diu,
i que la gent faci el que es compromet.
I jo li vaig dir a l'alcalde
que jo li donaria el meu suport si els comuns no estaven al govern.
Els comuns van fer un comunicat dient que passaven a l'oposició.
I, per tant, jo...
Vinc amb tu, però m'agrada creure-me en la paraula donada.
Es va passar a la campanya electoral dient que si no guanyava les eleccions
se'n anava a l'oposició o a casa,
i ahir l'aproves que malgrat de guanyar ha acabat d'alcalde de Barcelona.
Sí, però fixi's una cosa.
Jo durant tota la campanya vaig dir dues coses fonamentals.
La primera és que, amb els vots,
Barcelona no tindria un alcalde separatista
i que faria tot el possible perquè els comuns
estiguessin fora del govern municipal.
Bé, he arribat al ple.
S'ha complet, sí, sí.
I, per tant, a mi m'agraden les coses abans i després de les eleccions.
Té raó, vostè, que hi ha alguns que no ho fan, que no ho diuen,
que diuen una cosa i després fan l'altra.
Jo procuro ser coherent a la vida.
Vostè ens acaba d'explicar que dos minuts abans del ple va pactar
amb Jaume Collboni, que li donaria suport,
i per tant va retirar la seva candidatura.
No, no, després d'una conversa amb Jaume Collboni,
on ell em garanteix i m'ensenya i em diu...
que els comuns no hi seran, que han fet un comunicat,
que no estaran al govern, que passen la posició,
jo em reuneixo amb els meus altres tres regidors,
ho parlem, ho decidim i entrem al ple municipal
sense que ni Jaume Collboni ni Xavier Trias
sàpiguen què és el que nosaltres anàvem a votar.
Realment va ser emocionantíssim.
Li preguntava si l'alcaldia s'ha decidit a Barcelona-Madrid
perquè Elias Vendodo, que és coordinador general
del Partit Popular, deia ahir que el pacte s'havia cuinat
amb el PSOE des de dijous des de la capital espanyola.
No, jo el que sé és que...
Jo el que li puc assegurar és que jo vaig parlar amb Elias Vendodo,
li vaig comentar el que estava intentant aconseguir,
ell em va dir que sí, que ella et podia ajudar,
i jo li vaig dir que m'ajudaria amb el que puguis, i ja està.
Una cosa és que vostè voti i faciliti
que Jaume Collboni i els seus quatre regidors sumin més de 21,
perquè en va acabar sumant 23, i li preguntava a canvi de què.
És evident que el PP no formarà part d'aquest govern municipal,
però és evident que vostè deu condicionar les polítiques
que aquests propers quatre anys farà Jaume Collboni.
És a dir, aquest a canvi de què és de més policia,
més Mossos, més Guàrdia Urbana, i sobretot, per exemple,
no a la unió del tramvia, si a l'ampliació de l'aeroport,
així és com condicionar el PP al mandat de Jaume Collboni?
Nosaltres tenim una...
Jo em vaig comprometre amb el Citalà de la Suona,
amb el 601, 300 barcelonins i barcelonines que van votar,
a fer una determinada cosa.
Jo vaig al·laborar un document,
però són de les meves propostes, 43 propostes que vaig arribar
després de les declaracions generals,
tant a Xavier Trias com a Jaume Collboni.
A partir d'aquí, hi ha aspectes d'aquestes propostes
que el Partit Socialista pot estar d'acord,
altres no, i per tant, en els propers dies,
parlarem i mirarem quines d'aquestes propostes
poden tirar endavant.
És veritat que el senyor Collboni no té majoria per governar,
és veritat que el senyor Collboni i els comuns
no tenen majoria per tirar endavant
pressupostos i organitzacions fiscals,
i jo estic disposat a fer el que hagi de fer,
implicar-me perquè aquelles coses que siguin beneficioses
per ser trans a la zona puguin dur-se a terme.
Li preguntaré d'una altra manera.
S'han acabat les superilles a Barcelona?
Jo el que espero és que el que s'acabi
és fer les superilles al tuntum i sense tenir un informe
i un estudi tècnic de quin impacte social,
econòmic i en la mobilitat tenen aquestes superilles.
I per tant,
s'han acabat les superilles per fer fora els vehicles
de la ciutat de la zona.
Anem a fer les coses amb seïn, amb sensatesa,
amb sentit comú, i anem a estudiar cada cosa que es faci.
Entregar l'alcaldia, si m'ho deixa dir així,
que el PP faciliti l'alcaldia
a la segona ciutat més important de tot l'Estat,
a falta de poc més d'un mes per unes eleccions espanyoles,
és una cosa que s'ha d'acabar de fer.
A falta de poc més d'un mes per unes eleccions espanyoles,
han fet bé el càlcul?
Daniel Sirera, li agraeixo molt que avui ens hagi volgut
donar explicacions al suplement de Catalunya Ràdio,
el portaveu del president del grup municipal
del PP a l'Ajuntament. Que tingui un bon mandat.
Moltíssimes gràcies, igualment, gràcies, eh.
Passen 5 minuts d'un quart d'onze del matí.
Ben atents la Evert D'Arius i la Núria Urriols.
A aquesta hora, Jordi Martí, del grup municipal de Barcelona,
en comú.
A aquesta hora, Jordi Martí, del grup municipal de Barcelona,
en comú. I fins ahir, tinent d'alcalde. Bon dia i bona hora.
No, no, no, no. A veure.
Bon dia. Jordi Martí Galvis,
regidor i número 3 de la llista de tries per Barcelona.
Doncs aquí hi ha hagut una confusió considerable.
Sí?
Passa sovint, passa sovint.
Ara saludarem l'altre Jordi Martí.
Jordi Martí Galvis, efectivament.
La seva cara d'ahir era un poema, si m'ho deixa dir així,
en aquest ple municipal.
Com està?
Sí, evidentment, era un poema,
perquè el que vam viure ahir no va ser qualsevol cosa.
Va ser un espectacle, diguem-ne, tanquesc,
un espectacle molt poc edificant des del punt de vista polític
i des del punt de vista humà.
Dit això, com estic avui?
Estic molt bé.
Evidentment, la situació d'ahir va ser molt dura,
a nivell personal i anímic,
col·lectiva, perquè no és un tema personal, sinó de grup,
però avui, després d'haver descansat unes poques hores,
comencem de nou aquesta nova etapa.
I, per tant, amb tota la força.
Vostè va arribar el moment de la votació
sense saber el resultat?
Nosaltres teníem informacions
que ens permetien imaginar el que finalment va passar,
que hi hauria un acord i un pacte,
que estudiarien aquests termes.
Això ja ens ho imaginàvem.
Vostè hi ha unes hores que corria,
però un servidor que ha estat al tor de les negociacions
aquestes últimes dies i setmanes,
en diferents partits,
hi ha dades, hi ha informacions, hi ha actituds, hi ha cares,
que et permeten donar pistes per saber com acabarà un procés.
I, en aquest cas, lamentablement,
jo era conscient que això que veia passant així
era que hi havia, almenys un dia,
com a mínim abans de l'assoblació de l'oponent.
Realment, Xavier Trias, ahir no es va despertar pensant-se
que seria alcalde?
És que, com es diu, normalment, hi ha vida i esperança.
I sempre hi ha la possibilitat que les coses canviïn.
En un instant, en un moment determinat,
hi ha canvis d'actitud, hi ha canvis,
hi ha desillots que es canvien una sobre l'altra.
A vegades passa.
I, per tant, sempre hi havia la possibilitat
que, finalment, els actors,
per exemple, fessin marxar enrere, per entendre's,
per qualsevol situació que, de vegades,
no podíem anar en aquells moments a tractar.
Però sempre hi havia la possibilitat
d'esperar que es produís un canvi d'actitud.
No es va produir i finalment es va confirmar
aquest pacte de la vergonya.
Què passarà ara amb Xavier Trias? Es quedarà a l'oposició?
Amb Xavier Trias, farà el que ell desilleixi.
Ell ja ha estat, com és una persona honesta,
com ens ha reconegut per tothom,
que ell ha estat molt sincer durant la campanya electoral.
Ens va dir, qui va dir a la ciutadania,
que si no era alcalde, ell deixaria la política,
no continuaria fent de regidor,
i, per tant, està a la seva decisió confirmar aquesta posició.
Nosaltres, evidentment,
esperem demà trobar-nos
tot l'equip municipal de Trias per Barcelona
per començar a reorganitzar-nos
i per veure, efectivament, quin serà el calendari dels pròxims dies.
Però és veritat que el Xavier Trias ha estat sincer
i va dir que ell deixaria la política.
Realment, vostès...
Ahir anàvem descrenant el cartipàs municipal
que havien pràcticament presentat,
o que es començava a filtrar,
d'aquest acord entre Maragall i Trias,
i tot va acabar saltant pels aires.
Vostè té la impressió...
Ho dic perquè, és clar, ahir van passar moltes coses,
ara em diuen que els comuns no parlaran avui,
estàvem intentant parlar també amb Jordi Martí,
però no serà possible.
Demà, doncs, escolta'l.
Serà interessant, i de moment intentarem treure l'entrellat
sobretot del discurs que va fer Iada Colau,
perquè a mi em va sorprendre sobretot el que va dir Iada Colau,
el que més em va sorprendre és que parlava d'un pacte ocult,
o d'un pacte secret per si,
per entrar a formar part també d'aquest govern municipal.
Creu que passades les eleccions Collboni tornarà a governar amb els comuns?
Bé, jo no volia ara, en calent, començar a fer hipòtesis
sobre qüestions que poden passar.
Hi ha unes setes lògiques,
hi ha unes setes lògiques que pots pensar que has pogut produir,
a tan ordre del que hem viscut els últims anys.
Les coses no són noves d'avui per demà.
Hi ha unes tendències,
hi ha una situació en què tu ja pots més o menys preveure
què és el que pot passar,
i és veritat que comuns i socialistes
han governat durant un any i mig el pla de les legislatures,
han governat junts durant quatre anys aquestes legislatures,
i, per tant, pots pensar que tornaran a governar
en aquesta legislatura.
Però, evidentment, haurem d'esperar a veure
quins són els seus moviments, quines són les seves pretensions,
quins són els resultats de les eleccions a l'estat,
per veure quin és el mapa global.
Han de passar moltes coses,
però la lògica és que comuns i socialistes tornin a governar,
perquè ho ha dit Ada Colau durant la campanya
i ho ha dit Jaume Collboni durant la campanya.
Per tant, no seria cap sorpresa.
El Jordi Martí Galvis, de Trias per Barcelona,
gràcies per atendre'ns aquest matí
i que vagi bé el mandat, malgrat tot.
Moltes gràcies a vosaltres, bon dia.
5 minuts per arribar a dos quarts d'ons del matí.
Déu-n'hi-do el que ha donat de si, també,
aquestes dues converses amb Jordi Martí Galvis,
una confusió que passa sovint,
he verdariu, suposo, amb l'altre Jordi Martí,
que tinc moltes ganes de sentir,
però ara ens han confirmat que no serà possible aquest matí.
No, perquè si no és difícil d'ubicar,
és que sembla que les dues regidores tinguin igual,
és una mica... pot donar por a aquestes confusions.
Escolta'm, Déu-n'hi-do, Daniel Sirera,
estareu d'acord amb mi, Núria, Eva,
que és un dels grans guanyadors de la jornada d'ahir, eh?
Sí, sí, al final...
al final van ser decisions i van mantenir la incògnita,
perquè, primer, es va destapar els comuns,
però faltava aquesta tercera X de la qüestió,
que era veure què feia el Partit Popular.
La veritat és que ahir al plenari
van passar els regidors del Partit Popular i vam preguntar
què i a què, quan ja se sabia què passava amb els comuns,
i anaven corrents a una reunió a reunir-se amb Daniel Sirera,
i tampoc sabien gaire què,
és a dir, que és veritat que va haver-hi aquesta trobada
i aquesta última decisió,
o almenys la comunicació amb la resta de grup municipal,
és veritat que el PP ara ha sigut decisiu,
el que falta veure, que és el que tu li preguntaves,
és quines garanties té o com farà valdre la seva influència
a la resta del mandat,
perquè Daniel Sirera ha dit que es creu la paraula donada,
però veurem com pot forçar totes aquest llistat de peticions
que li feien a Jaume Collbon i a una altra altra.
Núria Urriols.
Sí, jo crec que el Daniel Sirera
és un dels guanyadors del dia més enllà del PSC,
perquè obte l'alcaldia precisament pel que t'ha dit,
perquè les dues condicions que ell posa en campanya,
que és que no hi hagi un alcalde independentista,
i que els comuns no siguin al govern, es compleixen almenys per ara,
i el seu moviment segurament és, en termes de relat,
el més fàcil d'explicar.
Qui ho té més difícil d'explicar són els comuns,
perquè havien dit que no farien el que van fer ahir fins divendres,
sinó perquè precisament el bloc que es construeix
és més aviat un bloc anti-independentista
perquè no hi hagi un alcalde o un pacte sobiranista a Barcelona,
i els comuns sempre havien de fugir els blocs.
Llavors, aquesta contradicció és la que ahir segurament va fer
que Colau, en el seu discurs parlés de fer un alcalde d'esquerres,
i el PP i el PSC tinguessin un relat diferent.
El gran dubte, per mi, com deia l'Eva, és com governaran.
El Jordi Martí Galvis ha dit que preveu un pacte com uns PSC,
però faltaria un tercer actor aquí perquè no som a 21.
Per poder provar coses, sí, sí, hem de sumar a 21, està clar.
Aquí falta un tercer actor que no sé quin acabarà sent,
perquè el PP no està d'acord amb aquestes polítiques.
Eva, per tancar, hi ha dues incògnites.
Una que és bastant fàcil, que és Xavier Trias,
segurament no es quedarà a l'oposició, no?
Sí, marxarà, ja ho ha dit, i crec que ho complirà.
I després, ha de Colau. Ha de Colau què farà?
Jo crec que ara potser hi ha més possibilitats que marxi,
però no ho sé, no m'atreveixo a fer pronòstic.
Ell també deia que no hi hauria gir de guió,
i al final sí que n'hi ha hagut,
però crec que sí que és veritat que ara de Colau
la veig potser més forta que dins de l'Ajuntament.
Segurament. Moltes, moltes gràcies.
Emocions fortes, també, per la política municipal barcelonina.
Gràcies a l'Ever Darius i a la Núria Oriol Comú.
Cuideu-vos, una abraçada ben forta, gràcies.
Una abraçada, gràcies.
2 quarts d'11 del matí en directe al suplement.
Des de les 6 del matí serem fins a la 1,
i ens acompanya els 40 anys de TV3 i de Catalunya Ràdio
amb aquesta cursa que ha arribat ja a meta.
S'ha acabat la cursa de TV3 i els 40 anys i Catalunya Ràdio,
però els 40 anys la celebració continua,
perquè aquest dimarts arriba el Dia Gran,
el dia de la programació espacial, en què ho capgirarem una mica tot,
i tornarem a sentir al capdavant d'aquest micròfon
algunes de les veus més icòniques de la història de l'emissora.
Una pausa i de seguida ho desgranem tot
amb la Laura Marín, la cap d'antena,
i el Santi Carreras,
un dels responsables d'organitzar també aquest aniversari.
El suplement. Amb Roger Escapa.
Aquest Sant Joan serà la traca!
Descobreix els nostres famosos lots
amb coets, fons, bombetes, bengales
i molt més productes a un preu increïble.
També tenim productes de baixa sonoritat
perquè tota la família gaudeixi d'una revel·lla plena d'alegria i color.
La traca té moltíssimes casetes arreu de Catalunya.
La teva més propera a la traca.cat.
Creus que el nostre amor durarà per sempre?
No ho sé, però la subscripció al periòdico segur.
Un preu únic per tota la vida.
Entra al periòdico.com i subscriu-te per només 3 euros al mes.
Forever. Promoció per temps limitat.
El periòdico. Entendre-hi més.
Tanca els ulls i pensa en Hawaii.
Les millors onades del món,
platges paradisíaques,
natura espectacular.
Aquesta és la postal mental que tots imaginem.
Però Hawaii és molt més.
Els nadius tenen una història molt diferent per explicar.
You're not American!
Hawaii, el paradís, es reivindica.
30 minuts a TV3, aquesta nit.
40 anys descobrim. 40 anys informam.
40 anys entretenim.
Compartint, explicant, escoltant.
40 anys avançant.
I seguint caminant plegats per arribar més lluny.
Perquè el futur ens espera.
Danone, Condis, Noel i Seat.
40 anys formant part de Catalunya Ràdio.
Formant part de la teva vida.
A Kida t'oferim la millor atenció domiciliària.
Des d'unes hores al dia
hi ha preus que s'adapten a les teves necessitats.
I compatible amb les ajudes de la Llei de la Dependència.
Visita Kida.es i truca'ns sense compromís.
A Kida, cuidar-se s'escriu amb cu.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
L'app de Catalunya Ràdio evoluciona amb tu.
Sí, sí, amb l'aplicació.
Catalunya Ràdio sempre, sempre, sempre...
Cada cop més intuïtiva,
més fàcil, més útil, més personal.
Entra-hi per seleccionar els teus continguts i programes preferits.
Configura les notificacions
segons els teus temes d'interès i la teva demarcació.
A més dels nostres quatre canals,
t'ofereix una selecció d'àudios a la carta,
una llista cada dia més gran i variada de podcasts...
i de continguts digitals exclusius.
Tot a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Festa la teva.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
Aquí, a la Luz Casal,
sé que el 20 de juny se celebra el 40 aniversario de la ràdio.
Moltes felicitats i...
i fins a la pròxima.
Un petó.
Catalunya Ràdio. 40 anys.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Anna.
Amb Roger escapa.
Passen 4 minuts de dos quarts d'onze del matí.
Fins a dos quarts d'avui del matí.
Des de dos quarts d'avui del matí
hem estat seguint la cursa dels 40 anys de Catalunya Ràdio i TV3.
En directe, aquí, el suplement és un dels actes més importants
de la celebració de l'aniversari d'aquesta casa,
que tindrà el púl culminant aquest dimarts
amb una programació especial
plena de les veus més icòniques d'aquestes quatre dècades.
Un aniversari que fa mesos que es prepara
i que darrere hi té persones
que han de fer una feina.
La Laura Marín, bon dia.
I el Santi Carreras,
que s'ha encarregat de coordinar la comissió de celebració
dels 40 anys de Catalunya Ràdio.
Bon dia.
Qui eres des del primer dia?
Abans del primer dia.
Però no ho pot dir molt, això.
Què recordes del teu primer record de Catalunya Ràdio?
El Josep Maria Moreno
traient el nas pel taulell de l'entrada,
que era el concertge.
El que ja treballava aquí a Víctor Sagi,
que això era un edifici de Víctor Sagi,
i recordo-lo d'aquesta imatge.
El Moreno traient el nas pel taulell.
Perquè les emissions no van començar exactament aquí?
Sí, sí. No hi havia un pis amb unes proves?
Però vam començar aquí,
que teníem d'acompanyament el gos d'aquí al veïnat,
que sortia sovint, perquè no hi havia peixera.
Després vam anar als 622,
mentre feien obres aquí,
que segur que més d'un cop heu sentit a dir allò de virus.
Vam anar refent aquest edifici,
però aquí vam arribar i vam trobar una sala de cinema,
despatxos...
Vaja, però això ho havíem d'adequar per fer
una mica el que és ara aquesta estructura.
Quants ens tenies tu aleshores? No ho recordo.
40 menys. Exacte. Molt bé, gràcies.
De res.
Això vol dir que en aquella primera generació,
hi eres tu i hi era l'Escobar, no? Lluís Canut?
Lluís Canut, l'Escobar, el Batllori...
Parlem d'esports, eh?, però llavors busquem imatges.
El Batllori, el Boix, la Pilacalvo...
I més enllà d'esports? El Basté...
El Basté estava a esports i d'aquella època?
Sí, vam comprar... Aquest sí que era jove.
I, vaja, també hi ha la fornada de gent d'informatius,
la Cristina Ferrer, el Josep Capella, el Josep Morell...
Al principi era l'Adolf Beltrán, el Jordi Lucea...
El Lucea, sí.
I l'Hebel Garra, que per culpa d'ella vam venir nosaltres.
I tu, Laura Marin,
el teu primer record de Catalunya Ràdio en primera persona, eh?
Jo vaig arribar aquí el març del 92,
prèvia als Jocs Olímpics,
i de cop i volta estava acabant la facultat,
vaig entrar d'estudi en pràctiques,
i de cop i volta entrar aquí dintre va ser com un...
Uf, quina passada.
Tu el 92 eres cap d'esports, ja? Sí.
Perquè vas muntar tot el dispositiu de les olimpiades, no?
Sí, senyor. Jo penso que és de les coses
que podem estar més satisfets perquè vam implicar,
doncs, pràcticament, a tota la casa.
És a dir, tots els departaments de la casa
van tenir una feina o altra a fer durant el seguiment dels Jocs Olímpics.
Però que és del més gratificant que hem fet.
Va, aquest dimarts hi passaran coses com aquesta.
Jo crec que aquest dimarts del matí de Catalunya Ràdio faltaran micros.
No sé si cabrem tots. Segurament que sí.
Hauríem de sortir fora.
Aquesta és la mítica d'Albases,
però Albases ve a presentar de 8 a 9.
O sigui, tornarà a dir allò de bon dia són les 8.
Exacte. I després dirà...
Ho portem perquè pugui dir això. I després ja està.
Seguirà, seguirà.
Entrevista a l'Aragonès, no? Entrevista al president.
En la franja de 8 a 9 vindrà el president a Aragonès.
Que l'entrevistarà en Toni Bassas. Però és que a les 9, la tertúlia...
Aquest és el matí del Cuní. Sí.
De 7 a 8, Mònica Terribas.
De 8 a 9, en Toni Bassas. De 9 a 10, Josep Cuní.
De 6 a 7, Manuel Fuentes.
Obra Fuentes. Obra Fuentes a les 6.
Després la Mònica, després en Toni, després en Josep Cuní.
A les 10 recordem tots els editors
de l'informatiu matinal històric de la casa, el Catalunya Matí,
i a les 11, evidentment, la Laura Rosel,
perquè és l'actual realitzadora del Matí de Catalunya Ràdio,
i la Laura és l'amfitriona de tots els realitzadors històrics.
Vull dir, aquí també es demostra la generositat de la gent
que esteu ara fent els programes
acollint tots els històrics a les franges.
I a les 12...
Jo crec que aquesta és la sintonia que més bé ha envellit de totes.
A veure...
Home, és de les que més hem escoltat.
Sí, i de les que més cantem, eh?
Sí, i continua funcionant. No es veu antiga, aquesta sintonia.
No. No.
I té 40 anys, però el Pasta Ganza és des del XIX.
No, no, el Pasta Ganza és posterior, és de l'Els 90, potser.
Esports, va.
Home...
Aquesta és bona, aquesta sintonia, eh?
Aquesta també ha envellit bé, eh?
Aquesta és la teva, no, Santi?
Espera, que ara ens dirà bona nit o bona tarda.
A veure, aquest són les 8.
Això era el Força Esports? Sí, senyor.
Sí, sí, sí. Quants anys el va fer, el Força Esports, Santi?
Una vintena, em sembla, no?
El 87, el 2005, el 2006... Una cosa així.
La vas triar, tu, aquesta sintonia? No. La van fer.
Està feta especial.
A més, és curiós perquè això de la forta, si algú no ho sap,
és l'associació d'emissores...
És la federació d'emissores autonòmiques, diguem-ne.
Passa'm la sintonia.
Com vols que et passi la sintonia?
Per aquí al mig hi ha el jingle de Catalunya Ràdio.
Pujar, pujar.
I llavors vaig saber per què me la demanaven.
Es resulta que el gol a gol que feien a la Tera, a TV3,
compartien la sintonia, totes les autonòmiques,
i tots els programes es deien gol a gol,
almenys tenien la mateixa sintonia.
I ens demanaven les d'esports.
Jo vaig dir, no us puc donar aquesta sintonia,
que no veieu que té el jingle de Catalunya Ràdio.
Ara, quan millor va sonar va ser a l'aniversari
dels 20 anys de Catalunya Ràdio, que la van tocar al Liceu,
que era allò, no és un orquestre...
L'Orquestra Sinfònica del Vallès.
Jo vaig dir, ja està, ja la tenim, la canviarem.
No, no, que aquesta genera drets cada dia que sona.
Però bé, bé, no.
Aquesta tampoc no passa gaire bé.
Aquesta també la sentirem a les 8, el dia 20.
Trobes a faltar fentena, Santi?
Ara ja no me'n recordo.
No m'ho crec. No és veritat, no te'l creguis.
Ja fa temps que em van enretirar d'això.
I et van enretirar o et vas enretirar?
Em van enretirar.
Això sempre passa. Sí.
I tu, Laura, tu trobes a faltar fentena?
Sí, una mica, eh.
Trobo a faltar la redacció,
fa temps que estic fent gestió als despatxos i...
Als despatxos, digues.
Sí, sí, sí, i hi ha un moment que dius,
ara sortiria, m'asseuria en un equip i faria el que fes falta.
Però el millor són els arguments.
Sempre, quan te'n retiren, el millor són els arguments.
Què et van dir tu? Que això funcionava molt bé.
Ah, sí?
Massa bé.
Massa bé.
No, perdona, i que el que funciona s'ha de canviar.
Una cita... No t'ho perdis.
Una cita que tampoc ens podem perdre és la de...
Hem saltat molt, eh.
Moltes hores de la fanya.
Ara hi anirem, ara hi anirem.
Si vols, canviem, em poso...
No, no em friaré tampoc.
Si tens monodentena, et poses aquí, eh, Santi.
A mi no em fa res tampoc. A veure, va, una cita imperdible.
40 és una edat fantàstica, eh.
A mi m'emociona molt, que fa ciència, a Catalunya Ràdio, la veritat.
He trobat una ràdio...
Això passarà a TV3 aquest dimecres, a les 10 de la nit.
És el Ruta 40 Viatjant amb Catalunya Ràdio,
un documental elaboradíssim,
des de fa molts, molts mesos que...
Que estan treballant en això.
Sí, i realment surten moltes de les veus
que hem participat de tot plegat.
A veure, va, l'alineació.
Hem parlat del matí a Catalunya Ràdio
i ens hem quedat al pasta gança.
Aleshores, què ens queda, la tarda, al migdia?
Ens queden al migdia els optimistes.
A la una, recuperem els optimistes,
amb l'Àngel i el Manu,
i després fem un Catalunya a migdia amb el Jordi Lúcia,
que va ser, jo crec que és el realitzador
del Catalunya a migdia, que ha gastat més anys fent-lo, també.
Em sembla que han estat més a l'Itúria
fent l'esport al punt.
Bueno, però parlava de la part informativa.
Però crec que també hi haurà a l'Itúria, no?,
fent l'esport al punt.
Per tant, tindrem el duet màgic.
Es repartiran l'hora.
Juntament amb la gent que actualment està fent les franges.
Després, a partir de les 3, recordarem les tertúlies,
amb el Josep Maria Soler i Sabater, el Xavier Gracet,
el Vicent Pertal, i amb l'Elisenda Carod,
que aquí agafarà l'antena ella com a anfitriona.
A les 4 recordarem alguns dels programes de tarda,
amb la Carolina, la Sílvia Cúpulo, el Xavi Rosinyol,
el Roger de Gràcia,
i a les 5 farem una cosa especial, també.
Us ho dic, ja? Vinga.
Mira'm un moment, un moment, sona així.
Torna, Toni Clapés.
Torna per fer una hora de ràdio Catalunya Ràdio.
Se l'ha portat a recu, aquesta sintonia, eh?
O sigui, aquesta la feia servir aquí, eh?
Sí, aquesta és la d'aquí. No, la fa servir encara.
Sí, sí. Potser.
Aquesta sintonia em diuen aquesta Xavi Salva,
aquesta Xavi Salva.
Doncs a les 5 vindrà el Toni Clapés.
Emissió conjunta amb Catalunya Ràdio i recu.
Emissió conjunta amb Catalunya Ràdio i recu farem l'aniversari.
De fet, són les dues emissores,
les dues emissores en català bàsiques per aquest país,
i, per tant, aquell dia farem una hora junts
amb l'Elisenda de Catalunya Ràdio, amb l'Elisenda Carod,
i amb el Toni Clapés. Sensacional.
A més a més, també, com dèiem, Neus Bonet,
que també va fer la tarda amb l'aparador.
Sona així.
A les 6 de la tarda, taula amb Fina Brunet.
Oh, quina... quina gran notícia.
Recuperarà la Fina Brunet també l'antena de Catalunya Ràdio.
Neus Bonet, Jaume Villanueva,
Llucia Ferrer, Carles Pérez, Jordi González...
Són algunes de les veus que van fer la tarda en aquesta casa.
És al·lucinant perquè molts més homes que dones, eh?
Això ho hem anat capgirant amb el temps,
i ara estem a aquell equilibri.
Acostat, acostat.
Però ara ja ho tenim equilibrat tot.
I a les 7, no ho diràs tu, Roger, jo ho dic jo,
recordarem els programes del cap de setmana,
el Pont de les Formigues, amb el Jordi Margarit i el Martí Gironell,
i el suplement, que aquest any ja n'hem parlat molt, molt, molt,
perquè hem fet 35 anys de programa,
però vindrà el Xavier Solà, la Núria Ferrer, el Ricard Ostrell,
i el Roger, per parlar del suplement,
i la Silvia Copolo, que també l'ha fet.
I un record per la Tatiana Cirquira, també,
que va presentar tant la tarda com el cap de setmana,
i segur que la tindrem present.
Clar, els suplements són 35 anys,
de programació de cap de setmana,
que encara no es deia suplement,
i que suposo que són els anys del Margarit i del Martí Gironell.
El Martí i el Margarit feien la prèvia.
I abans la Copolo, també. I abans la Copolo, també, feia el cap de setmana.
El diumenge tot s'ho menja.
El Pont de les Formigues era el matinal.
Abans el suplement començava a les 10.
Abans hi havia el Tàpies. Era un magazine, sí, sí.
Era un magazine que es va inventar el Xavier Solà.
Els horaris eren més relacionats.
Exacte, aleshores hi havia el Tàpies a les 9,
i aleshores de 6 a 9 o de 7 a 9
feien els programes de cultura popular.
I l'últim que vam fer és el Pont de les Formigues.
Més sintonies, va.
A les 8 de la tarda...
Això és el Catalunya nit, ara hi arribarem.
A les 8 de la tarda, Lluís Canuts, Santi Carreras,
Marc Negre, Robert Pratt, David Clopés i Josep Maria Batllori,
amb els presentadors dels esports d'aquesta casa.
I a les 9, Catalunya nit,
en sabria Rafael de Ribot, Eduard Boet,
Ramon Palliser, Gaspar Hernández, Pérez Mas.
Tots homes. Tots homes al Catalunya nit.
Ah, excepte va haver-hi una època
que el va fer l'Àngels Barcelona.
Al Catalunya nit. Al Catalunya nit.
Exacte, quan el feien a les 11.
I la Rosel també el va fer una o dues temporades.
Va fer la segona part de la tertúlia, sí, sí.
A les 10 de la nit, 40 anys d'humor, Gerard Jovant, Jordi Asturgó,
Xavi Cazorla i Xavi Spinoza...
Juntament amb els companys del búnquer,
que venen els 3 aquí a Barcelona, el Peyu, en Jair i la Neus.
Surten del búnquer, no? Surten del búnquer.
Venen a acompanyar-nos per aquests 40 anys
i fan una biografia molt especial aquell dia.
A les 11, inicis musicals de Catalunya Ràdio,
amb l'equip de l'XL, Marisol Galdon, Magda Llurba,
Maite Sadurní, Àngels Bronsoms...
Aquí sí que tens joves femenines, eh?
Totes. Són les grans veus de l'inici.
Exacte.
Magda Llurba, eh?
Es va jubilar fa poc, no? Es va jubilar fa...
Aquest any? Aquest any, em sembla, o...?
L'estiu passat, no? L'estiu passat, exacte.
I a les 12 de la nit, a la mitjanit,
torna el basté, mal no ho diguis a ningú.
Sí, senyor.
Quina sintonia, aquesta.
Veus que no està fet expressament.
No ho diguis a ningú.
En directe, bé, el basté, o no? Sí, senyor.
Dormirà poc.
A la una de la matinada, la nit dels ignorants,
Carles Cuní, Sílvia Tarragona, Mireia Mallol...
i el solar...
El solar el poseu el cap de setmana, sí.
El solar el posem el cap de setmana, també,
i també el posarem a la nit dels ignorants,
que és l'anfitrió del Carles Cuní a la una
i de la Sílvia Tarragona i la Mireia Mallol a les dues.
I també hi apareixeran... Exacte.
L'Ariadna i... L'Ariadna Ferrer i el Joan Bosch,
que també han fet la nit dels ignorants.
Segurament un dels moments icònics,
si parlem de la història de Catalunya Ràdio,
un tall que hem escoltat milers de vegades,
però que val la pena repetir-los, aquest.
Són les 0 hores, 0 minuts del dia 20 de juny,
les 0 hores, 0 minuts del dia 20 de juny del 1983.
Comencem en aquest moment una feina volguda i important,
l'aposta en marxa de Catalunya Ràdio,
emissora de la Corporació Catalana...
És la veu de Miquel Calçada el primer missatge
que va sentir per antena aquell 20 de juny de 1983.
Tu hi eres, aquell dia, Santi? També.
Això estava gravat o era en directe? No, gravat, gravat.
Però això no vol dir que es comencessin emissions regulars, eh?
És a dir, no va començar una grella convencional
a partir d'aquestes paraules del Miquel.
A partir d'aquí es van anar fent esporàdicament programes
o, per exemple, això era prop, clar, de la revetlla Sant Joan,
llavors aquell dia es va fer música,
però de veritat, de veritat,
la grella comença l'octubre-novembre, em sembla,
d'aquell any del 1983.
I hi havia tants intònics, com diu la llegenda, o no?
Ah, sí, per això ja carrega una mica més.
Sí, però sí. Però sí, d'acord.
Això diu, eh?
Tu has d'entendre l'ambient, l'entorn que genera...
Era molt jove, no? Era molt jove, no?
Exacte, és a dir, moltes de les persones que s'incorporen
són de primera feina, a més a més.
I per tant, això també era amb voluntat,
perquè el projecte que es volia fer
no era un projecte d'una grella convencional,
com es coneix ara,
sinó que el que es buscava era fer una altra oferta radiofònica,
que després, al cap d'un any o dos, desapareix completament.
Diguem que el que dissenyen inicialment,
que eren com una radiofórmula,
al cap d'un any o un any i mig apareix Josep Cuní
i canvia a una grella convencional.
Però cadascú va fer el projecte que els hi havien demanat,
per tant, que aquí es va canviar el criteri inicialment
del que es volia fer o del que fos Catalunya Radio,
i no es volien fitxar estrelles.
I és una grella que realment ha perdurat en el temps,
perquè fixa't que mantenim un magazine al matí,
un magazine a la tarda, nosaltres,
i moltes emissores, només catalanes, també a nivell espanyol,
que ha de ser un accident, també, aquesta grella.
Comencem aquesta edició de l'esport del punt,
i aquests en seran els temes.
Les negociacions Barça-Atlètic de Madrid
pel fitxatge Dugo Sánchez són en punt mort.
Vicente Calderón vol molts milions
i Núñez no està disposat a ser gaire generós.
Aspar ha fet el segon millor... L'ha reconegut, Lauro, no?
No. No saps qui és.
T'ha canviat la veu, eh? Ets tu, Santi?
M'ha canviat la veu? Sí, t'ha canviat molt, la veu.
He pensat... L'ha reconegut o no?
Després he pensat... Ui, sí?
Vaig haver de ser gran.
Les... com... les madurar, la tens.
No fer-la servir.
Es porta al punt, 1984. Déu-n'hi-do.
I després tenim un altre document, que és aquest d'aquí.
Catalunya Ràdio des de l'estadi del Bayer Leverkusen.
L'Espanyol ha perdut el final de la UEFA.
A la tanda de penals, el Bayer Leverkusen ha estat més encertat,
tot i que Tommy Encono ha aconseguit aturar
el primer llançament dels alemanys.
Ha estat suficient perquè Urquiaga, Zuniga i Lozada
han errat els seus llançaments.
Decepció absoluta pels seguidors de l'Espanyol.
Alguns encara queden a la graderia.
Alguns ara els hi queda un llarg viatge cap a casa...
Crec que hi ha una sorpresa.
...pràcticament fins demà al vespre,
i amb cares llargues, amb tristesa, amb poques paraules,
i amb més d'un que ben segur no podrà
ni aconseguir dormir un parell d'uretes,
pensant en el gran somni que s'ha escapat aquesta nit,
com els globus que han pujat en l'aire...
Quina metàfora, Santi.
És un poeta.
Continua l'Espanyol, els jugadors de l'Espanyol...
Va donar pas aquí, ara?
Atenció, Jordi Basté.
Si anem cap aquí...
Està malnessa.
Jo vaig 88, eh?
Aquí punxau telèfons, línies telefòniques,
per poder fer les connexions.
...microfònica, sí.
Hem jugat molt bé.
Suposo que aquella època fer ràdio en català era notícia, no?
Home!
Tu vas començar a fer en ràdio en castellà?
Sí.
A Ràdio Nacional? Ràdio Barcelona.
Ràdio Barcelona, Ràdio Nacional, però a Ràdio Nacional hi havia Ràdio 4.
A Ràdio 4, cada dia, jo hi apareixia,
quan vaig treballar-hi, clar.
I després, sí, després aquí,
però que tothom parla de Ràdio 4,
tothom parla de Ràdio 4, però la primera catalana és Ràdio Lot.
Ràdio Lot. Amb el Francino, també.
No, dic per recordar-ho.
Sempre fem la referència i diem Ràdio 4.
Però Ràdio Lot és anterior a Ràdio 4.
Clar, ha canviat molt, no?
I aquí, ara sentíem com...
No ens vam creure al començament.
La primera vegada que vam anar amb línies de veritat,
va ser un Roland Garró,
i la gent es pensava que teníem el Jaume Bojak i l'Estudis Segut.
I tant per dir, una mica, l'encant aquest,
això que hem escoltat ara, és prehistòric, aquest so, no?
Això semblava, i ho feia més creïble, potser.
Però clar, sentia que aquest sonet
de Roland Garró a la bon dia, no t'ho creies.
A nosaltres, ara ens passa a vegades,
quan sortim, que tenim uns equips d'exteriors magnífics,
i ens passa a vegades, quan un realitzador ens diu...
És que se sentia molta soroll. No t'amoïnis, som al carrer.
És el que ha de passar, si no ja faríem el programa des d'aquí,
perquè clar, aquest so tot net, des del carrer,
sembla que estiguem enganyant algú i no estem enganyant ningú.
I és el que tenim.
I la pandèmia també li va donar una altra història, l'Arradiu,
perquè va veure que vam comprovar que no calia estar a l'estudi.
Sí, el que passa és que el so és diferent.
Jo ja deies que faria el suplement des de casa.
Tu perquè tenies una bona línia,
però ara de tant en tant que encara fem alguna connexió
amb els nous sistemes que hem adaptat,
amb Zoom, amb Teams, amb el WhatsApp,
ja es nota el so diferent.
Que millor venir a l'estudi.
No sé si això serà el documental de TV3,
però crec que s'han ambientat
o s'han adaptat diversos cotxes i furgonetes
com si fossin les primeres unitats mòbils,
que era d'un model concret que...
Un 131 familiar, és?
Un 7131 que hem tret d'un senyor,
em sembla que els hi han deixat a la tele un senyor, un col·leccionista,
i l'han vinilat tot com aquelles primeres mòbils
que tenia a l'Arradiu que eren de color gris.
Sí, sí, ja es veu en el documental, es veu.
Sí, sí.
S'han dit jubilaràs? Sí. I tant.
I tant. Ja ho veurem, això.
Et queda gaire? No.
Quan et queda? Poc.
Què vol dir, poc? Molt poc.
S'acaben els 40 i s'acaba tot.
Però el setembre hi ets o no?
Sí. Home, no ho sé.
No, bueno, sí, em toca, legalment sí.
Sí, sí, formalment hi toca venir, sí.
Per què vols que sigui el setembre?
No, perquè tinc...
Tenia curiositat per saber fins quan i...
Cap d'any, cap d'any. Cap d'any.
Doncs tindrem temps de fer una altra entrevista per...
Per cert, una cosa que quedi...
Bueno, que hauríem d'explicar als vians.
El 20 de juny no s'acaba la celebració
dels 40 anys de Catalunya Ràdio durant tot l'estiu.
El matí de Catalunya Ràdio, la tarda de Catalunya Ràdio,
el cap de setmana de Catalunya Ràdio...
Cada dia, de cada dia, recordarem un episodi,
un programa, un realitzador,
un personatge d'aquests 40 anys de Catalunya Ràdio,
perquè, clar, no tot s'acaba el dia 20,
perquè no sortirà tothom, tampoc.
El Dia de Ràdio d'aquest estiu està dedicat a la gent
que ja no està entre nosaltres.
Cada dia recuperarem un programa d'algú
que ha treballat aquí a la ràdio,
que ha estat aquí present amb nosaltres
i que ara, per desgràcia, ja no hi són.
Per tant, recuperarem el Joan Barril, la Tatiana...
I els entereu a tots al Dia de Ràdio.
Del que passarà dimarts, què és el que us fa més il·lusió?
Mira, hi ha una cosa dels 40 anys
que a mi em posa la pell de gallina,
perquè ja ho hem començat a notar,
que és la il·lusió de la gent.
El Nil em deia que vindrà a veure el Bassas
quan diu bon dia, són les 8.
El Nil, clar, és que podeu venir tots.
Penseu que estarem a l'estudi i estarem a fora.
Tenim tot un dispositiu amb la rulota
que vam estrenar per Sant Jordi.
Les actuacions les farem fora, farem molta activitat a fora.
Per tant, demanem que tothom vingui a veure'ns aquell dia
i veureu com fer amb la ràdio en directe,
que esteu tots convidats.
I, a més a més, això, la il·lusió de retrobar-nos
amb companys que s'han jubilat,
amb companys que ja no treballen aquí,
és una cosa molt important per nosaltres.
I la predisposició de tothom que li hem demanat participar o col·laborar,
és que no hem tingut un no.
De ningú.
Nosaltres no, Catalunya Ràdio. Exacte.
Santi Carreras i Laura Marín, moltes gràcies,
l'enhorabona per la part que us toca, que és molta,
i dimarts, connectats, evidentment, a tot el que dono,
i de sí, aquest superespecial que ens morim de ganes de viure.
Gràcies a tots dos, que vagi molt bé. Que vagi bé.
Patita pausa, notícies de la Neus Bonet a les 11,
i de seguida tornem al suplement, i serem fins a la una.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Catalunya Ràdio.
Una nova edició del versió original a Catalunya Ràdio.
Soc el Toni Clapés i em fa molta il·lusió d'ir-vos-hi.
Apunteu el 20 de juny, ens retrobem a Catalunya Ràdio.
El 20 de juny serà històric.
Celebrem els primers 40 anys de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio. 40 anys.
S'acosta el projecte col·lectiu al Teatre Lliure
amb la nova temporada 23-24.
Descobreix-la amb la nostra ciutat, de Thornton Wilder,
dirigida per Ferran Hutzet, Falesa, Dalvaró de Vell,
Macbeth, de Shakespeare, dirigit pel talentós Pau Carrío.
L'imparatiu categòric de Victòries Ponsbark,
entre un munt d'altres propostes imprescindibles.
Festa un abonament al web del Teatre Lliure
per a les millors entrades.
Encarregueix la crisi climàtica...
Presenvar la biodiversitat.
Semana de les dones. Som dones.
A Catalunya Ràdio. Celebrem el Dia Mundial de la Ràdio.
A Catalunya Ràdio celebrem els nostres primers 40 anys
i seguim avançant perquè el millor encara ha d'arribar.
40 anys compromesos amb la solidaritat,
amb la diversitat, amb el medi ambient,
amb les causes socials.
Moments de ràdio amb valor.
El valor dels que ho han fet possible.
Abacus, 40 anys formant part de Catalunya Ràdio.
Formant part de la teva vida.
A Catalunya reciclem 500.000 tones anuals de brossa d'Itàlia.
Els residus s'han de gestionar el més a prop possible
del lloc on estan generats.
¿És possible controlar milers de canions
que travessen a Europa cada dia?
Els documents són falsificats
i així poden transportar el que vulguin.
Un negoci multimilionari, opac i amb poc control.
Sense ficció, insostenible, rera la brossa.
A TV3, dimarts a la nit.
Linka.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
El 29 de juny, l'esbar dansaire de Rubí
celebra l'acte central del seu centenari,
a l'amfiteatre del castell amb 100 anys de dansa.
Un espectacle amb la copla principal del Llobregat,
danses de sempre, fragments coreogràfics dels últims 25 anys
i el tradicional ball de gitanes de Rubí.
Més informació a esbarderubí.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linka.
L'autora resident de la sala Beckett Eu Manzanares
estrena la seva última creació, Nessun Dorma,
basada en la història real de la família de l'autora.
La rexina, Caral Casasayas, Tai Fati, Pep Ferrer i Júlia Trullol
es posaran a la pell de 14 personatges del 28 de juny, el 30 de juliol.
Més informació a salabeckett.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linka.
A Catalunya Ràdio.
Estoy cogiendo unas cerezas, unas lentejas, unos cogollos...
La Nicoleta és cuinera
i aquesta tarda recull el menjar a punt de ser llençat en un supermercat.
Nosotros hacemos refrescos y zumos caseros.
La pulpa que nos queda la congelamos
y la próxima vez que queremos hacer el pastel de brownie de cacao
lo hacemos con esta pulpa.
El dia següent, el cuina al seu restaurant,
un projecte que vol conscienciar sobre el malbaratament alimentari.
Un restaurant que aniva a la Berlín diumenge d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També amb podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
A la tarda, el Tot Gira.
La final de l'ACB des del Palau Blaugrana.
A dos quarts de 7, el clàssic Barça-Madrid.
Una final per salvar la temporada.
Amb la narració d'Ernest Macià
i l'anàlisi de Carme Lloveras i Joan Creus.
També escoltarem els protagonistes
del gran premi de la manya de MotoGP
i del de la Fórmula 1 al Canadà.
I ho adornarem tot amb els Minuts Escombreria.
Tot Gira.
Aquesta tarda a partir de les 4, amb David Clopés.
Gràcies per haver vingut.