Bon dia, us informa Neus Bonet-Bagant.
Els Mossos d'Esquadra continuen investigant l'agressió sexual
que va patir una noia de 19 anys la matinada d'ahir
a prop d'una discoteca del poble espanyol de Barcelona.
Per ara i segons han confirmat a Catalunya Ràdio,
els Mossos no s'han fet atencions,
però treballen per identificar l'autor o autors d'aquesta agressió.
Els Mossos van rebre l'avís des del servei de seguretat
d'una de les discoteques del recinte del poble espanyol.
La noia ha hagut de ser atesa en un centre hospitalari.
Joaquim Boades, el president de FEC Assarm,
la patronal de l'Oci Nocturn,
ha explicat a Catalunya Ràdio també que la víctima va demanar
ajuda al personal de seguretat de la discoteca
després de l'agressió.
Pel que sabem, aquests fets van tenir lloc,
en una zona allunyada de la discoteca,
i que quan aquesta noia va poder reaccionar,
es va dirigir a l'accés del local
i allà els vigilants i controladors d'accés
van ser els que van cridar o van avisar la policia
i els serveis mèdics.
Des de FEC Assarm, condemnen els fets s'hi han avançat
que demanaran per sonar-se en el cas com a acusació popular.
Més notícies a Sant Raül Flores.
L'incendi de Covelles ja està controlat,
segons els bombers, ara mateix hi ha 6 dotacions
per evitar possibles rebifalles.
Les flames van obligades a allotjar 20 persones
d'una urbanització propera que van poder tornar a casa
al cap d'unes hores.
En total, el foc ha cremat poc més de 3 hectàrees,
ho ha explicat a Catalunya Ràdio l'alcaldessa del municipi,
Rosa Funoll.
És l'eventucia corral d'en Cona,
allà hi ha unes granges, es diu les granges del Carme,
abans feia molts anys que hi havia hagut unes granges
i estan abandonades i sembla ser que es va propagar allà.
Ara els Mossos investigarà com va ser i qui va ser.
Incertesa sobre el futur de centenars de start-ups
i empreses tecnològiques nord-americanes
afectades per la fallida del Silicon Valley Bank,
la pitjor crisi des del 2008.
El president dels Estats Units, Joe Biden,
ja ha obert aquesta matinada el seu suport
per buscar solucions.
La repercussió internacional d'aquesta crisi
també ha portat a països com el Regne Unit a prendre mesures.
N'ha parlat aquest migdia el ministre britànic d'Economia,
Jeremy Hunt.
Aquest banc del qual molta gent no ha sentit a parlar,
el Silicon Valley Bank, té cura dels diners
d'alguns dels nostres negocis més prometedors
i per tant, vull tranquil·litzar la gent.
He estat parlant aquest cap de setmana,
fins ahir a la nit, amb el primer ministre de Justícia,
el primer ministre, el governador del Banc d'Anglaterra
i moltes altres persones,
i estem treballant per trobar una solució.
Llum verda del Senat francès
a la polèmica reforma de les pensions
que retarda dos anys l'edat de jubilació
dels 62 als 64 anys.
L'Assemblea Nacional pot aprovar-la definitivament
aquesta setmana.
El vot del Senat ha coincidit amb la setena jornada
de les reivindicacions al carrer,
amb una abaixada, això sí, notable, de la mobilització.
Diversos restauradors Lleidatans
han unit per preparar dinar solidaris
per un menjador social de la ciutat.
Han impulsat la iniciativa Diumenge cuino jo,
que s'allargarà fins al juny
i vol oferir a persones vulnerables
l'oportunitat de gaudir d'un dinar de restaurant
un dia a la setmana.
Lleida Roger Segurà.
L'àpat d'avui l'han cuinat alumnes
de l'Escola d'Hotelleria i Turisme de Lleida
amb aliments provenents de donacions.
Serà un estofat de sàpia, una miqueta de fumet que teníem
i un sofregit de ceba i allai, i l'hem resfregat.
Després hem ficat les patates tallades.
Estem fent un bisuit de iogurt amb cacau,
poma i pera de Lleida.
El menjador, gestionat per la Fundació Jericó
i el Banc dels Aliments, ofereix un àpat al dia
a persones vulnerables, com explica Teresa Farré,
una de les seves col·laboradores.
És molt important, aquestes persones,
que estaven amb tantes vulnerabilitats diferents,
puguin durant el dia tindre un espai segur
i on se sentin acompanyats.
En la iniciativa hi participen una dotzena de xefs
de restaurants lleidatants de renom, com el Carballeira,
el Ferreruela, el Bellerao i el Bònom no Rulls.
Esforç Montse Mir.
La directiva del Madrid es reuneix d'urgència aquest migdia
i es presentarà com a acusació particular
en l'anomenat Cas Negreira.
És el primer moviment públic que fa al Madrid
després que la Fiscalia acusés el Barça i dos dels seus presidents
per les sospites fundades de corrupció
en la investigació sobre el pagament de diners
per aconseguir favors arbitrals.
El Barça jugarà a partir de les 9 del vespre
al camp de l'Atlètic Club amb la voluntat de tornar a deixar
el Madrid a 9 punts de distància abans del clàssic de diumenge que ve.
L'Evandobski Gavi seran les novetats a l'11 blaugrana,
mentre Caraujo és baixa per sanció.
El partit el podreu seguir a la transmissió de la TDD
de Catalunya Ràdio.
També avui a les dues Mallorca Reial Societat,
a un quart de cinc Sevilla Almeria
i a dos quarts de set Villarreal Betis.
Ha començat el torneig de tenis d'Indian Wells.
La catalana Paula Bedosa s'ha estrenat en victòria
contra Núria Pàrrizes en dos sets a l'ACB,
partida dos quarts d'una Girona-València aquesta tarda
a dos quarts de set Barça-Mandresa.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Ja sabem que al meu país la pluja no s'aplaura
o plou poc o plou massa, si plou massa és la sequera,
si plou...
No, ho he dit malament.
Si plou poc és la sequera,
és que, clar, si ara m'està sentint Raimon, em matarà.
Si plou massa és la catàstrofe.
I li dirà com s'ha de ploure...
Perdó, perdó, perdó, Raimon, si ens estàs sentint.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Els diumenges al migdia, el suplement obrim el dominical.
Passen 6 minuts de les 12 del migdia.
Si avui es diu menys, això és el dominical.
Joan, bon dia.Bon dia.
Perdó, Raimon, perdó.Sí, home...
Com està, Gerard?
Estic emocionat encara per la preocupació
demostrada pel soci del Barça,
que ha demostrat aquest matí a la tertúlia del suplement,
l'Orfeu Suárez, el periodista del Mundo.
La pell de gallina m'ha posat.
També em va emocionar molt l'editorial del seu diari ahir,
felicitant-se perquè les seves exclusives
de fiscalia contra el Barça,
que, per cert, conté un total de zero proves.
Emocionat encara.
Estàs escoltant l'Orfeu Suárez i molt bé el Mundo.
Ja has acabat?Sí, sí, no, ja he estat.
Badalona, Xavi, Spinoza, bon dia.Bon dia.
Allò d'algunos dicen que son del Barça,
porque si no nadie los leería, pero no lo son...
Quanta raó que té.Jo estic bé.
Quanta raó.
Ulla cona, Carles Roig, bon dia.
Què tal la Sagrada Família?
Havies estat mai, Carles?Sí, havia estat dos dies.
Jo no.Claro, perquè...
Va a 45 euros per entrar a Sagrada Família.
No tant, eh.Un actor...
Un actor no se'n pot permetre.
Jo he anat amb ma mare i el meu pare, que m'ho han pagat.
Però a mi m'agrada, eh. No és el castellull de Cona.
En un dia com avui, primer diumenge de març,
també hem de desitjar molt bon dia.
Robert de Niro, bon dia.De debò, fill?
Em vols desitjar un bon dia?
I tant, aquesta nit hi ha gala dels Òscar.
Estic pendent d'aquesta gala Hollywood.
Mira, com vols que t'ho expliqui, Baileta?
Fa uns 10 anys que no estic nominat absolutament
a cap categoria dels Òscar.
I esperes que aquest vespre em posi a mirar aquell disbarat?
Home, sí, per solidaritat.
Escolta'm bé, jovenet, tu veuràs la gala?
Jo sí, ho aguanto dispers, sí.
La sentiré per la finestra indiscreta, aquí.
Ah, molt bé, mira, doncs si en algun moment em veus apareixer
a l'escenari, no serà per recollir res,
sinó per repartir una pantuflada legal
del presentador de tota aquesta comèdia que, per cert,
no sé ni qui és.
Jimmy Kimmel.Ah, sí?
És en Jimmy Kimmel?Sí, és en Jimmy Kimmel.
De debò, Jimmy Kimmel?
Es posarà al capdavant de la gala el mateix Jimmy Kimmel?
I qui cony és el Jimmy Kimmel?Home, doncs és un clàssic.
Valga'm Déu, on són aquells presentadors dels Òscars
que valien la pena?
Com el gran Billy Crystal, Steve Martin...
Estan dissecats.
Johnny Carson, Jack Lemonger i Lewis.
Oh, sí, Fred Astaire, se m'està empitonant.
Bob Hope o el Frank Sinatra.
Qui cony és Jimmy Kimmel?
Home, doncs un presentador bastant batarà ja.
Fantàstic, sí, ens han ficat un Pablo Motos comandant la gala.
Perfecte, estem acabats.
Oh, sí, Jimmy Kimmel, si t'enxampo,
et clavaré una pantufada que aniràs a dormir calent.
Molt bé, gràcies, Robert de Niro.
Ara anem als titulars del cap de setmana.
No, en Carras no.
Comencem pels successos.
Un home de 81 anys sobreviu 6 dies en un cotxe encallat a la neu
a base de croissants i caramels.
Senyor Nesmar Agall, bon dia.
Ja sabia que em saludaríem a mi.
Vostè podria sobreviure 6 dies en un cotxe menjant croissants
i caramels?
Mira, menjant croissants i xutxes i tal,
m'hi podria tirar 3 mesos.
A mi no em va sorprendre gens, aquesta notícia.
Jo el que no veig possible és passar 6 dies en cotxe a Barcelona.
És a ser el que passa.
Astronomia, el primer coet espanyol ja es troba a Màlaga.
A punt d'anar a l'Arts es diu Miura.
Un miura és un toro destinat a les corrides de toros.
Parlem amb el director de l'Agència Especial Espanyola,
Paco Meta.
Bon dia.
Paco Meta, bon dia.
Què passa?
Per què li posen miura a un coet que ha d'anar a l'espai
i que és un element que podria demostrar cert progrés
i cert desenvolupament?
Un grau de modernitat.
Però què dius?
Se llama miura porque es un cohete español.
Y por lo tanto es un cohete que tiene los cojones de un toro.
Perquè España no conquista la luna.
Se la folla.
Vinga, va.
Què hem acabat?
El cohete forma parte de la visión Manoletel,
que tiene como objetivo poner en órbita los satélites
de Paquerín y Villarejo.
Molt bé, fantàstic.
A Catalunya fa temps que van posar satèl·lits.
Es un satélite que mandó al espacio la Generalitat.
L'Anxaneta i el Manut.
¿Cómo se puede ser tan moña? Me cago en Dios.
Els esports de l'Espanyol cauen per 3 a 1 al Barneveu,
tot i el bon partit dels pericos que es van avançar al marcador.
Dic d'una altra manera, l'Espanyol cau bé al Barneveu.
Prou ja, Gerard.
No ho sé.
Perquè després el Txai Fin et farà un tuit.
No ho sé, perquè em té blocat.
La plana esportiva, Albert Benet.
Bon dia, Albert.
Bon dia, Roger Escapa, soc l'Albert Benet,
l'autèntic Albert Benet.
Una salutació.
Profito per saludar el meu pare, que es diu el senyor Benet,
que m'està sentint en aquests moments.
Hola, papa, soc jo, soc l'Albert.
Doncs molt bé.
Si aquest matí l'Albert Benet original ens ha explicat
que el seu pare confon l'original amb la imitació.
Exactament.
Però ara ets l'autèntic.
Ara he baixat d'esports un momentet
per parlar amb vosaltres i tal.
Molt bé.
M'agrada el que teniu aquí.
El que passa és que intentem donar ritme a la ràdio.
Tira'm el titular, que t'he posat en negreta.
T'he posat un titular en negreta perquè el llegeixis tu.
El Madrid va guanyar contra l'Espanyol,
per tant el Barça ha de guanyar aquest vespre a Bilbao
per mantenir els 9 punts d'avantatge.
Efectivament, Roger, quin tietrete que fem aquí a la ràdio i tal.
M'agrada molt.
Així és, ahir el Madrid va guanyar contra l'Espanyol,
per tant el Barça ha de guanyar aquest vespre a Bilbao
per mantenir els 9 punts d'avantatge.
D'acord.
I el que acabes desenvolupant de la notícia, quin és?
No, no, ja està, vull dir que vinc aquí, me la trec,
perquè soc el Xavi Finosa.
És que si li demanes que sigui breu a Roger,
és que ja està.
Jo soc breu.
Pausa dramàtica i tal.
No, no, ja pots pujar.
El meu pare deu estar flipant ara mateix a casa,
que es pensa que el Roger...
És que està patint ara.
T'estàs sentint a la vegada per Catalunya Informació
i per Catalunya Ràdio.
Exactament, i pensa que...
Deu pensar que et caic malament, no ho sé,
perquè em deixes aquí en evidència.
Què t'ho fa pensar, Albert?
No ho sé, l'altre dia em vas cridar...
Em pensava que la teva imitació no tornaria a sortir
i qui m'ho ha menjat amb patates.
Per això he hagut de dir que era el de veritat, per entrar.
Bé, Jovanya, avui de què parlem el domènical?
No m'acomiadis, no, trenqui.
Ja està, gràcies, Albert Benet.
Això és de primer de ràdio, no?
Adéu, Albert Benet, fins després.
Hauríem de posar avui una mica de llum a la foscor
del cas Negreira.
Divendres el fiscalia va denunciar el Barça per corrupció continuada,
de voler comprar partits, dient durres i curt,
cosa que ha provocat una allau d'acusacions interessades
i d'acusacions lamentades contra el Barça, per exemple,
les del Mundo, de l'Orfeu Suárez.
I d'altra banda, de manera més discreta,
divendres es van aprovar definitivament
els pressupostos de la Generalitat gràcies a l'acord
entre Esquerra, PSC i Comuns.
I tant, ja tenim el nou tripartit.
No, no, senyor Turull, diuen que això no és cap tripartit.
Doncs ho sembla, perquè són tres partits
que voten com un tripartit i es faciliten a tres bandes.
Es feliciten com un tripartit, però vaja,
demano disculpes, eh,
si m'ha donat la sensació d'estar davant d'un tripartit.
Perdona'm, eh.
Primer, Cas Negreira.
S'embolica el Cas Negreira.
La fiscalia acusa els expresidents del Barça,
Sandro Rossell i Josep Maria Bartomeu
d'haver pactat verbalment amb l'exàrbitre Enriquez Negreira
a afavorir l'equip en les decisions arbitrals.
No hi ha motius per dimetir.
No.
Bé, el Barça travessa com a institució
en els moments més delicats de la seva història
per culpa del Cas Negreira, Gerard.
Ja sabeu de què va, s'han detectat una sèrie de pagaments
cap a aquest ex vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres
que es diu Negreira, i des de fa dies el nacional Madridisme
es mor de ganes de destapar un cas de compra continuada de partits
per part del Barça, del qual no hi ha cap prova.
Insisteixo.
S'està parlant, especulant, amb l'expulsió del club
de totes les competicions,
el que passa és que, quan parles amb els experts,
hi ha hagut descensos de categoria, fins i tot de dissolució.
Incluso de la muerte de sus seguidores.
Què dius, Piqueras?
Estupendo znante.
Buenas noches, informativos 35.
Hecatombe, en la ciudad de Condal,
que vive un desastre colosal de dimensiones hercúlias,
un apocalipsis en colores azul y grana.
Grana como la sangre.
Deja que suene.
Però què vols transmetre?
Podríamos llamar a un auténtico.
Però què vols transmetre?
Podríamos llamar a un auténtico
barcicidio, un colericidio,
un suicidio colectivo,
como los de las sectas de los davidianos.
Cada vegada...
El terror se expande por las calles.
Locutes amb la boca més tancada.
No se habla de otra cosa.
En Barcelona hay miedo.
En estos momentos, sin ir más lejos,
les apuntaremos un dato.
Están muy atentos.
No se puede ir a la escuela.
És cap de setmana, Pedro.
El dissabte i el diumenge no anem a l'escola.
Segons confirmen algunes fuentes,
la Fiscalia està recabant
nuevos datos
i podria ampliar la denúncia acusant Barcelona
d'altres delictes,
a més de la compra d'arbitros.
Va, home, quins altres.
La Fiscalia en el històric gol de Messi contra el Getafe.
Segur que algunes de vosaltres no ho recorden.
Encara més, encara més.
No sé si hi ha hagut una transmissió històrica d'en Puyol.
Exactament.
Los jugadores visitantes iban completamente drogados.
Això no s'ho creu ningú.
Tápense los oídos, porque también dice Fiscalía
que en el 5-0 del Barcelona
se guardió la Madrid de Mourinho.
Los jugadores blancos no eran realmente ellos,
sino que fueron secuestrados
por esbirros de la Porta,
de modo que los jugadores de Madrid
que vivimos en el campo eran en realidad
estudiantes del Institut del Teatre.
No té sentit.
No té sentit tot això que expliques.
El Pozo no tiene fondo alguno.
También dice el fiscal, atención, leemos en su denuncia,
que el Barcelona sobornó a un médico argentino
para que le dijera a Messi
que tenía las piernas cortas
y viniera, gracias a este engaño,
a tratarse a Barcelona.
Però hi ha proves de tot això que estàs dient?
Atención, porque dice la Fiscalía
que las pruebas los tiene un abogado.
¿Quién abogado?
El que tengo aquí colgado.
No, no, no.
Adéu-siau.
Lamentable piquera.
Una de les novetats que hi ha hagut
durant les últimes hores sobre aquesta qüestió
és que ahir el president del Madrid,
Florentino Pérez,
va anunciar que es reuniria a la seva Junta Directiva
precisament ara a les 12 del migdia.
Per decidir les accions que em prendrà el club
ante la gravedad i les acusacions
de la Fiscalia de Barcelona contra el FC Barcelona,
segons diu en un comunicat.
Per tant, em sembla que estem en disposició
de connectar amb Madrid.
Senyor Florentino Pérez,
bon dia, no sé si ens està sentit.
Bona tarda.
Estoy ahora mismo muy unido
con mi Junta Directiva.
No sabíem que el Madrid tingués Junta Directiva.
Son normales.
No, no, no.
Realmente la Junta Directiva soy yo.
De nuevo, en realidad,
estoy aquí solo,
en las instalaciones de la Madre,
rodeada de paniquís.
Mira usted.
Quines són les mesures que adoptarà el Madrid
davant d'aquest cas negreira?
Pues mira usted, ahora mismo,
lo estaba debatiendo conmigo mismo.
Hablar del Madrid tampoco es muy partidario
de empezar a investigarlo todo.
Empezar a revisar arbitrajes,
en las cuentas corrientes,
los errores conociados...
Ya, ens ho imaginem.
Porque lo pasado está.
No vamos tampoco ahora
a remover que se hace tantos años
que esto no sé cuánto...
Ja, ja, no li interessa.
No, o sigui, te puedes...
¿Me puedes hablar, Torini?
Si vamos mirando atrás en el tiempo,
a lo mejor le tenemos que devolver
a mi estéfano la forma, ¿me entiendes?
Clar, això sí que va a ser un robatori.
Així, doncs, finalment,
quin paper adoptarà el Madrid en aquest cas?
Postura oficial.
Vamos a ver.
Veamos qué decido, finalmente,
en esta foto directiva.
Y sobre todo,
se lo digo con respeto,
si los directivos de Barcelona
quieren que les ayuden
sobre cómo fusionar un club
de manera adecuada,
usted me puede llamar. Perfecta.
Hay que ser muy imbécil, pero mucho.
Se lo digo con respeto.
Hay que ser tontísimo del cuo.
Hay que ser mentecato, sopenco, cenútrio,
para que a ti te pegue un marrón
al intentar desgavarte unas facturas falsas.
Me voy a pronunciar una palabra
que no había pronunciado nunca antes.
Hay que ser gilipollas.
En aquest punt podríem estar.
Fins i tot d'acord.
Senyor Florentino Pérez, gràcies per atendre'ns.
A ustedes, mentecatos tomenes de nieve.
A veure, president Laporta, bon dia.
Aló, que no estamos tan mal, eh?
I també tenim aquí amb nosaltres,
perquè, si no, la informació que donaríem
no podria ser completa.
Tenim l'expresident del Barça.
Sí?
Sí, senyor Bartomeu, que ha arribat tard.
El senyor Maria Bartomeu.
Bon dia.
El Florentino t'acaba de dir gilipollas, Bartomeu.
Bueno...
Una mica sí.
El dia dit a tots dos, una mica.
El que ha intentat desgravar-se les factures és el Bartomeu.
S'ha de ser burro.
Més enllà de si desgraven factures o no,
la pregunta és per què es feien pagaments a Negreira?
És una bona pregunta.
Roger...
Per la meva part, nosaltres ja ho vam explicar.
Se li van fer una sèrie de pagaments al nostre club
a canvi d'informes sobre àrbitres i sobre jugadors.
Exactament.
Ja ho hem sentit, senyor Bartomeu.
Però, escolti'm, senyor Laporta,
tots aquests suposats informes no s'han trobat.
És com si els serveis pels quals se li pagava no haguessin existit.
Mira, collons,
al Ferran Torres també li paguem per uns serveis que no ens donen.
I ningú ens demana explicacions.
Molt bé.
I en el cas del senyor Bartomeu, com ho explica això?
Jo? El què?
Tot el cas Negreira.
No, perdoneu, però jo mateix estic retirat a Bodàvia.
A l'ABC, a través d'alguns interlocutors,
sí que fan entrevistes, eh?
Ah, sí? No me'n recordava.
Es va encarregar ràpid de dir que vostè tot això
va ser qui ho havia tallat de sa carrera.
Bueno, en el nostre cas,
jo ja puc dir que el que ha passat...
El que ha passat amb aquest senyor,
doncs és una decisió.
És una? És una decisió.
Ja.
Vull dir, nosaltres, en principi,
estem en contra de cobrar hàrbits,
en principi, perquè n'hi ha molts
i se't dispara la massa salarial.
No, bueno, el problema és que seria fer trampes, senyor Bartomeu.
No la massa salarial.
També, per tant, aquests pagaments són per uns informes
i quatre vídeos. Fantàstic.
Els informes els té? Els pot aportar com a prova?
No, perquè hem d'anar llançant papers.
Imagina't que aquí a la ràdio
recicléssiu tots els guions que teniu.
Clar, és veritat. Té una mica de raó.
No es pot anar acumulant tant que...
Un document, un PDF, per exemple.
Canvi climàtic, paper groc...
Un arxiu Word.
Word també ocupa espai a la nube.
Un ODT, no ho sé.
No, has d'anar borrant el dissú.
I, a més, moltes vegades,
aquests informes eren per telèfon.
Ah, sí. Era una trucada.
I els hàrbits del Gil Manzano, què tal?
I ell em deia, un cabrón, com sempre.
Els hàrbits no cabien d'una setmana...
Patapam. Passi per caixa.
Bueno, sí.
Sí. Era així de trist, però és així.
Sí, sí, sí.
Vull dir que l'informe vol dir que no canviava d'una setmana per l'altra.
No, perquè el que és un cabrón, un dia, ho és sempre.
No cal fer un dossier de...
L'hàrbit que va per tu un dia va per tu sempre.
Va per tu sempre. Té lògica.
Si tu ets un imbècil, ho eres tota la vida.
Hòstia, és que la veritat és que no es pot així.
Ets patèdic.
És el mismo hijo de puta que hace dos domingos.
Ho deixarem aquí. Gràcies, presidents.
Anem a veure com evoluciona el tema.
No, no, no, molt bé.
Roger, maco, eh?
Me'n vaig, que tinc taula al via meneto.
Si voleu venir, li dieu al tio del barret de copa que veniu de per mi.
Jo puc venir...
Ni tothom que hostis!
Com toquis?
Carta, oi?
El tema que preocupa tot Catalunya.
Ja tenim pressupostos.
Sí!
A Punisme Vominical diuen que hi ha crisi,
però els diumenges ha estat tot ple.
Tot. Collons.
Avui s'assegeix el tripartit.
I fins quan ha de donar la brau?
I a Catalunya hi ha una majoria independentista
que estan tristos.
El projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives
i del sector públic pel 2023 ha estat aprovat.
Fa dos dies d'aquest moment històric...
Sí, sí.
Dos dies, ja.
Divendres al Parlament es van aprovar de manera definitiva
els nous pressupostos de la Generalitat.
Els comptes...
Algú ho està celebrant, algú.
El president el tenim a Colòmbia, eh?
Sí, sí, sí.
10 dies de gira llatinoamericana per celebrar
l'aprovació dels comptes.
Sí, sí.
10 dies de gira llatinoamericana per celebrar
l'aprovació dels comptes.
Per desconnectar una mica, també.
Els comptes van tirar endavant amb el vot a favor d'Esquerra,
PSC i Comuns i el vot en contra, doncs, els altres partits, bàsicament.
Catalanes, catalans, ja tenim pressupostos.
A veure, el president Pere Aragonès, com està?
Bon dia, bons dies.
Sí, hem de dir això, eh?,
que estem en connexió en directe amb el president Pere Aragonès,
que aquest cap de setmana ha iniciat una gira de 9 dies
per l'Amèrica Llatina, eh?
Exactamente, pues, puto...
Una gira que inclou Colòmbia, Uruguai, Argentina, Xila...
A veure, el president Aragonès,
quina és l'objectiu del viatge?
Doncs és una molt bona pregunta, Roger.
Beach away, aquesta visita,
un gobierno de la generalitat,
mantindrà reunions al més al nivell,
amb governs de tots tipus,
i us explicarem molt apassionant situació política actual
que vivim a Catalunya.
Molt bé, sí, sí, perquè és apassionant.
Els explicarem, per exemple,
que acabem de provar els pressupostos per aquest any,
i, sobretot, que aquí no s'ha acabat res.
Ben dit.
Els explicarem qui és el full de ruta que tenim
per independitzar-nos d'Espanya.
Home, a veure, tots aquests països ja saben què és, eh?,
independitzar-se d'Espanya,
potser, més que explicar, potser s'hauria de prendre punts.
A veure, no, senyor, no, senyor.
Els explicaré que nosaltres ho fem
perquè és un estat.
Vigili'm l'accent, que veig que se l'invà cap a Mèxic,
però els països que visites
són Colòmbia, Uruguai, Argentina i Xila, eh?
A veure, fa uns mesos Pedro Sánchez ja va dir textualment
que no hi haurà referèndum president.
Doncs molt bé.
Fins aquí.
Molt bé. La gira comença a Colòmbia.
És el que et digui.
Escolta'm, que no ho sé.
És així, ho va dir, doncs ho va dir.
I jo em congratulo.
Correcte.
Volem saber un producte
que es produeix en grans quantitats a Colòmbia.
Sí, el cafè.
No, no, no. És una altra cosa.
I et puc donar una petita pista.
Jo ja estic enganxat.
Si no m'ho prenc, no tiro.
No entens?
Home, no sé, se m'acut una cosa...
Colòmbia, cafè i què més?
I penya!
Què us pensàveu?
Colòmbia es troba entre els teus principals
productors de penya del món.
Home, devia tenir...
Vostè és un gran fan de penya.
Ja va explicar a la seva visita al carrasc
que et menja cada dematí, oi?
Correcte.
Devia tenir moltes ganes d'anar a Colòmbia, doncs.
Home, he posat una maleta buida
només per omplir-la de penya.
Molt bé. Gràcies, president.
El deixem que faci aquest tour per l'Amèrica Llatina.
Molt bé.
Visca Catalunya i visca la patxina
i visca les mares.
T'ho m'encanta.
Ho heu entès?
Sí, sí, la conxa de tu mare.
Fes penjo, eh?
Hi ha altres qüestions polítiques interessants aquests dies,
com, per exemple, els detalls de l'Operació Catalunya.
Claro que sí, claro que sí.
Hablan de la Operación Cataluña, terrible,
lo que hizo el Partido Popular.
Per exemple, Pedro Sánchez, bon dia.
També hi ha altres casos de corrupció que són d'actualitat.
Ja, ja, ja, el del Barça. No, no.
Una lástima que les tengamos que retirar
i que no les queden.
Exacte, em referia al cas mediador
que afecta de ple al PSOE
i que té un antic diputat anomenat Tito Berni
com a principal protagonista.
Pues mire, les diré algo,
¿quién creéis que ganará en los OSCAR-SOE?
No, al cas mediador hi ha soborns, tràfic d'influències,
regals il·lícits, sopàs, prostitució, fins i tot.
También tenemos el lío con los comunistas de Podemos
y la ley del CSI. Hablemos de eso, va.
Veig que no té ganes de parlar del cas mediador.
I que me dicen de la rave de Montañola, eh?
Pobre Peyu, con todas las cabras pariendo, de verdad.
Sí, parlem-ne també un periodista
que sabeu que continua i segueix el cas
de tota la qüestió d'Operació Catalunya,
Pep Entic, bon dia.
Hola, Roger, soc el Pep Entic, el germà dalt de l'Omnium
pel suplement dominical nacional de Catalunya.
El Xavier Entic, sí.
Sí, és el meu germà, el Xavier, amb el permís de l'Ébola,
si no li fas res que faci la meva feina.
Deixa estar aquest tema, ja.
A veure si ara li haurem de demanar permís
per treballar el Jordi Ébola, eh?
No, ningú ha demanat permís al lloc.
Abans de publicar una cosa, et trucaré.
No, però res, segur que deus estar amb els estopa.
Et sembla bé el que penso publicar o et molesta Ébola?
Pep, Operació Catalunya.
Sí, efectivament, Roger, segueix sortint novetats
pel que fa a l'Operació Catalunya,
després de revisar les escendes de l'excomissari Villarejo.
Molt bé, doncs un resum d'aquestes novetats
en forma de titular.
Perfecte, Roger, soc el Pep Entic, abans estava a l'avantguardia
i ara estic al nacional.
Sempre he tingut una carrera periodística,
vull dir que abans no feia de follonero a la tele.
Hola, com esteu?
Sí, rancunyós.
Anem a les novetats de les escendes del Villarejo.
Es veu que el Ministeri de l'Interior
tenia un pla per desestabilitzar els supermercats.
Bon preu, esclar.
De debò?
Ni tocar-los, eh?
Sí, però es veu que la policia s'ha de penjar.
No tenc català el bon preu, eh?
Sí, sí, el 12 d'octubre, què, tanquen?
Sí, però també som molt de caprego,
que és qui ens patrocina la gira als 35 anys.
Sí, molt bo caprego.
100 euros, 100 euros.
No et pots comprar moltes coses.
Continuem, va.
L'oli, una o dues garrafetes i prou.
Es veu que el bon preu es va infiltrar
la plantilla uns quants policies de paisà.
Es van fer de reponedores del bon preu
per pujar productes espanyols.
Més se l'abasta el client que els productes catalans.
Molt bé, més coses de l'operació...
Sí, hola, bon dia, Pepetix,
con el permiso de Jordi Ebolé.
Segons ha pogut saber, el guionista Manel Vidal
és un agent de la policia nacional
que es va infiltrar a la zona franca
per rebentar-lo des de dintre.
I ho va aconseguir, realment.
Sí, pinta de madero que té el Manel Vidal,
és evident, la veritat.
Sí, és evidentíssim.
Puc seguir amb el...
No em deixarà el Jordi Ebolé?
Sí, però no és el Jordi Ebolé.
Sí, és igual.
Surt també l'agenda del Villarejo
en nom de Shakira,
colombiana contractada pel CNI
i, de fet, el bisarrà paquet
és guàrdia civil de Murcia.
Molt bé, doncs Déu n'hi do l'exclusiva, gràcies, Pepe.
Sí, i el DJ del Plan de Baixa
és un antic legionari retirat.
Sí.
Passa un minut de dos quarts d'una del migdia.
Gràcies al Xai Espinosa, al Carles Roig i també al...
No, no ens conec.
A veure com va, ara parlem dels Òscars, eh?
Oh, molt bé.
Si vols quedar, Robert.
La Marta Ferrer, l'Algorina també ve.
No, l'Algorina no ve, però el sentirem aquesta nit.
I el Garriga, ja el tenim, el Garriga.
Garriga, què tal? Bon dia.
Sí, hola.
Vas de smoking, que ja ho sé que surts
dels mitjans internacionals posant-te la smoking, eh?
És que aquí qui té classe té classe.
Sabeu una cosa?
O sigui, és que això m'ha indignat.
M'ha indignat profundament.
L'alfombra vermella no és vermella.
Què vols dir, que no és vermella?
Que és veix.
Això ja ho vam fer l'altre dia als Goya
amb una alfombra que era blava.
Ja hi devia haver algun element.
Garriga, per què és veix, l'alfombra de...
La catifa. De fet, no és ni alfombra, exacte.
És catifa.
És per una qüestió estètica.
Purament estètica.
Han decidit que volien que els vestits dels convidats
contrastessin més i fent la veix,
o del color xampany, que en diuen aquí,
creuen que ressalten més els vestits de la gent.
Ostres, xampany. Què vols dir, xampany?
Xampany.
Quina merda és aquesta del color xampany?
El color xampany.
I aleshores, si hi ha algú que porti un vestit veix...
Sí, és que aquí tota la gent planificant-se el vestit
i resulta que t'ho foten potes en l'aire.
Després ens veiem al Delano?
Anem al Delano.
En el Delano.
Garriga, t'havies posat mai un smoking o no?
No.
Ostres.
Puc preguntar quanta pasta va llogar un smoking?
I com saps que l'ha llogat? Potser l'ha comprat, eh?
No, l'he llogat.
Depèn d'on ho facis, però al voltant d'uns 200 dòlars.
Obviat, però seré jo un sasta.
Home, però això... Garriga...
El 28 amb la 14.
El tiquet passa a la corpo, eh?
El que has de fer és agafar-lo...
L'smoking del Garriga l'hem pagat entre tots.
No li agradi la tiqueta i el torna a ser l'endemà.
Això ja ho he fet.
Farem una pausa i de seguida el Garriga ens explica
que avui serà dins d'aquesta gala dels osos
però amb una manera i amb unes condicions molt particulars.
Ostres, jo crec que l'experiència serà brutal, eh, Garriga?
Sí.
Ara en parlarem amb la Marta Ferrer.
Em faràs alguna pregunta a mi?
No, tu ja te'n vas i ja no tornes.
De seguida amb la Marta Ferrer també el suplement.
Ara tornem.
Niopia? Vista cansada? Cataractes?
Confia la salut dels teus ulls a l'IMO Group Miranfa,
clínica capdavantera en oftalmologia
amb més de 35 anys d'experiència.
T'hi esperen els millors especialistes
perquè t'oblidis de les ulleres
per tractar els problemes oculars
o per atendre't si tens una urgència oftalmològica.
Demana visita al 93 407 00 o a imo.cat.
Amb la desuadora,
la samarreta, les motxilles i l'ampolla tèrmica d'eufòria
et sentiràs com una estrella
en exclusiva a la botiga de TV3.
Sí, sí, amb l'aplicació Catalunya Ràdio sempre, sempre, sempre...
Festa la teva!
Aquest diumenge a l'Ofici de Viure parlarem
de l'anomenada autonomia emocional
que, segons el professor Visquerra,
que ens acompanyarà juntament amb Mercè Conangle,
és una competència per no deixar-se influir
de forma significativa
en determinats contextos emocionals
i plimes emocionalment tòxics.
Eines pel benestar emocional.
Aquest diumenge en parlem a la mitja nit a l'Ofici de Viure.
Quina vergonya de premi!
De moment, el millor...
Va, va...
No li faltar una mica de sang.
Voleu callar?
Pareu!
Quan vaig dir que apostava per tota la vegada a tot arreu,
no em referia a això.
És que això no hi ha qui ho entengui.
La gala dels Òscars 2023
a la Finestra Indiscreta.
Després de l'impacte de l'edició passada,
ens espera un altre any emocionant
i us ho explicarem
amb els sospitosos habituals de la Finestra.
I també amb el Marc Garriga, Josep Maria Buñol
i l'altre Garriga, en francès,
des del Don Víciat.
La matinada de diumenge, dilluns,
a la Finestra Indiscreta, especial Premis Òscar,
amb el Fons Gorina i Àlex Gorina.
Uns Òscars i un programa que seran...
Wow, dude!
O no.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Fa enfàrria.
Tot és a punt, el Dolby Theater de Los Ángeles.
Aquesta matinada se celebra la 95a edició dels Òscars,
que atorga cada any l'Acadèmia del Cinema Norteamericana,
una edició que serà, segurament, de les més previsibles,
amb menys sorpreses dels últims anys,
amb premis poc repartits,
i amb una gala que podrem seguir en directe
a partir de les 12 de la nit a l'antena de Catalunya Ràdio,
amb tot l'equip de la Finestra Indiscreta,
en el qual també participarà el Garriga,
que serà la primera edició d'aquest any,
que serà la primera edició d'aquest any,
que serà la primera edició d'aquest any,
i, bé, en aquest any estarem en directe a la Finestra Indiscreta
en el qual també participarà el Garriga,
que el tenim enviat especial a Los Àngeles.
Marta Ferrer, bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal?
A veure, Garriga, com van les hores prèvies?
Com estàs?
Conec una mica de son, perquè són dos quarts de cinc,
però amb ganes.
Amb ganes de viure-ho de prop, això,
serà molt especial,
i la veritat és que em fa il·lusió.
Perquè, como deies tu, abans teníem un accés bastant privilegiat...
A veure, com és que Catalunya ràdio aquest any sí?
Aquest any pots entrar bastant a dins,
i fins on podràs preguntar i quins condicionants et posen, Garriga?
No ho sé.
No ho sé per què tenim acreditació.
El que sí que sé és que hi ha 300 periodistes del món
que en tenen,
i un d'aquests 300 som nosaltres.
I, per tant, tampoc demanaré explicacions.
Doncs l'agafo i entro.
Limitacions, doncs, que, per exemple,
tenim prohibidíssim,
però prohibidíssim fer fotos.
Ah.
No podem fer fotos enlloc.
De fet, hem rebut, no t'exagero, eh?,
25 correus electrònics,
on se'ns adverteix que si fem una fotografia
i es veu l'acreditació, ni que sigui de resquitllada,
tenen un equip de gent
traquejant les xarxes socials
dels periodistes que assistim
per retirar tota l'acreditació i no deixar-nos entrar.
Són per qüestions de seguretat, de privacitat.
Volen que es mantingui en absolut secret
tot el que són la part del darrere,
diguem, dels Òscars.
Volem mantenir ben amagada i que només es vegi glamur.
Ara, entre els requisits,
doncs haver d'anar amb smoking. Per què?
Doncs perquè si per alguna casualitat d'aquelles
la càmera ens enganxa en algun moment de girar-se,
que tothom que es vegi sempre als Òscars
sigui gent vestida d'etiqueta,
gent de gala, fins i tot això, els tècnics.
Els tècnics de les teles, els càmeres,
els fotògrafs, també han d'anar vestits de...
Lògicament, si ho hem de fer els periodistes,
també els tècnics, no?
Però veuràs tècnics vestits de smoking
que no és l'habitual, perquè si ets tècnic
i necessites una mica d'agilitat,
no és el més pràctic.
Doncs bé, aquí, absolutament prohibit
no anar d'etiqueta.
I després, doncs que...
podrem fer preguntes, veurem...
Clar, serem 300, veurem
quantes en podem fer
i quantes preguntes es poden fer
a cada actor.
Per tant, aquí ja dependrà una mica
també de la disponibilitat, no?
Però, doncs, ni els actors,
quan estiguin compareixent, no els podem gravar
de cap manera.
L'acadèmia mateixa és qui grava,
qui enregistra totes les respostes
i llavors ella mateixa reenvia les respostes.
I si hi ha una resposta que no els interessa
reenviar, no l'envien.
Té nassos que amb tant de protocol
i tanta preocupació i voler controlar
el missatge, que és bastant absurde el 2023,
l'any passat se'ls escapés
com se'ls va escapar
aquella plantufada de Will Smith
que va fer la volta al món.
Però com l'habitaves, allò?
És molt difícil.
Necessitaves un guard de seguretat
amb cada convidat.
Com que ho tenen tot tan mesurat, al principi
ens van pensar que allò formava part
del guió i de seguida vam veure que no,
que el cop de puny no era guionat.
Hi ha uns moments de dubte, però és molt difícil,
que un tio se li creu el cap.
Clar, si a mi se'm gira la flapa
i m'aixeco i li foto una plantufada
a un actor...
Si vull fer-ho, segurament ho puc fer.
Ara és l'última cosa que faré a la meva vida
Escolta'm, Garriga, com és que la teva experiència
de llogar un smoking ha quedat immortalitzada
a Los Angeles Times?
Perquè t'he vist que t'han fet una peça, no?
Bé, no me l'han fet a mi, l'han fet a la botiga
on vaig anar a llogar el smoking
i resulta que és una de les botigues mítiques
de Hollywood. No n'hi ha tantes,
de botigues de smokings a Hollywood.
Es veu que abans n'hi havia més, però ara no n'hi ha tantes.
I jo vaig acabar petant aquesta perquè està
tan fàcil com al costat del meu hotel.
I la vaig veure, me n'havien parlat l'any passat,
i el company del país, Liquor 6 D2,
va venir a aquesta botiga ja l'any passat
i em va dir, bo, no vegis l'experiència
estranya, gairebé surrealista
de llogar el smoking. Diu que a tu et serviria
molt per algunes de les teves peces.
I vaig pensar, mira, me l'apunto.
I quan la vaig veure al costat del meu hotel,
vaig dir, home, ho prou. I realment,
l'assastre és un personatge
molt interessant, una dona d'origen
iraní-armèni que porta 4 anys
als Estats Units, que el seu país era
modista, però va haver-ne de marxar.
I és una botiga petitíssima, petitíssima,
on contínuament van llogant
vestits i smokings
per cerimònies,
per festes, però sobretot
molt per premis, no?
Perquè aquí a Hollywood
no només hi ha això, hi ha els Grammy
o hi ha els SAC
o hi ha molts premis.
Doncs bé, al anar a buscar jo el meu vestit
que ja el tenia agafat,
el dia d'anar-lo a recollir, perquè me l'havien fet a mi,
em trobo allà un fotògraf que em diu,
escolta, et sap greu si et faig unes fotografies?
Perquè estem fent un reportatge d'aquesta botiga.
I tu t'hi vas posar bé, eh?
Et va faltar temps per posar-t'hi bé, tu, eh?
Bé, patia perquè hauria pogut sortir
bastant despullat.
Home, el Garriga té
està en forma per portar smokings, eh?
He de dir que sí.
És a dir, no cal que estiguis en forma
perquè aquí et fa la mida i et queden bé.
Això ja ho tenen.
I ara anem a tot el que és la gala,
les pel·lícules favorites.
El que hem vingut.
El que hem vingut, sí, però encara m'interessa una mica més.
Hi ha postparties, després de periodistes
o alguna mena de postparties,
que avui t'hagis marcat el guió o no?
Sí, home, a mi m'agradaria molt anar a la Vanity Fair,
que és la festa...
Aquesta és la bona, eh?
Però, sí, però clar, és a dir,
postparties n'hi ha moltíssimes, les que vulguis.
Just quan acaba la cerimònia,
hi ha la cerimònia oficial, que es diu
que està allotjat al personal, diguem,
i al costat mateix del teatre del Dolby Theatre,
allà es fa una primera festa d'una hora.
Hi ha un DJ i, en principi,
tots els guanyadors estan, entre cometes,
obligats a assistir-hi.
I a partir d'allà, al cap d'una hora,
tothom se'n va a les festes privades.
I hi ha pel·lícules que fan la seva festa privada,
després hi ha la revista Vanity Fair que organitza la seva.
No sé si aquest any ho fa o no,
però veu que Elton John cada any, tradicionalment,
organitza una festa i, clar,
et pots imaginar els festivals que són aquestes festes.
Primer, generalment, has de tenir una invitació,
tot i que es veu que és bastant fàcil colar-se,
perquè si vas amb smoking,
a la porta, a vegades, diuen,
i per allò de cagar-la...
Sí, home, si és un secundari d'aquella pel·li.
Tu has de fer veure que ets el secundari de...
Ah, no sé qui soc!
Exacte, sí, podria haver sortit de qualsevol pel·lícula.
Et pots colar ara,
i jo el que tindré serà una feinada de por
amb el matí de Catalunya Ràdio...
És que no sé ben bé...
Escolta, en Rosel, t'entro una mica,
però després me'n vaig a la...
Exacte, jo me n'he d'anar de festa, Laura, ho sento.
A veure, Everything Everywhere.
És el gran favorit, no, Marta?
Sí, ho és.
És una mica un any amb poques sorpreses en aquest sentit,
perquè, almenys en la categoria de millor pel·lícula
i de millor direcció, jo crec que ni comença el partit
amb les altres pel·lícules.
I mira que ha sigut un any de grandíssimes pel·lícules
que no tenen res a veure,
qualsevol de les que estan nominades
podria haver guanyat perfectament,
i potser hi ha algunes amb una mica menys d'opcions,
però en general són pel·lícules boníssimes.
Però és que el que ha passat amb Everything Everywhere
All At Once, que aquí s'ha traduït
com a tota la vegada a tot arreu,
mira que és un títol difícil de traduir,
serà històric, en realitat,
perquè és una pel·lícula
amb una lenc majoritàriament d'origen asiàtic
que explica una història
d'una família asiàtica
i que un dels directors també és d'origen asiàtic
i que això és el que li juga més a favor.
És a dir, la pel·lícula, objectivament,
és boníssima, en el seu dia quan es va estrenar
en vam parlar, jo vaig dir que era una de les meves
pel·lícules preferides de l'any,
en el top 3 segur,
perquè la història és brillant,
t'arriba al cor, és delirant,
perquè té moments de surrealisme
de gent que té framfurs com a dits,
perquè és una pel·lícula que juga
amb el multivers i amb aquesta idea
molt de ciència ficció,
té un cor, té una història d'una família
que és que t'arriba, que t'emociona i et fa plorar
i això li ha jugat a favor,
però sobretot, sobretot, sobretot,
el factor aquest com tant de hipocresia
de Hollywood nord-americana
d'històricament hem oblidat
les històries i els actors i els productors,
directors, etcètera, d'origen asiàtic
i ara que tenim aquesta pel·lícula que el celebra
anem a donar-los una mica de peixet
i anem a fer que se sentin celebrats
i dic que és la favorita perquè els Oscars
com tants altres premis
és una cosa que no necessàriament
és per mèrit, és a dir
a vegades guanyen pel·lícules o guanyen directors
o guanyen actors que no guanyen
perquè s'ho mereixin necessàriament
hi ha molta política també
sí, però al final és una cosa de xuc-xuc
i també els últims anys han intentat compensar
per exemple actors negres els han premiat per fi
o dones-directors
exacte, però al final
és una cosa de si en la carrera dels Oscars
que és aquest concepte que existeix
és una mica així ambigüe
i bé, ja has anat guanyant premis
ara al carrer ens deia, hi ha el SAC
hi ha un munt de premis que no coneixem tant
però que sí que són molt importants
a l'hora de decidir després qui s'endurà
el gran premi que és l'Òscar, els Golden Globes
els globus d'or que aquest any han tornat
després de la desaparició breu
que van tenir l'any passat
sí, clar, si tu has anat guanyant tots aquests premis
al final tens molts més números
i el que ha passat tota la vegada a tot arreu
és això, que relativament per sorpresa
ha anat guanyant, ha anat guanyant
fins que, clar, tots els números
i totes les travesses, diu, és que
perquè sí, per l'estadística pura
ha de guanyar també l'Òscar
O sigui, m'oblido de veure Steven Spielberg
a la sala de premsa guanyador, eh?
Aquesta és l'entrevista que demanaria, eh, jo
Garriga, si poguessis
Home, és que em fa molta il·lusió, clar
A mi em fa molt mal això, perquè Steven Spielberg
ha tingut un any increïble
després de l'any passat que va fer West Side Story
i la seva versió d'West Side Story
que per mi és una pel·lículaça
obra mestra absoluta
que és la pel·lícula sobre la seva vida
sobre la seva infància, sobre el seu trauma familiar
que a l'hora, fins a cert punt
és una O del cinema
i que és Spielberg en estat pur
i clar, està mega anomenat perquè és Steven Spielberg
i perquè la història és la que és
però jo crec que serà una mica
el Carras als Goya
és a dir, molt soroll per no res
perquè en un món ideal
li haurien de donar el de millor director
ja no per aquesta pel·lícula en concret
que l'ha guanyat alguna vegada
sí, sí, l'ha guanyat dues vegades
ara ho dic de memòria, però jo diria que dues vegades l'ha guanyat
a vegades el problema és que també per la llei aquesta
de compensar, o sigui, en un director se'l premia
no amb la millor pel·li, sinó si hi ha hagut una injustícia
una pel·lícula que fa més endavant
una mica com el que va passar amb Will Smith
l'any passat, que no li havien donat
o amb Leonardo DiCaprio en el seu moment
quan va guanyar per El renacido
que no era una pel·lícula perquè ell guanyés
però li donem ja perquè la gent calli
perquè fa anys que diuen a veure si li ho doneu ja a l'Òscar
va, una altra de les icòlgites
categories d'interpretació, millor actriu
o Cate Blanchett o també
una de les protagonistes de Everything Everywhere
exacte, Michelle Leo
clar, així com hem dit que en les categories
de millor pel·lícula i millor direcció
realment no hi ha competició perquè està bastant clar
que guanyarà Everything Everywhere all at once
on sí que hi ha més dubte
i és molt dubte
però si jo no et sabria dir realment qui guanyarà
perquè és una incògnita absoluta
és a les categories d'interpretació sobretot
millor actor, protagonista masculí
i millor actriu, protagonista femenina
millor actriu
semblava que la cosa estava cantadíssima per Cate Blanchett
per aquesta mateixa regla que acabo d'explicar
que anava guanyant, anava guanyant, anava guanyant
i perquè és Cate Blanchett i els nord-americans
quan veuen Cate Blanchett ja li tiren tots els premis
a sobre
però, en els últims premis que s'han anat donant
Michelle Leo ha fet una mica
de sort passo
i ha començat a guanyar
i ha fet discursos d'aquests molt potents
explicant la seva dificultat
a l'hora de triomfar
Hollywood perquè era d'origen asiàtic
etc. etc.
i ara sembla que està allà allà
amb Cate Blanchett que jo
si diria
m'atreviria a dir que guanyarà Michelle Leo
pel que deia, pel relat
per aquesta història de superació
d'un actriu que no tenia papers o que tenia
i que ara ha tingut aquest paperàs
que és veritat que Michelle Leo fa molt, molt, molt, molt
molt bé, però clar
se li junten aquests dos àmbits
i després en la categoria de millor actor protagonista
si et recordes fa unes seccions
Roger parlava de la ballena
de Brendan Fraser
i que tenia aquesta història de superació
també, d'algú que havia patit
un abús sexual per part del president
de la Hollywood Foreign Press Association
que és l'organització que vota els globus d'or
que havia desaparegut de les pantalles
perquè havia tingut trastorns
alimentaris i mentals arran
d'aquest episodi
i que ara havia tornat amb la ballena
fent aquest paper de la seva vida
i que això li jugava molt a favor
el que va ser que en la temporada de festivals
va triomfar, després va desaparèixer
i ara ha tornat
i el que li podria fer la competició també
de manera sorprenent
és Austin Butler que sobre el paper
jo quan vaig veure Elvis vaig dir típic paper
que era un actor que fa de persona real i còmica
hi ha una feinada darrere d'Elvis brutal
i que a l'acadèmia li agrada molt
quan algú fa d'un personatge real
i jo vaig dir això és nominació segur
i segurament premi, havia desaparegut
ha guanyat dos premis i ara sembla que
la cosa està allà entre aquests dos
haurem de veure
Garriga, què diu el xup-xup aquí?
doncs aquí hi ha un xup-xup
no, és a dir, evidentment que
tot són conjectures que mai sabràs cap on van
però aquí ens ha sorprès que es parla
de la pel·lícula alemanya
all quiet in the western front
com una pel·lícula que pot fins i tot
és a dir, el que diu la Marta és veritat
la victòria a millor pel·lícula
sembla bastant incontestable
però que si no hagués de ser per everything everywhere
compta amb aquesta pel·lícula alemanya
que per la temàtica
i pel toc que té antibalicista
en el moment que està el món tot plegat
podria
aparèixer, que gairebé té
assegurat el premi de millor pel·lícula
i que aspira a altres premis
per exemple el de guió adaptat
i altres premis potser més tècnics
però que compta que no la descartem
venen a dir alguns experts
doncs així està
el panorama
clar, quin dia t'espera ara que rigues tu?
suposo que ara intentaràs dormir unes hores més, no?
home, sí
sí, intentaré dormir una estoneta més
i llavors aquí la gala és a les 4 de la tarda
és a dir, a la una de la vostra matinada
perquè penseu una cosa
que es pot fer amb mi d'hora aquesta nit
clar, clar, clar
o sigui, comença a les 4 de la tarda
comença la gala
a les 5 de la tarda
tenim 8 hores de diferència ara a Los Angeles
començarà a les 5 de la tarda
durarà unes 3 hores llargues
per tant, de 5 a 8 de la tarda
estarem, doncs, evidentment amb la gala
però clar, s'hi ha d'anar d'hora
perquè hi ha un cacau de caldeu
per entrar, per tant, jo suposo que ja a l'hora de dinar
me n'aniré cap a...
cap al Dolby Theater
al costat que és on estarem nosaltres col·locats
i clar, el tema és que nosaltres
pels periodistes ens allarga molt la feina per darrere
perquè a mi se m'acabarà la gala
i començarà la Rosel
per tant, gairebé que se m'enganxen dos dies
l'any passat va ser una bogeria perquè clar
la bufetada va convertir això en la notícia d'obertura de tot
si és un any normal
els esforços són molt importants però
potser obres, jo crec que acabaran a totes hores
sí, però jo recordo que
en algun moment la millor pel·lícula
s'entregava quan ja havia arrencat el matí de Catalunya Ràdio
cap a les 6 del matí
no sé aquest any si t'anirà una mica abans
no sé si t'enganxarà a algun preu
no, no, anirà abans segur
i el que tenen un problema que no acaben d'aixecar
malgrat que cada any ho intenten
són les audiències
sí, és que cada any són pitjors
i jo com a consumidora de la gala ja entenc
que és el que diem sempre, és molt difícil
fer una gala de premis que sigui interessant
que sigui entretinguda
dinàmica, que sigui ritme
perquè els discursos són un rotllazo
clar, jo entenc que si guanyés un òscar
també voldria pujar allà i estar-me 3 minuts
agraint a Déu i a la meva mare
i a tothom que sigui el premi
i ho entenc perquè molta gent segurament guanyarà
aquella vegada i ja està
i és l'única ocasió que tens per agrair a tothom
que t'ha ajudat en algun moment de la teva vida
però clar, a nosaltres se'ns fa
avorridot
clar, aquest any tornen a tenir presentador
que és Jimmy Kimmel que l'any passat no n'havien tingut
i ha quedat un format així
horrorós, horrorós, que sort
de la plantufada de Will Smith
que ho vaig a ca, home, clar, és que
una mica, sí, perquè jo, clar, són hores molt dures
jo intento sempre fer una petita bacaina
abans de la gala
que clar, avui se m'ajunta el Barça
se m'ajunta la gala que és una hora abans
però jo estava adormidíssima
o sigui, estava a punt de clapar-me
és que a més, igual, ja, qui guanyi els premis
a veure aquest any què intenten jo
a mi el que em fa més por de tot són les bromes
de la plantufada, perquè veig que
cala discurs i cala monòleg
que facin anirà a sobre no, perquè
aquest any no hi passarà això
no hi pot anar, la sanitat està sancionat, no?
no hi pot anar, fins d'aquí 10 anys
que li van retirar
el van apartar de l'acadèmia
li han de fer un pas al costat, que si no quedarem com molt malament
i ja no pot anar a l'acadèmia
no sé si s'ho mirarà des de casa
o què farà
però és veritat que els últims, si jo ara et digués en els últims anys
quina pel·li guanyant no m'ho sabries dir
però aquest moment passarà de la història
Garriga, molta sort, moltes gràcies
a vosaltres, ho explicarem a Catalunya Ràdio
a partir de les 12 de la nit
fantàstica, amb la finestra indiscreta i els companys
gràcies Marta, apa fins ara
ara tornem
tot és possible un dia de partit
tot és possible a la TDT
la transmissió d'en Torquemada
avui, a partir de les 8
la TDT de l'Atlètic Club Barça
a Catalunya Ràdio
l'enerració del partit és una exclusiva de CaixaBank
CaixaBank dona suport a l'esport
no és tan sols aconseguir poders
és superar-se en cada esclau
l'esport ens ensenya que tirar endavant no és tan sols guanyar
sinó aprendre a aixecar-se
per això a CaixaBank estem en l'esport
sempre
CaixaBank, tu i jo, nosaltres
el teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
el jove pianista holandès
Florian Fairway
actuarà per primera vegada a Barcelona
amb un repertori per piano
que inclourà peces de Schumann, Debussy i Tchaikovsky
el 24 de març a l'ateneu barcelonès
més informació
a ateneubcn.org
recomanat per Catalunya Ràdio
Arriba el Black Music Festival
el festival de música negra de Catalunya
de l'1 al 26 de març
The Temptations, The Mane's Quiz
Lucky Dolly, Jack Broadbent
Monique McConaan d'origen al Jazz Orchestra
Les Niñas del Corro, Senyor Oca
i molts més
Més informació a blackmusicfestival.com
recomanat per Catalunya Ràdio
i al matí de Catalunya Ràdio
a Catalunya Ràdio
al matí de Catalunya Ràdio
al matí de Catalunya Ràdio
són les 6 del matí, bon dia, som-hi
bon dia, Laura
és molt pesat, llevar-se tan aviat cada dia
bé, més que pesat, és cansat
però si ho fas amb il·lusió i si t'agrada la feina
doncs ho portes una mica millor
t'agradava molt que m'hagués traïda a tu programa
sé que eres molt famosa
què va, què va
tu l'escoltes, a la Laura?
Laura Rosel, bon dia
escoltes, el matí de Catalunya Ràdio
amb Laura Rosel
és el teu matí
tens un podcast en català?
presenta'l als Premis Sonor
entra al web sonor.cat
i omple el formulari
pots participar-hi fins al 31 de març
Premis Sonor, el millor podcast en català
una iniciativa de la mira
amb la col·laboració de Catalunya Ràdio
Tranquil
Bona tarda
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest diumenge
l'hem fet possible a la coordinació d'informatius
Neus Bonet, redacció Nilvia, Marta Ferrer, Gerard,
Joan Miquel Alos, Marina Dela Cruz,
producció Sara Llobet i Sònia Olofeu,
control tècnic Marc Peyron i Macía Closes
i el control central Almanel Gil.
I tornem dissabte que ve, des de les 6 del matí
i fins a la una del migdia,
sabeu que ens podeu recobrar com vulgueu
a través del web i l'app de Catalunya Ràdio.
I també a les nostres xarxes socials,
arroba el suplement a Twitter i a Instagram
i trobareu alguns dels documents més destacats
en format vídeo d'aquest cap de setmana,
com per exemple un vídeo resum del programa que vam fer ahir
des de la Sagrada Família.
Salut, que vagi bé.