Catalunya Ràdio, les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Neus Bonet Vegant.
Els primers 20 camions d'ajuda humanitària ja són a Gaza,
repartiran menjar i fàrmacs només al sud de la Franja
i no inclouen ni aigua ni combustible.
Els 20 vehicles han entrat a Gaza a les 9 d'aquest matí
quan Egipte ha obert el pas fronterer de Rafà
després de dies de pressió internacional.
Són només una petita part dels 175 camions
que esperen entrar des de la frontera egípcia.
Enviada especial a Jerusalem.
Marielba Gilaber, bon dia.
Bon dia.
L'ONU calcula que les necessitats dels habitants de Gaza
precisen de l'arribada de, com a mínim, 100 camions per dia.
Abans de la guerra, el 60% de la població
ja depenia de l'ajuda alimentària internacional.
L'enviament de combustible ja és més complicat.
Fa 16 anys que Israel va imposar un estricte bloqueig a Gaza
en aquest sentit.
han considerat que es podria utilitzar en la fabricació d'explosius.
Al costat palestí de la frontera, obert aquest matí,
els titulars de passaports estrangers
esperen que els permetin entrar a Egipte.
Martí Cuní, Marielba Gilaber, Catalunya Ràdio, Jerusalem.
Mentrestant, al Caire, Egipte ha començat l'anomenada Cimera de la Pau
per abordar el conflicte entre Israel i Hamas
amb l'assistència de representants d'una vintena de països.
Segons els observadors diplomàtics,
a hores d'ara encara hi ha moltes diferències
i no és clar que hi pugui haver una declaració final conjunta.
Durant l'obertura, l'anfitrió,
el president egipci, el Sisi,
ha proposat establir un full de ruta
per acabar amb els desastres humanitaris a Gaza.
Més notícies, en Raül Flores.
Continua l'arribada constant de migrants a les Illes Canàries.
Les últimes hores hi han arribat prop de 200 persones
en dues pasteres diferents.
En una hi anaven 160 migrants subsaharians
i salvament marítim l'ha localitzat de matinada
i l'ha traslladat cap a l'illa del Hierro.
Unes hores després s'ha detectat una altra embarcació
amb 32 persones a bord,
també ciutadans d'origen subsaharià.
En aquest cas, les han traslladat al port d'Arguineguin, a Gran Canària.
El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
alerta que creix la preocupació entre les famílies
per la hipersexualització de les seves criatures,
especialment les nenes.
Volen anar maquillades, d'un roba ajustada
i fins i tot algunes, amb 8 anys,
han expressat el desig de fer-se operacions d'estètica.
Anna Plans, que és la presidenta
de l'Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya,
assegura que les conseqüències
d'aquesta hipersexualització poden ser nefastes.
La hipersexualització pot afectar la nostra identitat,
la nostra imatge personal
i com ens relacionem amb els altres.
Hi ha, de fet, evidències que demostren
que hi ha una relació amb l'increment
de les fragilitats contemporànies,
com anorèxies, bulímies, depressions,
inclús suïcidis.
Els Mossos d'Esquadra han detingut un home
acusat de 21 robatoris en força
en diferents establiments comercials de Barcelona.
L'home actuava, sobretot,
als districtes de Ciutat Vella i de l'Eixample
i ho feia seguint sempre el mateix patró.
Entrava a l'establiment,
normalment farmàcies, hotels i restaurants,
i intentava passar desapercebut entre la gent.
Quan ningú el veia,
forçava portes secundàries
i d'allà s'enduia, sobretot, aparells electrònics,
mòbils, càmeres de vídeo, ordinadors i tauletes.
L'home el van detenir a principis del mes d'octubre
i va passejar a disposició judicial.
Les pel·lícules Anatomia déu una caída
de Justin Trier i Perfect Days,
de Dean Vendors, guanyen Execo
el premi del CLAM,
el Festival de Cinema Social de Catalunya,
que se celebra en diferents punts de la comarca del Bages.
L'edició del CLAM d'aquest any
està encarada a mà amb un rècord d'assistència
que l'organització calcula aproximadament
d'un 20% més respecte
de l'any passat.
El jurat també ha trocat el premi
als Valors Humans al film Jo Capitan,
de Mateo Garrone, i el guardó a la pel·lícula més innovadora
el documental del francès Nicolà Filibert.
També hi ha hagut guardons
per al millor documental, que en aquest cas ha recaigut
a La herida luminosa, de Christian Avilés.
Mentre que el premi incert
a la creació audiovisual de persones amb discapacitat
se l'ha endut al curt pla imperfecta
de la Fundació Map de Ripoll.
Aquest vespre,
a partir de les 9 es farà la cerimònia
de clausura del festival
al Cines Bages, centre de Manresa,
on també es donarà a conèixer el Premi del Públic
i s'entregarà el Premi d'Honor d'aquesta edició
a l'actriu i directora Sílvia Munt.
Esports, Xavi Soler.
Des de les 10, l'Assemblea Ordinària del Barça.
Aquest any es fa de manera telemàtica.
L'està seguint el Ramon Salmurri.
En quin punt ens trobem?
Bon dia.
Què tal? Bon dia.
Ara mateix el segon punt de l'ordre del dia,
el tancament de l'exercici econòmic de la temporada 22-23,
que el Barça ho fa amb 304 milions d'euros
de benefici, fruit, evidentment, també de les palanques.
El punt àlgid, però, l'hem tingut en el primer punt
en l'informe del president Joan Laporta,
que ha parlat del cas Negreira,
ha defensat la innocència del club
i d'aquest concepte del madridisme sociològic
que ja va exhibir a l'entrevista
al matí de Catalunya Ràdio.
Aquest procediment judicial el guanyarem.
El Barça, més d'hora que tard, sortirà absolut.
Perquè ja els hi dic, doncs, que
no hem fet res del que ens acusa
i estem provant, doncs, aquests serveis.
I això acabarà, insisteixo,
més d'hora que tard, amb una sentència
que absurdà el Futbol Club Barcelona.
I referent als temors del madridisme sociològic,
tinc males notícies per ells
perquè repetirem el millor Barça de la història,
que ho tinguin clar.
Un Laporta, que ha fet referència també
a la recuperació econòmica del club,
diu que hem salvat el Barça.
Ramon Salmurri, Catalunya Ràdio Barcelona.
I Joan Zarcoa guanya la cursa de MotoGP
del Gran Premi d'Australia de Motos,
davant de Peco Banyaia,
que reforça la general del Mundial.
El millor català ha estat Aleix Espargaró, 8è.
Fins aquí, les notícies.
Oh, oh, l'amor, oh, oh, fa calor, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
El que toques es torna fort,
en mig les flames explota el cor,
agafes aire, t'agafes fort,
amb quines ganes sorbo l'entorn.
El Suplement
Fa calor
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Fa calor
Amb Roger Escapa
12 i 6
Som el Suplement, som a Catalunya Ràdio,
pantalles i cor a la jugular
cada dissabte a les 12 amb l'Alba Riera i la Rebeca Rodríguez.
Bon dia i bona hora a totes dues.
Bon dia i bona hora.
Bon dia.
I l'enhorabona Rebeca Rodríguez.
Visca, visca, visca.
Perquè ens hem fet un mar de dica.
Hem guanyat un ondes a Catalunya Ràdio amb el búnquer.
L'enhorabona, però és que la Rebeca Rodríguez,
com a sotsdirectora del Late Show del Marc Giro Televisió Espanyola,
també se l'han portat, per tant, l'enhorabona.
Era aquest moment, aquest moment.
Premios Ondas Nacionales de Televisión.
Premio al mejor contenido de proximidad
para Late Show de Televisión Española a Catalunya.
Por recuperar con brillantez para la Televisión Generalista
el formato clásico del Late Night.
Com esteu, Rebeca?
Saps que això no ho vam escoltar en directe?
Home, perquè no recordàvem que aquell dia
el Jaume Serra anunciaria als guanyadors.
Estàvem fent el guió i l'escaleta del programa,
de sobte ens comencen a arribar missatges a la gent de redacció
donant l'enhorabona perquè havien guanyat l'Ondas
i pensàvem que era una conya.
És una broma, això?
De veritat ens l'han donat?
Va ser molt emocionant.
No t'avisen abans, quan guanyes.
Escolta, m'estigues pendent d'aquesta tarda del Flanzino.
A nosaltres no.
Fins i tot, per exemple...
Em consta que els del Búnker tampoc, eh?
No, no ens van avisar, ningú ens ho havia dit.
Per tant, va ser totalment sorpressiu
pels Santibillas, pel Marc, per la gent de la redacció,
fins i tot la directora de programes
de Televisió Espanyola de Catalunya,
Laura Fulguera,
que és ella qui ens va dir que ens presentéssim,
que també havia d'estar pendent,
em va explicar que també se li havia passat totalment.
O sigui que va ser molt sorpressiu.
Això és el que fan les divas.
Crec que t'ho vaig dir per WhatsApp.
No entaràs de quan els donen un premi,
perquè no els hi cal.
És que no ho recordava.
Em sorprèn el concepte aquest,
que també s'ha premiat el búnquer,
de proximitat.
Què vol dir això?
Perquè l'any passat es matia per Catalunya,
només a l'Echo?
Sí, jo crec que era el que abans deien
programa no nacional,
que abans el Londres tenia aquest nom.
Per exemple, amb l'Erocites,
quan es feia a Catalunya,
ens el van donar l'any 2012, també,
i era aquest el títol que li donaven al guardó,
i ara li diuen de proximitat,
però jo crec que al final és una autonòmica.
La categoria no m'acaba de convèncer.
No, no.
Però bé.
És estrany, no és estrany, sí.
Però molt contents.
Això s'entrega 22 de novembre al Liceu.
Sí.
Jo no em perdré el discurs dels del búnquer,
promet.
Home, té perill, té perill el peliu.
Els organitzadors de Londres
és a dir, deuen estar tremolants.
En aquell moment que vaig anar al lavabo, pobres.
O sigui, entenc que sortirà el Tiro també a fer un discurs, o...?
Sí, no ho hem parlat, eh?
O sigui, la veritat és que com just va sortir
que havíem de gravar el programa,
sí que vam brindar, vam anar a veure,
vam anar-ho a celebrar,
però no hem acabat de decidir qui pujarà.
Evidentment, el Marc serà.
El Marc serà, el Marc, sí.
A més, també.
No sé si el Santi voldrà dir alguna cosa,
suposo que també, com a director del programa.
Tu parlaràs, o...?
No ho hem parlat encara.
Va, jo gairebé...
Jo soc de donar sempre l'opció
a que parlis dels altres.
No m'agrada això de tenir protagonisme.
És més, quan amb la Rus,
ella ens va proposar
a diferents persones de l'equip que hi pujéssim,
jo vaig cedir al meu lloc.
A la Laura Fa.
A la Laura Fa.
Ah, sí?
Sí, sí, a la Laura Fa.
Que va voler pujar, ella, a la Laura.
Que ella va voler pujar, totalment.
Ja me l'imagino.
Ella va voler pujar,
però a més, l'altre dia em va fer molta ràssia
perquè em va enviar un àudi
i em va dir
s'ha fet justícia, ara podràs pujar tu?
Em va dir, no com si...
No, no, jo li estic dient a qualsevol persona que puja.
No, jo pujo sí,
però no crec que parli,
ja parlaran tots dos,
que són els que han parit el programa
i ell qui el presenta.
El millor d'aquestes gales
és la festa de després.
Oh, sí.
Aquí sí que traiem suc després
per aquesta secció.
Ens ho explicaràs?
Home, a tots, a tots.
No, jo enviaré gent del suplement, eh?
Sé que la Núria Pujada
si algun dia me'ls enviar d'enviar
d'espacial de ser freds,
ja m'hi pots portar.
Ah, però allà t'hi conviden, eh?
De moment no m'en convida.
I podem anar junts, eh, si vols, de clara.
Jo, jo, jo, jo, jo, jo,
si ho convideu en la primera
que vinc amb vosaltres, eh?
Et poso d'aquí, de l'Aixó.
Encantadíssima, encantadíssima.
Doncs, o sigui, entenc que ja esteu convocats,
ja, a la festa posterior...
Encara no ens han dit res.
No, perquè si a la festa ja anirem, eh?
Sí, aquest any es fa el Liceu,
però jo recordo altres temporades
i ja tens pensat el modelet.
Què va, què va, l'altre dia...
Mira, nosaltres compartim ara oficines
amb equipo singular
que porten temes de moda
i em deien, ja has pensat que et posaràs?
Jo deia, home, no sé si em deixen un vestidet
o alguna cosa, doncs m'agrairia.
Ho has de cansar i això és molt important.
Però si no, jo amb uns pantalons vaig còmode, eh?
Vinga, va, dotze i onze.
Deixa'm reivindicar una exclusiva fallida
que vam apuntar per unes setmanes en aquest espai
comentant a través d'aquests micròfons
el barriera que Rosalia havia tornat amb Raúl Alejandro.
Encara no és fallida, no sabem què passa.
Res de res.
Jo sóc dient que és una relació que està grima.
Ho deixarem aquí.
I amb l'Ales Rodríguez, aleshores, què és la relació?
No, no els hi haurà de sortir nòvios de sota les pedres, ara, eh?
En aquesta parella, vull dir, exparella, en aquest cas,
però, vamos, els hi surten de tot arreu.
Sí que us dic que jo, pel que sé, encara no puc dir el nom,
però el Raúl Alejandro segurament col·laborarà
amb un artista de Barcelona, pròximament.
Ja us diré quin i us explicaré, perquè crec que no el coneixerem.
Home o dona.
Crec que us sorprendrà, un home.
Un home no conegut.
Per mi sí, o sigui, en el meu cercle sí,
però crec que no t'ho ha de sentir.
En el meu cercle segur que no tinc ni idea de qui és.
Que arribi per poder-t'ho explicar.
D'acord, molt bé, molt bé.
Sobretot explica'm qui és.
Sí, exacte.
A veure, Rosalie, és notícia?
Sí.
Per què ha fet una entrevista amb Penélope Cruz?
En Penélope Cruz.
Que dius, ostres, quin binomi, no?
Exacte, aparentment era com el crossover que tothom esperava, no?
Com les dues llegendes vives, diguem-ne, espanyoles.
Ara, jo ho penso, la persona que va tenir aquesta idea, doncs, brillant idea, augment de sou.
Tot semblava que podia anar molt bé, excepte la campanya que acompanya aquesta entrevista,
perquè és la Rosalía Amcoloms, que per les persones que tenen pànic, els ocells com jo, i la Rebeca.
Sí, fantàstic també.
Perquè m'ho va contestar a la història, quan ho vaig posar.
Vam patir molt per aquelles fotos, i ella envoltada d'ocells em sembla horrible, crec que no calia.
Jo és que crec que he tingut un trauma infantil, eh?
Perquè els meus avis tenien gallines, i jo no sé si un dia em van atacar o alguna cosa de petita,
que la meva parella diu que això és impossible, però jo alguna cosa tinc allà...
Has diut un i tu fòbia.
Sí.
Hi ha molta gent, eh?
Hi ha molta gent.
És que vaig pensar justament una història i dient, no sé com la Rosalía pot haver fet això amb Coloms,
i em vaig sorprendre de la gent que em va contestar amb aquesta fòbia.
Bé, el cas. Elles dues s'havien conegut al rodatge d'Amor i Glòria,
recordem que va sortir la Rosalía en una de les pel·lis del Modóvar,
i ens va deixar en un moment èpic de la cultura pop,
que és quan, en un concert de la Rosalía, el Pedro Almodóvar cridant-li
Rosalía, que soy Pedro, i la Rosalía sudant de la seva cara.
Allò per mi allà es va proclamar com a reina,
perquè si tu com a ésser humà terrenal ja fa vergonya,
quan li dius a algú, ei, te'n recordes de mi,
no se'n recorda quan veus que li passa a Pedro Almodóvar,
fa una mica més de gràcia, una mica més d'il·lusió.
No ho tinc gravat, aquest moment. Això va passar de debò, eh?
Va ser un concert, jo juraria que era com un concert multitudinari
que feia la Rosalía a Madrid.
Era gratis, era dels inicis a Los Ángeles,
i estava a rebentar.
El Pedro Almodóvar era un dels convidats,
la Rosalía passava i la va començar a cridar
que soy Pedro, que soy Pedro, i la Rosalía no es va ni girar.
Bona cura d'humilitat, eh?
O sigui, va ser una hòstia pel Pedro Almodóvar.
El cas, comença l'entrevista.
L'entrevista per començar és una entrevista
per videotrucada, que això em sembla un bajón absolut,
perquè volia ni que sigui una foto de les dues,
i a més me les imagino en plan
ui, el mit no me va,
espera que te paso el zoom,
totes aquestes coses petoses que passen...
D'aquí cinco minutos se acaba, eh, Penélope,
tenemos que hacer otro. Jo me les imagino una mica així,
m'esperava una mica més de glamour.
I a més a més, és una entrevista
en la que se suposa que és Penélope
qui li fa preguntes a la Rosalía, però acaba sent
com una conversa on hi ha dues preguntes
molt concretes. Ara anem una mica als highlights,
però ja us avanço que per mi va ser una turra
d'entrevista, mai millor dit.
Molt complaents, l'una amb l'altra,
molt de tirar-se floretes,
per mi tirada de canya, directament,
perquè sembla que s'estiguin tirant la canya
aquestes dues persones. Un flirteig.
No es paren de dir guapa, és preciosa, com t'admiro,
és que quina força és, que quina energia,
tota l'estona, tota l'estona.
Jo em vaig avorrir.
Molta mandra.
I a més, sobretot la Penélope Cruz, on se li veu
molt ja, ara ja em perdonareu, però una mica
boomers, no?
Una mica senyora gran que ho és.
És que té l'ara que té, no?
Tu la veus molt...
Una dona molt acomodada al seu troc, s'ha fet poques preguntes,
diria, no? Llavors, comencen
com aquesta entrevista,
primer parlen molt
de que les dues van començar
molt joves, etcètera. Em fa molta gràcia, perquè
la Rosalía, totalment out of context, hi ha un moment
on la Penélope Cruz li diu, clar, tu
quan eres jove has passat per moltes coses,
has tingut com una joventut
també dura, i diu, sí, sí, vaig anar a fer el camí
de Santiago sola. O sigui, la Rosalía està
completament com desconnectada de la conversa.
I se li en va per altres costats. O sigui,
bueno, és bastant quadro el tema.
Llavors, hi ha un moment on tiren, durant tota l'entrevista,
com deia la Rebeca, tiren molt de tòpics,
la típica cosa que fan els actors i les actrius
de Tint és molta alma, té una
energia... Hi ha un moment
que la Penélope li diu àlien, a la Rosalía
em va fer bastanta gràcia, tu eres com un àlien
perquè ets genuïna,
però almenys ja vaig trobar que, bueno, era una mica,
buscava una paraula una mica diferent,
però la resta és ensabonada. Això sí,
hi ha tres moments claus. Un d'ells
és que la Penélope té una preocupació
molt gran, és la
de les poques preguntes dirigides que fa la Rosalía,
que és, per què el reggaetón té letres
maixistes? Ella està molt preocupada pels seus
fills i no se li acudia res més que preguntar
això a la Rosalía, que ve d'estar amb el Raúl Alejandro.
Llavors, jo ho interpreto, que és una
manera de dir-li a la Penélope, dir-li a la
Rosalía, què coño hacias con aquel
chaval? Llavors, la Rosalía... I ella com
se'n surt d'aquí? Esquiva bales, completament.
No respon. No respon. Li repregunta.
Ella insisteix una altra vegada.
No, no, però les letres, què?
La Rosalía se'n tornen a cap
a un altre costat, que a mi és aquí on m'hagués
agradat que la Rosalía li digués, hombre,
Penélope, però ja, en esta època,
vente un día per rear conmigo, reapropiación
del reggaetón. La Rosalía també canta reggaetón
i també és molt amb tot aquest context.
I aquí m'hagués agradat una mica més de picardia,
diguem-ne, no? Després hi ha un altre
moment on parlen de les noves generacions i dels
nous referents que envolten el món del cinema i el
món de la música. La Rosalía
s'esforcen a explicar-li a la Penélope Cruz
que les noves generacions venen molt potents
i que estan canviant les coses. I la Penélope Cruz
no se li ocudeix res més que dir.
Sí, sí, sí. Como Almodóvar no hay nadie.
Él es muy transgressor.
Ella a la seva. Home, a la nova generación.
Sí, una mica que a la vez me'n te n'estraigo, no?
Vull dir que cadascú feia el seu discurs aquí...
Sí, i és com aquí la Rosalía potser m'hagués pogut
aprofitar per parlar-hi d'Arca, de Sendaya,
d'aquests nous referents, perquè la Penélope s'ha quedat
a Almodóvar, que també ho entenc, perquè li ha donat
tot, no?, diguem-ne. Llavors,
hi ha un moment on parlen de la família,
per les dues és molt important, aquest discurs clàssic,
una mica clàssic, que comparteixen les dues.
Llavors, és quan entrem al tema de feina.
Per mi aquí és com el moment de la patinada de l'entrevista.
Parlen de feina,
de la complicació
de la fama, tot això, que això és una mica temes
que tots ja és una mica avorrit entre famosos,
ja sabem que la fama és molt complicada.
Com gestiones la fama, es fan aquesta pregunta.
Que la família t'ajuda, que tal i qual,
que molt bé, que molt bé. Llavors,
hi ha un moment on la Rosalía aquí
li diu a la Penélope,
parlen que tenen molta feina, que hi ha moments
que han estat molt estressades, i la Rosalía diu
Dios no m'he deu una càrrega que jo no pueda
llevar. I jo dic, això t'ho comenta-li un miner
a una persona que no tenia 15 fills.
O sigui, per favor, i
òbviament la Penélope li dona la raó,
llavors comencen a parlar que elles treballarien
per vocació, si cal, gratis.
Jo vaig dir, ara,
estudiants de l'SCAC, truqueu a la Penélope Cruz
perquè sembla ser que si feu un curt ella treballarà gratis,
vull dir que endavant, nois i noies,
vull dir ara és el vostre moment. Innecessari.
Perquè dius, anem a parlar dels milions
que guanyem, o sigui, totes dues, a banda de cantar més,
heu gestionat la vostra figura pública
amb campanyes milionàries,
amb imatges de Chanel, de grans marques, llavors parlem
també del que cobreu, vull dir, crec que ningú pot
dir un dia, jo faria això inclús gratis,
només ho pot dir una persona que realment ha cobrat
molts diners, vull dir, i si es pot
plantejar fer-se aquesta
pregunta, no? Totalment. Llavors,
sí que hi ha dos moments divertits, jo diria
que el que més m'ha fet gràcia a l'entrevista són dos moments...
quan van una mica al costumisme,
que és un moment on parlen de pintar-se
els llavis, jo no sé si, Rebeca, a tu t'ha passat,
però és un tema saber-te pintar els llavis
tu sola o no, llavors elles estan allà
xerrant de qui es pinta millor els llavis
o no, no? Sí, perquè diu que
ella la va veure una vegada en un camerino
maquillar-se i va quedar
al·lucinada. És aquest el nivell
de l'entrevista. A mi aquests moments
costumbristes són els únics que m'han enganxat. Aquest
i un altre on la Rosalia deia que ella per descansar
es menjava uns espaguetis, es tirava al jardí
i veia una pel·li d'escorcese, que també vaig dir
escorsese, pots dir l'eskardaixa,
no pots dir que mires Operació Triunfo
i ja està, carinyo. Vull dir que va ser
com molt compliant l'entrevista.
Doncs aquest és
dels afers matrimonials de Raúl Alejandro
i ja està, no? Vull dir que...
No, no van dir res. Res de res.
Però això estava pactadíssim. Això estava pactat.
Molt bé, doncs una mica decebuts
amb aquesta història. Aquí ho tenim, decebuts.
Va, un altre nom propi, Iñaki Urdangarín.
Sí.
Protagonista Iñaki Urdangarín
de bona part de la premsa del Cor aquesta setmana
té nova feina, està a punt de signar
el conveni de divorci amb la infanta Cristina
després de més de dos anys de negociacions.
Té nova feina o no té nova feina, Rebeca?
Mira, el propietari d'aquesta empresa...
Posem-me en antecedents.
Surt a la revista Setmana una portada
on veiem a Iñaki Urdangarín i a Inoa Armentia
sortint d'una constructora
on representa que estarien tots dos treballant.
La revista més dona detalls
de què porten des del mes de juliol
treballant conjuntament, per tant,
que compartirien feina a la parella.
A Tardear, al programa d'Ana Rosa Quintana,
van entrevistar el propietari d'aquesta constructora
que resulta, a més a més, que és amic de la família
d'Urdangarín, de tota la vida, el típic veí
que tu tens relació, i explica
que sí que és cert que a ella l'han contractat,
que estan molt contents amb la seva gestió,
a Inoa Armentia,
però que ell no, perquè ell deien que era assessor fiscal
d'aquesta empresa.
Diuen que això no és cert, que ell va allà perquè són amics
i que pot entrar i sortir quan vulgui,
que pot anar a fer les seves coses.
Potser li han ficat allà un raconet,
perquè el que sortia a la revista era
que ell feia ja coses seves d'assessor,
de tal, bueno, business d'Urdangarín.
El propietari ho nega,
diu que no, que només l'han contractat amb ella.
Això també, recordem que no fa gaire,
va sortir Juan Luis Galiacho,
un periodista d'aquests de tota la vida,
que va explicar que hi hauria una empresa
de l'Ibex 35 que estaria a punt
de contractar Urdangarín
per un sou de 300.000 euros.
Clar, jo no me'l veig a una constructora petita,
o sigui, la diferència d'una empresa d'Ibex 35
guanyant 300.000 a un sou d'una empresa petita
d'una constructora,
clar, no acaba de quadrar gaire.
Per tant, aquest propietari d'aquesta constructora
nega,
i sí que és cert que hi ha aquestes fotografies
de tots dos que jo crec que potser
l'ha anat a recollir ella,
a Inovarmentia, a la feina.
El que deies tu del conveni...
La pensió, la pensió.
De la pensió, de la pensió.
De quan és la pensió?
A veure, la pensió, ell volia...
Aquesta pensió la paguem entre tots.
Bé, o sigui, ja fa temps que l'assignació
de la Casa Reial no li dona una assignació
al que és la Infanta Cristina i a la Infanta Helena.
Des de tot el cas Nos...
Sí, és veritat.
Es va redistribuir...
Tens raó, tens raó.
Sí.
Per tant, ells, els diners que guanya...
Ella treballa per la Fundació Agacan,
i crec que té un sou de 400.000 euros,
la Infanta Cristina.
Per això, Iñaki demana diners,
demana diners també per poder estar calladet.
O sigui, tu vols que estigui calladet,
no diguis res perquè me'n vaig noia a la presó,
res de la teva família,
res dels vostres draps bruts...
Paga'm.
Doncs vull que em paguis.
Primer s'havia dit que ell demanava
25.000 euros mensuals...
No s'estan de res, eh?
De veritat.
Que s'haurien quedat perquè...
Mira, l'altre dia van a la Infanta Helena
a la presentació d'una pel·lícula...
Mira-la.
Escultureta, ella.
I uns periodistes van escoltar
com li explicava a algú que ja anava
que la seva germana estava a punt
de signar aquest conveni de separació.
Que seria ja,
perquè ara com el 31 d'octubre
jura la Constitució la Infanta Leonor,
el seu pare vindria de Abu Dhabi
i llavors la Infanta Cristina
es reuniria amb ell
i podríem parlar de com acabar
de tancar aquest conveni de separació.
Això la tia ho estava explicant allà
mirant una pel·li amb voltada...
Això ho estava allà explicant...
Sí, sí, en unes setmanes...
No m'ha après res en tot aquest temps.
És una mica nova la Infanta Helena, a vegades, eh?
Per dir-ho d'alguna manera.
Però a veure, un moment.
De quant és la pensió que li passa
a la Cristina Rodengarín?
Ara el que s'ha dit
és que a ella li passaria 5.000 euros al mes.
5.000?
5.000.
Clar, de 25.000 a 5.000.
El té que estigar de cara a la paret.
I que ella es faria càrrec
de totes les despeses dels seus fills.
Recordem que els fills ja són majors d'edat.
Per tant, clar, són universitats cares,
tot el que estan pagant,
i ella diu que això ho pagaria...
Jo crec que entre ella i el rei Emèrit,
que recordem que també està molt forrat
amb tots els diners que ha fet.
O sigui, dels 400.000 euros
que cobra del sou de la Cristina,
han de sortir aquests 5.000 euros mensuals
per Rodengarín.
Són peanuts, eh?
Això, per ella, són...
Sí, sí, sí.
És el que anava a dir,
5.000 euros anà a comprar el pa.
I a més a més que ell,
recordem que ara té 463 euros mensuals,
que és el que guanya del subsidi
com a presa en llibertat condicional.
Sí, sí.
Recordem que encara ho està.
Per tant, jo crec que serien 5.000 euros al mes,
doncs el que ha transcendit,
que s'hauria de fer càrrec,
ella, de la manutenció també dels fills.
A la data límit per signar el divorci
és a l'abril del 2024,
per tant, s'han de posar d'acord ja.
I segons l'infantelena,
això passaria en un parell de setmanes.
A mi em sembla pocs diners, eh?
Perquè ella estigui callat.
Sí, sí, la veritat.
5.000 euros al mes...
No li ha sortit molt bé la jugada.
Parlem d'una persona
que tenia una casa aquí a Pedralbes
que valia més de 9 milions d'euros.
Per tant,
que estan acostumats a un ritme de vida...
Que 5.000 euros no li arriben
ni el dia 10 del mes, eh?
Que han de mantenir moltes coses, clar.
Res.
Bé, que has fotit, també t'ho dic.
Aquest divorci de confidencialitat
o aquest contracte,
entenc que és vitalici, això?
Sí, sí, de per vida.
Perquè ell demana aquesta pensió de per vida.
A canvi del silenci.
Recorda que ell, a més a més,
va escriure,
mentre estava a presó,
unes memòries
on ell explicava tot el que li havia passat,
tot el tema del casnós.
Sembla ser que això estaria parat.
Jo no sé si una manera de callar
Iñaki Urdangarín
seria que no li duresin
aquests dos milions d'euros
que ell havia pactat amb l'editorial.
I alguna petitíssima intervenció
en alguns mitjans també havia fet, eh?
Perquè jo recordo els companys
dels Tots Gira de Catalunya Ràdio
que el van trobar un dia al Palau Laurana
assistint a un concert,
un concert amb un partit del seu fill.
Sí.
I li havien posat el micròfon
i algunes declaracions havia fet, eh?
Bé, jo suposo que ell ha volgut posar
d'alguna manera contra les cordes
la família reial.
Té moltes coses,
sap moltes coses.
Al final també tot el que ell va fer
jo crec que ho va prendre d'algú.
Durant molts anys
s'havia permès a la família reial
diguéssim que agafar...
No diré que encara m'aniré a la presó.
Però bé,
que tot el que no era legal
s'havia fet durant anys
i ell ho va prendre d'algú.
Per tant,
ell sap moltes coses que s'han fet
que per tenir-lo calladet
doncs se li haurà de pagar
aquesta pensió.
Vam,
que ha après dels millors.
Ha après del millor,
jo crec.
Del millor,
del millor.
Va,
i un últim nom propi
és el de Maria Pombo.
Yo no tengo una relación perfecta.
O sea,
que yo tengo mis crisis
que llevo ocho años
de matrimonio con Pablo.
O sea,
que es que jamás hemos pensado
en divorciarnos
pero hemos pasado épocas
de pelearnos mucho,
de gritarnos,
también nos queremos mogollón
y no podemos vivir en música.
A veure,
aquí al Barriera...
Oh,
més rics.
Més rics.
O sigui,
m'has d'aclarir...
T'has d'ubicar,
t'has d'ubicar una mica.
Qui és Maria Pombo?
Maria Pombo és la protagonista,
diguem-ne,
d'un clan de germanes,
unes germanes que són
la Maria,
la Marta i la Lucía Pombo,
tres nenes pijas.
Influences.
Influences.
Aquí se'ls diu,
així,
idioma internet,
Pombaixens,
perquè serien les Kardashians espanyoles.
Això no ho sabia.
Del mateix nivell d'insuportables.
De fet,
elles diuen que són tres germanes,
la Lucía,
la Maria i la Marta,
i en tenen una altra,
que és la Gabriela,
que estimen com una germana
que és la filla de la seva nani.
Vull dir,
imagineu-vos una mica
de quinta o calça.
Aleshores,
són molt famoses,
tenen milions i milions
i milions de seguidors,
sobretot la Maria Pombo,
però la seva germana
també es dediquen
sobretot a la influència.
És una família
que els seus antepassats
són escriptors
i el pare va tenir
un negoci gastronòmic
on es va fer molt ric
i es van fer famoses
per la típica
d'influència rica,
bàsicament vendre
un estil de vida.
I ella que va començar
amb Álvaro Morata,
que al final era
autobolista.
I totes són relacions
amb pijos i gent
d'altíssim estànding
i de classes molt altes.
Ella ja des de fa temps
està amb el Pablo Castellanos,
que el Pablo Castellanos,
què dir-vos,
és qualsevol
Borja Mari
del barri de Salamanca,
el pots intercanviar
per qualsevol
d'aquells sers humans
que van caminant per allà.
O Salamanca,
o inclús la moraleja,
perquè estem parlant
aquí de molts diners.
Jo, de fet,
m'havia proposat
no fer-li més publicitat
a la Maria Pombo
perquè mai he entès
el nivell
de seguidors que té,
perquè també la segueix
molta gent
que no és
ultraconservadora,
diguem-ne.
però com que en aquest cas
és una mica parrajà,
doncs som-hi, no?
El cas és que fa temps
que es parla de...
En aquesta relació,
perdó,
amb el Pablo Castellanos,
heu de saber
que ha sigut una relació
també que s'ha convertit
una mica en aquestes relacions
negoci,
vull dir que s'han venut
com a parella,
han tingut dos fills,
quasi bé retransmeteixen el part,
és l'únic que els faltava fer,
vull dir que l'han venut molt.
Llavors,
estan al focus
de la polèmica,
diguem-ne,
perquè sembla que estan en crisi,
una crisi forta
que arrosseguen
des de fa bastant de temps.
Per què sabem que estan en crisi?
Per dues coses bastant còmiques.
La Maria Pombo,
que és una mica despistada,
heu de saber
que va anar a la resistència un dia,
i es va saber
que estava embarassada
perquè li van fer ensenyar
el seu carret de fotos
i hi havia una ecografia.
Doncs d'aquestes cagades
n'ha seguit fent.
I el predictor.
I després fotos d'ella
han ensenyat la panxa,
vull dir que, clar,
si no eres el teu mòbil...
No va aprendre res
d'aquella situació
perquè durant l'estiu
va fer un ritual de la...
I no estava preparat, això.
Mira, jo crec que sí.
Jo en aquest cas crec que sí.
Perquè de la mateixa manera
que et surt un predictor
i una ecografia
també et pot sortir, no sé...
Sí, sí, sí.
Un nut, no?
Sí, sí, exacte, exacte.
Llavors,
va tornar a ficar la pota,
això va ser aquest estiu,
perquè durant un ritual
de la luna llena,
perquè ja sabeu
que les piges
tenen molt temps lliure,
llavors s'han d'inventar
aquestes activitats
extraescolars, diguem-ne,
elles estaven escrivint
com en uns paperets
desitjos, no?
Llavors,
ho estaven retransmitint també
i es va veure
el paperet de la Maria Pombo
on deia
que bien que ahora yo
y mi marido estamos bien
porque hemos estado
a punto de divorciarnos
gracias,
deseo que todo nos vaya mejor,
no?
Més o menys era així.
Llavors,
van fer la captura
i es va veure.
A partir d'aquí
ells van desmentir,
van dir que estaven
cada cop millor,
fins que en la gala Forbes
que s'ha celebrat
aquesta setmana,
la gala d'influències
i de posar un amic o un home
a persones riques
i aplaudir-los
i donar-los un premi,
ells ja estaven convidats.
Aleshores,
no van voler posar,
no van voler
fer la cateca vermella junts
ni desfilar junts
ni que se'ls entrevistés junts
i hi havia bastanta distància
entre ells dos,
llavors és com que
cada vegada està més clar
que aquesta parella
està en crisi.
Això perquè és interessant,
perquè és una família
ultracatòlica,
ultraconservadora,
s'ha posicionat,
per exemple,
i entre d'altres
en contra de l'avortament
i un llarg etcètera.
Estan contra el divorci també.
No estan contra...
Aquí és que m'encanten
quan fan aquestes excepcions
segons el que els passa
a la seva pròpia vida.
Llavors aquí ja comença a dir
com òbviament seria un problemon
que hi hagués un divorci
en aquesta família,
faria bastanta gràcia que passés,
però pot ser que passi
i jo crec que passarà.
De fet,
tota aquesta polèmica
també va emmarcada
en una espècie de...
Ja fa temps
que s'està coent a les xarxes,
un dia en podem parlar
perquè sé que no tenim molt de temps,
però un dia en podem parlar
més detingudament
i us puc fer un monogràfic
d'influencers catòliques
perquè hi ha un augment...
Així com el número de creients
està caient,
hi ha una inflada altíssima
al món digital
de discursos ultracatòlics,
ultraconservadors
que l'estan colant
a través de músics,
influencers,
missatges subliminals...
Estem vivint com una espècie
de pupificació del catolicisme.
El catolicisme està tornant pop,
val?
I això no deixa de ser
una manera de allargar-lo.
És que és fort,
és que està passant.
Llavors Maria Pumbo
és una d'aquestes cares
les que ho estan,
diguem-ne,
promovint.
Dos quarts d'una del migdia
amb l'Alba Riera
i la Rebeca Rodríguez.
Moltes gràcies a totes dues.
Endavant amb l'Onda,
si ja ens explicaràs el que...
Bé, encara tenim temps
per anar fent el trotsup, eh?
Sí, sí, sí.
De veritat, apunteu,
m'agraden més contactes que jo.
Gràcies a totes dues.
Moltes gràcies.
Fem una pausa.
De seguida el Pep Noguer
parlant d'hamburgueses
per tancar a la setmana hora
de suplement.
Ara tornem.
El suplement
amb Roger Escapa.
Fa molt temps que el Barça
no marca un gol de falta.
Tres anys.
Juta Ferran!
Mira!
Sota l'estat!
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemada.
Diumenge a partir de les 8,
la TDT del Barça Atlètic Club
a Catalunya Ràdio.
La narració del partit
és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dóna suport a l'esport.
De quina asseguradora mèdica ets?
Jo?
De la dels metges.
De la dels metges, esclar.
Som de la dels metges.
Assistència sanitària.
Creada, gestionada,
dirigida i recomanada per metges.
Assistència sanitària.
La dels metges.
Ei, perdona.
Una estrella.
Ei, una estrella.
Perdona.
Una estrella.
Una estrella.
Què?
Un crit valent?
Vinga, tots units fent força.
Una estrella!
De seguida.
Estrella Damm.
La cervesa del Futbol Club Barcelona.
La TVT de Catalunya Ràdio té el suport comercial d'assistència sanitària,
Damm i CaixaBank.
Aquest diumenge han estat situacions que ens han aportat molt d'estrès.
Mariona Caldenter i el tot gira.
Atenció!
Parlarem amb la jugadora del Barça i li entregarem al trofeu cobalt el millor gol de la temporada passada.
La primera d'hora que guanya el trofeu en 15 edicions.
Com va viure la polèmica del Mundial?
Quins són els seus objectius al Barça?
També torna la Lliga.
Dissabte doble transmissió.
Sevilla-Madrid i Barça-Granada a la Lliga F.
I diumenge, el Girona Almeria i la prèvia del Barça Athletic Club.
També seguirem l'assemblea de socis del Barça i el Gran Premi d'Austràlia de Motos.
Tot gira.
Dissabte i diumenge a partir de les 4 de la tarda.
Amb David Clopés.
Revolució 4.0
Amb Xantal Llavina.
Emprenedors, innovació, creativitat, competitivitat, empreses digitals.
Revolució 4.0
El programa en català de referència sobre emprenedors i transformació digital.
Et revoluciones amb nosaltres?
Revolució 4.0
Amb Xantal Llavina.
Dissabte, tot a l'API Web i diumenge a les 10 de la nit a l'antena de Catalunya Ràdio.
A les 10 de la nit s'encén un llum a la redacció de Catalunya Ràdio.
Per veure les notícies del dia i més enllà.
Amb Manel Elies.
Us convidem a mirar els esdeveniments de l'actualitat de manera reposada i reflexiva.
Catalunya Nit.
Les notícies pensades i en context.
I com sempre, amb la força dels serveis informatius de Catalunya Ràdio.
De dilluns a divendres a les 10.
Catalunya Nit.
Amb Manel Elies.
L'evolució de les notícies del dia a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Can Ràdio és més que una ràdio.
Tenim paraula.
Sants i estalvi.
Ciberseguretat.
Ràdio Galàctica.
Futbol català.
Perspectiva.
Filling the sink.
Misteris o no.
Hello and welcome to Filling the sink.
De la cita literària a l'espai en blanc.
Sempre hi ha un racó inaccessible.
En el tema de la ciberseguretat s'han de començar a trencar molts tòpics.
Catalunya Ràdio és líder en podcast en català.
Benvinguts a la gran factoria de l'àudio.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Som podcast.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
Paraules sonores.
I paraules sordes.
El suplement.
Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem i amb tu comencem.
Som 3CAT.
El suplement.
Notícies, entreteniment i hi-hi-ha-ha.
Amb Roger Escapa.
A Culinarium ens apassiona la cuina i cuinar.
Descobreix-nos a les nostres botigues o a la botiga online.
Culinarium.
Patrocinador de l'Arca de Noguer.
L'Arca de Noguer.
Pep Noguer, bon dia i bona hora.
Molt bon dia.
Passant sis minuts de dos quarts d'una del migdia,
és l'hora de connectar amb la Vall de Vianya.
Com va la vida, Pep?
Doncs bé, mira, avui no hi soc a la Vall de Vianya.
Avui he canviat de ball.
On ets, on ets?
He anat a la Vall de Ribes perquè fa una estona he tingut, he fet una entrevista amb una dona
que el dia 1 de novembre, si tot va bé, la sentirem a la fonda de Catalunya Ràdio,
que és una canya, tu.
La Marina Vilalta, 96 anys, la pastora més vella de Catalunya.
Fins aquí, fins aquí us puc explicar coses.
Ha sigut un matí, tu, fantàstic, fantàstic.
I ara, de fet, estan amb l'Abra Morriols, estan presentant el llibre i he hagut de marxar
i venir fins aquí a Ribes perquè allà, si no, escolta, no es podia parlar.
Tanta gent.
Molt bé, doncs també recomanaem moltíssim aquest llibre de l'Abra Morriols.
Avui amb el Pep Noguer volem parlar d'un dels productes estrella, no el descobrirem avui,
però sí que hi ha un auge i un ventall tan gran quan anem a carnisseries
que convé dedicar-li un capítol de l'Arc de Noguer
perquè avui amb el Noguer parlem d'hamburgueses.
Hem escollit l'hamburguesa com a producte a l'Arc de Noguer
perquè aquest cap de setmana se celebra la fira de Barcelona,
la final per trobar la millor hamburguesa de tota Europa.
És per això que avui ens acompanya en aquest estudi la Maria José Sánchez,
que és fundadora de la cadena de xarcuteries Los Extremeños,
membre del Gremi de Carnisseries de Barcelona i Comarques.
Bon dia, bon hora, què tal?
Bon dia.
Benvinguda al suplement.
D'entrada, gràcies perquè veig que has vingut molt ben acompanyada
amb tot aquí una safata enorme.
Què ens has portat, Maria José?
Doncs tot tipus d'hamburgueses.
Quina mena? Què tenim aquí?
Bé, doncs tenim hamburgueses fetes artesanalment,
amb productes de proximitat,
i tenim hamburgueses de pollastre, hamburgueses de xai,
hamburgueses de conill, hamburgueses de carls madurades,
de bedella, un ventall molt gran d'hamburgueses,
que és el que fem i artesanalment les xarcuteries i carnisseries d'aquí de Catalunya.
Nogué, tu cada quant menges hamburguesa?
Doncs mira, jo sóc una mica raro amb tot això,
perquè només m'agrada el tipus d'hamburguesa, diguem-ne,
jo li dic aquella hamburguesa que sembla que no agradi la gent normal, no?
És a dir, quan dic normal vull dir convencional.
Les hamburgueses jo sempre les defineixo amb una gran diferència entre
aquestes que ara els hi diuen més les mags, no?
És a dir, una hamburguesa aplastada,
una hamburguesa també, diguem-ne, d'aquestes que s'apreten molt,
i a mi l'hamburguesa m'agrada molt, molt poc aplastada,
és a dir, barrejada la carn i apartada una miqueta amb la mà i para de comptar.
Llavors, jo només menjo d'aquestes segones, saps?
No m'agraden les altres.
No m'hi he acostumat.
Com distingim una hamburguesa comercial d'una d'aquestes de qualitat
que ens ha portat la Maria José Boinoguer?
Clar, a veure, aquí tindreu unes hamburgueses aquestes fantàstiques.
Mireu, hi ha una cosa que s'ha de tenir en compte,
i aquí ara ens ho explicaran, no?
És a dir, tu quan agafes magre de carn i el barreges,
sal, pebre i el vas barrejant,
si el barreges poquet, aquella carn, diguem-ne, es barreja, s'aguanta,
però si aquella barreja de carn tu l'amasses molt amassada,
el propi magre de la carn, diguem-ne, que ja fa la seva, diguem-ne, enganxamenta, no?
Llavors, jo sempre dic que una hamburguesa, diguem-ne,
més comercial o més industrial la coneixeràs,
sobretot més enllà, diguem-ne, del gust i de la qualitat de la carn i tot això,
la coneixeràs perquè són hamburgueses molt tupides, saps?
Sembla que hi hagin posat alguna cosa per enganxar-les.
I en canvi, una hamburguesa més feta així, diguem-ne,
allò d'ambuna amb una,
solen ser hamburgueses, diguem-ne, més plonges,
fins i tot que a vegades que les poses a la planxa o a la brasa
hi has de vagilar perquè es poden arribar a trencar.
Maria José, digues, digues.
Així és.
Li dones la raó al Noguer, eh?
Sí, sí, té tota la raó, en Pep Noguer.
Un hamburguesa artesanal se distingés,
que és el que fem les carnisseries artesanals,
treballem producte amb matèria prima nobles,
amb carn nobles, no són els carnissers artesans,
no treballem la carn de retalls,
ni fem un hamburguesa en qualitat
i amb carn nobles,
i aquí és el que ens distingés menjar bé, no?,
i menjar un producte de qualitat
amb productes artesanals menys.
Hi ha aquella història, Noguer,
d'aquell cas viral de l'hamburguesa del McDonald's a Islàndia,
que després de 14 anys diuen que encara es conserve
sense descompondre's, això ja ens indica
que alguna cosa no va bé, no?
Clar, és que saps què passa?
El que diu la Maria José és a dir,
jo recordo quan era molt petit
que jo anava a la carnisseria i la meva mare em deia,
vés a comprar mig quilo de carn picada
però que te la piquin endavant, no?
I això per què era, això, no?
És a dir, clar, tu amb una carn picada,
amb una hamburguesa, amb una pilotilla,
tu no saps de quina carn l'han fet.
Evidentment és de carn, no?
Però, clar, de quina carn, de quin retall,
de quina peça.
Llavors, quan tu saps,
aquella peça, tal com diu la Maria José,
d'on és, és el crustó, és la tapa plana,
de quina part és, del col·latí,
doncs tu ho saps,
te la piquen endavant,
o tu tens ja aquella confiança,
perquè vas en una carnisseria o una xarcuteria,
i tu ja veus aquella qualitat,
doncs, home, és molt diferent.
I, clar, aquí per mostres el que vulgueu,
perquè ja només hem de parlar,
per exemple, de carn de vedella,
no?, o de carn de porc,
o de xai, o de pollastre,
però de quina peça, aquí hi ha el kit de la qüestió,
de que una hamburguesa pugui ser una cosa
d'una qualitat ínfima,
o, en canvi, pugui ser una hamburguesa,
mira, et diré,
fins i tot d'estrella Michelin, no?
Clar,
no té cap misteri,
i el misteri és posar cars nobles,
cars de primera qualitat,
i productes,
les pots fer del que vulguis,
de productes de proximitat,
i de qualitat,
i de temporada.
Aquest és,
bueno,
és el que es treballa
per tindre una hamburguesa en qualitat.
no té cap misteri més.
Clar, perquè, per exemple,
vosaltres,
Maria José,
si feu l'hamburguesa de vedella,
quines són les peces que us agraden més
per fer una bona hamburguesa?
Perquè, per exemple,
veiem els brasilers,
per exemple,
i els agrada molt el colatí,
no la picanya,
que en diuen ells.
Nosaltres ens agrada molt
la part del coi,
i la part del crustó,
per fer l'hamburguesa.
Són les parts que més utilitzem
per fer-la de vedella.
I després,
les fem de tot tipus de sabor,
i sempre amb productes de la temporada.
Aquí hi ha una altra cosa,
també,
que això ja,
diguem-ne,
és part del gust,
la sal,
evidentment,
però després també és el pebre,
és a dir,
el pebre,
o el tipus de pebres que s'utilitzen,
que són molt interessants
per donar,
diguem-ne,
matisos a aquestes carns,
no?
Ara parlàvem de la carn de vedella,
però, clar,
no és el mateix fer-ho amb un pebre
que està molt,
o que ja el compres molt,
o un pebre que l'acabes de moldre.
Així és mateix.
No és el mateix el pebre
que tu acabis de molir,
que un pebre que ja el compres fet.
Tot és el mateix.
Al final,
és el que ens basem
a les carnisseries
de fer un producte
molt artesà,
que no ho trobaràs als sopers,
que ho treballem,
que som artesanalment.
Què hem de pagar
per una bona hamburguesa
de carnisseria?
És a dir,
una hamburguesa d'aquestes...
Bueno,
entenc que van funció
de la carn
i de...
Però,
més o menys.
Depenent de...
Si és de pollastre,
si és de vedella...
Una de vedella.
Una mixta,
una mixta.
La que té més sortida
deu ser la mixta
on predomina la vedella,
no?
Segurament?
Sí,
una mitja,
depèn dels grams
també que tingui,
pot ser de 100 grams,
de 200,
depèn del que tingui.
Aquestes quants grams tenen?
Són grossotes, eh?
Aquestes sí.
Aquí n'hi ha hamburgueses
de 120 grams
i hamburgueses
de 250 grams.
Uf,
250 em sembla un pèl massa,
ja.
De 120 grams.
Una de vedella mixta...
No,
una mixta de 120 grams
de carnisseria, eh?
La carnisseria
pot estar entre
un euro i mig
i dos euros
en una hamburguesa
de 100,
120 grams.
Què sembla?
Hi ha una altra cosa,
Roger Escapa,
que, clar,
ara estem parlant
de vedella,
hauríem de dir,
clar,
quan ja ets un friki,
diguem-ne,
o t'agrada molt menjar
i ets un gran gourmet,
dius,
i de quina raça
de vedella, no?
Perquè, per exemple,
no és el mateix
fer una hamburguesa
de llimusina
que fer una...
Ara, per exemple,
que s'ha posat
molt de moda
a la vessant
més gastronòmica,
doncs anar a buscar
una raça
que tingui
un greix intramuscular
com pot ser
una guaiú, no?
O, per exemple,
no és el mateix
una carn de vedella
que una carn
de vaca reposada.
I aquí, diguem-ne,
que hi entrem
amb molts matisos
de carns
que fan una hamburguesa.
Jo sempre dic
que no és que una
sigui millor que l'altra,
sinó que són diferents.
Tu vols una hamburguesa
molt magra
i agafaràs, per exemple,
una llimusina
o vols una hamburguesa
que tingui ja
un contingut, diguem-ne,
més de greix
o que tingui més gust,
allò de
carn més feta,
més madurada,
ja vas a buscar
una carn de vaca
o fins i tot
una carn de toro, no?
o de bou?
Sí, així és.
La majoria de carnissers
no només tenim
un tipus de vedella,
sinó avui,
és el que parlava en Pep,
avui tens de carns madurades,
de guaiú,
de lo que, bueno,
n'hi ha lo que vulguis
al mercat
i cadascú
la pot fer
de lo que
tingui el seu taulell
o de lo que cregui.
Molt bé,
anem al moment
de la preparació,
la cocció.
Com s'ha de preparar
una bona hamburguesa?
Com s'ha de coure?
Sí.
L'hamburguesa
mai
s'ha d'aixafar,
que tenim molt de costum
de posar-la a la paella
i aixafar-la,
l'hamburguesa
s'ha de deixar coure
i deixar-la al seu punt.
I el plàstic aquest de sobre?
Això s'ha de treure
en el moment
de posar-la a la paella.
Hi ha gent
que a la primera cocció
hi deixa el plàstic, eh?
Bueno,
això són costums,
en teoria,
tu quan ja l'hi poses
a la paella
ja l'hi treus
el plàstic.
El plàstic és només
perquè no s'enganxi
la carn
una amb l'altra.
Però el plàstic
no té cap
seguiment més.
Molt bé.
No, no,
traieu-lo,
el plàstic, eh?
Traiem-lo, va.
Mira,
hi ha una cosa
que jo sempre recomano
a l'hora de fer
una hamburguesa
i és
allò,
arribes a casa,
ostres,
paella el foc,
trec la hamburguesa
de la nevera
i la poso allò
amb 10 segons
que la posa calent.
No, error.
Gran error.
Que reposi,
no?
Que reposi.
Sí,
la cara ha de reposar tota,
sempre una mica,
perquè sigui més bona.
i què passa?
Tu a la nevera
la tens
a 3 o 4 graus
de temperatura
i tu agafes
una hamburguesa
d'aquestes
de 250 grams
i sempre
el centre
et quedarà
cru
i fred.
És a dir,
tu agafes
una hamburguesa
d'aquestes
més gruixudetes
doncs,
com a mínim,
una hora
fora de la nevera
perquè la carn
es vagi temperant,
arribi aquests
20 graus
de temperatura
més o menys
o 22
que solem tenir
en una casa
normal i corrent
i llavors,
com a mínim,
aquesta hamburguesa
et quedarà
rosadeta
si la vols
però calenta.
Això és igual
que fer un filet
de vedella.
Clar,
imagineu-vos
aquestes hamburgueses
que parlem ara
que la carn
és tan tupida
que llavors
hi ha gent que diu
és que a mi
l'hamburguesa
a casa
no la sé fer bé.
Doncs mira,
el gran error
sempre és
de la nevera
a la paiella
o a la planxa.
I com ho podem fer
perquè el centre aquest
quan estem parlant
d'una hamburguesa
de 250 grams
allò gruixuda
ens quedi ben cuit
si la volem feta.
Clar,
aquí hi ha
aquest de l'hostió,
no?
Primer,
la temperatura
i després
una cosa molt important
i mira,
ara que ja arriba
el Nadal,
no?
Doncs aprofitem
per comprar
una planxa
gruixuda.
És a dir,
els a casa
hi tenen
paielles
molt primetes
o aquestes
planxes elèctriques
que són molt
i molt
primes
que tu
els hi poses
temperatura
però que després
hi poses allà
4 o 5 hamburgueses
et baixa la temperatura
i fins i tot
hi ha molta gent,
jo moltes vegades
ho veig,
que hi ha gent
que li acaba
traient aigua
l'hamburguesa
i es pensen
que és perquè
l'hamburguesa
és de mala qualitat.
No,
és perquè la temperatura
que tens a la paiella
o a la planxa
s'ha refredat molt
i llavors no cou bé.
És a dir,
li hem de fer
una bona reacció
de mallar,
per tant vol dir
comprem una planxa
gruixuda
que aguanti
la temperatura,
si pot ser
de ferro colat
molt millor
que ara a més a més
en trobem
molt fàcilment,
posem-li la temperatura,
donem-li la volta
i després
en tot cas
baixem-li el foc
s'acabi de coure
el punt de cadascú
sigui un punt rosadet,
sigui un punt cruet
o sigui ben feta.
Molt bé.
Maria José,
alguna cosa més?
Bueno,
dir que
és un producte
artesanalment
que no perquè sigui
una hamburguesa
que no pot ser
de qualitat,
que hem d'acostumar
als nostres
petits
i a la gent
que puja
a menjar bé
i a menjar
en qualitat,
en producte
de proximitat
i que això
el nostre ofici
és un ofici
de molta constància
però
que eduquem
a menjar bé
que és el que
hem de continuar
i apostem
per aquest ofici
que és un ofici
que
amb el temps
ha de continuar
el de carnisser.
La Maria José Sánchez
del Gremi de Carnissers
de Barcelona
fundadora
de la cadena
de xarcuteries
Los Extremeños
aquest cap de setmana
a Barcelona
també se celebra
la fira
de mercats
de plaça Catalunya
demà justament
també un taller infantil
precisament
en aquesta línia
del que parlaves
precisament
de preparant hamburgueses
crec que de cara
a la castanyada
també els carnissers
us esteu inventant
els carnellets
que suposo que són
panellets de carn
bàsicament
em puc imaginar
molta sort
amb tot el que vingui
gràcies per acompanyar-nos
avui
i Noguer
hem de resoldre
el concurs
que tenim patrocini
i tenim feina
de la setmana passada
encara
i tant
concurs
concurs
Girona Excel·lent
el segell
de qualitat alimentària
de la Diputació
de Girona
us ofereix
aquest espai
la guanyadora
de la setmana passada
que s'emporta
el lot de productes
de Girona Excel·lent
és la Judita Migó
fantàstica
enhorabona
la pregunta era
com es diu
la beguda
que feien els maies
elaborada amb mel
un capítol
a la mel
la setmana passada
quina era la resposta
Noguer?
doncs la resposta era
Balcher
el Balcher
és la Judita Migó
la resposta correcta
per tant
l'enhorabona
s'emporta
aquest lot de productes
Girona Excel·lent
passem al premi
d'aquesta setmana
ja ho sabeu
podeu contestar
la pregunta
a través de
arroba
Catalunya Ràdio
arroba
Pep Noguer
a Twitter
i entre tots els que l'encerteu
lot de productes
amb segell
de qualitat
agroalimentària
Girona Excel·lent
quina és la pregunta
Noguer?
doncs mira
l'hamburguesa
va lligada
a un bon pa
va lligada
per exemple
a la ceba
ben ofegadeta
i també
a formatges
i a un munt
de salses
n'hi ha una
d'aquestes
que va aparèixer
cap allà
al vols
del 1756
quina és
aquesta salsa
tan coneguda?
quina és la salsa
tan coneguda
que va aparèixer
el 1756
relacionada
amb l'univers
de l'hamburguesa
arroba
Catalunya Ràdio
arroba
Pep Noguer
la setmana que ve
resolem concurs
i s'emporta un lot
de productes
Girona Excel·lent
gràcies Pep
una abraçada
a vosaltres
una abraçada
i gràcies a la Maria José
fem una pausa
i de seguida
amb els companys
del Tots Gira
connectem amb l'Assemblea
de Compromissaris
del Barça
amb l'Oriol Rodríguez
i ara hi tenim
el Ramon Salmori
ara tornem
El suplement
amb Roger Escapa
Em dic Neus
sóc periodista
i estic passant
per una depressió
a la feina
no ho saben
em fa puc explicar-ho
el 90%
de les persones
que han passat
per un problema
de salut mental
no s'han sentit
capaços
de parlar-ne
obertament
a la feina
a
iguanyemtots.org
us donarem solucions
per millorar
el vostre entorn laboral
parlem-ne
treballem-ho
i guanyem tots
Descobreix-lo
a la xarxa d'Àcia
de Catalunya
Només fins al diumenge
22 d'octubre
totes les joguines
d'Hipercor
tenen un 40%
de regal
Nines
peluixos
cotxes
jocs de taula
Tots
amb un 40%
de regal
que podràs
utilitzar
en una pròxima compra
en qualsevol departament
d'Hipercor
Aprofita-ho
només fins diumenge
A hipercor
i a hipercor.es
consulten les condicions
Mireu com ballo
jo
sóc en Tito
I aquest és
el peluix del Tito
Mireu com n'és
també de bufó
El peluix del Tito
A la venda
a la botiga
de TV3
i als ponts habituals
L'Inca
El teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya
Ràdio
Catalunya Ràdio
Amb motiu
del seu centenari
l'esbar d'Ensaire de Rubí
presenta el nou espectacle
Nemini Parco
La dansa tradicional catalana
explica el mite d'Orfeu
i Eurídisa
amb música original
d'Arnau Vilà
dramatúrgia
de Joan Maria Segura
vestuari
escenografia
i atretzo
de Pau Fernández
il·luminació
de Xavi Costas
i coreografia
de Jordi Rubio
Més informació
a esbarderubí.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
Torna el terror Molins
en una 42ena edició
dedicada a les bruixes
amb cinema
per a tots els públics
activitats professionals
i una exposició
i un llibre
dedicats a la cultura pop
i a la bruixeria
Del 3 al 12 de novembre
el Festival de Cine de Terror
de Molins de Rei
oferirà 10 dies
d'aquell arre cinematogràfic
amb els films
més destacats de l'any
i la marató de terror
més antiga d'Europa
Més informació
a molinsfilmfestival.com
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
L'Inca
A Catalunya Ràdio
El suplement
amb Roger Escapa
Cinc minuts per arribar
a la una del migdia
Aquesta tarda
connectats al tot gira
del d'ahir
Clopés i l'Oriol Rodríguez
Oriol, què tal?
Bona tarda
Hola, bona tarda
Deixa'm connectar en directe
amb l'Assemblea de Compromissaris
del Barça
Allà hi tenim des de primeríssima hora
Ramon Salmurrí
Bon dia de nou
Què tal?
Bon dia
Novetats
Què ha passat a aquestes últimes hores aquí?
Mira, som a l'espera
del resultat de la votació
de l'aprovació
si s'escalda
de l'exercici econòmic
de la temporada passada
i aquí hem viscut
un punt d'atenció
entre Jaume Llopis
que és un dels socis compromissaris
que és molt crític
amb la gestió de Joan Laporta
estava fent una crítica
i s'ha vist per imatge
a la televisió d'Enric Massip
un dels assessors del president
fent amb els dits
com que li tallessin el micròfon
Com tornarem a aquest deute
que se'n va
als 3.000 milions?
1.200
més 1.500
més els interessos generats
aquest deute
Massip
no en pots tallar
encara que us suggereixis
aquest ha estat el primer punt
de polèmica
i la resposta d'Eduard Romeu
que també ha estat molt dura
no tornaran a tenir cap privilegi
respecte als altres socis
i això no vol dir
no donar informació
òbviament
es poden adreçar
al president
els companys
de junta directiva
tenim mecanismes
per defensar-nos
però no ens toquin
els professionals
a la casa
ni els menys tinguin
i vostès
van tenir una reunió
la setmana passada
vostès dins
a la sala
van fer un paper
i quan van sortir
amb els mitjans
i la cratxofa
davant
en van fer un altre
pressupost
de l'exercici econòmic
corresponent
a la temporada
2023-2024
torno a demanar
i això que sents
és Josep Covells
que és el director responsable
d'aquesta
d'aquesta assemblea ordinària
explicant que
el punt 2
s'ha aprovat
l'exercici econòmic
376
vots a favor
45 en contra
20 en blanc
tu estàs passant ve
o t'estàs avorrint
salmurri
no
està bé
està bé
molt bé
ampli resum
aquesta tarda
el Tot Gira
el Catalunya a migdia
també tot el que doni
de si
aquesta assemblea
de compromissaris
què més prepareu
de cara
aquesta tarda
Oriol?
mira avui
un doble plat
de transmissions
tenim un Barça
granada a la Lliga
femenina
a partir de quarts
7 de la tarda
el compaginem
amb un Sevilla
Real Madrid
és el retorn
del Madrid
mentre jugarà
contra el Sergio Ramos
això el Sánchez Piscuán
a partir de quarts
7 de la tarda
i demà tenim
un gran plat
fort
el Tot Gira
a banda
de la transmissió
del Giron
en Almeria
que és aquesta entrevista
a Mariona Caldentei
li entreguem
el Premi Cobal
el millor gol
de la temporada
Tinc moltes ganes
de sentir aquesta entrevista
perquè el club
es m'ha dit
que està sensacionalment bé
Sí, està molt bé
i sobretot
a veure el que diu
sobre Jorge Vilda
diu que no preparaven
els partits
tàcticament
al Mundial
i això que se'l van emportar
Això em sembla al·lucinent
Caldentei
dient que el seleccionador
espanyol
amb el qual
es van proclamar
campiones del món
no preparaven la tàctica
dels partits
que s'hi van guanyar
va ser perquè les jugadores
he per vendre't una cosa
que he fet demà
amb el Clubers
pel suplement
Ara me'n vaig a Valls
Demà des de les 6 del matí
fins a les 4 de la tarda
suplement des de Valls
No me'n parlis
perquè demà
la Dia de Santa Úrsula
pot ser d'aquelles
que fan història
Allà sí que hi haurà
Entre les joves
i la vella
Tu ets casteller també?
Sí, jo clar
Jo soc dels capgrossos
de Mataró
Vull dir que...
Aquest clan tu
Sí, sí, aquest clan
Doncs demà
abans de tot aquest univers
casteller
des de Valls
emetrem una conversa
amb Ferran Joclar
una conversa
que hem fet conjuntament
amb el Clubers
una entrevista
que vam enregistrar
aquesta setmana
amb el jugador del Bruxes
exdavante del Barça
sobre...
Bueno, és un futbolista
bastant atípic
i serà interessant
també sentir-lo
demà el suplement
a partir de quarts d'11 del matí
Demà fliparàs a Valls
Bueno, ja vaig veure el concurs
ja vaig veure com se les gasten
Qui creus que és favorit?
És que és molt difícil
perquè clar...
Està molt igualada, no?
Està molt igualada
Arribat aquí el Clubers
Les joves de Valls
demà pot...
Jo crec que pot fer
la millor dia
de tota la seva història
Sí, sí, les joves
perquè porten una temporada
al·lucinant
Colles joves dels xiquets de Valls
que m'ho estic estudiant
I la vella, clar
La vella és la vella
Però tu al·lucinas
és tota aquella història
més carlina
A la plaça del Blas
demà al·lucinaràs
Molt bé
Clubers, tu ho ha venut bé
el teu?
És que ha vingut aquí
la peixera
Arribat tard
Clubers ha arribat tard
Estava, no sé
Estava apuntant al guió
Fem variatres
Adéu
Adéu
Demà ens veiem a Valls
Salut i ràdio tothom
Que vagi bé
Bona tarda dissabte
I gràcies a tot l'equip
que ha fet possible
aquest programa
i que no tinc temps
de llegir els crèdits
Més notícies
Amb la Neus a la Una
Us deixem al Malquits XS
Catalunya a migdia
i tarda de tot girar
Salut i ràdio
Adéu
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip