Les 9.
Al llarg dels cinc mesos d'aplicació de la llei del Només CSC,
74 agressors sexuals han quedat en llibertat
i 721 condemnes revisades a la baixa.
Són dades del Consell General del Poder Judicial,
una llei que ha portat cua i disgustos
i que acabarà amb una reforma prevista al ple d'aquest dimarts,
és a dir, un dia abans del 8 de març.
Tot i així, l'acord entre el PSOE i Unides Podem continua sense arribar.
Aquestes últimes hores, Pablo Echenique ha dit que, hores d'ara,
votaran en contra de la reforma del PSOE
que es podria recolzar en el PP per tirar-la endavant.
Al llarg d'aquestes últimes setmanes,
la vicepresidenta de Iolanda Díaz ha jugat un paper d'equilibrista.
Quan plovien les crítiques es va mantenir
al marge de la ministra Irene Montero
i només quan va ser inevitable li va acabar mostrant suport
davant les crítiques de Pablo Iglesias.
És ben bé que la política és un joc d'estratègies i d'atzars,
sobretot d'atzars.
Iolanda Díaz, que vol ser candidata a tot l'espai morat,
ho sap prou bé.
Em pregunto què deu haver pensat aquesta setmana
quan ha vist que Alberto Casero,
el diputat del PP que la va pifiar
votant a favor de la reforma laboral que impulsava la vicepresidenta,
ha abandonat l'escó al Congrés
perquè és a un pas de ser jutjat per assignar contractes,
ha dit quan era alcalde de Trujillo, a Cáceres.
Espero que almenys hi ha hagut conviet les gràcies.
Si no arriba a ser per l'error de Casero,
avui explicaríem una altra història.
Avui, el suplement, Núria Oriols, del diari Ara.
Bon dia.
Véns esbufegant, eh? Sí.
Per què? Què ha passat? He arribat derrapant, bàsicament.
Hi ha massa confiança, hi ha cada dia més justos, aquí.
Oriol, Marc, del Nació digital, bon dia, bona hora.
Què tal? Molt bon dia. Com estàs, Oriol?
Bé, molt bé.
I em preocupa que no em posin la multa, eh? He de dir.
Ah, o sigui, has aparcat malament a sobre.
Crec que he aparcat malament a sobre.
He aparcat malament a sobre.
He aparcat malament a sobre.
He aparcat malament a sobre. Crec que he aparcat just.
Però avui s'ha de pagar o no? Espero que no.
Avui no. A la zona blava, a Madrid.
Normalment veniu diumenges, però avui, com que és dissabte,
Núria Martínez, Ribot de Público, des de Madrid, bon dia.
Hola, molt bon dia. Tu puntual, com sempre, eh?
Jo superpuntual i tant. Esteu bé?
Sí. Això és molt important.
Abans d'abordar tot el tema polític
i no tan polític que tocarem de seguida,
fa una estona hem revelat l'entena del suplement,
com serà, una mica, aquest programa que farem d'aquí una setmana,
a la Serà Família, també ens acompanyareu vosaltres,
un programa on hi passaran coses com aquesta.
Aquesta és Andrea Motis amb Josep Trever.
Clar, a la Serà Família no s'hi ha fet mai un programa en públic,
de ràdio.
O sigui, hem estat batallant-ho això mesos, anys, pràcticament.
Aleshores, com que aquest any en fèiem 35 d'anys,
ens han deixat entrar-hi.
I ho farem només amb 50 obvients
que aquestes setmanes hem anat seleccionant
a través de les notes de veu que ens han enviat.
Què hi passarà en aquest programa que farem a la Serà Família?
Doncs vindrà Andrea Motis amb Josep Trever
amb aquesta actuació que faran des de dins del temple,
des de dins de la basilica.
I heu entrat vosaltres? Sí.
Tots tres, eh? No.
No hi he entrat mai. Em sap súper greu.
Això és lamentable. La paraula és lamentable.
I m'agrada molt que m'ho digueu en públic.
O sigui, vindràs per primera vegada a la Serà Família
gràcies al suplement.
No sé què més puc demanar a la vida i al suplement.
Però ni amb l'escola.
No. Jo amb l'escola no vaig fer aquesta expulsió.
És que jo diria que quan jo anava a l'escola
la Sagrada Família encara no estava autogestionada per entrar-hi.
Exacte. Sí, sí, sí. No, no.
Tu vas anar a l'escola, Núria? Jo juraria...
Quina nòvia! Tenim un lio.
Ja, tenim un lio, eh? Val pasta, l'entrada, eh?
Tots aquests obvients que ens venen a veure a nosaltres,
sobretot a la Serà Família,
tenen l'entrada de la Serà Família garantida
i poden fer la ruta que vull dir que...
O sigui, que no s'aixequin de la cadira
durant l'estona que durarà el programa,
però després se'n poden anar de visita.
També tindrem Rita Paiers.
No seràs, però m'ho vull creure,
que al final s'ha decidit
si en el fons som la veritat
de tot el que ens ha passat.
Som la sort de ser aquí.
Rita Paiers, acompanyada del Paul Batlle,
que és la seva parella sentimental i artística,
perquè tots dos han treballat moltíssim.
I, a més a més, la Rita Paiers, aquí,
versionant, en aquest cas, aquesta peça,
o col·laborant amb els Oques Grasses.
Com m'encanta, aquesta cançó. És que és meravellosa, aquesta cançó.
I la Rita Paiers és un dels talents no nauges,
perquè ja és una realitat, però que tenim en aquest país,
i ens sentirem molt a parlar. Més música.
De cop la brisa d'un nord aixeca-ho...
Ja veieu que hem fet una selecció musical
solemne i equilibrada pel temple, eh?
No hem portat, allà...
Badial.
Exacte. Que podria venir Badial, si volgués, eh?
Ara hi som a temps.
Roger Mas, acompanyat del contratenor Xavier Sabata.
Això també és un experiment inèdit que ens ha proposat el Roger Mas.
El Xavier Sabata és un contratenor
que aquests dies està sejant de valent al Liceu
amb una propera estrena que faran ben aviat.
Vull fer una cosa diferent,
i vull barrejar la clàssica, la lírica,
amb una mica el que faig jo.
I aleshores, no sé si ho estan assajant aquests dies,
però farem aquest experiment musical que ens ha proposat el Roger.
I ja per rematar-ho, la cirereta final és Gemma Humet.
Tu i jo provem la fi del món
Tu i jo provem la fi del món
Gemma Humet, Rita Paiers, Andrea Motis, Roger Mas, Xavier Sabata,
i serem amb la Maica Navarro, amb el Joan Carlin,
si està recuperat de la veu,
perquè avui l'he vist realment una mica apurat.
La Marina Porres, el Jordi Puntí,
el Xavier Solà, que és l'home que ho va posar tot en marxa fa 35 anys.
Farem el dominical.
I em diu la Sara que ens queden 4 entrades només, eh?
És a dir, dues de dobles.
Què has de fer per aconseguir-les?
Enviar-nos una nota de veu 20-30 segons a través del WhatsApp,
que és el 66707 11, 66707 16 11,
nota de veu breu al WhatsApp del programa,
i explica'ns per què has de ser tu un dels escollits,
explica'ns per què ets un uient fidel del sublevent,
i et ve de gust venir-nos a visitar i acompanyar en aquest programa
tan especial que farem d'aquí una setmana.
Ja callo.
Està molt bé fer promo, només faltaria.
No es fan 35 anys cada any, però tu i jo els fem aquest any, també.
Sí, sí, sí, aquest estiu, aquest estiu, aquest estiu.
Mira, tot ha coincidit.
9 i 7 del... del matí.
Núria Martínez Ribot, com estan els ànims a Madrid?
Aquest dimarts apuntàvem
que previsiblement es reformarà aquesta llei del només si-és-hi,
sense acord de moment amb Unides Podem i el PSOE,
i el PSOE, per tant, tiraran davant aquesta reforma,
tot apunta com al Partit Popular, no?
Sí, a mi, la veritat, em sembla...
potser una de les més grans crisis,
i a més, d'aquest govern, i causada per ell mateix,
perquè, al final,
la guerra d'Ucrania, evidentment, no la podia controlar,
la Covid no la podia controlar,
economia, al final, amb tots aquests elements,
doncs, més o menys, se n'ha sortit,
i no ha sigut la crisi que esperava el PP,
però, en canvi, es fa un tret al peu,
ell mateix, el govern,
amb un tema que, precisament,
hauria de ser una de les banderes d'aquest govern,
i el que ha passat és absolutament tot el contrari.
S'ha convertit en una de les grans crisis
que, a més a més, no paren d'enredar-se,
perquè, al final,
hem votat PSOE amb les dretes,
i podem, en contra d'aquesta llei,
és que em sembla que no sé ni com pot continuar el govern,
i simplement continua perquè no tenen alternativa,
i els ànims estan molt crispants, la veritat,
i no m'estranya.
Realment, miràvem les dades que havia fet publicar aquesta setmana
al Consell General del Poder Judicial,
74 agressors han quedat en llibertat,
amb només 5 mesos, 721 condemnes revisades a la baixa.
Això és un fracàs.
Tu miris per on tu miris?
Sí, sí, sí, a més a més, jo penso que la llei en si
és una llei superbona,
que, com hem comentat moltes vegades,
canvia el concepte de moltíssimes coses
i posa el consentiment al centre.
I és un gran, gran avenç que, al final, no en podem parlar,
perquè està passant tot això, i això és una realitat.
Volguem dir que els jutges són masclistes, que és veritat,
però això és una realitat,
i, per tant, no podem amagar-ho.
El que passa, que potser el que sí que haguéssim pogut fer,
és que nosaltres tenim un tipus de feminisme
que és antipunitivista i no ens sembla malament del tot això.
Llavors, el debat seria un altre.
Partiríem d'una altra explicació.
Però, com que això no s'ha fet,
al final es veu que hi ha tots aquests delinqüents al carrer,
que també ells defensen.
Bueno, en la majoria dels casos són molt pocs mesos,
però això s'ha d'explicar bé, perquè, si no, la gent no ho entén,
i una llei que les dones senten que les ha de protegir més,
al final senten que no és així tot, i que potser no és veritat,
però això és al final el missatge que es rep,
i, per tant, crec que tot plegat, la gestió de tot això,
ha sigut desastrós pel govern.
De veritat que crec que és de les pitjors crisis que hi ha hagut.
Núria Aureol.
Sí, jo crec que és una bona llei en el sentit
que canvia la concepció i posa el consentiment en el centre,
el que passa que no és una bona llei
en el sentit que hi ha hagut una revisió de condemnes
i hi ha hagut excarceració d'agressors,
i també rebaixes de penes, en aquest sentit,
no és una bona llei, i el que no acabo d'entendre
és com el govern, que normalment
el primer que hi ha al manual de les crisis
és resoldre-les ràpid, el que ha fet és, al contrari,
allargar-ho al màxim, acostar-ho, a més,
a la celebració del 8 de març, perquè el 7 de març
precisament hi ha el primer debat per prendre en consideració,
i el que hi haurà segurament és una divisió del govern
en què el PSOE pot tirar endavant perfectament amb el PP
la seva iniciativa i començar-la a debatre al Congrés.
El que serà inèdit, a més a més d'això que ha passat
amb aquesta crisi, amb aquest tret al peu que comentava la Núria,
és que, encara que estigui endavant aquesta reforma,
la ministra Montero, que la llei del sí-és-sí
és la proposta estrella d'aquesta legislatura,
que es canviï sense el seu suport i el govern continuï igual,
sense que hi hagi cap dimissió
i sense que es trenqui aquesta coalició.
A mi això em sembla bastant inèdit,
i en política no seria el que es diu assumció de responsabilitats,
però segurament hi haurà aquest canvi legal
amb una majoria diferent a la de la investidura
i a la de la coalició del govern
i continuarà el govern com si res, cosa que és estranya.
Perquè no tenen altres.
Sí, el que passa és que en termes polítics és bastant inèdit.
Sí, sí, i tant.
Oriol, no sé amb quina cara Irene Montero es podrà seure
al Consell de Ministres d'haver aprovat al PSOE
una reforma legal tan rellevant com aquesta amb el PP,
que és un partit que podríem dir que el feminisme
no és una de les seves banderes, si més o no entès,
com fins i tot el PSOE moltes vegades en treu pit.
Aquí hem passat una sèrie de coses.
És el típic cas que algú té la raó,
perquè la té, que és la manera com es fa la llei
i la concepció i la necessitat de fer aquesta llei.
Irene Montero, unides podem, la part del PSOE que la compra,
perquè hi ha una part que no la compra, encara que l'hagin votat.
Tenen raó, s'havia de canviar la llei,
s'havia de canviar el marc legal també per fer pedagogia,
però l'aplicació d'aquesta raó no ha estat òptima
en la mesura que hi ha dues vessants.
Estic convençut que una part de la judicatura
no té sent a tot això que està vinculat a la cultura del consentiment,
i a banda, la llei devia tenir algun tipus de forat legal
que ha permès aquestes dades que deia el Roger
del Consell General del Poder Judicial.
Si hi ha 721 revisions de condemna, vol dir que alguna cosa ha fallat.
I lluny de voler rectificar ràpid,
una mica el que deia la Núria ara del manual de les crisis,
el que indica és que les crisis s'han de resoldre ràpid,
perquè si no, quan les coses s'enquisten només poden anar a pitjor,
aquí s'ha allargat i el serial arriba el 8 de març,
ha estat una jornada reivindicativa pels drets de les dones
i en els últims anys s'ha convertit en una mobilització massiva.
Moltes vegades aquesta mobilització massiva
ha estat acompanyada d'un ambient festiu, reivindicatiu.
Aquesta vegada pot estar presidida, almenys en part, pels retrets.
I això diria que no acaba de ser del tot bo en la mesura, també,
que s'acosten unes eleccions municipals,
s'acosten unes eleccions espanyoles, tothom ha de marcar perfil,
però no sé si és la millor manera d'apropiciar una batalla
dins de l'esquerra tenint en compte que només governant junts
a posar-se al PP sigui quin sigui el resultat de les properes eleccions,
sempre i quan la dreta i l'extrema dreta no sumin.
Perquè, a més a més, això té un pecat original,
que és que hi ha una gran part del PSOE que no perdona
que el Ministeri d'Igualtat sigui d'unides Podem.
Llavors, aquesta part de feminisme del PSOE,
que és transexcloent, per exemple,
fa una forta crítica des de fa temps,
des de l'inici de la concepció d'aquest govern,
i, per tant, ha pogut agafar això com la gran bandera de veus
unides Podem no podia tenir el Ministeri d'Igualtat,
i, per tant, hi estan fent molta més sang encara
del que farien, i hi estan agafant això com una bandera
del Ministeri d'Igualtat hauria d'haver sigut del PSOE,
com s'os va acudir donar-li a unides Podem.
Això, per una banda.
I, per altra banda, cal recordar que és que aquesta llei
és una llei de tot el govern, que es va aprovar el Consell de Ministres,
que es va fer amb el Ministeri d'Igualtat
i amb el Ministeri de Justícia,
i ara sembla que només la culpable sigui Irene Montero.
Evidentment, és la cara visible perquè és la ministra d'aquesta cartera,
però no només va ser unides Podem que un dia es va despertar
i va fer aquesta llei.
I, per tant, tot plegat, de veritat, que em sembla un despropòsit.
Clar, és que normalment les victòries tenen molts pares
i moltes mares, i els fracassos acostumen a tenir
un únic o una única culpable.
En aquest cas, Irene Montero, i estic molt d'acord
amb la llei de tot el govern,
que es va aprovar a com hi ha una part del PSOE que no perdona
segons quins posicionaments d'unides Podem,
i hem de recordar també una qüestió que ara, evidentment,
tot això ningú se'n recorda del tot,
però quan van començar a haver-hi les primeres revisions de condemna
en una cimera, si no recordo malament del G20 des de Bali,
Pedro Sánchez va dir que aquesta llei no sabia de retocar.
Va dir que ara resulta que, una vegada més,
Pedro Sánchez potser ha canviat una mica de posicionament,
que és una cosa que ens hi té una mica acostumats,
tampoc sé quin benefici té per a ell
aprovar una reforma d'aquest tipus amb el PP,
tenint en compte com el PP, cada vegada que es parla d'aquest tema,
jo diria, potser m'equivoco,
aperto una mica de suport, allò que va dir Núñez Feijó al Senat,
de gent de molestar a la gente de bien,
després d'aquesta frase, però una reforma...
Tremenda ficada de pota.
Sí, és l'única part del discurs, em sembla que no portava escrita, pobret.
I li va sortir una mica el...
Crec que és una expressió, una barreja de col·loquialitat,
per ficar la pota, efectivament.
Però posa moltes vegades la pota, eh?
Sí, cada cop que és ell mateix, podríem dir que no se'n surt del tot.
Ha estat una decepció dins del propi PP, Feijó, no?
Sí, jo crec que s'esperava una altra cosa, no?
I que quan va començar a caminar el seu lideratge,
hi havia una auja a les enquestes,
hi havia com una esperança en el sector de la dreta,
també més moderada,
que per fi podrien tenir un candidat
que sigués competitiu amb Pedro Sánchez,
i el que ha anat passant és que s'ha anat desinflant
aquesta àurela que portava.
Ha fet por, Mariano Rajoy. Sí, sí, sí.
Escolta'm, passa un minut de un quart de deu del matí.
Avui, Núria, avanceu al diari Ara,
que Jaume Giró aquest dilluns escarrellarà
contra l'excomissari Villarejo i l'exministre de l'interior
Jorge Fernández Diaz per l'operació Catalunya.
Recordeu, ara intentarem recuperar el tall de fa uns mesos
en què es veia Alicia Sánchez Camacho
parlant, en aquest cas,
crec que era el ministre de l'interior, Jorge Fernández Diaz,
i Alicia Sánchez Camacho apuntava directament a Jaume Giró
com una de les persones vinculades
amb el món independentista.
Quin any era aquella conversa?
És del 12. Del 12.
És on data tot l'inici de l'operació Catalunya.
És a dir, dilluns Giró escarrellarà
contra l'excomissari Villarejo
després de la querella que hi ha hagut aquesta setmana
de Sandra Rossell contra Villarejo,
per denunciar l'operació Catalunya d'alguna manera,
i també apunteu fins i tot que Artur Mas i Oriol Pujol Ferrosola
s'estarien plantejant presentar querelles.
A veure, desgranes d'aquesta informació que avui apuntàveu.
Sí, després que s'hagi admès per primer cop a tràmit
una denúncia al jutjat de Madrid
per un posicionament favorable de la fiscalia,
jo crec que això obre la veda
que hi hagi altres querelles
que es puguin concentrar en la justícia ordinària madrileña,
perquè fins ara l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem
han rebutjat investigar-ho.
Jaume Girón, al seu moment, al juny,
quan el món publica els àudios,
ja posa una denúncia a la fiscalia.
El que passa és que la fiscalia no fa res de Barcelona,
ho traspassa a Madrid,
i la de Madrid li diu que això s'ha d'investigar
en el marc de la causa de Villarejo.
El jutge que investiga la causa de Villarejo,
a l'Audiència Nacional,
no ha volgut entrar en cap moment a l'operació Catalunya,
perquè diu que s'encarrega dels àudios només del comissari.
Llavors, a partir d'aquí,
el fet que hi hagi un jutjat d'instrucció
que sí que obri la porta a investigar-ho,
fa que aquestes querelles que també estaven estudiant-se,
no només hi ha aquests tres dirigents polítics,
sinó que hi ha altra gent afectada,
hi pugui haver com un intent de fer una macrocausa
sobre l'operació Catalunya al jutjat de Madrid.
Qui queda fora, en principi, ara, d'aquesta querella,
també en els altres casos,
perquè, al seu forat, aniria el Suprem,
i el Suprem fins ara no ha volgut entrar en aquesta qüestió.
Llavors, la Artur Mas i Oriol Pujol,
que també surten en algunes de les converses
de Jorge Fernández Díaz i Alicia Sánchez Camacho,
també s'estan plantejant fer aquestes querelles
per intentar esclarir els fets.
Altra cosa és si això arriba a algun lloc,
i també preguntar-se per què ara la Fiscalia,
que fins ara no ha volgut entrar en tot això,
que es mostra favorable a investigar l'operació Catalunya.
Hem recuperat un d'aquests documents.
Conversem entre Alicia Sánchez Camacho i Jorge Fernández Díaz.
I perdona, perdona, comissari Villarejo, comissari Villarejo.
Joan Malliro es...
Joan Malliro es...
Me suena mucho.
Íntimo amigo de Pep Pentic.
Necessitem subtítols per entendre Alicia Sánchez Camacho.
Cobra 400.000 o 500.000 euros al año.
Cobra 400.000 o 500.000 euros al año.
Joan Malliro se ha vuelto independentista.
La vanguardia són els importants.
Sí.
Bé, Oriol.
És que...
és de pel·lícula dels anys 70, tot això.
Alicia Sánchez Camacho té una gran entrevista.
Té una entrevista... Que no farà.
Que no farà.
Crec que també hem de començar a posar noms i cognoms a les coses.
Si no recordo malament,
el comissari Villarejo
va actuar sota el mandat d'uns ministres de l'interior.
Això vol dir que ha actuat en temps del PSOE i en temps del PP,
que són els dos únics partits que no ha estantat
la representació del Ministeri de l'interior.
Hem de recordar també que José Maneu Villarejo,
com a comissari i amb aquella empresa que va muntar, diríem,
va cobrar-se a favor d'amics, a canvi de determinada protecció.
Tenia clients molt importants,
també dins l'Ivex 35
i de la gran empresa espanyola.
També estaria molt bé recordar que el senyor Villarejo
tenia una gran capacitat de persuasió periodística
com a font privilegiada de molts mitjans de Madrid,
especialment en l'espectre de la dreta.
Només hem de repassar memòries periodístiques
com la de l'exdirector del Mundo, el David Jiménez,
com hi ha documents apòcrips de la policia
que arribaven a les redaccions
i que hi havia periodistes que els compraven críticament.
També hem de recordar que no només ha passat contra l'independentisme,
sinó també contra Unides Podem.
Per tant, tot allò que ha desafiat una mica el sistema,
el sistema s'hi ha regirat fent servir informació que estava
en poder de José Maneu Villarejo, que, com sabem,
té un tràiler dispersat arreu de totes les seves propietats
físiques i digitals,
i això és una operació comprometedora
de totes les persones amb qui ha parlat.
En aquestes memòries que us deia David Jiménez,
ell es troba un moment amb ell, van a dinar, si no recordo malament,
acompanyat d'un redactor del Mundo,
i quan tornen al diari diu que no havies vist la gravadora.
Me'l podies haver avisat perquè se li veia per sobre l'americana.
És una cosa que es feia tan a cara descoberta
que només quan hi ha hagut persones molt poderoses d'aquest país
que s'han vist amenaçades per Villarejo,
al final ha acabat sortint tot.
És una operació a Catalunya que ve de molt lluny,
i en el cas de Jaume Giró,
diria que això també li serveix per guanyar un cert pedigri
de cara a una hipotètica cursa
cap a la presidència de la Generalitat dins de Junts.
Sí, perquè, a més a més, Villarejo, com bé comentaves,
ha interessat a molta gent, al final,
és un delinqüent, és màfia pura com operava,
però, en canvi, ha operat durant molts anys,
durant diferents governs,
ha ajudat, per dir-ho d'alguna manera,
a aquests tipus de persones,
i no va sortir fins fa poc tot això.
Per tant, demostra com han interessat
aquestes clavegueres de l'Estat
i com, a veure si a poc a poc, van sortint.
Sí que em sorprèn, Alicia Sánchez Camacho,
que és diputada de l'Assemblea de Madrid i és senadora,
efectivament, Déu té una entrevista,
però fa molt que no la sentim parlar, i ella ha sortit...
Ho hem intentat, però ara ja no ens agafen el telèfon.
No m'estranya, però és que no parla enlloc.
Viu d'aquest sou de diputada, viu d'aquest sou de senadora,
però no sé...
Ha sortit a molts àudios, Alicia Sánchez Camacho,
i no hi ha cap focus sobre ella.
Vull dir que em sorprèn com de bé ho ha resolt ella mateixa.
No em contesta als whatsapps.
Mira que simpàtica. És veritat.
No passa res. No deu ser l'única.
Gosting.
Està desapareguda totalment del mapa,
i ho està des de fa temps,
el que passa és que continua exercint un càrrec públic
i, per tant, amb un sou públic,
i no sé fins a quin punt això també al final
li pot acabar esquitxant,
perquè si tirés endavant tota la qüestió
en els jutjats d'instrucció,
fa difícil pensar que una de les persones que surten
en la majoria de converses
assenyalant aquestes persones de l'entorn independentista
per treure'ls-hi draps bruts,
no acabés sense cap tipus de responsabilitat.
És evident que...
És a dir, Villarejo fa bo torrent,
però tot això no ho va fer sol.
I aquesta és la gran pregunta, no?
I qui el va ajudar i qui el va sostenir.
Això és com el gal, en el fons,
sense haver arribat a delictes de sang ni de segrest,
però aquí hi ha d'haver una X, un senyor X,
i tot indica... Varios, no?
Diversos, segur.
Jo crec que Jorge Fernández Díaz, per descomptat,
és un dels ideòlegs,
però per elevació la responsabilitat de tot el que passa en un govern,
i abans ho deies tu, Núria,
amb l'aprovació de la llei del només si és sí,
Pedro Sánchez és responsable perquè és el president d'un govern,
que és un òrgan col·legiat, com és el Consell de Ministres.
Quan tu tens un ministre de l'Interior
i unes clavegueres de l'Estat
que cometen una sèrie de, com es diu en castellà,
fetxories, que és una gran paraula,
contra l'independentisme,
que Mariano Rajoy no n'estigués al corrent
de la mateixa manera que és impossible
que Mariano Rajoy no estigués al corrent
de les corrupteres dins del Partit Popular,
tenint en compte que apareix als papers de Bárcenas
i que hi ha testimonis que parlen d'entreges de sobres empuros
en el senyor Mariano Rajoy,
quan encara no era president del govern espanyol.
Per tant, aquí el que va passar
va ser que es va organitzar tot un...
no sé com dir-ho, un estament policial paral·lel
per actuar contra l'independentisme,
també una mica contra Unides Podem,
i per descomptat el responsable últim
és el president d'aquest govern espanyol
i les responsabilitats en un país normal,
diríem, ara ja,
Mariano Rajoy no pot dimitir, pobra home,
perquè el va fer fora una moció de censura.
Però això hauria d'acabar,
Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz,
els alts càrrecs del Ministeri de la Interior
i per descomptat el senyor Villarejo
en el banc dels acusats
i amb una reparació per totes aquestes víctimes,
perquè aquí s'ha investigat a gent de manera prospectiva,
s'han fabricat informes contra gent
de la independència i això,
què voleu que us digui, diu poc d'un estat
que, en teoria, ha de tractar
de la mateixa manera tothom també
els adversaris polítics d'aquí, en aquell moment,
ocupar la Montcloa.
El que passa que és complicat que això acabi passant.
És impossible, no passarà.
Ja és difícil
que la investigació que hi ha
el jutjat de Madrid tiri endavant
i crec que si tirés endavant
hi hauria un tall a focs evident
amb el que és la responsabilitat política
i és la responsabilitat política màxima.
És a dir, si Fernández dia
acabés ingolpat, com que ja té la kitchen,
potser acaba sent
el responsable últim.
Però em costa molt pensar que
pugui passar
i, a més,
resseguir aquesta responsabilitat política
cap amunt amb Mariano Rajoy.
El que passa, que estic d'acord,
és evident que el president del govern
sabia el que estava passant,
perquè, altrament, seria també molt preocupant
que és preocupant el fet
que una part del Ministeri de l'Interior
doncs actuï contra
rivals polítics
i que el promès, si el president del govern,
en aquell moment, no se n'assabenta
per cap banda.
Sí, que passa que som totes dues optimistes
perquè M. Rajoy
dels papers d'Arnes, encara no sabem qui és,
vull dir, que allò
segueixi així,
doncs, francament, jo crec que no arribarà a res.
Però sí que crec
que hi ha certs sectors
que creuen que el que va
fer l'independentisme
era un cop d'estat
i, per tant, calia anar a totes,
hi ha una part de la població
que pot justificar
qualsevol mètode, no?
Llavors, crec que això
no acaba de passar factura perquè
hi ha gent que ho pot arribar
a justificar, en aquest sentit.
Però jo sí que crec que, encara que tot això,
com bé comentàveu, probablement,
no arribarà a res i que també Jaume Giró
li treurà el partit polític
que és superlegítim que ho faci,
però crec que sí que és bo
visibilitzar-ho d'alguna manera
i denunciar-ho, encara que no portin lloc,
perquè no pot ser que, com bé comentàveu,
tan unides podem com l'independentisme,
és a dir, tot allò que
denuncia o vol canviar
l'estatus quo,
doncs acabi patint aquestes pràctiques
en un estat democràtic, això no pot passar
i ho hem de denunciar.
Crec que a Madrid no s'ha anat parlant gens, no?
Aquesta setmana, Núria, de tot això,
és a dir, a Catalunya sí que ha sigut un dels temes,
però a Madrid... Estan amb el Tito Berni.
Tito Berni a tope, a tope, a tope, a tope,
que és una cosa que
veurem també com afecta
el govern, i ja està, tot això,
però, vamos, zero, zero, zero comentaris.
A Madrid avui
ha arribat, també per els interessos
que té cada món editorial al Mundó,
la història de la infermera de la Vall d'Hebron.
Tenemos que tener para sacar las putas oposiciones que...
El puto C1 de Catalan.
El C1 de Catalan.
Avui és un dels temes destacats de la portada del Mundó.
Diu que un grup de sanitaris
han posat una demanda contra la Generalitat
per exigir-los parlar català.
Acompaia el titular d'una fotografia de la infermera
que, a través del vídeo de TikTok, es queixava
perquè l'obligaven a tenir el seu de català
per superar unes oposicions.
Precisament un dels editorials del Mundó avui es titula
Perseguir el dissidente obsesión del poder político
en Catalunya.
Més enllà d'això, segur que a la xarxa
les coses agafen una altra dimensió.
Tenim la paròdia ja del que s'està fent viral
i és una paròdia bastant sensacional
de la denúncia que feia aquesta noia.
de la denúncia que feia aquesta noia.
Bueno, som infermeres, estem treballant a Barcelona.
Bueno, som infermeres, estem treballant a Barcelona.
Jo soc de Cadis, ella és de Granada
i ella de Sant Sebastià.
I resulta que venen aquí a explicar-nos...
T'he vist bastant indignat, Toriol.
Aquestes últimes hores també t'he llegit i...
Però no...
Primer, hi ha una cosa que m'indigna profundament
Primer, hi ha una cosa que m'indigna profundament
que és la gent que es grava vídeos a TikTok
en horaris laborals i els penja.
Perquè tinc un prejudici en contra del TikTok
i un prejudici en contra de la gent
que es grava vídeos i els penja.
Però això és una qüestió molt personal.
Ets un boomer, ets un boomer.
No, no, més que boomer, boomer es queda curt.
Boomer seria si tingués 50 anys, però és que tinc 90.
A partir d'aquí, això, un, i dos.
Crec que quan tu treballes
en un hospital
has de preservar tots i cadascun dels drets del pacient.
I un dels drets que té el pacient
és el de ser atès en la llengua que ell parla.
Una de les llengües naturals de Catalunya,
també ho és el castellà, per descomptat.
I si ho determinen tots els usos lingüístics
és el castellà.
Però si tu ets una persona que parla castellà
i se'n va a la sanitat pública,
té 100% garantit que el podran atendre
a tendre en castellà.
Si tu vas a la sanitat pública
i vols parlar exclusivament en català,
no el tens ni molt menys garantit a tot arreu.
Tu quan vas al metge,
que és una cosa suficientment important,
com per explicar-te en la llengua que tu millor t'expresses,
tens tot el dret del món a parlar amb la teva llengua
en cas que sigui el català o el castellà.
I t'han d'atendre d'aquesta manera.
I crec que ser inflexibles en l'ús del català
en l'àmbit públic
és també una manera de fer pedagogia.
I jo el que no estic dient és que siguem tots
una colla de sectaris i de carcamals
que si algú ve d'una altra part de l'Estat
o ve d'un país estranger
que és un país emocional aquí
i encara no ha tingut temps d'aprendre el català,
a mi em sembla perfecte donar un període a la gent
perquè l'entengui. Només faltaria.
I fins i tot que pugui arribar a parlar.
Perquè jo entenc les llengües com una riquesa.
Jo m'imagino que si tu ets infermer
i te'n vas al Regne Unit,
és altament probable que hagis d'aprendre l'anglès.
Si vas a Alemanya és altament probable
que has d'aprendre l'alemany.
És veritat que aquí el castellà no només és oficial,
sinó que per descomptat és una llengua
amb un ús extraordinari.
Si he de treballar de metge i pensar que m'entendran
parlar el castellà, però és un senyal de respecte
i fins i tot una riquesa voler aprendre el català.
Jo no entenc aquesta concepció
que les llengües resten.
No puc entendre com tu pots anar a treballar
a un lloc on se t'ofereix una carrera laboral
que no és la que potser se li havia ofert
a aquesta persona que diria que treballava a Calis
per alguna cosa estàs aquí, estàs treballant.
Quan vens a treballar,
com a mínim siguis una mica agraït amb allò
on estàs treballant i aprens la llengua
amb la qual se't dirigiran bona part dels teus pacients.
No sé caure en sectorismes ni coses del Front Nacional
ni anar tot el dia amb l'estelada a la boca
ni polititzar la llengua. No, no. És una qüestió de respecte
i de riquesa. Jo, si algun dia
per qüestions professionals me'n vaig a treballar
a la Xina, doncs aprendre xinès
no intentaré parlar en castellà de cadis
perquè no m'entendran.
Jo crec que és un tema de dret a la salut
i de drets lingüístics. És a dir, si tu vas al metge
tens dret a ser
atès amb la...
amb la teva llengua
i amb les dues llengües oficials de Catalunya
que són el català i el castellà
i no voler entendre això
és no entendre ni què és Catalunya
ni tampoc què és Espanya
perquè Espanya és un estat
on hi conviuen, com a mínim
diverses realitats lingüístiques.
Podríem dir també
això no és compartit a tot l'estat espanyol
però crec que ja
es pot parlar de plurinacionalitat
clarament i a partir d'aquí
si vas en una d'aquestes comunitats
on hi ha una altra llengua oficial
si vols treballar al sector públic d'aquesta comunitat
doncs crec que és evident
que t'han de demanar com a mínim
uns coneixements bàsics de català
per poder entendre
almenys, ja no dic parlar
si se sent còmode el metge o la infermera
o el professional
que sigui parlant en castellà
però com a mínim t'ha de poder entendre en català
és un requisit indispensable
i no entendre
o és no saber on vius
ni on treballes.
És que de veritat em fa tanta mandra aquest tema
una altra vegada
hem de tornar a explicar això
és que no es tracta
de restringir els drets de ningú
al revés és que és com vau comentar
si tu treballes en un lloc
on es parla aquesta llengua
els habitants d'aquest lloc tenen el dret
a ser tesos amb la seva llengua
que és una llengua oficial.
És que de veritat tantes vegades
hem d'estar explicant això
que jo és que de veritat que al·lucino
també ve d'un pacat original
una altra vegada
que a Espanya no s'explica
que ni el gallec ni l'ausquera ni el català
són llengües espanyoles també
és a dir que formen part del seu país
i del seu estat
i per tant si a les escoles
se'ls expliqués unes nocions
d'aquestes llengües
se les poguessin sentir seves d'alguna manera
doncs crec que aniríem tots molt millor
i que en cap moment veiéssim
com una amenaça llengües que són minoritàries
que estan en perill d'extinció
i per tant s'han de protegir
i les veuen com una amenaça
quan el seu idioma és dels més parlats del món
per tant és que no ho puc entendre
i crec que ve tot d'una base d'educació
i aquest menyspreu constant
a la nostra llengua
i per últim de totes maneres
crec que ens estem equivocant amb el focus
estem sobredimensionant aquesta noia
és a dir va fer un vídeo a TikTok
sense ser conscient de l'abast
que tindria aquest vídeo
i no sé si cal que l'estiguem assenyalant
entre tots i a nivell polític també
d'aquesta manera em sembla un punt excessiu la veritat
Clar, aquí passa una cosa Núria
i molt curt que el Roger m'està fent gestos
que és que imaginem-nos que...
Imaginem-nos que fos al revés
imaginem-nos que hagi sortit una infermera
de, no sé, de Trem
o de Sant Fosc de Camps Santelles
dient que...
És el meu poble preferit de Catalunya
Jo no sé on és, eh?
Això sí, això està al ballès
Imaginem-nos que aquest infermer o infermera
diu que no vol aprendre el castellà
i que no està disfressat a atendre en castellà
El conseller de Salut tindria peticions de dimissió
i hi hauria una carella de vox al Tribunal Superior de la Justícia
segurament admès a tràmit i hi hauria gent
que s'arriscaria a la inhabilitació començant per l'infermer
i això, crec que...
a mi el que em fa més ràbia, perquè em fa ràbia
això em fa molta ràbia
és una part que és supremacista, perquè aquesta noia
crec que no té moltes llumos, però és supremacista
perquè té una concepció lingüística i estatal
supremacista, acusant de supremacistes
la resta, amb una sèrie de gent que li fa el joc
i això crec que és injust, perquè jo diria
que el castellà no està amenaçat perquè té 500 milions de parlants
i el català que en té 7 potser sí
9 i 37, de seguida el suplement
he de fer una pausa, però
atenció, eh, a Catalunya
els naixements fruit de la reproducció suicida
ja suposen gairebé el 10% del total
ara bé, la llei no permet que les persones
que han nascut a través de la donació de cèment
o d'òbuls puguin saber la identitat del donant
això a Catalunya, de seguida el suplement
aquí a la tertúlia amb la Núria Oriols, l'Oriol Marc
i la Núria Martínez Ribot, saludo la Maria
una dona que va néixer fruit
de la reproducció suicida i que ara vol saber
qui era el seu pare biològic
ara en parlarem, perquè demà al 30 minuts
anem molt fort amb això
i ara el suplement farem un avançament
el suplement
amb Roger Escapa
parlem
avui parlem d'autoconsum amb l'Emili Rosó
director general d'Efecte Energia, benvingut
gràcies
sabem que l'autoconsum produït pels panells solars
representa una energia a cos zero
100% renovable
i tot i això hi ha reticències a instal·lar-ne
per què?
sobretot pel que la gent creu que costa
això és una inversió que es recupera en un termini
d'entre 3 i 5 anys i un cop amortitzada
et proporciona energia a cos zero durant 30 anys
així no hi ha excusa no?
doncs no, a més a Efecte Energia financem
i ajudem a aconseguir les subvencions
i al generar la nostra pròpia electricitat
estalviem a la factura de la llum
de fet l'any passat Efecte Energia va pagar
el preu més alt de mercat
correcte
no obstant això, la gestió pot fer-se una mica pesada no?
per això a Efecte Energia tenim un departament
de panells solars des del qual gestionem tot
no tan sols financem i tramitem subvencions
també fem el disseny i la instal·lació
és un autèntic claus en mà
que bé, gràcies Emili
a vosaltres
a l'hora de llogar, ets un aventurer
que va perseguint que li paguin el lloguer?
o confies en l'única empresa
que manté l'amorositat en un 0% en el lloguer?
cada dia som més els que gaudim
de la protecció del lloguer segur
truca ara al 910-775-775
lloguer segur
910-775-775
fulleja
amplia
clica
cada dia gaudeixo
del meu moment d'independència diari
i oferts amb el PUN avui
el trobaràs al quiosc, el mòbil
i el punavui.cat
viste qué maravilla de plantas?
y cómo me crecieron
les hablo
les digo cosas lindas
les leo poesía
hasta les puse música
cómo pensás vos
que no me van a crecer
tinc 29 anys i soc nascuda
de donant anònim
no tinc accés a cap mena d'informació
no tinc els meus orígens
ho tinc prohibit
quan el teu fill et pregunta qui és el seu pare
llavors t'adones de cop que l'anonimat no és el camí
si hagués de tornar a fer el tractament
mai no triaria un donant anònim
jo només reclamo un dret
estem parlant d'una ocultació d'uns orígens
gens anònims
30 minuts a TV3 diumenge a la nit
per tu, que sempre escoltes la ràdio
mentre condueixes el taxi
apuja el volum
perquè per fi sentiràs un anunci
si ets taxista, registra-te avui com a conductor a uber.com
i condueix sense comissió
fins al 31 de maig
accedeix a més clients i guanya més diners
amb el teu taxi
uber, súbete, si apliquen condicions
suma't a la reformania de bricó de por
mobla de bany amb la pau i mirall inclosos
per només 199 euros
i festa del nostre club per descobrir més avantatges exclusius
bricó de por
Catalunya Ràdio també és podcast
Catalunya audio audio
el cas va començar amb la trobada d'un esquelet
cap a una transició energètica
era digital, cap a on va?
sants i estalins
dix solaris
lgtv i cuiners
us parlo des del bunker
a catràdio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast
Catalunya audio
el suplement
dissabtes i diumenges
des que surt el sol fins a l'hora de dir
des que surt el sol fins a l'hora de dinar
amb Roger Escapa
4 minuts per arribar 3 quarts de 10 del matí
som al suplement, som a Catalunya Ràdio
em parlava amb l'informatiu
a Catalunya els naixements fruit de la reproducció assistida
ja suposen gairebé el 10% del total
estem parlant d'una ocultació
d'uns orígens, d'una ocultació
d'una persona, d'un anonimat
d'una identitat que no està
posada sobre la taula
això és el que sentirem demà al 30 minuts
què passa doncs? Que a Catalunya la llei no permet
que les persones que han nascut a través de la donació de cèment
o d'òvuls puguin saber la identitat
del donant. Ara amb la Núria Urriols
l'Oriol Marc i la Núria Martínez Ribot
saludem una
dels testimonis de gens anònims
que se metrà demà a la nit a TV3
un reportatge amb testimonis com el de la
Maria Sallés. Maria, bon dia
hola, bon dia
tu vas néixer fruit d'un procés de reproducció assistida
oi?
sí
per tant el teu pare biològic va fer
no sé si m'he de referir com el pare
en qualsevol cas ets fruit d'una donació biològica
d'esperma
sí, jo m'hi refereixo com a pare biològic
t'hi refereixes com a pare biològic, d'acord
clar
no em pots conèixer la identitat
perquè a Catalunya està prohibit, entenc
sí, correcte
per què voldries saber qui és el teu
pare biològic?
és perquè forma part de la meva identitat
la meitat de mi ve d'ell
i és un tema de
més enllà de com jo
vull conformar la meva identitat
trobo que és un tema de dignitat
i de reconeixement cap a la meva persona
i d'humanitzar tot el procés
de la concepció
trobo una irresponsabilitat i una falta
de respecte cap a les persones que neixem
que tu engendris persones
i després te'n desentenguis completament
i no des d'un punt de vista familiar
és un tema d'estima
però un tema de reconeixement
si necessites mai cap informació
estic accessible, disponible
et dono la cara, que l'anonimat
és el que fa, és una cosa molt covarda
des del meu punt de vista
des de quan saps que vas
niixa gràcies a una donació d'esperma?
ho sé des de sempre
perquè la meva mare és mare soltera
i llavors aquí és complicada l'ocultació
que l'ocultació per les gràcies
donen un percentatge super elevat
però en el meu cas
com que no he tingut mai pare
perquè això és ma mare
i jo som una família completa
ho sabia des de sempre
tu tens molt clar que el teu pare biològic
no forma part de la teva família
ara és evident que sí que forma part
de la teva identitat
i m'imagino que pel teu
per la teva futura salut
estaria bé saber
si ha tingut malalties prèvies
a nivell genètic
a nivell genètic és important això?
correcte, amb un tema de l'historial mèdic
tant fàcil com això
hi ha una anècdota
que trobo que és molt important
que se suposa que quan tu vas a ser donant
que en realitat no és donant
és venedor o venedora, perquè cobres
per les teves gàmetes
quan tu vas a vendre el teu cèmen
o els teus òvuls
se suposa que estudien el teu historial mèdic
la teva genètica, perquè estiguis tall
doncs si jo volgués ser venedora d'òvuls
jo no podria, perquè no tinc accés al meu historial mèdic
les persones nascudes d'això
no som elegibles per ser donants
és a dir, les pròpies clíniques creen
persones que no tenen accés
a tot el seu historial mèdic
és bastant pervers tot plegat
per què en altres països sí que es pot saber
qui és el teu pare biològic i a Catalunya no?
doncs això és una bona pregunta
amb una molt bona resposta també
i és el negoci bàsicament
a l'estat espanyol
les clíniques de reproducció assistida
és un dels focus del mercat internacional
de la reproducció assistida
aquí a Europa és el país número 1
en turisme reproductiu
hi ha
el 10% actual crec que està
de naixements aquí són per reproducció assistida
és a dir, tenen un lobby fortíssim
i mouen milers de milions d'euros
llavors l'anonimat
és una de les coses que permet
tot aquest negoci
i per això s'ha de protegir, en aquest sentit
després també en els altres països
les associacions de persones nascudes estan molt fortes
i són
els que han liderat la lluita
per l'abolició d'aquest anonimat
justament són les persones nascudes
i estan ben organitzades
estan més fortes, són més visibles
i nosaltres tots us comencem ara també
perquè aquí en el nostre estat
hi ha una invisibilització absoluta
de la nostra realitat
què diries que mou una persona
d'una semen o d'una òbuls?
els diners
jo recordo a la facultat de periodisme a l'autònoma
on vaig estudiar
que hi havia anuncis
d'algunes clíniques que oferien recompenses
econòmiques per donar semen o d'una òbuls
en el cas
dels homes
ho recordeu vosaltres?
a la meva facultat no ho recordo
la Núria Martínez i jo vam estudiar la mateixa
i no sé si la Núria recorda o no
jo no ho recordo
clar, en el cas dels homes
és senzill perquè
l'import econòmic és més baix que en el cas de les dones
perquè en el cas de les dones tot és més complicat
la dificultat és molt menor
clar, planteja molts dubtes
també ètics, tot això que estem explicant
avui aquí
deixa'm saludar també la Núria Tarribas
que és vicepresenta del comitè de biòtica de Catalunya
i directora de la fundació Víctor Grífols, bon dia
hola, bon dia, què tal Regina, com estem?
què t'està semblant això que explica la Maria?
jo estic 100% d'acord amb ella
de fet, des del comitè de biòtica de Catalunya
jo vaig coordinar un grup de treball
on les nostres exclusions eren que calia anar
cap a un canvi de la llei
en el sentit de soprimir l'anonimat
de fet
una puntualitació, estem parlant de la Llei d'àmbit estatal
Catalunya no té competències per canviar això
m'agradaria cladir-ho perquè els obvients
no es pensin que és que a Catalunya
no ho volem fer, no, no
és un tema de llei d'àmbit nacional
que és la Llei de Reproducció Assistida
que ja la primera que teníem de l'any 88
després va canviar el 2006
ja establia aquest criteri de l'anonimat
i es va mantenir el reformar-se la llei el 2006
i els països que han fet el canvi legal
també van començar des de la perspectiva
de l'anonimat dels donants
i han fet després, posteriorment
i són alguns, no tots, ni molt menys
el canvi per sobrir aquest anonimat
des del punt de vista
del reconeixement dels drets de l'escut
com explicava ara la Maria fa un moment
per tant és un tema de reconeixement de drets
de dignitat, com ella deia
també de tenir accés a una informació
que pot ser rellevant per la teva salut
i el punt, diguem-ne,
de dificultat
estar en que soprimir l'anonimat
faria baixar les donants en picat
clar, perquè molta gent
que és donant segurament no es voldria exposar
que al cap de molts anys
els vinguessin a buscar dient
escolta'm, ets el meu pare biològic
això mateix, i per tant
el punt que ella deia, que hi ha interessos
autonòmics en joc és evident
perquè la industria de la reproducció assistida
necessita els donants i les donants
i és el nivell d'activitat que tenen aquests moments
a Espanya en tot aquest àmbit
clar, fer aquest canvi legal
suposaria
de fer dels països que ens han precedit
ja ho han experimentat, això
hi ha una baixada sobtada de les donacions
que després remunta, al cap d'un temps
però canvia el perfil de donant
per tant, aquestes donants joves
aquests nois i noies joves que tenim ara
donants, perquè hi ha aquesta compensació econòmica
canvia el perfil
i per tant els donants passen a ser gent
que no és de més edat, que tenen fills propis
que ho fan per un altre tipus de motivació
però que evidentment afecten
a l'eficàcia dels cicles reproductius
perquè el material biològic ja no és
de tanta qualitat, ja no és tan jove
ja no és tan bo
m'explico, clar, tot això
és el que hi ha al darrere
que no hi hagi interès
en modificar la llei en aquest sentit
Maria, si et trobessis el teu
més enllà de l'historial mèdic
si poguessis saber qui és el teu
que li diries?
ui, això m'ho han preguntat
moltes vegades
mira, jo crec que
primer de tot el que m'agradaria d'ell
és una disculpa
una disculpa d'haver tingut aquesta
inconsciència i una mica de responsabilitat
que entenc que és comentada
pel discurs de la clínica
i a nivell social, perquè
no està gens programatitzat
i està molt romantitzada
i que per tant una persona no només
no pensa que està fent alguna cosa malament
sinó que pensa que està fent alguna cosa bona
i a sobre cobro
però sí que m'agradaria aquesta
presa de consciència per part seva
que aprengués aquesta, sí, sí, això
una presa de consciència, que diguis, ostres, vale
i com una mena de dir-me, vale,
et reconec, et veig, em sap greu
el que he fet i després
sí, li preguntaria moltes coses
a nivell de
m'agradaria conèixer amb ell
qui és, com és, veure-li la cara
i després més enllà d'això, segurament ja està
cadascú pel seu camí
i ja està
Núria, què li respons?
Jo no acabo de compartir aquest
una vista, Maria, amb tots els respectes
jo crec que no podem
culpabilitzar els donants, perquè
ells en definitiva fins ara
han estat fruit d'un procediment
que és el que està establert, vull dir, encara que volguessin
donar identificància, tampoc els deixarien
amb la qual cosa
clar, una altra qüestió
és que tu diguis, home, però un
quan fa una donació ha de ser conscient
que d'allà naixerà una criatura
i que, ja, però és que
no pot fer-ho d'una altra manera
es fa donant amb les condicions que
el mar legal li permet, i per tant
no podria fer-ho d'una altra manera
altra cosa és que això canviés
i llavors la gent quan anés a donar
fos conscient que a més
pots anar a buscar un dia
pots voler saber qui és
i ho fes acceptant les condicions, les regles del joc
però clar, fins ara les regles del joc eren les que són
i llavors jo crec que culpabilitzar-los
tampoc és just el tot
no?
potser no era tant un tema de culpa
era més un tema de responsabilitat
i jo crec que sí que hi ha lecció
perquè si ningú t'obliga a donar
ningú t'obliga a això
si l'opció és fer-ho de manera
no ètica, doncs potser
la lecció és no fer-ho
i sí que pots fer-ho de manera no anònima
pots marxar a Portugal si tens tantes ganes de donar
o pots marxar a altres països
quan la donació no és anònima
tens opcions de fer-ho de manera ètica
si esculls fer-ho de manera no ètica
sí que penso que és el que he dit
no és un tema de culpa, penso que hi ha tot
un engranatge social i de la indústria
que em penya aquestes persones a tenir inconsciència
però jo el que demano és una responsabilització
i una presa de consciència
de les teves accions, no tant de culpa
sí, sí, no, a veure
en aquest sentit estic d'acord
però fixa't que tu demanes un nivell de maduresa
dels donants
de fer-se el plantejament
de què implica això, quina transcendència té
l'estem demanant a persones
de 18, 19 anys, 20
que és el perfil dels donants habituals
que tenim en aquests moments
que aquesta maduresa no hi és
i d'això s'aprofiten
d'això s'aprofiten les clíniques
i a més
és un material que els interessa
precisament de gent jove
Maria, què creus que
ho aconseguiràs?
o creus que te'n sortiràs?
que ho aconseguirem com a col·lectiu
això d'abolir l'anonimat
jo crec, mira
jo crec que s'abolirà l'anonimat
però crec que
és perquè caurà pel seu propi pèl
i crec que serà també un motiu
no sé fins a quin punt darrere
hi haurà uns motius ètics
o sigui no sé si som molt optimista amb això
crec que canviarà però no
gràcies a que hagi triomfat l'ètica
jo vull ser més optimista que la Maria
en aquest èxit perquè
precisament el document que vam treballar des del comitè
feia incis
en els aspectes ètics
que són els que hi hauria darrere del canvi de la llei
malauradament
les lleis no sempre van de la mala ètica
però a vegades els canvis legals
poden venir derivats de que s'ha fet una reflexió
ètica sobre la qüestió
i que finalment el legislador ho recull i ho inclou
en aquest sentit
també el comitè de biètica d'Espanya va fer
el que va passar el setembre
el nostre
com passa sovint ens copien les coses
nosaltres el vam fer primer
i ells després el van fer
i jo crec que és possible
que aquestes argumentacions i aquesta feina feta
serveixi en un moment donat per fer aquest canvi legal
el que passa que repeteixo
la diferència amb altres països
que ens han precedit és que el pes
que té Espanya la reproducció assistida
en el PIB i a nivell del volum econòmic
no té res a veure amb els països
què diuen els nostres partits polítics
sobre això tenen posicionament
ho dic perquè no en tinc ni idea
però crec que pot ser interessant també saber
què en pensen
que a mi em consti no i això seria bo
que potser des de la Comissió de Salut
d'aquí de Catalunya es pogués iniciar
algun tipus de grup de treball
que pogués després traslladar una proposta a Madrid
aquestes coses van així
al final si vols aconseguir un canvi legislatiu
has d'anar per la via política
i és l'única manera
no sé que fins ara això s'hagi plantejat
perquè quan el nostre comitè va fer aquest document
va quedar amb un clar
no se li va donar una ascendència a nivell polític
però jo crec que seria el camí
seria el camí per poder
al final arribar a bon port
la Núria Tarribas, vicepresidenta
del Comitè de Bioteca de Catalunya
directora de la Fundació Victor Grífols
i la història de la Maria Sallés
demà les veurem a totes dues agents anònims
al 30 minuts que metrà TV3
moltes gràcies per atendre'ns avui al suplement
Gràcies a vosaltres
Adéu Maria
Quin temazo
sincerament no me l'havia plantejat
i em sembla brutal
brutal tot el que s'explica
el negoci amb la reproducció
és increïble
a Espanya en aquest sentit
directament amb l'explotació reproductiva
amb els ventres de lloguer
i em sembla brutal
tot el que han explicat
d'entrada, que hi hagi persones que tinguin
només naixent hi ha menys drets que els altres
bueno, hi ha moltes persones que no hi hagi
però en aquest cas pel teu historial mèdic
em sembla brutal que tu no puguis saber
si tens antecedents de càncer o del que sigui
i em sembla un dret bàsic
que puguis tenir
i em sembla també molt interessant
com ella parlava de com el vocabulari és important
també que
comencem a dir-li
venador i no donant
m'ho apunto, no m'ho havia pensat
igual que per exemple també fem aquest error
amb els clients de prostitució que diguem
i els hem de dir directament poters
doncs en aquest cas em sembla el mateix
a partir d'ara li diré venador
si que tot el que sigui tema econòmic
ningú t'obliga a fer-ho
no sabem també les circumstàncies
de cada persona
perquè tot el que tingui a veure amb els diners
a vegades hi ha unes obligacions
que sí que t'empenyen a fer això
no és 100% voluntari
però crec que és necessària una regulació ja
de tot això i que ens plantegem perquè Espanya
té aquest volum de negoci
amb la reproducció
Oriols
Jo entenc des del punt de vista
de l'historial mèdic
i de reconeixement de drets
de les persones que són nascudes
a través de la reproducció assistida
i en aquest sentit el fet de treure l'anonimat
és un tema important
i tenir en compte que els experts
en ètica van en aquesta línia
se'ls hi ha de fer cas
i el que passa
que s'ha de tenir en compte també
l'altra banda que també puntava la Núria Terribas
que això provocarà una caiguda en picat
dels donants
i que el que és
més efectiu segurament
és el que és el donant jove
si a més a més hi ha aquesta petició
de responsabilitat jo crec que això no funcionaria
perquè la reproducció assistida
precisament el que dona
no vol assumir responsabilitats
de paternitat
en aquest sentit llavors
seria bo aclarir els termes
en què aquest anonimat
s'hauria de treure
i que això tampoc implicaria
una responsabilitat
més enllà
d'aquesta donació
per poder fer la reproducció assistida
dos minuts per arribar a les 10 del matí
ho deixarem aquí amb la Núria Oriol, la Núria Martínez Ribot
i l'Oriol Marc, moltes, moltes gràcies a tots tres
cuideu-vos, moltes gràcies a vosaltres
pràcticament les 10 ens posem al dia
amb les notícies i de seguida la Maica Navarro
el suplement ara tornem
el suplement amb Roger Escapa
Renault
tornem a parlar de motors
amb el nou Renault Australia
fabricat aquí
amb 200 cv
fins a 130 km per hora
i fins a 100% elèctric i fins a un 80%
de conducció elèctrica a ciutat
probablement el motor més eficient
de la seva categoria
triat millor cotxe del 2023 a Catalunya
descobreix-lo a la xarxa Renault
tens cas amb jardí o piscina?
transforma-la en Bressut
vols cobrir la piscina o busques una pèrgola
bioclimàtica on relaxar-te?
Bressut té la solució
del 9 al 11 de març fem jornada de portes
obertes amb promocions exclusives
visita'ns, estem a Cornellà
Bressut, dona vida al teu exterior
estudiar teatre no és com estudiar dret
si teniu talent i sort, trobareu feina
si només teniu sort, també treballareu
molt en la seva línia
la mare que ho va parir
per què t'ha agradat tant matxacar els altres?
al món hi ha més gent dolenta que bona
el teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
les coses se mueven però no dicen nada
és el nou treball
de la coreògrafa Poliana Lima
una peça interpretada només per dones
que evoca els processos de transformació
i repetició de la natura
del 9 al 11 de març
al mercat de les flors
més informació a mercatflors.cat
recomanat per Catalunya Ràdio
linkat
arriba el Black Music Festival
el festival de música negra de Catalunya
de l'1 al 26 de març
The Temptations, The Main Squeeze
Lucky Dolly, Jack Broadbent
Monique McConan, d'Original Jazz Orchestra
Les Niñas del Corro, Senyor Oca
i molts més
més informació a blackmusicfestival.com
recomanat per Catalunya Ràdio