Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Raül Flores.
Israel bombardeja instal·lacions de Hamas a la Franja de Gaza
com a represàlia per l'atac combinat que aquesta matinada
ha llançat el grup islamista contra territori jueu
i que ha fet activar l'estat de guerra.
Un atac de diversos milers de coets
i amb infiltració de medicians palestins a la ciutat d'Esterot.
L'exèrcit abreu ha batejat com a espases de ferro l'operació de càstig.
A hores d'ara, desenes d'avions de combat
estan atacant posicions dels integristes de la Franja.
Un portaveu militar ha confirmat víctimes mortals
sense especificar-ne el nombre
i no ha volgut fer cap comentari sobre l'anunci de Hamas
que assegurava haver capturat soldats israelians.
En el terreny de la diplomàcia,
la Unió Europea ja ha condemnat de manera inequívoca
l'atac de la milícia palestina
i insisteix que el terrorisme i la violència no solucionen res.
Ucraïna, per la seva banda,
també s'ha solidaritzat amb Israel
amb l'argument que té tot el dret a defensar-se.
I des del món àrab, el govern egipci
ha alertat sobre les greus conseqüències,
diu, que podria tenir una escalada militar al Pròxim Orient.
Més notícies, Dani Gómez.
La presidenta del Parlament, Anna Erra,
considera que no estem en el moment polític de la desobediència.
En una entrevista a l'hemicicle de Catalunya Informació,
Erra, que també és dirigent de Junts per Catalunya,
assegura que des de la presidència de la Cambra
sempre actuarà d'acord amb el que determini la majoria parlamentària.
A mi em sembla que ara estem en un altre moment polític,
que s'ha de veure en cada moment com es viu
i, senzillament, jo sempre estaré al costat
del que defensin i aprovin la majoria
de partits que hi hagin en la sobirania
del que és el Parlament de Catalunya.
Apareixen morts a la presó més gran de l'Equador
els sicaris acusats d'assassinar
el candidat presidencial del país,
Fernando Villavicencio, l'agost passat.
Els cadàvers dels sis colombians
no presenten signes de tortura
ni tampoc cap senyal que haguessin participat
en una baralla.
Una ONG ecuatoriana de l'àmbit penitenciari
parla directament d'assassinat
i assegura que els sicaris havien demanat
el trasllat a una presó més segura.
Els suposats autors materials de la mort de Villavicencio
eren a la presó de Guayaquil,
un centre amb gairebé 6.000 reclusos
i amb diversos pavellons controlats
per bandes criminals.
Les reclamacions per l'ús fraudulent
de targetes bancàries es multipliquen.
Una de cada tres queixes
que va tramitar l'any passat
el Banc d'Espanya
tenia a veure amb aquests moviments
no autoritzats pels usuaris.
Per evitar aquest tipus de fraus,
l'associació d'usuaris financers
recomana no donar mai dades personals
per telèfon i fer transferències
des de pàgines oficials.
Són consells que ha donat
la responsable de comunicació
de l'entitat, Verònica Rodríguez,
al Catalunya Nit.
El banco nunca te va a pedir tus claves
ni contrassenyas
ni credenciales más personales.
Qualquer llamada que recibas
pidiendo-te alguno de estos datos
que son absolutamente confidenciales
y que tienes que custodiar tú,
eso te tiene que hacer desconfiar.
La justícia declara culpable
d'un assassinat amb traïdoria
i acarnissament.
L'home ha jutjat aquesta setmana
per matar el company de pis
amb qui convivia
a l'Avinguda de les Garrigues de Lleida,
ara fa tres anys.
Els membres del tribunal
consideren provat que l'acusat
va clavar fins a 17 ganivetades
a la víctima
sense que aquest es pogués defensar
causant-li un patiment innecessari
fins a la mort.
En el seu veredicte
proposen que es tingui en compte
com atenuant
que l'autor del crim
havia consumit drogues
el dia abans dels fets.
El jurat, en canvi,
l'absolt dels dos delictes
d'amenaces
que hauria comès
després del crim.
L'acusació sosté
que l'home
va fer una videotrucada
als germans de la víctima
a qui va ensenyar el cadàver
i els hauria dit
que els faria el mateix
si no li deixaven diners.
El fiscal demana
per l'acusat
25 anys de presó.
Esports, Albert Benet.
Cádiz, Girona,
aquest migdia a les dues
en la novena jornada
de la Lliga de Futbol.
L'equip gironí
té moltes baixes
entre les quals
la de Sigankov
però s'espera
que pugui jugar
Porto.
El partit el transmetrà
al Totgira
de Catalunya Ràdio.
Una victòria del Girona
el situaria
líder provisional
de primera.
El líder al Madrid
rep
lo s'assuna el Bernabéu
de seguida
que s'acabi
el partit del Girona
un quart de cinc
i ho farà amb Rüdiger
com a únic central
disponible
del primer equip.
Demà
li toca el torn
al Barça
que juga
al camp del Granada.
L'Atlètic Club
de Bilbao
és quart
de manera provisional
en zona Champions
després de guanyar
el CUE
l'Almeria
per 3 a 0.
El seleccionador espanyol
de futbol
Luis de la Fuente
assegura
que no s'han de posar
límits
al davanter del Barça
a la minya mal.
El compara
amb Messi
i Maradona
dient que en el seu moment
quan tenien 16 anys
hauria semblat
un sacrilegi
qüestionar
si havien de jugar
o no.
Max Verstappen
pot ser avui mateix
campió del món
de Fórmula 1
per tercera vegada.
Serà així
si acaba
com a mínim
sisè
en la cursa sprint
del Gran Premi
del Qatar
que es disputarà
a dos quarts
de vuit.
Simon Biles
ja és la gimnasta
amb més premis
de la història
després de guanyar
la sisena medalla d'or
en un concurs complet.
La gimnasta
nord-americana
té ara el record
de medalles
34
en Mundials
i Jocs Olímpics.
I a la Lliga
ACB de Bàsquet
dos partits
en presència
d'equips catalans
de la tercera jornada
tots dos partits
a les sis de la tarda
Manresa
Saragossa
i Palència
Joventut.
Fins aquí
les notícies.
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger
escapa
11 i 6
El comunista
sur
de...
Camarada Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Bon dia.
T'has de posar bé el micròfon...
Just quan...
Just quan t'encenen el micro?
Sí.
Per fer aquell soroll així de...
No sé, ja fa anys que t'hi dediques a això.
Sí, però no...
No n'aprens.
Fa anys que m'hi dedico, però no acabo de fer el salt, saps?
Estic una mica preocupat, Roger.
Jo estic decebut.
Tu estàs decebut, per què?
Sí, perquè el sobre no... la gent no vol sobre.
La gent no vol sobre.
La gent vol trucada.
Ja t'ho he dit molt de vegades.
Van fer una enquesta a Twitter per preguntar si els oients volen sobre el trucada aquesta temporada al comunista.
Més de 400 vots.
Carai!
20% fan la meva aposta del sobre i un 80%, eh?
M'agradaria parlar amb aquest 20%.
A veure exactament què li troben allò del sobre.
Sóc jo votant.
Crec.
Sóc jo votant amb...
Com t'esfalsos.
Amb perfils diferents, efectivament.
Ja, ja.
Et comentava que estic preocupat, Roger.
Per què, per què?
Hi ha hagut algun problema, suposo, perquè no he rebut la invitació.
De què?
De... no et cases, tu?
M'han dit que et casaves.
Em caso, però no faig festa.
Ah.
O sigui, firmo uns papers.
Com m'enteri, com m'enteri que has fet una festa.
Firmo uns papers.
I no m'has... alguna mica de cachondeo faràs.
Sí, farem una celebració.
Però no com a boda.
Però per gent molt íntima, no?
Sense número de compte.
Jo quedo fora d'aquesta celebració.
Tu has anat fent allà uns cercles d'amistats i jo estic en un...
En principi, tot el que seria univers ràdio està bastant fora d'això.
Però, bueno, escolta'm, encara falten mesos, perquè ara un dia d'aquests anem a firmar,
però després hi ha d'aquí la celebració, encara hi ets a temps de redreçar-ho.
Si vols que parli alguna cosa...
O potser que em casis, perquè al final jo faré un...
Vull dir, aniré davant d'un notari i firmaré, però després farem...
Si fem una mica de...
Has casat mai algú?
No, m'agradaria molt casar-te.
Sí, bueno, és que ja tens aquesta planta d'autoritat.
Jo et declaro un marítim muller, que això fa molta il·lusió.
Per què no muller i marit?
Ah, muller i marit, sí.
És que si no són aquests tallets al final, eh?
Vinga, va, anem a les consultes.
Home, doncs ara m'ho pensaré, això, que facis la cerimònia.
Aquest és el de la Maica Navarro?
Sí, sí, sí, veus aquest una mica de pintallavis que hi ha aquí?
Vaig a llapar-ho.
Si l'acabes de llapar, doncs ja, mira, tot quedarà dins.
Oh, quin morbo, quin morbo, tu.
Mira, ens ha escrit una consulta des de Cervera, on...
He posat una mica calent.
Per què m'ho feu, això?
Cervera, un oient que signa com a Jordi Dorba.
Dorba.
Bon dia, Joel, volia escriure't...
Suposo que no té cap mena de coincidència amb el fet que el director de l'emissora es diu Jordi Borda.
Hòstia.
Ah, doncs mira, el Jordi Dorba...
Bueno, però és al revés, és d'Orba, no Borda, eh?
Sí, no, i el director de l'emissora no és de Cervera.
No.
Però és de per allà a prop, eh?
Sí, però no.
Volia escriure't fa dies perquè tinc aquesta consulta al cap des que vaig tornar de vacances de Cuba.
Ah.
Però fins avui no he trobat el moment d'escriure't perquè he estat ocupat superant la depressió post-vacacional.
Mira, t'explico, com et deia, aquest agost he passat 20 dies a Cuba amb la meva parella de vacances,
sincerament t'he de dir que no m'he sentit gens diferent de quan hem anat de vacances a Costa Rica o a la República Dominicana.
Hòstia.
M'he sentit tractat en tot moment com una font de divisa estrangera en potes, Joel.
Hòstia.
Hem vist molta prostitució, molts hotels d'aquests de polsera tipus resort plens de blancs rics tractant els negres pràcticament com esclaus,
i en general m'han sorprès els contrastos.
Els contrastos.
És cert que no hem vist tanta pobresa com en altres països del Carib,
on ja directament ni et deixen sortir de l'hotel perquè no vegis que la gent passa gana,
però sí que he vist força diferències entre els mateixos cubans.
Ah.
Jo mateix vaig estar allotjat en una mena d'apartament turístic, un rotllo Airbnb,
i el noi que ho gestionava em va dir que guanyava més diners ell que el seu germà metge.
Hòstia.
Això em va semblar molt poc comunista, Joel.
La meva consulta és aquesta.
Què en queda de la revolució cubana?
És comunisme encara això que tenen aquella gent?
És la consulta de Jordi Dorba.
Jordi Dorba.
Jo no he estat mai a Cuba, d'acord?
No he estat mai a Cuba, ni tampoc en sóc un expert,
així que ja t'aviso, camarada Jordi Dorba,
que la meva resposta està basada en coses que m'han explicat
i coses que he trobat a internet aquest matí fent una mica de recerca.
O sigui, faré el paper de tertulià clàssic d'aquesta casa, perquè ens entenguem.
A veure, d'entrada he buscat això del noi dels apartaments turístics,
que comentaves, i segurament tingui alguna relació amb la figura del cuentapropista.
El cuentapropista és una mena d'equivalent del que vindria a ser un autònom a Espanya,
però a Cuba, que pel que he vist existeix des de 2010,
i està autoritzat per realitzar activitats per compte propi,
d'allotjaments turístics, taxis, perruqueries, restaurants i altres mogudes,
bàsicament centrades en el turisme.
Es veu que és una cosa que des de fa poc a Cuba existeix.
És cert que la liberalització d'aquesta mena d'activitats
ha permès a alguns cuentapropistes guanyar més diners
dels que guanya un funcionari d'altranc, com per exemple un metge,
això ho he llegit jo avui,
però potser van per aquí els tiros, camarada Jordi,
suposo que en la línia de la resta de mesures aparturistes i liberalitzadores
que han anat aprovant els últims anys el Raül Castro
i després aquest el Díaz Canel, que és el que ha substituït el Castro.
Respecte al que comentes de Cuba,
això no és ni nou ni tan contradictori com et penses.
Em refereixo al turisme.
Des que se'n va anar a la merda a la URSS
i amb ella al bloc socialista de l'est,
Cuba va quedar econòmicament aïllada
i ofegada pel bloqueig imposat pels Estats Units.
Això ho sap tothom que es pugui lligar els cordons de les sabates.
I és en aquell moment que Cuba decideix desenvolupar
l'activitat turística de manera intensiva i en molt poc temps,
com una mena de desarrollismo molt ràpid,
amb l'objectiu d'obtenir divises fresques per recuperar l'economia,
una mica com el que va fer Franco amb el literol espanyol
quan va dir que vinguin les sueques i tot allò.
El mateix Fidel Castro ho va admetre sense embuts diverses vegades,
tot i que ell ho venia com una solució temporal,
suposo esperant que el bloqueig occidental no durés dècades com va durar.
He trobat una frase seva del Castro en la que directament admetia
la conveniència de permetre la turistització màxima
en el menor temps possible,
amb l'objectiu d'assolir importants ingressos en divises
i la necessitat de fer alguns sacrificis,
deia, per salvar la pàtria, la revolució i el socialisme.
Així que, Jordi, la teva consulta ha passat la prova del fact-checking,
que l'he fet jo aquest matí,
però alerta amb algunes coses que has dit
com que Cuba t'havia recordat socialment a República Dominicana.
Ojo, Jordi, perquè aquí sí que...
Si allà t'haguessis atrevit a sortir de l'hotel
t'hi haguessis trobat coses com la desnutrició infantil,
l'analfabetisme, la desprotecció sanitària
o gent vivint directament al carrer, per exemple,
coses que a Cuba simplement no passen.
Això és així.
Això és així? Ho has vist?
Això és així perquè m'ho han explicat, Roger.
Molt bé.
No he anat a Cuba, jo.
És ben bé de tertuliar, eh?
Més consultes.
Sí, un rotllo John Carlin, no?
Una cosa així.
No sabem d'on ve...
Mira, ara te'l trobaràs a la porta.
Ah, mira.
Sí que sabem que ens l'envia un apassionat del futbol com tu,
signa com el Francesc del Jong.
Francesc del Jong.
Hola, t'has parat mai a pensar mai
si hi ha una manera comunista de jugar a futbol, Joel.
Creus que el Barça de Xavi juga més o menys comunista
que el Madrid de l'Ancelotti?
Segurament deus estar pensant que soc un flipat
i la veritat és que ho soc,
però donant-hi una volta,
em refereixo estrictament al joc, eh?
Quin seria per tu l'entrenador més comunista de la història?
Aquesta és la consulta del Francesc del Jong,
que va demanant això.
Si us plau, si la consulta us sembla ridícula,
no la trieu.
Què? Per què?
Passo que el Joel es rigui de mi i ho senti tot catalana.
Ai, que mono, que mono, Francesc.
Com m'he de riure.
Francesc del Jong.
Com m'he de riure de tu, company Francesc del Jong,
si m'has fet la pregunta més divertida del que portem de temporada,
t'ho dic de veritat, m'ha permès fer-me palles mentals,
que és el que més m'agrada.
Sí, Francesc, sí, rotundament sí,
que hi ha equips de futbol que juguen de manera més socialista que altres.
I sí, ho dic així de rotundament i de va, ment, ment,
perquè jo també hi havia pensat, Francesc,
perquè soc igual de friki que tu o més.
Aviam, quin és l'entrenador més socialista de la història, de futbol, eh?
De la història en general no ho sé,
perquè a mi el futbol anterior a 1990 me la porta completament al Pairo,
però de la meva història pròpia ho tinc claríssim.
L'entrenador més socialista és Lluís Bengal.
El Lenin del futbol, que dic jo.
Aviam si me'n surto amb els arguments
que he decidit agrupar en tres aspectes, val?
Primer, la planificació i especialització.
Segon, justícia social i evolució de la propietat privada
dels mitjans de producció en tercer lloc.
Primer, planificació i especialització.
Igual que Lenin, Bengal en tenia l'equip
com un conjunt d'especialistes
els quals no demanava més del que podien fer
ni els permetia fer més dels que els tocava fer.
No suportava les estrelles.
No suportava les estrelles.
És allò tan marxista de cadascú, segons les seves capacitats,
de cadascú, segons les seves necessitats,
portar tal qual el futbol.
Primera cosa que demostra que Bengal
era socialista futbolísticament parlant.
Segon, justícia social.
És evident.
Bengal restringia les llibertats individual dels jugadors
amb benefici de la llibertat col·lectiva
i en tenia els drets i els interessos de l'equip
que estaven per sobre dels drets i interessos
individuals dels jugadors.
Bengal, com tu molt bé has dit, Roger,
perquè és un tio Molles,
no volia estrelles ni vaques sagrades
de la mateixa manera que Lenin no volia oligarquies a Rússia.
Només volia holandesos, Bengal.
No, però holandesos de perfil baix, treballadors,
negats, especialistes.
Tercer argument, l'evolució de la propietat privada
dels mitjans de producció.
Quin és el mitjat de producció futbolístic per excel·lència?
La pilota.
I per Bengal la pilota era propietat de l'equip.
En cap cas, a un jugador, per molt estrella que fos,
li estava permès apropiar-se de la pilota
i fer el que volgués amb ella.
Per tant, Bengal, el Lenin del futbol.
I en contraposició, hi podríem trobar entrenadors
molt menys intervencionistes, molt més liberals,
com del tipus, jo que sé, el Robson,
que va venir després del Bengal,
o el del Bosque, que basaven la seva organització
en el lliure mercat tàctic
i s'abandonaven a la iniciativa individual
de les seves estrelles.
Jo crec que el Robson va venir després del Cruyff.
Mira què et dic.
Tens tota la raó.
Tens tota la raó.
Tu eres muy malo.
Sí, de veritat.
Efectivament.
Depèn del dia.
Atenció a aquesta consulta, Joel,
que tens a les teves mans
al futur professional d'una persona.
Hòstia, quina mandra.
És l'Alba, des de Badalona.
Hola, Joel, sóc l'Alba de Badalona.
No sé si te'n recordes de mi,
perquè ens vam fer una foto un dia
que et vaig veure de festa.
La meva pregunta és supersimple,
però molt important.
Després de més d'un any buscant feina,
sóc economista,
m'han sortit dues oportunidades laborals
a la vegada i he de triar.
Quina sort.
La primera m'ha arribat d'una empresa
aquí de Badalona
que es dedica al món de la patata xip
i que a més és propietat
d'una família amiga de la meva.
Ah, molt bé.
Som bona gent,
paguen bé els treballadors
i la veritat és que les patates
són boníssimes.
Enhorabona.
La segona és entrar a treballar
de tècnica interina
a l'Ajuntament Alèrde de Finances Municipals.
D'acord.
No sé què fer, Joel.
El sou de les dues feines és similar,
estan més o menys igual
de prop de casa.
No, no te'n diguis,
és un factor molt important, eh?
La proximitat.
És que no entenc la consulta.
El sou de les dues feines és similar,
és a dir, no entenc el guionista
que ha fet la consulta.
Ja.
El sou de les dues feines és similar.
Com que ho fan guionistes, això?
Estan més o menys igual
de prop de casa
i em fan la mateixa poca il·lusió.
Llavors he decidit
que m'ho diguis tu, Joel,
perquè penso que sempre tens raó.
Quina de les dues feines,
des del teu punt de vista comunista,
és millor?
Ja, ja.
La patata xip
o la tècnica interina a l'Ajuntament?
Quina mandra, no?
De consulta.
Alba, Alba, camarada,
tremenda, tremenda disjuntiva
a la que t'enfrontes
i afortunada també,
perquè almenys pots triar.
D'una banda, clar,
tens una feina
en una empresa amable, dius, no?
Local, responsable,
i de l'altra,
una feina
en una administració pública
a la de Badalona
que actualment jo,
en cap cas,
qualificaria d'amable,
actualment.
No ho sé, tia,
jo què sé,
pregunta-li a ta mare,
és el que faig jo
quan tinc una decisió important,
perquè des d'un punt de vista
comunista,
que dius tu,
jo no sabria triar
entre treballar
per un empresari
que t'explotarà,
però molt amablement,
a més serà una explotació
de proximitat, no?
O treballar sense,
aparentment,
ser explotada,
però en un ajuntament
que està ara mateix
a les ordres d'un alcalde
que és més de dretes
que el cavall de Don Pelayo.
Llavors, decideix tu,
Alba, carinyo,
que a mi em fa mandra
i no crec que sigui aquesta,
de fet,
la meva tasca,
la de consultor laboral,
tot i que sí
que tindria en compte
una cosa, eh?
I és que els càrrecs polítics
passen en els consistoris,
però els tècnics es queden.
Llavors és possible,
suposo que algun dia,
algun dia,
l'Albiol deixi de guanyar
les eleccions de Badalona
amb la xorra fora,
sobretot per la incapacitat
de l'esquerra
d'aquesta ciutat
de fer-se entendre
justament pels veïns
dels barris més pobres.
Per tant,
Alba, decideix tu, carinyo,
i mentre ho decideixes,
sisplau,
fes el puto favor
d'esborrar aquesta foto
que dius que em vas fer de festa,
que després em trobo
l'Instagram ple de mencions
a fotos que em recorden
que ja no tinc edat
de sortir de festa.
Foto unes cares
que semblo
el grito de munch.
No ho faci la gent, això.
A tu et fan fotos de festa.
No, tu no saps.
No, jo no.
És que tu no surts de festa.
Clar, jo no.
I tampoc ets gaire congut.
Tampoc, per això mateix.
Jo faig la foto.
És a dir,
si tu i jo sortissim de festa
jo et faria la foto.
Vols que et casi o no?
Ho has dit en sèrio?
Jo et caso, eh?
Crec que no vull.
Vale.
Arroba el suplement...
Et casi el tenia de borda.
No, arroba el suplement no.
Arroba Catalunya Ràdio.
Arroba Catalunya Ràdio.
Arroba el suplement
és que això encara
ho tinc de memòria
i no...
Arroba Catalunya Ràdio.
Se li diu resistència
al canvi, això.
Sí.
Arroba Catalunya Ràdio.
Qui s'amaga
darrere del telèfon?
Aquesta persona
ens està sentint.
només pot respondre
amb un sí o un no.
Disposa d'un fòltal
si no vol respondre
a la pregunta
que li formula el Joel.
I tan bon punt
l'audiència
endevini aquest personatge
i el Joel també ho faci.
L'oient més ràpid a fer-ho
s'emporta a unes bambes
Múnich del seu número.
Del seu número.
Molt important, eh?
Molt important.
Poden triar color, model...
Arroba Catalunya Ràdio
etiqueta suplement Cat Ràdio.
Qui s'amaga darrere del telèfon?
M'agrada aquesta imatge mental
d'una persona amagada
darrere d'un telèfon
que és impossible perquè...
No t'enrotllis, va.
El telèfon és molt més petit
que una persona que és possible, no?
Aquesta persona t'està sentint.
Aquesta persona m'està sentint
i la pregunta que li faré
la primera de totes és
aquesta entrevista
l'has acceptat
a canvi de fer promoció
d'alguna mandanga teva?
No.
Perfecte.
Ui, quin no.
Un moment, un moment, un moment.
Ara faràs allò de demanar-li
que no sigui tant ell mateix, no?
Sí, sí, perquè és que, ostres...
No.
L'he reconegut molt fort, jo, eh?
Bé, jo ja ho sabia.
Pots tornar a fer aquest no un segon?
No.
Uf.
Ai, em sona aquesta veu, eh?
No, no, espera't.
No, no, hi caic, no hi caic, no hi caic.
Doncs, escolta'm,
intentem fer una veu una mica més...
No ho sé.
No.
O...
Sí, no ho sé.
Fica't un dit al cul
i a veure com et canvia la veu.
No, és veritat, és una tècnica.
Veus?
Veus?
No!
Mira, molt bé.
Doncs, respondrem amb aquest to.
Sí i no, respondrem amb aquest to.
Joder.
Vinga, va, més.
Perdó, perdó.
Aviam, ets un home, és evident.
Ets un home...
Ets un home que té fills o filles?
Sí!
Tens fills o filles.
Ets major de 50 anys?
Sí!
Què dius ara?
Ben portats, eh?
Ben portats?
I tant.
Sí!
Mira, ja tinc un altre pis.
Vale, vale, calma.
Ben portats, ben portats.
És estrident, no podem baixar-li una mica...
No, no, no, molt bé, molt bé, molt bé.
Endavant.
Aviam, ens coneixem personalment?
Ens coneixem, vull dir...
Vale, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí, sí.
És un sí, no gaire convençut, però és un sí.
Et consideres una persona graciosa?
Sí!
Sí.
Ja ho veig, ja.
Ja ho veig, ja ho veig.
Em riem molt, aquí, eh?
No, jo sí que estic rient.
Vius a Catalunya?
Sí.
Vius a la província de Barcelona?
Sí.
Vius a la ciutat de Barcelona?
No.
D'acord.
Vius a algun Vallès?
No.
Si has d'endevinar el poble on vivo, el poble d'on és,
ho tindràs complitat.
No, no, anem a la professió.
Tu creus que serà el més interessant?
Sí.
Anem a la professió.
Ets un, el que es diu ara, un professional liberal?
Què vol dir aquesta pregunta?
No ho sé, però m'ha sortit.
Un professional liberal?
És un professional, és un professional.
Sí.
T'agradaria que Catalunya fos un nou estat independent d'Europa?
Sí.
En forma de república?
Sí.
En forma de monarquia, no?
No.
Si fossis tu el rei?
Arroba Catalunya Ràdio.
A veure.
Anem a veure què es dedica.
A veure, anem a què es dedica.
Tens estudis superiors?
Sí.
En el ram de les ciències socials, lletres, etcètera?
De les coses que no serveixen, diguéssim?
No.
Ets del ram de les ciències?
Una mica.
No.
Diria que no, jo.
Has estudiat coses d'economia?
No.
No.
Ets un tio famós, famós, rotllo, sempre explico el mateix, que fas la Rambla de Catalunya, de dalt a baix, un parell de vegades, i és probable que algú et reconegui i fins i tot et digui alguna cosa?
I tant que sí.
I tant que sí, no?
Sí.
Molt bé, això vol dir que surts per la tele.
Surts per la tele?
Sí.
Sortir per la tele és la teva feina?
T'ho plantejo diferent, si vols.
Sí.
Part de la teva feina és haver de sortir per la tele?
Sí.
Correcte.
No tens ni idea d'aquí, eh, Joel?
Un putet.
M'ho dius de debò?
De debò de debò.
La gent ho està dient, ja?
I tant.
Tothom ha endevinat, ja.
Tothom ha endevinat.
És que el primer sí ha estat criminal.
Et dediques a l'entreteniment quan vas a la tele?
A entretenir la cosa una mica...
Sí.
Una mica trivial.
Sí.
Entreteniment, sí.
Entreteniment.
Sí.
No, no, no et penso ajudar.
M'estava demanant aquí que li expliqui...
Que surts a TV3.
Si et espavilaràs.
Que surts a TV3.
Sí.
Surts a TV3 fent entreteniment?
Surs cada dia a TV3, eh, de dilluns a divendres?
No.
Surs d'una...
Ara sé qui ets, hòstia.
Hòstia, ho hauria hagut de saber molt abans.
I tant.
Molt abans.
Molt abans.
Però molt, molt, molt, molt abans.
Sí, sí.
Ets de per allà...
No sé si exactament d'allà veig de per allà arbúcies?
Sí.
De per aquella zona, oi?
Sí, home, sí.
Ets molt bona gent.
Ets molt bona gent o no?
Hi ha dies de tot.
Hi ha dies de tot.
Ets el Quim Masferrer.
Hola, què tal, guapo?
Ei.
Què?
Hòstia, perdoneu.
Quim Masferrer.
Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Bon dia.
però amb el primer monocil·la, heu endevinat?
Sí.
Jo allà ja, jo ja, el cervell m'ha fet un clip.
I tens una veu molt característica, Quim.
Sí.
És com d'aquestes veus que són agudes i greus a la vegada.
És una cosa molt curiosa.
O sigui, he dit sí, no?
O no?
No recordo quin que era.
Has dit sí, has dit sí.
Has dit sí.
No t'he preguntat?
Sí?
Has dit sí, sí.
No, i després un ampli ventall de veus.
Sí, sí, sí.
Oh, clar, clar, després ja dic que deixa'm fer aquí de...
Clar, clar.
Bé, bé, bé, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé.
Escolta, quins estudis superiors dius que tens?
Jo soc de turisme.
Ah, de turisme.
Ostres.
Sí, llavors, clar, dius aquí de ciències.
Bueno, pues turisme és com empresarial, sí, clar.
Escolta'm...
Imagina't.
Com és que vas fer turisme, Quim?
Això t'anava a dir.
Doncs perquè no sabia què fer, vaig acabar a cou.
A casa tenen restaurant des de fa molts i molts anys.
I llavors, per prorrogar una miqueta el conflicte a casa
de no dir-los que no seguia,
vas pensar, estudia turisme,
que com a mínim tens uns anys de marge
que es pensen que seguiràs.
Clar, perquè tu, Quim, devies tenir...
Devies tenir aquell típic conflicte a casa, no?,
de papa vull ser artista, no?
El típic, exacte.
Et va caure una hòstia o almenys hi va haver diàleg?
No, no, no, no, no va ser física,
perquè ens entenguem, però va haver-hi hòsties bastant...
Sí, sí, sí, sí.
Però ara, mira, ara el pas del temps,
doncs el meu pare i la meva mare
són els fans número 1 del que jo faig.
Home, home, i suposo que són, diguéssim,
beneficiaris del que t'estàs arribant a forrar, bandido, eh?
Nou temporades, no, el Foraster, nou temporades.
Home, nou temporades, amb les audiències que són...
No, no, és que 26, 27, o sigui,
el del Foraster és increïble.
L'enhorabona, perquè realment
fer 26, 27 a 2023,
Quim, és extraordinari, eh?
Jo no ho entenc.
No, no, francament, no.
No sé la gent que hi veu.
Ets tu, ets tu, ets tu, ets tu.
Encara que et sembli increïble, Quim, ets tu.
No, i això és veritat,
perquè és un format que han intentat fer a Espanya
amb altres presentadors i tal,
i no ha acabat de funcionar, això.
Amb quins presentadors, també?
Clar, és que anem a mirar.
Ara no ho recordo.
Em sembla que ho van fer,
ho van intentar fer amb aquell dels Morancos.
No ho sé, no ho sé.
Andalucía, Televisió Plan.
No és el mateix perfil.
No és el mateix perfil.
Aquell senyor...
No ho sé, no ho sé, no ho sé.
No ho sé per què aquí funciona,
en un altre lloc que no.
El que sí que puc dir és que
portem nou temporades
i el format sempre és el mateix.
Sí.
I sempre és diferent.
Sempre és diferent.
Perquè, clar, els protagonistes són la gent,
i quan els protagonistes són la gent,
doncs, evidentment,
cada capítol és diferent.
I, hòstia,
i una altra cosa,
una altra cosa és que
és que tinc una feina collonuda.
És fantàstic,
això d'anar a un poble
que et tracten de fàbula,
que menges de conya.
Ah, això d'anar a un poble.
Que, a més a més...
Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui.
És terrible, terrible.
És una autèntica passada
la feina que tenim tot l'equip.
Veig que aquell entusiasme
que transmets a la pantalla,
diguéssim,
que tot et sembla...
tot et flipa
i tot et sembla meravellós,
realment,
ets així, tu,
perquè ara mateix
estaves parlant del programa
i ja transmeties, no?,
aquesta passió.
Sí, hi ha moments de tot, eh?
Joel, sí,
hi ha moments que en cago amb tot, eh?
Això t'anava a dir.
Sí, home, evidentment.
No, però...
No hi ha algun moment, Quim?
No hi ha algun moment
que estàs en un poble
i tu per dins estàs pensant
hòstia puta que foto aquí,
aquesta gent és avorridíssima,
tot ple de iaios,
sense dents...
Has de fer el paper una mica.
O sigui, no...
No?
Mira, això em pot arribar a passar,
no sé si vau veureu
el capítol de la setmana passada,
que no sé com em vaig emmerdar
a fotre escalada a Montserrat
i estava penjat amb una agulla
amb un vertigen de por,
doncs allà estava pensant
què collons estic fotent aquí, tio.
És a dir,
em foto amb cada jardí,
però jo crec que aquesta és l'essència,
també,
el no saber dir que no,
el no tenir por al ridícul.
Jo si faig el ridícul
m'agrada ensenyar-lo,
jo he sortit vomitant per la tele,
anar a pescar,
i m'agrada molt aquesta veritat, no?
Sí.
O sigui que hi ha moments
en els que realment pateix,
sobretot quan...
moments que funcionen molt bé
a nivell d'audiència,
perquè l'audiència és així,
a més patiment del presentador,
més audiència,
gairebé.
I llavors hi ha moments
que sí que em pregunto això,
dic, hòstia,
estaria més bé a casa,
però en global
tinc la millor feina del món, tio.
Escolta,
per tocar-te una mica la pera,
per tocar-te una mica la pera,
Quim,
hi ha gent,
jo ho he vist això a Twitter,
ara em diràs,
no, és que Twitter...
Jo ho he vist a Twitter,
que és pràcticament casa meva,
hi ha gent que critica
una mica aquest format,
perquè diuen que caricaturitza
una mica el món dels pobles,
el món rural,
que ho folcloritza tot plegat una mica.
No sé què penses tu d'aquesta crítica.
O si t'ha arribat,
que potser no t'ha arribat.
Sí, sí, sí que ha arribat.
Jo soc de poble.
Normalment els que fan aquestes crítiques
acostumen a ser gent de ciutat.
I llavors amb els de ciutat
jo els vull dir
que els dels pobles
ens sabem protegir sols,
que no cal que ens defensin,
i que no,
és que hi ha una mena de proteccionisme,
perdona, perdona, perdona.
Els pobles són mil·lenaris,
existim,
els pobles,
francament,
jo per mi,
el millor verem,
el millor termòmetre,
és com pot ser
que tots els pobles
vulguin que hi passi el foraster.
És a dir,
només amb això,
les allaus que rebem
de mails de pobles
que diuen
hòstia,
ens agradaria que vingués al foraster,
ens agradaria...
Hòstia,
això és que realment
saben que em fas un bon ús
del que passa allà,
i que el programa...
I que més a més els pobles
ens surten molt beneficiats,
i la predisposició de la gent.
Aquesta crítica,
que és veritat,
és veritat,
normalment acostuma a venir
de gent de ciutat,
i en aquests els diria
que es cuidin de lo seu.
No sé si és la millor setmana,
Joel,
per parlar del català de pagès.
Hòstia,
si hi ha hagut una...
No,
bueno,
hi ha hagut un sidral a Twitter,
pobra Andrea Gomes que...
Però és una cosa molt de Twitter,
aquest sidral,
eh?
Vull dir,
si realment,
si tu,
per exemple,
no sé si estàs...
Estàs molt a sobre del Twitter,
tu o no,
Quim?
No gens,
és més,
no el porto ni...
Ja fas bé,
tot això que t'està al dia.
Ja fas bé perquè et foten a caldo,
eh?
No,
no en vell.
Mira,
jo vaig començar molt fort
amb el tema de xarxes,
vaig començar molt fort,
i després me'n vaig adonar
que,
ostres,
no,
no,
fins i tot a vegades
et pèrdua de temps,
i jo tinc Instagram,
per exemple,
però me'l porten
des de l'oficina.
Ah,
endidu.
Doncs llavors et faig un follow,
i jo si no el portes tu
no et segueixo tu.
Escolta'm una cosa,
nou temporades del Foraster,
entenc que no...
Perdona que jo insisteixi,
diguéssim,
en aquest aspecte.
Dona per segona residència.
Home,
jo crec que,
diguéssim,
els honoraris van incrementant-se
a mesura que el programa
va fent temporades
i va anant bé,
no?
No,
no és ben bé així.
No,
no és ben bé així.
No,
no,
perquè hi ha aquesta cosa
dels topalls,
hi ha totes aquestes coses.
A més,
vaig dir-te una altra cosa.
La secció es diu comunista,
no?
Sí,
sí,
sí.
No,
el que sí que podria dir
és que si em mogués
pels diners
no faria això.
És a dir,
si el meu motor
per fer el que faig
són els diners
intentaria traficar
o intentaria...
No,
és veritat que hi ha més marge,
hi ha més marge.
Sí,
vendre i comprar pisos
o...
Clar.
hem de dir que hi ha una altra cosa.
No,
no,
no,
el motor que fa
que faci això
és un altre,
t'ho ben asseguro.
Jo li vull preguntar
al Quim Masferrer
perquè més enllà del Foraster
com a programa de tele
ja fa una pila de temps
que està girant
el Bonagent.
Sí.
Ara crec que
teniu també
algunes funcions
programades
al Teatre Borràs
de Barcelona.
Aquí colo la falca
aquella que deia amb Joel.
Veus,
m'heu enganyat.
Jo sabia que hi havia
una prou molt complicitat.
No,
perquè això li faig...
Vull dir,
em ve de gust dir-ho a mi,
no m'ho ha demanat
el Quim que li vulgui
que ho digui.
Ah, vale, vale.
Aleshores,
el que li vull preguntar
al Quim és,
ostres,
el personatge
i la cosa
de la bona gent,
de Sou molt bona gent,
tu que ets actor
i que pots interpretar
diversos papers,
és una mica aquest personatge.
No sé si se t'ha menjat
el foraster de la tele
per poder fer altres coses,
no?,
també?
O per poder fer
una cosa totalment diferent,
perquè el bona gent,
en el fons,
també és una extensió
del foraster.
Sí, senyor.
Sí.
Molt bona pregunta, Roger.
No,
però és que,
a més,
jo tot el que fa...
Jo i tothom,
tot el que fem
és els resultes
del que hem fet.
I llavors a mi
el foraster
m'ha marcat moltíssim.
M'ha marcat,
sobretot,
per aquesta cosa
de donar veu
a gent anònima.
Aquesta cosa
és que tothom té una entrevista
i que no només
tenim entrevistes
els que sortim per la tele,
els que marquen un gol
o els que escriuen un llibre,
sinó que gairebé
poden arribar a ser
molt més interessants
entrevistes a gent anònima
i el foraster ho constata,
perquè si no,
no s'ho miraria la gent.
És a dir,
per què es mirarien
amb el que opina
un nen o un home
o una dona
d'un poble petit
que no coneix ningú?
Sinó que,
en aquesta essència
és on jo vaig trobar
molt interessant
de dir,
hòstia,
fem això amb el teatre,
amb el públic.
És a dir,
donem-lo el protagonisme
al públic.
I mira,
d'això fa 350 funcions,
crec que els farem
al Teatre Borràs,
les 350 funcions,
que passarà més
de 200.000 espectadors.
Bé,
sempre és diferent.
Vinga quartos,
ara,
funcions,
Teatre Borràs.
Jo és que no puc
deixar d'imaginar-te
com un autèntic milionari.
Ho sento, eh,
Quim?
Això és el tu.
Et torno a dir
que si el motor
del que faig
fossin els diners,
no em dedicaria
a aquesta feina.
Ja, traficaries
amb cocaïna.
Això ho ha dit
el Júbal.
Ja, ja, ja,
ens coneixem.
Quim Mas Ferrer,
una abraçada.
Gràcies per jugar avui
al Comunista.
Molta sort
i l'enhorabona
per aquestes audiències
fantàstiques.
Llarga vida
al Foraster.
Ets molt bona gent.
Em preocupa molt
que només
amb un monosíl·lab
la gent em conegui.
Hòstia.
Hòstia,
no m'has dit
si ets comunista.
Ets comunista?
No,
què cony haig de ser?
Però una mica
d'esquerra sí,
no?
Una mica d'esquerra sí.
Sí,
això sí que ho seria.
Sóc un pobre pallasso
que no sap on caurà mort.
Pagues els impostos
com toca
i content
que és com s'han de pagar
els impostos
amb un somriure a la boca.
Quedo tranquil,
quedo tranquil.
Joel Díaz
i Quim Mas Ferrer.
Una abraçada a tots dos.
Gràcies, Quim.
Adeu, adeu.
Salut,
gràcies.
Passen 5 minuts
de dos quarts de 12
del migdia.
Joel Díaz,
gràcies.
Què t'ha semblat?
Doncs que estàs perdent facultats.
Per què?
Perquè et veig...
No tolent.
O sigui,
a l'hora d'endevinar el personatge
no tolent.
Sí, sí,
no tolent.
No vas a dormir d'hora
els divendres
i després...
Ai, mira, tu...
Eh, mira,
dos quarts de 12
passen 5 minuts
de dos quarts de 12
del migdia.
Aquesta hora ha de començar
a Televisió Espanyola,
Canal 24,
la Citelló Espanyola.
Ai, què és això?
El jurament de la bandera
de la princesa
a Leonor.
Hòstia.
Ara que fa 18 anys.
Bueno...
Et quedes a veure-ho?
No, faria proclames
que ara mateix
ens portarien
directament a la presó.
Doncs fem una pausa,
de seguida
John Carlin
al suplement.
John Carlin.
Oh my God.
Pregunta-li pel Netanyahu
perquè està a punt
de matar molta gent
aquest senyor.
Ara en parlarem.
Fins ara.
Adéu-deu.
El suplement
amb Roger Escapa.
El Festival Internacional
de Cinema Social
de Catalunya
torna amb una programació
excepcional
amb la Palma d'Or de Canes,
l'Ost d'Or de Berlín
i el Lleó de Plata
de Venècia,
una secció oficial
espectacular
i convidats,
concerts,
conferències
i homenatges.
Manresa,
Navarcles
i Sant Fruitós
de Baix
són les seus
del Festival Clam
on trobareu
el millor cinema social
de la temporada.
Del 12 al 22 d'octubre.
Informa't en
aclamfestival.org.
Un 2%
Apunta't gratis
al Pla Estalvi
de Capravo
i estalvia
un 2%
de descompte
adicional
en tot el que compris.
Acumula l'estalvi
cada mes
a la teva targeta
Club Capravo.
Apunta't-hi al web,
a l'app
o a la botiga
i gaudeix
un 2%
Capravo.
Més informació
a capravo.com
Necessitem un espai
per poder respirar
on el nostre fill malalt
tingui la cura
que necessita.
Des de la Fundació
d'Oncologia Infantil
Enriqueta Vilavecchia
impulsem
el Pavelló de la Victòria,
un centre únic
per cuidar la vida
dels nens i nenes
amb malalties
que no es poden curar.
Suma-t'hi.
El Pavelló de la Victòria
hi faltes tu.
Col·labora
a unavictoriadetots.com
El Corte Inglés
et proposa
un gran pla
per aquest cap de setmana.
Fins aquest diumenge
el Corte Inglés
estalvia't l'IVA
en electrònica
i electrodomèstics.
Televisors,
aspiradores,
frigorífics,
mòbils
i molt més.
Amb enviaments
fins i tot
en dues hores.
Recorda,
fins aquest diumenge
estalvia't l'IVA
amb els tecnopreus
del Corte Inglés.
També a la Web App.
Jo m'hi apunto.
A més de deportar
i assassinar
els jueus,
els nazis
també els van robar
tots els béns
i els van subastar
entre els alemanys
a preu de saldo.
Segur que moltes famílies
tenen objectes
que no els hi pertanyen,
com aquesta joia
en el nostre cas.
80 anys després,
descendants dels compradors
tornen les joies
als legítims propietaris.
Permeti'm que li digui
que em consola molt saber
que el quadre
tornarà a les seves mans.
30 minuts
les joies de l'Holocaust
a TV3
diumenge a la nit.
En el marc del pla
Transformem Rodalies,
a DIF
executarà obres
de desdoblament
de la línia R3
entre parets del Vallès
i la Garriga
entre el 12 d'octubre
i la segona quinzena
de gener de 2024.
Aquesta actuació
comporta la interrupció
de la circulació ferroviària
entre amb dues estacions.
Per garantir
la mobilitat dels clients,
Renfe estableix
un servei alternatiu
per carretera
i reforçarà
durant les hores punta
el personal d'informació
i atenció al client,
així com la seguretat
en les estacions del tram.
Més informació
als webs
rodaliesdecatalunya.cat
adif.es
renfe.com
al telèfon d'informació
941-0041
i a l'app
de Rodalies de Catalunya.
Adif
Renfe
Ministeri de Transport
i Agenda Urbana.
I a un lloc
on viuen
totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
Paraules
sonores.
I paraules
sordes.
El suplement
Catalunya Ràdio.
Som
3CAT
La llengua
ens defineix
amb tots els accents,
diu qui som
i ens uneix.
Parlem i escoltem
tot el que afecta
i emociona,
el que funciona
i el que s'ha de defensar.
Sense fronteres.
Aquest dissabte
rumba gent per gràcia,
rumba amb cognoms clars,
catalana i gitana.
Suïssa,
el paradís de les llengües
que s'estimen
i la penúltima discriminació
lingüística
a Menorca
amb la complicitat
de la policia.
Sense fronteres.
Cada dissabte
de 9 a 10 del vespre
amb Kylian Sabrià.
El suplement.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa.
5 minuts per arribar
a 3 quarts de 12 del migdia.
It makes the United Kingdom
stronger.
Today,
my return to
sour
to fill
my heart with joy.
Ladies and gentlemen,
welcome to London
Heathrow's Terminal 5.
John Carlin,
bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger.
Què tal, John?
Com estàs?
Tot bé.
Déu-n'hi-do,
quin matí que portem.
Per mi,
per el rest del món,
no sé.
Us hem despertat avui
explicant-vos
aquesta escalada
de tensió
a la franja de Gaza.
Israel confirma
que està bombardejant
instal·lacions de Hamas
a la franja de Gaza
com a represàlia
per l'atac combinat
que aquesta matinada
ha llançat
el grup islamista
contra Territori Jou
i que ha activat
l'estat de guerra.
Al mateix,
us parlàvem
d'una dona morta
i d'una desena
de ferits,
un atac
de diversos milers
de coets
i amb infiltració
de milicians palestins
a la ciutat
d'Esterot
i atenció
perquè a aquestes últimes hores
ha parlat
el líder israelià
Benjamin Netanyahu
que ha dit això.
Diu Netanyahu
l'enemic pagarà
un preu
sense precedents
i estem en guerra.
Bueno.
Joan,
no sé què hem d'esperar
de com pot desencadenar aquest conflicte.
Bueno,
vengança bíblica
no s'espera
i nunca,
mejor dicho,
terreno bíblico.
Jo he estat
en Gaza
i estuve en Gaza
durant un ataque
de estos
de misiles israelis
i vi
los muertos
i vi la gent
llorando,
desesperada
i,
claro,
lo que la historia
no se muestra
és que
Hamas
o els militants
palestins
del grupo
que perteneixen
que sea
lanzan un ataque
i després
se multiplica
por 100
la resposta
de Israel
que té,
per supuesto,
mil veces
més armes
a su disposició
amb la qual
tiemblo
por la pobre
gent normal
que vive
en Gaza.
Gaza és un lloc
molt poble
donde la gent
més ben
sobrevive,
no vive,
el dia a dia
és difícil
simplement
comer
i beber
Estan molt
asfixiats,
noia.
Y bueno,
me imagino
que un alto
porcentaje
de la población
de Gaza
no va a estar
nada agradecida
jamás
por haber
hecho esto
porque saben
lo que les viene,
es un cálculo
político
pero
tiene un cierto
elemento
como de
ataque suicida
en el sentido
de que
saben
que va a haber
un precio
en vidas
palestinas
en Gaza
muy fuerte
y bueno
y es desesperante
mira
yo solo estuve
ahí una vez
estuve como 10 días
recorriendo todo
Jerusalén
Gaza
y demás
y me fui
pensando
es que aquí
no hay
no hay solución
y creo que
no hay solución
porque
en el fondo
es un tema
de un choque
de religiones
y cuando tienes
un choque
de religiones
encontrar
un punto
de encuentro
entre
dos visiones
que son
por definición
absolutistas
de la vida
es imposible
y es el cuento
de nunca acabar
esa parte
del mundo
es desesperante
y ahora encima
tienes a Netanyahu
que va a estar
de fiesta ahora
porque a él le encanta
esto de ir en plan
guerrero
y vengar
y matar
a palestinos
y por otro lado
había algo
en lo que
se depositaba
un poquito
de esperanza
no sé si habrás visto
Roger
pero
intentos
de un acercamiento
entre Israel
y Arabia Saudí
o sea
menuda panda
Netanyahu
y el Mohammed bin Salman
que Estados Unidos
estaba fomentando
esto
en el intento
de un cierto
acercamiento
de llegar a la paz
que yo la veo
muy muy lejana
y claro
eso también
se puede
se va
yo no creo
que va a ir
en ningún lado
después de esto
ahora que están
en plan
guerra pura
pues
adiós
al acuerdo
Israel
Arabia Saudí
i
veurem
en qué
es tradueix
aquesta represalia
Netanyahu
la veritat
la veritat
es que
quan diu
que pagarà
l'enemic
un preu
sense precedents
és a dir
està dient
que hi haurà
moltes més morts
com a represalia
d'aquest atac
i no sé
fins a quin punt
els focus
de la guerra
es traslladaran
d'Ucraina
a Israel
a Israel
a Israel
aquestes properes
setmanes
bueno
quizás
quizás
las properes
setmanes
pero no
mucho tiempo
más
ya creo
que van a
responder
ahora con
un ataque
devastador
este fin
de semana
ya veremos
y ahí
ahí se va
o sea
no va a empezar
una guerra
en plan
que jamás
va a entrar
en Israel
y van a estar
montando ataques
esto
yo creo
que tiene
un final
bastante
a corto plazo
con muchísimos
muertos
palestinos
y después
volveremos
a lo mismo
pero es el cuento
de nunca acabar
esta parte del mundo
este tema
Israel-Palestina
es absolutamente
desesperante
es que no
se ve
ni una rendija
de posibilidades
de solución
un actor
important
també
en aquesta guerra
són els Estats Units
els Estats Units
que continuen sent notícia
després que
la minoria
ultraconservadora
del partit republicà
aconseguís
fer caure
aquests dies
l'espíquer de la cambra
de representants
el republicà
que dint
McCarthy
recordem que el motiu
és haver arribat
a acords
a última hora
amb els demòcrates
per evitar el shutdown
el tancament del govern federal
fa tot just una setmana
ens ho explicàvem en directe
aquí al suplement
més enllà d'això
que ara entrarem
al tema McCarthy
em sorprenia
a llegir-te John
aquests últims dies
a La Vanguardia
que deies que
tant Trump com Biden
són perills
i que és irresponsable
que tots dos
es presentin
a les eleccions
és a dir
que això ho escriguis
de Trump
no em sorprèn
que ho escriguis
de Biden
em sorprèn
una mica més
per què?
per què és irresponsable
acabar
a les eleccions?
perquè
primero
la premissa
és que si vuelve
Trump al poder
no sé
és com
el apocalipsis
sobre el final
de la democràcia
en Estados Unidos
per a les eleccions
han concebido
hasta ahora
és un personatge
antidemocràtic
i també
per a mi
com per a molta gent
el tema de Ucrania
és tremendament important
hi ha que seguir
dándoles ayuda
si llega Trump
al poder
va a cortar
reducir la ayuda
o quizá eliminarla
del todo
i la alianza
que es forjada
entre Europa
i Estados Unidos
el tema Ucrania
això també
se va a disolver
o sigui
les conseqüències
de que Trump
vuelva a la presidencia
són nefastas
per a Estados Unidos
i per al món
i entonces
que el único
obstáculo
que haya
para impedir eso
sea Joseph Biden
és el que me parece
absolutament lamentable
és un señor
que té
ja 80 anys
tindrà 81
quan les eleccions
del año que viene
i ja se ve
que està chochando
o sigui
la principal preocupació
bueno
de la gent
a su alrededor
és que
se vayan a caer
bajando unas escaleras
això passa subint
sí
ja ha ocurrido bastante
i la segona preocupació
és que va a decir
chorradas
el otro dia
le cortaron el micrófono
o sea
su gente
de comunicació
le cortaron el micrófono
perquè empezó
a divagar
a decir tonterías
y esto es
todavía queda un año
i va a ser
mayor dentro de un año
y entonces
que Biden
insista
en que él
va a ser el candidato
me parece
de una colosal
irresponsabilidad
aparte
no es que lo diga yo
o sea
no es una opinión
original
o perversa
las encuestas
demuestran
que tres cuartos
de la población
de Estados Unidos
cree que Biden
no debe volver
a presentarse
y tres cuartos
de los propios
demócratas
o sea
que saben
entonces
que un país
tan grande
con tanta gente
tan brillante
como Estados Unidos
no pueda
sacar en este momento
de crisis
un momento
muy serio
para el país
a defender
el puente
digamos
que lo mejor
que tengan
es a este señor
mayor
que yo creo
que es un buen
tipo
o sea
comparado
con Trump
es un santo
por supuesto
pero
es que
es una vez más
prueba
de como
la dicción
que crea el poder
este señor
uno pensaría
que tendría
la sabiduría
la frialdad
de decir
mira mejor
yo
me voy
y que venga
alguien más joven
y mejor
el que pasa
es que la tradición
dels Estats Units
normalmente
los mandatos
acaban
siendo
de 8 años
que un presidente
electe
renunci
a la posibilidad
de un següent
mandato
es poco habitual
als Estats Units
es poco habitual
i no sé
fins a quin punt
tenen una alternativa
als demócratas
creíble
bueno
mira
el problema
que tienen
es claro
que la vicepresidenta
Kamala Harris
ha como
prácticamente
desaparecido
el mapa
y
van a fer
molt soroll
quan en vam
parlar
amb la precampanya
i es va anunciar
que seria
la número 2
y después
nunca oímos nada
de Kamala Harris
o sea
parecía que iba a ser
un personaje
importante
interesante
muy presente
en el escenario
político
de Estados Unidos
pero
desapareció
sí
y el consenso
también
es que Kamala Harris
tampoco
sería
una
una rival
capaz
de frenar
a Trump
o sea
por eso digo
pero hay gente
en el partido
demócrata
senadores
gobernadores
de Estados
muy
muy capaces
muy brillantes
que sin duda
podrían ganar a Trump
sin duda
le ganarían a Trump
con Biden
no estamos seguros
con Kamala
seguro que no gana
o sea
pero la situación
es crítica
o sea
no es una
o sea
dices tú
sí
que no es normal
que un presidente
no se apunte
a las segundas elecciones
después de sus primeros
cuatro años
pero esta no es una situación
ni remotamente normal
Roger
estamos ante la posibilidad
de que un
un loco total
con aparte con ánimo
de venganza
después de todo
lo que ha ocurrido
en los últimos años
vuelva a la Casa Blanca
sería un desastre
para todos
para todo el mundo
verem com acaba
també la persecució judicial
perquè Trump
té moltíssimes causes
obertes
i verem si realment
que és evident
que ho està utilitzant
tot això
per fer la seva campanya
particular
perquè no va ni als debats
però
lo fantástico
Roger
és que cuanto
cuanto más
cargos contra él
criminales
y de todo tipo
más sube
en las encuestas
con sus propios seguidores
se ha vuelto
se ha vuelto
una cosa
totalmente
enfermiza
es un culto
al ídolo
o sea
porque Trump
no tiene
no tiene
no se
no tiene
principios
obviamente
no tiene
principios
pero no tiene
políticas
no tiene
ningún plan
esto es todo
es un nihilismo
total
es la política
de la nada
avui preguntar
ens queden 5 minuts
John
aquests dies
s'ha estrenat a Netflix
el documental
de David Beckham
i Victoria Beckham
amb alguns moments
fantàstics i surrealistes
quan ella fa veure
que ve d'una família
treballadora i austera
i surt Beckham
i li pregunten
sé que no l'has vist
no?
no
però tu hi participes
ni lo quiero ver
però tu hi participes
si yo participo
comis que vas presta
si si
comis que vas presta
bueno
es que
no
he estado recibiendo
en els últims dies
mensajes
de amigos
de todo el mundo
que han visto
el documental
y todos me dicen
mira
ahí estás viendo la talla
y de repente
tu apareces
en el salón
de nuestras casas
que bueno verte ahí
yo no lo he visto
no
es que
porque
bueno
es que
a mi me llaman bastante
para hacer estos numeritos
para documentales
y tal
y salir en la radio
y tal
y yo siempre
mi idea
es mi principio
es decir que sí
porque tantos periodistas
me han ayudado a mí
a lo largo de mi vida
que me siento en deuda
con todos
entonces digo que sí
o sea
ni siquiera me acuerdo
cuando hice esta entrevista
que sale
entiendo que salgo
cinco o seis veces
en el documental
me han dicho
no me acuerdo
quiénes fueron
físicamente cómo eran
dónde se hizo
si en Barcelona
si en Madrid
si en Londres
no sé
y te digo
que no tengo
el más mínimo interés
en verme a mí
primero
para nada
y segundo
en ver el documental
yo ya sé
más que suficientes
ya sé demasiado
de Beckham
no quiero saber más
Beckham no es un personaje
que me interese
en absoluto
más de lo que ya sé
ya está
s'acabó
el que no t'avorreix
és el VAR
què ha passat amb el VAR
aquesta setmana
la Premier League
perquè hi ha hagut
tan gana
hi ha hagut un merder
es va
o sigui
a veure
explica'm-ho
perquè jo això m'ho vaig perdre
i ahir ho estàvem explicant
amb l'equip
i em va costar
Déu i ajudo a entendre-ho
tot en el Liverpool
no?
sí
partit de la Premier
i els àrbitres
anulen un gol
en fora de joc
sí
què passa després?
sí, sí, sí
mira
el VAR
des del comienzo
jo he sido siempre
muy anti-VAR
en primer lugar
por una cuestión
así como filosófica
que yo creo
que parte de la gracia
del fútbol
es todas las polémicas
y controversias
que genera
entonces
que tengamos
eternos debates
y peleas
sobre
si el árbitro
o sea antes del VAR
acertó o no
me parece que es parte
de la juerga
del fútbol
de la gran conversación
que genera
y que hace que gente
como tú y yo
periodistas
tengamos material
para hacer todo
el bla bla bla
que querramos
eso por un lado
pero de cierto modo
fue un alivio
descubrir que el VAR
es un absoluto desastre
que no cambió nada
que lo deberíamos
haber sabido
porque mira
vuelve a ser prehistoria
Roger
antes del VAR
lo típico
el árbitro decidió
y es la palabra final
porque en el campo
el árbitro es la palabra
de Dios
y después veíamos
después del partido
repetido mil veces
con los expertos
en cámara lenta
la jugada
y los expertos
no se ponían de acuerdo
con lo cual era obvio
que cuando llegase al VAR
que iba a pasar lo mismo
solo que este caso
ha sido especialmente grotesco
o sea siempre tenemos
el tema de la mano
en el área
que si fue penalti o no
que siempre es una cosa
increíblemente
polémica
que si quiso hacer
lo que si sí
que no
bueno
pero en este caso
fue una locura absoluta
iban 0 a 0
el primer tiempo
Liverpool marcó un gol
el árbitro dice
que no
que fuera de juego
con lo cual
lo ven en el VAR
en los enestudios
ese
era un par de tipos
y efectivamente
constatan
que fue
fuera de juego
clarísimo
pero ellos creen
que el árbitro
en vez de
decir que era fuera
de juego
había dicho que era gol
con lo cual
o sea
levantan así los
pulgares
y dicen
bien adelante
luz verde
al árbitro
con lo cual
luz verde al árbitro
significa
anular el gol
que claramente
fue un gol
y bueno
entonces
ha sido el tema
de la semana
en la prensa deportiva
inglesa
Klopp
el entrador
de Liverpool
está hablando
de que hay que volver
a jugar el partido
y después empieza otro
debate más
otra conversación
se debe jugar el partido
otra vez o no
pero fue un caos
total
me recordó
no bueno no
no iba a decir
que me recordaba algo
no olvídalo
pero es algo
que
es una falta
de comunicación
y también
claro
es que
hay una cierta presión
sobre los árbitros
para que estas cuestiones
del VAR
no se demoren
porque ha habido muchos casos
que estás ahí como
3, 4, 5 minutos
entonces
hay una presión
para que se resuelva rápido
entonces
aquí
el deseo
de ser efectivo
y resolverlo así
ya de una vez
en poco tiempo
fue lo que llevó
a este error
tremendo
de comunicación
pero bueno
al final
como te digo
yo
a mí me alivia
ver que el VAR
es un absoluto
desastre
porque yo creo que
es importante
que el fútbol
genere polémicas
de este tipo
y tan
de qué hablaríamos
si no
avui a partir
de las 2 del migdia
un quart d'hora abans
Cadi-Girona
amb el Girona
amb Zona Champions
en directe
pel Tot Gira
i el Barça
que juga
demà
també
i si guanya
doncs
continuo
a partir
el Barça
doncs ara
m'has enganxat
ara m'has enganxat
tu ets més futbolero
que jo
però espera't
que t'ho diré
de seguida
no te preocupes
3 minuts
per arribar
a les 12 del migdia
ens posarem al dia
amb el Raül Flores
i companyia
i de seguida
continuarem
recordant
Jesús Quintero
el mític
presentador
i entrevistador
loco de la colina
ho farem
amb les seves filles
un any després
de la seva mort
i també
després que es publiqui
un llibre
recordant
les seves entrevistes
més mítiques
demà contra el Granada
a les 9 del vespre
ok
no te'l perdis
molt bé
gràcies Joan
bona setmana
igualment
ara tornem
el suplement
amb Roger Escapa
amics de les participacions
de Nadal
aquest any
Loteries de Catalunya
presenta una gran novetat
en guany
les participacions catalanes
es fan amb la grossa
i amb la doble
amb un sol bitllet
participeu en dos sortejos
amb la grossa
de cap d'any
guanyeu 40.000 euros
per cada dos euros jugats
i amb la doble
fins a un milió d'euros
per repartir
entre totes les persones
d'una entitat
que tingueu el número guanyador
demaneu les vostres participacions
a loteriesdecatalunya.cat
Loteries de Catalunya
és la nostra
jugar amb responsabilitat
és guanyar
i només si ets major d'edat
descobreix les novetats
i els millors espectacles
d'aquest octubre
amb Entrades de Vanguardia
gaudeix del musical
de producers
d'Àngel Llàcer
i Manu Guix
al Teatre Tiboli
de l'experiència immersiva
Tutankamon
a l'ideal Barcelona
i de l'emblemàtic espectacle
Alegria
del Cirque du Soleil
entrades ja a la venda
a entradesdevantguardia.com
el teu portal d'entrades
de confiança
Tornen els premis
de Regió 7
al Diari de la Catalunya Central
la gala on es guardonen
els mèrits
i el talent
de tot un territori
Dimarts 17 d'octubre
a les 7 de la tarda
al Teatre Cursal de Manresa
Reserveu-vos la data
i aconseguiu
l'entrada gratuïta
a Cursal.cat
amb el suport de CaixaBank
ICL
Ajuntament de Manresa
i Sarautogrup d'Automoció
Som TV3
Som Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Ens movem
Canviem
I amb tu
Comencem
Nova temporada de TV3 i Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Linkat
Linkat
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
BCN Clàssics
presenta el concert
del violinista
Màxim Bengerov
El 17 d'octubre
al Palau de la Música Catalana
Bengerov
acompanyat pel pianista
Rustem Seidkolov
ens oferirà un programa
amb peces de 3 grans clàssics
Clara Schumann
Robert Schumann
i Johannes Brahms
Completaran el concert
dues sonates
per a violí i piano
d'Alexei Short
i de Sergei Prokofiev
Més informació
a bcnclàssics.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
Manela, Manela
El 21 d'octubre
la Ludwig Bann
presenta el seu nou àlbum
Gràcies per venir
a la Sala Montsalvatge
de l'Auditori de Girona
Noves cançons
que potencien
l'esperit coral de la banda
amb lletres
que troben el punt en comú
de personatges nascuts
de l'amistat
la feina i l'amor
Més informació
a auditorigirona.org
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
Linkat
A Catalunya Ràdio
Mercè Ibars
Luis Carroll
Safo
Aurora Bertrana
Joan Brossa
Ties Elliot
biblioteques
escoles
llibreries
contes
novel·les
poemes
cançons
tots
tenen en comú
una adreça
a tots
els trobareu
el mateix codi postal
universal i transferible
i 100% literari
Ciutat Maragda
Cada dissabte
a les 11 de la nit
la literatura
a Ciutat Maragda
amb David Guzmán
i també a la via al web
de Catalunya Ràdio
traditions
��
d'un
film
a
l'an