Són les 10.
El suplement.
En Roger escapa.
Recapitulem, repassem el més destacat de les notícies d'aquest dissabte.
Neus Bonet, bon dia de nou.
Bon dia. L'Iran ha executat una agenda al Mossad israelià.
Segons l'IRNA, que és l'agència de notícies oficial,
l'espia mort en una província al sud-est del país.
Sense revelar ni la seva identitat ni tampoc la nacionalitat,
aquestes mateixes fonts apunten que es tracta d'una persona
que va recopilar informació classificada de l'Iran
i que es va posar en contacte amb serveis d'intel·ligència estrangers,
entre els quals el Mossad, com dèiem,
i que els va entregar diferents documents.
A aquesta hora, avui, també parlem dels Mossos d'Esquadra
que estan investigant un grup de WhatsApp,
però ho explicàveu, per compartir pornografia infantil,
on s'haurien inclòs, sense el seu consentiment,
més de 400 menors de tres instituts de Sant Cugat.
La policia demana a les famílies que parlin amb els seus fills
per veure si estan inclosos al grup.
També recomana que en casos de sèrie
revisin els continguts, surtin del grup,
presentin denúncia a la comissaria.
Jordi Camós, que és expert en tendències i eines digitals,
també ho ha recomanat i ho ha fet en declaracions
fa una estona aquí, al suplement.
I en el moment en què es troben,
sobretot parlar-ho amb el nano,
eliminar-lo, evidentment, d'aquest grup,
i una recomanació que diuen els Mossos
és que, quan es sortin del grup,
però sobretot per fer la denúncia,
que no l'eliminin.
Perquè amb la denúncia pots adjuntar captures de pantalla
i poden treure certa informació.
Avui també estem pendents
de l'expresident de la Generalitat Valenciana,
Ximó Puig,
que cedirà al lideratge dels socialistes al País Valencià.
El secretari general de la formació
ho anunciarà en les pròximes hores
davant el Comitè Nacional del Partit.
Puig defensa una renovació
i assegura que no hi posarà cap problema.
Crec que és un moment en què se necessiten
nous béns, nous canvis, nous lideratges,
i en aquest sentit jo sempre he dit
que no vaig ser mai un obstacle,
sinó que vaig ajudar a la millor solució possible.
D'aquestes últimes hores hem sabut
que Matthew Perry va morir
pels efectes de la ketamina,
un anestèsic que es fa servir
per tractar la depressió i l'ansietat.
Així ho ha determinat l'autòpsia
que s'ha fet pública aquestes últimes hores.
Com deia, l'informe conclou
que Perry va morir accidentalment
i que feia 19 mesos
que no consumia drogues.
També ha mort als 42 anys
l'actriu catalana Daniela Costa.
Segons han informat fons
de la seva agència de representació,
de moment no se'n saben les causes.
Costa va treballar, sobretot a Madrid,
on va participar en sèries
com el salir de classe,
el comissario o hospital central.
I el grup de comunicació Mirror
va punxar el telèfon
del príncep Enric d'Anglaterra.
Així ho ha decretat un jutge
arran de la demanda
que Enric havia posat contra l'empresa.
Ara, l'haurà d'indemnitzar
amb 163.000 euros per danx i perjudicis.
I a aquesta hora de l'àmbit esportiu,
què destaquem?
Albert Benet, bon dia.
Bon dia.
El València-Barça d'aquest vespre a les 9
en la 17a jornada de la Lliga de Futbol,
un partit que podreu seguir
amb la TDT de Catalunya Ràdio
i que arriba després de les derrotes
contra el Girona a la Lliga
i l'envers a la Champions.
L'entrenador del Barça, Xavi Hernández,
demana unitat i estabilitat
i considera que s'està generant
massa tensió en l'entorn.
Recorda que mantenen la lluita en quatre títols
i lamenta que li arriben missatges
com si això fos un funeral.
D'entre els altres partits d'avui
destaca l'Atlètic Club de Bilbao Atlètic de Madrid
a un quart de cinc,
jugat ahir o s'assuna un raio zero.
Tercera derrota consecutiva del Barça de bàsquet,
la segona seguida al Palau Laurana,
aquesta vegada contra el Milà
a l'Eurolliga 86 a 90.
L'equip de Roger Grimau
ha perdut quatre dels últims cinc partits
que ha disputat.
Andorra Espanyol, aquesta tarda
a la segona divisió de futbol
amb Gerard Piqué,
propietari de l'equip andorrà a la llotja.
L'Espanyol, que li treu 10 punts,
és quart i està a 3 de l'ascens directe.
Passen quatre minuts de les 10 del matí,
som al Suplement, som a Catalunya Ràdio.
Ara marxem fins a Washington
perquè no us podeu perdre
l'últim capítol del Follow Garriga,
el podcast que trobareu a catradio.cat,
el 3CAT,
la ruta del fentanil del Carta de Sinaloa
al barri zombi de Filadèlfia.
El francès Garriga ha passat per Mèxic,
per Arizona, fins a la costa Est,
on s'elabora per on entra
i com es distribueix i destrossa vides.
El fentanil, una substància,
la pregunta que ens fem és
si això algun dia
tindrà l'impacte a casa nostra
com el que està tenint
aquests últims mesos als Estats Units.
Francesc Garriga, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
L'enhorabona per la feinada,
perquè aquest podcast és sensacional.
Sensacions,
després d'elaborar una peça com aquesta, Garriga.
Doncs que quan ho veus amb els teus propis ulls,
la realitat et fa més mal, diguem.
Et impacta més que quan ho has llegit,
sentit, vista pel·lícules, fins i tot,
a enfrontar-t'hi.
M'ha fet obrir els ulls moltes vegades
fer tot aquest recorregut jo mateix,
i tant a Mèxic
quan perceps que passen coses,
quan veus les imatges
que m'ensenyen en un ranxo
on veus gent del càrtel de Sinaloa
entrant per aquesta propietat
amb motxilles que semblen molt plenes,
o quan et passeges per aquest barri
zombi a Kensington, a Filadèlfia.
Quan ho veus amb els teus ulls,
hi ha hagut molts moments
en els que he hagut de,
després, no?,
arribar a casa o arribar al cotxe,
pensar-hi una mica
i reflexionar i païr-ho,
perquè és una realitat molt dura
que no sé si arribarà a Catalunya,
però que aquí als Estats Units
ara ja, no mesos,
ja et diria que fa uns quants anys,
que està sent un dels principals problemes
de preocupació.
I és realment una cosa
que afecta sobretot aquest barri
que se l'ha batejat com a zombi?
També hauríem de discutir
si ens hem de referir
a aquest barri de Filadèlfia
com a zombi o no, eh?
Però és una cosa molt concreta de Filadèlfia
o és una cosa que ja està extesa
per les grans ciutats dels Estats Units.
Està extesa a les grans ciutats,
és a dir, tu veus aquests maldits zombis,
és una locució que fan servir els nord-americans,
perquè certament,
quan tu veus aquesta gent
que, addictes,
que van drogats fins dalt de tot,
semblen zombis,
perquè van caminant pel carrer,
amb el cap cot,
abatzegades,
però sense aturar-se,
i ells mateixos es refereixen a aquest barri
com a barri zombi,
he agafat l'expressió d'allà.
Les grans ciutats totes tenen alguna zona,
o si més no bosses,
d'aquest tipus,
amb gent que s'hi acumula.
Però, però,
hi ha diversos nuclis
on això és fora mida,
i especialment a Kensington.
De fet, Kensington es considera
que és el principal lloc del món,
gairebé dels opioides,
i aquest barri,
que tampoc són tants carrers,
però són uns quants carrers,
és on s'hi acumula més gent,
perquè ja històricament
aquí hi havia hagut molts dictes de l'heroïna,
és una ubicació que es veu
que és bastant bona a nivells logístics,
perquè hi ha autopistes
que hi porten molt fàcilment,
queda a prop de Nova York,
queda a prop de Washington,
queda a Filadèlfia...
Per tant, diguem-ne que
l'enclavament de Kensington,
també a San Francisco,
també a Vancouver,
podem trobar bosses de barris
que estan molt, molt afectats
i on la gent viu al carrer,
perquè l'únic que estan pensant
i l'únic que posen allò en consideració
és tenir el camell a prop,
perquè l'únic que els interessa
és tenir la següent dosi a prop.
I gent de tots els estats socials, no?,
que han estat víctima del fent-te'nil.
Vull dir que també ha deixat bastant de petjada
amb la classe mitjana, no?, pel que expliques.
Clar, tu veus les imatges i penses
buf, això és un barri marginal,
això és gent que ha nascut
i crescut en aquests barris,
i alguns, evidentment,
però hi ha molta gent de classe mitjana,
gent que tenia una vida,
entre cometes, normal,
que van passar per una operació,
que es van haver de medicar,
i aquí entra la mala regulació,
el descontrol en el camp mèdic
d'aquests opiacis,
i a través d'aquesta medicació,
s'hi van quedar enganxats,
i d'aquí han anat saltant,
que en comptes de prendre amb la pastilla,
ja la xafo i me l'esnifo,
perquè a gins em fa més efecte,
i me l'acabo punxant.
I això, que sembla molt fàcil així dit,
és com ha passat,
i és com ha acabat amb moltes morts pel camí,
perquè la gent ha fet un mal ús
del que en principi havia de ser un medicament
o una pastilla
per fer-lo sentir menys dolor
d'una cosa que no tenia res a veure amb les drogues.
Veurem com s'acaba regulant tot plegat,
perquè l'altre dia llegia el diari
ara el cap de la unitat del dolor de l'Hospital Clínic,
que deia que Catalunya recepta molt el fentanil
per pal·liar el dolor, precisament,
que hi ha gent que ha mort pel fentanil,
encara que no registri com a tal,
com per exemple,
hi ha un pacient respiratori crònic greu
que apareix mort en un llit un dia,
allò segurament no registra
o no s'associa
a una dosi o un mal ús
d'aquesta droga receptada pel metge,
però també està passant.
En qualsevol cas,
el follow Garriga
el trobareu a carradio.cat
i el Garriga que fa aquest recorregut
amb aquesta experiència periodística
on diu que passa por
i que ara...
No, Garriga?
Sí, sí, sí.
T'ho he de dir, t'ho he de dir.
T'ho he de dir.
T'has acollonit.
Et veus en més d'una ocasió
en llocs que veus clarament que no hi pertens.
Garriga, una abraçada.
Felicitats per la feina.
Gràcies.
El suplement
amb Roger Escapa.
Xavier Graset.
En aquest creixer constant que és la vida
hi ha una fase fonamental.
És aquesta fina frontera
de la preadolescència a l'adolescència.
Una etapa apassionant.
Alba Carreras.
Inspira,
respira.
I viu mil emocions.
El programa per pares, mares i famílies
amb criatures entre 0 i 10 anys.
Que és per gent com nosaltres
que estem tot el dia nens amunt, nens avall.
Kids XS.
En Pau Guillamet i Txell Bonet.
Cada dissabte a la una del migdia
a Catalunya Ràdio.
Trobo fatal que passin coses bones.
Obre els braços que vinc sense forces.
Trobo fatal que passin coses bones.
Trobo fatal que passin coses bones.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
En Roger escapa.
5 minuts per un quart d'onze.
Demà diumenge 17 de desembre
és un dia marcat en vermell al calendari.
És el dia de la Marató.
La Marató de 3CAT
que començarà com cada any
el suplement de Catalunya Ràdio
aquesta 32a edició
dedicada a la salut sexual i reproductiva
que engloba patologies
molt invisibilitzades fins ara
perquè afecten en bona part
les dones, tot i que no només.
Són patologies o complicacions
relacionades amb l'aparell reproductor
i també relacionades
amb l'embaràs i amb el par.
I avui volem fer un petit tastet
del que serà demà
aquesta Marató
amb una dona com és Irene Montero.
Bon dia, bona hora Irene.
Bon dia, buenos dias Ruller.
Què tal, com estàs?
Doncs muy bien.
Muy bien y bueno, muy agradecida
de poder compartir con vosotros
bueno, pues esta previa
a la Marató y que sea de salud sexual
i reproductiva que, como decías,
está muy invisibilizada todavía
y bueno, es muy importante
que hablemos de ello.
De fet, tu els últims anys
des de la política
has intentat precisament
visibilitzar tot això, no?
Bueno, y convertirlo también
en una obligación de las instituciones,
¿no?
El tener que atender
a la salud sexual
y reproductiva
de todas las mujeres
y que todos y todas
sepamos
que son cuestiones importantes,
o sea, que la regla,
la menstruación
o el embarazo,
el parto,
las interrupciones voluntarias
del embarazo,
también las involuntarias,
el duelo perinatal,
el acceso a anticonceptivos,
la salud sexual,
la educación sexual
y reproductiva
son cuestiones,
primero, importantes,
porque normalmente
la invisibilidad
también conlleva
que, bueno,
muchas mujeres
posterguen
la atención
a su propia salud,
¿no?
Que son también
cuestiones vinculadas
a la salud
y, por tanto,
no solamente son importantes,
son un derecho,
no son un capricho
y que, bueno,
claro,
que toda la sociedad,
nuestros entornos cercanos,
tenemos que atender a ello,
no quitarle importancia,
sino dársela,
porque de eso depende
nuestro bienestar
y nuestra felicidad
al final
y las instituciones
tenemos una obligación
que es garantizar
esos derechos
para todas las mujeres,
no solamente
para quienes tengan,
no sé,
pues más acceso cultural
o social
o económico
a poder acceder
a estos derechos,
que tiene que ser
un derecho
para todas las mujeres.
¿Tens la sensació
que heu aconseguit
posar tot això
damunt
de l'agenda mediática
y que,
d'alguna manera,
aquests últims anys
hi han anat fent
una mica de pedagogia?
Tengo la sensación
de que queda mucho por hacer.
Yo creo que,
como en cualquier derecho,
una vez que se abre el camino
y recibe,
por ejemplo,
como decías ahora,
atención mediática,
te queda la sensación
de que sí,
hay cosas que hemos hecho
y yo creo que hemos dado
pasos muy importantes
con la nueva ley del aborto
que aprobamos
la pasada legislatura,
pero también te queda
la sensación de Jolín
todo lo que queda por hacer
en esa ley
y dimos pasos muy importantes
como el reconocimiento
de la menstruación
como parte del derecho
a la salud,
esas bajas
por reglas dolorosas
o incapacitantes,
hablar de pobreza menstrual
y entender que
tenemos que repartir
productos relacionados
con la salud menstrual
en centros penitenciarios,
en centros sociales,
que la educación sexual
es un derecho
que tiene que ser garantizado
desde las primeras edades
porque de eso depende
que sepamos identificar
las violencias,
conocer nuestros cuerpos,
entender quiénes somos
y poder,
no sé,
pues simplemente tener
relaciones afectivas
y sexuales
basadas en el consentimiento,
basadas en la libertad,
basadas en la felicidad
y poder luchar por un mundo
en el que las mujeres
tengamos garantizados
todos nuestros derechos,
pero también se quedaron
cosas en el tintero
como hablar de violencia
obstétrica con nombre
y apellidos
y esta es una realidad
que viven muchísimas mujeres
entonces,
bueno,
sí creo que hemos dado pasos
para que se pueda hablar
de lo que hasta ahora
era tabú,
para que se pueda visibilizar
lo que hasta ahora
era invisible,
para que le demos importancia
a las cosas que hasta ahora
las mujeres nos decían
que no teníamos
que darle importancia
o que teníamos que vivirlo
en soledad
pero bueno,
sigue quedando mucho por hacer
para que,
yo qué sé,
pues por ejemplo eso,
en pobreza menstrual
hay muchísimas mujeres
que no pueden elegir
la forma en la que
compran o acceden
a productos de salud menstrual
porque no tienen dinero
para pagarlo,
pues eso en un país,
en una democracia
no puede ocurrir,
simplemente.
Aquesta es una marató
que en el cas personal
d'Irene Montero
li toca de prop
perquè va ser mare
d'anadons prematurs
ja fa uns quants anys.
Com ho vas viure tu
des d'un punt de vista personal?
Perquè, per exemple,
no sé si aleshores
el concepte d'edat corregida
et sonava d'alguna cosa, Irene.
Nada,
yo no tenía
ninguna información
y Pablo tampoco
ahí, bueno,
pues cada uno,
Pablo y yo
lo vivimos
de dos maneras
muy distintas,
pero desde luego
pues es algo
que ya forma parte
de lo que somos
como familia
y sobre todo
quiero poner en valor
que cuando tienes
un parto prematuro,
cuando tienes hijos
o hijas prematuras,
la sanidad pública
es tu salvavidas,
o sea,
por mucho dinero
que tengas
puedes pagar
una incubadora
pero no puedes pagar
el aprendizaje,
el trabajo en equipo
de tantos profesionales
y tantas profesionales
porque sobre todo
son mujeres
que garantizan
bueno,
salvarle la vida
a los niños
y a las niñas prematuras
y que estén bien.
Entonces,
bueno,
todo lo que
tiene que ver
con la defensa
de lo común
de la sanidad pública
a mí en este caso
me parece que se ve
muy claro
y por eso
es tan importante
cuidar la sanidad pública
también la atención temprana
que tiene que
engrandecerse mucho más
y tenemos que destinar
muchos más recursos
a la atención temprana
y bueno,
pues que al final
seguramente sea
uno de los momentos
más difíciles
de la vida
de una mujer
o de un hombre
que tiene hijos
e hijas prematuras
pero también es un momento
para ver
el gran valor que tiene
entender
que nos necesitamos
las unas a las otras
y que gracias a eso
pues podemos estar bien
podemos estar vivos
y podemos estar bien
Hi ha un moment
quan ets pare
de nadons prematurs
almenys parlo
pel meu cas
i és que
a la mare
en aquest cas
la donen d'alta
al cap d'uns dies
després del parc
i se'n pot anar a casa
però
els nadons
es queden
unes setmanes
llargues
ingressats
o mesos
exacte
gestionar això
també des del punt
de vista emocional
quan tu no estàs preparat
el que et diuen
és que
tindràs un parc
aniràs a l'hospital
i al cap de dos dies
t'aniràs a casa
tota la família
aleshores
aquestes nits
que passàveu
fora de l'hospital
amb els nens ingressats
com les recordes?
Bueno
yo ahí
quiero poner
lo primero
en valor
a la gente
que trabaja
en los servicios
de niños y niñas
prematuras
a la personal médico
pero també
de enfermería
auxiliares
de enfermería
perquè
esas persones
no sé si
a lo mejor
con todo el apoyo
que deberían tener
por parte
de las instituciones
pero desde luego
son
no sé
maestras
y maestros
en acompañar
también a las familias
y también al asociacionismo
para nosotros
yo creo que bueno
les fue muy importante
compartir experiencia
con otros padres
otras madres
con otras familias
y yo creo que eso
siempre es bueno
saber que las cosas
difíciles en la vida
siempre se afrontan
con otras personas
nunca en soledad
en soledad
es todo mucho más difícil
entonces
eso me parece
muy importante
y creo también
que las instituciones
en general
deberíamos preocuparnos
más
y deberían preocuparse
más
por cómo acompañar
emocionalmente
y cómo garantizar
que eso
es un derecho
que se puede ejercer
en momentos como estos
vinculados al final
a la salud sexual
y reproductiva
de las mujeres
pienso en tener
un parto prematuro
pero pienso también
en un duelo perinatal
o simplemente
en el proceso de embarazo
y el proceso de parto
que es un proceso
lleno de emociones
para cualquier mujer
emociones muy diversas
no todas las mujeres
lo vivimos igual
ni el proceso
de quedarte embarazada
ni el parto
ni el posparto
y que bueno
que hasta ahora
pues parecía
que esto era una cosa
que las mujeres
innatamente
teníamos que saber
cómo hacer
y en realidad
nos hace falta
hablarlo mucho más
entre nosotras
que se hable públicamente
y se le dé importancia
a ello
y que desde las instituciones
haya psicólogas especializadas
no sé
las matronas
todo el personal
que al final
te puede acompañar
en esos procesos
que ya digo
que son una bomba emocional
pero que no todas las mujeres
vivimos igual
y que por tanto
es bueno tener
un acompañamiento especializado
y eso en la nueva ley
del aborto
para algunos casos
como los duelos
perinatales
y tal
sí que lo introdujimos
pero bueno
creo que ahí también
queda mucho por hacer
¿qué les dirías
als pares y mares
que poden sentir
esta entrevista
y que poden tener
una situación
semblar a la que
vau viure vosotros dos?
Bueno
que eso
que se rodeen
que no lo viven
en soledad
que se rodeen
de su gente querida
de sus familias
de sus amistades
de otros padres
y otras madres
que están pasando
por lo mismo
que confíen
en el personal sanitario
yo aprovecho
para reconocerle
a Manuel Sánchez Luna
que me imagino
que le conoceríais
y al personal
del Gregorio Marañón
porque bueno
porque fueron
muy importantes
para nosotros
como familia
en esa etapa
en ese momento
y eso
que no lo vivan
en soledad
sé que cada persona
también vivimos
los momentos difíciles
de una manera distinta
pero me parece
que bueno
que la compañía
y el sostén
el poder tener
una mano cerca
siempre es importante
para mantener
la esperanza
y para salir adelante
y es evident
que en el vuestro caso
teniendo la projección
mediática que teniu
también he de preservar
la identidad
y la privadesa
de los vuestros hijos
¿no?
gestionar todo esto
cuando sou
objectivo
de tax
mediáticos
también
como familia
¿cómo lo hace
Irene?
Sí, yo creo que bueno
eso
evidentemente
con nosotros
no ha valido
ninguna de las reglas
de la más mínima
humanidad
y eso ha llegado
pues a afectar
a nuestra familia
a nuestros hijos
y a nuestras hijas
y a nuestra hija
es algo de lo que
no solemos hablar
precisamente
para también proteger
ese espacio de intimidad
que es su derecho
y que bueno
nosotros tomamos
nuestras decisiones
como Pablo
y como Irene
pero queremos
proteger también
sus derechos
y nosotras creemos
aunque cada familia
lo hace como quiere
nosotras creemos
que esa es la mejor manera
¿no?
pues hablar poco
y tener ese espacio familiar
preservado
pero evidentemente
yo creo que
deberíamos tener
un consenso democrático
que es que
ese precio
no se le debe hacer pagar
a nadie
¿no?
y también
pues bueno
como seguramente
nuestros adversarios
no tienen muchas reglas éticas
sí saber que
que bueno
que tenemos que
quienes queremos
transformar las cosas
tenemos que estar
arropadas
preparadas
y nunca solas
para si nos siguen
queriendo hacer pagar
este precio
que es inhumano
y que no debería
que no debería ser así
en ningún caso
¿no?
agraeixo l'esforç
también
d'aquestes paraules
i d'aquesta entrevista
per parlar
d'una qüestió
que evidentment
es personal
i no es fàcil
vaig acabar
en Irene Montero
es viu
una mica més tranquil
com a exministre
bueno
la verdad es que
yo estoy muy satisfecha
del trabajo
que hemos podido hacer
creo que hubiese sido útil
que lo siguiésemos haciendo
lo dije muchas veces
pero la verdad es que sí
o sea ahora tengo
más horas al día
y bueno
y seguiré peleando
y seguiré luchando
igual que todo el equipo
del ministerio
y bueno
y que podemos
seguiremos peleando
porque siguen quedando
muchas cosas
por transformar
tengo más horas al día
y por tanto también
más energía
para pensar en nuevos proyectos
para seguir transformando
este país
i que es molt jove
i té una carrera política
molt llarga
aleshores
no sé si el seu futur polític
passa per Europa
eso
en su momento
lo diremos
eso en su momento
lo diremos
y además no es una decisión mía
sino que tiene que ser
de la militancia de Podemos
última
¿com ha paít
que poderm
formi part
del grup mix
finalment?
¿ho sent
com un fracàs personal
amb les males relacions
amb Yolanda Díaz?
Bueno
yo creo que es una decisión
difícil
pero necesaria
porque la voz
no de Podemos
sino de la gente
que confía en Podemos
y que piensa
como Podemos
y que durante
demasiados años
en este país
se ha intentado
que no estuviese representada
en el parlamento
o en el gobierno
hicieron
falta cuatro
repeticiones electorales
para que el propio
Partido Socialista
entendiese
que las gentes
que votan
y que piensan
y que sienten
como Podemos
y que creen
en esas transformaciones
y que creen
que los límites
de las transformaciones
sociales
no los tiene
por qué decidir
el PSOE
los tenemos que decidir
entre todos y todas
y que hay veces
que al PSOE
se le pueden convencer
de cosas
que ellos no quieren hacer
como el impuesto
a las grandes fortunas
o la ley trans
que son necesarias
son buenas
y son útiles
para la democracia
y para nuestro país
y bueno
y pensamos
que esa voz
se tenía que oír
entonces
pues bueno
yo creo que es importante
han sido un año
muy difícil
pero pasar página
y dedicarnos
a hacer política
sobre todo
porque hace unos años
cuando nos dijeron
presentaros a las elecciones
y si tantas cosas
hay que cambiar
mucha gente pensaba
que no se podía
hacer nada más
de lo que decidiesen
el PSOE
y el PP
de lo que decidiese
el bipartidismo
pero ahora
ya sabemos
que se puede
se pueden hacer
muchas más cosas
es cuestión
de voluntad política
y de tener la fuerza
para hacerlo
entonces
sabiendo que se puede
yo creo que
que bueno
pues que mucha gente
volverá a intentarlo
una y otra vez
hasta que
hasta que todos los derechos
estén garantizados
y hasta que vivamos
en una sociedad más justa
y a eso
pues nosotras
estamos muy dispuestas
a dedicarnos
a pesar de todos los golpes
y a pesar de
de las injusticias
y de la guerra judicial
y de la guerra mediática
pero
pero bueno
sabíamos que no iba a ser fácil
y ahí vamos a seguir
intentándolo
Irene Montero
muchas gracias
y mucha sort
muchas gracias
a vosotros
el suplement
amb Roger Escapa
només fins diumenge
Supertecnopreus
al Corte Inglés
l'últim
el més desitjat
tot el que més t'agrada
en electrònica
i electrodomèstics
amb fins a un 20%
de descompte
amb els avantatges
dels tecnopreus
Supertecnopreus
fins a un 20%
en electrònica
i electrodomèstics
per tu o per regalar
aprofita-ho
només fins diumenge
17 al Corte Inglés
consulta els models
que hi participen
saps què?
aquest any a casa
els reis vindran
el 6 de gener
el 6 de febrer
el 6 de març
el 6 d'abril
ah sí?
i què us portaran?
el Pol demana una subscripció
a la revista
El Tatano
vols rebre cada més
contes, còmics, jocs, manualitats
l'he pullejat
i la veritat és que està molt bé
quina bona idea
un regal que dura tot l'any
subscriu el teu fill
a la revista
El Tatano
entra al web
cavallfort.cat
El Tatano
el cavallfort dels petits
Ara vi Nadal
Tio, tio
Caga't d'horror
El pots davant d'ocant
Penses i figues
i meli mató
Rampa't a plam
Digue-m'ho alt
Digue-m'ho clar
Ara i sempre
Amb TV3 i Catalunya Ràdio
Viu el millor Nadal
Amb 3CAT
i la gamma
Delícies de Noel
Productes de xarcuteria
frescos com acabats de tallar
Ningú se n'ha anat d'aquí
sense trobar el seu desig
T'en has desavantat
Hi ha un lloc màgic
en el qual els desitjos
de tot el món es compleixen
Només has de visitar
el cort anglès
i descobrir
quin és el teu
Aquest Nadal
descobreix
què desitges
a la planta dos i mig
del cort anglès
on viu
la màgia de Nadal
M'he enamorat
aquest Nadal
del carro
de Caprabo
i de l'IVA de regal
Aquest divendres i dissabte
15 i 16 de desembre
a Caprabo
i a Caprabo a casa
emporta't l'IVA
de la teva compra
acumulat a la targeta
Club Caprabo
Mantenim els preus
del 2021
dels teus imprescindibles
per Nadal
Caprabo
Més informació
a Caprabo
Escolta
aquest Nadal
ens ajuntem per sopar
no?
Amb el cort anglès
és facilíssim
faig una compra a línia
i me la porten a casa
el vi
el torró
els espàrrecs
tot
i el que vulguem
de marispejo carn
podem reservar-ho
amb ventilació
a la botiga
i recollir-ho
el dia que vulguem
això sí
jo no cuino
que sóc més de plats preparats
ah, i també els podem reservar
Supercori
percori
supermercat
al cort anglès
què necessites
aquest Nadal?
a Catalunya Ràdio
estem entrenant
molt dur
perquè tinguem
un Nadal insuperable
Ramoneda
fot-li
que es noti
que ets de Sabadell
no afluixis
Aida Pita
amb ganes
aquest any
el tio solidari
de la Vall d'Hebron
cagarà més que mai
va, esquerdo
pica fort
dilluns 18 de desembre
12 del matí
fins a la 1 del migdia
el matí
de Catalunya Ràdio
us convida
a picar
el tio solidari
de la Vall d'Hebron
una festa de les grosses
amb l'actuació del Xiula
i del Rigui per Xics
de The Penguins
picarem amb més força
que mai
el tio solidari
de la Vall d'Hebron
el matí
de Catalunya Ràdio
amb Ricard Ostrell
des de les 11
i fins a l'última hora
amb Quim Morales
Joel, amb més energia
va
Joel, que això és el meu a l'esquena
que és, home
sigues solidari
bé, un altre
el tio solidari
de Catalunya Ràdio
amb la col·laboració
de Caprabo
càncer
esterilitat
disfuncions
infeccions
depressió
incontinència
les malalties
i els problemes
relacionats
amb la salut sexual
i reproductiva
afecten una
de cada tres persones
el 70%
són dones
visibilitzar
la salut sexual
i reproductiva
és el primer pas
per poder-la investigar
la Marató
per la salut sexual
i reproductiva
la Marató
que dona llum
aquest diumenge
la Marató
l'Arlet
decideix visitar
el Penedès
per descobrir
què hi ha més enllà
d'una copa de vi
l'Arlet
et necessita
viu una experiència virtual
al Penedès
amb ella
entra a
aventurapenedès.cat
i crea la teva aventura
fins a 8 finals possibles
Consell Comarcal
de l'Alt Penedès
amb el suport
de Generalitat de Catalunya
i Penedès Turisme
Pols Tartos
l'evolució continua
més autonomia
més distàncies
el teu 100% elèctric
de disseny escandinau
ara
amb 654 quilòmetres
reserva la teva prova
de conducció
amb un expert
PolsTart.com
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
paraules de cap de setmana
paraules sonores
i paraules sordes
El Suplement
Catalunya Ràdio
ens movem
canviem
i amb tu
ens connectem
Som 3CAT
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger
Són dos quarts d'11
La historia
de Juan Antonio Bayones
d'aquelles que emocionen
els millors narradors
un nen de Trinitat Vella
que somiava en 70 mil·límetres
que va aconseguir
que va aconseguir graduar-se
de la primera promoció
de l'ESCAC
i va triomfar
a Hollywood
fent l'impossible
tornant-ne d'una sola peça
La pel·lícula de la seva vida
dramàtica
això sí
com només ell la pot dirigir
s'escriu pràcticament sola
ara el director barceloní
presenta la seva última gran obra
i segurament la més passional
i colossal
de la seva filmografia
La Sociedad de la Nieve
que retrata
la tragèdia dels Andes
dels anys 70
en què un equip de rugby
amateur uruguaià
va quedar atrapat
a la muntanya
després d'un accident d'avió
durant gairebé
tres mesos
un film que va directe
als Goya
als Gaudí
i sembla que també als Oscars
i que ja es pot veure
des d'ahir
a la gran pantalla
J. Bayona
bon dia i bona hora
Bon dia, què tal?
Molt bé, i tu com estàs?
Molt content
Què t'ha boca aquesta cançó que sona?
Bueno, estic superorgullós
d'aquesta cançó
Penso que és l'única vegada
que he participat
en la creació d'una cançó
que jo recordi
i va ser un procés molt maco
que vam fer amb Kim
amb Tim
que és el que composa
els temes de la banda
i és la cançó que vam fer
per Un monstruo ben a verme
i li vaig donar bastant la brassa
li donava moltes notes
tota l'estona
i de fet va fer
tres temes
i aquest va ser
el que finalment li vaig dir
que és el que més m'agradava
i recordo
quan vam gravar
amb l'Orquestra Sinfònica
tots els arregles
aquests arreglos
que tenen
amb el Fernando Velázquez
i va ser increïble
va ser molt maco
Tu vas començar fent videoclips
de fet, no?
Jo vaig començar així
fent videoclips
curmatratxes a l'escola
i videoclips
Camela
OBK
i després de Kim
et van fer aquesta cançó
perquè t'havies fet
el videoclip d'aquest altre
d'aquí sortia
Letizia Dolera
Letizia Dolera
Feia molt iuio
aquest videoclip
Era una pel·lículeta així
com de terror
que imitava una pel·lícula italiana
d'aquestes barates de terror
i ho vam passar molt bé
vam rodar aquí
el videoclip
ho vam rodar aquí
a prop del Montseny
i una casa així
molt misteriosa
va ser divertit
Clar, i em disculparàs
és que se m'ajunten dues passions
que són
Kim
i Bayona
i clar, i dic
hoste, ho has d'ajuntar això
avui aquí
Quina importància té la música
en la teva vida?
Molta
Molta
perquè sempre estava present
a casa
sempre hi havia
molta música present
la tenia
tinc dos germanes
més grans que jo
i
escoltàvem molta música
em recordo que
escoltàvem els Beatles
i
i molta música pop
i molta música rock
dels 80
i jo vaig créixer
escoltant aquesta música
la música que escoltaven
les meves germanes
i després al meu pare
li agrada també molt la música
i sempre
sempre em recordo
que cada cap de setmana
venia i comprava
el single
que era el número 1
de vendes
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
jo mira
vaig
i així
una vegada
que
ho feia el Charlie Chaplin
que tenia
quan rodava les pel·lícules mudes
tenia
un
un
grup petit de músics
de quatre músics
tocant música
al costat de la càmera
per
ajudar els actors
i també ho feia el
Sergio Leone
que feia aquestes mítiques
bandes sonores
amb el Neo Morricone
era una escena amèrica
pel·lícules així
i que
li
demanava
a
a
a
a
a
a
a
a
abans
i després
durant el rodatge
tocava la música
jo faig molt
el de tocar música
durant el rodatge
perquè ajuda molt els actors
a entendre
quina és
l'atmosfera
l'atmosfera
o el mood
que estem buscant
i
ajuda també
a que
l'equip
estigui molt enfocat
en tot el que està passant
davant la càmera
I ara que aquest mes de desembre surten els Wrapped a Spotify,
això dels més escoltats de la temporada,
tu què et surt allà a la llista?
Va sortir l'altre dia, ho tinc aquí.
Ah, sí? Què et surt?
Home, el Michael Jaquino et deu sortir aquest any, no, potser?
Sí, deixa'm que ho tinc aquí, ho vaig capturar l'altre dia,
perquè em va fer gràcia. A veure si ho trobo.
Però bé, el grup que més he escoltat aquest any
va ser The Page Mode.
Ah, The Page Mode, ets un clàssic.
Sí, i després era... aquí ho tinc.
John Williams.
Ara mateix estem entrant a l'Spotify de Bayona, eh?
Jo, The Page Mode, número 1, John Williams, número 2,
número 3, Joey Isaishi,
número 4, Pet Shop Boys,
i número 5, Fernando Velázquez.
O sigui, és una llista impossible, o sigui...
Lo impossible.
Anem avui amb J. Bayona,
amb la banda sonora de La Sociedad de la Nieve.
Això ja et posa en un context.
Aquest és el tema que més he escoltat, segons l'Spotify,
i va sortir fa un mes i mig.
Sí, mira, va ser molt maco que quan vam fer l'estrena mundial
al Festival de Venècia,
van tocar aquesta música a la catifa vermella,
i clar, arribàvem als actors,
sortien del cotxe i ja estaven tots plorant.
I sentir això al Liceu?
No sé si va sonar aquesta al Liceu, suposo que sí, no, l'altre dia?
Sí, sí, va ser molt maco.
Veure que la teva vida transformada en bandes sonores
s'estrena al Gran Teatre del Liceu
a casa teva, a Barcelona, amb un Liceu ple,
això et devia emocionar, no?
Va ser molt maco, tot el Liceu ple, no, la gent,
i hi havia ja la Maria Belón,
el Roger Príncep,
que era el nen de l'orfenat,
o el Fernando Velázquez, dirigint l'orquestra, no?
Va ser molt maco.
Hi havia els teus pares?
Sí, sí, sí, però no es van quedar al final,
no els vaig veure tota la nit.
Com els vas dir als teus pares que volies ser director de cine, tu?
Algun dia hi va haver una conversa, aquí?
Jo suposo que sí, però no la recordo,
perquè jo penso que sempre he volgut ser director de cinema,
i no tinc aquest record de dir,
mama, jo vull ser director de cine.
No, jo de fet sí que recordo, de petit,
veure la pel·lícula aquesta,
el François Trifó, La Noix Americana,
i descobrir que les pel·lícules les feien gent, no?
Que hi havia persones darrere les càmeres,
hi havia un director, que era el mateix François Trifó,
a la pel·lícula,
i aquella pel·lícula em va fascinar.
Jo penso que és dels primers records que tinc
d'entendre que era la figura del director
i que les pel·lícules les feia la gent, no?
El teu pare pintava, era pintor de parets,
i crec que també feia els cartells d'algunes pel·lícules, no?
Sí, sí, això va ser als anys 80,
quan hi va haver una crisi de la construcció,
i va ser la cadena de cinemes Balanyà,
que coneixien que dibuixava molt bé,
i li van demanar pintar els grans muralls,
els pòsters de les façanes del cinema.
Li has plantejat mai que dibuixi el cartell d'una pel·li teva?
Tinc casa meva plena de cartells que ha fet el meu pare.
Tinc un gegant de Busca l'Arca Perdida
que té cinc o sis metres d'alçada.
De la Sociedad de la Nive ha fet cartell, ja?
Encara no.
L'ha vist per això, eh?
Sí, un parell de vegades l'ha vist allà.
Va, entrem de ple a la Sociedad de la Nive.
La història la coneixem,
una pel·lícula basada, com dèiem,
en la tragèdia dels andes del 70,
en què un equip de rugby amateur de l'Uruguai
té l'accident d'avió,
tres mesos atrapats a la muntanya,
van fer-ho tot per sobreviure,
fins i tot menjar-se els seus companys morts,
una història que el Bayona hi entra,
però no segurament és l'eix central de la pel·li.
La pregunta que ens fas és
qui vas ser tu a la muntanya, no?
Qui som nosaltres, no?
Tu qui vas ser en el rodatge?
Era el director.
Però m'han dit que vas ser dur.
Si jo sempre soc dur al rodatge,
però és que em pensa que
si un rodatge va bé, mala senyal, eh?
Perquè no...
És molt difícil.
el punt de partida sempre tens la...
Totes les peces apunten que sortirà malament,
sempre, perquè és molt difícil, no?
És molt difícil fer una pel·li,
és encara molt més difícil fer una bona pel·li.
I va ser un rodatge molt dur,
els actors, sobretot,
tot està fet i dissenyat a la seva mida,
en el sentit que tot es feia a favor de l'actuació, no?
Jo li vaig dir al director de fotografia
que donés llibertat als actors per moure's
com volguessin pel set,
els visual effects que no utilitzessin
la pantalla verda, no?
Per no distreure el sector.
És a dir, tot està al servei,
ells van conèixer els supervivents,
van tindre una relació personal amb ell
durant tot el rodatge,
encara la tenen,
i després van passar
per les mateixes similars condicions
dels supervivents.
Van rodar a la neu de veritat,
van passar molt de fred,
van passar molta gana
perquè van fer una dieta molt estricta
per petre a pes,
ho van rodar tot cronològic.
Tu també vas passar fred i gana?
Jo no, jo no, jo no,
jo no,
però ho veia tot,
cada dia ho veia
i estava tota l'estona amb ells,
sempre recolzant,
però és veritat que
jo vaig començar una dieta
i vaig perdre bastant,
vaig perdre com 7 o 8 quilos,
però després ja vaig començar a menjar.
I tu també et deus haver fet
la pregunta a tu mateix
de com hauries reaccionat jo
si hagués estat en aquell avió, no?
Sí, hi ha una cosa molt interessant
a la pel·lícula
i és que és una pel·lícula
que succeeix
on va caure l'avió,
que és un indret al món
on no existeix la vida.
Tu quan arribes allà,
jo vaig anar allà,
el primer que vaig fer
va passar una nit
al mateix lloc
on va caure l'avió,
a la mateixa època de l'any,
amb el mateix fred,
la mateixa neu
i és molt impressionant
quan estàs allà
i no s'escolta res,
únicament s'escolta
la teva respiració,
perquè no hi ha res
viu allà, no?
I en el moment
que cau en un lloc
on un indret del món
on no existeix la vida,
ells l'han de reinventar.
i quan fan això
han de pensar
què és important
i què no és important
i en aquest sentit
la pel·lícula
es converteix
en un mirall
de nosaltres mateixos,
de què faríem
en aquesta situació,
què és el que té valor
i no té valor
en aquesta situació, no?
Tot i així
la vau rodar
sobretot a Sierra Nevada, no?
Sí, però estàvem
a més de 2.000 metres d'alçada,
2.000, 2.500 metres,
i alguna vegada
alguna persona
del rodatge
va haver de tornar
a l'hotel
perquè es trobava
malament per l'alçada.
Aquesta nit
que dius
que vas passar
la intemperi
en tenc els Andes
va ser prèvia
a fer tot el rodatge
de la pel·li?
Sí, jo vaig anar
a l'indret
on va caure l'avió
vaig anar
un parell de vegades.
Una va ser
al principi del rodatge,
abans de rodar
amb el sector
de la Sierra Nevada.
Normalment
has estat 3 dies
per arribar al lloc
perquè el teu cos
s'acostumi a l'alçada
i jo vaig
perquè sempre
vas amb pressa
en comptes d'estar 3 dies
vaig estar només 2
i va ser una decisió terrible
perquè vaig passar
una nit
horrible
amb un mal de cap
molt fort
vaig perdre
la noció del temps
i pensava
que ja es feia
de dia
quan encara
vaig mirar
el rellotge
i només havia passat
una hora i mitja
i després el fred.
Jo estava dormint
al meu sac
de dormir
però
el matí
quan em vaig llevar
tenia la meva
ampolla d'aigua
era tot
clar
s'havia
congelat totalment.
Has parlat moltes vegades
de les teves pel·lis
de la mort, no?
Mhm.
Què és el que t'interessa tant
de la mort?
Bé, sobretot
m'interessa
aquesta idea
de tots aquests personatges
que han de créixer
de manera forçada, no?
De cop i volta
es trobà
en una situació
que els supera, no?
Deien els supervivents
deien aquesta frase
de
en la muntanya
l'aprendizaje
no fue gradual
fue a palazos
va ser un aprenentatge
d'un dia per l'altre
eren nens
tenien 18 anys
el més gran
tenia 25
després hi havia un que tenia 35
i tenia 4 fills
però era l'excepció
érem nens
i
i han de créixer
han de créixer
a la força
i a la muntanya
I has pensat
en la teva pròpia mort?
No
ara estic pensant
ara quan m'has preguntat
no, no ho he pensat
no
I
suposo que hi devia haver
una reflexió prèvia teva
a decidir
com t'apropaves
a la història
del canibalisme
com vas decidir
que ho volies tractar
Tu ho has dit molt bé
quan
no
tu has vist la pel·lícula
no et queda la idea
d'aquesta pel·lícula
sobre canibalisme
i aquesta és la raó
per la que els supervivents
35 anys després
de l'accident
es van reunir
un altre cop
per escriure
un altre llibre
ells no
reconeixien
el relat
que havia quedat
amb la primera pel·li
o amb el llibre
amb el llibre
que es diu
viven
viven
16 van viure
però 29 van moure
van morir
i
aquesta insistència
en posar
el focus
en el canibalisme
aquesta idea
de parlar
dels herois
de los Andes
quan ells
es sentien miserables
quan van tornar
de la muntanya
i van decidir
a escriure
un llibre
i en aquest llibre
jo em vaig surprendre
molt
quan el vaig així
perquè jo penso
que coneixia la història
i la història
és molt més gran
sobretot a un nivell
espiritual
es pot dir
o filosòfic
penso que
ara quan veig
la pel·lícula
amb els supervivents
el fet
que la pel·lícula
tingui un punt de vista
que és
una mena
com de pont
entre els vius
i els morts
des del moment
que la pel·lícula
està contada
des d'aquest punt de vista
és una pel·lícula
espiritual
que parla
que dona la possibilitat
als supervivents
això
els va sorprendre molt
la primera vegada
que vaig estar amb ells
de parlar dels morts
perquè els morts
eren els grans
oblidats
d'aquesta història
el famós llibre
Viven
es deia Viven
i penso que ara
després de tants anys
els he donat
la possibilitat
que ells puguin parlar
dels morts
i de la mateixa manera
que els morts
van ser els que van
possibilitar
que ells
continuessin
en vida
ara és bonic
que jo els he donat
l'oportunitat
que amb la seva paraula
amb el seu testimoni
puguin
aquestes persones
tornar de vida
a la pantalla
en el procés
de muntatge
algú et va dir
aquesta pel·li
és massa dura?
havia de ser
així
i de fet
la gent que va veure
la pel·lícula
els supervivents
i les famílies
dels morts
van agrair
que la pel·lícula
siguessin així
perquè van entendre
moltes famílies
veient la pel·lícula
sobretot les famílies
dels morts
però també les famílies
dels supervivents
van entendre
que el que van fer
era el que s'havia de fer
precisament
perquè van patir
l'aventura
que ells van patir
veient la pel·lícula
quant va ser
l'última vegada
que vas plorar
el cine
Jotabayona?
el cine
doncs
igual
fa bastant
perquè no es fan
moltes pel·lícules
avui en dia
molt emocionals
has plorat
en el procés
de fer aquesta pel·li?
moltes vegades
i els actors
cada dia
i l'equip tècnic
però bueno
això és el que jo
però plorar de què?
de les condicions
de la duresa
no, no
plorar
perquè hi havia
molt de compromís
amb la història
i els actors
tenien
una sensació
de responsabilitat
tremenda
amb els personatges
no?
tots coneixien
a la persona real
que estaven interpretant
tots coneixien
els familiars
dels morts
i hi havia
un respecte
molt gran
per portar
a la pantalla
aquesta història
de la manera
més realista possible
i donant
una posició
important
a tots ells
era la pel·lícula
que per primera vegada
havia de representar
tota la societat
de la neu
que no són
únicament
els 16 supervivents
sinó
tots els que hi havia
en aquell avió
i era molt emocionant
estar al rodatge
i jugàvem
tota l'estona
amb això
després
amb el muntatge
s'ha reduït molt
la pel·lícula
té una contenció
jo penso
que la té
té una contenció
que veritablement
esclata al final
quan arriba
finalment
al rescat
tu vius
l'alegria
d'aquell moment
amb ells
i t'emociona
però és una pel·lícula
que tota l'estona
el muntatge
estaven
baixant
la emoció
perquè si no
hauria estat impossible
veure-la
Som al suplement
som a Catalunya Ràdio
amb J. Bayona
que acaba de presentar
La Sociedad de la Nieve
des d'ahir mateix
a Alsines
crec que la teva mare
et reclama
que facis una comèdia
sí
sí, sí
ja està una miqueta
tipa
de passar-ho malament
i què?
et veus fent una comèdia?
sí, m'encantaria
m'encantaria
no tinc encara
cap projecte de comèdia
però m'encantaria
flipava quan llegia
que
d'alguna manera
per aconseguir
fer La Sociedad de la Nieve
i aconseguir
el finançament necessari
perquè és una pel·li cara
evidentment
havies fet
El Juràssic
i El Senyor dels Anells
d'alguna manera
que eren pel·lis
encara molt més comercials
per poder fer aquest projecte
no sé si d'alguna manera
en el teu grau d'amor
a tot el teu bagatge
de pel·lícules que tens
quin lloc ocupa
La Sociedad de la Nieve
respecte a la resta?
Tens pel·lis que t'estimes més
que d'altres?
sí
però penso
jo penso més
en la carrera
i tot el que he après
jo penso que han estat
10 anys
per fer aquesta pel·lícula
no vam trobar
el finançament
fins que va arribar
Netflix a l'equació
però
ara penso que estic
molt més preparat
que fa 10 anys
per fer aquesta pel·lícula
i haver fet
El Senyor dels Anells
i Jurás y Google
em va donar molta experiència
per fer aquesta pel·lícula millor
Fins i tot
vas dir que no
en tot aquest procés
a Martín Scorsese
una vegada
sí
però això
és un titular
sí
és un titular
matís
sí
no
perquè
va ser
fa molts anys
després de l'orfanat
que
ell volia
produir una pel·lícula
i
va
trucar
al meu agent
i
jo en aquell moment
estava preparant
lo impossible
i no
no tenia temps
de fer aquesta pel·lícula
i no volia
que la Scorsese
em truqués
per dir-li que no
i li vaig dir que preferia
que no em truqués
perquè això
ho fan molt els agents
tu que Scorsese
i de sobte
et trobes allà
una miqueta
allà
que li has de dir que no
com li dius que no
i
millor que no em truqui
clar
jo
acorralado
no
frent a la
frent a la
frent a Scorsese
no
no em volia trucar d'aquella manera
i li vaig dir no
que no em truqui
i va insistir no
que no em truqui
però no és que li digués que no
és que
en aquell moment
no podia fer la pel·lícula
que ell
volia que fes
i
has vist la seva última pel·li
Los Seis Vinos de la Luna
sí
m'encanta
tu entens que les pel·lis durin tant?
bueno
jo
la pel·li
jo penso que va dur
el que va durar
no em vaig avorrir
ni un minut
i vaig tenir la sensació
d'estar
veient un clàssic del cinema
com
els que es feien
fa 40 anys
allò
de veure cinema
amb pes
allò
de qualitat
jo vaig al·lucinar
amb aquella pel·li
i no em vaig avorrir
ni un minut
però per exemple
La Sociedad de la Niva
és una pel·li
que s'estrena al cine
la podem veure ja
a la gran pantalla
però d'aquí poc
també es veurà a Netflix
aleshores
ets conscient que molta gent
veurà la teva pel·lícula
a través del telèfon mòbil
amb una pantalla petita?
bueno
jo vaig veure tots els clàssics
del cinema
a la televisió
i perquè no els feien al cinema
quan jo era petit
no et sap greu
que la teva pel·li
es consumeixi en un mòbil?
bueno
em sap greu
per la gent
que vegi la pel·lícula
en un mòbil
perquè aquesta pel·lícula
tu l'has vist al cinema
el fenòmena
amb el so
doncs explica
com va ser
clar
és una altra història
és una experiència immersiva
allà dins
clar
doncs això és el que
es va estrenar ahir al cinema
i estarà tot el Nadal
al cinema
perquè la gent
pugui viure
aquesta experiència immersiva
que és el que
es van proposar
és que
l'espectador
tingués la sensació
d'estar dins de l'avió
amb ells
i això
quan estàs
amb la pantalla
del cinema
gegant davant teu
veient aquestes muntanyes
en pantalla gran
i el so
que és espectacular
el so que ha fet
l'Oriol Tarragó
a la pel·lícula
doncs això
no és el mateix
si ho veus amb el mòbil
clar és que penso
si fins i tot a tu
et costa 10 anys
poder pagar
la pel·li
que vols fer
imagina't la resta
del gremi
com està
vull dir
que complicat que és
arribar fins on has arribat
ara estem en un moment
molt complicat
molt molt complicat
jo ara acabo de produir
una pel·lícula
a una directora
novell
Laura Jou
i
teníem més o menys
el pressupost
de
l'orfanat
i hem rodat
amb la meitat
dels recursos
perquè hi ha
dos
aquí hi ha una cosa bona
i una cosa dolenta
i és que ara
la gent té
millors sous
està millor pagada
que abans
però els pressupostos
no han augmentat
l'ajuda
al cinema
no ha augmentat
i ens trobem
en una situació
on
hem de fer la pel·lícula
millor pagats
però amb la meitat
de recursos
hi ha un punt
de certa precarietat
en aquest sentit
en la producció actual
estàs fent la feina
una mica
de padrinar
joves talents
com en el seu moment
va fer amb tu
el Guillermo del Toro
sí
sí
ho vaig fer
vaig fer
vaig fer un documental
que es deia
Hate New York
del Gustavo Sánchez
després vaig fer
el Marrobón
del Sergio Sánchez
ara hem fet
Caïda Libre
amb Laura Jou
què ha de tenir
un alumne de l'ESCAC
perquè s'hi fixi
el Bayona
no però mira
Laura Jou
no era alumne de l'ESCAC
era la
de fet
és l'acting coach
amb la que he treballat
sempre
vaig fer amb ella
l'orfenat
o vaig fer amb ella
lo impossible
i la connexió
de l'ESCAC
perquè quan fèiem classes
de direcció
d'interpretació
ella era l'actriu
que venia a classe
a fer les pràctiques
amb nosaltres
i hem tingut sempre
una molt bona relació
i és molt bona
la directora
i li ha produït
la seva primera pel·lícula
pel cinema
perquè ella havia fet
La vida sense la Sara Mat
a la TV3
i li ha anat molt bé
i ara li hem produït
la seva primera pel·lícula
pel cine
i per exemple
El Carràs l'has vist?
t'agrada?
Sí, clar, clar
que l'he vist
m'agrada molt, sí
T'interessa el cine
que es fa a Catalunya?
Ho dic perquè
jo tinc la sensació
que durant un temps
feiem un cine
que va tenir
una gran revalorització
com Pa Negre
una cosa històrica
i ara els últims anys
fem aquestes pel·lícules
més minimalistes
que també tenen
una gran sortida
però tenim una mica
aquests dos gèneres
afincats
costa poder fer
una superproducció
per un tema econòmic
suposo
Bueno, és el que et deia
que els pressupostos
s'han baixat molt
però bueno
el Carràs està fet
amb el pressupost correcte
jo no trobo
a faltar gens
jo no trobo a faltar
diners
en el pressupost
d'aquesta pel·lícula
Anem acabant
Ara la pregunta important
tu que tens fil directe
Quim ve a Barcelona o no?
No ho sé
no ho sé
l'altre dia
el Tim
va vindre
és un whatsapp
és un whatsapp
de part del Roger Escapa
del suplement
jo li pregunto
from Catalunya Ràdio
ara mateix
li estic escrivint
pregunta-li
pregunta-li
que han confirmat Madrid
i jo estic pendent
de si em compro
l'entrada a Madrid
o...
amb qui parles
amb el Timo o amb el Tom?
amb el Tim
li diré que vingui a Barcelona
digue-li que vingui a Barcelona
digue-li
no
amb conèixer
amb conèixer
ara sí parla anglès
parla amb anglès
parla amb anglès
no way you go to Madrid
and not Barcelona
digue-li
de part del Roger Escapa
i que tenim una entrevista pendent
jo amb això ja sóc feliç
escolta'm
saps que et posaràs ja
els Oscars o no?
no
no
no perquè encara no sabem
si anirem o no
però tens allò
el cuquet de l'estómac
que pot ser
que passi una cosa gran
aquest any o no?
no però em fa molta il·lusió
perquè
aquesta setmana
ens han nominat els Globus d'Or
no?
Globus d'Or
Gaudí
Goya
Oscars
els Gaudí
ja s'ha enviat eh?
sí
ara mateix
vull la resposta
sí
els Globus d'Or
els Gaudí
els Goya
bueno
està molt bé
és que a la gent li agrada molt la pel·lícula
i això és el millor premi que tens
perquè jo ara porto dos mesos
viatjant per tot el món
i les reaccions
són increïbles
i jo penso que
ara mateix el millor premi
és la pel·lícula
i que la pugui veure la gent
és el que em fa més il·lusió
on vius ara mateix?
quan et pregunten on vius
què et respons?
bueno
jo sempre visc a Barcelona
visc a l'Eixample
però ara
porto dos mesos
que estic cada dia
en una ciutat diferent
J. Bayona
molta sort
moltes gràcies
i molts èxits
vinc
gràcies a vosaltres
ara tornem al suplement
el suplement
amb Roger
escapa
fa molt temps que el Barça
no marca un gol de falta
3 anys
tot és possible
un dia de partit
tot és possible
a la TDT
la transmissió d'en Torquemada
avui a partir de les 8
la TDT del València-Barça
a Catalunya Ràdio
la narració del partit
és una exclusiva de CaixaBank
CaixaBank
dona suport a l'esport
sabem com n'és d'important
sentir-se acompanyat
per això
a CaixaBank
ara disposes d'un préstec
per fer realitat
les teves il·lusions
sol·licita'l des del mòbil
o a través del teu gestor
informa't en a
caixabank.cat
CaixaBank
tu i jo
nosaltres
sempre que es mantinguin
les circumstàncies econòmico-financeres
del sol·licitant
en el moment de la sol·licitud
la TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial
d'assistència sanitària
d'AM i CaixaBank
Vanessa Mendoza
de l'associació Stop Violències a Andorra
l'església fonamentalista
té un discurs
que se lia
amb l'extrema dreta
que és qui ens governa a Andorra
Sam García
activista a Múrcia
per part de persones joves LGTBI
lo que nos pasa más que nada
es el miedo
Mariana Carabajal
periodista femenina argentina
Milei proviene del ecosistema
más ultraconservador
y han planteado
desarmar la ley de aborto
Toni Rodón
politòleg
i a partir d'aquí
aprofitar-se d'aquest caldo de cultiu
per fer avançar
determinades posicions reaccionàries
solidaris
amb Mercè Folk
ofensiva ultra
contra els drets sexuals
i reproductius
aquest dissabte
a partir de les 10 de la nit
a través del canal
exclusiu digital
de l'app i al web
de Catalunya Ràdio
jo els dic a les embarassades
pensa que
el que estàs menjant
a l'embaràs
són les peces
petites de l'ego
que utilitzarà
el teu fill
per construir
la teva filla
per construir-se
salut sexual
i reproductiva
quan l'alimentació
juga a un paper
fonamental
aquesta és una investigació
pionera
perquè és el primer cop
que es demostra que promocionar
una dieta maiterran
i que la dona mengi millor
ajuda que el fetus
i el bebè creixin millor
l'alimentació és bàsica
en molts processos
però específicament
en el procés reproductiu
tant en homes com en dones
és essencial
un restaurant
caníbal
a Berlín
diumenges
d'una a dues
del migdia
amb Paula Molés
també en podcast
i a l'api web
de Catalunya Ràdio