I aquesta hora a les 10 us expliquem que trànsit justifica, per qüestions de seguretat, el tall de l'autopista AP7,
que ahir a la tarda va tenir atrapats centenars de conductors, gairebé 5 hores.
El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, admet però que potser s'hauria d'haver avisat abans els conductors
i desviar el trànsit amb antelació. Ho explicava fa uns minuts aquí, al Suplement de Catalunya Ràdio.
Potser hem de posar alguns mitjans més, o tenir previstos alguns mitjans més.
I nosaltres, com a Servei Català de Trànsit, potser també hem de ser una mica més incisius en desviar el trànsit abans.
I per tant, en sentit nord, probablement ens hauria anat bé desviar tot el trànsit, per la C-60 cap a la C-32.
Tot i que ja avisàvem i anunciàvem que hi havia l'accident.
Ramon Lamiel ha recordat que fa dos anys va caure una calamarsada similar a la C-32
i en aquella ocasió una trentena de persones van quedar ferides.
Per evitar que passés una cosa similar, es va decidir tallar la P-7 en els dos sentits
i no reobrir-la fins que les màquines lleveneu traguessin les plaques de gel que hi havia a la calçada.
També expliquem que hi ha hagut una aturada no prevista a la central nuclear d'Escó.
Un dels reactors de la central es va haver de parar ahir al vespre per falta d'aigua en un dels generadors de vapor.
Segons ha informat l'associació nuclear Esco Bandallós 2, que és l'empresa que gestiona la central,
es va aturar automàticament la unitat 2 per l'actuació del sistema de protecció del reactor.
I segons fons de la mateixa companyia, la incidència no hauria tingut cap impacte en la seguretat de la instal·lació,
les persones, ni tampoc el medi ambient.
Donald Trump, ho sabem d'aquesta matinada, referma la seva candidatura a la Casa Blanca
amb una nova victòria a les primàries del Partit Republicà, ara Carolina del Sud,
i davant la seva única rival, Nikki Haley.
Malgrat jugar a casa, el seu estat natal, Haley només ha obtingut el 40% dels vots.
Tot i aquest resultat, avança que seguirà la cursa.
Hem de vèncer Joe Biden al novembre.
No crec que Donald Trump pugui vèncer Joe Biden.
Cada dia Trump allunya la gent.
Vull felicitar Donald Trump per la seva victòria.
El 40% no és un petit grup i estic agraïda que avui no hagi acabat la nostra història.
I la Torre Eiffel reobre avui el públic després d'una setmana tancada per la vaga dels treballadors,
l'empresa que gestiona l'emblemàtic monument s'ha compromès a fer un seguiment del model econòmic d'explotació
i de l'evolució de les inversions per millorar les condicions de l'edifici.
Els sindicats alertaven que la pandèmia, que va provocar la davallada del turisme mundial,
havia provocat un greu desequilibri entre ingressos i despeses que amenaçava la viabilitat futura de la Torre Eiffel.
10 i 3 minuts en l'àmbit esportiu que destaquem a aquesta hora. Albert Benet, bon dia.
Bon dia, que el Barça està pendent del que faci avui el Madrid, el Bernabéu contra el Sevilla,
per saber a quants punts queda del líder de la Lliga. De moment és segon de manera provisional,
després de guanyar el Getafe per 4 gols a 0 a Montjuïc. Ara queda un punt per sobre del Girona,
que demà juga contra el Rayo a Montilivi, i a 5 punts del Madrid abans d'aquest partit d'aquest vespre al Bernabéu,
que començarà a les 9. I l'Espanyol torna a la zona d'ascens directa a primeres 16 jornades després,
amb la victòria agònica, amb èpica inclosa al camp de l'Eibar per a 2 a 3,
en un partit que tenia del tot perdut el descompte. Salvi va fer l'empat al minut 97,
i l'Apzo va aparèixer per marcar el 2 a 3 definitiu al minut 99.
El suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Ràdio amb Roger escapa.
Passant 4 minuts de les 10.
Jo n'estimo de molt i el seu pas tan glaçat no la vol per avui ni tampoc un record.
Aquesta és una cançó que Lluís Llach va compondre ja fa uns quants anys després que Salvador Puigantic fos assassinat.
Quina putada va exclamar Salvador Puigantic quan es va adonar que l'assassinaria en el Garrot Vil.
Va ser un 2 de març de 1974, quan faltaven 20 minuts per les 10 del matí.
Les últimes hores de la seva vida les va passar tancat a la cel·la 443 de la model de Barcelona,
acompanyat de les seves germanes rememorant moments feliços i esperant un indult que no va arribar mai,
tot i que els advocats van trucar fins i tot a la porta del papa de Roma.
El franquisme el va condemnar a mort després d'un judici ple d'irregularitats,
acusat d'haver matat un jove policia el dia que el van detenir.
50 anys més tard, les germanes Puigantic continuen lluitant per reparar la seva memòria.
No només les germanes, la Montse, la Carme, l'Imma i la Mercè,
també la seva última parella, els companys de lluita,
o la seva amiga de l'ànima, la Montse Plaza,
que avui ha acceptat compartir-nos els seus records amb en Salvador aquí al suplement.
Ara al suplement, 50 anys des que el franquisme va assassinar al Garrot Vil
l'anarquista Salvador Puigantic.
Començo saludant la Montse Puig, una de les germanes. Hola, Montse, què tal?
Hola, bon dia.
Quants anys tenies tu quan van assassinar el teu germà?
Jo tenia 22 anys.
22 anys?
22 anys.
Com recordes d'aquella última nit?
Home, dura, dura i, a part, a veure, són situacions que no ningú està acostumat a viure-la
ni te l'imagines que la viuràs, llavors, doncs, vas una miqueta a pel ponts, no?
Nosaltres teníem la sort que l'advocat del Salvador, l'Oriol Larau,
doncs, ens va reunir i vam entrar amb ell a la model.
vam trobar el Salvador prou ferm, nosaltres ho vam intentar també fer el millor que vam saber,
bé, la nit es va fer llarga.
Us portàveu 3 anys només?
Ens portàvem 3 anys, sí.
Quants germans éreu? 6?
Nosaltres érem 6.
6?
Sí, sí.
O sigui, els meus pares en va tenir 7, però érem 6, sí.
Una menuda que va morir.
Com descriuríeu la relació amb el Salvador, tu i ell?
Ah, ui, és que era molt...
Fa gràcia perquè sempre sembla que dels morts sempre anem de parlar bé,
i no és així.
Era fàcil, divertit, cachondo, molt faldiller,
i sobretot molt divertit, molt divertit.
Tu tenies esperança que arribés l'imdul?
Buf, buf, ho vèiem negre.
Se'n passa que potser hi havia moments durant aquella llarga nit
que sí, com que l'Oriol Arau entrava i sortia
i estava amb tots els advocats al col·legi,
doncs li anaven dient, hem fet això, hem fet allò.
O sigui, ells anaven fent passos per aconseguir un indult.
Però ja cap a les 4 o quarts de 5,
que ja tots estàvem cansats,
començant pel Salvador, evidentment, pobre.
I llavors, no, la veritat és que vam perdre l'esperança.
Sí.
I va haver-hi un moment, sobretot, entrada la matinada.
Aquest, quina putada,
quan es va sabantar que l'assassinat seria el Garrotville,
tu el recordes? On el va dir?
No.
Nosaltres ja no hi érem.
Nosaltres ja no hi érem.
En aquell moment no ho sabíeu.
Durant la nit no ho sabíeu que seria el Garrotville?
Sí.
Ho sabíem perquè amb una de les germanes,
la Carme, la que ve darrere meu,
nosaltres vam anar molt al lavabo.
Llavors, cada vegada que anaves al lavabo,
t'acompanyaven un reguitzell de persones.
Dels nervis, suposo.
Sí, suposo.
Sí, sí, evidentment, segur.
I llavors, quan nosaltres estàvem al lavabo,
la Ima i jo estàvem al lavabo,
hi va haver un policia,
això ho explica molt bé la Carme, ma germana,
que li va explicar fil per randa
que era el Garrotville.
O sigui, esclar, a partir d'aquí ja...
Usted sabeu el que és el Garrotville,
pues mireta, etcètera, etcètera, no?
Esclar, l'altre es va descomposar, no?
O sigui, que a partir d'aquí ja vam veure
que la cosa ja estava com molt preparada.
La vostra mare era mestra,
el pare era militant d'acció catalana
durant la república.
Crec que també el van condemnar a mort,
però finalment sí que la van indultar, el pare.
Sí, sí, sí.
Exiliat a França.
Sí, era una història repetida, com tantes,
de fills de vençut.
Nosaltres hem sigut fills de vençuts.
El maig del 68, el maig francès,
marca, no?, la militància del Salvador.
Però és que el 68, la meva mare,
ja veia coses...
irregularitats, diem,
amb la vida del Salvador, per dir-ho d'una manera,
i quan van dictar l'estat d'excepció,
el Salvador va anar a viure a casa d'una senyora,
que era una senyora que era soltera,
la senyora Lola, una bona amiga de la família,
que vivia sola en un pis d'aquests tan grans al carrer Aragó.
I el Salvador, ja al 68,
ja van passar uns dies allà.
El Salvador era militant del moviment ibèric d'alliberament,
al mil. Jordi, què era al mil?
Eren revolucionaris.
Jo crec que és la manera més clara
que la gent ho entengui,
perquè si hem d'entrar en la ideologia del mil,
ens perdrem. Jo crec que es perdien ells mateixos i tot.
Revolucionaris anarquistes?
Revolucionaris. Fer la revolució.
Si jo et dic que eren consellistes,
tu et miraràs estrany,
i l'audiència correrà a agafar el seu telèfon,
com es fa ara, posar la paraula que posi en consellisme.
Ho explico molt ràpidament,
era una lluita obrera,
volien que els obrers,
que ells no ho eren,
i aquest era un dels problemes,
s'organitzin en consells,
que vol dir grup reduïts d'obrers
per fer la revolució.
Antisistema.
Jo sempre m'he imaginat
que si el Salvador Puigentic avui tingués
16, 17, 18, 19, 20 anys,
quan fos convocat a la lluita,
que en maria contenidors.
És a dir, és aquesta lluita,
antisistema, per canviar-ho tot.
A través de l'anarquia,
a través del comunisme...
A través d'un comunisme evolucionat
amb això que he dit,
amb el consellisme,
que és això,
és dotar...
O sigui, la seva lluita era doble,
per un costat
assaltaven bancs,
ells deien que els expropiaven,
perquè els diners que agafaven
tenien la destinació
de les lluites obreres,
fàbriques, etcètera.
Això per un costat i per un altre,
diners per dotar
el que ells anomenaven biblioteca,
que era la part intel·lectual,
l'edició de textos ideològics,
molt, molt, molt ideològics,
donant-li voltes, això,
al comunisme...
jo crec que el número que eren
16, 17, 20,
una vintena de mil tants al mil,
jo crec que cada un d'ells
tenia un matís ideològic diferent
i que cap d'ells es posava d'acord
en la ideologia.
Què va passar el dia
que van detenir Salvador Puig Antic?
El dia que tenen Salvador Puig Antic,
el nucli de la qüestió
és un tiroteig confús,
dins d'un portal molt petit,
número 70 del carrer Girona,
on 7 persones,
5 policies i 2 militants del mil
es barallen
i hi ha ús d'armes.
Hi ha una mala praxi policial,
jo no entenc encara
com tu, sinc policia,
vas a detenir
el que entens,
que són uns perillosos...
Revolucionaris.
Revolucionaris.
I no portes manilles,
o qual cosa,
no els pots lligar.
no entenc com un cop
dins el Salvador està burnit,
perquè el colpegen
repetides vegades
amb una colata
que fa molt mal
i perd pràcticament el sentit.
Quan el catgegen,
li troben només una
de les dues armes que duia,
tampoc li troben el ganivet,
i en l'afany de fugir,
tant d'engarrir cap a Itubí,
que van detenir amb el Salvador
com del Salvador,
allà es desencadena un tiroteig
amb foc creuat,
amb una investigació policial
viciada,
feta de tal manera
per evitar...
Mor un policia.
Mor un policia, exacte.
S'han deixat això.
Mor un policia.
Mor un policia.
I l'assassinat
d'en Coloma en el Salvador.
Francisco Anguas.
I resultat d'aquest tiroteig creuat
mor un policia,
i, a partir d'aquest moment,
la policia el que fa
és alterar totes les proves
per enmascarar
la seva participació
també en aquest tiroteig,
que és el que deia,
és el tiroteig creuat
on hi ha un ús
de la pistola de Salvador,
fa ús de la pistola així,
però els policies també...
Se sap qui va matar aquest policia?
Perquè sabem que li van encolomar
el mort al Salvador,
però no sabem ben bé
què va passar, no?
La conclusió,
després d'analitzar
el sumari a fons
i d'escoltar
els testimonis presencials
i altres
que opinen...
Opinen que saben...
Opinant o que saben del cas,
és que, com a mínim,
van haver-hi tres armes
que es van disparar
i tres de les quals
haurien pogut impactar
en el cos
del policia mort,
una de les armes
era el Salvador.
El Salvador va disparar, sí,
però hi ha dos policies
que també
haurien fet ús de l'arma
i, per tant,
que les seves bales
haurien impactat en el cos.
Hi ha un fet
que és...
El cas del Salvador
s'explica
per dos números,
tres a cinc.
Tres impactes de bales
són els que va reduir
el document d'autòpsia
que es va fer
en el policia,
autòpsia que es va fer
de forma irregular
en una comissaria,
mentre els metges
que havien vist abans
del cadàver
n'hi havien vist cinc.
Hi ha un mosso d'autòpsia
que a mi m'explica
que també va veure
més impactes
en el cos del policia
dels que havia referenciat
finalment l'autòpsia
i per què aquest 3 a 5?
Doncs perquè la policia
vol controlar l'autòpsia,
vol ajustar el relat
de fets
al que ells expliquen,
que és que el Salvador
va disparar quatre vegades,
tres
va impactant el policia
i una quarta
amb una bala
que encara
és a l'esglaó
i així amaguen
que hi havia més trets
i que aquests altres trets
només podien venir
de les pistoles
de les policies.
Montse Plaza,
bon dia.
Hola, Roger.
És la primera vegada
que et poses davant
d'un micròfon
per parlar del Salvador.
Sí, i tant.
Quina relació tenies amb ell?
Bé,
ens vam conèixer
molt joves,
teníem 18 anys,
ens vam conèixer
a l'institut
i ens vam començar
a sortir.
Vau ser parella?
Vam ser parella,
poc temps.
ho vam deixar córrer
perquè érem molt joves,
després d'aquelles parelles
tant per ell com per mi
n'hi van haver d'altres.
Vam venir moltes altres.
Però ens va quedar
una amistat
i vam ser molt amics,
molt amics fins al final.
Com descriuries
aquesta relació?
Com descriuries
el Salvador?
Una mica
del que ha dit la Montse,
un tio,
un guaperes,
molt trempat,
molt simpàtic,
molt faltiller,
però molt bon amic.
estava a casa
per moltes coses,
des de fer-nos classe
a mi,
de llatí grec,
per exemple,
que feia batxillerat
de lletres,
amb algun dels meus germans
també li va fer classe,
a les meves germanes
els ensenyava a conduir,
que li agradava molt conduir,
venia per casa meva,
molt.
Venia,
s'emportava la gossa,
teníem una pastora alemany,
puc emportar la gossa?
Se l'emportava,
relació amb la meva mare,
moltíssima,
he parlat de política
amb la meva mare,
molt més que no pas amb mi,
que a mi no em parlava de política.
No em parlava amb tu?
No.
Què defensava políticament ell?
Bé,
jo més vegades
m'han preguntat
què pensava
si era anarquista,
jo en aquell moment
no sabia ni què era l'anarquisme,
jo pensava
que era un sindicalista,
perquè,
bueno,
tot el de les octavetes
preparaven,
ciclostils,
coses d'aquelles d'aquella època,
i anava a manifestacions,
però no sabia
jo més enllà.
Tampoc no en parlàvem
de política,
parlàvem coses nostres.
Anàvem al cinema...
Com us vau conèixer?
Ens vam conèixer,
això que et deia,
a l'institut,
a través de la Montse.
A través de la Montse,
la Montse i jo anàvem,
fèiem quart de batxillerat,
nocturnes,
a l'institut Maragall.
Nocturnes a l'institut Maragall
i ell feia
per universitari.
I un bon dia
ens vam conèixer,
la Montse al meu costat,
ella no se'n recorda,
però ella va fer veure
que no el coneixia,
perquè era un pintar.
I, bueno,
es va, doncs,
amb mi,
es va ficar molt amb mi,
doncs,
que era una pija,
que jo què sé,
coses d'aquelles que et piques...
O sigui,
et va tirar els trastos,
però d'una manera...
Exacte.
Passiu-agressiu.
Sí,
però que a les noies
ens fa gràcia,
si més no,
a mi,
allò que...
Vols i dolç, no?
I, no,
a mi em va agradar
i me'n vaig penjar
d'ell i ell de mi.
Tu vas estar a la presó
per culpa d'unes cartes
que t'enviava El Salvador?
No era a la presó.
Vaig estar a Vilaietana.
A Vilaietana,
a la comissaria?
Vaig estar tres dies incomunicada.
Doncs no sé què és pitjor,
perquè aquella comissaria
de Vilaietana,
en aquella època...
Fort.
Però he de dir
que a mi no em van pagar.
No em van tostar,
no,
perquè a mi
vaig tenir la sort
que no em va agafar
la brigada d'investigació social,
sinó la criminal.
En aquell moment,
com que van descobrir
un telegrama
que m'havia enviat,
m'havien enviat
a casa meva.
M'enviaven telegrames
des de Toulouse.
Ell m'ho havia demanat.
No és una cosa
que fos esporàdica
ni de casualitat.
M'havia demanat
si podia rebre
correspondència
a casa meva,
perquè ell no estava
a casa seva,
no tenia una adreça fixa,
i si podia,
i jo veig,
cap problema.
I aquests telegrames
venien de Toulouse.
I jo tenia el seu telèfon,
no sabia on vivia,
no sabia on dormia,
i de tant en tant
quan arribava
un telegrama d'aquells,
jo senzillament el trucava
i de vegades
fins i tot em deia
obre-li,
digue'm què diu.
I deia coses com
el abuelo
està enfermo
ben pronto,
o pronto va haver
un divorcio,
esto va mal.
Sí,
llenguatge en clau.
En clau,
que jo ja notava
que era en clau,
però vaig pensar
les coses d'ell,
no vaig pensar
que allò tenia
un perill,
ni per ell
ni per mi,
en aquell moment
no pensava això.
I un dia
vam venir a buscar.
Un dia
ell em va acompanyar,
va ser l'últim dia
que el vaig veure,
un 21 de juliol
del 73,
jo anava a Sant Cugat,
estava a punt de casar-me'm,
em casava al cap de 10 dies,
més o menys,
i ell
estava per casa,
va venir a buscar
un telegrama
i portava cotxe
i vam quedar
que m'acompanyava,
m'acompanyava
al pis,
a portar coses
que hi havia de portar
i que a més a més
li ensenyava el pis
i em feia il·lusió.
Teníem molta amistat
i, sí, sí,
vam anar
i vam estar tot el dia junts,
pràcticament,
i el vespre,
que ell va marxar
i jo vaig tornar
cap a casa meva,
cap a les dues
de la matinada,
la meva mare
em va venir a despertar,
que hi havia
uns senyors
que em volien veure
i eren
nou polis.
Permeta'm un moment,
hi ha un parèntesi
entre
que marxeu de Sant Cugat
i que la policia
es planta,
aquella cançó famosa,
què volen aquesta gent
que truquen de matinada,
hi ha un fet transcendental
que també jo crec
que explica
la forma de ser
d'en Salvador,
que és que en Salvador
es deixa un macuto
amb el telegrama,
amb pistoles
i amb documentació
del mil,
abandonat,
al cas poli no,
i la policia
l'agafa
i, per entendre'n,
és un manual
per desarticular el mil,
és el que els porta
amb el telegrama
de matinada
fins a casa la Montse.
72 hores
a la comissaria
de Via Laietana.
Sí,
se m'emporten
a mi
i els meus germans
de retop
que arribaven a casa
a aquelles hores
i també se'ls van emportar.
Amb ells
es van deixar anar aviat,
però a mi se'n vam quedar.
Et devies enfadar
amb el Salvador
en aquell moment,
no?
Molt,
molt.
Només tenia ganes
que l'enganxessin
i que em traiés
d'aquell embolic
en què m'havia posat.
Jo no en sabia res
de tot allò
i estava a punt
de casar-me
i entrar
amb una comissaria
que,
bueno,
ja et dic,
a mi no em van pagar,
però tracten malament
i no et deixen parlar
en català
quan et vénen...
Bueno,
en fi,
saps allò
que ho passes molt malament
i jo tenia ganes
que l'enxampessin
i que li demanessis
explicacions
i poder-los demanar jo.
Em va fotre'm
un bon embolic.
Encara hi havia els germans
Creix
aquella època?
Jo no vaig estar
amb la social...
Eren els policies
que t'endinaven a via
a la Ia Tana, no?
No, no,
en aquella època
el màxim responsable
de la brigada
polític o social
era el Gil Messes.
Però,
jo repeteixo,
a mi em van agafar
els de la criminal
perquè es van pensar
pel que a mi em van dir
que era un tema
de drogues.
Sí,
perquè al principi
la investigació
la portava
a la brigada criminal.
Les cartes
se les van quedar ells?
Sí,
tot el que van trobar
referent a El Salvador
van regirar la cara.
Les has pogut recuperar mai
aquelles cartes?
suposo que t'agradaria.
No,
ni he tingut
nassos
d'anar a demanar res.
Ho he oblidat,
això,
vull dir,
clar que m'agradaria
tenir-les,
però...
Han passat pràcticament
50 anys
d'aquell assassinat.
es pot superar
un amor
com aquesta
amb una amiga
de l'ànima
i amb una germana?
No,
el passa,
com a tothom
que passa un dol,
no?
El dol baixa
d'intensitat
perquè si no,
vull dir,
no es podria tirar endavant,
però sempre queda,
evidentment.
A més,
et toca l'ànima.
Sí,
sí,
i tant.
Jo no l'he superat
perquè no,
encara,
no he sabut
acceptar.
No el vaig arribar
a veure,
no vaig arribar-hi
ni a parlar.
El dia del meu casament
em va trucar,
una trucada
molt curta
per desitjar-me sort.
Havia de venir
al meu casament
i fer-me
testimoni
i, clar,
jo sabia
que tenia el telèfon
intervingut
i no vaig poder
ni demanar-li
ni explicacions
ni preguntar-li
què passava.
I, clar,
et quedes
buit
que no has pogut
acceptar
aquella mort
ni molt menys.
Jo dic,
a mi se m'ha mort
el marit
ja fa temps,
jo li he vist morir
i m'he acomiadat d'ell.
Del Salvador
m'ha quedat
un buit molt gran.
Durant molt temps
vaig tenir
una presència
constant d'ell
que m'acompanyava molt
i em neguitejava.
I, bueno,
també ho he dit
moltes vegades
que després
de morir-se
el meu marit
l'he trobat a faltar.
Semblarà una cosa
absurda
i estúpida,
però després
de tants anys
l'he trobat a faltar
perquè era el meu amic.
Tu te'n vas poder
acomiadar com a germana, Montse?
Sí, nosaltres sí.
Com va ser el moment
del comiat?
Bé,
com molt senzill,
com, bueno,
ens veurem aviat,
o sigui,
li vam fer una abraçada
però sense...
Jo penso que vam fer
una bona obra de teatre
tots,
començant per ell, eh?
Ell va estar
molt ferm
i nosaltres,
bueno,
li vam dir
a Salvador
no ens podem quedar
que ens fan marxar
i llavors nosaltres
vam marxar
i vam anar
al bar
La Modelo
que estava davant.
Mid segle després
continueu lluitant, no?
Per la seva memòria?
Sí.
Què demaneu?
Nosaltres
reparació,
reparació i justícia.
És que és ben senzill
el que demanem.
Demanem,
o sigui,
quan va passar
allò del Salvador
evidentment van dir
que era
que era
un cremaboscos,
que havia...
Bueno,
de tot
li van dir,
eh?
Perquè,
vull dir,
no el van...
O sigui,
el volien fer passar
com a delinqüent comú,
eh?
I llavors,
a partir d'aquí,
nosaltres vam intentar
tirar endavant
i almenys dir,
intentar que se sabés
la veritat
i hem arribat
fins aquí.
L'Ajuntament de Barcelona
va anunciar
que es carallaria
contra el militar
que va dictar
la sentència de mort,
però l'Audiència de Barcelona
va arxivar el cas.
I esperant-se encara,
Jordi?
La Montse deia,
no,
veritat,
justícia i reparació.
Jo crec que en aquest escalat
s'ha arribat
el primer dels estadis.
Sabem del cert
què va passar
i com que ho sabem
això deriva
un procés judicial
suficientment confús
com per impedir
que hi hagués en el seu dia
una condemna mort.
Per tant,
la justícia
avui
hauria d'estar
obligada
a revisar
el cas
en el sentit
de dir que
com que
el Salvador
no podia ser condemnat
aquella sentència
de ser...
Condemnat
el que va ser condemnat.
Una altra cosa
podria ser,
però ha mort
el que va ser condemnat.
No,
per tant,
la justícia
avui hauria d'estar
obligada.
Hi ha mecanismes,
jo estic convençut que sí.
Hi ha una nova llei
de memòria democràtica
que jo crec
i vull creure
que obre
nous camins
i aquesta és una via
que s'hauria d'explorar
i l'hauria d'explorar
el mateix estat
si hi hagués
dignitat democràtica
en aquest país.
El mateix estat
hauria de ser
el que hauria d'activar
els mecanismes
que té,
té fiscalia
especial
per actuar
en aquest tema.
Per anar acabant,
deixa'm tornar
50 anys enrere
perquè hem parlat
que es va intentar
fins a última hora
es va parlar
amb el papa de Roma.
S'hagués pogut fer
alguna cosa més
per aturar aquell assassinat?
S'hauria pogut
incendiar el carrer,
cosa que no es va fer.
Qui ho hauria pogut fer
o qui ho hauria pogut provocar, això?
Era un moment polític
molt complicat,
hi havia
un canvi
de règim
a punt
i hi havia
tot un entramat polític
que des de la clandestinitat
ja es preparava
per fer
política
i des d'aquesta
posició
no es va fer
prou
al mil
eren gent
que anaven armats
i això
es rebutjava.
El Joan Miquel Servià
que és col·laborador
d'aquesta casa
té un poema
per mi deliciós
a més ha escrit
la matinada
de l'execució
del Salvador
l'any 74
i per mi
descriu
en el meu llibre
jo ho dic així
és una crònica
periodística
a través de la poesia
perfecta
del que va passar
en aquell moment
i de com
se li va girar
l'esquena al Salvador.
És un símbol
és una llegenda
han passat 50 anys
creieu que
el seu llegat
continua perdurant
el 2024?
Ostres
és un compromís
eh?
No ho sé
vols que et digui?
No ho sé
perquè les coses
han canviat
moltíssim
llavors
no ho sé
És que
llegat
quin llegat
el que va ser
una injustícia criminal
el que van fer
un assassinat
però quin llegat
ens deixava
el Salvador
amb tot això?
En Salvador
sense voleu
i això
amb les Montses
estaran d'acord
ell no volia ser cap heroi
no
no hauria volgut ser
no
la gent del Mil
que estan vius
ells tan al anonimat
perquè ells
rebutgen
ser herois
és la història
el que el converteix
en un símbol
de llibertat
i crec que això
és el que està
realment vigent
no?
Avui enganxats
a la ràdio
amb la història
que ens ha portat
el Jordi Panyella
aquests àudios inèdits
dels Butxins
i després
el record
de les Montses
la Montse Puig
la germana
i la Montse Plaza
una amiga de l'ànima
aquest 29 de febrer
enganxats
al 3CAT
a la plataforma digital
de 3CAT
amb aquests dos capítols
d'aquest documental fantàstic
i el dimarts 5 de març
un resum
d'aquests dos capítols
de 85 minuts
per TV3
amb Puig Antic
el llibre vermell
un documental
on també participa
el Jordi Panyella
us agraeixo
tots a tots tres
que ens heu acompanyat
avui aquest matí
de diumenge
una abraçada
gràcies
gràcies
gràcies a tu
és mort d'un trucatrent
d'alba
que volant
aquesta gent
que trucant
de matinada
el suplement
amb Roger Escapa
Riu de Safirs
la nova novel·la negra
i d'aventures
de Marc Pastor
Riu de Safirs
de Marc Pastor
una història
que t'abduirà
un llibre
d'edicions 62
dilluns
a jo mai mai
deu ser apassionant
estar tot el dia
envoltat
d'adolescents
amb les hormones
descontrolades
totes tenim
les nostres merdes
sí
i quines merdes tens tu
el teu que t'agrada
seria que amb un altre
vull que diguis a tothom
que estem junts
estàs de conya
tot seríem
jo mai mai
a TV3
dilluns a la nit
ja disponible
a la plataforma digital
3CAT
avui a Mendessa
tens una oferta
formidable
tria formidable solar
i estalvia
1300 euros
en dos anys
a més
instal·la les teves
plaques solars
des de només
58,97 euros
al mes
contracta-ho ara
en un dels punts de servei
PSI Soluciones Integrales
a Castelldefels
o a l'Hospitalet de Llobregat
i comença a estalviar
cada migdia
a Catalunya Ràdio
una experiència immersiva única
una ràdio vertiginosa
sensacions explosives
vine de públic a l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio
amb Quim Morales
sentiràs l'emoció de la ràdio
com si hi fossis
coi
perquè hi seràs
xapum
escriu-nos a l'última hora
arroba catradiu.cat
i prepara't per viure
a l'última hora
en quatre dimensions
no vindrà ningú
és que no vindrà ningú
amb aquest xum
brum
la gent
el que estem fent
és espantar els oients
no home no Joel
pitjors coses han sentit
trobo farta que passin coses bones
obre els braços que vinc sense forces
trobo farta que passin coses bones
trobo farta que passin coses bones
el suplement
ràdio amb esperit de cap de setmana
Pràcticament dos quarts d'onze del matí
som al suplement
som a Catalunya Ràdio
matí intens avui al suplement
hem dedicat l'última mitja hora de suplement
a parlar de la figura de Salvador Puig Antic
ara tornem al 2024
amb una de les qüestions
que ha estat d'actualitat aquesta setmana
senyals horaris de dos quarts d'onze del matí
Aquesta setmana s'ha fet molt viral a les xarxes
un vídeo elaborat pel Departament de Salut
en què apareix el testimoni del Miquel Ferrés
l'ara conegut com a metge de muntanya
Sóc el Miquel Ferrés
sóc metge de Medicina Familiar i Comunitària
em diuen el metge de muntanyes
Home, el Miquel és el nostre metge
quan ens va deixar a l'antic
vam pensar, bueno, aviam ara qui vindrà aquí
i, bueno, va aparèixer el Miquel
un nano jove
alegre
ajuda amb tot
Com si fóra un amic
més que un metge
El vídeo pretenia explicar el dia a dia
d'un professional de la salut
en les comarques rurals de Catalunya
però a les xarxes
on tot es magnifica
i sovint es posa l'accent
on un no vol
el missatge que va arribar va ser un altre
Doctor Miquel Ferrés, bon dia
Bon dia, Roger
I gràcies per atendre la trucada del suplement
perquè sé que hem estat insistint
aquests últims dies
D'entrada, com estàs
i què ha passat amb aquest vídeo?
Bueno, primer agrair a la Núria
que al final m'ha convençut
per la Núria Pujades
per fer l'entrevista
però és veritat que m'ha costat bastant
accedir-hi
Com han anat aquests dies?
Bueno, han sigut d'usos
especialment els dos o tres primers dies
ha sigut com un tsunami
la sensació de ser un tsunami
d'estar una mica despullat
i atordit
però i també certa por
del que podies devenir
si seguia creixent
després
anar reposant
home, una mica impactat
també
amb com funcionen una mica
els mitjans de comunicació
no només les xarxes
tota aquesta dinàmica
del clickbait
en sembla que en diuen
i de
captar visualitzacions
al preu que sigui
i aprofitant qualsevol onada
Tu mateix
a Twitter aquests dies
retuitejaves
una companya
que et defensava
i que deia
no estic gens d'acord
amb la sexualització
que s'està fent
d'un company de feina
i tu mateix deies
és molt bèstia
i molt trist
T'has sentit sexualitzat
Miquel?
Jo no entraria tant
en això
perquè al final
qui pateix això
sempre ha patit
i pateix això
sempre han sigut les dones
i crec que
entrar-hi
potser depèn
de com es pot
mai interpretar
tot plegat
però que sí que és veritat
el que està clar
és que
la intenció del vídeo
no era aquest
i la reacció
tampoc
sobre el que no estava esperada
en aquest sentit
el funcionament
de les xarxes
tampoc és
el reflexe
de la societat
i crec que també
això és una cosa
que hem de tenir
bastant clara
i que 100 persones
o 200 tuits
és igual
que retuiteixi
no que sigui
no és un reflexe
que a vegades
també distorsionem
una mica les coses
Salut diu
que evidentment
en cap cas
l'objectiu
era fer
el vídeo
amb motiu
de la teva imatge
sinó que la idea
era captar
més metges
de primària
a les zones rurals
creus que
una cosa
portarà a l'altra
que tu has servit
d'alguna manera
també
per posar l'accent
en l'atenció primària
a les zones rurals
que al final
era l'objectiu
del vídeo
o de la campanya
ojalà
tant de bo
però
espero que hagi servit
és veritat
que al final
un vídeo
d'un minut
no pot entrar
a aprofundir
d'explicar
tenim un problema
a l'atenció primària
en general
em sents?
sí, sí
endavant
digues digues
no, això
que tenim un problema
general
en l'atenció primària
de falta de metges
i d'un cert
desprestigi
crec que
l'atenció primària
com la ruralitat
ho hem vist
aquests dies
també
amb la pagesia
tenen en comú
que som molt necessaris
som el pilar
de coses
molt importants
per a la societat
i en canvi
sembla que
no estem
en el focus
de les prioritats
ni del model
d'èxit
social
o sigui
sembla que sigui
el que
en el cas nostre
per exemple
la medicina rural
o la medicina
d'atenció primària
també
però
dins de l'atenció primària
hi ha coses
que també estan
al marge
de l'atenció primària
diguem
en els límits
el més llunyà
que seria
la ruralitat
serien
els barris
més conflictius
serien
més complexos
les presons
en aquestes tres zones
per exemple
jo he tingut
experiència
i clar
treballant
en aquestes zones
fa que
adonar-te
que
bé
que hi hem de
ficar-hi més
el focus
socialment
i que
precisament comparat
per exemple
dins de la medicina
l'hospitalari
és el que està
més valorat
les grans
tecnologies
el superespecialista
quan tu estàs
en un poble
atenent la població
al final
has d'atendre
urgències
has d'atendre
problemes socials
has d'atendre
problemes
de salut
immediats
urgents
però també
un accident de tràfic
potser et toca
atendre un nen
i qualsevol tipus
de malaltia
en qualsevol tipus
de pacient
amb més o menys
complexitat
això realment
crec que
és el que fa respecte
que professionals
d'alguna manera
s'hi acostin
i per això
és molt important
que els residents
i els metges joves
coneguin
aquesta realitat
ho fem
de moltes maneres
ho fem
amb aquest vídeo
però també
ho fem
que venen
a vegades
un mes
a passar amb nosaltres
i viure l'experiència
i de fet
ha sigut exitós
perquè
alguns que han vingut
s'han quedat
de fet
tu al vídeo
dius que
ets conegut
com a metge de muntanya
treballes al Berguedà
cobreixes els municipis
de Saldes
de Gòsul
i de Vallsebre
com és el tracte
amb les persones
amb municipis
de pocs centenars
d'habitants
Miquel
home
aviam
la veritat és que
la medicina rural
té coses molt bones
no
a vegades
per poder atendre pacients
és el que una mica
comento en el vídeo
per atendre pacients
amb temps
hem d'anar
en aquests contextos
hem d'anar molt lluny
i per atendre'ls
amb una certa immediatesa
aquí
realment
la gent té molta accessibilitat
que és un dels peders
d'atenció primària
té molta proximitat
també
que és l'altre pilar
i per això
és important
anar als pobles
i després
l'altre és que
intentem sempre
que els metges
siguin els mateixos
que és el tercer pilar
de l'atenció primària
que sempre
coneix els pacients
i que ells et coneguin a tu
clar
quan això rutlla
la salut de la població
i els ingressos
etc.
es redueixen
en aquest sentit
clar
la medicina rural
permet això
a més
és molt poc rutinària
per això
perquè en qualsevol moment
et pot sortir una cosa
que no t'esperes
i has de donar-hi resposta
hi ha un reconeixement individual
de tu a tu
però també hi ha un cert reconeixement social
té coses doentes
també òbviament
si comets un error
si hi ha algun problema
de seguida
tothom se n'entera
també
vull dir
al final
els pobles
tenen aquestes dinàmiques
també
sobretot
el que potser
posaria més al centre
és que tens temps
tens temps per atendre
tens temps per aprofundir
i evidentment
això els pacients
ho agraïm
Miquel
tu d'on ets?
ets de Terrassa potser?
sí, jo soc de Terrassa
i com és que vas decidir
com és que vas decidir
dedicar-te a la medicina
des de la ruralitat?
precisament per això
perquè
perquè
és on
bueno
primer m'agrada
poder
fer l'abordatge
l'atenció primària
té sentit
quan es fa un abordatge
biopsicosocial
de pacient
i holístic
i tens temps
de treballar amb el pacient
no quan tens sis minuts
per sublantar
i l'has vist
al cap de dues setmanes
que hagi demanat cita
llavors
en aquest abordatge
és quan podem desplegar
tot el que ens hem format
ens hem format 4 anys
d'especialitat
a part dels 6 de carrera
per poder fer això
bueno
és on veia
juntament
en altres espais
no només aquí
però en realitat
pots desplegar molt bé
com a professional
aquestes eines
i sentir-te
la veritat
és reconfortant
de fet
molts residents
quan venen aquí
el que diuen
quan venen
sobretot de zones urbanes
on la primària
està molt més sobrecarregada
et diuen
que es reconcilien
amb l'atenció primària
que és on veuen
potser de nou
sentit una mica
a la professió
perquè malauradament
a vegades es desmotiven
no?
el doctor Miquel Ferrés
avui al suplement
no hi ha dubte
que si l'emissió del vídeo
era visibilitzar
també tota aquesta tensió
això ho ha aconseguit
perquè ara
el Miquel
ha deixat de ser anònim
per acabar
te'n penedeixes del vídeo
o el tornaries a fer?
uf
home
ho he espantajat diferent
segur
perquè això
treballem
i no és el primer cop
que donem la cara
i molta gent està donant la cara
per l'atenció primària
i segurament ho tornaria a fer ara
suposo que
que ho plantejaria diferent
o ho pensaríem diferent
a mi se'm va proposar
vull dir que jo
no ho he muntat
ni simplement vam gravar
i de fet vam gravar
com més de 15 minuts
sí que
sí que volia remarcar
perdona Roger
que sobretot l'atenció rural
és on treballa en equip
i que
també vam gravar
per exemple
bueno
sortia la infermera
sortia
la UAC
la unitat d'atenció del ciutadà
que és l'administratiu
que ens acompanya a tot arreu
també
som fonamentals
perquè puguem fer aquesta feina
no és només el metge rural
que també quedava molt
molt present
no?
en un home jove
ell sol
aquí
no no
aquí som un equip
viagem de totes les edats
i
és tot aquest equip
el que aconsegueix
que la població
estigui contenta
satisfeta
i ben atesa
doctor Miquel Ferrés
moltes gràcies
molta sort
fins aviat
moltes gràcies
fins aviat
5 minuts per arribar
3 quarts d'11 del matí
som al suplement
som a Catalunya Ràdio
fem una petita pausa
i de seguida connectem
amb Londres
la setmana tràgica
jo en cindreu
Toni Rodon
fins ara
el suplement
amb Roger Escapa
quan et van nomenar
primera ministre
recordo que vaig pensar
potser serà massa sensible
per aquesta feina
però
no ho és
ja no sé què hi fem aquí
ja no som les persones
que érem al principi
Virguité
el poder canvia les persones
Borgen
a TV3
aquesta nit
després del 30 minuts
ja disponible
a la plataforma digital
3CAT
descarrega-te-la
gaudeix d'un viatge
fascinant per la música
de Chopin
amb la sinfònica
del Vallès
Antoni Ratinov
i el concert
per a piano
número 2
a més
entre nocturns
i preludis
Emma Vilarassau
posarà veu
a les cartes
que es van escriure
George Sand
i Frederic Chopin
dissabte 2 de març
al Palau de la Música
Catalana
i dissabte 9
a l'Auditori
Enric Granados
de Lleida
entrades a
osvallers.com
sempre que es perd
un pagès
una pagès
un ramader
un ramadera
un pescador
una pescadora
això ja no es pot remuntar
aquest mercat liberal
és un mercat trampós
en el fons
una agroindústria potent
que és la que domina
aquest mercat
i els mecanismes
per aconseguir
aquest marge superior
menú especial
del caníbal
per entendre
la revolta pagesa
hi ha una gran indústria
que té
la paella palmana
necessitem documents
escrits
especificant
com treballem
com munyim
com netejam
les tetes de les vaques
per munyir
a quin camp
tenim cada vaca
de veritat
és tan desgastant
ningú s'ho pot arribar a imaginar
un restaurant
caníbal a Berlín
aquest diumenge
a partir de la una
del migdia
amb Paula Molés
també en podcast
i a l'api web
de Catalunya Ràdio
Revolució 4.0
amb Xantal Llavina
Emprenedors
Innovació
Creativitat
Competitivitat
Empreses Digitals
Revolució 4.0
El programa en català
de referència
sobre emprenedors
i transformació digital
Et revoluciones
amb nosaltres?
Revolució 4.0
amb Xantal Llavina
Dissabte
tota l'api web
i diumenge
a les 10 de la nit
a l'antena
de Catalunya Ràdio
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
En Roger escapa
3 minuts per 3 quarts d'11
La setmana tràgica
La setmana tràgica
a Londres
ens hi espera
Leon Cindreu
columnista
a l'Ullestit Jornal
Bon dia, Ion
Bon dia
Has superat ja tots els virus
i et de guardaria o no?
No, i ara, i ara
no, no
simplement concateno
no supero
I podem saludar també
el Toni Radon
doctor Bon
Ciències Polítiques
investigador
a l'London School of Economics
professor de l'UPF
Hola Toni, bon dia
Bon dia, bona hora
com estem?
Molt bé, i tu?
Veiem aquí
gaudint del nou mot
que ens ha agradat molt
amb en Jorn
això de biopsicosocial
ens té a nivell de fantasia
bé, bé
Sí? Per què?
Sí, sí
No, no, està bé
la veritat és que
de fet una de les coses
que a vegades
en Jorn i jo
que ens movem
en àmbits
que a vegades
arriben al peroxisme
que és més difícil
d'explicar
perquè tots els gremis
tenen el seu argot
que després
quan ho has d'explicar
a la gent en general
costa una mica d'explicar
i no, no, ens ha agradat molt
la fitxem la paraula
Molt bé
Avui a la setmana tràgica
parlarem de macroprojectes
o més aviat
de per què és tan difícil
que tirin endavant
Un dels més pronunciats
els últims anys a Catalunya
és el Hard Rock
un macrocomplex de casinos
al costat de PortAventura
entre Salou i Vilaseca
fa dos anys
que es va plantejar
per primera vegada
i dos anys més tard
sense que s'hagi posat
ni una pedra
per començar-lo a construir
continua sent
la moneda de canvi
en múltiples negociacions
polítiques
de fet
aquesta setmana
es torna d'estar
d'actualitat
en la negociació
dels pressupostos
entre Esquerra
el PSC
i els comuns
John, Toni
per fer una mica
de paral·lelisme quotidià
amb això del Hard Rock
que recordem
que també es deia
Barcelona World
ara farem una mica
també de repàs
d'emeroteca
de com han anat
aquestes anys
Es deia
Eurovegas
Eurovegas
Efectivament
Sí, amb aquell personatge
al cel d'On Adelson
que ja és mort
que era aquella mena
de Donald Trump
recordeu?
Sí, era una mica
el Donald Trump
original
i llavors vam arribar
a l'evolució
de l'altre
Un magnat excèntric
que ja va perdre la vida
fa uns quants anys
però és que clar
parlem de 12 anys enrere
A veure, per posar un exemple
quotidià
amb el Hard Rock
tinc la sensació
que és com allò
que quan planteges
unes obres a casa
ja sigui per reformar
la cuina
el lavabo
o tirar terra
que ell en va
per fer més gran
una habitació
tot sempre s'acaba complicant
i el que havien de ser
re, uns petits retocs
de dos mesos d'obres
s'acaba allargant un any
Correcte
A mi, a veure
m'ha passat relativament
és a dir
vam tirar l'envallo
per renovar la cuina
perquè ens entenguem
i comença
que ara s'ha d'aixecar el terra
aixeques el terra
i hi ha un forat
en el subsol
llavors
és que el terra
no està exactament pla
perquè evidentment
no hi ha habitatge
a Londres
victorià
on el terra estigui pla
llavors aquí comença
una duplicació
dels costos
i dels temps
que et porta
a bé
a adonar-te
que els teus càlculs
inicials
no tenien massa sentit
però
el meu veí
ha estat un cas
molt pitjor
ell volia renovar
el seu pis
allò va dir
bueno
el compro
i li faré una renovació
més o menys
allò
que renou una mica tot
però que quedi bé
i s'hi ha tirat any i mig
i encara no ha acabat
llavors clar
això
que sembla impossible
jo no vull pensar
quants diners
hi ha acabat posant
de fet
és habitual
Toni
jo no sé si tu tens
exemples similars
sí home
i tant
de fet
podríem pensar
un cas
que coneixem molt bé
perquè segurament
hi hem anat més d'una vegada
que és el cas
dels Jocs Olímpics
de Londres
celebrats fa uns anys
que el cost
diguéssim
va augmentar
un 300%
segons
l'estimació inicial
que s'havia fet
els estudis
que s'han fet després
essencialment
ens diuen
que allà va passar de tot
però que en el fons
és quelcom habitual
el que acostuma a passar
en aquest tipus de projectes
megaprojectes
doncs
coses com per exemple
que preveus
una inversió privada
i li poses un número
i aquesta inversió privada
doncs no acaba d'arribar
que
es fan projeccions
basats
en qüestions
que no són del tot reals
per exemple
les projeccions de Londres
es basaven molt
en Barcelona
però també en Atlanta
que és un cas molt diferent
a vegades també és veritat
que el cos
augmenta
en qüestions
que no les tenies previstes
per exemple
en el cas de Londres
dels Jocs Olímpics
es van gastar
molts diners
amb seguretat
perquè l'alerta terrorista
va créixer
i després també
perquè has de crear
una estructura paral·lela
que gestioni
aquests projectes
i a vegades
acaben sent ineficients
per exemple
en el cas
de la gestió
dels Jocs Olímpics
de Londres
el que passava sovint
és que hi havia
organismes interns
públics
que fitxava gent
que feien unes tasques
duplicades
per tant
una mica
és això
com per exemple
quan poses mobles
a una casa
escapa
segurament t'ha passat
allò
que comptes
amb aquella feineta
per pagar-te el sofà
i aquella feineta
no t'acaba sortint
no queda massa clar
qui ha de prendre
la decisió inicial
amb mobles
no
és a dir
a veure com ho explico això
aviam
explica-ho
és que tu no tenies mobles
espera-te un moment
espera-te un moment
això ho vam veure el Covid
no hi havia mobles
perquè allà m'acabava de traslladar
no
a veure com ho explico això
perquè se m'entengui
els Reis d'Orient
aquest any
a casa meva
vam portar una
una cuineta
una cuineta
que
vaig veure que els Reis d'Orient
havien passat
per aquesta
coneguda
multinacional
sueca
per recollir
aquesta cuineta
que
t'envien a casa
i s'ha de muntar
d'acord?
sí
aleshores
aquesta cuineta
que els Reis d'Orient
havien de muntar
resulta que els Reis d'Orient
van arribar una mica tard
i
i
i els Reis d'Orient
comptaven que
amb un quart d'hora
ja estaria muntada
i aquell
un quart d'hora
amb un quart d'hora
doncs
viaja a l'optimisme
van ser tres hores
d'insomni
perquè els Reis d'Orient
no van fer la feina
i la van haver de fer
els
els pares d'Orient
clar
clar
vull dir-nos
un mal càlcul
una mala gestió
i una mala execució
ara
la cara de felicitat
de l'endemà
va valdr la pena
jo vaig sortir al carrer
i me'n vaig trobar
una de muntada
ah
doncs l'havien deixat fora
bueno perquè els Reis d'Orient
de Londres
sempre són molt més
generosos
sí
i després passa una cosa
també
sí
si escapa
perdona
passa una cosa
que és que
passa sovint
amb les parelles
i també en el sector públic
on hi ha aquests
macroprojectes
que és que hi ha una competició
per veure
qui ho fa millor
no?
per exemple
a casa meva
no hi ha dubte d'això
sí
no
però hi ha una batalla
que tu no vols ser vist
com el més gasiu
o el més garrepa
ara aquesta tele
que té això
diu
ai no
però aquesta per 20 euros més
o 100 euros més
serà millor
total
que entres en una mena d'espiral
que al final
el que acaba fent
és que et compris una tele
d'unes dimensions
d'unes qualitats
espectaculars
que doncs
provoca que tot plegat
sigui menys lliure
menys ric
i menys feliç
bé
en el cas que ens ocupa
que és el cas del
del Hard Rock
des de fa 12 anys
aquí
s'han anat encadenant
contratemps
no?
recordo que el primer grup inversor
Bere Montes
va desentendre del projecte
és un projecte finançat
per privats
amb suport de la Generalitat
hi ha d'haver aquí
un marc regulador
després també recordo
que el tribunal
digues digues
sí
va dir que comprarien els terrenys
que recordem que són de la caixa
però al final
hi ha hagut caler públic
pel mig
perquè ho puguin fer
vull dir
no s'acaba mai
no s'acaba mai això
i després també
el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya
va declarar
parcialment
nul
tot plegat
perquè els equipaments
estaven en una zona
de risc químic
no?
sí
sí
sí
correcte
és a dir
i veiem
jo crec que
totes les combinacions
que es produeixen
en els projectes
que no funcionen
de fet
el pecat original
aquí
recordeu per què
es va anunciar
a l'Eurovegas
el 2012
hi havia una competència
en Madrid
no?
en aquell moment
exacte
és a dir
l'Eurovegas
era el projecte original
que Sheldon Edelson
estava intentant
fer que Madrid
i Catalunya
competissin
al final
se'n van a Madrid
llavors
no és que
l'Eurovegas
en si
es construís
sinó que
l'Arthur Mas
allò
en un moment
de contraprogramació
va trobar
un projecte
alternatiu
és una mica
és una mica
la Cristina
Pedroche
dels megaprojectes
és a dir
tu
agafes
no?
un calcom espectacular
per
no?
despistar
l'atenció
que tu no tens
el que seria
el projecte principal
del qual tothom
estava parlant
com en el cas
de les campanades
no?
en aquest cas
a la U
en el cas
de l'Eurovegas
a més
la gràcia
és que l'any següent
ja estava cancel·lat
ja
hi havia hagut
unes disputes
pel tema
del fumar
pel tema
dels impostos
i a l'Eurovegas
a Madrid
no va passar mai
havia de ser
el corcon
en canvi
a Catalunya
doncs això
s'ha anat allargant
allargant
allargant
allargant
tenim
exemples
com deia el Toni
de megaprojectes
que no funcionen
bé
infinits
Terra Mítica
com a València
i tant
apartemàtic
tenia pressupost
inicial
240 milions d'euros
van acabar ser
400
el Fòrum de les Cultures
que vam tenir aquí
un altre exemple
penseu també
per exemple
a casos històrics
a l'Eurotúnel
que connecta
Anglaterra
i França
per sota
del canal
això
que tenia
doncs
un cost
de 5.500
milions
de lliures
van acabar sent
el doble
l'Òpera de Sydney
famosa
un altre exemple
o exemples recents
l'aeroport de Berlín-Brandenburg
absolut desastre
o el meu preferit
perquè a vegades sembla
que tots els Aves
només siguin un desastre aquí
l'Ave de Califòrnia
eh
els votants californians
el 2008
van aprovar aquest projecte
de 10.000 milions de dòlars
i al final
es calcula
que si es fes tot
serien
128.000
és a dir
10 vegades més
i al final
resulta que només faran
una connexió
entre dues ciutats
un es diu Merced
i l'altre es diu Bakersfield
la qual jo
no havia sentit
a parlar mai
per tant
la connexió entre
Sant Francisco
i Los Angeles
res de res
llavors
la pregunta és
com és que això
passa a tot arreu
oi?
hi ha un
jo recomano
un acadèmic
l'obra acadèmica
d'un geògraf danès
que es diu
Bent Fleitberg
eh
que és un expert
en megaprojectes
és un dels pocs
experts del món
que s'ha dedicat
a mirar megaprojectes
i que fa poc
va publicar un llibre
que es diu
com les coses grans
doncs
es duen a terme
us recomano molt
que compreu el llibre
ell
el que bàsicament
estudien aquí
diu
a veure un moment
quants d'aquests projectes
de tot el món
no?
resulta que
acaben estant
per sobre de cos
per sobre de temps
el seu càlcul és
que és
el 86%
de tots els projectes
d'infraestructures
tenen aquest problema
eh
la mitjana
d'increment
de costos
és del 28%
eh
de
acabar sent
més alt
del que semblava
llavors la pregunta
és
per què
per què fa això
i ell
doncs
posa en contrast
aquests projectes
desastrosos
que hem esmentat
amb els pocs projectes
exitosos
en què això no passa
i en destaca dos
l'Empire State Building
eh
que va ser construït
a Nova York
a velocitat de Llampec
entre el 1930
i el 31
i un que us sonarà més
que és el Guggenheim
de Bilbao
de l'arquitecte canadenc
Frank Gehry
no només va ser acabat
per sota de pressupost
sinó que a més a més
ha tingut un impacte
sobre la ciutat
molt més beneficiós
del que el govern
es va planificar
Toni, endavant
no ho dic perquè
tenim la possessió
de la pilota Lyon
que no la passa
no, no, no
vinga, home
Lyon
és que és pitjor que Rafinha
tu
no, no, és interessant
va, Toni
endavant, digues
no, el Guggenheim
acaba, acaba, Lyon
no, no, no
anava a dir
i el Toni
ens pot explicar exactament
com evitar això
bé, ho explicarà
si li deixes algun minut
perquè és que estem aquí
ja que tinc la publicitat
que m'està a punt d'agafar
sí, sí
però els motius
diguem pel qual
aquests projectes
resulta que són exitosos
i d'altres no
ell el resumeix
en planificació
és a dir
el que ella diu
cal planificar molt
i una vegada
és planificat correctament
per exemple
el Guggenheim
va fer servir
projectes informàtics
que venien del món
de l'aviació
per dissenyar
tot el museu
abans que es fes
i després una vegada
ho has planificat molt
llavors actua ràpid
abans que surtin els problemes
però també
diu
hi ha una cosa
molt important
que és saber
per què fas les coses
l'objectiu
si tu fas una cuina
has de saber
per què vols fer una cuina
diu
vols fer una cuina
perquè els crios
facin els deures
allò de la taula
de la cuina
home
potser és més barat
posar-los una taula
a l'habitació
si tu no saps
per què fas les coses
acabes enfonsant-te
en uns projectes
que al final
no saps per què són
clar
el govern basc
inicialment volia posar
el Guggenheim
renovant un antic
magatzem industrial
que havia de ser més barat
però Gary els va dir
si feu això
no vindrà el turisme
que voleu
és millor
gastar més
i fer el projecte
que us convenci
l'Eurovegas
o podem pensar
l'aeroport de Barcelona
és tot el contrari
el Barcelona World
es va fer
perquè l'Eurovegas
se'n va anar a Madrid
això és un motiu
molt dolent
Toni, endavant
això és molt interessant
i de fet
aquí hi ha una altra derivada
que és les qüestions
dels incentius polítics
perquè
com bé sabem
des de les ciències polítiques
la gent que governa
o els partits
tenen incentius diferents
per molts motius
i un dels quals
és en funció
del temps
que estaran
en el poder
imagineu-vos una infraestructura
d'aquest tipus
si triga 20 anys
en fer-se
i per tant
el polític
que la dissenya
doncs ja probablement
no hi serà
té menys incentius
per portar-la a terme
de fet
hi ha evidència
que diu que
els polítics
que saben
que tindran
una majoria
molt amplia
en el temps
gasten més diners
en macoprojectes
i això
al loro
perquè no és una qüestió
que només afecta
els polítics
segurament
tots els oients
o alguns d'ells
i potser tu també
escapa
quan vas començar
a sortir
amb la teva parella
de seguida
el primer dia
o el segon dia
no vas comprar-te
una casa
allò
al cotxe
al jardí
una fregidora d'aire
d'última generació
el que sigui
primer el que fem
la majoria dels mortals
és cremem etapes
és allò
conèixer els amics
de la parella
després els pares
vas deixant el raspall
de dents
etcètera
per tant
les inversions
a llarg termini
necessiten
una mirada llarga
i molt sovint
els incentius polítics
fan que es prenguin
decisions desastroses
per intentar
anar més ràpid
del que probablement
el projecte necessita
pregunta de sí o no
per anar tancant
creieu que
el Hard Rock
serà una realitat
a Catalunya
finalment
o no?
jo diria que no
jo diria
que potser
hi ha alguna cosa
però
si el projecte
s'ha reduït molt
de com era
originalment
jo crec que encara
serà més
si passa
tinc temps
de dir dues coses
escapa?
no perquè vull fer
una altra pregunta
pregunta
quant temps
vas trigar
a deixar el raspall
de dents
a casa de la parella
Toni?
ui jo molt poc
jo molt poc
no ho recordo
però res
setmanes
i tu
i on?
me'l vaig endur
el primer dia
però en el meu cas
escapa
el que marca
no és el raspall
són les sabates de córrer
que és un senyal
d'identitat
més important per mi
allà vas veure
que la relació
ja anava de debò
sí
perquè si he de perdre
les sabates de córrer
això fa més mal
que un raspall de dents
Jon
tens 40 segons
per dir el que vulguis
val
si voleu
fer renovacions
i això tant per polítics
com per vosaltres
dos viatges personals
més enllà dels problemes polítics
que ha descrit el Toni
a evitar
un és el viatge de l'optimisme
és a dir
si tu
sempre dius als teus amics
escolta
que surto de casa
i ens veiem
d'aquí 20 minuts
quan saps
que per fer aquest trecet
t'en tardes 40
cada vegada
per què ho segueixes fent
doncs penseu-hi
quins viatges teniu
quan calculeu
els costos de les coses
i el segon
el que se'n diu
la fal·làcia
del cost enfonsat
el fet
que ja hagueu gastat diners
en quelcom
no vol dir
que quan surten
més i més problemes
has de seguir
fotent-li diners
si veus
que allò
és un absolut desastre
deixa-ho estar
el fet
que hi hagis llançat diners
no canvia
el càlcul
que de quan
canvieu el raspall de dents
vosaltres, Toni?
Home, nosaltres tenim
un raspall
de capsals elèctrics
llavors quan diu
quan ho recomanen
I tu i on?
Sí, igual
Et veig molt interessant
el raspall de dents
M'ha interessant més
el raspall de dents
que el hard rock
No, no
estàs molt biopsicosocial
últimament
Gràcies
Una abraçada cap a Londres
jo en Sindreu
columnista
al World Street Journal
i Toni Rodon
politòleg
Gràcies a tots dos
Cuideu-vos
Que vagi bé
Pràcticament
les 11 del matí
De seguida
ens actualitzem
amb la Neus Bonet
Tornarem amb la màquina
del temps
de la Marina Laminos
i al llarg
d'aquesta propera hora
també saludarem
la Marina Porres
amb l'excusa
Avui llibres, sèries
i bandes sonores
amb la Marina Porres
i el demà
ho deixo amb el Roger Mas
i el David Caravent
de seguida el suplement
i també tancarem
avui un suplement
amb un eclipsi
dedicat a Belén Berenj
l'actriu
la protagonista
d'Autodefensa
avui el suplement
les nits de Belén Berenj
i després
els arguments universals
de la Marta Ferrer
ara tornem
El suplement
amb Roger Escapa