Undefenible.
Catalunya Ràdio.
Les Notícies de les 11.
Bon dia. Us informa, Neus Bonet-Begant.
Actiu i sense, controla el foc de l'Alhambordà,
que va començar ahir a la tarda a Purbou.
Ja han afectat 435 hectàrees
i unes 200 persones han hagut de passar la nit fora de casa.
Els bombers confien que, a partir d'aquesta hora,
baixi d'intensitat i puguin començar a actuar els hidroavions
per arribar a estabilitzar el foc llançar.
Àlex Giral, Robert, bon dia.
Hola, bon dia, sí, la circumstància, sobretot meteorològica,
es fa de molt mal pronosticar quan es podria estabilitzar l'incendi.
Moisés Galanes, cap de suport d'intervenció dels bombers.
Tenim una finestra fins al vespre, quan pari, no pari,
sinó que amai ni una mica la tramuntana,
per poder avançar més ràpid.
Si ho aconseguim perfecte, però també som molt conscients
i molt prudents que a la nit torni a reforçar-se la tramuntana.
Per tant, aquest escenari que guanyem avui, en aquestes condicions,
no és la primera vegada que se'ns tornaria a inestabilitzar.
Els esforços es continuen centrant en el flanc dret del foc
per evitar que arribi fins al núcleo urbà de llançar.
Joan Dalort, director general de prevenció i extinció d'incendis
de la Generalitat, es mostra prudent sobre l'avanç d'aquest flanc.
De moment s'està aconseguint,
però no podem dir que tenim aquest flanc estabilitzat.
El conseller d'interior, Joan Ignasi Alen,
ha arribat fa una estona aquí al centre de comandament
de l'incendi Àlex Gerard Robert Catalunya Ràdio Parc de Bombers de Llançar.
I aquest incendi de porbou s'hauria originat per una activitat humana.
Almenys aquesta és la hipòtesi
que ha apuntat l'inspector en cap dels agents rurals, Josep Antoni Murr,
en declaracions del suplement d'estiu de Catalunya Ràdio.
La investigació, per saber la causa concreta que va provocar el foc,
continua oberta.
Murr també ha assegurat que es tracta del pitjor incendi d'aquest any.
I durant el dia d'avui hem de continuar amb la investigació,
amb una inspecció molt detallada de la zona,
per veure quina és l'activitat humana
que pot ocasionar l'incendi.
Els alcaldes de Colera, porbou i llançà,
continuen amb atenció a l'evolució d'aquest foc
que crema a l'Empordà,
on la població continua confinada, sense aigua ni electricitat.
Molts tampoc tenen ni línia telefònica ni connexió a internet.
A primera hora del matí,
l'alcalde de porbou, Gael Rodríguez, ja demanava prudència.
Sí, és un moment de preocupació,
però que sobretot l'hem de viure amb calma, amb serenitat,
confiant plenament en els cossos i forces de seguretat,
i en els bombers i en les bomberes.
Confiem que a poc a poc la cosa vagi avançant a millor,
i, en fi, confiança en els professionals,
que sabem que veiem per nosaltres.
A porbou, les flames han afectat diversos ors i una casa,
però no hi ha cap persona afectada.
A Colera, la situació també és complicada.
Sobretot, el flanc avança cap a la rovellada.
Tot i això, l'alcalde del municipi, Lluís Bosch,
s'ha mostrat optimista en una entrevista al 324.
El foc ha embotat el municipi,
ha sigut una situació molt, molt tensa,
molt, molt de risc, tant per les cases com per tots nosaltres.
Per sort, la tramuntana ha afluixat,
hi ha mitjans aéreis treballant,
cosa que ens ha encorat a pensar
que en les properes hores tindrem aquest foc controlat.
L'incendi ha obligat a acollir aquesta nit
centenars de persones aquí al foc agafat per sorpresa.
La majoria han dormit al pavelló municipal de Llançà.
El cap d'operacions de la Creu Roja, Antoni Navarro,
ha explicat també el suplement d'estiu de Catalunya Ràdio
que molts eren turistes.
El municipi és tot una mica caos.
Han anat arribant molta gent, el 98% són turistes, tots.
Anglèsos, francèsos, que anaven caminant pel bou,
o que tenien la...
viure pel bou i no han pogut anar.
I s'han tingut que era aquí.
Una d'aquestes persones és l'Alea, una turista belga,
que acostuma a fer vacances a la zona.
Arribem i tot està en flames.
He trucat a l'hotel, però ningú em contesta el telèfon.
Ens diuen que tothom ha marxat de Colera.
Estic espantada,
però espero poder començar les meves vacances demà.
Segons Protecció Civil,
més d'un centenar de persones han dormit al polies tu esportiu
de Colera, on ja a aquesta hora no hi queda ningú.
I abans de l'actualitat esportiva,
un apunt de l'àmbit internacional,
perquè han detingut l'exprimer ministre del Pakistan, Imran Khan,
per ordre d'un jutge després que l'hagin sentenciat
a 3 anys de presó per una fer de corrupció.
La policia ha arrestat l'exmandatari
a la seva residència de l'Aore, al nord-est del país,
segons el seu advocat, que ja ha presentat recurs.
Esforç, Albert Benet.
La selecció espanyola femenina de futbol
s'ha classificat aquest matí per als quarts de final del Mundial,
després de golejar Suïssa per 5 a 1.
La jugadora del Barça, Itana Bonmatí, ha marcat dos gols,
mentre que la també blaugrana Laia Codina
s'ha fet un gol en pròpia porteria primer
i després s'ha refet d'aquest error, marcant també un gol.
L'exdaventera del Barça, Jenny Hermoso, també ha marcat.
L'altre gol l'ha fet Alba Redondo del Llevant.
És la primera vegada a la història
que la selecció espanyola femenina
supera una eliminatòria en un Mundial.
Ara, a aquesta hora,
a punt de començar la segona part del Japó-Noruega,
també dels vuitens de final d'aquest Mundial, de moment, en Pataún.
Dissabte, d'amistosos per al Girona i l'Espanyol,
el Girona s'enfronta a l'Andorra
pendent de concretar el fitxatge del demanter ucrainès Artem Dobvik,
i l'Espanyol s'enfronta a l'Utrecht narlandès
amb Martin Bredewet a la convocatòria.
I avui es disputa la cursa a l'Sprint
del Gran Premi de la Gran Bretanya.
També quedarà configurada la grella,
de la cursa a l'Sprint, a MotoGP, a les 4 d'aquesta tarda.
Demà a les dues, la cursa llarga,
podreu seguir-les totes dues al web i l'app de Catalunya Ràdio.
Fins aquí les notícies.
El suplement d'estiu amb Albert Montilla.
Des de les 9, de fet, des de les 8,
amb el Catalunya Matí, portem informant d'aquest incendi
que es va produir ahir a la tarda a Portbou
i que ja ha afectat 435 hectàrees.
Falta que els bombers continuïn actualitzant aquestes xifres.
Aquest incendi continua sense control
i afecta tres municipis de l'alt Empordà,
Portbou, Colera i Llançà.
Unes 200 persones han passat la nit fort a l'Espanya.
A l'Sprint, a l'Sprint,
a Portbou, Colera i Llançà.
Unes 200 persones han passat la nit fora de casa.
Els bombers estan preocupats pel fang dret
que podria afectar cases de Llançà
i ara esperen que la tramuntana fluixi
perquè puguin actuar als mitjans aeris.
Saludem ara el Àlex Giral-Rober,
enviat especial al parc de bombers de Llançà.
Hola, Albert, bon dia.
Ha evolucionat la situació i cap a millor?
Doncs sembla que...
Sí, sembla que s'està apaivegant un xic,
aquesta tramuntana que tant ha fet la gitza al llarg de la nit
i tant complicades fa les tasques d'extincions.
Ens ho ha explicat fa una estona
i, de fet, si volem, podem recuperar el tall de Moisés Galán,
que és el cap de suport d'intervenció de bombers,
que deia que estan aprofitant aquestes petites treves
de la tramuntana per atacar el foc.
Tenim una finestra, fins al vespre,
quan pari, no pari,
si no queda mai ni una mica la tramuntana,
per poder avançar més ràpid.
Si ho aconseguim perfecte, però també som molt conscients
i molt prudents en que a la nit torna a reforçar-se la tramuntana.
I, per tant, aquest escenari que guanyem avui,
en aquestes condicions, no és la primera vegada
que se'ns tornaria a inestabilitzar.
Els pronòstics deien això, eh?,
que a partir de mig matí, les 11.15 de 12 aniria a menys.
Doncs sembla ser això, que s'estan complint aquests pronòstics,
però és molt aviat per poder pronosticar
i per poder-nos aventurar a dir quan es podran controlar,
o es podrà estabilitzar,
aquest incendi que crema des d'ahir a la tarda
i que es va iniciar a Portbou
i que ha anat avançant creuant el terme de culera
i ara està, diguéssim, a les portes de llançar.
I és precisament el que volen evitar,
o el que volen prioritzar els bombers, eh?,
que entri el terme municipal, o el núcleo,
o, millor dit, de llançar aquest flanc dret,
que és el que continua preocupant.
Joan de Lort, que és el director general de prevenció
i extinció d'incendis de la Generalitat,
es va mostrar molt prudent
sobre l'avanç d'aquest flanc dret, el podem sentir.
Jo ni vull ser optimista ni vull ser pessimista.
L'únic que dic és que s'hi està treballant,
i s'hi està treballant precisament,
perquè no se'ns obri aquest flanc dret,
perquè no avanci.
De moment s'està aconseguint,
però no podem dir que tenen aquest flanc estabilitzat.
Apuntar-vos que el conseller d'interior, Joan Ignasi,
l'han arribat aquí al centre de comandament de l'incendi fa una estona,
que va compareixent-se a partir de quarts d'una del migdia,
i també un altre punt, per precaució,
continuen confinades les poblacions de Portbou i Colera,
i també algunes urbanitzacions,
alguns punts de la localitat de Llançà.
Moltes gràcies, Àlex Giral.
Robert, des d'aquest part de Bombers de Llançà, una abraçada.
Bon dia. Una abraçada, bon dia.
De fet, els alcaldes de Colera,
a Portbou i Llançà segueixen amb atenció
l'evolució de l'incendi que crema l'alt Empordà,
sense aigua ni electricitat.
Molts tampoc tenen línia telefònica ni connexió a internet.
Centenars de persones, la majoria de turistes,
han hagut de passar la nit al pavelló de Llançà.
A aquesta hora podem saludar l'alcalde de Colera, Lluís Bosch.
Bon dia. Bon dia.
Alcalde, heu estat tot el matí reunits
amb els bombers de la Generalitat i els equips d'Emergències.
Quina valoració de la situació feu a aquesta hora, a les 11 i 9 minuts?
Bé, com dèieu abans, hem de ser prudents,
hem d'anar seguint l'evolució,
sobretot que fa la intensitat a la tramuntana,
perquè aquesta nit ha sigut molt violenta.
Ara tenim els mitjans aéris
que treballen amb la baixada d'intensitat al vent,
els mitjans terrestres, que estan fent tot el possible...
per guanyar terreny als diferents punts en què està.
I bé, igualment optimistes, optimistes,
perquè hem passat una nit molt dura,
el poble de Colera ha estat encerclat pel foc,
s'han viscut moments molt tensos,
però bé, ara més tranquils,
la població de Colera està assegurada,
les forces de seguretat,
els bombers, els ADFs, els agents rurals,
Mossos d'Esquadra han fet una gran tasca tota la nit,
han fet un jeroir,
han lluitat d'una manera inhumana
contra les flames que entraven a dins el cocli urbà de Colera,
i bé, i res més que només lluar-los,
la tasca que estan fent cada segon que passa,
i la seva lluita contra el foc que no para.
Us heu sentit prou atesos, més enllà de bombers?
Sí, sí, la veritat és que no podem dir res,
al contrari, només lluar la gestió que s'està fent,
tant de bombers com de tots els altres cossos participants,
en cap moment ens hem sentit atesos, tot al contrari.
Molta població continua confinada sense aigua ni electricitat.
Volia preguntar si hi ha alguna pista
sobre quan es podria aixecar el confinament
o quan es podrien restablir els serveis.
Sabíem, a nivell de confinament,
des del vespre, per seguretat, es va confinar tot el municipi de Colera.
Aquest confinament, tot i que la situació ha mirat moltíssim,
que pràcticament a Colera no tenim cap focus ja actiu,
sinó només una punta a la zona de la Rovellada,
tot i així continua aquest confinament actiu,
per seguretat, per prevenció,
i ara estem pendents del subministrament de llum,
que des de fa més d'una hora,
tant Colera com Porobou com Iepard a llançar està sense llum,
i esperem que es solventi de seguida.
Per tant, es podria solucionar de seguida?
Esperem, esperem,
però no tenim encara una informació precisa al respecte.
D'acord.
Quin és l'ambient entre els veïns i les veïnes?
Com ha afectat el poble, però també, per exemple,
m'imagino les vinyes, els negocis,
com ha estat l'afectació d'aquest incendi?
La gent que va treballar?
L'incendi ha estat molt violent.
Aquesta nit han viscut moments dramàtics.
Penseu que Colera, que ha d'encerclada,
envoltava del foc les cases,
i només gràcies a les tasques dels bombers
hem pogut salvar propietats.
Moltes propietats que estaven amenaçades.
I, bé, també remarcar...
tant la feina que fan,
des de la gent que té vinyes, olivars o remaders,
remaders que tenim aquí Colera,
que fan una tasca molt important a la muntanya
i que ajuda a la prevenció d'incendis,
i, bé, esperar que es normalitzi la situació,
que Colera torni a gaudir de la seva tranquil·litat,
de la seva natura,
i, bé, esperar amb aquest incendi,
però que la gent continuï gaudint del nostre preciós municipi
i de tot plat.
Heu pogut seguir l'evolució d'aquest flanc dret,
sobretot del foc,
i sabeu si podria afectar algun altre nucli urbà?
Ara mateix, l'informació que tenim és aquest flanc
que es dirigeix cap a Llança,
i el flanc més costat és de la zona de la Rovellada,
on s'hi continua treballant,
tant amb mitjans eris com terrestres.
Es podria afectar l'antic nucli de Molinas?
Ara mateix no tenim aquesta informació,
però des d'aquí al poble no veiem cap columna de fum important
cap a la zona de Molinas, a baix de Molinas.
I l'inspector dels Bombers de la Generalitat,
Mogès Galant, deia que a la nit es podia rebifar
aquesta tramuntana.
¿Hem de ser molt prudents?
Hem passat una nit molt dura.
Ara toca deixar de fer la feina dels professionals,
la feina d'extinció,
que treballin dur,
que facin servir tots els mitjans eris possibles,
i a la tarda tornarem a fer una valoració de la situació
i del que cal fer.
I una última pregunta,
sabeu si es deixarà entrar i sortir veïns en algun moment?
S'ha fet molt esporàdicament.
De moment, l'accés a coleres són tancats,
igual que a tota la nacional,
i esperem informar gent del respecte
per tal que la gent pugui entrar i sortir de colera en normalitat
sempre i quan.
Això no pot agipir l'operatiu vigent en aquest moment.
No sé si us consta que alguna família
hagi pogut quedar dividida, per exemple.
Ara mateix la gent que va quedar bloquejada ahir al vespre
va poder sortir a última hora del municipi,
ha sortit a última hora del municipi
i ha escoltat per Mossos d'Esquadra a la direcció Llançà.
I bàsicament la gent que ha pogut,
ho ha tingut,
amb les flames que s'acostaven a casa meu,
a casa seu, fer ús del pavelló municipal,
han sigut veïns i veïnes de Colera.
D'acord, Lluís Bosch, alcalde de Colera,
moltíssimes gràcies per dedicar aquesta estona
a informar a Catalunya Ràdio el suplement d'estiu.
Una abraçada i molt bon dia, i molta força.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Adéu. Nosaltres fem una aturada per la publicitat
i tornem de seguida. Fins ara.
Només els més ràpids gaudiran d'ofertes increïbles al Cort Inglès.
I amb el temps que passem a la cuina,
no és hora de renovar-la?
El 15% de descompte en tots els models de mobles de cuina.
Aceuta i gaudeix perquè en taules, cadires i tamborets, també.
Així són les ofertes límit al Cort Inglès,
del 3 al 6 d'agost, a la botiga web i app.
Una coseta. Vull que ens trobem i que parlem.
Si tens una història personal, una vivència,
alguna cosa que et fa diferent, una habilitat, el que sigui,
posa't en contacte amb nosaltres.
Farem un programa plegats, vosaltres i jo mateix.
D'acord?
Envia'ns un correu a explica-arroba-vosaltresmateixos.cat
o ve un whatsapp al 660-618-939.
Aquesta tardor a TV3,
vosaltres mateixos, amb Andreu Buenafuente.
Premi Cerberí 2023.
Vota la millor lletra de cançó en català de la temporada.
Que tu, que jo, que vull, que fem un dolç elèctric...
Una de les 8 candidates és...
Xiu, xiuets, devent-nos.
...fer bonic el cel més blau...
Trobaràs les 8 cançons finalistes i les lletres a catràdio.cat.
Pots votar a la teva abans del 10 de setembre.
Premi Cerberí 2023.
Convocat per la Fundació Prudència i Bertranà,
Catalunya Ràdio i Cat,
amb la col·laboració d'Anderrock.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Ei, som els tietes.
Per molts anys, Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio sempre ha sigut la ràdio on començar com a músics
i estem molt orgullosos, tant de Catalunya Ràdio com i Cat,
així que per molts anys, una abraçada.
I molt agraïts.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Els caps de setmana també són podcast.
Podrà sentir una selecció dels nostres podcasts
a l'antena de Catalunya Ràdio.
L'Alèxia va mirar per la fillestra...
Ara, els dissabtes, descobrim les superheroïnes de l'esport.
I diumenge, persones que van fer història.
El vespre de dissabte,
nutrició i vida sana al Sants i Estalvis d'Adam Martín.
Identitat metafísica.
I diumenge, misteris o no, amb el professor Sebastià d'Arbola.
A l'estiu és un bon moment per escoltar podcasts.
Tria els teus a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Són podcasts.
Les golfes són l'indret on s'amaguen els records d'una vida.
Every time we say goodbye
I die a little...
Les golfes del Gorina són sessions de cinema i cançons
que ningú pot incloure als horaris comercials.
Dissabte i diumenge a les 10 de la nit
a Catalunya Ràdio, amb Àlex Gorina.
L'esperit estival del cap de setmana.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montilla.
Enric Soléu, bon dia.
Bon dia, Albert.
Som al suplement d'estiu.
Seguim ben de prop aquest incendi a l'alt Empordà.
Les flames a Portbou ja han afectat unes 435 hectàrees.
Seguirem a l'estiu.
El suplement d'estiu.
El suplement d'estiu.
Les flames a Portbou ja han afectat unes 435 hectàrees.
Seguirem les compareixences que vagin sorgint.
Intentarem contactar amb la resta de batlles
i amb qualsevol novetat que us pugueu apropar.
De tant en tant, farem el que teníem previst per avui.
Un dispositiu que vam haver de muntar a poc temps
ens va trastocar del programa que teníem preparat,
però hi ha coses que podem recuperar.
I vaja, ara és el moment del café Orwell, no?
Sí, una mica de tranquil·litat i una abraçada a la gent de Girona.
Ara bé, anar de vacances una setmana al any
és impossible per al 30% de catalans, segons l'Idescat.
Segons aquest organisme públic,
la taxa de risc de pobresa o exclusió social a Catalunya
va situar-se en el 25,9%,
és a dir, més d'una quarta part de la població catalana
es troba en risc de pobresa o exclusió.
Mentre que a Europa l'edat d'emancipació és a prop dels 26,
a Espanya els joves no poden abandonar el domicili familiar
fins passats als 30.
Déu-n'hi-do, durant els anys de l'abundància que ens va endur
i els altres ens van creure que si estudiaven a la universitat
podríem tenir un bon salari,
ens podríem comprar una casa i tenir una certa estabilitat econòmica.
Amb la ressaca de les retallades post-2008,
hem vist com aquest horitzó de prosperitat s'ha esbarlat
i una part de la població veu amb desconfiança les institucions.
Durant els últims anys hem vist com les vagues dels professors
s'han incrementat per tal de denunciar la seva precarietat laboral.
Sí, Albert, el pacte social va saltar pels aires
amb la crisi del 2008.
Hem viscut la guerra mundial fins a aquesta crisi.
Per tant, abans de començar la tertúlia,
ens traslladarem al febrer de l'any 1945
a la ciutat de Dresden, Alemanya.
La segona guerra mundial estava encarant el seu final.
Uns mil avions de l'aviació aliada, britànics i americans,
van bombardejar aquesta ciutat alemanya.
El malalt es podia veure a 100 quilòmetres de distància.
Van morir entre 20.000 i 45.000 persones.
La intensitat de la calor era tan gran
que fonia els cossos sobre la calçada.
Fa 78 anys d'aquest bombardeig,
i actualment Alemanya és l'acomotora industrial d'Europa.
Ara viatgem al Burgos de l'Espanya,
de l'1 d'abril del 1939.
1º de abril de 1939,
tercer año triunfal,
en el día de hoy, cautivo y desarmado,
el ejército rojo han alcanzado las tropas nacionales
sus últimos objetivos militares.
La guerra ha terminado.
Burgos 1º de abril de 1939,
año de la victoria, el generalísimo...
Espanya, després de la guerra civil, va quedar tan devastada
que ni tan sols va poder participar a la segona guerra mundial.
La destrucció va ser tan gran que el govern franquista
va crear la Direcció General de Regions Devastades
i Reparacions, no, Enric?
Sí. De fet, si mencem una mica amb la cronologia,
l'any 1986, 47 anys després d'acabar-se la guerra civil,
Ernest Lluc, SM ministre de Sanitat i Consum,
va impulsar la Llei General de Sanitat,
que va assentar les bases legals
per a la universalització de l'atenció sanitària.
Aquesta Europa devastada es va reconstruir
tàcit entre els partits socialdemòcrates
i demòcrates cristians.
En l'àmbit ibèric, en particular a Espanya, l'any 1977,
dos anys, només dos anys després de la mort de Franco,
la inflació estava gairebé al 30%.
Per contextualitzar, en canvi,
durant el període més dur de la Covid-19 l'any 2022,
la inflació mitjana va ser del 8,4%.
Dos anys després de morir Franco,
en aquesta Espanya de la transició,
es van firmar els anomenats pactes de la Moncloa.
I avui ens acompanyen dues persones
que simbolitzen les dues grans classes socials
amb què es divideix la societat.
Els treballadors es miren i riuen, i els empresaris.
Jordi Albaric, vicepresident del Think Tank de Foment del Treball,
20 anys com a director del Cercle d'Economia.
Hola, molt bon dia.
I Cristina Torre, secretària d'Acció Sindical de Comissions Obreres.
Hola, bon dia.
A veure, després d'aquesta introducció,
us mireu i reieu, per què?
Home, perquè és difícil assumir un paper tan radical, no?
En aquest món tan radicalitzat, seria el norme, el recorrent, diguem-ne.
Però jo crec que no ens hi trobem còmodes, ni la Cristina ni jo.
Jo crec que ens veiem més com a contrapàs, que ens hem d'entendre.
D'acord.
Una pregunta per començar.
L'evolució de l'edat mitjana
als diversos governs d'Espanya ha pujat 14 anys,
des del 1986 fins ara.
Condé Ruiz lamenta que la demografia política
cada vegada vagi més contra la justícia intergeneracional.
Cada vegada els joves seran més irrellevants.
Què fem amb els joves?
Home, els joves són el futur i el present,
i per tant, per Comissions Obreres de Catalunya,
l'aproximació i l'opinió dels nostres joves és importantíssim.
Donàveu algunes dades, no?,
de la taxa d'emancipació juvenil a Espanya i a Catalunya,
diferència d'altres països europeus, cosa que és preocupant.
Nosaltres hem presentat recentment un estudi, el respecte,
i veiem que hi ha una gran relació
en aquesta dificultat de tenir un projecte de vida
per part dels nostres joves,
i temes com els salaris que cobren els joves,
o la situació d'atur, fins i tot de parcialitat,
i com han canviat tots aquests indicadors
des de l'anterior crisi 2008.
El que diem amb les estadístiques,
jovent, menors de 30,
doncs han viscut paulatinament en aquestes dues crisis
i sembla que el mercat laboral
no tingui cap odi per ells.
Creiem que ara amb la reforma laboral estan canviant les coses.
Per primera vegada tenim un índex de temporalitat
al voltant del 40% dels nostres joves,
que és molt elevat,
però que en la tendència de disminució de temporalitat
tenim esperances,
i el que nosaltres creiem és que hem de posar les polítiques públiques
al servei del conjunt de la ciutadania,
i especialment dels nostres joves, que són el present i el futur.
I les polítiques d'habitatge i educació són bàsiques.
Jordi? Sí.
Vaja, és que coincidim, no? Jo crec que coincidim del tot.
Comencem bé? Sí, comencem bé.
Bé, només un incís, el que comentaves abans de l'edat mitja
dels polítics, que augmentant jo crec que això és normal,
i fins i tot diria que és positiu.
La normal era la que vam viure, però per altra banda era comprensible,
perquè el que succeeix amb la democràcia
és que hi ha tota una generació que desapareix.
Hi ha una generació que no té veu,
i agafant la seva veu als joves entre 35 i 40 anys,
abans fes el referèndum de Reis Lluc,
jo crec que al primer govern de Felipe González
difícilment devia passar a mitja dels 40 anys.
Era una situació no malafruit del moment de transició
i de relleu generacional accelerat.
Jo crec que als joves, el fonamental,
és que tinguin la confiança de cap on accedir
a un lloc de treball decent.
Mentre els joves no tinguin l'esperança
de cap on accedir a un treball decent,
això no té remei, per mi això és fonamental.
I un treball decent té a veure amb l'educació,
però no només amb l'educació,
també té a veure amb una certa cultura col·lectiva.
Perquè si tothom és enginyer de telecomunicacions,
igualment hi haurà de haver gent que sigui cambrera,
que cuida els nostres grans, els nostres petits,
que no són funcions menors.
La qüestió és que qui arribi al món del treball
accedeixi a un sou decent, a unes condicions decent.
Jo crec que aquest és el fonamental.
De vegades jo no m'hi trobo excessivament còmode
quan es dona tanta importància l'educació,
que és important.
Però el fonamental és que qui treballi
sàpiga que això li permetrà
de pujar a una certa vida de futur.
Per mi això és fonamental. I és el que crec que s'ha trencat.
Enric?
Sí, clar, parlant de... ara comentem salaris i joventut,
clar, el salari mitjà entre professionals a Espanya
està sobre els mil euros justos
i els lloguers, els nostres,
jo ja no en sabem quin són,
els números no surten.
Llavors, com poden explicar avorment
què van ser els pactes de la Moncloa
i si creuen que l'escenari actual
té unes certes reminiscències
i, bé, cap a quin horitzó
podem anar? Per entendre una cosa
que potser s'ha perdut de vista,
que al final la reforma laboral que fa poc s'ha aprovat
és la conjunció d'interessos
o la correlació de forces entre
el capital, que seria el patronal,
el món del treball, que serien sindicats,
i el govern, que acaba mediant entre les dues parts.
I això es va fer, perquè els pactes de la Moncloa
estan en una inflació desbocada
i primer es va fer una reforma econòmica
que després va sossegar el terreny per a preparar
la reforma política.
Veuen alguna reminiscència o alguna
oportunitat històrica a l'any 2023?
Jo crec que els pactes de la Moncloa
tenen una doble lectura, la primera
entenent-los com a finalitat en si mateixos.
Els pactes de la Moncloa són un pacte de rendes
en un moment en què la inflació està totalment desbocada
i és un gran acord
per a controlar la inflació
i va ser un acord molt satisfactori
i realment es va aconseguir controlar aquesta inflació.
Per això hem recordat
els pactes de la Moncloa
no l'havíem recordat en el 2007
ni anteriorment ni en el Covid
el vam recordar en el post-Covid
en el moment que se'ns dispara la inflació
i comencem a parlar si recordem del pacte de rendes.
I recordem
els pactes de la Moncloa com a pactes referents.
Jo crec que en aquest cas
no hem fet un pacte de rendes com alguns voldrien
des de fa un parell d'anys
però té un idò el nivell d'acord social
que hi ha hagut i que permet més o menys
conduir de manera relativament satisfactora la situació.
El que deia abans, els pactes de la Moncloa
com a finalitat en si mateix
i potser és fonamental també
com a instrument en el procés d'aproximació d'Espanya
a la Unió Europea. Això és fonamental.
I a què es volia aproximar Espanya?
Espanya essencialment es volia aproximar
a assumir el pacte social europeu
el que feia referència, el gran pacte social.
I per això el que teníem que fer
era imitar,
aproximar-nos a lo que era un model d'èxit
i molt proper
a 150 km d'on estem ara
que és el que ha succeït a França anamunt.
I a més ho fem a partir d'una societat
i d'una economia que déu-n'hi-do,
el ventre d'aquella estava per fer aquest pas definitiu
cap a aproximar-nos a Europa.
Per tant, els pactes de la Moncloa són un pacte de renda
i amb això s'assemblen al que ens ha succeït
aquests dos o tres darrers anys.
Però també són una peça, un instrument fonamental
en el procés d'aproximació a Europa
al pacte social europeu.
I el gran problema que tenim ara
no són els pactes de la Moncloa en si mateix,
sinó que el gran pacte social europeu
se'ns ha quedat una mica a les mans.
Sí, comparteixo una mica l'opinió.
Els pactes de la Moncloa són en un context polític
i econòmic molt diferent,
en una situació molt diferent.
Evidentment necessitem aquesta memòria històrica
per avançar i saber del passat,
per progressar correctament.
Davant de la necessitat
que es mostrava l'any passat
i l'anterior d'un pacte de rendes
donada a la elevada inflació,
jo crec que hi ha hagut elements
que podrien conformar un pacte de rendes,
però faltava la peça principal,
que era el repartiment de la riquesa
per la gent treballadora.
I aquest acord salarial
que hem aconseguit en l'acord
d'ocupació i negociació col·lectiva
el maig del 2023
hauria d'haver arribat el 2022,
i hauríem tingut els elements
del pacte de rendes.
El que està passant
és que venim d'un període de la pandèmia
de molt diàleg social
i d'una sortida de la crisi
molt diferent que la del 2008,
que s'ha demostrat
que ha estat molt eficient,
perquè amb més de 40.000 milions d'euros
que ha posat l'Estat,
s'ha aconseguit mantenir
més de 3,5 milions de treballadors
i treballadores de llocs de treball
i més de 500.000 empreses a Espanya.
Per tant, aquí, diguéssim,
el diàleg social entre patronals,
sindicats i govern ha estat molt útil,
ha avançat molt en la pandèmia
per sostenir l'economia
i la situació sense precedents,
però després, quan ha pujat la inflació
per diferents motius, entre d'altres,
per la guerra d'Ucrània,
els compromisos que s'han demanat
a les empreses i a les patronals
no han estat a l'agenda.
Quan hi ha hagut diners públics,
les patronals han estat en els acords,
però quan no hi ha hagut tants diners públics
ha estat més difícil,
perquè els marges de beneficis
de les empreses al 2022
no només han recuperat respecte al 2019,
han augmentat en un 50% de mitjana.
Les elèctriques, més d'un 260%.
O sigui, aquests marges empresàries
s'han triplicat respecte
al que han pujat els salaris
dels treballadors i treballadores.
I aquí ha estat el problema del pacte de rendes.
Si tothom no posa en un ambient tripartit
no hi pot haver aquest pacte.
Tot i això,
en aquesta transició econòmica
hi ha un, també,
un cert model d'hoverització del treball.
Estan sortint, penso,
amb joves que treballen, per exemple,
a empreses com Glovo o Uber,
que en alguns casos han d'exercir com a falsos autònoms,
per no dir que en la majoria,
i que els sous no acompanyen
o no compleixen els estàndards
que podria tenir el sou necessari
per poder llogar un habitatge, com dèiem, a Barcelona
o altres indrets.
Com ha de ser aquesta transició econòmica?
No ens preocupa que hi hagi tot aquest col·lectiu
que quedi rellevat en aquest tipus de feines?
Sí, evidentment que ens preocupa
el creixement d'aquesta economia
i la economia de plataformes
en molts aspectes,
que el que estan utilitzant
és la demanda de nous negocis,
la necessitat de nous consums
per part de la ciutadania,
que es basen en negocis
que, amb la seva base, és la rebaixa dels costos,
la precarització dels salaris
i de les condicions de treball.
A Espanya s'ha posat una mica d'ordre amb la llei Rider,
però això és insuficient, perquè l'economia de plataformes
és molt més àmplia.
I, per tant, bueno, s'està veient que les expectatives
econòmiques d'algunes d'aquestes tecnològiques
mostren, per exemple, a Catalunya,
en aquest primer semestre del 2023
un increment de perdó d'ocupació
i d'expedients de regulació d'ocupació
amb 3.399 persones
que han perdut la feina
per algun tipus de reestructuració
de tancament d'empreses
i que, bàsicament, hi ha moltíssima afectació
de tecnològiques com Glovo, Wallbox, G-Group
i algun anunci que ha fet Facebook
d'apropar també
perdó d'ocupació aquí a Barcelona.
Per tant, jo crec que s'està encaixant
que aquests models de negoci
són impossibles, incompatibles
amb un treball digne,
i jo crec que l'estàndard de la nostra societat
exigeix aquest treball digne,
i hem donat passos ferms en la pujada
del salari mínim interprofesional,
amb la laboralització de tot aquest sector
dels Riders, amb l'actuació
de la Inspecció de Treball, i tenim esperances posades
en que la Directiva Europea d'Economia de Plataformes
acabi de regular a tota Europa tot aquest sector.
Per això també és tan important
la governança europea, perquè avui dia
la majoria de normes en l'àmbit laboral
a Espanya i a Catalunya depenen
de directives europees, i serà importantíssim
com els posicionaments polítics a Europa
en les properes eleccions del juny
de l'any vinent del Parlament Europeu
o si continuem progressant a Europa
o si el feixisme entra també
a les institucions europees.
Curiosament tenim un cas a l'equip
d'un dels nostres companys, que és el...
bueno, és el Miquelet. Miquelet, hi ets?
Hola, soc aquí, soc aquí.
Miquelet és redactor ara amb nosaltres
aquí al Suplement d'Estiu, però tu vas
tenir una feina anterior que va ser precisament treballar...
què va ser, a Globo, o quina mena d'empresa?
Sí, a Globo, concretament.
Com va ser aquella experiència? Dolenta,
així com a titular, ja t'ho puc dir.
Va ser una barbaritat en quant a far-se laboral,
a far-se drets laborals absoluta.
Jo era dels protegits, jo treballava d'aquests supermercats
que ho havíeu vist per Barcelona, que anaven
uns quants repartits, i en t'he de dir,
era dels protegits, no era dels autònoms,
que són els que estan pitjor, però és que si fes
una llista de tots els drets laborals que es van petar,
no acabaríem el programa.
L'hauríem d'allargar, però...
Puc dir que en 8 hores de jornada laboral
ens havíem petat l'accés al lavabo, que treballàvem
fora d'hores, que ens obligaven a saltar-nos
semàfors per arribar a temps de les comandes
que per internet i per als anuncis de la televisió
prometien que arribaven
en 10 minuts, de les vacances no es va parlar
en cap dia dels 9 mesos que jo vaig treballar allà,
era tota una acumulació
de ridiculitzar drets laborals
un darrere l'altre.
Entenc que hem de fomentar el treball,
però hem de fomentar el treball digne, no?
Sí, jo crec que és fonamental, no?
La cara ens preocupa,
i és lògic que ens preocupa, a mi també em preocupa,
particularment.
Jo crec que n'hi ha per temps una mica,
perquè al final no és res nou.
Això ha succeït sempre que hi ha una revolució tecnològica,
que les forces tecnològiques van molt més ràpides
que l'acció dels Poders Públics
per conduir aquesta revolució tenint els interessos generals.
I fins que la revolució tecnològica
no estigui ben conduïda pels Poders Públics
hi haurà soroll.
I tenim una dificultat afegida,
com es mentava molt bé la Cristina,
que és que part d'aquesta regulació
o l'essential ha de ser a nivell europeu.
Això ho complica.
És l'esperança, però l'ha d'haver de complicar.
Però això també abans, quan parlava del pacte social
que ho veia molt més complicat que abans,
és perquè, o ho fem a nivell europeu,
o amb la llibertat de circulació
de tot, de mercaderies, de diner
i dins de la Unió Europea de persones,
sempre et quedaràs molt curt.
És l'esperança a Europa,
però a la vegada és la dificultat.
El paper dels estats no és el que era abans.
No pot ser el que era abans.
També una esperança, i el que ha explicat el company
és cert, aquesta és la realitat
dels treballadors de Globo.
Però això va provocar que s'organitzessin
i que davant d'aquestes injustícies
els treballadors convoquessin,
i vam donar suport des de Comissions Obreres,
es va convocar fa dos estius
a la primera vaga a Europa
de Globo, d'una empresa d'economia
de plataformes i a aconseguir millorar
les seves condicions.
Recordo que en aquell estiu vam obrir els locals
de Via Laietana, de Comissions,
perquè els raiders poguessin entrar
a beure aigua, utilitzar els lavabos,
a depositar les seves bicicletes davant
de la intransigència de la empresa
que els tenia al carrer, i a sobre de vegades
fins i tot en alguns barris de Barcelona
amb les queixes dels veïns.
I finalment hem aconseguit que regulin
aquestes condicions i que evidentment
tinguin accés als lavabos i a les instal·lacions
de la empresa com a qualsevol treballador o treballadora.
Un punt important?
Sí, sí, endavant, Miquel.
Sobre el que diu ella de regular,
jo crec que a més hi ha una cosa que és molt important
en el cas de Globo, i és que el pacte social
s'ha trencat tant i vivim en una precarietat
que ha creat un marc mental tan absurd
i tan degradant que hi ha un problema
i és que a l'hora de regular, jo me'n recordo
que ho xerrava amb molts companys de Globo,
que jo vaig treballar just quan es parlava
de la llei Rider i de si s'aprovava o no s'aprovava.
I recordo que molts companys estaven absolutament
en contra perquè aquesta flexibilització
que ve en Globo com una cosa moderna i xupi guai
perquè te'n pots anar dos mesos a treballar a Lisboa
i tu passaràs superbé a Lisboa
i faràs un erasmus mentre reparteixes amb bicicleta,
ells el que parlen amb aquesta flexibilització
en realitat la volen
perquè són tan precaris la gent a qui està enfocada
a aquesta feina, però tant
que ells volen flexibilització per treballar 16 hores.
Els meus companys estaven en contra de la llei Rider
perquè ells volien pedalar durant 16 hores,
feien amb mi 8 hores de jornada al supermercat
i després se n'anaven a fer 8 hores d'autònoms
amb un altre compte, amb un compte il·legal,
amb un compte d'una altra persona.
Vull dir que el marc mental que han creat ja és tan absurd
i degradant que fins i tot els treballadors no volen
que es reguli perquè diguin amb 1.200 euros,
amb el que val un lloguer a Barcelona,
jo no me'n vaig ni a la cantonada.
Jo necessito treballar 16 hores al dia,
per tant absolutament en contra de la llei Rider.
Això és el que vull dir, que s'ha de recuperar
aquest pacte social, però de veritat,
perquè fins i tot els propis treballadors
aquí beneficiaria aquesta regulació,
moltes vegades no la volen perquè ells ja només pensen
treballar 16 hores perquè llavors guanyo el suficient
i ni em plantejo uns drets que
no sé ni si existeixen i ni els vull.
Sobre les condicions del pacte social
i en particular d'aquesta empresa,
un dels directius de Glovo diu això.
I jo crec que també és una tendència,
fora de Glovo i fora d'això,
és una tendència en la societat
de que queremos más flexibilidad,
que no queremos jefes,
que podemos, quizás, hacer dos o tres trabajos a la vez.
Sí, en aquest respecte jo voldria preguntar
al senyor Jordi Alberi, que és vicepresident
del Think Tank, que és l'inspiració
a la fàrmica d'idees de Foment del Treball,
és a dir, patronal català, i que 20 anys va ser
director del Cercle d'Economia.
Què pensa quan sent això?
Bé, jo no acabo de coincidir, no?
I no coincideixo,
no des d'una posició sindical,
sinó com em crec que, d'alguna manera,
com procuro ser defensor
del que considero el bon cap de l'estat,
que és el que vull fer.
No és el que considero el bon capitalisme, no?
I per tant, això a mi em sorprèn.
Jo penso que si el món és
tal com dibuixar el senyor Omixó,
que té el seu dret a fer-ho,
l'embolí que està garantit, perquè va en contra
de la condició humana. La persona el que vol
és estabilitat i poder-se dibuixar
un futur, i no està per canviar
continuament de feina. És com quan es diu
no només que hauràs de tenir tres feines a la vegada,
sinó que has de preparar perquè al llarg de la vida
hauràs de treballar 15 empreses diferents o deu
i canviar-te d'obicació i tot això.
I això està molt bé per un cert perfil de persones,
que són les rendes molt elevades.
Per exemple, els altres directius digitals
o el sector financer o alguns grups industrials
on jo em conec, no?
Estudiant, perdó,
Barcelona-Madrid, alguna Vigeners School,
després Semana Harvard, després Semana Zurich,
després a París i després no sé on, etc.
Però quan tu tens una renda de les mitges d'aquest país,
que és entre 25.000 i 30.000 euros,
que no et diguin que hauràs de canviar
de feina 15 vegades a la vida.
Si vols canviar, canviaràs.
El que hem de fer és que per donar-los
hi ha un lloc de treball estable.
Tot això té a veure amb una idea de la globalització
que jo crec que ha esclatat,
que és una globalització que hem tingut,
que ha tingut com a objectiu prioritari,
per no dir únic,
la reducció sistemàtica de costos.
I això no pot ser. I això ja ha començat a esclatar.
I què hem fet ara?
Primer busquem parlar amb els vells estats europeus.
D'aquí ve totes aquestes opcions polítiques
que ens poden sorprendre.
I d'altra banda, incorporar a la idea
d'eficiència econòmica la idea de la seguretat.
Seguretat tant en el subministrament
de mascaretes, de microchips,
però també en la reforma laboral.
I per tant és aquesta idea
de la globalització que ha esclatat
i després també la idea
d'una revolució tecnològica
que alguns defensen
aquella idea que no es poden posar
portes al camp.
I evidentment hi hauran de portes al camp
perquè la revolució s'ha de conduir.
Jo més aviat veig que la revolució tecnològica
que comporta, com ha passat sempre al llarg de la història,
millores enormes de productivitat,
o sigui treballant menys produïrem més
i millores en les condicions de treball
haurien de mig termini fer realitat
aquell vell somni del Keynes
que amb aquella conferència famosa
a la residència d'Estudents de Madrid
quan va dir que es podria acabar treballant
15 hores a la setmana.
Jo crec que l'objectiu que hauríem de tenir
és ser capaços de conduir
la revolució tecnològica perquè el com que és factible,
que és d'alguna manera millorar la productivitat
produï més i treballar menys
i treballar millor.
I això és el que a mig i llarg termini
també es veu des del món productiu.
És des de fora, no sé si la companya
d'economis o uns obreres
potser estarà d'acord.
Dona la sensació que els últims anys, si palpes una mica
l'humor social, com que hi ha classe empresarial
s'està dividint entre els vells capitalistes
i els nous capitalistes digitals.
Una mica el marc mental és aquest.
Mentre que l'industrial que té la fàbrica
pensa en invertir en maquinàries
a deu, quinze anys vista
a l'arrelament dels treballadors, etcètera, etcètera
tinc la percepció
que potser les estes economies digitals
pensen molt a curt termini
guanyar efectivament molts beneficis
i ja està.
No hi ha esta mentalitat de pensar
a deu, quinze anys vista.
I en això crec que potser les dues persones que estan ara mateix
a la taula poden ser d'acord.
No sé si esteu en aquesta línia.
Sí, però jo crec que aquesta separació
entre l'economia digital
i l'analògica tradicional
no existeix en realitat.
Es produirà la digitalització
de tota l'economia
i això ja s'està produint.
El que passa és que estem decidint
com es fa aquesta digitalització
amb quins drets
i evidentment nosaltres
no estem en contra
de la digitalització o de l'economia digital
sinó que s'ha de fer
amb uns pactes
i amb unes condicions
mínimes.
Jo m'agradaria
que el pensament estratègic de Foment
entri més en l'actuació diària
de Foment perquè
Foment també s'ha convertit en un lòbit
d'algunes d'aquestes tecnològiques
i Globo està associat a Foment
i per altra banda
Foment del Treball a Catalunya es va situar
a diferència de la COE en contra de la reforma laboral.
Jo me n'alegro que la part d'estudis estratègics
tingui un pensament més posat
en el futur cap a on
dir les coses i no tant
en la defensa d'interessos
en el dia a dia, que de vegades
fa més de lòbit que
el que haurien de fer
les patronals més representatives
a Catalunya.
I aquestes idees, sí, per al·lusió.
Sí, no, per al·lusió no.
Jo crec que Foment del Treball està fent
una feina, jo crec que...
jo per segurament les reconec, no?
Perquè no és senzill compatibilitzar
el dia a dia, la trinxera
i a la vegada donar un marge de llibertat
per pensar 15 o 20 anys vistes
de vegades fins i tot pronunciant-te
en posicionaments que poden sorprendre, no?
Jo crec que és el que ha fet
l'actual direcció de Foment, no?
Hem de seguir defensant els interessos
més a curt termini, més propis,
però a la vegada, en el moment que ens trobem
en un moment, jo crec
que estem començant una nova època,
sense dubte, en aquest començament d'una nova època
hem d'estar actius amb la batalla de les idees
i pensar com volem el capitalisme
a 15 o 20 anys, no? Per tant, és difícil
perquè és com una mena de doble personalitat
però que jo crec que Déu n'hi do
lo harmoniosa i fluida que és.
Parlant d'idees innovadores
i sobre aquesta transició i sobre com ha de ser
i com hem de repensar els propers anys,
vull que sentin unes declaracions ara,
no sé si... bueno, suposo que recordaran
que fa poc hi va haver unes eleccions generals,
Déu n'hi do, eh? Sembla que hagi passat molt de temps,
però aquí vam estar seguint-les ben atentament
i va haver-hi en concret
un polític, un cap de llista
pel PDeCAT que es deia Roger Montanyola,
que es diu Roger Montanyola,
que també va treballar per obert amb la seva consultora
que va fer unes declaracions que són aquestes.
Perquè estem, en aquest país,
carregats de punyetes tot el dia.
Per no voler quedar malament dient, no,
els diputats cobren 45.000 euros.
Escolta, jo per 45.000 euros no vaig a treballar, ho sento molt.
Tu no vas a treballar per 45.000 euros?
Tu saps la majoria de gent que ens està veient a casa?
No, molt bé.
Quant guanya? I què?
I tu has de parlar de mi.
Hi ha un moment que no toqueu de peus a terra.
No, noi, mira, amb els dos...
Ja podem aturar-lo.
Tenint en compte que el salari mínim interprofesional
són els 1.080 euros,
què us semblen, aquestes declaracions?
Bastant indignes,
perquè em sembla que 45.000 euros
és un salari molt digne
per estar molt orgullós de la teva feina
i fer-la amb moltíssima dignitat.
No sé en quin context es feien aquestes declaracions,
que suposo que hi havia algun context
que no acabo d'entendre.
I ara sí.
Senyor Jordi Albarica, què li sembla a vostè?
Home, sembla molt indignat, no?
Jo crec...
A mi la veritat és que no em preocuparia
si cobressin 45.000 o 70.000 o 80.000,
no em preocupa, no?
Perquè crec que el fonamental
és recuperar el paper essencial de la política
i, per tant, reconèixer els polítics
i els que s'hi dediquen, no?
El problema que tenim
és que s'ha perdut aquesta legitimitat
en part de manera justa, però també en part de manera injusta,
perquè no és gens senzill governar el món d'avui en dia.
Tot el que facin o deixin de fer
és objecte de crítica automàtica, no?
Per tant, per mi,
que cobrin 45.000, 30.000 o 85.000 euros
no és un fet rellevant.
Per mi el fonamental
és que hauríem de ser capaços de recuperar
el paper central de la política
i de la batalla ideològica
com a eix vertebrador de la nostra societat.
Mentre no ho fem, les disputes seran eternes
i sense solució.
Sí, parlant sobre el paper de la política,
el canvi, a la fi,
si per a alguna cosa es caracteritza
la funció de l'estat del benestar,
és per la funció de la redistribució de la riquesa, no?
I aquí també, clar,
la transició tecnològica,
canvi climàtic, això s'haurà de finançar d'alguna manera.
Llavors, ara fa un temps
s'ha tornat a posar a la taula
el tema de la redistribució, que al final són impostos.
Jo els hi voldria preguntar
què els sembla l'import de successions
i la seva relació
amb el bon capitalisme, digue-m'hi,
i què els sembla que actualment
es graven més les rendes del treball
que les del capital financer?
Bé, el que planteja, si sobre això
vam opinar el primer paper, no?,
ens preocupava a llarg termini
la pèrdua de proporció entre les rendes del capital
i les rendes del treball,
com van pujant-les al capital i van disminuir-les al treball, no?
Per tant, com a defensors del bon capitalisme,
del dividend de les rendes del capital que som,
però com a tot, potser ha de trobar
un punt d'equilibri, no? I creiem que
està clar que les rendes del treball
han d'augmentar.
Hem de ser capaços, al final,
que no és una qüestió de voluntat només de l'empresari,
en absolut, hem de ser capaços
de generar una economia on hi hagi
llocs de treball més ben pagats.
I això és responsabilitat de tots, dels empresaris,
evidentment, però també de les administracions,
potser dels sindicats, però també de tots plegats,
de la cultura dominant, i també, com dèiem abans,
del que podem fer a Espanya i a la Unió Europea.
Per tant, les rendes del treball,
jo crec que a poc a poc
haurien d'anar augmentant.
El que afecta l'import de successions,
a lo millor, sorprèn, però jo m'hi sento partidari.
O almenys soc molt contrari
als arguments per al qual es vol
eliminar l'import de successions.
L'import de successions no es pot eliminar
perquè les grans fortunes no paguen.
L'import de successions no es pot eliminar
perquè la comunitat del costat no es paga.
I l'import de successions no es pot eliminar
perquè el diner circula lliurement.
L'import de successions s'hauria d'eliminar
si col·lectivament fem un gran debat
i pensem que en aquest capitalisme que volem
hi ha un import de successions sobre.
Jo particularment crec que és un impost
molt propi del capitalisme.
Per què? Perquè, home, si paguem impostos
perquè treballem,
si paguem impostos quan consumim,
com no pagarem impostos quan eredem?
És que és la moral essencial del bon capitalisme.
És un dels primers impostos.
Dit això, jo sí que crec
que hi ha dos dinàmiques
que dificulten molt
l'import de successions
i que creen greuges comparatius.
Segurament grans patrimonis
ho saben fer per via de...
no de la versió fiscal en absolut,
de l'el·lusió fiscal,
que és dins el mar de la legalitat trobar mecanismes.
Per tant, llavors, davant d'això,
què hem de fer? Eliminar-lo a tot arreu?
Home, no. Intentar lluitar contra això.
I contra això s'han fet algunes mides,
hi ha algú que com s'està avançant.
I l'altra qüestió.
Jo crec que el mínim exempt de l'import de successions
també ha d'augmentar.
Crec que són un impost amb uns mínims
de temps, amb molt poques herències
de pagar bastant.
Per tant, jo crec que hauríem d'augmentar
el mínim exempt de l'import de patrimonis.
Si una persona hereda al pis de Barcelona,
a la torre o l'apartament de Platja d'Aro
i uns diners que té estalviats
amb unes llibretes...
Bé, ara ja no existeixen les llibretes,
això acaba de deletar la meva edat, no?
Amb uns comptes corrents...
Home, perquè això sigui exempt.
I és més, jo crec que hauríem d'introduir també
no només els descendents,
sinó que una persona ha de designar com a areu.
Per això ha canviat molt.
Al final, hi ha menys fills, i el millor.
Una persona creu que qui es mereix rebre les seves herències
és una altra, però aquesta per què té de pagar més
que una per fet de ser fill o no, no?
Per tant, jo estic a favor
sempre quan fóssim capaços
de lluitar contra l'al·lusió fiscal
i augmentar aquests mínims
fins als quals no es paga l'import de successions.
Després, des del punt de vista moral,
jo crec que és fonamental mantenir l'import de successions.
El de patrimoni, la veritat, crec que és una altra cosa.
Però el de successions, sí.
Miri, és, per exemple,
un cas que un dia estudiava.
Si jo hagués dut 3 milions d'euros,
una persona, no sé absolutament el meu cas,
i inverteix sum,
m'hi tinc unes rendes al capital,
pago bastant menys
que un empresari que,
jugant-se al seu patrimoni dedicant-hi
moltes hores, cobra 120.000 euros al any.
Això és meritocràcia?
Ho és reconèixer el talent?
Home, jo crec que això és aristocràcia.
La vella aristocràcia, no la d'ara.
Jo crec que l'impost de successions
no és el principal problema.
Evidentment, des del nostre punt de vista s'ha de mantenir
i no és una excusa que altres comunitats autònomes
o potser està més en debat perquè és una competència
de les comunitats autònomes.
Bàsicament, la pressió fiscal a Espanya i a Catalunya
és molt inferior als països comparables d'Europa
i s'ha d'incrementar,
però s'ha d'incrementar
de manera que no estiguin més penades
les rendes del treball que les del capital.
Per part nostra s'ha de fer
una reforma fiscal a Espanya,
és un tema pendent,
s'ha de ser més progressiva,
s'ha d'incrementar
l'impost de societats,
les grans empreses estan pagant
menys que les petites
i mitjanes empreses
i sobretot també s'ha de lluitar
contra el frau fiscal
però també a nivell europeu
contra els països fiscals.
Evidentment, no podem vendre
el conjunt de la societat
que podem viure
sense impostos, sense aportació
perquè la classe treballadora
no podríem atendre
els nostres fills i filles
en un cas de salut, d'una intervenció quirúrgica
si no tinguéssim una sanitat pública
o que haguéssim fet
sense una cobertura sanitària universal
durant la pandèmia
i no podem sostenir l'educació privada
i no podem atendre els nostres fills i filles
i per tant l'estat del benestar
ha de créixer,
les potes de serveis públics
han d'incrementar-se,
els serveis públics
es mantenen bàsicament
a través dels impostos
i han de pagar més els que més tenen
és una qüestió molt clara
però és sorprenent
com posicionaments de l'ultradreta
i del feixisme a Espanya
venen a la classe treballadora
que es poden retirar els impostos
però això és una trampa
hem de mirar sempre la lletra petita
on està la trampa
si baixem els impostos
no tindrem serveis públics
això és una trampa que la ciutadania ha de conèixer
i que no ens podem deixar enredar
però evidentment aquesta reforma fiscal
ha de ser més progressiva
ha de pagar més qui té més
i per acabar
perquè d'aquí res haurem de passar a publicitat
els vull preguntar sobre una qüestió
que ha llançat el senyor Baric abans
i que ens lliga una mica amb tot el que estem parlant ara
que és la meritocràcia
abans s'ha trencat l'ascensor social
sembla que a vegades l'únic salvavides per als joves
és heretar un habitatge familiar
la pregunta que vull fer és, es pot creure
o no sé si vostès creuen la meritocràcia
quan costa veure avui dia
que totes les persones surtin de la mateixa casella de sortida?
Jo crec que es parla més que mai de la meritocràcia
i que en canvi
en qüestions de meritocràcia anem enrere
s'ha de parlar més
i s'ha de legitimar algunes disfuncions
del model que hauríem de reconduir
aquesta és la meva opinió respecte a la meritocràcia
si em permets només un segon respecte al tema impositiu
per un comentari que ha fet la Cristina
que estic totalment d'acord quan parla de la reforma
jo crec que el tema impositiu
tendim des de fa masses anys a tractar un impost
com si es pogués tractar aïllat de la resta
i això és un error molt gran
perquè al final ens queda un model inconexa
per exemple, quan parlàvem de successions
el debat de successions s'ha de fer en paral·lel
en considerar renda i patrimoni
si això ho fem conjuntament
particularment a l'import de patrimoni
jo crec que el podríem eliminar
si fem un bon impost d'un bon IRPF
i un bones sucessions
jo crec que seria perfectament possible
patrimoni treure si una persona se l'ha guanyat
i unes sucessions que fossin homogènies
a tot l'estat
i que fos més gran al mínim exempt
llavors, però això és lo fonamental
no considerar un impost al marge dels altres
moure un import efecte sobre els altres impostos
per tant, hauríem de tenir aquesta aproximació més global
que fa molts anys que no tenim
respecte a la meritocràcia
jo des del meu punt de vista
una societat democràtica
ha de créixer en igualtat d'oportunitats
en tota la ciutadania
hem parlat de la redistribució i per tant
impostos, serveis públics
però hem de parlar també de la predistribució
i on es genera la riquesa
que és amb l'economia productiva
i els treballadors i treballadores
són part d'aquesta riquesa de les empreses
i és un aspecte d'aquell empresari
que posa el seu capital
per fer un negoci
i que genera molts llocs de treball
però els treballadors i treballadores
a les empreses som imprescindibles
per això en aquest nou pacte social
hem de parlar d'un nou estatut dels treballadors
amb més drets de participació de la gent a les empreses
doncs tanquem amb aquest últim missatge
de la Cristina Torra
que és secretària d'acció sindical de comissions obreres
també gràcies a en Jordi Alvaric
vicepresident del think tank de foment del treball
ara farem una aturada de la publicitat
i reconectem de seguida a les 12
amb el bitllet informatiu i després també
el suplement d'estiu a llarg una mica més
per fer el seguiment de la roda de premsa
del conseller d'interior Joan Ignasi Alena
fins ara, tornem de seguida
Catalunya Ràdio 40
Anguàrdia amb Enric Calpena
Aquest estiu l'Anguàrdia
no se'n va del tot de vacances
perquè tornem a emetre alguns dels programes
més interessants d'aquesta temporada
alguns dels programes
que a nosaltres particularment
més ens han divertit
i que podreu repassar
des d'aquí, des de Catalunya Ràdio
Anguàrdia amb Enric Calpena
Aquest estiu, de dilluns a divendres
de 3 a 4 de la tarda
No us els perdeu
Atenció, atenció
a tots els fudis, gourmets, gourmans,
tastolletes, cuiners i cuineres
pagesos i pageses, pescadors,
peixateres, artistes del paisatge
i el producte
es busquen per treballar aquest estiu
Tu què? I ens ho passarem bé
Vinga, va, esteu convidats
vermut per tothom
La Fonda
De dilluns a divendres, des de la una
fins a les dues del migdia
Sí, home, sí, tot aquest estiu
Diuen que a tothom li agrada viatjar
Però no ens compliquem la vida
Per trobar pau, natura i patrimoni
només calen dues coses
Un bon calçat i la ràdio ben a prop
Aquest estiu a Catalunya Ràdio
t'ensenyarem el teu país
La Vall Fosca, la Serra de Marina,
els Estany del Carlit, l'Ebre
et portarem d'excursió al costat de casa
perquè ja ho diuen
No cal anar a Suïssa
Cada dissabte a dos quarts de tres de la tarda
I recorda, a muntanya la gent se saluda
Benvinguts als explosius
anys 20 de Berlín
on es barregen comunistes,
anarquistes, nazis,
màfies, crims,
artistes, cabaret
Vol ballar? Nada más
Un gran thriller històric
L'objectiu d'aquesta gent
és destruir el nostre sistema democràtic
Una superproducció de la televisió alemanya
Babylon Berlín, a TV3, dilluns a la nit
També disponible a TV3 a la carta