Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Gemma Bonet.
A Dubai, la COP28, la cimera del clima de les Nacions Unides,
afronta avui la seva quarta jornada
i té previst aprovar una declaració sobre l'auxili,
la recuperació i la pau.
L'esborrany del text destaca la necessitat
d'incrementar de manera urgent els recursos financers
destinats a zones i poblacions afectades per la guerra,
amb tot el document evita detallar
com afecten els conflictes bèl·lics al medi ambient.
Precisament aquest matí, el papa francès
que ha fet públic un missatge des del Vaticà,
demanant unitat per acabar amb les guerres
i frenar el canvi climàtic.
En la sessió d'ahir, la COP28 va aprovar
per a les interesses del nostre món.
i dintre, el més important són la pau i el clima.
Demos ejemplo como representantes religiosos
para mostrar que un cambio es posible,
para manifestar estilos de vida
respetuosos y sostenibles.
Y pidamos encarecidamente a los responsables de las naciones
que en la casa común sea preservada.
En la sessió d'ahir, la COP28 va aprovar una declaració
per revertir la pèrdua de biodiversitat
en les regions de clima mediterrani.
Regions com Catalunya o Califòrnia,
que comparteixen el mateix tipus de clima,
s'han aliat per preservar-ne la fauna i la flora.
Més notícies amb en Raül Flores.
Israel intensifica els bombardejos
al sud de la Franja de Gas,
a les ciutats de Rafà i Han Yunis,
on aquesta matinada hi ha mort 30 persones.
En el tercer dia d'atacs després del final de la treva,
l'exèrcit israelià continua
amb el trasllat de la guerra cap al sud,
una zona molt més delicada
perquè és on hi ha el milió i mig de desplaçats
que Israel va demanar que marxessin del nord
per evitar justament les bombes.
El primer ministre del país, Benjamín Netanyahu,
ha anunciat que habilitarà zones segures
perquè s'hi puguin refugiar.
Determinarem zones segures a Gaza
en coordinació amb agències internacionals
i amb els Estats Units.
Són zones segures,
on la població sap que s'hi pot evacuar,
com ja van fer al nord.
És important dir-ho perquè no tenim cap voluntat
de perjudicar la població civil.
Només tenim un desig molt fort,
fer mal a Hamas.
La Generalitat ha aprovat un nou codi d'accessibilitat
que va més enllà de les barreres arquitectòniques
perquè també té en compte
les discapacitats sensorials i cognitives.
L'objectiu d'aquest codi és que en els pròxims sis anys
qualsevol servei, edifici o espai obert al públic
a Catalunya pugui ser gaudit per tothom sense excepció.
Agents, socials i entitats del sector
han ajudat a tirar-lo endavant.
Francina Ballester, portaveu de la CAPS,
la federació que aglutinen les associacions de famílies
i persones sordes.
El que caldrà veure és com tot, no?
La seva aplicació és real.
Aquest serà, doncs, el repte.
I aquí, doncs, hi haurà d'implicar tothom
que la responsabilitat sigui compartida
i que tant les pròpies administracions públiques
com les empreses, les organitzacions,
ho apliquin.
Avui, 3 de desembre, és el Dia Internacional
de les Persones amb Discapacitat.
I avui surt a la venda el disc de la Marató.
El podeu trobar a tots els quioscos
per 12 euros amb els principals diaris.
Aquests diners es destinaran a la investigació
de la salut sexual i reproductiva,
que és el tema de la Marató d'aquest any,
que es farà d'aquí dues setmanes,
el diumenge 17 de desembre.
Doncs, precisament, coincidint amb el Dia Internacional
de les Persones amb Discapacitats,
que se celebra avui,
per primera vegada, aquest vespre,
el Telenotícies Vespre de TV3
tindrà tres persones amb discapacitat intel·lectual
com a copresentadors.
De fet, l'informatiu estarà editat
per persones amb discapacitat
que han suggerit i supervisat els temes
que s'hi tractaran.
Ho ha explicat el suplement de Catalunya Ràdio
Josep Maria Soro,
periodista de TV3
i coordinador d'aquesta iniciativa.
Hi ha peces, reportatges,
que us cridaran molt l'atenció
sobre la seva vida laboral,
sobre la seva etapa formativa,
sobre la seva vida sexual,
sobre les seves ganes de participar,
també, en política,
perquè és una de les qüestions
que no en parlem mai.
Ells tenen moltes ganes d'opinar.
Els esports, Albert Benet.
El Barça rep l'Atlètic de Madrid
aquest vespre a Montjuïc,
en la quinzena jornada de la Lliga de Futbol.
Iñaki Peña tornarà a substituir
Ter Stegen a la porteria
en un partit que suposarà el retrobament
entre Joao Fèlix i Diego Simeone.
En les hores prèvies,
el davanter portuguès del Barça,
cedit pel club Atalacé,
deixa clar a Espien
que prefereix l'estil de joc del Barça.
Prefereixo aquest estil,
esclar, jo i tots els jugadors.
De fet, si ho preguntes
als jugadors de l'Atlètic de Madrid,
també preferiran jugar més temps
a l'atac, segur.
Si no, t'asseguro que menteixen.
Per suposat, tots els jugadors
volen atacar,
volen tenir la pilota i marcar gols.
L'Atlètic de Madrid,
tercer classificat,
i el Barça, quart,
necessiten guanyar
per no quedar enrere
en la lluita pel títol de Lliga.
Tots dos equips tenen 31 punts,
estan provisionalment
a set del líder,
el Madrid,
i del co-líder,
el Girona.
El Barça-Atlètic de Madrid,
a les 9,
el podreu seguir
amb la TDT de Catalunya Ràdio.
Estuani,
amb dos gols,
va segellar la remuntada
del Girona-Montilibi
contra el València
abans d'enfrontar-se
precisament al Barça-Montjuïc
diumenge que ve,
d'avui en 8.
I al Bernabéu,
gols d'Abraïm i Rodrigo
per donar la victòria al Madrid
contra la Granada
per 2 a 0.
La nota negativa a Montilibi,
la lesió de L'Àngel Herrera
que va haver de deixar el camp
al minut 18.
Fins aquí,
les notícies.
El Suplement,
ràdio amb esperit
de cap de setmana.
Amb Roger es capa.
11 i 6.
Em dic Mariana
i ell és el Samuel.
Hola.
He estado muchos años
centrada en la crianza
y ahora hemos hecho
un intercambio de roles.
Tins hora.
Abans vivíem al mig de la ciutat.
Això no, Suècia
és la nova sèrie
que s'ha estrenat
aquesta setmana a TV3,
una comèdia dramàtica
que parla de les noves
formes de crianza
i sobretot de l'espós
i els fracassos
dels pares i les mares
d'avui dia.
Aina Clotet
és la co-directora,
co-creadora
i protagonista de la sèrie.
Interpreta la Mariana,
una mare obsessionada
amb la criança respectuosa.
I Marcel Borràs
és en Sam,
un pare que representa
el que coneixem
com una nova masculinitat
però que està sobrepassat
també amb la criança
dels seus fills.
Avui tots dos,
Aina i Marcel,
el Suplement.
Bon dia, bon hora.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
I tota la família al complet.
Sí.
Com esteu?
Molt bé, molt contents
d'estar aquí.
Està complicat arribar aquí?
La logística familiar
al matí?
No sabia si volies dir
arribar aquí com al final
de la sèrie
o arribar aquí concretament
al matí.
No, perquè heu sigut
molt amables
de rebre'ns a tots
conjuntament
i llavors tenim els nostres fills
aquí al costat
i llavors això
ha facilitat les coses.
Han vist la sèrie ells?
No.
No, jo no vaig crear
aquesta sèrie
perquè la veiessin
els nens.
És més una crítica
i una mirada d'humor
per una mirada adulta, no?
És veritat que té
algunes seqüències
que han vist
perquè són gracioses, no?
I la nena que fa
de la nostra filla
és boníssima
i té moments molt graciosos
i l'han vist
feien els dailies, no?
Que és quan rodàvem
però a nivell de la sèrie
no crec que sigui feta
per els nostres fills
que són petits.
Com vas tenir la idea
de fer una sèrie
com aquesta?
Doncs ara ja fa
quatre anys i pico
va sorgir
arrel de nosaltres
ser convidats
a unes teràpies
de pares
que hi havia
al barri on vivim
que és on hem rodat
i a diferència dels personatges
a nosaltres ens vam convidar
i realment
ens va agradar molt, no?
Estaven com liderades
per una terapeuta
vam canviar
i és la terapeuta
que surt a la sèrie?
Una de les que vam tenir, sí
l'Elisenda
Què va passar, Marcel
en aquelles teràpies?
Bueno, en aquelles teràpies
passen moltes coses
perquè, clar, són un grup
de mares i de pares
principalment de mares
i poquets pares
que es troben en un moment
molt estressant
i molt nou
amb molta novetat
i on et penses
que tot ho fas fatal
que et sents molt sol
i de sobte et trobes
en una comunitat
que és una cosa
que crec que
en aquest sentit
és molt positiu
i molt bo
trobar-te en grup
i sentir una mica
que no era un espai
de lliberació
però, clar
un espai de tanta lliberació
de tanta tensió
que passaven situacions
molt còmiques
que aquí és on l'Aina
i el Sergi
van tenir com la cosa
de dir
uau, això pot ser una bomba
perquè realment
ens sentim
que estem tan apurats
en aquest moment
de la criança
sobretot el primer any
i mig
els primers dos anys
quan tot és nou
que van passar
prou altres coses
com perquè
a l'Aina
li agafés la inspiració
Digues, Aina, digues
No, no, sí, sí
que és veritat
que allò va ser com
la llavor
i que després
quan es va sumar
la Valentina Vici
i el Daniel
González
que són els co-creadors
i amb la Mar
que és la co-directora
vam realment
com voler explorar
aquesta exigència
i aquesta
jo sempre deia
que érem com
tots molt diferents
però en el fons
tots estàvem allà
buscant
com unes certes garanties
d'una manera inconscient
però que ens tinguessin
i que no hi són
llavors molt ràpid
dèiem que aquí
aquí hi ha
si estem en una generació
on estem carregats
de teories
i carregats
d'informació
però a la pràctica
et sents fracassant
permanentment
almenys
era la sensació
que jo tenia
de tenir
com un gran model mental
i després
en el dia a dia
a la pràctica
a la pràctica
sentir que estava
molt perduda
però ens agradaven
molt
de fet el Marcel
va anar un dia
fins i tot
que tenia
mal d'una pedra al ronyó
vaig arribar a la teràpia
amb una pedra al ronyó
en moments aquests
que puja a la pedra
i fa molt mal
ara estava recordant
quan parlaves
d'aquesta primera etapa
de creació de la sèrie
que en un dels moments
embrionaris del projecte
ella i els altres creadors
van tenir la idea
que després es va descartar
que fos una sèrie distòpica
en la que el grup
d'aquest de pares
de teràpia
havien de fer teràpia
obligats per una espècie
d'estat
que t'obligava
a ser bon pare
i per tant
estaves obligat
a fer una espècie
i era com
com un carnet dels bons pares
un carnet per ser bon pare
i era com
hi ha molta caricatura
i molt humor negre
a la sèrie
per això
vull dir que
us n'enfoteu
hi ha una part
d'un retrat de realitat
que molts ens hi podem sentir
identificats
però després
ho porteu a l'extrem
en moltes situacions
no?
Sí
o sigui
realment jo crec
que el que ens uneix
a tot l'equip creatiu
que hem fet
al projecte
és la mirada d'humor
i la mirada d'ironia
que tenim
i aquest to
crec que sí
que era el que teníem
claríssim
que hi havia de ser
perquè ens volíem
riure de nosaltres mateixos
essencialment
i és veritat
que els altres tons
que té la sèrie
que és el drama
i la tensió
sí que van anar entrant
a mesura que anàvem
desenvolupant la trama
o sigui
el drama per mi
està al mateix lloc
que la comèdia
o sigui realment
crec que la vida
és això
comèdia i drama
permanentment
però la tensió
sí que van apareixent
al llarg de
quan creàvem la trama
i ens adonàvem
que la Mariana
era una dona
presa pel control
i per tant
per la por
perquè és una mica el mateix
i
cau bastant malament
ho sabem
jo ho sabia
ho tenia molt clar
però alhora
també em sembla molt bonic
que un personatge
que cau malament
aparentment
el puguis anar coneixent
i entenguis les ferides
entenguis d'on ve
i entenguis per què
perquè té aquesta ansietat
i és una episonadora
o sigui
que és capaç de passar
per damunt de tothom
amb aquesta sensació
o sigui
amb aquesta idea
prefabricada
de protegir els seus fills
i de que
l'obsessió
que siguin feliços
i ens semblava
que era una bona
la Mariana
no deixa de ser
un bon exemple
evidentment
una mica
periodiat
una mica extrem
però
de com a vegades
ens podem
passar
a parar
coses essencials
per un objectiu
portat per la por
no?
Marcel
què tal és
que et dirigeixi
la teva dona?
Bé
no estem casats
Què dirà
al meu costat?
La teva parella
la mare dels teus fills
Bé
no
molt bé
molt fàcil
ja havíem fet
un curmetratge
que va escriure
i dirigir l'Aina
fa uns anys
que es deia Tiger
que està filming
per cert
i que és molt graciós
perquè té una mica
alguna cosa de german
d'aquesta sèrie
i jo m'he sentit
molt a gust
clar
en aquest sentit
és que
o sigui
em podia portar
a situacions
d'una manera
molt més ràpida
perquè em coneixen
moltes més facetes
que algú
que no em coneix tant
i llavors
i en aquest sentit
tant ella
com la Mar
doncs
han estat dues persones
que ha estat
molt agradable
la veritat
Es deixa dirigir?
Ho dic
perquè ell també
fa de director
Moltíssim
No en aquesta sèrie
Sí, sí, sí
ho sé
i de fet
a mi m'encantava
tenir-lo també
perquè el Marcel
té una mirada creativa
super potent
i jo a vegades
li deia
però digue'm la teua opinió
i es va mantenir
molt al marge
perquè ja hi eren
moltes persones
creativament opinant
en el rodatge
i a més
a part de la mare
i jo
hi havia la Célia Giraldo
i la Sara Fantoa
que són dues directores
joves super bones
que van co-dirigir
tres episodis
i llavors
totes teníem
una relació
bastant horitzontal
de compartir
comentar
però em deixava dirigir
o no
et deixaves dirigir
moltíssim
moltíssim
és veritat
que a la vanitat
li vam haver d'insistir
una mica
en que
confiés
el sap d'una cosa
venidosa
que jo també tinc
no tant
no tant
no té tant
però vull dir que
perquè fos còmic
i fos clar
i fos evident
havia d'estar
com més
destapat
i va ser una de les coses
que més em van costar
la sèrie
parteix
d'un punt de partida
que és els papers
una mica intercanviats
de com han estat
històricament
que és que
la Mariana
que és
la dona
que interpreta
l'Aina
està treballant
ja
després de la maternitat
i el Marcel
ha renunciat
a una bona feina
per cuidar
les criatures
aleshores
això
aquest personatge
del Sam
per molt que hi posa
bona voluntat
hi ha una cosa
dins
que diu
escolta'm
el crida a la feina
i té ganes de treballar
sí
sí
sí
vosaltres dos
que teniu fills petits
i teniu dues carreres
en què treballeu tant
com us heu organitzat
heu fet un pacte
perquè cadascú
pugui seguir
el seu camí professional
no
no hem fet cap pacte
o sigui
els
no no
hem
hem
hem trempat
com hem pogut
en la balança
jo he sortit
he estat treballant
molt més que l'Aina
l'Aina ha fet més renuncies
que tu
sí
o sigui
sí
sí
sí
més renuncies que jo
sí
segur
i us ha passat factura
això com a parella
sí
cada dia una miqueta
o sigui
no una factura
com definitiva
però sí una factura
com constant
d'anar-nos
d'anar posant
les coses sobre la taula
i anar
també
jo crec que els primers anys
vam viure
dos
ho vam viure
des de dos llocs
molt diferents
i ha estat potser
no
bueno ara parlo per tu
però la sensació
que m'ha donat
és que ha estat més
en els últims anys
que tu has fet
com no
vull fer coses
vull fer coses
vull fer coses
potser al principi
jo sentia que l'any
no tenia molta necessitat
de fer ni uniu niu
i a mi va ser una època
que potser
per casu
no sé
o sigui
va ser l'època
que de sobte
jo crec que és perquè
estàs més
de sobte hi ha alguna cosa
de comunió
que tot va bé
i de sobte
els projectes més interessants
m'han sortit
des que vaig ser pare
vaig rodar la pel·lícula
amb l'Agustí Villaronga
just després de ser pare
la sèrie amb la Marc Coll
on ens vam conèixer
un any després
o sigui
els projectes com més grans
i amb el nau
l'explosió com a Madrid
i tot
va ser aquesta època
llavors sí
ara és quan
de sobte
bueno
hem de
de replantejar moltes coses
és que és complicat
les nostres feines
i qualsevol feina
jo crec que
no només l'artística
però de professions
apassionades
vocacionals
on els dos membres
de la família
volen sentir-se realitzats
a nivell professional
crec que s'ha de parlar molt
i s'ha de tenir
com permanentment
un debat
de com fer
aquesta balança
en moments
és molt difícil
sobretot
en el nostre cas
en el que no sempre
controles les agendes
perquè tant de bo
estiguéssim
en el punt
de dir
perfecte
doncs tu treballes
de gener a març
i l'altre d'abril
però això no ens passa
no estem en aquesta situació
llavors
aquest any precisament
per exemple
ens ha coincidit
amb que els dos
hem tingut molta feina
i no era possible
que el Marcel
ja s'havia compromès
prèviament
llavors ha sigut
bastant bèstia
llavors
jo sempre dic
que és com que tenim
reunions setmanals
com si estiguéssim al Pentàgon
quasi no
com de dir
com ho fem
la setmana que ve
ens n'acabem sortint
però és molt complicat
és un dels temes
que planteja també
la sèrie
aleshores
això que explicava
el Marcel
que després
de la paternitat
li comencen a sortir
tots els projectes
xulos
tu com ho paeixes
això?
bé
perquè
a més a més
comparteixes professió
jo l'he recolzat
sempre molt
perquè li sortien
projectes
que jo considerava
que també
que els havia de fer
que eren superbons
i en el meu cas
també
m'ha generat
un espai
per la creació
superpoderós
vull dir
jo
sempre he estat escrivint
jo des que vaig estudiar
a la Universitat Comunicació i Audiovisual
vaig descobrir
que la part creativa
d'escriptura
m'agradava molt
i ja fa molts i molts anys
que estava escrivint
però és veritat
que fins que no ho vaig ser mare
per primera vegada
no ho vaig fer
abans de ser-ho
vaig fer aquest curmetratge
que parlava el Marcel
que va ser una mica
com la meva porta
de dir
ostres doncs sí
tinc ganes ja
de començar a explicar
les meves pròpies històries
i llavors
jo també estava treballant
vull dir
és veritat
que jo tenia més ganes
potser
de quedar-me
de poder conciliar
i quedar-me a casa
però la part professional
sempre l'estava alimentant
amb la creació
simplement que potser
ha sigut una cosa
més lenta
he estat com més anys
potser a l'ombra
no?
amb la creació
has fet com un canvi de barrets
no?
amb cinc anys
que és una cosa
és una transformació professional
que no és gens senzilla
exacte
és veritat
sí sí
li he donat un espai
a la creació
i he prioritzat això
davant d'altres coses
també perquè l'escriptura
em permetia
també doncs
això conciliar millor
i ara doncs
ha implosionat una mica
tot
ara recollir premis
ara recollir premis
ara exacte
exacte
en quin moment tens la idea
d'emmirallar-te amb la criància
a Suècia?
no sé si és perquè
sí
això sorgeix de la narrativa
de l'argument
de realment
quan volem
quan comencem a explorar
aquests personatges
que estan en búsqueda
d'aquesta perfecció
de ser la millor imatge
d'ells mateixos
i de fet
hi havia una veïna
que teníem com a personatge
que anava dient
com
és que això a Suècia
no passaria
perquè figurava
que tenia un marit suec
llavors a partir d'aquí
ens va sortir la idea
de dir
ostres
és que realment
si hi hagués una veïna
que representés
aquest exemple
aquest ideal
que ells han vingut a buscar
en aquest barri
que el barri també és molt important
aquest barri aspiracional
la sèrie també parla molt
de l'aspiració
doncs aquesta veïna
que és com que catalitzaria
moltes de les coses
i allà vam trobar
una part molt important
perquè en el fons
és on es desenvolupa
una mica aquest fals
halo de thriller
que diem
i alhora
hi ha tota aquesta trama
com de tensió
que crec que estira la sèrie
i que li dona
una part narrativa
molt important
una sèrie
això no suècia
on s'hi parla català
bàsicament
però també hi sentim
el castellà
l'anglès
i el suec
aquesta internacionalització
de la sèrie
d'on surt?
també una mica
jo estic molt contenta
perquè al final
la sèrie
ha acabat tenint
una mica lingüísticament
el que crec
que necessitava
la història
però realment
sorgeix també
del contingut
o sigui
els primers
que van rebre
el projecte
va ser Televisió Espanyola
després
quan vam disparar
el projecte
a nivell europeu
va entrar
SVT
que és la Televisió Pública Sueca
NDR
que és Alemanya
i ULE
que és Finlàndia
van entrar
des del contingut
sí que és veritat
que ens van demanar
desenvolupar més
la trama sueca
i per tant
això ens portava
que hi haguessin
una mica de suec
i anglès
com a idioma vehicular
entre els dos
i Televisió Espanyola
també ens demanava
un tant percent
de castellà
però després TV3
quan va entrar
amb molta força
i per mi
ha sigut superimportant
TV3 i l'ISEC
que ens han recolzat molt
van donar
la possibilitat
d'explicar
aquesta història
en català
que és com havia de ser
la parella
l'escola pública
i l'entorn
i llavors acaba sent
el que passa és que
hi ha dues versions originals
hi ha la versió original
que s'emet
el 3CAT
i la versió original
de Ràdio Televisió Espanyola
perquè vam rodar
un quasi 20% doble
o sigui que hi ha
seqüències
si segons
si segons un ovegis
veuràs més trames
en
per exemple
en comptes de doblar-te
veu fer la doble
tant en català
com en castellà
i després ens hem doblat
en castellà
i ens hem doblat
el català
una mica també
una mica tot
hi ha 4 versions
per l'episodi
és bastant bestial
però per exemple
el tràiler que hem sentit
al principi
la part de la teràpia
que deia la Mariana
en castellà
està la versió en català
que és la que s'ha passat
vull dir
perquè al final
és molt complicat
que tot estigui
sempre correcte
però
està ambientat
tot plegat
a Collserola
a Vallvidrera
hi ha moltes trampes
no tot és allà
hem rodat
a altres llocs
també
es pot dir on?
sí, sí
hem rodat
en molts llocs
en molts llocs
sí, és igual
sí, hi ha molts llocs
el porc senglars
de debò per això
el porc senglars
sí, sí
com ho vau fer?
perquè Déu n'hi ha
té un paper considerable
no?
érem molt importants
és que clar
si expliqueu la història
de Vallvidrera
i no hi surten porcs senglars
sí, també perquè
per mi el porc senglar
tenia alguna cosa
de to molt important
jo estava molt obsessionada
en que l'aconseguíssim
era molt difícil
només hi ha un porc senglar
a tot Espanya
que pugui fer això
es diu Araceli
ah, sí?
sí
oi?
Araceli?
no, Araceli
hi havia un
no, Araceli
no, Araceli
Araceli
sí, sí
i vau anar a buscar
un porc senglacto
bé, és que
no és que l'anéssim a buscar
és que el necessitàvem
perquè l'havíem de posar
doncs
davant de persones
i per tant
has de tenir uns permisos
i tot plegat
és molt complicat
perquè tot està fet
professionalment
tampoc cal buscar gaire
vull dir que te'n vas a passejar
per segons quins carrers
i te'l trobes allà
sí, però necessitàvem
que hi haguessin moments
on realment fes certes coses
i llavors
sí que n'hem caçat alguns
en el sentit
caçat
vull dir
amb la càmera
i llavors
però era molt important
a nivell d'atmosfera
perquè per mi
el porc sengla
té humor
i tensió
alhora
que és el que volia
a la sèrie
i després
hi ha una nena actriu
la que fa de filla gran
que és espectacular
d'on surt
vau fer un càsting
ja havia fet coses
no, no
es diu Violeta Sant Vicenç
i sí que és una gènia
i no havia fet mai res
de fet
la família no tenia
cap connexió
amb això
es van presentar
al càsting
perquè la mare
s'havia presentat
al càsting
de les de teràpia
que la mare també
és una tia supertalentosa
que al final
no vam agafar
perquè era com
ja agafem a la nena
no la posem
no estracem més
aquesta família
però vam tenir
molta sort
tant amb la Violeta
com també
amb els dos bessons
que fan de Max
i amb les seves famílies
i la Violeta
surt d'un càsting
de moltes nenes
vam veure
més de 200 nenes
fins que vam trobar
aquesta mirada
d'humor negre
intel·ligent
hi haurà segona temporada?
aquesta és la gran pregunta
estem en debat
creatiu
nosaltres
perquè hi ha
alguna cosa
que està ja
com
explorada
en aquesta temporada
i hem de valorar-ho
realment
no va ser plantejada
perquè hi hagués
una segona temporada
d'aquesta sèrie
però
és veritat
que la sèrie
explora el fracàs
i el fracàs
és una mica
inacabable
o sigui
com a concepte
d'explorar
potser falta un tercer fill
perquè hi hagi una
segona temporada
hi havia un moment
que la sèrie s'acabava així
que s'acabava
que després de tota la crisi
la Mariana li deia
i si en tenim una altra
i el Sam
quasi es desmaiava
no acaba així
no
us heu plantejat
família numerosa
a vosaltres
com a Inna i Marcel
no
no
no
no
tenir-ne dos
ens sembla ja
que hem pujat
de l'Everest
i que és molt bonic
i que ja és molt
acompanyar dues persones
en totes les seves etapes
vull dir que és veritat
que quan estàs en la criança
més inicial
sents com que allò
és la criança
però en el fons
és acompanyar
durant tota la vida
tu vas ser pare molt jove
no?
sí
sí sí
els vint i pocs
sí
t'agradaria que fossin
actors?
o actrius?
no m'ho he plantejat
m'agradaria que facin
o tant de bo
trobin una cosa
que els encanti
i ja està
i la puguin fer
ai sí
jo també ho penso això
que el que és més important
a la vida
és que t'apassioni
el que fa
sigui el que sigui
això no és Suècia
cada dilluns a TV3
el 3CAT
i amb un munt de premis
també que
podeu anar recollint
i que segur que
n'arribaran molts més
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat avui
moltíssimes gràcies
molta sort
demà nou capítol
que segur que
va fer un 21
crec
sí
un 20
Déu-n'hi-do
sí
molt
molt content
tal com està avui
el panorama de les audiències
és un superèxit
molt content
molta sort
que vagi molt bé
moltes gràcies
ara tornem al suplement
el suplement
amb Roger Escapa
fa molt temps
que el Barça no marca
un gol de falta
3 anys
Futaferrat
tot és possible
un dia de partit
tot és possible
a la TDT
la transmissió
d'en Torquemada
avui a partir de les 8
la TDT
del Barça Atlètic de Madrid
a Catalunya Ràdio
la narració del partit
és una exclusiva
de CaixaBank
CaixaBank
dona suport
a l'esport
sabem com n'és
d'important
sentir-se acompanyat
per això
a CaixaBank
ara disposes
d'un préstec
per fer realitat
les teves il·lusions
sol·licita'l des del mòbil
o a través del teu gestor
informa't en a
caixabank.cat
CaixaBank
tu i jo
nosaltres
sempre que es mantingui
les circumstàncies
econòmico-financeres
del sol·licitant
en el moment de la sol·licitud
la TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial
de CaixaBank
d'am i assistència sanitària
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
3 minuts per dos quarts de 12
Arriba la màquina del temps
Marina Laminos
Bon dia
Què tal Roger?
Avui viatgem fins al...
Fins al 29 de novembre del 2010
perquè aquesta setmana
ha fet 13 anys d'això
Humilació
Sí
No, per nada
És la major derrota
de la meva carrera
Nunca havia perdut
per 5 a 0
Això sí,
sin duda
Però és una derrota
fàcil de
com se diu
de digerir
13 anys
que el Barça
va guanyar
5 a 0
al Real Madrid
un partit
que va marcar
el principi
de la rivalitat
Guardiola-Mourinho
Ens ha costat
Déu
i ajuda
Arriba
fins aquí
Per entendre...
Quin exercici de nostàlgia avui, eh?
Sí, és que em caurà la llàgrima avui
Ara ja m'he posat en situació
i ja...
Home, podíem haver triat moltes cançons
Sí, però aquesta està molt ben triada aquí
I havia de ser, i havia de ser
Per entendre el context d'aquell partit
hem de fer una mica de memòria
o, si no, el que també podem fer
és parlar amb el cap d'Esports de Catalunya Ràdio
amb en Xavi Campos
I semblava que el Madrid
començava a retallar distàncies
amb el Barça
que li havia guanyat la Lliga
molt ajustada
la temporada anterior
amb Pellegrini
i al cap d'uns mesos
arriba Mourinho, no?
I en aquell clàssic
recordo que des de Madrid
es venia
a veure si el Madrid
li fa el sorpasso
al Barça de Guardiola
Ara estem acostumats
a veure alguns clàssics
en horari de migdia
però el que ja no és normal
és que un Barça-Madrid
aleshores es jugués un dilluns, eh?
Sí, sí
va ser una excepció
l'any 2010
l'ambient polític
començava a estar caldejat
i el partit inicialment
s'havia de jugar el dia abans
per tant el diumenge
però es va haver de canviar
es va haver de passar dilluns
perquè el 28 de novembre
hi va haver eleccions al Parlament
i la policia
no podia garantir-ne la seguretat
Doncs aquí ho veuen
Victòria Clara
de Convergència i Unió
amb una forquilla
d'entre 63 i 66
Això va passar diumenge
l'endemà
el dilluns
un clàssic
un clàssic que més
va coincidir també
amb l'aniversari del Barça
perquè aquell dia
el club brauglana
feia 111 anys
i per regal
doncs el dels jugadors
del Barça
capitanejats llavors
per Puyol
en un dels millors moments
de Messi
a més que
no va marcar
en aquell partit
però que tampoc
li va fer falta
perquè va fer un partit espectacular
res i curt
per dir-ho així
van fer bàsicament
el que van voler
amb el Madrid
un Madrid que no
vol saber reaccionar
xoc pel Madrid
i per Mourinho
Mourinho
recordo que la roda
de premsa posterior
del partit
va dir
és la derrota
més fàcil
de païda
de la meva carrera
com a entrenador
perquè és una derrota
sin
sin possibilitats
de ganar
és que
la superioritat
en el joc
del Barça
en aquell clàssic
del 29
de novembre del 2010
va anar més enllà
del marcador
i del 5.
Oh, oh, oh
quin cop de taló
de Sergio
i d'Iniesta
un pitet gegat
els de Madrid
estan que no saben
la veu enquadrada
no sap què han de fer
i els queden 20 minuts
el pilota per la vida
la vida cap en darrere
ha parat de ploure
però continuen ensupats
no m'ho feu això
per favor
és que clar
és que ara
bé
penses en el partit d'avui
i recordes això
i dius
d'on venim
i on som
mira i de fet
el partit d'avui
amb Xavi a la banqueta
en aquell moment
Xavi no estava a la banqueta
sinó que estava al camp
11 titular
i va obrir el marcador
va fer el primer gol
va fer el primer gol
al minut 9
va fer el segon
Pedri al 17
i no sé si us recordes
Roger
què va passar
després dels dos gols
de David Villa
que van arribar
molt seguits
a més
va ser el 54
i el 56
un rondo enorme
al mig del camp
que es va viralitzar
i que encara recordem
i recordo
els jugadors del Madrid
anen perseguint la pilota
amunt i avall
el que més recordo
del clàssic
és minut 20
minut 25
de la segona meitat
amb 4-0
que el Barça
no buscava
a la porteria de Casillas
el Barça
el que buscava
era mantenir la pilota
amb un rondo
inacabable
al mig del camp
oh oh oh oh oh
i ni esta
i ni esta
i ni esta
va provocar
la frustració
d'alguns jugadors
del Madrid
que van acabar
amb puntades
ara Messi
amb 3 contraris
l'entra
d'escarada
Méndez
de darrera
Dierrà
això és vermella
àrbitre
això és vermella
àrbitre
ara hi ha una trompada
ara hi ha el que em faltava
el Chris Martin
aquí
Dierrà
jugava al Madrid
imagina't
el Camp Nou
doncs
òbviament
no podia ser
d'una altra manera
la gent va aprofitar
per recrear-s'hi
una mica
per buscar
les pessigolles
a Mourinho
que a més
acabava d'arribar
al Madrid
Mourinho
no sabia on posar-se
Alves cap a la zona
ampla
el tren de joc
corre Iniesta
Iniesta
recupera el lluit
amb Dierrà
Dierrà
no pot fer res
quan Iniesta
viene a pilotar Xavi
Xavi
no deixa
a la zona de mitjos
sal del banquillo
Mourinho
i saluda
és que no ha sortit
només que per fer
el canvi
tota l'estona
assegut a la banqueta
normal
sal del banquillo
Mourinho
sal del banquillo
boníssim
Roger
si haguessis de quedar-te
amb un partit
del Barça
de Guardiola
tu diries que aquest
està al teu top 3
sí
l'altre és el 2 a 6
al Bernabeu
sí
mític també
i el 0-3
al Bernabeu
amb els dos gols
del Ronaldinho
també crec
final de la Champions
també
segurament
per en Xavi Campos
aquest és sens dubte
un dels millors partits
de l'era Pep
el 5 és el del Dream Team
sent una demostració
de superioritat
del Barça del Madrid
res a veure
amb l'exhibició
de l'any 2010
allò
és que segurament
estem parlant
del partit
de més nivell futbolístic
del Barça de Guardiola
ara parlarem
també d'aquest
5 a 0
del Dream Team
aquest el del 2010
no és només
un dels millors
sinó que d'alguna manera
també va ser
un punt d'inflexió
en tota aquella era
perquè
el Mourinho
que surt a la roda de premsa
reconeixer la derrota
sense paliatius
que ara escoltàvem
no té res a veure
segurament si us recordeu
amb el Mourinho
que després vam sentir
tantes i tantes vegades
amb totes aquelles
picabaralles
que envoltaven
tots els clàssics
la rivalitat
que hi va haver
entre els dos equips
veient el resultat
d'aquell clàssic
del 5 a 0
Mourinho
sobretot
va voler igualar
les forces
dels dos equips
a partir de l'agressivitat
yo no entiendo
por qué
no sé si es
la publicidad
de UNICEF
generar el sentiment
de soldat
en els seus jugadors
que havien de lluitar
perquè
la delicadesa
del Barça
no pogués imposar-se
com s'havia imposat
en el 5 a 0
és el partit
de la maneta
del Piqué
que aixeca el braç
sí
de la imatge
tan icònica
que a més
no és un gest
original seu
sinó que és
de Toni Brins
slot
una mica més enrere
l'ajudant de Cruyff
que amb el 5 a 0
del Dream Team
de l'any 94
fa aquest gest
amb el cinquè gol
d'Ivan Iglesias
es va aixecar
de la banqueta
va mirar cap a la graderia
i va aixecar
la mancenyant
els cinc dits
als aficionats
i és el gest
que després
Piqué reprodueix
l'any 2010
i parlant
d'un altre 5 a 0
el que hem volgut fer
és aprofitar
aquesta efemèrica
per pujar
a la màquina del temps
anar una mica més enrere
i repassar
els altres clàssics
que també han acabat
amb maneta
i que de fet
no només els han encaixat
el Madrid
ara anem fins a la temporada
934-35
1934-35
a favor del Barça
i també n'hi va haver
algun més
als anys 50
que van anar caient
tant d'una banda
com de l'altra
sí
però si parlem
de clàssics
de l'era moderna
que potser
ja el recordem
una mica més
el primer va ser
el 17 de febrer
del 1974
Pujal encara no narrava
en català
i atenció
perquè el Barça
va guanyar amb 5 gols
però no ho va fer
el Camp Nou
sinó que ho va fer
el Bernabéu
amb Cruyff llavors
a l'11 blaugrana
i és veritat
això sí
que el resultat
d'aquell partit
ha enganyat una miqueta
perquè ens ho explica
en Xavi Campos
que esportivament parlant
no hi va haver
tanta superioritat
com en els altres
la història de les manetes
es posa interessant
l'any 1994
5 a 0
a favor del Barça
amb hat-trick de Romario
gol de Koeman
i el cinquè d'Ivan Iglesias
un jugador
que havia vingut
de l'Sporting
que no ho va fer
malament del tot
però que no era
ni de bon tros
una de les estrelles
de l'equip
però l'any següent
exactament
un any després
passa això
Romario ha assegut
a la banqueta
aquesta és la imatge
previa al Madrid
Barça d'ahir
un partit
en què el rei al Madrid
va escombrar literalment
l'equip de Croix
el Madrid va tornar
al resultat
i a més
es van frenar
amb el cinquè gol
perquè buscaven
exactament
tornar la maneta
un any després
jo crec que ara
els 5 a 0
els 4 a 0
a les quadres
n'hi ha més
i no impacten tant
el 5 a 0
del Barça
del Dream Team
amb el hat-trick de Romario
va fer molt mal
el rei al Madrid
la tenien tan guardada
que podrien haver anat
a parcer
clarament
el 5 a 0
del Madrid
al Bernabéu
arriba 20 minuts
abans d'acabar
el cert partit
i frenen
7 de gener
de 1995
el Madrid torna
a la maneta
avui a la màquina
del temps
parlant de clàssics
que han acabat
5 a 0
si us estem fent
recordar el dia
que el vostre equip
va encaixar 5 gols
davant la terra rival
com a mínim
us volem deixar
també
un bon regust
de boca
ha arribat
el calendari
d'Advent
que porta
un munt
de capsetes
plenes
d'il·lusions
aquestes festes
t'oferim
el regal perfecte
regal emocions
regalant teatre
és fàcil
entra a regalateatre.cat
i faràs feliç
la gent que més
t'estimes
és per això
que ara mateix
obrim la finestreta
del calendari
d'Advent
de Catalunya Ràdio
atenció
perquè
l'oient més ràpid
que truqui
el 93207474
93207474
i respongui
correctament
la pregunta
que farem ara mateix
s'endú
un lot
de torrons
i mel
alemany
un lot
de torrons
i mel
alemany
la pregunta
és
Marina
qui va marcar
el cinquè gol
del Barça 5
Madrid 0
del 29 de desembre
del 2010
el cinquè
el cinquè gol
jo me'n recordo
cinquè gol
del Barça 5
Madrid 0
hem explicat
que el primer
el va fer Xavi
que el segon
el va fer
Pedro
Pedro
i després
els dos següents
els va fer Villa
i falta el cinquè
29 de desembre
de 2010
93207474
93207474
el lot
de productes
torrons
i mel
alemany
la resposta
estan trucant
vull dir que tenim
la centraleta
i ara saludaré
aquest primer oient
l'oient més ràpid
93207474
qui va marcar
el cinquè gol
del Barça 5
Madrid 0
29 de desembre
del 2010
aquesta setmana
s'han fet
13 anys
d'aquell partidàs
Jordi
bon dia
hola bon dia
d'on truca Jordi
de Súria
de Súria
has estat el més ràpid
escolta'm
te'n recordes
qui va marcar
el cinquè?
Jeffrey Suárez
Jeffrey Suárez
Jeffrey Suárez
a veure si s'emporta
el Jordi
aquest lot
de productes
torrons
i mel alemany
cap a Súria
atenció
que s'han d'una
pinota
Bojan
des de la punta
dreta
de l'atac
de Barça
Bojan
se'n va
cap a l'àrea
contrària
intento
una centrada
rematada
i gol
gol
gol
gol
gol
ha marcat
Jeffrey
gol
ha marcat
Jeffrey
l'enhorabona
Jordi
cap a Súria
als torrons
moltes gràcies
una abraçada
adeu
adeu
què se n'ha fet
de Jeffrey
Marina?
doncs mira
després d'aquell gol
va fer poc
el Barça
és un d'aquells
el va fer jugar bastant
però que després
no va acabar de funcionar
del tot
se'n va anar a l'esporting club
de Portugal
va passar també
pel Valladolid
per la Lliga Belga
Suïssa
Xipriota
per la segona divisió
de l'Àrbia Saudita
i ara mateix
està jugant a Tailàndia
era un jugador
format al planter
de Canàries
de família venezolana
que apuntava moltíssim
que a Guardiola
hi confiava
la veritat és que
pel que recordem
a Barcelona
Jeffress
per ser l'autor
del 5 a 0
després
va tenir molt poca trajectòria
el primer equip del Barça
va marxar a Portugal
i ha tingut
ha estat un rodamont
del futbol
un rodamont del futbol
que l'any 2018
va passar pel tot costa
li van preguntar llavors
per aquell gol
pel cinquè contra el Madrid
i va tenir un record
també per Ivan Iglesias
que ho hem explicat
a la màquina del temps
que també recordat
bàsicament
per fer pujar la maneta
a un clàssic
aquell 5 a 0
l'últim clàssic
que ha acabat
amb maneta
ha fet aquesta setmana
13 anys
perquè va passar
un 29 de novembre
de l'any 2010
gràcies Marino
tornem al 2023
ens escoltem
6 minuts
per arribar
a 3 quarts
de 12 del migdia
pausa
i Roger Masià
i Carabent
el suplement
amb Roger Escapa
torrons alemany
ametlla marcona
mel de romaní
del Montsec
i la mateixa recepta
de fa 5 generacions
alemany
de la nostra mel
els nostres torrons
Lewandowski
Alexia
Pedri
Aitana
Gavi
gaudeix dels jugadors
i jugadores del Barça
cada dia
Mundo Deportivo
t'ofereix el calendari oficial
del Barça 2024
amb tots els partits
de la temporada
de l'equip masculí i femení
aconsegueix el de paret
o el de taula
per només 9 euros
amb 95
ja a la venda
el teu quiosc
el corte inglés
i Barça Estors
un moment
un moment
mireu a càmera
Lluís
uau
mireu això
posa-t'hi mama
oh quina passada
amb el programa
Vacances en Família
de l'Eixanescat
no pararàs
de capturar moments
dels que recorden
tota la vida
apunta't fins l'11 de desembre
a xanescat
punt gencat
punt cat
barra vacances en família
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
tots sabem la història
de JFK
l'oficial
era molt guapo
molt energètic
molt ràpid
Kennedy
simbolitza l'inici
de la segona meitat
del segle XX
però la història real
és plena de malalties
fracassos
secrets
i escàndols
ja Kennedy
no sempre va estar
a l'altura
del coratge
que declarava
Nits sense ficció
JFK
més enllà del mite
a TV3
dimarts
després del
Telenotícies Vespre
mans
mans incansables
que no s'aturen mai
mans que evolucionen
gaudint del que fan
mans agraïdes
mans amb les quals
deixem una mica
de nosaltres
en tot el que fem
El Coto
artesans del vi
Esta noche sin control
voy a llamar la atención
yo necesito su amor
la suerte viene a buscarme
la suerte viene a buscarme
la suerte viene a buscarme
bailamos toda la noche
y ya no pude parar
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
En Roger escapa
3 minuts per 3 quarts de 12
Ràdio amb esperit
Roger Mas
Bon dia i bona hora
Bon dia i bona hora
David Caravent
Què tal com estàs?
Molt bé
Això és el demà
Ho deixo
Cada diumenge
Parlem de cançons
Ho fem a través de les converses
de Taverna del Roger Mas
i el David Caravent
Avui la cosa va de resurreccions
perquè
tots aquests grups
que se separen
i després acaben apareixent
És per nostàlgia
o és per pasta?
Nosaltres que...
Per tot
i per retrobar sensacions
que...
Saps?
L'adrenalina
dels directes
que clar
quan fa un temps
que no toques
ostres
doncs la trobes
a faltar segur
les altres
no tenen que ser
ragons allò
estrictament terrenals
per exemple
el cas del Quini Portet
i el Manolo García
no crec que sigui per pasta
perquè els pot sortir
per les orelles
encara
vull dir que segurament
és perquè els ha vingut de gust
totalment
i tenen tot el dret
i se l'han guanyat
i el públic continua allà
totalment
i com més anys millor
però això l'último
fa gràcia
perquè com més anys fa
és que ara hi ha gent
que se separa en 3 anys
i això
això és el que es tarda
en un disco i un altre
vull dir
quan són tants anys
com l'último
és una cosa
que fa molta il·lusió
Doncs va
posem-hi banda sonora
més enllà de l'último
de la fila
amb el Roger Mas
i el David Carabent
Tot vostre
Torno d'aquí una estona
El Suplement
amb Roger Mas
i David Carabent
Doncs jo pensava també
d'això de les resurreccions
i l'any 95
els Beatles
ja van treure
material
que van confegir
amb gravacions
que tenien
els dors també ho han fet
amb coses
però precisament
aquesta tardor
ha sortit
nau en dent
on hi ha un pas
més enllà
hi ha aquesta cosa
la intel·ligència artificial
que permet
fer alguna cosa més
i els Beatles
han tret això
nau en dent
que és una
és una cançó
que comença molt bé
per mi
el
Això era d'una maqueta de Lennon
de finals dels setantes
amb piano i veu
i allò es van agafar també trossos
de guitarres, de restes
d'assajos i de gravacions
del Harrison
i el Ringo i el Macarri
l'ha estirat com un xiclet i ha afegit lletra
i ha afegit trossos
per mi no és gaire brillant la part estirada
però l'arrel
això que hi ha al principi sí que...
I el que busques també
encara que sigui si vols un Frankenstein
o un zombi
o una mena de mort vivent
el que busques és retrobar
un tipus de so
només sentir el timbre de veu del Lennon
cantant una cosa nova
una cosa que no havíem sentit
a mi m'emociona
vulguis que nou també està feta d'això
la música
desperta connotacions
desperta referents
et fa pensar en altres moments
la veu del Lennon ens ha emocionat
de tantes altres maneres
que només sentir-lo parlar
doncs dius
hòstia
torna a produir un efecte
amb aquest mateix mecanisme
jo crec que un precedent molt clar
és l'unforgueta
pel de Nat King Cole
que la seva filla
va voler interpretar amb son pare
i ja mort
i llavors simplement per un truc
per un mecanisme d'estudi
doncs li van insertar la veu
amb una bella gravació de son pare
l'unforgueta
l'unforgueta

l'unforgueta
l'unforgueta
who does things to me
never before
has someone been there
el curiós és que
Living Worden
que és qui va
qui va compondre la cançó
la volia titular
Uncomparable
és a dir
incomparable
però
va ser
va ser la companyia
l'estudi
de
l'estudi
de l'editorial
diguéssim
que li van dir
escolta no
que estigui
unforgettable
inoblidable
i aquí està el joc
no
la tecnologia
l'enregistrament
permet
que
la filla
quan hagi
quan ha arribat
al seu grau
diguéssim
de maduresa
interpretativa
doncs pugui compartir
escenari amb son pare
i arribi
amb aquesta nova versió
d'un clàssic
doncs
a igualar
el número 14
en el hit parade
d'Estats Units
i per tant
a igualar l'èxit
de l'original
d'un clàssic
Don't waste your words
I don't need anything
from you
I don't care
where you mean
or what you plan to do
Bé, no, gràcies
les teves paraules
que no necessito res
de tu
no m'interessa gens
on ets
ni quins plans tens
perquè
perquè també hi ha
un altre tipus
de resurrecció
a vegades
que és quan
ja no té tanalla
ni l'amor
ni l'odi
i acaben la cançó
els estons roses
dient
jo sóc la resurrecció
i sóc la vida
i mai podria portar
mai podria
hòstia
no et traduïa així
ràpid en anglès
mai podria arribar
a sentir
l'odi cap a tu
que m'agradaria sentir
perquè
ja ni això
vull dir
tan alliberant
no està
si fa la cançó
ja ho sabem
però
però bé
també és veritat
que a vegades
és un alliberament
al final
d'una relació
a vegades
quan
quan desapareix
també
el mal gust
la mala sang
i això
doncs també
també es pot viure
com una resurrecció
totalment
la música enregistrada
vulguis que no
al final
és
és sempre
una resurrecció
és haver
intentat
capturar la vida
perquè
la puguem
reproduir
molts anys
després
però
estàvem parlant
de retons
de bandes
jo crec
que un dels més
esperpèntics
o
potser és una mica
cruel dir-ho així
però
és el del
el retorn
dels Pixis
els Pixis
és una de les meves
bandes preferides
de tots els temps
és una banda
que sempre m'ha agradat
moltíssim
vaig tenir la sort
de descobrir-los
molt aviat
i
em van enamorar
de seguida
però clar
jo ja sabia
perquè la gent
que els seguia molt
doncs sabíem
que hi havia
una mena
de desencontre
entre
entre
la Kim Deal
i el
Black Francis
que no s'ha
va acabar mai
de resoldre
però aquesta tensió
és precisament
la que alimentava
les troballes
de la banda
i llavors
quan tornen
que fan una gira
molt llarga
per tot el món
decideixen
en un moment donat
escolta
doncs va
tornem a gravar
tornem a gravar
un disc
i just abans
de posar-se a gravar
la Kim Deal
marxa
és a dir
que és una
resurrecció
a mitges
però fixa-t'hi
que la cançó
més escoltada
de la tornada
dels Pixis
és Head Carrier
és del 2016
i fixa-t'hi
que és una mena
de caricatura
d'ells mateixos
gairebé
cada arranjament
el podries atribuir
a una cançó anterior
dels Pixis
fins i tot
aquests cors
són els que hauria fet
la Kim Deal
de l'Orient
i try to think
about tomorrow
but I always think
about the past
about the things
I didn't last
if I could go
to the beginning
and for sure
I would be
another way
si pogués
tornar al començament
segur que ho faria
d'una altra manera
diu la lletra
però és que veus
si està tot ple
de gir
i d'estilismes
de manierismes
marca de la casa
i llavors ja no saps
si és que estan fent
un refregit
d'una manera
diguéssim
cínica
o no
o és que
van néixer per fer això
i llavors doncs
tens aquesta mateixa sensació
si algú trobava a faltar els pixis
aquí els té
però bueno
res que el faig
volantàia
volantàia
volantàia
volantàia
Boletaires arreuixats, somiadors de l'endemà, cercadors de l'elixir, del bolet més exquisit, planetaris creadors,
de la mescla de colors, aprenents de la transmutació dels cos.
Doncs bé, l'any 1984, amb Transcantautor, última notícia, cantautor català sense cap compromís amb el cor neticlar,
diu adéu al país, cantautor català. Doncs en Sisa es va retirar, en Sisa es va retirar amb una resiliència al Maresme,
on va viure perdut, doncs, 16 anys allà amagat, només la Sílvia Còpolo va tenir la sort de poder-lo entrevistar,
va entrevistar d'una hora en aquesta casa Catalunya Ràdio, quan el Sisa estava a la resiliència,
que no té pèrdua, si la pots recuperar, i l'any 2000, doncs, va tornar, va tornar a la vida,
va ressuscitar el Sisa, amb un disc que es deia Visca la Llibertat, amb els arranjaments del Pascal Colón,
amb l'Acomalada, amb una colla d'amics, i celebrant el canvi de mil·lenni i la llibertat,
i la cosa galàctica aquesta de boletaire del Sisa.
Una ressurrecció collonuda, artísticament, jo crec que és del que està més amunt de la discografia del Jaume Sisa.
Qui dubta d'en Clint Eastwood, mirant el gran cañón del Colorado,
ni guls allargaçats i vermellosos, i el cel se penja una estrella i se fa de nit,
i en Clint, només il·luminat per sa follanya,
s'encena esporat i guarda un secret, i llisa un còniat a la llana.
S'adorm, somia, trens i mercaderia, en indis xeients,
damunt d'una colina, a sa llum de sa lluna,
sa desvella, sa aixella, orina, i no té son,
i pensa, ballerà de western, que brons, ja veureu quan s'inventin el cinema,
escura, agresa, i tira per sa carretera, ja podem veure.
I un amo tot sol,
no sempre se basta,
qui dubta avui en via d'en Clint Eastwood.
I un amo tot sol,
sa toda i sa trença,
qui dubta avui en via d'en Clint Eastwood.
Esperava la tornada, perquè realment és una tornada preciosa,
és una cançó magnífica, jo crec,
jo sóc una mica pesada, però sempre defenso aquest el disc,
l'empareta, és com un dels punts alts de la trajectòria d'Antoni Afon,
i, clar, és la història d'una banda que també pleguen
i al cap de pocs anys tornen,
però allò es tornen com una altra banda,
perquè en el sentit que tenen una popularitat extraordinària
i fan una gira, bueno, gairebé diria jo, d'estadis.
És a dir que de vegades la gent triga temps
o la gent triga temps a reconèixer les virtuts d'una banda
que ja les tenien,
però ara resulta que tenen més èxit
perquè han contaminat els fills, segurament,
han contaminat més gent,
i, escolta, doncs, només ho podem celebrar.
Això és Clint Eastwood dels Antoni Afon.
Fantàstic, Roger Macià Vicravent.
Quina bona música que ha sonat avui, eh?
Sempre, però avui m'heu tocat molts.
Bueno, la gent que reneix, ho fa per alguna cosa, no?
Fem una pausa i de seguida tornarem al suplement.
Una abraçada. Gràcies, companys.
Salud.
Ara tornem.
El suplement.
Amb Roger escapa.
Els convidats de Sílvia Coppolo s'estiren al divan.
Vas tenir una educació religiosa.
Què n'ha quedat?
Odi.
Odi? A què?
A la religió.
Aquest i un mitjà s'hi estira l'escriptora Carlota Gurt.
Perquè jo no dic que el cristianisme no pugui tenir un fons de bondat, eh?
Que ja l'entenc.
El que passa és que després la institució de l'església, doncs, no...
Són com dues coses diferents.
Sí, un besoncle que era exorcista.
Crec que és l'únic capellà del món que m'ha caigut mai bé.
El divan amb Sílvia Coppolo.
Quinzena temporada.
El valor de la conversa.
A passejar-nos hem vingut a la vida?
Res més?
A vegades els meus fills m'ho preguntan, no?
Per què serveix la vida, no?
Bueno, i els dic, mira, no serveix de gaire, però ja aquí som, doncs passem-nos-ho bé.
Aquest diumenge a partir de les 9 del vespre, a través del canal exclusiu digital de l'App i el web de Catalunya Ràdio.
Dijous 7 de desembre, enmig del pont, la Tarda de Catalunya Ràdio,
estarem en directe des del Passebre vivent de Corbera de Llobregat.
És veritat que vindrà Xavi Hernández a fer la caganer?
Eh, doncs no.
Tindrem sobre taula des de l'establia amb els carquinyolis habituals, entre moltes altres coses.
Hi haurà que notícies Ràdio Líbe Show.
No, no està previst.
Veniu a veure el programa en directe per gaudir del Passebre més antic de Catalunya.
Només 50 oients, o el que és el mateix, 25 entrades dobles.
Els primers se les enduen i podran visitar gratis el Passebre
i optar a tots els premis que donarem, que ja sabeu que anem carregats.
Mail latarda arroba catradio.cat
Latarda arroba catradio.cat
Aquest dijous, la Tarda de Catalunya Ràdio en directe des del Passebre de Corbera de Llobregat.
Ens agrada viatjar i arribar a llocs nous, inexplorats.
Per poder viure moments inoblidables.
Benvinguts al nou pop-up.
Redescobreix el nou format del pop-up de la Mariola Dinarès.
Amb tallers per fer-te la vida digital més fàcil
i per entendre i treure partit de les xarxes.
Us han dit fins ara que trepitjar merda portava sort.
Escolta, si vols, el nou Paradigma, el podcast que no calia.
Amb Natza Ferrer i Judit Martín.
Troba els podcasts al web i a l'aplicació d'aquest ràdio
i el teu nou destí, 3K.