Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
A Bruges, cap a...
Aquesta hora, en plena A2,
sortint d'Igualada i viatjant cap a Barcelona,
direcció Diagonal 614, Estudiu de Catalunya Ràdio,
ens deu estar escoltant des del cotxe David Penedès.
Igual que el suplement, dijous a la nit el David...
va recollir un premi Ràdioassociació,
en el seu cas, com a millor programa de ràdio local,
gràcies a l'espai Com Ho Veus, de RàdioIgualada.
A l'hora de fer el discurs, el David va dir això.
Com veieu, jo soc sec de naixement, soc una persona cega.
Però això no vol dir ni que sigui un discapacitat,
ni que sigui un minusvàlid.
Soc una persona amb diversitat funcional
que pot fer les mateixes coses que la majoria.
I amb el nostre equip del Com Ho Veus,
hem demostrat que som capaços de guanyar un premi Ràdioassociació.
Moltes gràcies. Visca la ràdio.
El David Penedès, gràcies a la ràdio,
ha pogut descobrir Igualada a través dels ulls de 10 persones
que li han descrit diversos llocs emblemàtics.
Xerrant amb ell, a l'hora del brindis,
em va explicar que cada setmana ens escoltava
i que li faria il·lusió visitar-nos perquè li agradaven molt les tertúlies.
D'aquí una estona el tindrem aquí
i li preguntarem com s'imagina l'Oriol Marc, la Núria Urriols,
o la Núria Martínez Ribot, i fins i tot potser també la Maica Navarro.
I li preguntarem què li sembla això que a Santxenxo
la Mèrit participi aquest cap de setmana en una regata de vela.
És ben bé que l'amor no té edat i l'esport tampoc.
Núria Urriols, companya del diari Ara, bon dia.
Molt bon dia.
Oriol Marc, cap de política de la nació, bon dia.
Què tal? Molt bon dia.
La Núria Martínez Ribot, de Público, des de Madrid.
Bon dia, Núria.
Què tal? Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Què tal? Molt bon dia.
Com esteu? Molt bé.
Molt bé.
Això de l'amor no té edat que has dit,
m'has recordat el Risto Mejide i aquella entrevista que vas fer.
A veure, no tornem a treure el tema.
Ho dono per certificat,
perquè crec que després de totes les històries
s'ha quedat entès que l'amor no té edat
refereix que la Mèrit, amb 85 anys,
es pot enamorar igual que una persona de 18 anys.
El que potser estaria bé per la Mèrit
és que si s'enamora,
faci d'una persona, doncs, de...
80 anys, no?
O 90 anys, o...
D'una maduresa equivalent. O 75.
O fins i tot de 90, escolta, que això mai passa.
No té edat, però cap a baix és quan es diu.
No és veritat. Mira Macron.
Mira Macron.
Home, això són excepcions, sincerament.
A mi, Macron m'agrada molt.
Macron, m'encanta.
Li agrada totes les motos, però estarà just que porta.
I fins aquí el comentari de moda del dissabte.
Perdoneu.
Com apunta el vostre Sant Jordi?
Ai, que parlem de l'amor. A veure, Núria.
Bé, doncs...
Bé, ho viuré des de l'altra banda,
perquè per fi m'ha fet un llibre.
Estàs signant aquest any.
Convergència, matamorfosi o extinció.
Exacte. Posa'm la falca.
El que no tingui que el compri.
I molt bé, la veritat, em fa il·lusió.
També una mica de respecte, perquè és allò que...
Estaré signant, no? I si tens un autor
molt conegut al costat, doncs a la meva cua
no hi haurà ningú i a l'altra cua hi haurà molta gent.
Això et fa por, demà? No, por no,
perquè ho dono per descomptat. És a dir, ho dono per assumit.
Llavors, doncs, me'n vaig a passar bé
i a veure l'ambient i...
I a mi la festa m'encanta. Tampoc seria un regal,
allò de Sant Jordi, que potser molta gent rebi
amb la il·lusió de dir vaig a fer
una cosa trepidant de...
Perquè és una cosa molt concentrada,
molt política, molt concreta. Exacte.
I la política no interessa molt ara mateix, no?
I a banda, és política catalana
i un espai concret de la política catalana,
el que passa que sí que és veritat
que... que ajuda a entendre
el panorama polític actual.
Llavors, la gent que encara estigui interessada
en política, doncs, és un bon regal.
Saps quins llibres regalaràs tu, ja?
Sí, però no els diré perquè, llavors,
espatllo la sorpresa a la meva parella.
Però són d'aquests mediàtics o...?
Ah, no. No. No, no, no.
No en tirem més.
No en tires més. Oriol Marc, bon dia i bona hora.
Molt bon dia. Aquesta vegada.
Aquest any no signes? No, aquest any no.
Però em va passar quan vaig fer un llibre
sobre què havia passat l'altre dia del 2017 a Catalunya,
que em van posar a signar,
em sembla que era a les deu del matí,
a Rambla, Catalunya, i vaig mirar els noms del costat,
i vaig dir que no conec ningú, per tant,
no sortiràs humiliat.
I resulta que el tio que tenia al costat
era una absoluta llegenda d'una cosa molt petita,
de relats, amb una mica de dibuixet,
el còmic, bueno...
El món de la Bermuda, diríem.
És que sempre ets pel tont.
I tenia una cua...
Tenia una cua llarguíssima, i a part,
era un noi que dedicava molt d'estona als seus lectors,
i em va semblar una persona excel·lent,
i a mi em va venir a veure la família
i algun amic, suelto,
i algun despistat, que en aquell moment
la política tirava una mica més, i com que va ser
un dels primers llibres sobre l'altre dia del 2017,
doncs mira, encara vam rascar alguna firma.
Però és veritat que la sensació aquesta de
bueno, estic aquí una horeta amb el bolivic a la mà,
i ja veurem si ve algú,
te n'alegres molt quan veus una cara
coneguda i dius, almenys tinc 5 minuts
de xerleta per passar l'estona.
A veure, jo heu passat als meus amics,
això sí que ho he fet, perquè em vinguin a veure.
Els seus amics vindran, segur.
Saps quins llibres regalaràs demà? T'ho has pensat?
Els has comprat ja? No els he comprat encara,
perquè m'agrada molt fer-ho el dia de Sant Jordi,
m'agrada que et menges alguna cosa necessària.
A mi m'agrada regalar llibres tot l'any,
això et sembla molt repel·lent i molt tòpic
de la gent que intenta llegir, però és veritat.
I a part, crec que per la indústria també és bo.
A mi m'agrada molt llegir,
perquè a algú li caurà el llibre d'El judici al Bataclan
que ha fet de menor carrer,
que jo vaig autoregalar i és un llibre fenomenal
com tot el que fa aquest senyor,
i a la meva mare intentaré fer-li alguna cosa especial
que li vingui molt de gust llegir,
i que no diré en antena, perquè crec que segurament
estarà escoltant.
Núria Martínez Ribot, seràs a Madrid demà?
No, no seré a Madrid, però tampoc a Barcelona,
en tot cas, bueno, a Madrid ja sabeu que no es fa Sant Jordi,
però sí que es fa el dia del llibre,
i bueno, a veure, és incomparable,
però també és ambientill o en certs llocs,
així que bé, també.
Enric Agut, bon dia i bona hora.
Hola, RG, bon dia.
Demà plourà a Catalunya?
Demà al matí no plourà enlloc,
ara tenim un matí més fresca, sol, algun núvol, alguna boira,
a la tarda algun ruxat al perineu,
seran bastant aïllats,
i després cap allà a les 7-8,
algú pot saltar al nord de l'Alt Empordà,
i a partir del vespre nits sí que sobre la porta,
i a partir del vespre nits sí que sobre la porta,
i els ruxats al perineu podrien arribar
d'altres punts de les comarques de Girona,
de Barcelona, Catalunya Central i Aponent,
però això a partir de les 9-10 de la nit,
és a dir que...
Bones notícies, si més no,
per llibreters, roses i tota la gent que...
Sí, especialistes...
Farà més calor, demà novament alguna màxima pot arribar
als 27-28 de comarques d'interior,
i també el que veiem mirant els mapes de vent
és que a la tarda el vent de sud es reforça
i farà una mica de ventet,
sense ser temporal, però farà una mica d'ira,
a comarques de Barcelona i de Girona,
sobretot cap a les comarques costaneres,
o al prelitoral, al Vallès,
per fer una mica de ventet demà a la tarda.
Te'n recordes el que va passar l'any passat
a les 12 del migdisc?
Jo ho tinc gravat perquè ells estaven fent directe
passets de Gràcia i crec que no havíeu apuntat
que la cosa seria tan greu perquè en 10 minuts
la...
pedregada, és a dir, una cosa mai vista
al centre de Barcelona, si més no,
i en d'altres punts de Catalunya,
en què molts paradistes, les perdos econòmiques
extraordinàries, crec que encara alguns ells
s'estan brillant amb les asseguradores,
i allò va ser un fenomen...
ho recordes o no?
Jo per aquestes coses no tinc molta memòria històrica,
però l'altre dia ho parlàvem,
i sí que havíem apuntat
que hi hauria algun ruixat, alguna tempesta,
però no el que finalment vam tenir,
aquelles ventades, aquelles pedregades,
fins i tot alguna mànega de mar, algun tornador,
no, això no... no ho contemplàvem.
Sí que contemplàvem moviment,
però no el que vam tenir, de vegades,
les tempestes durant res, 10-15 minuts,
però temps suficient per trencar coses, no?
O per... aigualir festes com la de Sant Jordi.
És el risc, però demà, que risc no hi és, eh?
Demà...
Em deixes també dir un llibre? Sí, endavant, home.
Mira, jo...
només en dic un, n'he comprat diversos,
ho he fet amb temps, la llibreria amb volant.
És re, un llibre així petitet,
que per anar al tren va molt bé,
la llibreria amb volant,
que va sobre la passió dels llibres,
que es guarda la natura,
és un llibre amb volant que està cansat
de ser llibre amb volant
i li traspassar el negoci a una dona
que està també cansada de la vida que porta,
que és una gran gira.
Com es diu l'autor? Christopher Morley.
Molt bé. Doncs la proposta de l'Enric Cagut.
No l'hi haurà regalat al Tomàs Molina?
No. Ah, d'acord.
Al Tomàs li regaleria altres coses.
Un abraçada, Enric. Vagi bé.
9 i 9, som als suplements, som a Catalunya Ràdio,
un dissabte en què ens llevem
amb la mirada posada a Sant Xenxo, Galícia.
Aquest poble de la província de Pontevedra
és un dels centres de l'actualitat,
perquè és el lloc on Joan Carles, l'amèrit,
avui i demà participa en una regata de vela.
És la segona visita que el rei amèrit espanyol
fa a la península després d'exiliar-se a Budavi,
l'agost del 2020.
Podem anar a Sant Xenxo?
Allà hi tenim el company de TV3, Jordi Gil.
Bon dia. Hola, Roger, bon dia.
Què tal? Com està la cosa, aquí, Jordi?
Doncs mira, ha acabat de ploure fa una estona,
i en principi ha de sortir el sol d'aquí a un parell d'hores.
O sigui que està la cosa tranquil·leta, a Galícia,
que plou el que no fa Catalunya, en aquest cas.
Quants dies portes aquí, tu, Jordi?
Nosaltres vam arribar dimarts a la nit,
perquè estava previst que el rei arribés aquí el dimecres al matí,
i va arribar al migdia, i portem aquí 5 dies.
Ara ja quasi bé farà. Sou molts? Sou molts periodistes?
Sí, sí, hi ha bastants periodistes.
És cert que dimecres i dijous n'hi havia molts més.
Ahir ja alguns havien marxat,
veient una mica el tarannada de poca exposició pública
que té el rei Joan Carles,
però tranquil·lament et podria dir que som 70-80 persones tranquil·lament, sí.
Què passarà avui amb l'amèrit?
Avui, en principi, si seguim el guió d'aquests dies,
avui l'amèrit sortirà de casa del seu amic Pedro Campos,
que és on està quedant-se aquests dies allotjat,
igual que va fer l'any passat,
i amb el cotxe de Pedro Campos,
ell va de copilot, arribarà al Club Nàutic,
no baixa el cotxe fins que no està al pantalar mateix
o entrenar els vaixells preparats per fer la regata,
i allà baixarà del vaixell amb bastants problemes,
baixa unes escales que hi ha fins a arribar al pantalar,
i l'ajuden a pujar al vaixell.
És una cerimònia que tarda bastants minuts
perquè la mobilitat del rei amèrit és bastant limitada,
i a partir d'allà començarà la regata.
En principi és a la una.
Entenem que aquests dies ha arribat una estona abans,
que ha fet un parell de dies d'entrenaments, diguem-ho així.
Per tant, fins llavors, no se'l veurà,
perquè, de fet, no se l'ha vist cap dia,
més enllà de quan passa amb el cotxe per diferents llocs,
que el que sí que fa és saludar,
això sí que ho tenim, que està molt saludador.
Això ho fa bé. I ja està.
El caminar per l'exterior ho fa bastant bé.
Lo de caminar per l'exterior no l'hem vist encara cap vegada.
Aleshores, entenc que competeix, eh?
Sí, sí, sí.
No soc un expert en tot l'univers d'esports de mar,
però avui l'amèrit competeix aquí, eh?
Sí, avui hi ha aquí una regata de la Copa d'Espanya
de balers de 6 metres, el bribon,
de bribons, que és el nom que té el vaixell del rei,
n'ha tingut diversos tipus.
Aquest és de 6 metres per aquesta categoria,
és un vaixell bastant petit,
i ell és el capità, és el patró de l'embarcació,
porta la canya, és a dir, porta el timó,
i amb ell a bord hi haurà entre 4 i 5 persones més,
que són la tripulació habitual,
i avui és la primera de les dues regates
d'aquesta prova de la Copa del rei
que se'n fa una cada mes fins al mes de novembre.
Diguem-ne que és una competició,
pels que no hi entenem, menor,
perquè és una de les proves d'aquesta Copa del rei,
perquè la Mèrit amb el bribon
vol competir a la Copa del Món,
que es farà a l'illa de Guait a Gran Bretanya
a finals del mes d'agost,
i revalidar el títol que té de campió del Món,
que va guanyar l'any 2017 i 2019.
Per tant, en això, la toca.
La toca bastant, diguem-ho així.
I, escolta'm, quin ambient hi ha per aquí?
Perquè hem llegit bastantes cròniques
que hi ha certs partidaris, és a dir, gent que el ven i mantén.
Sí, sí, sí.
Sant Gensu és una població que té 17.000 habitants, més o menys,
durant tot l'any, a l'estiu.
Es multiplica perquè és una zona de costa molt coneguda,
aquí a la ria de Pontevedra.
És un entorn molt maco a nivell natural,
gastronòmicament també és un lloc espectacular.
I la població de Sant Gensu ja està molt acostumada
a que un rei emèrit vingui aquí.
És a dir, és com si fos un veí més
d'aquells que té una segona residència i que ve puntualment.
I la gent, especialment en aquesta zona,
diguem-ho que és de trena conservador.
Aquí el Partit Popular guanya per majoria absoluta
i té un entorn, diguem-ne, que a prop de la gent veu amb bons ulls
la gran majoria que vingui aquí.
I han normalitzat, diguem-ho així,
que tinguin el rei Joan Carles com un dels seus visitants habituals.
I aquests dies hem pogut notar
que quan tu parles amb la gent pel carrer
o parles amb algun periodista que és habitual que vingui aquí,
o amb algun dels membres dels partits polítics que governen aquí,
tothom considera que el rei Joan Carles
és com un talismà, és com un farc que atreva molta gent,
i la gent el defensa moltíssim.
Ahir, per exemple, als vuit del vespre,
hi havia una mena de concentració
del Partit Comunista de Galícia, també d'Esquerra Unida,
en favor de la República, i eren una trentena de persones,
i la gent que passava al voltant del port nàutic,
que és on vam fer aquesta manifestació,
molta gent se'ls mirava molt malament,
i hi havia qui cridava des de l'Iva Franco a...
Hòstia, aquí el rei emèrit és molt benvingut.
Per tant, és una sensació que ell torna a casa
i aquí està molt a gust.
El que passa és que, tant la Casa Reial com la Moncloa,
preferien que, si havia de tornar,
ho fes després de les eleccions municipals i autonòmiques
en alguns punts de l'Estat.
Crec que l'han capat molt, no?,
a l'hora de ni tan sols dir bon dia, pràcticament,
amb els periodistes.
Mira, jo crec que quan va venir l'any passat, fa uns mesos,
es va reunir amb el seu fill, amb el rei Felip VI,
i van pactar que fins al mes de juny d'aquest any,
quan haguessin passat les municipals,
no tornaria a posar els peus a Espanya.
Però li ha vingut de gust venir abans.
En principi, aquestes regates són un cop al mes,
la del mes de maig,
en principi no vindrà per respectar que sigui campanya electoral
i no insolir una mica en el dia a dia a nivell polític,
però el van animar a venir, li ha vingut de gust,
hauria de trobar a faltar el mar i Galícia,
i ho ha tornat a fer.
El que m'agrada és que, si us plau,
no fes el que va fer l'any passat,
que va ser saludar, atendre la premsa,
posar-se allà amb una mena de fotocall,
on la gent hi pogués fer fotos,
va interactuar amb els veïns i ho va fer com si no hagués passat res.
I el que li demanen és, si vols tornar a Espanya, fes-ho,
però fes-ho sense cridar molt l'atenció.
I entenc que el que està fent aquests dies és normalitzar
que ell, quan vingui aquí, s'estigui amb el conegut,
per fil baix, de dir...
Bueno, hi vaig, gaudeixo de la Bella i dels meus amics,
però no genero cap escàndol per normalitzar
que de tant en tant jo vagi venint.
El que passa és que amb el rei Joan Carles mai saps
què es pot produir.
I avui o demà és possible, seria possible,
que quan surti de la regata en algun moment li vingui de gust,
o parlar amb algú,
o baixar la finestra del cotxe i adreçar-se a la premsa,
o què sigui.
Però encara la Montcloa, per una banda, i la Casa Reial,
estan creuant els dits,
que no en faci cap fins demà a la tarda
i que puguem tranquil·litzar la cosa.
Informació de servei que ens explicava el Gerard Jubany
al Somnàrquia fa una estona.
Malgrat això que ens explica el Jordi Gil,
ahir vam veure com una furgoneta vermella
de l'empresa de peix i marisc Pilínia
arribava a les portes de la casa d'en Pedro Campos,
que és un cellotge a la Mèrit,
ben alimentat ho està.
Qui és Pedro Campos?
Mira, Pedro Campos és un navegant,
un regatista molt famós a nivell espanyol,
perquè porta molts anys...
ha participat a la Copa Amèrica, a la Volvo Ocean Race,
ha guanyat diversos títols ideals,
és un regatista molt conegut a nivell estatal,
i que es van conèixer fa molts anys amb el rei
per la seva afició a la vela mútua,
i des de llavors van establir una amistat
que ha perdurat en el temps
i ha portat a que sigui el seu anfitrió.
És d'aquelles persones que tots tenim,
que, per molt que les facis, sempre estan al teu costat,
hi ha una amistat que està per sobre de la resta,
i és un dels seus grans amics,
en té d'altres, els que també visita,
i aquí ell se sent com a casa.
L'altre el cuida molt bé, ara t'ho comentaves,
aquests dies s'han vist furgonetes...
De fet, tothom seria aquí.
De quina peixeteria, de quina marisceria
li portaven el peix d'aquí de Porto Novo,
que està al costat de Sant Genjo.
És el seu entorn de confiança,
i és una persona, Pedro Campos,
que podria anar pel món reconeguda a nivell mundial
pel seu nivell com a regatista,
i a la vegada s'ha convertit
en un amic molt, molt fidel del rei Joan Carles.
Teniu algun amic d'aquests tan fiddels
que feu el que feu us allotjaria a casa
al temps que calgui davant la premsa?
Oriol, Núria, Núria Martínez Ribot?
Vull pensar que sí, però diria que no.
Si més no, no em plantejo un escenari
en el qual hi hagi fet el de les tropelies
que ha fet el rei Amèrit, que d'altra banda
és un personatge que defenso, però ara no hi entraré.
Tinc una pregunta pel Jordi, si li puc fer una pregunta periodística.
Com és el dispositiu de seguretat?
Mira, Casa Royal no ha dit absolutament res.
És a dir, a nivell de confirmació oficial,
no hi ha cap notícia, no hi ha cap nota de premsa,
no hi ha res.
Quan tu preguntes a premsa de Casa Royal ningú et diu res,
però aquí normalment,
quan ell ha de sortir de la casa de Pedro Campos,
que està a la platja de Nanín fins a Sant Gensio,
això no arriba a dos quilòmetres,
és molt poc el trajecte en cotxe,
hi ha dos helicòpters que sobrevolen la zona,
curiosament, en aquell moment hi ha dos helicòpters
que sobrevolen aquell espai,
i després sempre hi ha entre 7 i 8 agents
de la Casa Royal de Seguretat, de la Guàrdia Civil,
que segueixen el rei,
que estan pendents, abans que arribi el port esportiu,
que no hi hagi res,
veus els busos de la Guàrdia Civil repassant la zona
perquè no hi hagi cap artefacte,
veus els gossos antibombes i demés
que estan repassant el lloc,
i després, amb ell, sempre l'acompanyen
un o dos cotxes.
Per tant, jo crec que aquí, a nivell de Seguretat,
estaríem parlant de com a mínim 15 o 20 persones
que l'acompanyen.
Queda alguna remota possibilitat,
Núria, Núrias i Oriol,
que l'amèrit
acabi rendint comptes davant de la justícia,
o això està arxivadíssim ja del tot?
Jo crec que no, des del moment en què
la fiscalia arxiva el seu cas
i no arriba ni als tribunals,
que a mi això és el que em sembla
més bèstia de tot aquest cas,
que sigui la mateixa fiscalia
que ens hauria de defensar
l'interès públic que arxivés i no n'és més enllà
i no judicialitzés
el cas del rei,
i que per tant no ha hagut ni de declarar
davant d'un jutge.
En el moment en què passa això, jo crec que
ell queda en una situació
molt anòmala, però que
la justícia no el perseguirà.
I a partir d'aquí, el que s'ha d'esperar
és veure si després
d'aquestes visites esporàdiques
que va fent l'Estat,
i que ara ja no hi ha tan focus mediàtic
com el primer cop que va
tornar i anar normalitzant
aquestes anades i vingudes,
suposo que arribarà un dia que tornarà.
El que passa és que això s'havia
com anunciat, no?,
mitjanunciat, i que s'anava dient que això
passaria en breu.
Potser era en Globo Sonda per veure
com respirava l'ambient.
I després, en el moment en què torni,
la qüestió és
on torna, perquè
a la Zarzuela sembla que no,
però sí que
jo crec que ja arribarà un dia en què
tornarà a l'Estat.
Núria. Sí.
Evidentment, ara Espanya ja no té cap causa
pendent, per tant,
ell, si vol, pot tornar les vegades que vulgui,
tranquil·lament. El que passa aquí,
que hi ha una cosa molt més gran,
que és que s'està posant
totes les culpes de tot el que ha passat a la monarquia
fins ara a Joan Carles I,
per dir, Joan Carles I, malo,
i Felip
és brutal, és exemplar,
no és com el seu pare, i per tant, aquí,
els primers interessats en que no vingui
Joan Carles a viure a Espanya
és Felip elitícia.
Per tant, si ve a viure aquí
és perquè ell li dona una gana i ell fa el que vol,
i ell vol tornar a Espanya
amb els seus amics, a fer regates a Sanxenxo,
i tot el que ell vulgui.
Des d'ara, el nucli d'U de Cercura,
no hi ha cap interès precisament
per protegir la monarquia,
i molts monàrquics el que fan ara és dir,
Joan Carlos, ja està bé,
que malament que s'ha portat,
però en canvi, Felip VI és exemplar.
Per tant, aquí hi ha com una divisió
entre monàrquics de tota la vida
que els típics juancarlistes
o els que ara defensen a Felip VI.
Per tant, que vingui a viure,
veurem, veurem, eh?
Oriol, un dels problemes de la monarquia
i una de les seves principals virtuts
de fet és que és hereditària,
i per tant, sereden els càrrecs,
sereden patrimoni, les atribucions,
però també els problemes,
perquè és el que diu la Núria Martínez,
si tu tens una institució com la monarquia
amb una figura que va estar tant de temps al capdavant
en etapes tan capdals de la història d'Espanya
com la transició,
que li ha valgut molts resultats a polítics
de Joan Carlos I,
encara que sabem que hi ha ombres molt profundes,
per exemple, el seu paper en el cop d'estat del 23F,
quan tu tens una figura com aquesta
que acumula problemes amb Isenda,
que acumula problemes amb la justícia,
que ha tingut una vida extraordinàriament desordenada
i que aquest desordre ha impactat també
en la vida pública d'Espanya,
la caçera a Botswana, el seu affair amb Corina,
recordem que hi ha una causa oberta a Londres
sobre la presumpta presió
que va fer el CNI sobre Corina,
perquè l'anterior cap,
un dels anteriors caps del CNI,
que era el tinent general Fèlix Sant Roldan,
és íntim amic del rei,
quan tu tens tot això, tu pots aïllar
tant com vulguis Felip de l'equació,
per no deixar de ser el seu pare,
i té el càrrec que té, perquè el seu pare
tenia el càrrec que tenia.
Per tant, és una il·lusió òptica pensar que la monarquia
de tot això en sortirà o reforçada,
o que en sortirà immaculada tenint en compte
que un és fill de l'altre i que els problemes
com els càrrecs també sereten.
Perdona, que precisament
el que passa aquí és que diuen que Felip,
els defensors de Felip VI,
diuen que és tan bon rei que el que fa ell
és que jo, si vull posar la monarquia
per davant de tot,
el que he de fer és separar-me del meu pare,
i, de fet, la relació no és gens ideal,
i Joan Carles està enfadat amb ell
perquè el tingui apartat.
Per tant, aquí hi ha aquesta relació
estranya entre fill de rei,
rei que ha de salvar la monarquia
que al final el que diuen és
tu el que ets perseverador de rei,
i, per tant, el que has de fer és salvar la monarquia.
Per tant, aquí hi ha una relació difícil.
A mi em sembla, com dius, Oriol,
que no es pot desligar, evidentment, una figura.
De l'altre, el que passa és que el relat
aquest del tallafocs entre el fill i el pare
està funcionant, en certa manera, no?
Perquè, fins i tot, a nivell de...
de les reformes legislatives
que es podrien fer per evitar
que torni a passar una cosa similar al que ha passat
amb el rei emèrit, no s'han fet.
És a dir, no hi ha hagut uns canvis institucionals
que impedeixin que es torni a repetir el mateix,
sinó que, en teoria, s'ha de confiar
en que el fill és més bo que el pare
i que no tornarà a fer el mateix
només per una qüestió de voluntat.
Llavors, en un moment en què el govern espanyol
està ocupat per una coalició
que, en principi, seria la més...
que seria la més favorable
a fer algun canvi que pugui impedir
això de la monarquia, no ha passat.
I, d'aquesta manera, sembla que
el relat que des de...
des de la Casa Reial
s'ha fet per intentar
que el pare i que el fill es consolidi
en aquest sentit ha funcionat.
I tant, que ha funcionat. No, no.
Teniu absolutament tot a l'error.
L'únic problema és que pot funcionar a nivell mediàtic
però no a nivell teòric, diguem.
La monarquia és el que és.
I és evident que un govern
que sí, és progressista,
perquè és efectivament progressista,
si vas a tocar la monarquia,
és com tocar ja, és obrir les portes
de l'infern, perquè et sortirà tothom,
absolutament tothom, a dir
que això no es toca i que és
el garant de la unitat de l'Estat, pràcticament.
És que qui és el garant de la monarquia
realment a Espanya acaba sent el PSOE,
perquè sense ell
sí que es podria obrir aquest maló
de la República o de com a mínim una consulta.
Per tant, això ara mateix no toca.
Ara que d'aquí uns anys sigui un maló
que sí que toca obrir, jo no descartaria.
I un últim punt, recordem que
Felip és rei per la llei masclista
que l'Helena no podia ser-ho, perquè si no,
ara mateix la reina seria l'infanta Helena.
Diu que això no toca, però
no hi ha un clam social
per fer un referèndum
sobre la monarquia espanyola,
no està a l'agenda política, perquè ni els partits
ho han posat, però tampoc des del carrer
fa la sensació que hi hagi molta voluntat de...
Quan hi va haver un cert qüestionament
de tot el sistema rebuf
de l'onze...
La justícia es va encarregar de pagar-ho?
Això, en el cas del rei emèrit,
és evident que la justícia s'ha encarregat
d'apavegar qualsevol intent
de reformes legislatives
vinculades a una hipotètica de condemna
o judici al rei emèrit,
perquè, segons ells, no toca.
Però quan hi va haver aquesta irrupció
de Podem, de pensar, ostres, venen uns tios aquí
que potser qüestionen el model d'estat,
ràpidament Alfredo Pérez Rubalcaba
i Soraya Ascente Santa María es van posar
mans a l'obra per propiciar l'abdicació
del rei emèrit
i propiciar, per descomptat, l'arribada
de Felip el tro, de manera que aquí
és el que diu la Núria,
sense Alfredo Pérez Rubalcaba
i sense Pedro Sánchez ara,
la monarquia no estaria ni molt menys establidada
i sense Felip González en el seu moment.
Jordi Gil, encara ets aquí?
Des de Sant Gènxol amb Jordi Gil,
company de TV3 de Galícia.
Fins quan es queda per Galícia l'emèrit
i quina agenda d'actes té després?
Se'n torna a Budavi directe?
Mira, ahir, com que quan apareix per aquí
el rei emèrit o algú de la casa real
sempre surten...
hi ha periodistes que són especialitzats
en casa real, que fa molts anys que el segueixen.
Ahir el que comentaven és que el rei emèrit està confirmat
que es queda aquí fins demà, en principi a la tarda,
que és quan haurà acabat la segona regata
i s'acaba aquesta competició aquí a Sant Gènxol.
I després encara no tenen clar
si tornarà a Budavi
o farà alguna mena d'atur
per visitar algú aquí a l'Estat.
S'havia parlat de si aniria a Barcelona
per visitar el Josep Cosí,
que és molt amic seu.
Ahir un periodista especialitzat deia
que es descartava que anés a Barcelona
però no es descarta que pugui anar a algun altre lloc.
Diuen que no és possible...
que no és efectible
que se'n vagi a Madrid
a visitar el seu fill
i la resta de la família reial,
però no està clar el nou confirmació
i ahir ens ho comentava
un d'aquests membres de la casa reial
que muntava el dispositiu de seguretat,
que és el que fa una mica de relacions públiques
amb la premsa.
I ens deia que són unes vacances
o un viatge privat.
Diuen que ni nosaltres sabem què voldrà fer.
Diuen que en principi avui no ha de sortir de casa
però si li ve de gust ningú li pot impedir.
Per tant, no es descarta
que aquest home, abans de marxar,
tingui plans d'anar a veure algú més.
I només un punt per acabar
perquè entenguem una mica
la sensació que genera moltes vegades Joan Carles I,
que durant molts anys ha sigut
una persona molt venerada
per la gent que va viure la Guerra Civil
i que després ha viscut la monarquia.
Ahir hi havia una dona
aquí a l'espigó del port...
del port esportiu.
Fèiem el temps, ahir plovia i de fet
vam haver de tornar als vaixells a port
i una senyora molt gran que anava acompanyada
de les que va semblar que eren les seves dues netes.
Venien de Pontevedra,
que estava a mitja hora en cotxe d'aquí,
i la dona tenia la seva il·lusió, ens ho va explicar.
La meva il·lusió, màxima il·lusió,
és veure el rei en persona.
I es va posar al costat de la premsa
i va estar al cotxe amb el rei, va saludar,
i la dona va entendre
que la saludava amb ella.
I es va posar a plorar.
I va dir, jo és que me l'estimo molt
i era la il·lusió de la meva vida.
I això hi ha gent que aquí ho viu
i entenc que és un dels motius pels quals el rei emèrit
vol tornar a aquest entorn especialment
perquè se sent com a casa.
El que no tenim ni idea, Jordi, de la vida que té,
és a Budavi, aquest senyor, vull dir...
No, no, no.
No sabem què hi fa allà ben bé.
El seu net, el Froiland...
Sí, que el van enviar allà...
I la seva filla, l'Helena, la mare del Froiland,
hi ha anat alguna vegada, diu que l'enfant de Cristina,
i, de fet, l'altre dia comentaven aquí
que ha vingut el mes d'abril aquí, a Sant Gensho,
quan no estava previst,
perquè la seva filla Helena, l'enfant d'Helena,
l'havia animat a venir.
Com vine a dir...
Escolta'm, si tu hi vols anar, vés-hi.
I, a l'altre que faltaven ganes,
doncs s'hi va plantar.
Vull dir que hi ha una part de la família
que tampoc està a bones
com perquè no generin problemes.
I, evidentment, que l'harmatisme és total
i qualsevol pregunta que facis
més enllà de quins són els seus plans,
ningú te les contesta perquè ningú vol donar
que mena d'explicació.
Núria Martínez Ribot, tu que vius a Madrid
i segurament hi tens més, tens la sensació
que, d'alguna manera,
amb tots els episodis
que protagonitzen els nets, també,
de la Mèrit,
han deixat de ser tan respectuosos
els últims anys la premsa a Madrid
amb figures com Froyland
o ara comentava també el Jordi?
Absolutament.
I penseu que ara, Victòria Federica,
és influencer, llavors,
cada cosa que fa la treuen.
Sí, però jo crec que hi ha una distinció molt gran
entre el que és Felipe Letizia
i les seves filles i tota la resta.
Perquè tota la resta, diguéssim que exemplar,
no és, es va anar a vacunar
a fora d'Espanya quan no tocava,
totes les coses que li passen a Froyland,
que es queixen que Froyland, diguéssim,
que té massa, massa premsa darrere,
que per això se'n va anar a Budavi.
Per tant, tots aquests sí que...
Ara sí que s'ha obert aquesta veda
de poder-los criticar i de seguir,
però el rei, la reina i les filles,
ells sí que segueixen sent intocables,
només els...
Bueno, la Letizia no tant, pobra,
però sí que segueixen sent intocables,
sí que segueixen dient la meravella
del rei que és o quines filles més educades,
i per tant hem millorat una mica
en quanta obertura de premsa respecte abans,
que abans no es podia dir res de res de res,
però, vaja, segueix...
Jo considero que se'ls segueix fent molt, molt, molt la pilota
en molts àmbits.
Passen dos minuts de dos quarts de deu del matí.
Farem una pausa, Jordi Gil. Moltes, moltes gràcies.
Una abraçada, cuida't. T'anem seguint.
Una abraçada gran, que vagi molt bé.
Si hi ha moviment, demà tornem a trucar.
Demana pas, eh?
Moltes gràcies. Fem una pausa,
i de seguida tornem al suplement. Fins ara.
Fira Gran, del 26 al 28 d'abril, a la farga de l'Hospitalet.
El Saló de la Gent Gran de Catalunya.
Més informació a FiraGran.com.
El pòl s'accelera, l'eufòria t'enbaeix,
una sensació de benestar recorre el cos,
i de sobte exclames, en vuit mes.
A Bacus tot l'abril és Sant Jordi.
30 dies dedicats a tu, lector incansable.
Gaudeix del 5% de descompte fins a final de mes,
i deixa't atrapar per l'increïble viatge de llegir.
A Bacus. Si tu hi creus, nosaltres t'hi portem.
A Hyundai et portem, del cotxe més venut a Espanya,
a la tecnologia més innovadora,
perquè tens un Hyundai Tuxon híbrid endullable amb etiqueta zero,
per 331 euros al mes,
amb el nostre ranting a particulars tot inclòs.
Més informació a Hyundai.com.
A fer nous amics, a viure a banteres,
a aprendre a través del lleure.
Confia'l de Fundació Pere Terrés per gaudir d'un estiu únic
a les colòmies, als casals i les activitats dels centres d'esclai.
I en fot-me-te anar a peraterrés.org per l'estiu,
perquè l'estiu és Pere Terrés.
Hi ha coses que a la vida que et fascinen
i una era la reina d'Anglaterra.
I anar per casa amb el bolso és que ho trobo al·lucinant.
Jo ho faig oberts. Ara em sento despullat.
A col·lapse, a TV3, amb Ricard Ostrell, aquesta nit.
Polestar 2.
El 100% elèctric amb més de 500 quilòmetres d'autonomia
amb entrega ràpida.
Oferta rànting fins a fi de stock.
Reserva la teva prova de conducció amb un expert en un espai
o, si ho prefereixes, tria-t'ho un altre punt de trobada.
A venguarta, minimalisme i disseny escandinau.
Polestar.com.
Hi ha ganes de fer vacances?
Amb BMSC Cruceros, aquesta primavera
aprofita els nostres descomptes d'última hora
embarcant des de Barcelona o amb còmodes vols.
Vuit dies amb tot inclòs des de 679 euros per persona.
Reserva la teva agència de viatges o MSC Cruceros punès
i descobreix el futur dels creuers.
Barcelona a respira cursa.
10 quilòmetres excepcionals,
des de Vinguda Diagonal fins a Plaça Catalunya.
Una gran carrera per gaudir.
I per aprofitar un 30% de descompte a Under Armour,
no acumulable a altres promocions.
Equipat amb el millor, només al cor d'inglès.
El diumenge 7 de maig, a les 9 del matí,
Barcelona, respira cursa.
Passant 6 minuts de dos quarts de 10 del matí,
som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
amb l'Oriol Marc, la Núria Oriols, la Núria Martínez Ribot.
En una setmana, que ha estat important pel Suplement,
perquè hem de celebrar molt bones dades d'audiència
d'aquest programa al cap de setmana.
I, a més a més, perquè dijous recollíem el Premi Radioassociació,
l'excel·lència pels 35 anys del programa,
amb una bona colla dels presentadors
que ens hem posat davant d'aquest micròfon
al llarg d'aquests 35 anys.
Però és que en aquesta gala dels Premis Radioassociació,
de dijous, que es va celebrar a l'Auditori 11,
es van repartir un munt de guardons,
la Magda Llurba, el Joan Lluís García de RAC1,
el Toni Clapés, la millor professional,
amb un discurs extraordinari i boníssim que el podeu recuperar,
amb una presentació també extraordinària
dels companys del búnquer,
i amb moments com aquest.
Com veieu, jo soc sec de naixement, soc una persona cega.
Però això no vol dir
ni que sigui un discapacitat ni que sigui un minusvàlid.
Soc una persona amb diversitat funcional
que pot fer les mateixes coses que la majoria.
I amb el nostre equip del Com ho veus hem demostrat
que som capaços de guanyar un Premi Radioassociació.
Moltes gràcies i visca la ràdio.
El David Penedès, gràcies a la ràdio,
ha pogut descobrir la seva ciutat igualada
a través dels ulls de 10 persones
que li han descrit diversos llocs emblemàtics.
Una experiència que es pot escoltar
a través del programa Com ho veus, de ràdio igualada,
Premi Radioassociació, el millor programa de ràdio local.
Bon dia, Roger. Com estàs?
Bé, molt content d'estar aquí, em fa molta il·lusió.
És que, clar, tu i jo vam coincidir aquest dijous
a l'hora del brindis, tots amb un premi allà sota la via,
i em vas dir que t'escolto molt al cap de setmana
i m'agraden molt les tertúlies. Vull venir un dia a l'estudi 1.
Sí, la veritat és que tenia ganes de venir perquè sou el meu despertador
del cap de setmana.
I bé, crec que fer unes tertúlies amb un llenguatge molt proper
i entrenador que va bé
és que de vegades no hi entenen gaire de política, no?
Escolta'm, tu com et vas enamorar de la ràdio, David?
Mira, jo vinc escoltant ràdio des de ben petit,
des que pràcticament, sí, des que tenia cinc anys o així,
i escoltava un programa de Catalunya Cultura,
el Patim Patam Patum,
que explicaven contes, feien entrevistes,
parlaven de diferents històries,
i va ser el que em va fer descobrir la meva passió per la ràdio.
Després de més gran vaig fer un mòdul de gestió administrativa,
i en aquell mòdul tenia unes pràctiques,
i vaig decidir fer una part d'aquestes pràctiques a la ràdio.
I van ser a Ràdio Igualada.
I per mi la ràdio doncs és una companya de vida, pràcticament.
Tu ara ho deies, el discurs que et vam sentir dijous,
vas començar sec, no? Sí.
No hi havies vist mai? No, no, no.
Sec de naixement.
Clar, tot tu has hagut d'imaginar, suposo.
Sí, d'imaginar amb l'oïda, amb l'olfacte, amb el tacte,
bàsicament amb aquests sentits.
I la ràdio és un mitjà que precisament el que permet és imaginar.
Sí, exacte.
Tot és oïda, tot passa a través de les orelles,
i bàsicament tot és el que sents.
Per exemple, Igualada, aquests deu llocs emblemàtics,
suposo que devia ser molt difícil imaginar-te'ls, no?
Sí, clar, hi ha llocs que jo, per exemple, al Teatre de la Teneu,
hi he estat...
Tothom diu que és preciós, aquell teatre.
És fantàstic.
Té un escenari que és brutal, les butaques.
Però, clar, per exemple, una línia de focus, si tu no els veus,
com te'ls pots imaginar?
Tu penses una cosa que puja o que baixa, però t'imagines...
No sé, t'imagines que pots imaginar una cortina,
però no saps el tacte que té la llargada,
si són molt grans, si són molt petits, no saps la mida, clar.
Llavors, poder-los tocar, això va ser una experiència espectacular.
I ara, per exemple, t'agrada l'esport, el futbol?
Bé, jo no soc molt d'esport,
però m'agrada sentir els locutors com presenten el futbol.
Per exemple, quan diem que Messi és el millor jugador del món,
tu veure jugar Messi no l'has pogut veure mai.
Com t'ho imagines, que és el millor jugador del món?
T'ho imagines amb les veus del Bernat Soler, del Torquemada,
quan ho expliquen els gols, o del Puyal a la seva època?
Exacte, m'imagino la manera d'explicar que tenen
i de comentar, no bàsicament de narrar les jugades.
Per exemple, aquesta statúlia, si la sents sovint,
deus sentir veus habituals, com l'Oriol Marc o com soc jo mateix.
Tu com m'ho imagines, per exemple, David?
Jo t'ho imagino bastant alt.
Aquí l'has clavat, perquè m'ho deuen dir sovint.
Sí, i amb els cabells curts, tot i que...
Sí, no me'ls has tocat mai.
No, mira, potser ho tenim pendent.
Sí, sí, endavant, endavant.
I també, doncs, sense ulleres.
Sense ulleres, l'has clavat. De moment, eh?
A partir dels 35, tot fa baixada.
Però, per exemple, sé que t'agrada molt,
per exemple, La Casa de Papel.
Una sèrie de televisió.
Això, com ho veus tu?
Clar, mira, jo vaig veure les dues primeres temporades
les vaig veure sense audio descripció,
quan les fèiem per la tele,
i he de dir que, clar, l'audio descripció, per mi,
és una ajuda molt important.
El fet que t'expliquin tot el que fan els personatges,
si ara tal agafa una pistola i dispara,
ara el professor dispara, ara tal obre una porta.
Això, clar, alguna cosa la pots intuir,
però l'audio descripció és molt important.
Jo segueixo a través de plataformes amb l'audio descripció.
I el WhatsApp, per exemple, tu, com et funciona?
Notes de veu o com ho fas amb el mòbil?
Notes de veu i escrit. Jo faig servir l'iPhone
i tinc un lector de pantalla que és el VoiceOver.
El VoiceOver explica i llegeix tot el que posa a la pantalla.
No el poso ara perquè és una mica passat
i atabaleria bastant als nostres veïns.
El podem posar, eh? Si ho podem provar així,
ens fem una mica idea.
Ara l'estic apujant.
Apropa'l una mica més amunt al micro.
Ara estic en una conversa de WhatsApp.
Un nuevo grupo.
Un chat, tecnología accesible.
Wow.
I això són els meus amics que m'estan escrivint.
També tinc la Siri.
Li puc dir, per exemple,
¿dónde estoy?
Estás en el carrer del mestre Nicolau Barcelona.
Boníssim.
No parla català encara, la teva Siri, veig.
No, no. Jo la tinc configurada amb castellà.
És una ajuda molt útil,
perquè jo li puc dir que et truqui a qualsevol persona
i truca.
Truca als meus amics, truca a tal, truca a tal.
I realment ho fa.
Quina autonomia tens?
Perquè, per exemple, moltes persones cegues
venen amb un gos, a vegades.
Sí. Tu tens gos?
No, no, jo no tinc gos, tot i que m'agradaria
i penso potser tenir-lo en un futur.
Jo vaig amb bastó.
Perquè, clar, ostres, tenir un gos,
a mi m'encanten els gossos,
però per tenir un gos has de tenir molta orientació,
has de tenir una gran sentit de l'orientació,
perquè, clar, el gos t'acompanya,
però ell no es coneix el camí, has de ser tu que el guiïs.
I, a part, és molta responsabilitat.
Quants anys tens ara, David? 29.
Avui has vingut acompanyat del Xavi Dàvila,
que és el director de ràdio igualada,
i suposo també que és la persona que va fer possible
fer aquest programa de ràdio, no?
Exacte, és el pare d'aquest projecte.
Quina importància té el Xavi per tu?
Home, doncs el Xavi per mi és molt important.
És el que mou, ha mogut gran part d'aquest projecte,
el que s'ha encarregat, juntament amb mi,
de buscar tots els voluntaris i voluntàries
i ha participat del com ho veus
i, d'alguna manera, és la mà que mou el projecte.
Jo soc el presentador
i el Xavi és la mà que mou tota la part de gestionar
els voluntaris.
Quants anys més t'agradaria fer ràdio, tota la vida?
Tota la vida, tota la vida. La ràdio és part de mi.
Una de les coses que em va sorprendre
el discurs que vas fer dijous al Premi RAC
és que a les persones invidents us costa molt trobar feina.
Sí.
He de dir que jo amb això porto uns quants anys de lluita
perquè, clar, quan busques feina et trobes moltes barreres.
Les empreses tenen molta por a contractar gent amb...
invident com jo o amb diversitat funcional.
Perquè això ho vaig remarcar al discurs i ho remarco ara.
Nosaltres som persones amb diversitat funcional,
amb discapacitat.
I podem fer les mateixes coses que la majoria.
Però moltes vegades et trobes que les empreses et diuen coses com...
Ai, ara he de...
Tu no pots treballar aquí perquè has de fer servir una tablet.
O has de fer servir tal aparell.
O adaptar l'ordinador costa molt.
I això no és així.
S'ha de donar el missatge que adaptar un ordinador per nosaltres
no costa tant.
I hem de fer les mateixes coses,
que ens llegeix tot el que posa a la pantalla.
I amb aquest lector nosaltres podem fer les mateixes coses
que una persona que no té.
Que no és evident, no?
Vull dir, una ajuda diferent, però podem fer les mateixes coses.
Ara estàs treballant?
No. Estic estudiant, tinc...
Què estudies? Estudi anglès.
Tinc molt bon nivell.
Estic a punt de treure'm el B2, el First.
I estic...
L'anglès, doncs, també és molt important per mi.
I trobar parella o tenir relacions...
és més difícil, també?
T'has trobat amb aquests obstacles al llarg de la vida o no?
Bé, jo encara no he tingut la sort de trobar parella,
tot i que m'encantaria.
Bé, més difícil, no, perquè al final...
la...
la veu, no?
La veus i la tinc normal. I els altres sentits els tinc normal.
Tot i que encara no he tingut la sort de trobar parella.
Et deus haver passat tota la vida...
esquivant obstacles, no?
I mai... Vull dir...
Sí. Sí, perquè, per exemple, no?
A l'hora d'estudiar et trobes que hi ha...
A mesura que vas creixent,
et trobes que la gent et va posant més barreres, no?
Graus mitjans, graus superiors...
Vaig girar tot això i, per companys i companyes que he tingut,
et trobes que aquest mòdul no te'l podràs treure
perquè no sabem com adaptar-t'ho.
Clar, això dius, a veure, però si hi ha recursos,
hi ha maneres de fer-ho.
De vegades potser falta la predisposició, les ganes, la...
Però jo això m'ho he trobat,
i la veritat és que t'he de dir que...
això genera molta impotència.
Sentint el David Penedès,
flamant premi RAC al millor programa de ràdio local,
per com ho veus, ràdio igualada,
tenim l'Oriol Marc, l'Oriol Riols, l'Oriol Martínez Tribot...
Per exemple, com te'ls imagines, aquests tertulians?
Joves, grans...
Home, me'ls imagino de mitjana edat.
Mitjana edat.
Per exemple, de l'Oriol, la Núria i les Núries?
Els deus tenir sentits habitualment si ens escoltes a les tertúlies, no?
Sí, jo diria uns... 40, 45 anys.
Això, en Oriol Riols, sí.
I avui, per exemple, t'interessa l'actualitat, David?
L'actualitat, dic, eh?
Per exemple, avui estàvem parlant, avui és notícia que el rei és a Sant Chenxo
preparant unes regates.
Què et sembla, això?
La mèrit, eh?, dic, el rei a mèrit.
La veritat és que no em sembla molt rellevant.
No et sembla molt rellevant. Doncs parlarem d'una altra cosa.
Escolta'm, et deixo que et quedis aquí si et ve de gust,
perquè em vas dir que volies visitar les instal·lacions de Catalunya Ràdio,
després també et farem una visita guiada, si et sembla bé,
i anem comentant l'actualitat.
Sí, em fa molta gràcia estar aquí amb vosaltres.
Vull dir que tu, si em demanes pas,
i jo et deixo...
D'aquí una estona ve la Maica Navarro,
que també suposo que et deus sonar de la ràdio, no?
Sí, sí, també la tinc sentida, m'agrada molt l'hora negra.
T'agrada l'hora negra? M'agrada, sí.
Jo et vaig preguntar, perquè tu et vas dir...
Escolta'm, escolto molt el teu programa, ens agrada molt...
Que t'agrada i que no t'agrada, perquè fa set hores cada dissabte i quatre hores cada...
Jo és la pregunta que li faig als audience que em diuen que em segueixi,
per decidir de cara a l'any que ve, si renovem,
doncs faig canvis o no faig canvis.
Ja et dic que... L'hora negra de moment la deixem, no?
La deixem, home, i tant que la deixem.
Jo ho deixaria tot, ja et vaig dir que no sabria què dir-te,
que és el que no m'agrada,
perquè jo crec que totes les seccions és un premi
merescut a l'excel·lència d'aquest programa.
Sí, és que m'estan fent una proposta als companys de producció,
i farem un tour en directe per la ràdio, d'acord?
I aleshores, si jo puc sortir de les instal·lacions, m'acompanyaràs,
i anem a visitar... Al cap de setmana aquí no hi ha ningú treballant,
vull dir que hi ha els desports...
Hi ha els desports, els trobers, els informatius,
però els despatxos estan buits,
voldria dir que podem anar on em demanis, David, si et ve de gust.
9 i 50 minuts, som el suplement, som a Catalunya Ràdio,
amb la Núria Urriols, l'Oriol Marc, la Núria Martínez Ribot,
i amb la feria d'abril, que també és notícia avui,
bàsicament perquè allà s'hi passeja tothom, aquests dies.
No sé si us tocarà anar a fer alguna cobertura, Oriol Núria,
però és que hem mirat que les últimes hores hi ha anat el president
Pere Aragonès, tres consellers, líder de l'oposició Salvador Illa,
president del Congrés, Maritxell Vedet, que, per cert,
hi ha anat amb vestit flamenc, perquè sabeu que Maritxell Vedet
era ballarina, i a més ballava molt bé fa uns anys,
el ministre de Presidència, Fèlix Bolaños, el president del PP,
Alberto Núñez Feijo, que no ha coincidit ni amb Pere Aragonès,
però també amb la Fèlix Bolaños,
i bona part de la resta d'alcaldables a Barcelona.
Res fa pensar que som a un mes i mig de...
Dos mesos de les eleccions municipals.
Què deia Pere Aragonès sobre la convivència entre catalans?
Sense el que representa la feria d'abril
i la cultura andalusa-catalunya, sense tot aquest llegat,
no entendria la Catalunya d'avui dia, la Catalunya contemporània.
I, per tant, és una riquesa que hem de seguir cuidant
i que volem acompanyar.
I també resposta, en aquest cas,
en la inauguració del ministre de Presidència, Fèlix Bolaños.
Esta es la Cataluña que convive,
la Cataluña que acoge distintas lenguas, distintos acentos,
y hoy divirtiéndose todos juntos
en este inicio de la feria d'abril.
Aquestes properes hores passaran per la feria d'abril
i, per tant, tot el dia, Tirere Montero, Miquel Iceta,
José Manuel Álvarez, ministre d'Exteriors,
la crònica política aquest cap de setmana
passa per la feria d'abril, que, per cert,
hi ha participat també el conseller de la presidència
de la Junta d'Andalusia, Antonio Sanz,
que va cridar un Visca a la Verge de Montserrat
i Visca a la Virgen del Consell.
¿No hi haurà trobada política, govern espanyol,
o no?
Sembla que no, és a dir, a més, per parlar de claredats,
l'estadi o el procés aquest que ha presentat el govern
passa primer per Catalunya,
és a dir, per intentar trobar un acord entre els partits catalans,
i en tot cas seria si s'arribés a un acord
entre partits catalans, que això es traslladaria a Madrid.
Per tant, la taula de diàleg ara mateix està al congelador,
no sembla que aquest any es pugui repifar
i crec que si es torna a posar sobre la taula
serà a partir de les eleccions espanyoles de finals d'any.
I dir al David Penedès que m'ha impressionat molt
el seu testimoni
i que endavanti molta força per seguir fent el que fas,
no deixis mai la ràdio,
i que moltes vegades no som conscients
que pot ser també fàcil adaptar
el dia a dia a les eleccions espanyoles
i que el dia a dia hi ha persones com tu
i que hauríem de fer-ho
i posar la voluntat que sigui fàcil,
fer-vos-ho més fàcil perquè no et trobessis
amb aquestes dificultats que has explicat.
Gràcies, Núria. Sí, de vegades és tenir aquesta mirada
de no d'empatia, de dir com ho puc fer
per posar-me amb la seva pell, amb la pell meva
i amb la pell d'altres persones amb diversitat funcional
i que necessita una atenció de vegades
diferent. Exacte.
Oriol, ara prefereixo parlar del David que de la...
Parlem del David, que és molt millor.
Per declarar-te vull dir que això sí que és un problema gros
perquè és una cosa que neix lesionada, diríem.
És que m'ha fet pensar molt, David, en un company
que vaig tenir batxillerat, que es deia Sergi, que també era
invident i era molt viu perquè tenia una maquineta
i ell prenia els seus apunts i als exàmens li donaven un disquet nou
d'aquests de tres i mig, una cosa del Playstosep
als nostres orients més joves, i el tio era tan viu
que als exàmens, ell tenia la maquineta i uns cascos,
i als exàmens es posava primer el disquet de l'examen,
l'escoltava, després feia les respostes i quan tenia algun dubte
el tio es posava el disquet dels apunts i els escoltava
durant l'examen. I això era fantàstic.
Perquè en teoria no ho podia fer però ell m'ho explicava i pensava
que era una cosa brutal, que jo que sóc un negat
per les matemàtiques des dels 16 anys, o si més no,
així ho crec que ho era. I si no això no ho sabíem, eh?
No, en fi, els números... Oriol Mart també sospenia.
Vaig suspendre una examen de física, per això és un trauma que tinc,
ja parlem en un altre programa. Però a les classes
del batxillerat social, jo feia l'humanística, el Sergi feia
el batxillerat social, les matemàtiques no eren del tot complicades,
però sí que hi havia economia de l'empresa, hi havia fórmules,
matemàtiques aplicades a les ciències socials, i era una sèrie
de fórmules a la pissarra que a mi em semblaven extraordinàriament
complexes i a mi em fascinava com una cosa tan abstracta
com eren les matemàtiques, algú que no hi havia vist mai
les pogués entendre. I veient el que fas i veient el que feia el Sergi
encara té més mèrit. I abans has fet servir l'adjectiu normal
per definir algunes de les persones que no són com tu dirien,
i jo crec que tu ets molt més normal que molta gent presumptament normal.
I això és molt important, que continues fent el que fas,
i que t'expliquis tant i tant bé.
Núria Martínez Ribot.
Sí, és importantíssim, també, que tinguem una escola inclusiva,
perquè des de ben petits i petites
convivim amb persones amb tot tipus de diversitat funcional,
perquè només d'aquesta manera entendrem que la societat
és diversa i que, per tant, l'hem d'adaptar
a tot tipus de funcionaments, aprenentatges, etcètera, etcètera.
Per tant, si no convivim tot junts,
si vivim amb guetos per capacitats,
mai farem una societat inclusiva.
I el teu cas és un cas exemplar i meravellós,
que em sembla interessantíssim que haguem portat aquí,
perquè, a més, no coneixia el teu programa
i tinc ganes d'escoltar-lo, no sé on el puc escoltar, si és un podcast...
A veure, cola la falca, David, cola la falca.
Som líders del podcast, vull dir que ara no ens fotis aquí...
A tu bé.
No us faré competència.
Podeu buscar els programes a la web comoveus.cat.
Comoveus.cat és la pàgina web on hi ha tots els capítols penjats.
També a e-books i a Spotify.
Si poseu comoveus, regular, trobareu tots els programes.
Fantàstic.
Mira, ens han preparat un Quantum, que és aquesta tecnologia
que et permet fer ràdio voltant i passejant
sense necessitat de tenir una nitat mòbil directament.
O sigui que ara farem una petita pausa,
ens actualitzarem amb les notícies de la Neus Bonet
i anem tu i jo, David Penedès, a fer un tur per aquí a la ràdio.
Doncs perfecte.
De seguida tornarem. Moltes gràcies amb la Núria Urriols,
la Núria Martínez Ribot i l'Oriol Marc, gràcies a tots tres.
Igualment.
Maratxeu, però continueu escoltant la ràdio, perquè això promet.
I de seguida també et presento la Maica Navarro, d'acord?
Un pla conèixer-us. Fem una pausa i de seguida tornem.
El suplement. Amb Roger Escapa.
Tens cas amb jardí o piscina? Transforma-la en Bressut.
Vols cobrir la piscina o busques una pèrgola bioclimàtica
on relaxar-te? A Bressut té la solució.
Visita'ns.
Estem a l'Avinguda de la Fama, 7-9 de Cornellà.
Sortida 15 de la Ronda de Dalt.
A Bressut. Dóna vida al teu exterior.
012, la millor resposta.
Aquest matí m'he trobat el Lluís. Com està?
Després de l'accident, va estar un temps molt desanimat,
però avui l'he vist molt millor.
Invictes és un servei d'inclusió social
que ofereix suport i orientació a les víctimes de trànsit
ferides greus amb seqüeles per tota la vida.
El servei se centra en tres àmbits d'actuació.
L'entorn més personal, perquè la víctima d'accident
recuperi l'estat emocional i l'autonomia.
L'entorn familiar, fent especial atenció a les persones cuidadores.
I l'àmbit social, amb el qual es relaciona el ferit greu
per aconseguir un entorn integrador i inclusiu.
Més informació a trànsit.gencat.cat.
012, la millor resposta.
Des de l'ONCE Catalunya,
et desitgem una bona Diada de Sant Jordi.
Si vols regalar amor, cultura i solidaritat,
apròpa't al teu venedor o venedora de l'ONCE.
Molta sort i feliç Dia de Sant Jordi.
A tots els que jugueu a l'ONCE, ben jugat.
Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Benvinguts als vuit dies d'or del Cort Inglès.
Només fins al 23 d'abril tens més de 600 marques
amb fins a un 30% de descompte.
Totes les teves marques preferides de moda,
llençeries, sabateria, accessoris, esports, bellesa, llarg...
Entra ara als vuit dies d'or del Cort Inglès a la botiga Webby Up.
Ets amant de l'òpera?
Doncs no et perdis la retransmissió en directe de les noces de Figaro
des de la Royal Opera House de Londres.
A l'Espanya projectaran aquesta meravellosa producció
dijous 20 en 27 d'abril a tres quarts de vuit del vespre.
Preparat per gaudir d'una nit màgica plena de música
amb bolígues amorosos i comèdia
en una de les òperes més famoses de tots els temps.
No et deixis perdre aquesta oportunitat única
de veure amb pantalla gran una obra mestra de Mozart.
Agafa entrades al cine que tinguis més a prop a Roecines Ponest.
T'hi esperem.
Hem jugat, hem après i ens hem divertit.
I les sorpreses d'en Jonsi al llibre.
Hi, kids!
Treballa a la botiga de TV3 i als punts habituals.
Benvinguda. Benvingut.
Endavant, passeu.
Cada dia ho tenim tot a punt
per fer-te sentir com a casa.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.