A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio,
dissabte 16 de setembre del 2023.
Avui el suplement, tertúlia amb Eduard Voltas, editor,
Josep Maria Martí, cronista, parlamentari,
Núria Martínez, ribot de públic,
i Elisenda Roca, periodista, escriptora,
i avui també la tertúlia del suplement,
una tertúlia on avaluarem la situació al Partit Popular
després de la compareixença aquesta setmana d'Alejandro Fernández
enmig de la investidura també de Feijó,
o l'intent d'investidura fallit de Feijó,
amb una veu que no es mossega la llengua.
Avui el suplement, a partir de les 9, en temps de tertúlia,
Esperanza Aguirre.
Calcem-nos.
A les 10, l'Hora Negra de Maica Navarro.
Avui, també, encara acabant d'avaluar el cas de Rosa Paral.
En un matí de dissabte, on el suplement, rebrem Mònica Tarribas,
nova incorporació com a col·laboradora aquesta temporada.
Començarem amb una conversa
perquè tenim moltes ganes de xerrar amb la Mònica d'una mica de tot.
La vida, la feina, la ràdio, la família...
A quarts d'11, avui, Mònica Tarribas s'estrena el suplement.
Avui, el suplement, també, coneixerem la història d'Anna Levandowska,
careteca professional, ballarina de batxata,
nutricionista, empresària i enamorada de Barcelona
un any després que el seu marit, Robert Levandowski,
fitxés pel Barça.
Avui, una conversa amb traducció simultània del polonès,
on també ens explicarà el mal moment que va passar durant el primer part.
¿Tacto, pròpida? ¿Rodrión 28 gozi?
El primer part va ser molt complicat.
Va durar 28 hores, va ser el part de la Clara fa sis anys,
i, en canvi, el part de la meva filla més petita, la Laura,
va durar només 28 minuts.
I el primer part va anar bé, també, per l'entrenament que jo portava,
per el bon estat físic i per la meva dieta i per l'activitat física.
Què et van dir els metges?
Perquè crec que va ser una història bastant de superació,
que la teva vida, en algun moment del part, fins i tot va córrer perill, no?
Sí, va ser molt complicat, vaig perdre moltíssima sang,
vaig haver de fer repòs a l'hospital per recuperar-me,
però al final vaig estar molt orgullosa de mi, perquè...
Bueno, al final no va passar res ni amb mi ni amb la nena,
totes vam estar sanes, però estic molt orgullosa perquè,
quan fas una marató, per exemple, la pots aturar,
però quan estàs fent un part, no, i va sortir bé, al final.
A quarts de dotze, avui, el suplement Anna Lewandowska.
Tot això en un matí de dissabte,
on tindrem nou capítol de la jugular,
amb l'Alba Riera i la Rebeca Rodríguez,
pantalles i cor, i el Pep Noguer, també, per rematar el programa.
Bona nit a tots els que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus. Bon dia, Roger.
Avui ens llevem fent repàs de l'impacte de les pluges
que hi ha hagut aquestes últimes hores.
La Protecció Civil demana estar alerta
a les lleres del riu i les rieres,
ja que el seu cavall va pujant,
després d'hores de pluges persistents a tot el país.
La subdirectora operativa de Protecció Civil,
Ima Soler, demanava prudència ahir al vespre,
en una entrevista a Catalunya Ràdio.
On poden haver-hi punts que puguin haver-hi
algunes inundacions, sobretot punts propers inundables,
zones baixes, i per això fem aquest avís
per a tots els municipis que hi ha a la vora de la llera del riu
o que estan en el traçat del riu,
perquè tinguin en compte aquesta situació.
El telèfon d'emergències ha rebut més de 400 trucades
i les principals incidències van ser ahir a primera hora de la tarda
en localitats de les comarques de l'Ebre, sobretot.
L'episodi de pluja també va causar problemes
al Baix Camí i al Tarragonès,
i aquest matí de dissabte la previsió ens diu
que només ens quedaran a les comarques de Girona.
Algun ruixat s'espera un cap de setmana dominat pel sol.
També parlem avui d'Espanya,
que s'ofer a assumir els costos que implicaria
oficialitzar l'ús del català al basc
i el gallec a la Unió Europea,
el govern de Pedro Sánchez intenta convèncer d'aquesta manera
els països que han mostrat reticències,
com ara Finlàndia i Suècia,
els preocupa, diuen, la despesa econòmica
i l'impacte polític que això pot representar.
De la crònica política Junts per Catalunya i el PNV,
rellancen les relacions entre aquests dos partits
amb una reunió a Waterloo amb Carles Puigdemont,
l'expresident i el president dels nacionalistes bascos,
han remarcat que els seus partits són determinants
per a la investidura del pròxim president del govern espanyol.
I parlant d'investidura,
Alberto Núñez Feijó furga en les discrepàncies
dins del PSOE per l'amnistia
i ha acusat Pedro Sánchez de voler tapar la boca
als que no pensen com ell
i de fer el contrari, diu, del que va prometre
en la campanya electoral.
I ho deia al costat de l'expresident José María Aznar,
a qui ha compartit un acte polític.
Ni para el sentimiento ni para la amnistía ni para el referéndum.
No está legitimado para hacer justo lo contrario
que comprometió cuando se sometió a las unidades.
El jutge prohibeix Luis Rubiales
a acostar-se a menys de 200 metres de Jennifer Hermoso,
l'expresident de la Federació Espanyola de Futbol,
a qui la fiscalia acusa d'agressió sexual i coaccions,
tampoc es podrà comunicar amb la jugadora
pel cas del petó forçat en la celebració del Mundial.
Des de la defensa de la jugadora,
l'advocada Carla Ball assegura que les imatges
del moment rebeten els arguments de Rubiales
que insisteix que el petó va ser consentit.
No puc reproduir el que ha passat aquí dins,
però sí que el que us puc dir és que podem continuar
sostenint el procés tal com l'hem plantejat fins al moment,
i jo crec que tothom va poder veure el vídeo
i va veure clar que tot el país té un consens
en què allà no hi va haver consentiment.
Nosaltres el que procurarem és que aquesta mateixa imatge
reprodueixi dins la sala.
Òscar Campos, l'activista de Girona
que va tenir durant 3 anys com a parella una policia infiltrada,
manté la seva intenció de denunciar a la justícia
el que va passar, malgrat que la Fiscalia de Barcelona,
si ho recordeu, no hagi admès a tramit
la querella interposada per 5 dones
contra la gent que es va infiltrar
en moviments socials de Sant Andreu.
Ho ha explicat ell mateix en una entrevista
al Catalunya Night de Catalunya Ràdio.
La policia executa les infiltracions.
El poder judicial, com hem vist ara en aquest cas de Sant Andreu,
protegeix les infiltracions
i els mitjans de comunicació espanyols silencien aquests fets.
Això, diguéssim, és la constatació
que no hi ha una divisió de poders
i, d'alguna manera, l'estat espanyol es veu amenaçat,
no hi ha límits.
De la Crònica Internacional, Georgia Meloni
vol augmentar el temps màxim d'internament dels migrants
que arriben a les costes italianes.
Aquesta és la resposta de la primera ministra italiana
a l'arribada massiva d'embarcacions
d'aquesta setmana a Lampedusa.
A més, Meloni demana un front comú comunitari
per frenar la sortida de migrants del nord d'Àfrica.
Ha mort als 92 anys l'empresari farmacèutic
i massenes Antoni Vilacases,
president de la Fundació Vilacases d'Art Contemporani.
Vilacases va crear la Fundació l'any 1986
com a entitat privada sense ànim de lucre
per reforçar la investigació sociosanitària,
per bé que a partir de l'any 1998
va posar el focus en la promoció de l'art contemporani català.
I la pluja també ha estat protagonista
al Mercat de Música Viva de Vic aquest divendres.
Ha obligat a endarrerir l'inici dels concerts a l'aire lliure.
L'activitat a l'Atlàntida però ha continuat
tal com estava previst amb el concert de Clara Pella,
que ha estrenat el seu nou disc Corsè.
Posar a valor la vida viscuda
és acceptar que fer-se gran
és haver viscut un munt d'experiències noves
i que jo soc més feliç que abans.
Per tant, perquè torna enrere.
De l'àmbit esportiu, 39 jugadores de futbol
han anunciat a la Federació Espanyola
que fan falta més canvis estructurals
a més de les sortides de Luis Rubiales i Jorge Vilda.
L'ens federatiu ha respost assegurant
que hi haurà decisions rellevants,
però això sí, demana temps.
Descarten jugar els dos pròxims partits de la Lliga de Nacions.
Mentrestant, la Lliga femenina ha arrancat aquest divendres
amb un partit de la segona jornada.
Després que es desbloquegés la convocatòria de vaga,
València 0, Real Madrid 2.
A la primera divisió masculina torna la competició
després del parèntesi pels partits de seleccions.
I avui dissabte, el Barça rep el Betis amb Xavi Hernández,
que dona la renovació perfecta.
I començaven parlant del temps,
ara repassem la previsió,
que ens diu que per avui dissabte
serà una jornada més estable
amb només alguns núvols residuals i les temperatures en ascens.
L'ambient serà de ple estiu, amb núvolades de tard al Pirineu,
on no es descarta algun ruixet.
El periodista Salvador Alsius fa gairebé 50 anys que viu en comunitat.
En aquesta casa hi han viscut 3 parelles, 6 filles,
la majoria que vam tenir entre 6.
La Lourdes i el Roger comparteixen pis.
Les dues separades i en filles adolescents.
La Lícia viu a la Balma,
un edifici cooperatiu de l'associació Sostre Cili.
Aquest és un model que neix contra l'especulació de la vivenda.
Solideris amb Mercè Folc.
Alternatives d'habitatge.
Aquest dissabte a les 10 de la nit,
a l'exclusiu digital de l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Encara no t'has abonat a la nova temporada de BCN Clàssics?
Escoll entre 3 modalitats amb fins a un 15% de descompte
i gauders de grans noms com...
Màxim Bengueróf i l'Erihany Gianandrea Noceda.
Zubin Meta i l'Orquestra Filarmònica de Múnic.
Renaud Capizon, Hélène Grimaud, entre altres.
Abonaments i entrades ja a la venda BCNClàssics.cat.
Som a Catalunya Ràdio per treure'ns la son de les orelles
a aquesta hora del dissabte un nou episodi del Mans.
A Catalunya Ràdio, Mans, amb Quim Rullant.
Bon dia, bona hora, un dissabte més.
Són les 6 i pocs minuts d'aquest matí a Catalunya Ràdio.
Obrim el Mans, el programa de la Real, a la Ràdio Nacional,
perquè al setembre n'arriben moltes, les principals del país,
segurament, o moltes de les principals,
per exemple, les de la Mercè, a Barcelona.
És un dels esdeveniments més espectaculars.
També serà festa a Tarragona amb Santa Tecla,
que en guanya recupera bona part de la normalitat
després de celebrar en la darrera edició
els 600 anys de l'arribada del braç de la Santa a la ciutat.
A Tarragona, a prop de moltes altres poblacions,
el que identifica la ciutat i el que li dona una característica especial
és tota la part popular, és el que ens identifica.
I aquí a Tarragona té un pes molt gran
amb tota la participació de les entitats al següent
i les colles castelleres
i totes les activitats que es duen al voltant d'aquestes entitats.
N'hi ha moltes més de Festas Majors que repassarem,
que espigularem en aquest programa,
però us destacarem l'aparició a Reus,
per les prèvies de la misericòrdia, d'un superdrac adaptat.
Poder apropar la cultura, fer cultura inclusiva,
la cultura popular que, moltes vegades,
les persones amb condició autista
no poden gaudir d'aquesta cultura popular.
Ja ens posarem molt mediterranis amb la festa de la Sala d'Escala.
Cada any convidem un grup del món,
i aquest any és Tunísia.
És aquest plat for de la festa, aquest any,
perquè primer ens ve de l'altra riva del Mediterrani.
Són uns cans de pastors de la muntanya de Semamà.
Tot plegat amb molt més material aquí,
en aquest mans que comença amb tota l'energia de l'AREL,
a la Ràdio Nacional, des d'ara i fins a les 7,
amb en Josep Lluís Santissa i Serasa, al muntatge musical,
la Mònica Muñoz, Montsalve, a la producció,
i quin rotllà nivells, a la locució.
Més mans, més AREL, més Catalunya Ràdio.
Comencem. Comencem.
Doncs hi posem gas, amb la Tesa,
que avui actua al mercat de Música Viva de Vic,
a Mina LLengua Politac.
Va, bé, t'hi cantarí,
a ditxai li conarí, i escutí,
i escutxeix enxengaos, va, erri serri,
aquella rea volta endau.
Gaur berris, jota que el llumre,
rapaguré, bilguré,
sem bat i silu ne urte tansear,
ful glòria mai t'he dugut, vai ta búmpat,
l'epo a capurtus de segi aurera,
euskal erritic, mundura,
mundut i cona, va, marxem, va, goas,
és d'aquí su nondic, és d'aquí d'hora,
i amà, un ser espisi i sanongue torriac.
Ei, ei, ei.
Jo plodo el tot, jo t'és a la bassa.
Ah, ah.
No estic penent, avui trauré l'essència.
Tradició hip-hop va representant valència.
Viquen estes cracs, maiors demanen licència.
Cal·licions, calerria, som la resistència.
Viquen estes sí, que em vas a comptar.
La nostra llengua és bonica, i ell la volen silenciar.
Però n'estes sí, que ho portem prou mal.
La meva alta radio lluita, sempre ens ha tocat lluitar,
i sí que parla-la, parla la teua llengua.
Parla-la, no deixes que se perda.
Parla-la, parla la teua llengua.
Estima la llengua, parla-la i que no se perda.
Estima la llengua, la teua cultura.
Escapades a respirar, trobar la frescuta.
Vinc un exèrcit ple de cantaors, de cantareiras.
Rapers freestyles per xolar i reggefeiras.
Canta aquí, canto, canto, da terra que baila.
Canta aquí, con todo poco que falo,
falo porque sí, porque me peta, me da jana.
Lenguas pecadoras, mantendo vos a raya.
Canta aquí, canto a lengua, da loya galega.
Resistencia, la mente, da gente que fala.
Falo aquí, o galego, das nosas ancestras.
Son das Podemos, son das Somosas mestras.
Ibéciles, es culos, que facen desanormal.
No estamos dispostas a cantar a derrota.
Independencia, da terra, cual nosa lingua, na boca.
Autogestión, do recurso, e a nosa resposta.
Postureo de bueno, en el nuevo tallo, foc in pleno.
Se os ve el plumero, chucha de saí por decreto.
Amiguitos, o galego, con muchos cartos objeto.
Faradés español, canto, sapaja o directo.
Tota la festa al Mans, a Catalunya Ràdio.
Festes majors n'hi ha tot l'any,
però el setembre se'n concentra en un munt.
Avui en fem un petit recorregut per algunes d'elles.
Començarem a Barcelona amb la Mercè.
Són moltes les activitats que es duren a terme
el propi cap de setmana amb les prèvies,
però fins al dia de la Mercè n'hi haurà moltes més,
evidentment, el propi cap de setmana.
Pel que fa a l'àmbit de la real, com sempre,
és el que dóna sentit en aquesta festa.
En parlem amb en Joan Manel Camps,
de l'Institut de Cultura de Barcelona.
Bon dia, Joan. Bon dia. Què tal? Com anem?
Arriba una abadícia de les festes de la Mercè.
Estem parlant de 16 escenaris musicals,
300 actuacions de carrer,
balles, danses i molta cultura popular, que és el cop final.
Identifica les festes al nostre país.
I la cultura popular a la Mercè té molt de pes, evidentment, Joan.
I tant, i tant.
De fet, és l'origen de la festa major.
El que és la cultura popular és la...
Tot el que ve després no deixa de ser un forciment
a la cultura popular.
I, evidentment, la festa comença
d'una manera...
diguem-ne, al final, que és el talt d'inici.
Amb el talt d'inici,
que en farem aquest divendres de la setmana verda
que entrarem ara,
el talt d'inici per nosaltres
és un dels esdeveniments més espectaculars
i aquest any amb una gran novetat.
Sempre el talt d'inici té una estructura molt fixa,
molt protocolària, hi ha totes les figures amb els seus valls,
però aquest any tenim uns conviats especials
que són la ciutat de Kiev,
entregan uns gegants, han construït uns gegants,
i tindran un lloc,
un lloc determinat dintre del talt d'inici,
i això, bueno, és un element,
com deia abans, un ximpum bastant...
bastant impressionant per començar, vull dir.
L'Olga i el Bol...
Bol Admir, exacte.
Que són els patrons de la ciutat de Kiev.
De fet, abans de parlar d'altres elements,
la ciutat de Kiev, la cultura popular d'Ukraineza,
hi tindrà presència també amb altres elements,
amb altres representacions.
Sí, perquè portem un grup de dansa que es diu Perintinia,
i aquesta gent que fa el seu folk,
un estil de dansa una mica de Corsaco,
en aquest sentit bastant enèrgic, bastant...
amb bastanta potència.
I la marxa que ballaran els gegants,
juntament amb aquest grup de dansa,
es diu la marxa Cossaca.
Doncs l'haurem de veure.
Aquests gegants, per cert, són un regal?
Quedaran inclosos en l'imaginari de la ciutat?
Bé, això no queda... no queda del tot clar.
No està regulat, no?
No està regulat, perquè, mira...
Us haig de dir que, en principi,
els regalàvem per quedar-se aquí a la ciutat d'aquí.
Però ja ens han vist, han vist el procés,
on venia a veure una mica l'altre constructor,
han vist la roba i tal i qual,
i el que era un regal, que ara serà un altre regal,
és on visc que és molt xulo.
Vull dir que són un gegant i una geganta que són molt macos,
molt maques, i se'ls emportaran cap aquí.
Si ara resulta que el que era un regal,
al final serà un altre regal.
És una sessió d'estrena, en aquest cas,
la que faran l'Alga i el Voledimir en el toc d'inici,
formant part, també, d'aquest seguici popular,
que sortirà al Palau de la Virreina a partir del 22 de setembre,
o vaja, al set de la tarda,
que és quan hi ha una mica, amb permís del repic de campanes,
és quan hi ha l'inici d'aquesta festa major de la Mercè.
Escolta, més enllà de la participació crininesa,
en guany tota la cultura popular podrà viure
d'una manera normalitzada.
¿Hi ha algun element destacable que dius
que això ho hem hagut de canviar, això és nou, però on anem?
En principi, que recuperem aquesta normalitat,
que anem abans del Covid,
que hem intentat recuperar durant dos anys, tres anys,
no hi ha cap canvi.
Sí que hi ha un canvi, que és que el correfoc,
que durant molts anys estava a la via, a la Ietana,
ja és consolidat al Passeig de Gràcia.
Aquest és el tercer any que fem el correfoc,
o un intent de correfoc en el Passeig de Gràcia,
perquè fa dos anys va ser una mostra de foc,
i la porta de l'Infer, que quedarà a l'alçada de Plovença,
quedarà una mica més a baix que l'hem pensat que estava a prop de Rosseió.
Aquesta seria una de les novetats.
Evidentment, la cavalcada de gegants,
des del carrer Palau fins a Sant Jaume,
aquest acte, el correfoc, d'adults, infantils, de bèsties,
i la cavalcada són els actes més massius de la cultura popular.
Tot l'altre continua amb el seu protocol i amb la seva tradició.
Per exemple, al concurs de Cerdanes anem per la 73a edició.
El concurs de Cerdanes és l'activitat més perjungada en el temps,
que es manté més en el temps,
perquè és la 73a edició dins de la Mercè.
Un concurs que té també tot un protocol,
al setembre al diumenge del matí, a les 11 del matí,
quan acaba de tocar l'última campana del campanar
de la vinguda de la catedral,
comença el concurs i també té la seva gràcia,
perquè és un concurs de totes les colles de Catalunya.
Clar, com bé dius, 73 anys de concurs
ho converteix en l'element estable de la festa més antic,
no l'element més antic de la festa, que això és un altre concepte.
Exacte, sí, però el que té més continuïtat és aquest.
Mira, també em fas pensar una cosa.
Un dels actes que també podem dir de tradicionals,
és l'exhibició pirotècnica que es fa a la platja de l'Espigó del Gas.
Aquest any té un tercer dia,
el primer dia actua una pirotècnica de Lituània,
el segon dia d'Houman,
però el tercer dia hi ha una exhibició de drons.
Hi haurà un espectacle piro... pirono.
Dronomusical. Dronomusical.
Exacte. Això seria una de les novetats.
Hi ha dos dies que sé que és un festival pirotècnic,
no piromusical, i el tercer dia el dron amb música.
És evident que el piromusical té una novetat per mi
que s'ha de remarcar molt,
perquè a la banda sonora del piromusical
se li ha concedit el sonar, perquè fa 30 anys,
i els que ens agraden molt els piromusicals,
veig que ens sorprendrà una mica la música del sonar.
No dic que ens sorprendrà,
que és una música totalment diferent de la que estem acostumats,
i això la gent ha d'anar amb aquesta mentalitat
que la música és la música del sonar,
que és un piromusical amb la música del sonar.
Per tant, ara canvia una mica aquella...
aquella tradició de ficar les músiques pop
o les músiques que han sonat durant la Mercè,
no té aquest sentit musical, és un altre sentit musical.
Una altra cosa és molt diferent.
Un piromusical que sempre posa el punt final
a les festes de la Mercè, el dia...
25. 25, exacte.
Tancant tot aquest parible de festes.
Escolta'm, exposicions obertes, les entitats volcades...
La notícia és la continuïtat,
i cal celebrar que tothom s'hi volcarà un any més.
Sí, amb les exposicions.
Pensa que ja la setmana passada
van començar l'exposició del Pati Manning.
Ahir divendres...
Perdó, ahir dijous, abans d'ahir dijous,
van començar l'exposició de Bestiari.
Ahir divendres van muntar la de la Virreina,
que avui dissabte, a primera hora del matí,
ja podem anar a visitar l'exposició de la Virreina del Seguici.
I aquestes exposicions, diguem-ne,
que també tenen ja la seva trajectòria dins del temps.
A dalt del porc,
han aconseguit un matrícul publicat tot el tema del Bestiari,
i això també fa una mica de patxoca.
Vull dir, també fa molta patxoca.
Doncs aquests són alguns dels elements.
Evidentment, convidem a fer un cop d'ull al programa sencer,
i viure la festa major, en aquest cas, de la Mercè, a Barcelona,
amb tots els ets i uts.
Joan, que s'espera la trucada del programa,
doncs molt bon dia i bona festa major.
Tota la festa al man.
I entre les activitats, l'escaladera del Bar Català de Dançaires.
La Navigues n'és la presidenta.
El Bar Català de Dançaires
és una entitat molt activa dins la festa.
Participem el dia 22,
al toc d'inici, amb els cavallets cotoners i el cos de dança.
El dia 23, a les 12.30,
el cos de dança participa a la ballada d'Esbars al Palauet del Venis.
El mateix dia, a les 13 hores,
les seccions infantils i juvenils
participen a associar-te a la festa
en una ballada taller al Parc de la Ciutadella.
El dia 24, al matí,
el seguici d'autoritats amb els cavallets cotoners.
A la tarda, a la cavalcada de la Mercè,
amb els cavallets cotoners i els cavallets petits.
El dia 25, al matí bastoner.
Totes les seccions.
Infantils, juvenils i cos de dança.
El dia 23, l'Esbar Català de Dançaires
organitza una mostra de danses vives
que s'anomena el Mercè Dança.
Aquest any hi participen 7 grups.
El Vall de Valencians de Lleïla,
el Vall Pla de Vilafranca del Penedès,
el Vall de Gitanes de Granollers,
entrada de Vall de Caldes de Montbui,
els caps grossos de Manresa,
el Vall de Xatos de Rubí,
i el Bano i el Ramm de Gràcia de Barcelona.
Això el podeu veure al matí a la vinguda de la catedral a les 11,
i a la tarda a les 5.30 a la plaça Sant Jaume.
Està acompanyada musicalment
aquesta mostra per la Copla Sabadell.
Al mateix temps també podeu visitar
el vestíbul del Palau de la Virreina,
l'exposició on hi trobareu els cavallets cotonès.
I al centre, al Born Centre Cultural,
també a l'exposició hi trobareu els cavallets petits.
I al centre, al Born Centre Cultural,
també a l'exposició hi trobareu els cavallets petits.
I al centre, al Born Centre Cultural,
també a l'exposició hi trobareu els cavallets petits.
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
I al centre, al Born Centre Cultural...
Música
Aquesta era per Funt Maiderran i Cerdana de Francesca Sua
amb la Copla Mil·lenària,
formació que avui podeu escoltar amb 7 coples més,
com us dèiem, a les 11 del matí, i s'allargarà fins ben entrat al vespre,
encadenant aquestes vuit coples que hi participaran.
A Catalunya Ràdio comença el mans, l'arrel a la ràdio nacional.
Seguim el recorregut a Tarragona, amb Santa Tecla,
també dies grans de festa que celebren sobretot el proper cap de setmana,
amb molta teca.
L'Ester Roca és tècnic de cultura de l'Ajuntament de Tarragona.
Bon dia, Ester. Hola, bon dia.
Santa Tecla té sentit, com tota festa major,
per la seva real, la seva cultura popular.
Sí, de ben segur a Tarragona, però amb moltes altres poblacions,
el que identifica la ciutat i el que li dona una característica especial
és tota la part popular, és el que ens identifica, no?
I aquí Tarragona té un pes molt gran
amb tota la participació de les entitats al seguici,
les fes castelleres i totes les activitats
que es duen al voltant d'aquestes entitats.
Exacte.
Quins són els punts àlgics, quins són els ènics de la cultura popular?
Ara parlaves del seguici.
Quin és el moment per venir i quina és la millor manera per veure-lo?
Bé, Santa Tecla és una festa que dura 10 dies.
El que sí que és cert, comencem el dia a 15,
és a dir, ahir ja vam començar amb la crida,
que d'alguna manera és cridar tots els terraonins i terraonines
a participar de la festa.
Aquest cap de setmana també tenim moltes activitats,
ara tenim la diada castellera del primer diumenge,
on hi participen dues falles locals i dues convidades,
que en aquest cas són la vella de valls i castellers de Vilafranca,
i a partir del dilluns, comencem amb tota la part...
més característica, més popular.
Comencem amb la part petita, és a dir, el dia 18 i la baixadeta,
el dia 19 i la Santa Tecla petita, i el dia 20, el cor de foc petit,
que s'ha fet una mica semblant-se dels grans.
Enguany, per exemple, la Santa Tecla petita s'alegra els seus 25 anys,
és a dir, 25 anys de la primera aparició
d'un element petit a la festa de Santa Tecla,
amb molta força.
A més, són petits, però la veritat és que tenen molta força,
són molt grans.
I després, segurament, els punts àlgics comencen a partir del 21,
també amb la baixada de l'àliga.
A 22 i 23 segueixi processó,
i 24 ja tanquem amb els pilars caminant,
i corre foc.
Aquestes són algunes de les dates,
evidentment, d'alguns fets destacables,
evidentment, n'hi ha per tots els gustos.
Avui mateix, per exemple, hi ha el concurs de collons organistes,
que també forma part del calendari de la Festa Major,
i, com deies, totes les jornades castelleres,
que potser són les més vistoses en aquest cas,
i que recordem que es poden seguir, també, a través de tac 12.
Esther, l'any passat celebrau els 700 anys,
si no recordo malament, de Santa Tecla,
amb tot un seguit d'activitats que posaven darrere lleu aquesta fita.
Enguany hi ha alguna fita destacable, alguna data, alguna celebració?
Per què ara apuntaves aquesta aparició de fa 20 anys, de Santa Tecla Petita?
25, sí. 25, perdona.
25 de la Santa Tecla Petita, sí, no passa.
Sí, no, no, evidentment, l'any passat van fer els 700 anys de l'Arribada del Bràs,
sí que s'havia de fer anteriorment,
però amb tot el tema de la pandèmia o una dada de posposar.
Enguany el que tenim són dates molt importants, també,
que són aniversaris d'entitats.
Fan 40 anys, per exemple, el Val de Diables, de Tarragona,
i 30 anys, peces tan importants com són la víbria,
o com són el... i com és el lleó.
Després hi ha altres aniversaris,
és una festa que és molt important,
que les entitats tenen molt de pes,
i que, per sort, el fet de fer aniversaris mostra que, d'alguna manera,
això és viu i està en constant renovació.
Sens dubte, la força de la cultura popular,
afegida a la contemporaneïtat que representa una festa major
en el segle XXI,
una bona mostra és el que passarà a Santa Tecla de Tarragona,
aquesta setmana en què entrem.
N'hem volgut fer un apunt,
senzillament donar-ne quatre idees del que passarà
i convidar tothom a fer un cop d'ull al web de l'Ajuntament
on hi ha el programa a tarragona.cat.
Esther, gràcies per tindre'l trucada al programa,
que tingueu una bona festa.
Moltes gràcies, us esperem a Tarragona.
Tota la rell a la ràdio nacional. Aquest és el man.
Almenys destacables,
els que duen a terme la gent de les barres de Santa Tecla,
amb la nit de dansa o el retaula,
dansat dedicat a aquesta santa.
La presidenta de les barres.
Des de les barres de Santa Tecla,
participem a les festes amb els actes
que són ja habituals de cada any.
Començant per cridar,
que fem el ball d'homenatge al perpetuador i taclés,
de l'any en curs.
Passem per la ballada festa major del cos de dansa,
i també fent la participació activa
dels balls de festa major, que en són cinc,
en les arcabigues del XIX, que és la Santa Tecla petita,
i el XXII i XXIII,
en les arcabigues de la Santa Tecla...
De seguida, Santa Tecla.
Entremig, doncs, tenim la nit de dansatge amb Aguàs,
que al llarg dels anys
ens ha permès veure grans estrenes
de diferents esbars d'arreu del país.
Aquest acte el vam crear des de Gasbar
per donar oportunitats als esbars
de mostrar els seus projectes nous,
i aquest any, amb aquesta línia,
portem l'espectacle Fiblades de Gallançadora,
que és una entitat que agrupa tres esbars
de la Catalunya Central.
Fiblades parla de la dona,
del seu paper dins d'aquesta estructura de l'abús
i de la renúncia.
Realment és un fragment de la nostra memòria històrica, no?
I això ho podrem veure demà, diumenge,
al Teatre Metropol de Tarragona a les 19 hores.
I tampoc us podeu perdre el retable de Santa Tecla,
que serà aquest any, el dimecres 20,
a les 22, 30 hores,
a l'interior de la catedral de Tarragona.
Des de l'any 1991 i ja en són 33,
ens acompanya una creació coregràfica de Jaume Hues Pujolà,
que parteix de la lligenda àurea
i de l'esquema pràctic del retable existent a la catedral.
La música d'en Francesca Sú amb la copla,
la principal de la Visvaga en directe,
li dona un punt de solemnitat i d'intimitat
a la interpretació dels 21 dansaires,
tarragonins i tarragonines de Gasbar Santatecla.
Almanç obrim vlog genèric,
us parlem ara de festes majors, de més festes majors.
Abans que arribi la Mercè, aquest cap de setmana és festa a Horta
i a Poblenou pel que fa a Barcelona.
Avui hi ha música amb la Montecarlo i baixada de carretons,
demà matines i cerdanes, a més a més d'ofici.
A Pons a la Noguera trobades gegants i jocs infantils aquest dissabte.
Demà ball llarg durant la tarda.
A Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental,
avui toca correfoc, sarcavela de gegants i capgrossos,
i demà cerdanes, valls tradicionals i el piru musical.
A Reus al Baix Camp, per les festes de la Mare de Déu de la Misericòrdia,
s'han preparat més de 150 activitats
entre els actes previs i els posteriors a la festa,
que se concentren sobretot del 21 al 25 de setembre.
Pel que fa a les novetats,
aquesta edició cal destacar la presentació
de dos elements festius nous,
en Pere i la Llova de la Colla Passigolla
i el Superdrac de l'associació Superet.
Aquest Superdrac és una iniciativa
que treballa amb persones de trastorns de l'espectre autista
i també té l'objectiu d'obrir la possibilitat de portar un element
a persones amb diversitat funcional,
múltiple el qual s'ha dissenyat pensant
en les persones que van, per exemple, en cadira de rodes.
I, de fet, ja molt més al darrere.
Ara en parlem amb el president de l'associació Superet,
la Mònica Bellido. Bon dia, Mònica.
Hola, bon dia. Què tal?
Mònica, primer de tot, situa'ns. Qui sou l'associació Superet?
L'associació Superet
és una associació de persones amb condició autista
i les seves famílies, que van néixer ara fa tres anys,
i un dels principals projectes que portàvem
era poder apropar la cultura,
fer cultura inclusiva, la cultura popular,
que moltes vegades les persones amb condició autista
no poden gaudir d'aquesta cultura popular,
perquè la cultura popular, doncs,
sabem que té unes tradicions, té una música, té uns sorolls,
té uns colors, té uns components,
que moltes vegades, doncs, no totes les persones
tenim la mateixa sensibilitat ni les mateixes condicions
de poder gaudir de la mateixa manera.
I arreu d'aquí, doncs, un dels primers projectes
que vam dur a terme i que vam tirar endavant
és aquest, el projecte cultural,
el projecte cultural de la construcció d'un element,
d'un element festiu, que fos inclusiu.
Inclusiu, en referim, que tothom en pugui formar part.
És a dir, és un projecte portat a terme, creat i dissenyat
per persones amb condició autista,
però no ens volíem només quedar aquí,
sinó que volíem incloure a tots aquells col·lectius
que, moltes vegades, doncs, no poden gaudir de la festa major,
tal i com es mereixem, no?, totes les persones.
Avui es podrà veure l'estrena, aquest mateix dissabte.
És un acte, bueno, es donarà a conèixer,
és un acte que es realitza a les 11 del matí.
Espera, es dona a conèixer sol,
com si diguéssim més la presentació i el bateig d'aquest element.
Val.
Escolta'm, el Soperdrac, ara que avui sortirà a plaça,
a partir d'ara, m'imagino que la intenció és que quedi inclòs
dintre l'imaginari de Rausenc, vaja.
Evidentment.
Jo, la nostra proposta, la nostra intenció,
sempre dic que ara sortim al carrer.
Neix el Soperdrac.
Hem fet realitat el nostre projecte.
Aquest projecte és un treball,
és a dir, no és només el fet de l'element en si,
no és tenir-hi un drac, tenim un bou, tenim un elefant.
Tot això ha portat una feina prèvia i després una feina posterior.
És a dir, el treball, el projecte és tot el treball,
la sociabilització, la integració,
el compartir aquests espais, l'acceptació.
Ara sortim al carrer, posem els peus, ja hi som, hem nascut.
A partir d'aquí, a veure la ciutat com ens accepta, com ens acull.
Evidentment, naixem amb la idea de, com tu has dit,
tastar l'imaginari festiu popular de la ciutat.
Ara que em parles dels portadors,
m'imagino que l'han provat, l'han assajat, com ha anat, com ho han viscut.
Bueno, estem a tope,
perquè, a més a més, és el que et dic, van sorgint petits temes.
I estem...
Sí, sí, hem anat assajant la música.
La música també, el Daniel Carbonell ens ha fet una música adaptada.
Llavors, ens han adaptat la música,
no fos una música molt estrident,
per tal que, sensitivament,
les persones amb audició més sensible
puguin venir i compartir aquest espai.
I la composició, hem estat, ens han composat, hem assajat.
Ells estan ara acabant de retocar,
si anem cap a la dreta, si anem cap a l'esquerra.
Doncs ara, l'últim dia, has anat a veure el drac, emocionants,
que la cua és així, que la cua és així.
Després, el vestuari, hem anat a fer proves de vestuari.
Els colors, és un drac híbrid,
que ha de treure aigua i foc, el foc que no peti.
Han estat, doncs, tot un procés superbonic.
Arriba, diguem-ne, no és cap conclusió,
no és el final del treball, al contrari.
N'hi ha hagut molt abans i, a partir d'ara,
també n'hi haurà ja amb la peça feta una realitat.
Mónica Bellido, presidenta de l'Associació,
gràcies per tenir la trucada del programa,
enhorabona per la iniciativa, sense dubte,
i que tingueu unes bones festes de la mesericòrdia.
Moltíssimes gràcies, molt amables a vosaltres.
Mans de l'arrel a la plaça.
Seguirem amb més coses a l'Hospitalet de l'Infant,
avui a Mercat Medieval i a Canet, Mercat Modernista.
A Vilabertran, Fira de la Poma, i a Prades, Fira de la Patata,
entre d'altres.
També destacar-vos que a Cervera celebren l'Izagoja,
i que a la Ràpida, aquest cap de setmana,
viuran la Fira del món geganter.
De fet, la van començar a celebrar ahir divendres,
i s'allargarà fins demà diumenge.
La Núria Farlete és una de les responsables
d'aquesta Fira del món geganter, que se celebrarà a la Ràpida.
Aquesta Fira és un apropament a tothom a la cultura popular.
És algo que a la cultura no la podem deixar perdre mai.
I volem portar al món geganter
el més proper a tothom possible.
La veritat és que està preparat tot en molta il·lusió.
En altres ho vivim tot molt intensament,
però sí que és veritat que la rebuda dels gegants de l'agrupació
de l'escoll de geganterers de Catalunya
és algo institucional,
i això és algo molt bonic, molt representatiu.
I l'espectacle del concert dels Quicos,
és algo que jo crec que ningú es pot perdre.
La cerca vila del dissabte dia 16,
que són 31 colles de gegants que ens acompanyaran,
i estem supercontents, i és algo molt bonic,
que acabarà al Parc de Garbí,
un lloc que és preciosíssim de la Ràpida.
I per la nit hem preparat un teatre geganter.
Molta il·lusió.
Una tarda passejava
a la vora del mar...
A l'escala aquest cap de setmana celebren la 26a edició
de la Festa de la Sal amb un cap de setmana d'activitats
per mostrar tots els elements essencials
de la vida quotidiana de les famílies de pescadors d'aquesta població,
com els oficis, les danses, les cançons i la cuina.
I, a més a més, cada any porten una cultura mediterrània convidada.
Ens ho explica l'Alurdes Boix de l'Arxiu de l'escala.
La Festa de la Sal es basa en quatre elements principals,
que són la mostra d'oficis mariners,
les cançons tradicionals, les danses ancestrals
i la cuina de pescadors.
Però la Festa de la Sal és de 5 a 9 del vespre del dissabte a la tarda.
Cada any convidem un grup del món,
i aquest any és Tunísia.
És aquest plat fort de la Festa, aquest any,
perquè primer ens ve de l'altra riva del Mediterrani.
Són uns cans de pastors de la muntanya de Semamà.
Són músics de famílies, de pastors,
que ara treballen com que, malauradament,
la muntanya s'ha anat abandonant,
doncs treballen d'altres ceines,
però en cases seves els hi han transmès aquests instruments,
que són la flauta i un timbal, un tambor,
i aquests cans preciosos que ja canten a la Festa de la Sal,
que són la flauta i un timbal, un tambor,
que són la flauta i un timbal, un tambor,
que són la flauta i un timbal,
i aquests cans preciosos que ja cantats a capela
et posen la pell de gallina, no?
A Portreig acabem amb aquest cap de setmana
que celebra la 15a edició del festival Vergadà Folc,
un esdeveniment musical amb molt de ball i molta música
El festival té com a objectiu principal promoure i difondre la música folk i tradicional,
tant catalana com internacional, a través de concerts, de tallers i d'altres activitats relacionades amb aquest gènere.
En Ferran Vilar és el director del Bargadà Folk.
Ja portem bastants anys i crec que ja és una cosa que s'esperava des de fia temps, sobretot després de la pandèmia.
De fet, aquest any hem pogut incloure moltes persones diferents, diferents d'edat, diferents de condicions,
i ho vam sentir molt acollit pel mateix projecte cultural.
Avui hi trobareu en Jaume Barri o les OVDs, a més a més de Jai de Sabarraqueta.
Demà, diumenge, a Carles Velda o al Sabor de Gràcia.
Acabarem amb una novetat musical que s'acaba de presentar i que ja ha anunciat concerts de cara al novembre,
concretament a l'Auditori de Girona.
És la Sinfònica de Copla i Corda de Catalunya.
Un projecte que impulsa la Fundació Metalquímica i que ha presentat el seu nou treball, The Spirit of Christmas.
El nou treball portarà l'Esperit de Nadal, a finals de novembre a l'Auditori de Girona,
en tres concerts de gran format, amb la participació a l'escenari de més de 140 músics.
Aquest Esperit de Nadal serà un viatge arreu del món a través de les melodies més emotives de tots els temps,
i esclar, amb arreu el Nadalenca.
La Sinfònica de Copla i Corda comptarà més a més amb la participació dels solistes Alena Gadel, Miki Núñez, Bet Lapau, Joan Garrido
i, com no, com ha fet amb altres projectes anteriors, amb la coral polifònica de Porreig.
I per primera vegada s'hi ha sumat en aquest projecte la cantant Mariona Escoda.
Conjuntament interpretaran una selecció de grans cançons de Nadal en tots els temps i en tots els orígens,
interpretades a la sonoritat de la Copa i de la Corda, aquesta particular i peculiar fusió que n'és la Sinfònica,
amb arranjaments de Francesc Casú i d'Adrià Bardosa.
Ho explicava d'aquesta manera en Francesc Casú, director d'aquesta gran formació.
Un repertori que, clar, pot estar molt ubicat en una època determinada,
perquè potser aquest concert, almenys de juny, no sé si ho podrem fer, però tindria la seva gràcia.
Cada dia pot ser Nadal.
Però no deixa que coincideix que el concert nostre és a finals de novembre,
i ara actualment al final de novembre ja gairebé es pot dir que és Nadal, perquè ja tot està en marxa en aquest aspecte.
Per tant, jo crec que el clima que es pot crear en aquests tres dies d'auditori pot ser molt bonic i molt entrenyable,
i a veure si aconseguim, com sempre, que el caliu que es crea pràcticament constant entre el públic i l'orquestra,
també ho aconseguim aquest any, que jo crec que sí, que sense cap mena de dubte serà totalment un èxit.
Despiritos Christmas es presentarà oficialment al cap de setmana del 24, 25 i 26 de novembre,
en tres concerts a l'auditori de Girona.
Fins a les 7 del matí, l'arrel a la Ràdio Nacional. Mans.
I pleguem, tanquem aquest segon programa de la temporada, i hem estat a Montjorillis Santissa i Serassa al muntatge musical,
la Mònica Muñoz i Montsalve a la producció i Quim Rollani Valls a la direcció.
La darrera peça a sonar serà una sardana de Jesús Ventura amb la copla mediterrània,
que aquest cap de setmana trobareu als aplecs de l'Hospitalet i de Tona.
És la sardana mediterrànies. Nosaltres perdrem demà.
I també el proper cap de setmana, al Mans, a Catalunya Ràdio, amb tot l'arrel a la Ràdio Nacional.
Que tingueu un molt bon cap de setmana!
El suplement, amb Roger Escapa.
Torna al Sense Fronteres.
Tornem a activar el GPS del català.
A veure, cap a Salzes o cap a Guardamar, o a Fraga, o a Mao.
Totes, totes alhora. La terra dels que quan parlem ens entenem.
Sense Fronteres. Parlem i escoltem amb els diferents accents de tot el que ens preocupa,
el que ens emociona, el que ens projecta, el que ens uneix.
La llengua diu qui som, aquí i al món.
Torna l'esperit SF Sense Fronteres amb Kilian Sabrià.
Aquest dissabte a les 9 del vespre, a l'exclusiu digital de l'AP i el web de Catalunya Ràdio.
Els iogurts La Fageda són el doble de bons.
Són bons perquè estan fets amb llet de proximitat i amb el màxim benestar animal.
I són bons, sobretot, perquè La Fageda és un projecte social
amb la missió de donar feina i una vida digna a persones amb capacitats diferents.
I això no té preu.
O potser sí. La Fageda. Iogurts com ningú més els fa.
L'aigua potable és el pròxim petroli?
Hem de posar límit a la intel·ligència artificial?
Com viurem d'aquí a 45 anys?
A l'exposició del 45è aniversari del periòdico
et proposem 45 possibles portades que tracten d'entendre el present per mirar el futur.
Fins el 25 de setembre al Palau Robert. No te la perdis.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquesta hora, els dissabtes i diumenge, repassem alguns dels millors moments de la setmana.
Els continguts ben escoltats al nostre web,
catradifoncat.barra.elsuplement,
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio,
i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Molt bon dia, Roger. L'estrena de la nova temporada del suplement.
Dissabte vam entrevistar l'Úrsula Corberó,
que interpreta Rosa Paral al cuerpo en llames.
L'actiu ens va parlar dels seus projectes professionals
i també sobre les relacions a distància.
La distància ha format part de la teva relació personal i amorosa,
però també de la feina i familiar, no? Aleshores...
Sí. Al principi era una mica més difícil,
perquè al principi de les relacions hi ha aquesta cosa, no?
Que no et vols separar de l'altra persona.
Quan n'hi ha portes uns anys, és igual, no?
Claro, pero cuando n'hi ha portes uns anys,
bueno, jo crec que és algo bonic.
Entres en una altra etapa que té a veure
amb una cosa més de...
de disfrutar de la vida, ja sigui amb la teva parella o no.
I jo crec que és maco trobar-se a faltar, també,
quan estàs en parella.
I jo sempre ho dic, que tindre l'oportunitat
de trobar a faltar la teva parella
fa després que los reencuentros sean como el tiempo útil.
El crim de la Guàrdia Úrbana de Barcelona
és un documental que s'ha estrenat a la mateixa plataforma Netflix.
Es diu Les Tintes de Rosa Peral,
inclou el testimoni real i també entrevistes experts.
Entre ells, la Maica Navarro, que la setmana passada a l'Hora Negra
ens explicava que la directora de Batràs
va demanar que canviessin Rosa Peral de presó.
Quan és detinguda pel crim i abans del judici
arriba a Batràs,
que és una presó molt, molt, molt petita d'aquí de Barcelona,
amb unes relacions personals molt consolidades.
I recordo que en pocs mesos
la directora de Batràs fa una carta
demanant i suplicant el trasllat de Rosa Peral
perquè havia aconseguit, en pocs mesos,
dinamitar totes les relacions personals
i totes les dinàmiques i equilibris que hi havia a la presó.
I havia convertit el centre en un lloc irrespirable.
I en l'estrena de la nova temporada
també va tornar al càmera de Joel Díaz,
però amb un nou format de comunista.
Durant una estona, en Joel es va convertir en Vladimir Putin
i ens ho explica en les seves intimitats.
L'última trucada que he rebut del telèfon
és de Xi Jinping.
M'ha trucat Xi Jinping per veure com estava.
I l'última vegada que has fet l'amor?
Aviam, és que jo ja fa temps que...
Què entens per fer l'amor? Estàs pitopàusic?
No, no estic pitopàusic. El que passa és que jo...
Jo no faig l'amor amb persones. Amb ossos.
Jo faig l'amor amb ossos. Avui mateix, al matí,
al matí d'on soc, que no és el teu matí,
una altra pista que et dono,
he follat amb una ossa, que no és la meva ossa preferida,
que és la meva segona preferida.
Podeu recuperar tots els continguts del programa
a través de la web catradio.cat.
Estrenes.
Marta Ferrer, bon dia. Bon dia.
El cinema arriba.
Kenneth Branagh torna a posar-se en la pell
del famós detectiu Poirot per resoldre un nou misteri,
en aquest cas, un que en situa a la Venècia,
posterior a la Segona Guerra Mundial, on es produeix
un terrorífic assassinat la nit abans de tots sants.
I a Netflix s'hi pot veure la probabilitat estadística
de l'amor a primera vista.
La comèdia romàntica segueix la història de la Hadley i l'Oliver,
que es coneixen i s'enamoren en un vol de Nova York a Londres.
Però quan es perden per accident a les douanes,
tornar a trobar-se semblarà impossible, o no?
I el teatre Poliurama Mart estrena The Party.
Sergi Balbel adapta a l'escenari l'aclamat film de Sally Potter
amb un repartiment de luxe que inclou anys els guanyalons
Biel Duran, Lluís Soler i Caral Casasalles.
Tot per explicar la història de la Janet, que ha organitzat
l'Ajuntament com a ministra de Sanitat britànica.
Però el que comença sent una celebració entre amics
acabarà de la manera més inesperada possible.
Avui a funció a dos quarts de sis de la tarda i a les vuit del vespre
amb entrades entre 18 i 34 euros.
Sònia, molt bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevat,
fem tres propostes avui per al Tarragonès.
Una ruta circular de 12 quilòmetres que es fa en unes tres hores
vorejant el pantà.
Visitem un poble de compte ple d'històries i llegendes
on s'hi poden veure cases i carrers empedrats i els seus peus,
el plantat a aigües netes on practicar qualsevol tipus d'esport
aquàtic i també escalada.
I arribem pel camí vell de Cornudella de Montsan.
Els edificis més rellevants de Ciurana són les ruïnes del castell
àrab del segle IX i l'església de Santa Maria d'estil romànic.
Aquest és el salt de la reina Mora.
En aquest punt hem d'observar la ferradura marcada a terra.
Segons diu la llegenda, quan les tropes cristianes van arribar
a la població, la reina va saltar amb el seu cavall
pel precipici abans de ser sotmesa.
L'animal va intentar amb totes les seves forces pedir-ho,
però amb l'esforç que va fer va deixar la petjada a la roca
abans de saltar.
Una excursió per als més petits de la casa que pot acabar
amb el seu cavall.
Si tenim gana, podem dinar o sopar al restaurant
al CUP vell a Tarragona.
Situat al carrer de Bantallols número 8,
al casc antic a la plaça del fòrum i molt a prop del Museu d'Art Modern
i de la casa Companys.
Si passeu per davant, potser no el veieu perquè no té rètol a la porta
i des de fora no sembla un restaurant.
Va obrir portes fa 5 anys.
El menú és de 45 euros,
això sí, cal fer reserva prèvia amb temps
ja que el local és molt petitó,
obert de dimecres a diumenge, de dues a quatre de la tarda
i de vuit a deu del vespre.
Música.
I podem acabar el dia al concert de Joan de Usà.
A les deu del vespre al Teatre Auditori Camp de Mar de Tarragona,
Joan de Usà celebra el seu desè aniversari
pels escenaris de tot el país amb la gira Jo mai mai.
Durant el concert, l'artista repassa tots els èxits
que l'han portat a consolidar-se com un dels referents
de la música en català i tanca l'espectacle
amb el single que estem escoltant de fons,
Judit, el de Sant Llaç Feliz d'una història d'amor
que ens ha marcat a tot una història mítica i popular.
A més a més d'aquestes localitats,
només a Segona agradaria per 25 euros.
Doncs així arribarem a les 7 del matí amb la cançó
Judit de Joan de Usà, que avui actua a Tarragona.
De seguida tornem.
Jo mai mai.
Jo mai mai he pensat que seria més feliç al teu costat.