Són les 10.
Ens posem el dia amb la Neus Bonet. Bon dia de nou.
Bon dia. El president d'Ucraïna, Volodymyr Zelenski,
ha arribat ja aquest matí a Berlín en la seva primera visita a Alemanya
des que va començar la invasió russa del seu país,
segons ha fet públic ell mateix.
Zelenski, que no ha desvelat la seva agenda,
vol aprofitar la visita per parlar d'armament i reconstrucció
amb els responsables del govern.
A aquesta hora també expliquem que els turcs
s'han començat ja votant una de les eleccions més decisives
dels últims 100 anys d'història a Turquia,
en les quals es resoldrà si l'actual president,
Recep Tayyip Erdogan, allarga les dues dècades que porta al poder.
Els comicis presidencials i alhora també legislatius
establiran no només qui dirigirà Turquia,
país membre de l'OTAN de 85 milions de persones,
sinó també com es governa l'economia
enmig d'una crisi profunda pel cost de la vida.
A aquesta hora també expliquem que el Tribunal Europeu de Drets Humans
admet a tràmit una demanda d'Oriol Junqueras contra Espanya,
segons ha fet públic aquest matí Esquerra Republicana.
En l'escrit, el president del partit denuncia
que l'Estat li ha vulnerat els drets polítics
en impedir-li que assistís a la sessió constitutiva
del Parlament de Catalunya l'any 2017,
quan era diputat i estava en presó preventiva.
I Antonia Fonsó i més de vuit mil persones
s'han celebrat el quinzeè aniversari
del festival Tinglado de Vilanova i la Geltrú.
La pluja que va caure durant part del concert
no va impedir una festa plena d'alegria
i, primeres vegades, mai abans,
havien compartit escenari Antonia Fons i Zo Pau de Bon,
cantant d'Antonia Fons,
destaca la importància de festivals com el Tinglado,
a més a més, per poder preservar el català.
A on m'agradaria arribar a tots és normalitzar
el poder cantar en qualsevol llengua
i, en el nostre cas, en català.
Però sí, molt agradablement que es facin aquests festivals
i que, exacte, és necessari.
És necessari, fa temps que és necessari i encara ho és.
10 i dos minuts en esports al Berbenet.
Repassem el més destacat a aquestes últimes hores. Bon dia.
Bon dia. Aquest vespre es disputa el derbi espanyol Barça
amb l'equip blanqui blau jugant-se a la permanència
el dia que el Barça té el primer match volt
per assegurar-se la lliga.
Serà campió avui sobre la mateixa gespa de Cornell al Prat.
El derbi és a les 9, el podreu seguir amb la TDT de Catalunya Ràdio.
El Girona consolida a la setena plaça,
la que dona accés a jugar a Europa la temporada que ve,
després d'empatar dos al camp de la Real Sociedat,
el quart classificat amb gols de Couto i Estuani.
I el basquet Girona aconsegueix la permanència a l'ACB
després de guanyar la pista del Saragossa 88-95.
El partit va tenir dues pròrrogues.
Diuen que la llum és veritat, és coneixement.
Sense llum no hi ha colors i res no en supera la velocitat.
Per això els qui la dominen s'avancen al futur.
Viu la vanguarda amb l'Audi Q5 amb llums a LED personalitzables
per 600 euros al mes a 48 mesos
i amb entrega immediata amb Visi Ranting.
Entrada a 9.947 euros.
Oferta Volkswagen Ranting fins al 31 de maig.
Consulta amb les condicions a Audi Pones.
Amb els productes d'Euphoria et sentiràs més a prop de les estrelles.
Descobreix totes les novetats d'aquesta temporada.
Troba'ls en exclusiva a la botiga de TV3.
El 27 de maig arriba la final de la Cerdana de l'any
al Gran Casino Costa Brava de Lloret de Mar.
La copla La Salvatana interpretarà les Cerdanes finalistes
i, com a tancament, concerta amb la banda municipal de Barcelona
dirigida per Salvador Brutons.
Més informació a portalcerdanista.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
La 26a edició del Docs Barcelona,
el Festival Internacional de Cinema Documental,
projectarà una trentena de pel·lícules
que reflexionen sobre les violències del patriarcat,
les noves masculinitats, la guerra d'Ucraïna
o la crisi contemporània de les ideologies.
Del 18 al 28 de maig, el CCCB i el cinema Zaribau.
Més informació a docsbarcelona.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
You live in love and I won't say no
You live in love and I won't say no to you
Amb Roger Escapa.
Jordi Alba, Xuta, gol, gol, gol...
Alba, gol, gol, gol, gol...
Alba, Alba, Alba, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi...
Gol, gol, gol, gol...
Gol, gol, gol, gol...
Golàs, golàs, golàs, golàs, golàs...
Golàs de Poado, però quin cacau!
Quina fava, quina seca!
Però, a més a més, col·locada a l'escaira de Mitrovic.
Pilota de Gavi, Gavi, cap a Condé, Condé fa la santra,
d'allà arriba Lewandowski, xuca Lewandowski, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol...
Golandowski!
José Ló, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol...
Imparable, imparable, imparable...
l'ha clavat a l'escaira dreta de la porteria del Getafe!
Passen 6 minuts de les 10 del matí, aquesta nit,
derbi decisiu, derbi de xa-xa-xam, parlem a aquesta hora.
Ricard Torquemada, bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger.
Audal Serra, bon dia i bona hora.
Bon dia.
També tenim el Jordi Bondi, que és el nostre home a Barça.
Bon dia, Jordi. Bon dia, què tal?
La Sònia i el mal, tot costa. Hola, Sònia.
Hola, bon dia.
I la Sara Giménez,
comentarista de les transmissions de l'Espanyola a Catalunya.
Ràdio, Sara, bon dia i bona hora. Hola, què tal, bon dia.
No sé si hi cabrem tots, perquè som 5 i hi tenim una estoneta.
A veure, primer, els narradors. Torquemada, Audal, avui què?
Ricard, dispara.
Avui, un partit...
Jo no recordo un derbi amb tanta significació
des del punt de vista de la classificació.
Els derbis sempre tenen un component emocional alt,
però a vegades la sensació, sobretot en partits de lliga,
que tot és recuperable,
i en el cas de l'Espanyol avui hi ha un caixofaixa.
En el cas del Barça, jo crec que hi ha la possibilitat
de tenir un títol amb un esterís positiu.
És a dir, guanyar la lliga, ja que l'has guanyat tan aviat,
guanyar-la en un escenari,
i en un lloc on l'aficionat del Barça segurament
li farà una il·lusió especial.
Per tant, estem parlant d'un partit
que tindrà un to emocional altíssim
i que ningú dels dos...
O sigui, que algun dels dos sap
que no complirà amb l'objectiu.
Potser tots dos, perquè amb un empat,
jo crec que cap dels dos quedarà content, del tot.
Audal, avui l'Espanyol es juga la vida, eh?
Sí, sí.
Realment avui s'haurà de veure si apreta més l'afan per no baixar
que l'afan per sentenciar una lliga
que està virtualment sentenciada, no?
Però és evident que l'Espanyol necessitaria...
Ja no només puntuar, perquè potser, com deia el Ricard,
amb un empat li pot servir de poca cosa si no guanyar.
I més amb els resultats que hi ha hagut aquestes últimes hores,
que de moment tots els equips de baix han perdut.
Per tant, una victòria per l'Espanyol
suposaria atrapar alguns rivals que té per damunt,
tornar-se a enganxar a la zona gairebé de la permanència
i mantenir-se en vida fins al final de la lliga,
que ara mateix és el que pretén.
El que passa és que és clar, al davant d'un nou equip,
encara que sap que amb una o dos punts ho té tot fet
d'aquí al final de la lliga, ho voldrà sentenciar,
i més en un camp com és l'ERC d'Estàdium.
Clar, l'ambient descalfat tampoc trobo que ho estigui més del compte,
tenint en compte que el Barça pot guanyar la lliga
i que l'Espanyol pràcticament pot quedar sentenciat.
Però aquestes últimes hores sí que han sentit el president
del Barça, Joan Laporta, dient això.
Sobretot, que serà una lliga gràcies al vostre suport.
I a vosaltres, perquè estaria molt bé
que allà guanyessin allà aquest cap de setmana.
Tots ja sabeu per què.
Això des d'una trobada de panistes a Torregrossa
al pla d'Urgell, mossegant-se la llengua,
se li entén tot a Joan Laporta, però, si més no,
així com altres vegades, recordo que s'havia referit
al derbi metropolità o Piqué,
també escalfava l'ambient els dies abans d'un Espanyol Barça,
veig que aquesta vegada la cosa està una mica més reposada.
Segurament calma molt l'Ezegüeguà, sobretot el vestidor del Barça.
Sí que he sentit algun jugador de l'Espanyol.
Tinc la sensació que dins de l'Espanyol
estan vivint una mica més intensament
el tema de la rivalitat després.
És clar, les dues plantilles es juguen molt,
però en el vestidor del Barça ara mateix
em costa trobar jugadors
que, així com fa anys que passava,
que siguin molt conscients d'aquesta rivalitat històrica.
És a dir, jo crec que el vestidor del Barça
és més en positiu.
Avui, si guanyem, podem guanyar la Lliga,
que no passa aquesta rivalitat de pensar,
i, de pas, enfonsarem el rival de la ciutat.
Però, en tot cas, ho veurem aquesta nit i et dic que...
I això, a vegades, pot jugar...
Xavi anés 100% conscient,
i en el cas, per exemple, de Busquets,
que serà el seu últim derbi,
també ha amamat això tota la vida.
Sí, però no sé, potser sí,
però a mi no és un jugador...
O sigui, amb l'equip que quedarà compos al camp
no em fa la sensació, potser tens raó,
però ahir, per exemple, Xavi va voler ser
bastant políticament correcte amb l'Espanyol,
que suposo que és el que toca,
no estic reclamant el contrari.
Algunes declaracions d'algun jugador de l'Espanyol,
que es nota,
doncs que s'han fixat bastant més
en el que es deia des del Barça
o en el que arrossegaven ja del partit de la primera volta.
Ho veurem després sobre el terreny de joc.
Jo, en aquests partits,
és veritat que sempre penso en la necessitat,
i la necessitat del Barça és en positiu,
i la necessitat de l'Espanyol
és en negatiu d'evitar una situació molt crítica.
I crec que, en això, el desig de l'Espanyol
és molt més gran.
A vegades això et pot jugar en contra,
l'apreciat que tindran els jugadors de l'Espanyol ja ho veurem.
Però sí que és cert que crec que hi haurà molta emotivitat
sobre el terreny de joc
i que, també, quan la veus en l'equip contrari,
d'alguna manera reacciones.
No vull dir que el Barça sortirà fred al camp,
ni molt menys, perquè, insistim,
és un partit desigual pel que fa a la classificació
i als objectius i les necessitats.
Però tots aquí sabem que al futbol pot passar qualsevol cosa,
que avui la motivació que té l'Espanyol,
si no la tradueix en ansietat,
és un plus que té guanyat, i, a més, a casa,
amb la gent, amb l'agrada, que estarà molt enxufada.
Per tant, és difícil saber què passarà.
Jo no tinc cap dubte que el Barça sortirà amb el seu missatge,
és difícil saber què passarà.
Jo no tinc cap dubte que el Barça sortirà amb el seu millor ons
a guanyar la Lliga, si la pot guanyar avui, no esperarà el Camp Nou.
Però també és cert que l'Espanyol amb l'arribada de Luis García
ha millorat, ha millorat la imatge, segurament arriba molt tard,
però ha millorat i ara practica un futbol molt més vertical,
els jugadors sembla que han guanyat en autostima,
domina més amb la pilota,
i és el que ha de fer avui tenint en compte que, abans,
tindran rival, que precisament el que fa és això,
tenir la possessió, tancar-te al darrere,
però jo crec que avui l'Espanyol,
aquest extra de motivació que tindrà, farà que l'equip,
que podríem haver vist, per exemple, fa uns mesos en darrere,
que estava totalment enfonsat, sense personalitat,
sense cap idea de joc, avui trigui el millor que té,
perquè no tindran una altra oportunitat com aquesta.
Puntí, a veure, tot tu mires amb una mica de perspectiva
lluny del dia a dia.
La setmana que busquets a Ditadeu, si hi ha un,
què penses de sensacions?
Bueno, jo crec que és un partit...
La meva impressió d'aquests últims dies
és que és un partit que arriba sense gaire tensió,
malgrat la tensió que, diguem-ne, que tenen els dos equips,
un, com veieu, amb positiu, l'altre amb negatiu.
O sigui, jo tinc la impressió que l'Espanyol,
quan ha donat més bons resultats contra la Barça,
és quan hi ha hagut una rivalitat molt forta, molt clara,
i tinc la impressió que ara hi ha diversos fets
que, diguem-ne, d'alguna manera ho canvien.
Primera, que no hi hagi Piqué.
Realment, per mi, Piqué era un gran instigador d'aquesta mena
de tensió, a vegades a favor, a vegades en contra, ja ho sabem.
Després, penso que l'Espanyol
ve molt enallat per l'ansietat.
I és veritat que les últimes jornades
ha millorat, però no sé si li interessa gaire...
O sigui, li interessa crear la impressió
que han d'anar totes, evidentment,
però no sé si s'ho creuen gaire.
Veig una rivalitat molt agradable,
per dir-ho així,
entre la foto del Xavi i el Luis García.
O sigui, no hi he vist una tensió.
I per part del Barça, també és aquesta sensació
que aquesta lliga ja està guanyada de fa temps
i que només ens falten els punts.
Ahir hi havia molta gent que pensava,
bueno, a veure si el Madrid patina,
i així ja la tenim guanyada,
i demà podem anar-hi més relaxats.
No ho sé, tinc la impressió...
Per exemple, avui em preguntava
si els aficionats del Barça
estaríem disposats a perdre demà a canvi
que el Madrid perdés contra el City
la setmana que ve, el dimecres.
Ja comencem.
Hipòtesis diabòlica.
No, bueno, és que ho dic també
en el sentit de dir,
i ho dic també amb la voluntat d'explicar
fins a quin punt tenim la sensació
que això ja està guanyat.
Evidentment, hi ha aquest component
purament de rivalitat, de derbi,
de la ciutat que sempre hi ha sigut,
contra Can Ràbia, i que, per tant,
se'ls ha de guanyar com sigui,
i si a més resulta que els enfonses una mica més,
doncs estic segur que hi ha molts aficionats
com el mateix Laporta que ho pensen,
però mira, fins i tot la manera de fer de Laporta,
que és dir però no dir,
vaig trobar que formava part d'una...
com d'una rivalitat d'una altra època.
No era agressiva,
sinó que era, bueno, doncs sí, ja ho sabeu, no?
Vull dir, si podem guanyar-los
i els podem enfonsar una mica més, millor.
Com molta gent tinga al cap
encara el tamudazo, el famós tamudazo,
que ens va privar d'una lliga,
i per tant, quan...
diguem-ne això en anècdotes,
que quan arriben moments així les recordes i penses,
bueno, doncs et justifiques una mica, no?
Doncs si els hem de...
si els hem de guanyar perquè ells
no acabin baixant a segona, doncs mira,
ben ahir sigui.
Digues, Torquemada.
No, deia que una mica... amb això que planteja el Jordi,
jo conec culers que fa dos mesos
tenen números per guanyar la lliga avui, eh?
O sigui, però fa dos mesos,
vull dir que era gairebé impossible
que caigués dia D, hora H,
i estaven esperant la situació que es troben ara,
perquè ni l'Espanyol sabia com estaria dos mesos després,
però en la seva fantasia
esperaven poder guanyar la lliga
en un dia com avui on deixes l'Espanyol molt tocat.
I jo crec que una mica en el discurs que planteja el Jordi,
jo crec que forma part del que necessiten tots dos equips, no?
L'Espanyol necessita escalfar emocionalment el partit,
té Cornell al Prat a favor,
és un partit de que això faixa,
com diu el Jordi,
sempre s'ha mostrat més còmode anar el cos a cos que no pas al Barça,
i les seves possibilitats passen per tenir el partit
a revolucions altes.
Clar, la Sara deia amb raó.
Des que arriba Luis García,
l'estil de joc de l'Espanyol ha canviat,
és més atractiu, té més pilota,
i si avui podrà imposar-se des d'aquest punt de vista,
o si haurà de plantejar un partit una mica diferent,
perquè pot quedar molt exposat,
a l'Espanyol tampoc li interessa que el partit s'escapi,
si separa línies, si és molt propositiu,
el Barça pot tenir possibilitats amb espais oberts,
on té jugadors que poden marcar diferències.
És a dir, jo crec que el Luis García
ha de planificar el partit una mica diferent
respecte al que ha anat fent l'Espanyol
des del vestit de gala.
I al Barça li interessa apaibegar tota aquesta escalfada.
Al Barça li interessa que el partit, al contrari,
tingui les menys revolucions possibles.
Com dieu, he perdut el factor piqué.
Al Barça li interessa anar a jugar a un escenari
que ja sap que estarà calent, no escalfar-lo més.
A mi em semblaria intel·ligent per part del Barça
jugar al seu partit pensant simplement en el seu objectiu,
els futbolistes, els que decideixin el partit.
És difícil per tots dos equips,
però jo crec que a tots dos equips
els interessaria tenir la ment una mica freda,
des del punt de vista estratègic, futbolístic,
per intentar enfocar el partit de la millor manera possible,
perquè si no, a vegades la testosterona, l'emoció,
en 90 minuts diríem que ajuda,
però aquí estem mirant molt a llarg termini,
estem mirant una temporada,
perquè aquest partit gairebé marca una temporada
per tots dos equips.
Sara, Udal.
Estic d'acord amb el que diu el Ricard,
jo crec, però, que és molt difícil poder evitar
que aquest tema emocional d'atenció
se'n puguin estreure els jugadors,
especialment els de l'Espanyol.
Pel que deia el Ricard,
jo crec que la sensació que tinc una mica des de fora
és que em sembla que les expectatives dels aficionats
no es corresponen molt amb la sensació
que deu haver-hi ara mateix al voltant de l'equip del Barça.
Potser a l'hora de jugar a la partida a les 9...
Segur.
...és tot el contrari, no?
Però jo sí que tinc la percepció que aquesta setmana
el derbi s'ha viscut molt més intensament,
i no només pel fet que és un derbi,
i per l'Espanyol sempre és important,
sinó pel fet, sobretot, de jugar-s'hi la vida esportiva,
crec que s'ha viscut amb molta més intensitat aquesta setmana.
Això sempre és evidentment una cosa que no saps mai
com respondran els equips.
Si hi haurà una sobreexcitació,
si aquesta pot ser bona o no,
perquè de vegades no la saps conduir o reconduir,
però no hauria d'anar.
Per tant, hi ha moltes incògnites en aquest sentit.
I sobre el joc de l'Espanyol,
jo també tinc dubtes de si mantindrà l'esquema dels últims partits.
És probable que hi hagi molt pocs canvis,
però sí que a l'Espanyol hi ha una cosa que ha de millorar
urgentment respecte als últims dies,
si vol aconseguir avui puntuar o la victòria que és,
sobretot les errades defensives estan penalitzant moltíssim.
L'Espanyol marca cada partit,
ha fet dos gols al Camp de Sevilla,
ha fet dos gols al Camp del Villarreal,
ha marcat el Camp del Betis i ha perdut tots els partits.
Per tant, en condicions normals,
fer tants gols fora de cas i en aquests camps tan complicats
i sinònim de punts, i a l'Espanyol això,
no ho està sabent canalitzar ara mateix.
Sara, Sara.
Jo crec que el que no li convé a l'Espanyol és veure sotmès,
en qualsevol altre partit de la temporada,
en qualsevol altre context diríem que podria estar ben tapat darrere
i aprofitar alguna contra, alguna transició ofensiva i demés,
però és que el que deia l'Audal,
és que defensivament l'Espanyol és coix,
no mostra cap seguretat,
per tant, no li convé estar esperant al darrere
alguna oportunitat per no precipitar-se massa,
perquè el partit no es trenqui totalment.
Jo crec que avui és un dia per tenir personalitat,
precisament per contagiar-se de tot el que hi haurà a la grada.
L'afició que estarà enxufada és el principi que intentarà apretar,
perquè en el moment en què l'equip comenci a tirar enrere,
comenci a esperar al darrere i la gent comenci a haver-hi un ronron a la grada,
això sí que tampoc és beneficiós per l'equip,
perquè jo estic segura que la gent estarà molt enxufada,
però que se li acabarà la paciència
de veure que en una situació en què l'equip ha de guanyar sí o sí
davant d'un rival com és el Barça, que no és qualsevol rival,
i no és un partit qualsevol,
doncs la gent també tindrà pressa d'al,
i l'equip és important que no es contagi d'aquesta pressió extra,
és a dir, la motivació, a la seva justa mesura, perfecte,
perquè l'equip, amb aquesta personalitat que té,
i que Luis García sempre diu que com més a prop de la porteria rival jugui,
i com més pilota tingui millor, és evident que el beneficiarà,
però avui és que l'espanyol no pot mirar el rival que té al davant,
perquè és que ja no té aquesta opció, ja el temps se li acaba,
ja no està en una posició en què pugui triar,
no, és que puc empatar contra el Sevilla, no, ara ja no,
o vas de tu a tu i t'exposes d'una manera
en què puguis controlar, més o menys,
el joc que ha vist Luis García en els últims partits,
que és el de ser atrevit, jugar amb els que tenen bon peu,
i a l'altre dia, tarder, puado fins i tot en aquesta zona,
i amb els dos de dalt, o si no, veure sotmès,
farà que el petit se li faci coll amunt.
Sònia, en cas que el Barça avui guanyi
i es proclami campió de Lliga, hi ha preparatius?
Hi ha rua? S'havia especulat també amb la possibilitat
de fer una rua conjunta amb l'equip femení, també campió?
Sí, sí, sí, en principi hi ha una rua prevista
demà a la ciutat de Barcelona,
que són aquelles coses que contrascendeixen,
que el club l'hagi de preveure,
perquè fins i tot has de negociar amb la ciutat el recorregut,
però són aquelles coses que fan de mal dir,
perquè sembla que estiguis celebrant abans d'hora,
i aleshores acostumen a posar prou un principi.
Sí, sí, si el Barça és campió de Lliga aquesta nit,
demà a la tarda, al voltant de la 6,
començaria una rua conjunta amb l'equip femení,
que, efectivament, també ha guanyat la Lliga aquesta...
Els dos equips compartint autocar?
Jo crec que no, que seria un autobús per cadascun dels dos,
però aquest detall no te'l sé dir,
recordo d'altres celebracions que s'ha fet així,
un autobús per ells, un autobús per elles,
fins i tot crec que hi va haver ara fa molts anys
una rua amb els quatre equips campions de Lliga,
estic parlant de l'època de Bangala,
imagineu, fa 20 anys, però sí que hi va haver...
Com la rua dels Reis d'Orient,
que passa la carrossa del rei blanc i la del rei negre,
i el rei ros després, una mica així, no?
Sí, cal veure com han decidit en aquesta ocasió.
Aquest detall et dic que no el sé.
Tindria el seu sentit perquè, sincerament,
quan veus allà passar un munt de gent,
si els separes com a mínim, saps que ara passarà l'Alèxia,
passarà l'Aitana i les Andrapanyes,
i en el següent o abans hauran passat els futbolistes.
Si els ajuntes a tots,
costa molt més veure aquí a cada autobús.
No sé, en principi, és cert que estan preparant
la final de la Champions pel 3 de juny,
però crec que hi ha prou marge com perquè es puguin permetre
una festa, però ja et dic, eh?
El Barça oficialment, evidentment, no ho ha anunciat
perquè, home...
El primer és el primer.
No agradaria gaire anar explicant que és el que es farà
si el Barça ja és campió de Lliga.
Escolta'm, deixa'm treure l'elefant que tenim a l'habitació,
que es diu Leo Messi.
Jordi Puntí, el nostre especialista en Messi.
A veure...
Tu què vols?
Jo ho vull tot.
Després d'aquesta setmana, en què Rosquets ha dit que marxa...
Vull que el Messi torni, vull que juguem molt bé,
i que ens ho passem bé.
No, no, jo vull que torni, jo soc d'aquests que ho tinc clar.
El que passa és que quan intento posar el cap fred
i valorar les possibilitats,
tinc els meus dubtes, eh?
Perquè és una cosa que es juga a moltes bandes.
Evidentment, la primera paraula,
o la paraula final, al revés,
la té tevas i la té la Lliga.
I si ells diuen que no,
ja podem anar fent i anar intentant quadrar números,
que no sortirà, tot i que al mateix temps ells saben
que es poden fer mans i mànigues per quadrar-ho.
Després, em sembla que des del punt de vista...
No sé què penseu vosaltres,
però jo crec que des del punt de vista sentimental
no hi ha dubte, és a dir, ell vol tornar, segurament,
o això és el que s'indica, i el Barça vol que torni,
i els aficionats, no sé si majoritàriament,
però jo crec que sí, volem que torni.
I després hi ha un altre factor,
que en parlava una mica ahir el Joan Carlin,
quan el tenies aquí al suplement,
que és aquest factor del Messi entès com un negoci, no?
I que, evidentment, si ho entens només com un negoci,
l'oferta que li pugui arribar d'Aràbia Saudita és espectacular,
però jo al mateix temps penso que...
Més que un negoci, és una empresa.
És una empresa, si penses, el jugador,
guanyarà molts milions i tal,
però farà un final de temporada i un final d'època una mica trist
i, a més a més, amb la sensació que està seguint el camí
del Cristiano Ronaldo quan tota la seva carrera ha sigut al revés.
Cristiano Ronaldo el seguia a ell, també, amb records
i amb aquesta mena de coses, no?
En canvi, anar a Aràbia seria ell que tornaria allà
i alhora crec que, mirant més enllà del jugador,
un cop hagi plegat i s'hagi retirat,
l'empresa Messi ha de continuar, no?
Ha de continuar, doncs, no ho sé, venent coses,
aquesta mena de patrocini que té constant,
amb moltes marques, i un cop no jugues,
jo crec que és molt més fàcil que això pugui continuar.
Si has acabat la carrera al Barça
i, d'alguna manera, has tancat l'episodi emocional,
que no si te n'has anat a Aràbia Saudita
i t'has perdut en aquella mena de gàbia d'or que és aquell país.
Però un dels motius per tornar, Jordi...
Ho hem dit tantes altres vegades.
Jordi, un dels motius per tornar
no era retrobar-se amb Busquets, amb Alba
i acomiadar-se d'alguna manera al Camp Nou,
perquè tot això no passarà,
perquè l'any que ve el Barça juga a Montjuïc
i Busquets ja ha dit que se'n va,
no sabem si a Aràbia Saudita, però se'n va.
Què afageix aquest misteri constant que serà?
Fins que ell no ho resolgui...
Bueno, en realitat, fins d'aquí un mes i mig, ja tampoc falta tant.
D'aquí un mes i mig, com a màxim,
tindrem la resposta a tot plegat.
És veritat que aquesta part emotiva,
però també de cop es diu...
Ah, no, però si se'n va a Aràbia Saudita es trobarà amb el Busquets,
potser si se'n va a l'Inter de Miami, potser també.
Vull dir que això són juguesques que ens fem entre nosaltres
per imaginar-nos què pot passar.
I al mateix temps veiem que van a sopar junts
i ja ens imaginem que allò és el centre de la seva vida.
I potser no, potser hi ha altres aspectes
que després cadascú ha de valorar internament íntimament.
I que, per tant, poden ser...
Jo sí que és veritat que el factor jugar a Montjuïc...
Home, és una mica...
Diguem-ne, et destrempa una mica, no?
Però també pensava l'altre dia,
en el cúmul de... així, d'idees boges,
pensava que potser l'últim partit de Messi al Barça
hauria de ser el dia de la inauguració del Nou Camp Nou.
Per què no?
Tor, que t'interessa aquest debat o no?
La veritat és que fujo bastant d'aquest debat.
Fujo bastant, perquè tinc un de...
O sigui, jo tinc una...
Crec que no és el moment ni el dia que avui s'ha de guanyar la Lliga,
però crec que és un tema com per parlar-ne molt tranquil·lament,
sempre que hi hagi la possibilitat,
que no ho sabem del tot cert,
que a més s'hi pugui tornar,
perquè en el fons els diners aquí és el que menarà
i el que marcarà la decisió.
Però vaja, és un debat que jo crec que és molt atractiu
i és molt llaminer,
però que està una mica, com et diries, sobredimensionat.
Jo estic d'acord que està sobredimensionat
i que realment ara no és el moment.
El que passa és que fins i tot en clau purament del partit d'avui,
per exemple,
no ho sé, parlem poc,
del fet que sigui l'últim partit de...
L'últim derbi de Busquets,
el fet que és un equip que està recuperant sensacions
perquè ha recuperat jugadors importants,
com Dembebe o com Pedri,
però alhora s'estan obrint precisament pel...
Al igual que el Messi, si torna o no torni,
s'estan obrint fronts.
Què passarà amb Ferran Torres, ara que se n'ha anat el Mateu Alemany?
O sigui, s'anirà el Mateu Alemany.
És a dir, hi ha moltes situacions obertes
que no estic segur que això benefici...
És a dir, és evident que tots volen guanyar la Lliga
i que s'hi faran per arribar-hi avui i no haver-hi de pensar més,
però des d'un punt de vista futbolístic
pot ser una mica desconcentrat, eh?
Tu lligo...
Sí, deixa que ho miri el Ricard Torquemada,
que havíem pactat que dues quarts marxava
i hem sentit els senyals horaris.
Té obligacions familiars.
Ricard, escoltem-me aquesta tarda vespre, sens dubte.
Gràcies, Roger. Una abraçada ben forta.
Sònia, endavant, digues, digues.
No, no, res, només em comentaré que Messi va debutar en un derbi.
Vull dir que anava allà al... Ah, mira, veus?
Cert, cert, cert, cert.
I avui, Sònia, ens hem de conformar amb Dembélé,
que suposo serà titular avui Dembélé o...?
Mira, jo pensava que no, perquè...
Tal com està de lesió que ve,
tinc la sensació que no hi ha cap necessitat.
I, de fet, des de l'últim partit,
tampoc és que hagin entrenat gaire,
crec que han estat quatre sessions d'entrenament.
Però ahir sentint Xavi,
em va quedar la possibilitat oberta.
Per tant, ho veurem.
Però, vaja, el normal seria que la Rafinha fos el titular
i Dembélé aparegués a la segona part.
Audal, i dir a l'Espanyol,
algun 11 que difereix una mica dels últims dies?
És el gran dubte.
Si, com deia abans la Sara,
si manté aquell mig del camp que ha jugat als últims partits,
teòricament els tres jugadors que més bé tracten la pilota,
com Denis Suárez, com Darder i Nico Melamed,
o si bé s'abriga una miqueta tenint en compte
que el Barça és probable que tingui més possessió
que no pas l'Espanyol.
Per la roda de premsa d'ahir de Luis García, de la prèvia,
entendríem que no,
que vol anar amb la mateixa direcció dels últims partits.
Però és clar, crec que també ho ha comentat abans el Ricarda,
que l'Espanyol sí jugant moltíssim
i exposar-se massa pot ser un risc molt gran.
La veritat és que és una incògnita.
Com a mínim, sobretot al mig del camp,
que per mi és fonamental,
en funció del mig del camp que posi,
es veuran les intencions que té de cara al partit.
Sara.
Sí, jo crec que és l'única línia que pot generar algun dubte.
Els tres centrals i dos carrilers ara mateix
és innegociable amb Brian Oliwant recuperat per l'esquerra.
I jo, per arriscar-me una mica,
diria que avui és el dia de Melamed Ardey i Poado,
que Poado pot ser una bona peça
per acompanyar Braithwaite i José Luadal,
tot i que Deniz és la peça per acabar de nutrir
en passades els dos de dalt de l'Espanyol.
Però, més enllà d'això, jo crec que poques novetats
em quedaria amb el dubte de Poado o Deniz.
Puntí, si el Barça guanya la Lliga, què faràs?
Avui?
No, home, demà potser sí que m'acostaré a la rua.
La veritat, m'agradaria seguir-ho,
perquè ho necessitem, fa molt de temps
que no celebrem títols així a lo grande.
I, per tant, doncs, val la pena.
I m'agrada molt la idea que comentàveu amb la Sònia
que hi hagués també una celebració amb l'equip femení.
Penso que és important que hi hagi més complicitat
i que hi hagi més barreja.
L'altre dia em va passar una cosa que la vull explicar,
que és que jo ho he demanat molt de temps.
He pensat, el dia que ho havia dit més d'un cop,
el dia que ho vegi algun noi portant una samarreta del Barça
d'una noia, amb una Aitana, amb una Alèxia,
amb una Irene Paredes, qui sigui,
voldrà dir que hi ha hagut algun canvi.
I finalment baixava pel Passeig de Gràcia
i vaig veure un xicot amb la samarreta de l'Aitana.
I vaig pensar, mira, doncs alguna cosa es comença a moure.
Abans d'acabar, vull comentar un document
que s'ha fet viral a aquestes últimes hores,
referent-ho a la Queens League i l'ús del català.
A la xarxa s'ha fet viral aquest moment,
partit entre el Rayo de Barcelona i el Cunitas,
i passa això.
Necessita assistència? No és tarjeta, si me'l veu.
No ho veus, no és res.
Te'n diu? Te'n diu tarjeta.
Es falta. Habla en castellano, habla en castellano.
Es falta, es falta. Venga, chicas, seguimos.
Venga.
És aquest moment en què li diuen
parla en castellà, parla en castellà,
una de les jugadores del Rayo de Barcelona
li fan una falta i demana a l'arbitre que tregui tarjeta
per l'entrada que ha rebut la resposta, doncs és...
parla en castellà, que sembla que sigui una consigne
que donen des de l'organització de la Queens League,
i els pals que estan caient a Gerard Piqué,
per això, amb les cites i les mencions que està rebent a Twitter,
Déu-n'hi-do.
No sé si us ha sorprès o d'alguna manera
ja sabem que la Queens League i el català costa a vegades compaginar-ho.
Home, a mi no em sorprèn per com està enfocat aquest negoci,
és a dir, això és un espectacle
que munten des d'aquí Barcelona.
Jo no tinc l'estadística de punxades,
però el que busquen,
bàsicament, és un...
Tenen molt d'èxit a Sudamèrica,
i a la resta de l'estat espanyol,
i aleshores tot ho han enfocat des d'un punt de vista comercial,
però a més volen potenciar l'espectacle,
i per potenciar l'espectacle què és el que fan?
Doncs que les àrbitres portin un micròfon,
que és una cosa que aquí estem molt poc acostumats a veure-ho.
Per tant, quan es produeixen aquesta mena de situacions,
l'àrbitre que té un micròfon s'activa
i és la gràcia de poder sentir les converses de les jugadores.
Aleshores, a mi em crida molt l'atenció
que algú que s'està fent mal
i, evidentment, s'expressa en la seva llengua,
algú li estic dient per darrere, no, no, no, recorda que...
És a dir, que ja en aquell moment també som molt conscients
que allò és un espectacle i que s'està veient
i que l'idioma, perquè ens entenguem, és el castellà.
Vull dir que no em sorprèn des del punt de vista
d'un espectacle i, per tant,
xocen les imatges, però és que el públic, el que es dirigeix,
no sé si en un 90%, és castellà o parlant,
i, a més, molts d'ells fora de l'estat espanyol,
que el català, doncs, no el coneixen segur.
No ho justifico i ho disculpo,
perquè sent una iniciativa de Gerard Piqué,
podies pensar que hauria de tenir més sensibilitat
i més sensibilitat que pel català,
però és que insisteixo que ell, i no només,
perquè evidentment en aquesta organització no només hi ha ell,
tots els que han pensat en el negoci saben perfectament
a qui l'estan enfocant.
Amb què es troben?
Amb la seu aquí, la majoria de les jugadores són catalanes,
i això és el que va passant al temps mort,
és que hi ha la que s'ha fet mal, parla català,
la que li recrimina i li demana la targeta groga,
i fa una setmana va passar això amb una jugadora
que es diu Laura Vilaseca.
Que hi ha aquest precedent, que ella li surt contestant català
i li diuen...
Bé, no sé si vols afegir alguna cosa, Jordi,
sobre aquesta qüestió.
Sí, sí, a mi em sembla demencial
i al mateix temps molt revelador de la situació
i el fet que hi hagi una consigne prèvia
al tot, a l'espectacle,
és que el fet que de cop, en una situació de ferida,
així, d'haver-se fet mal i tal,
algú et digui a la castellana o dues vegades a més a més,
vol dir que tenen molt clar que això és un xou
que està sent retransmès i que ho està veient la gent.
Dues coses, d'una banda, a mi m'agrada sentir els hàrbits,
i crec que és una cosa que, com a experiment,
no sé si s'hauria de fer sempre, suposo que no,
però com a experiment, quan ho hem vist alguna vegada,
crec que sempre és molt instructiu i està molt bé,
i alhora, per exemple, em fa pensar, ho he pensat molts cops,
com deu ser quan juga el Barça, per exemple,
entre els jugadors,
o sigui, Xavi dona les instruccions de Sergi i Roberto en català
o les hi dona en castellà, o Eric Garcia, per exemple,
probablement ja els hi dona en castellà directament,
és a dir, és una llengua d'intercanvi perquè ho entenguin tots.
Però penso que no hi ha unes càmeres allà que t'estan filmant.
I la segona, quan hi hagi jugadors estrangers...
O sigui, amb el català és molt fàcil dir, no, no, parla en castellà,
però quan hi hagi jugadors estrangers,
tant a la Kings com a la Queen League, passarà el mateix.
És a dir, en un moment en què hi ha un jugador anglès o francès,
o d'on sigui, li facin mal, li esqueixi i li diran,
no, no, queixa't en anglès, queixa't en castellà.
Clar, és que és inversemblant.
Jo, Jordi, que no. Ja t'asseuro, Jordi, que no serà així.
Si a algú que parla en anglès no li diran que canviï de llengua.
Jo només volia dir, sobre això, per exemple,
el jugadut de Badalona, i els temps morts són oberts,
normalment a la Lliga de TV3 i les transmissions,
parla en català, castellà i en anglès.
I depèn de... Clar, per exemple, en Pau Ribas parla en català,
en un altre, en Brodsianski, parlarà en anglès,
i en un altre, en el Dominicai, parlarà en castellà.
I no passa absolutament res.
Jo entenc que hi ha totes aquestes consignes de negoci
i que és clarament pel que es fa.
Però també hauríem de reflexionar, per una altra banda,
un tema que a mi em sembla molt preocupant,
i per això no em sorprèn tota aquesta polèmica,
que és que el respecte cap al català està molt pitjor ara,
que fa 30 anys enrere.
I aquesta és la realitat de la llengua ara mateix
que no sigui castellana.
Però mira, ara... Completament d'acord.
I afegiré encara un aspecte molt curiós,
que dieu, esclar, és que el públic és majoritàriament sud-americà.
Tinc referències,
i això ho sé que hi ha hagut molta gent
que s'ha mirat la sèrie Merlí amb català subtitulat en castellà,
a Sud-Amèrica, que ha sigut un gran èxit a països com Perú,
Argentina o Xile.
Molta gent ha sigut un fenomen, no?
Molta gent la mirava en català amb els subtítols en castellà.
O sigui, que no és tan estrany que puguin sentir català.
No és una llengua marciana, per entendre'ns-ho.
No, si ells tenen... És una manera de resoldre-ho,
que posin un servei de subtitulació en aquests moments,
i aquí aleshores sí que veuríem si els fa patir o no els fa patir,
que la gent aleshores se n'adoni,
que clar, això té la seva Barcelona,
i totes les jugadores que juguen, pràcticament totes, són catalanes.
O en el cas del Kings League, els jugadors.
Però ara m'hi ha fet pensar l'Odal.
És que et demostra la importància que hi dones el negoci.
És cert que hem vist molts temps morts de bàsquet
on els veiem els entrenadors parlant en anglès amb els seus jugadors.
I en aquells casos la televisió no té poder de dir...
Ei, no, perdona, que és que estem enfocant, estem posant el so.
Parleu en castellà, en aquell cas, si és a la lliga espanyola, a la lliga CB.
I en canvi, aquí, el negoci és tan important
que passa per sobre del moment esportiu, perquè ens entenguem.
Sigui com sigui,
veurem com evoluciona també això de la Kings League i de la Queens League,
en què la llengua de moment vehicular és la castellana.
Escolteu-me, ho sentim avui aquesta tarda.
El tot gira primer, evidentment després a la TDT, i demà al tot costa.
Una abraçada a la Sara Giménez, a la Sònia Xalmà,
a l'Odal Serre i al Jordi Puntí. Cuideu-vos.
Que vagi bé. Moltes gràcies.
Quatre minuts per arribar a tres quarts d'ons del matí.
Petita pausa i connectem amb el Wall Street Journal,
el Lyon Sindreu, des de Londres. Ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
El 28 de maig, se celebren les eleccions locals i autonòmiques.
Si aquell dia estàs lluny del teu poble, de la teva terra, de la teva ciutat,
o alguna cosa t'invideix anar a votar, ho pots fer per correu.
Si ja tens la documentació electoral al teu domicili,
pots enviar el teu vot fins al 24 de maig per correu certificat.
I és totalment gratuït.
28 de maig, eleccions locals i autonòmiques.
Per correu, el teu vot té tot el seu valor.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Diuen que la llum és veritat.
És coneixement. Sense llum no hi ha colors.
I res no en supera la velocitat.
Per això els qui la dominen s'avancen al futur.
Viu la vanguarda amb l'Audi Q5 amb llums a LED personalitzables
per 600 euros al mes a 48 mesos
i amb entrega immediata amb Visi Ranting.
Entrada a 9.947 euros.
Oferta Volkswagen Ranting fins al 31 de maig.
Consulta amb les condicions a Audi Pones.
Una exposició urbana per gaudir de la ciutat.
Artistes, arquitectes, dissenyadors i música.
El Cort Inglès de Girona s'uneix a aquesta cita
amb un concert de corgeriona.
El 19 de maig a les 18.30 a la plaça Salvador Dalí.
I parking gratis a la nostra botiga.
Dina a Girona i viu temps de flors amb el Cort Inglès.
Les pàgines més fosques del mal que ens envolta.
El llibre de crims, Pecats Capitals.
A la venda a la botiga de TV3 i als punts habituals.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Atabant Passeu, casa teva.
La venda privada de la Roca Village ja és aquí.
Del 4 al 21 de maig,
gaudeix d'un 20% de descompte additional
sobre el preu del Village en marques com Baix, Levys o Bans.
T'esperem de dilluns a diumenge.
I recorda, la venda privada és només per en membership.
Uneix-te a larocavillage.com.
I ara entrem al búnquer.
Jo no sé què vaig tocar al mòbil i ara em diu...
Estàs a cerca d'alcanzar el teu reto.
Quins retos, quins retos...
Quin reto m'he de marcar jo a la vida?
Ser milionari i prou.
I això no, el mòbil no m'ho dirà pas.
Bueno, a l'aplicació del Banc Sabadell potser sí.
Que t'arribés un puig del Banc Sabadell.
Està vostè a punt de ser milionari.
Oi, oi, oi, oi!
Apa, que no activo les notificacions, llavors.
Amb en Peyu, en Jair Domínguez i la Neu Roser.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També en podcast.
Tota l'estona un Peyu mirant el mòbil, home!
Mà, Diversity is not a quality
My baby looks good with another
She looks so good with another
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Catalunya ha dejado de ser esa Catalunya brillante, conseni...
Siempre fue un lugar de admiración
para el resto de los españoles, vanguardista...
Pero me tienes a locar
Y ahora mismo el provincianismo del nacionalismo ha provocado
que se haya convertido en una tierra hostil
donde ha habido un éxodo impresarial
donde las familias cada vez se sienten menos a gusto
y menos representadas
y vienen a comunidades autónomas como Madrid,
porque aquí un catalán se siente más en libertad que en Cataluña.
Al Palau hi ha molta pinya.
Pinya cada matí.
La setmana tràgica.
Alhondras, Ion Sindreu, columnista al Wall Street Journal.
Bon dia, Ion.
Bon dia.
Malalt, encara, o no?
Sempre, permanentment.
Sí? Sí, sí.
Vaja, però res greu, eh?
No, no, no és greu.
Un virus de llarg d'infants, que es diu.
Sí, exacte.
Sí, és una concatenació de virus.
De llarg d'infants.
Bé, no sé com funcionen els trens a...
Funcionen els trens al Regne Unit,
suposo que millor que a Catalunya,
perquè venim d'una setmana en què els problemes
i les incidències del servei de Rodalies
han tornat a atrapar milers i milers de persones.
Com funcionen els serveis equivalents a Rodalies al Regne Unit, Ion?
Bé, no sé si ho sabeu, però aquí,
o almenys aquesta és la teoria,
perquè ara ho matitzarem,
però els trens estan totalment privatitzats.
No només liberalitzats,
com passaria a Espanya, oi?
En què tens Adif, que gestiona la infraestructura,
i Renfe, que gestiona els trens,
i ara doncs li estan sortint competidors
a segons quins àmbits.
A l'alta velocitat, no?
A l'alta velocitat,
sinó que aquí es va privatitzar tot, eh?
Primer, és a dir, John Major,
seguint l'Estela de Margaret Thatcher,
va privatitzar, per una banda, la infraestructura
i per altra, doncs el que seria la gestió dels trens,
que les porten unes empreses
que se'n diuen operadores de tren, no?
A TOCs, amb anglès.
Però què passa?
Això no acaba de funcionar.
Jo no sé si tu has...
Quan has vingut a Londres, que això ho fas,
tu has agafat el Heathrow Express o algun d'aquests?
Sí, el que et porta del tren al centre...
de l'aeroport al centre de Londres.
Sí, exacte, exacte.
Doncs mira, això és un operador privat d'aquests
que se'n diuen d'accés obert,
que vol dir que hi ha una empresa que bàsicament pana
per operar aquell tram.
És una mica com l'Eurostar, el que va per sota el canal,
que també funciona una mica així,
perquè les àrees de trens d'Anglaterra
no funcionen exactament així,
sinó que tenen el que se'n diu un model de franquícia,
que vol dir que el Departament de Transport, el govern,
subasta uns contractes,
normalment són d'uns 7 anys,
i aquests contractes et diuen
quina àrea geogràfica has de servir,
de quina manera, a quin preu, a quin horari,
fins i tot amb quins trens l'has d'operar.
I llavors tu, com a empresa privada,
has de subestar per aquest paquet complet.
Per què? Doncs home,
perquè si tu penses en què volem que fem,
què volem que facin les xarxes de trens,
i aquí ve la gran dificultat d'aquest tema, no?,
és que tu no només vols
que se serveixi el tram de Heathrow a Londres,
que tothom entén que aquí pots fer-hi calés,
sinó que el que vols dels trens, no?,
d'una xarxa de rodalies o de llarga distància,
és que, doncs, el tren no vagi...
Se'n vagi a Sant Munt de Febs, també, no?,
és a dir,
al poble remot on ningú hi vol anar mai,
amb una densitat tan petita que un tren mai pot fer-hi més,
llavors, clar,
el que ha de fer l'Estat és posar-ho tot en paquet
de manera que hi hagi trams on es poden fer diners
que subvencionen els altres trams
on no s'hi fan diners,
però vols que la gent hi pugui accedir.
Llavors, què acaba passant?
Si les empreses no poden fer diners,
ni decidint quan cobren pels bitllets,
ni quan operen, ni on,
què carai han de competir?
Doncs competeixen oferint uns preus al govern
basat en unes projeccions de passatgers
que acaben sent molt optimistes, no?
Després, resulta que tot és inviable, se'n va pastafant,
i el govern britànic, amb el que té, que se'n diu,
l'operador, d'última instància,
ha acabat absorbint moltes franquícies
d'aquestes fracassades.
De fet, la gestió de les infraestructures
també va fer fallida, i des del 2001
és d'una empresa estatal,
i amb el Covid això s'ha disparat fins al punt
que, bàsicament, totes les franquícies han fet fallides
i s'han nacionalitzat totes.
Per tant, ara mateix estem en un model
bàsicament nacionalitzat, model xavista.
Però l'important és, van a l'hora o no van a l'hora?
Perquè jo sí que he tingut la sensació,
sempre que he viatjat amb el transport públic
al Regne Unit, que la cosa està bastant neta
i que va bastant puntual.
La gent es queixa bastant,
però jo diria que van una mica millor
que les nostres rodalies.
Però jo crec que el problema no és tant de model,
sinó que és el fet
que rodalies no han fet les inversions que toca,
i això és un tema endèmic,
i crec que no té tant a veure
amb si és privat o no,
perquè al final...
És a dir, el sistema de rodalies,
més que privat,
més que privatitzat, és liberalitzat.
És seguint les normes d'Europa,
que això és una cosa que ve del 2001
en què van intentar crear competència,
separat la gestió de la infraestructura
de la gestió dels trens.
I és per això que des del 2004,
si recordo bé,
Renfe es va separant dos,
en Adif i en Renfe Operadora.
Parlant d'Europa,
Europa està apostant fort pel tren
i, de fet, ha recuperat serveis
per a trens nocturns.
Hi ha en marxa noves línies
que uneixen, per exemple, Viena i París,
Zurich i Amsterdam,
tot també en la clau de la posta media ambiental,
perquè és evident que un tren contamina
una mica menys que un avió.
Què passa? Perquè a Catalunya tampoc tenim gaire trens nocturns,
i la pandèmia es va carregar l'últim tren nocturn
que hi havia a Catalunya,
la línia entre Barcelona i La Coruña.
Ara ja no hi és, això.
Tu recordes el tren nocturn?
Jo havia fet algun viatge llarg amb tren nocturn,
en algun punt del País Basc.
Jo també, de Bilbao a Sants.
Bilbao a Sants, correcte.
Aquest era llarguíssim, però potser 14 hores.
Sí, sí, eren uns 13-14 hores.
I crec que se'n deia el tren estrella o alguna cosa així.
I després hi ha aquelles lliteres petites
que per un personatge com jo,
que m'adeix més de 1,90 m,
era inviable dormir-hi, perquè eren lliteres de 1,5 m.
Sí, sí.
I n'hi havia com quatre per habitació.
Però això s'ho està encarregant, ja, perquè ja no...
No, això, Martes, fa molt temps.
Ara, en tot cas, estem en el revival.
Perquè, com tu dius, aquí s'ha fet l'anàlisi...
de què, mediambientalment,
doncs la idea
és que hi ha molts vols de curta duració
que es podrien fer en tren.
I, evidentment, el tren té el problema
de que tardes massa.
Aquí, de fet, hi ha un... Jo em vaig fer un article d'això,
d'un estudi,
bastant interessant,
fet en part
per economistes catalans.
Un d'ells és en Pérez Suau Sánchez, que no sé si...
Crec que n'hem parlat amb el Toni
alguna vegada en aquest programa,
que va publicar molt recentment
un article molt interessant
en què ells feien una anàlisi basada en Alemanya.
I ells et deien, mira,
el problema que es fa amb aquests anàlisis
de si podem substituir vols per trets
és que no tenim en compte que molts vols
no són per anar a destinació, no?
Són per anar a un aeroport, allò que se'n diu de hub,
i llavors d'aquest aeroport de hub tu te'n vas,
doncs no ho sé, a Hong Kong, te'n vas als Estats Units,
te'n vas on sigui.
I, a més, el nombre de viatges
han de ser a hores determinades
i han de ser el que se'n diu intermodals, no?
És a dir, tu has de poder anar directament a l'aeroport.
Tot això no ho pots substituir amb els trens,
o molt sovint no es pot substituir amb els trens.
I si tu doncs calcules, diguem-ne, no?,
com... què passaria si tu no deixessis
doncs que hi haguessin aquests vols
a partir de cert percentatge de passatgers de connexió,
et surt que els viatges en tren
doncs molt sovint serien
doncs dues hores més llars del que són.
I, de fet, en certes rutes,
i ells posen l'exemple, per exemple, d'Earlings-Tutgart,
resulta que els temps de viatges duplicarien.
Llavors, aquí entra la idea del tren nocturn,
perquè el tren nocturn, en principi, no t'importa, oi?,
estar a més hores clavant, és una mica la teoria.
La teoria és que t'adorms en un tren nocturn,
la pràctica és una altra, eh?
I, per tant, no t'importa tant
fer un viatge de 14 hores al País Basc.
No sé si a la pràctica estan així.
Però, en tot cas, el problema...
Per què no n'hi ha, ja, de trens nocturns?
És la pregunta.
Bé, és que les economies de gestionar trens són complexes
i es basen molt en el que en diem en economia
uns costos fixos molt grans, no?
No és només l'accés a la via,
que tu li has de pagar, com dic, al gestor de la infraestructura,
al cànon, sinó al manteniment,
al personal, recordem que, com que el tren és tan lent,
tu has d'estar pagant a la gent totes aquestes hores.
Per tant, quan tu fas un viatge de 14 hores al País Basc,
tot això són 14 hores de pagar al personal.
A més a més, un horari nocturn.
Però és que a més a més també has de comprar vies...
Perdó, has de comprar trens
que tinguin aquests compartiments especials, on hi hagi lliteres.
Tu no pots fer servir els trens normals,
has de comprar aquests trens més cars
que després tu no pots fer servir
els altres serveis que et podrien interessar.
I el que van trobar moltes d'aquestes empreses,
com la francesa SNFC,
és que es va carregar fa anys
el viatge nocturn de Barcelona a París.
I recentment li van preguntar,
amb això d'Europa el tornareu a posar, i han dit que no.
Clar, què passa?
Ells han vist que tot i que potser generes una certa nova demanda
que no agafa el Rayaner per anar a París,
en general el que passa és que la gent que viatjaria de dia,
amb un servei seu, viatja de nit.
Llavors, el que estàs fent és que anibalitzar demanda
de la que va diur-ne,
per anar a la nit, que, com dic,
és un servei amb un cost fix encara més car.
Això no els interessa,
perquè la clau d'operar un tren amb beneficis
és que, com dic, necessites una ocupació del 50%,
només per pagar tots els costos fixos que has hagut de sofregar,
i, per tant, si tu et canibalitzes un tren amb un altre tren,
no té sentit pagar dues vegades aquests costos fixos.
Doncs avui els trens,
que no són gaire rendibles també per les companyies,
i tenen uns costos caros, i continuen arribant tard,
perquè una cosa que funcionava en aquest país,
que era la alta velocitat...
Tu agafes per anar a Madrid? Tu això que ho fas escapa?
Ara ja no tant, però sí, n'he agafat molt, i ara últimament...
Has agafat un d'aquests nous trens?
No, perquè ara fa més de mig any que no ens toquen a Madrid.
Però es veu que també està provocant bastant retards,
que ja no va tan puntual com anava.
Clar, però és que aquí hi ha hagut una revolució en l'alta velocitat,
una mica recordant la revolució low cost de Rayader i Siget,
recordem que s'ha liberalitzat l'accés a aquestes xarxes d'alta velocitat,
de l'AVE, i des del 2021 tenim Wigo,
que de fet és propietat d'aquesta empresa estatal francesa que jo deia,
i la marca low cost de Renfe, que ha creat per combatir amb això,
que es diu Ablo, i recentment Irio,
que és una altra empresa mig italiana.
I això tenim estudis que diuen que han fet baixar els preus de Madrid-Barcelona
un 50%. I la puntualitat també.
I la puntualitat també, com passa amb Rayader, o amb Siget, tots aquests.
Clar, aquí el tema és que jo vaig dir...
Ho hem de deixar aquí on, perquè hi ha els espais de propaganda,
hi ha els espais de propaganda electoral
que segurament no són tan interessants com tu,
però aquests dies són sagrats.
Doncs deixa'm que t'ho remati. De moment no fan calés.
Per tant, no sé si duraran.
Ion, una abraçada cap a Londres. Cuida't.
Vinga, fins a la propera. Ara tornem amb la Marina Porres.
El suplement. Amb Roger Escapa.
La millor plantilla s'aconsegueix jugant.
Campus Barça Academy Sport. Converteix-te en un crac blaugrana.
Aquest estiu també Campus Femení Barça Academy Sport.
Informa-te'n a campusfcbarcelona.com.
Campus organitzat pel diari Esport i Barça Academy.
Benvolguts, berlinesos i berlineses.
Benvolguts, clients i clientes.
Els dono a tots la més cordial benvinguda als grans magatzems.
Ion!
Els primers grans magatzems d'adenda a Crèdit d'Europa.
La Casa dels Somnis.
La sèrie dels dilluns a la nit a TV3.
28 de maig.
Eleccions municipals.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
La transformació republicana ha d'arribar a tot arreu.
No poden seguir manant els de sempre.
Ser republicà és posar els ajuntaments al costat de la gent
i fer polítiques útils sense deixar ningú enrere.
Vota futur republicà. Esquerra republicana.
Un bon dia algú va decidir no fumar més els hospitals.
I al principi va costar. Passa amb tot el que és nou.
Però Barcelona sempre ha obert nous camins.
I vam començar a invertir més.
En els barris i en habitatge.
A recuperar els carrers per poder passejar i respirar.
Els canvis que hem fet ja es poden veure i tocar.
Si vols que Barcelona continuï obrint camí, vota Barcelona.
Som gent honesta i preparada.
Estimem els nostres pobles i ciutats.
Creiem en la política a peu de carrer.
Governarem des de la centralitat
per fer un país equilibrat i amb igualtat d'oportunitats.
Construirem amb tu un present i un futur millor.
Vota AraPacta Local.
Bé, el tema és que ho volem tot.
Sanitat, educació, la independència, viure bé.
Per això lluitem.
El 28 de maig votem la CUP.
Gent que lluiti és el que cal.
Sop sota la pluja.
Veig que al meu voltant es mulla i torna l'alegria al jardí.
Per avui, per demà, per ahir,
per opinar, per avançar, per endreçar la ciutat,
per respirar millor, per circular millor,
per viure millor, per orgull, per ciutat, per país,
per tu, per tots, per Barcelona.
Fem-ho. Vota Trias per Barcelona.
És hora de posar Catalunya en marxa.
És hora de generar prosperitat
i protegir les persones amb política útil.
En aquestes eleccions municipals,
si posem tota Catalunya en marxa, no hi haurà qui ens aturi.
El 28 de maig posem Catalunya en marxa.
Vota socialista.