Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
Pere Aragonès vol repetir com a candidat d'Esquerra Republicana
a les pròximes eleccions catalanes.
L'actual president de la Generalitat s'ha posat a disposició del partit
per optar un segon mandat.
Ho ha fet davant del Consell Nacional de la Formació
en què els republicans volen esvair dubtes sobre el seu cap de cartell
per les pròximes eleccions al Parlament.
Barcelona, Albert Prat, bon dia.
Bon dia, imatge d'unitat de la cúpula d'Esquerra Republicana
per acabar amb les especulacions de les últimes setmanes.
En ple debat parlamentari de la llei d'amnistia,
el líder del partit Oriol Junqueras ha dit que Pere Aragonès
és el millor candidat perquè torni a ser el cap de cartell
a les properes eleccions.
Quan falta un any perquè s'esgoti la legislatura,
l'actual president ha assegurat que té ganes de repetir.
Em poso a disposició per seguir amb tots vosaltres al costat
obrint camí i poder fer, doncs, completar amb una segona legislatura
l'obra de govern que ens hem proposat, doncs, per aquests anys.
Fins ara Aragonès no havia amagat les seves ganes de tornar-se a presentar,
però la tramitació de la llei d'amnistia
havia aixecat el rumor sobre una possible candidatura de Junqueras,
un escenari que Esquerra descarta de ple
perquè no preveu que d'aquí un any
el líder del partit ja estigui amnistiat.
Albert Prat, Catalunya Ràdio Barcelona.
Més notícies, en Raül Flores.
L'escarada de tensió no s'atura al pròxim orient.
Un bombardeig irraïdia ha matat quatre assessors militars iranians.
L'atac s'ha produït aquesta matinada
quan els membres de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran
eren en una zona residencial de la ciutat de Damask, a Síria.
Mentrestant, a la franja de Gaza, les bombes israelianes han provocat almenys 165 morts
i prop de 300 ferits les últimes 24 hores.
La xifra de víctimes palestines ja s'acosta a les 25.000
després de més de tres mesos seguits de guerra.
Nou cas de violència masclista a Catalunya.
Un home ha apunyalat la seva dona, Terrassa, aquesta nit passada,
segons informa l'Agència Catalana de Notícies.
La víctima es recupera de les ferides i la seva vida no corre perill.
L'agressor ha atacat la seva parella amb una arma blanca
i després s'ha intentat suïcidar llençant-se des d'un pont.
L'home està ingressat en un centre hospitalari.
Han estat greu.
Casablanca estarà en la ciutat combinada a les festes de la Mercè de Barcelona d'aquest 2024.
La ciutat marroquina agafarà el relleu de Kif
en aquesta tradició de la festa major barcelonina
que té per objectiu difondre les cultures d'arreu del món.
El programa d'actes oferirà un tast de les músiques urbanes
i les arts del carrer de Casablanca,
dos dels pilars culturals d'aquesta ciutat.
Barcelona ampliarà la xarxa d'aigua freàtica
per poder regar els espais verds de l'Eixample,
tot i entrant emergència per la sequera.
L'Ajuntament invertirà un total de 14 milions d'euros
per estendre també el rec amb aigua del subsol a la muntanya de Montjuïc.
Barcelona extreu 1,2 milions d'actòmetres cúbics
a l'any dels acuífers del subsol
per regar les zones verdes i netejar els carrers i les clavegueres.
Gustau Ramon Wilhelmi és el director d'operacions
de l'empresa municipal de Barcelona Cicle de l'Aigua.
Ens trobem amb el dipòsit d'aigües freàtiques de la Canòpia,
ubicat a Glòries.
És un dipòsit que recull aigües freàtiques
de quatre pous ubicats als voltants de Glòries.
És un dipòsit amb 1.500 metres cúbics.
És, de fet, el dipòsit més gran que tenim actualment
d'abastament d'aigua freàtica a la ciutat de Barcelona.
Tot i l'abundància, de moment no es planeja utilitzar l'aigua freàtica
pel consum de boca.
La qualitat de l'aigua del subsol de Barcelona no és bona
i fer-la putable seria molt car.
Esports, Albert Benet.
L'equip femení del Barça busca avui el primer títol de la temporada
en la final de la Supercopa,
una final que l'enfrontarà al Llevant, a Butarque,
al camp del Leganès, a partir de les 8 del vespre
i que transmetrà a Catalunya Ràdio.
El tècnic català Sergio González
viu les últimes hores com a entrenador del Cádiz
després de la derrota al camp de l'Aleves
en partit de la Lliga Masculina per 1 a 0.
En la roda de premsa posterior al partit
ell mateix es va acomiadar dient que tenia una bola extra
però que les coses no havien sortit bé.
L'equip gadità encadena 17 partits seguits sense guanyar
i està en zona de descens, però això sí,
només a un punt de la permanència.
Luis Suárez ha debutat aquesta matinada amb l'Inter Miami
amb un empat a 0 en un amistós contra la selecció del Salvador.
Ha estat el primer partit junts de Suárez, Messi, Busquets i Alba
amb l'equip nord-americà.
El rival del Girona, aquest dimecres que ve als quarts de final
de la Copa, el Mallorca, juga avui a la Lliga
al camp del Villarreal a un quart de cinc,
mentre que el rival del Barça, l'Atlètic Club,
s'enfronta al València-Mastalla a dos quarts de set.
També avui a la Lliga, Rayo, Les Palmes
i Celta, Rayel Societat.
A la segona divisió, Espanyol-Villarreal ve a dos quarts de set.
L'equip blanc i blau encadena cinc partits sense guanyar.
El partit que havia d'obrir la jornada segona,
el Saragossa-Andorra, s'ha ajornat encara sense nova data
per la Neu, que ha deixat impracticable el terreny de joc de la Romareda.
A l'ACBE avui es juguen dos partits en presència catalana
en la dinovena jornada, València-Manresa
i Joventut de Badalona, Unicaja.
A la Lliga femenina, divuitena jornada,
Estudiantes Unis Girona, Celta-Cadí-La Seu
i Barça-San Feligüenc i Baeta.
Fins aquí les notícies.
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger Escapa
Passen 6 minuts de les 11.
El Comunista
Fins aquí les notícies.
Càmera de Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Em fa gràcia escoltar aquesta música
mentre per la tele veig un congrés del PSOE.
Sí, a Zapatero avui que...
Aquesta gent també la canta en la Internacional.
Sí, sí.
Escolta'm, és que estic encara païnt el...
pel cul, el cervicony i el...
Sí, jo he vingut a cervicony avui.
Jo, com a home, sis, heterosexual i blanc...
Puc servir cony?
Sí, sí, és el que acabem d'explicar.
Doncs em sembla pec.
Et sembla cringe que em sembli pec?
Sí.
Sí, sí, efectivament.
Estic d'acord.
Pec és por el cul, no?
Sí, sí, pel cul.
En català, en català temutani.
Però llavors seria pec.
PC.
Com Partit Comunista.
Per cert, 100 anys de la mort de Lenin ahir.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Recupereu el...
No ho celebraré.
No?
No.
El Manuel Lías en va parlar al catalunyaní, t'he vist.
Sí.
Bueno, que tu passés per allà a Moscau i tot són homenatges a Lenin.
Com ha de ser, com ha de ser.
Hi ha una cosa molt curiosa amb Lenin,
i és que quan va morir li van treure el cervell
i van fer venir un metge alemany de l'època
perquè l'analitzés,
perquè no se sap exactament de què va morir l'home.
si, no sé, deien una diftèria o no sé què collons.
Pensaven que tenien, però no està clar de què va morir.
I llavors li van extreure el cervell
i el van com laminar amb 30.000 llesques
i allò està congelat.
I la...
No sé si és la neta o la basneta del Lenin...
Del sentit que ho subhasten, no?
No, no, no.
És que aquest any, 2024, pel centenari,
es desclassifiquen els arxius
de les làmines del cervell de Lenin.
I llavors els neuròlegs d'ara ho podran analitzar...
A veure què en surt, no?
Buscaran, diguéssim, el gen del geni, no?
És demà, eh, el centenari?
Vull dir que encara hi haig de temps d'ahir, no?
És demà.
És demà, perfecte.
Demà diumenge, a dia del senyor,
sent-nos de la mort de Lenin...
Celebraré cremant una oficina bancària.
No, és broma, eh?
Anem a les consultes.
En joc unes bambes múnic del vostre número,
de seguida el personatge misteriós.
Ui, avui!
Què, què, què, què?
Ui, avui!
Què serà?
M'enfadaré?
Arroba Catalunya Ràdio,
qui s'amaga darrere del telèfon?
Quin personatge misteriós és el convidat del consultori comunista?
Bambes Múnica en joc, el primer encertant,
Catalunya Ràdio, coixinet,
suplement Cat Ràdio,
a Twitter i a Instagram.
Sí.
Anem primer a les consultes.
Si voleu fer preguntes al Joel,
ja ho sabeu,
suplement arroba catradi.cat,
a través del correu electrònic.
O 3cat.cat també serveix.
O suplement arroba 3cat.cat, correcte.
Ens ha escrit un tal Albert Colobert,
diu, Joel,
fa temps ja que vas sortir a l'anunci de la campanya de la CUP,
he de dir que estaves molt bé fent d'empresari corrupte,
i tinc el dubte de si ho vas fer per a molt a l'art,
el partit en aquest cas, o vas cobrar.
I més seriosament,
el que et volia preguntar és,
si tu votes la CUP,
i en cas que m'ho puguis o m'ho vulguis dir,
que em serblaria molt legítim,
que em diguis si com a comunista et sembla una bona opció electoral
o creus que n'hi ha de millors.
Ja fa temps que voto la CUP,
perquè sent independentista i comunista
no em queden gaires més opcions,
però últimament em fa la sensació
que no tenen les coses gaire clares
i que la lluita de classes i el programa socialista
no són la seva prioritat,
i en canvi sí que és la meva.
Gràcies, enhorabona per la secció,
diu el senyor Colobert.
Colobert, Albert Colobert, camarada,
et respondré per ordre perquè si no em perdo.
Primera pregunta,
que si vaig cobrar per sortir a l'anunci de la CUP?
Sí, evidentment que vaig cobrar,
i molt bé, per cert,
com suposo que també van cobrar
la resta d'actors professionals que hi sortien,
va ser el meu debut com a actor professional.
Segona pregunta,
voto la CUP?
Sí, però no sempre.
Per exemple, a les generals no vaig votar la CUP.
Per què?
Perquè no sé què hi pinta la CUP al Congreso de los Diputados.
Tercera pregunta,
que si com a comunista em sembla una bona opció electoral
o n'hi ha de millors?
Bé, el que jo no faré, Albert ha estimat,
és dir-te que has de votar.
La gràcia de la democràcia
i el divertit també de la democràcia
és que cadascú faci el possible
per votar de la manera més informada
i empoderada possible.
Si jo ara et dic el que has de votar,
Albert, carinyo,
com que em sembla que vas una mica just de personalitat,
tu llavors el que faràs serà votar-ho
i no faràs aquest procés tan enriquidor
que és escoltar què diuen els partits i els seus líders.
M'estàs fent una mica de crinxer.
anar a PC.
M'estàs fent una mica de crinxer,
ara mateix.
Continua, continua, endavant.
Dic que si jo et dic el que has de votar,
tu votaràs i no faràs aquest procés tan maco
que és escoltar què diuen els partits i els seus líders,
llegir-te els seus programes,
intentar no morir-te de la vergonya
i prendre una decisió que, per cert,
també pot passar per no votar
o per votar en blanc o nul.
Que, per cert,
diguéssim, això de votar amb la pinça al nas,
Albert, t'ho dic per experiència,
és una cosa que després et fa sentir molt buit
i molt brut, també.
Però vaja, que sí,
que si ets, diguem-ne, d'extrema esquerra
i, diguem-ne, independentista,
doncs és una mica blanco i en botella,
que deia aquell,
tot i que, com tu dius,
la CUP com a partit pugui ser bastant desesperant,
a vegades, i molt frustrant
per un elector al que només li interessi
una de les seves moltíssimes lluites
que tenen al programa,
perquè quan vols que la CUP
sigui molt, molt independentista,
de cop te'ls trobes distrets amb l'ecologisme.
I quan vols que siguin molt, molt socialistes,
llavors te'ls trobes decidint coses
només en clau nacional.
La CUP és un guirigall de collons, Albert,
això és així,
i aquesta és en realitat també la seva gràcia
si el que busques és un partit
que sigui autènticament assembleari,
no gaire centralista
i bastant just i transparent
en el seu sistema d'elecció
de líders i candidats.
Més consultes a suplement arroba 3cat.cat
suplement arroba catradi.cat.
El camarada Pol Babic
ha enviat una consulta que diu així,
benvolgut Joel,
l'estiu passat vas venir a sopar
al topí de Cerdanya.
Ah!
Ves per on a la Cerdanya el Joel Díaz,
no es podia saber.
No, és clar, sí.
Espera't, espera't.
En algun moment et vas acostar a la finestra
que dóna a la cuina
i vas venir a saludar
i felicitar els que hi treballem.
El xef, que t'admira molt
i et té un pedestal,
et va convidar a unes cerveses i a uns cafès.
No és ben bé així.
Creus que és una actitud gaire comunista
acceptar regals a favor o favors
els quals no excedeixen la resta de clients.
Podria ser que t'estiguessis deixant seduir
per les temptacions de la fama,
una abraçada molt forta des de la Cerdanya,
des del topí de la Cerdanya,
el camarada que renta els plats
i que va pel món
no el conviden ni tan sols a una oliva,
aquest camarada que renta els plats
en aquest topí de Cerdanya.
Estúpida Cerdanya.
Com vas aparcar al Porxcaient?
No, tranquil, tranquil,
perquè recordo el dia,
recordo el dia,
recordo que estàvem amb la Maria
a vagar a l'Albergadà
i vam tenir la idea d'anar a sopar
a l'altra banda del túnel del Cadí,
que per cert és bastant impressionant
com canvia la sociologia d'aquella zona
en només 5 quilòmetres de túnel.
És bastant flipant.
Tu estàs a vagar
i més o menys veus gent normal,
cotxes normals...
És aquell cap de setmana
que vas anar a abraçar cabres?
Sí, sí, va ser com vaig anar a fer
trekking i senderisme.
Veus gent normal, cotxes normals,
preus més o menys normals,
entres al túnel del Cadí
i quan en surts t'has de posar
les ulleres de sol de l'opijo
que arriba a ser tot.
De cop, totes les cases
ja semblen dels alps suïssos,
tots els cotxes són Range,
Rovers o Porsche,
tothom va amb faig a l'eco
i als restaurants et foten 26 euros
per una merda de pizza.
Per ser exactes,
he de dir que aquest restaurant,
el Tupí, que dius tu, company,
hi vam anar per fer temps
per anar a un altre restaurant.
Recordo que vam demanar dues cerveses
i ens va venir la cambrera
amb un plat de fuet,
diguem-me,
que estàvem convidats
per un dels cuiners
i jo, evidentment,
quan marxava em vaig anar a la cuina
a agrair el detall.
Per tant, a la primera pregunta,
creus que és una actitud
gaire comunista
acceptar regals o favors
als quals no accedeixen
a la resta de clients?
No sé si és comunista o no,
però és educat.
I, a més,
tenint en compte
la pinta que fotien
la resta de clients,
que allò semblava
una junta extraordinària
del círculo equestre,
doncs creu-me
que no em vaig sentir
gens malament.
Seria diferent, per exemple,
si m'haguessin convidat
a un plat de fuet
a canvi, per exemple,
sobre la qual es basa
gran part del periodisme
gastronòmic d'aquest país.
I sobre la pregunta,
si podria ser
que m'estigui deixant seduir
per les temptacions de la fama,
doncs, amics,
si per temptacions de la fama
et refereixes a fuet i cervesa,
doncs la resposta és sí,
rotundament sí.
N'has sortit airós.
Com sempre,
com sempre,
va dir una cintura jo
que ni la min hi ha mal.
Mira,
un oient de forma anònima
ens ha escrit al correu
vaidecracsma
arroba gmail.com
vaidecracs, eh?
suplement arroba garradi.cat
estimat Joel,
veient l'avenç
de la intel·ligència artificial
i tenint en compte
que de ben segur
una insurrecció comunista
no pot deixar de banda
tot el poder
que la intel·ligència artificial
ens brinda,
a qui creus que beneficiaria
més el seu ús
en la revolució?
Els neoliberals
o els comunistes?
Firmat
GPT.
Japet.
Ah, quina gràcia.
Estimat camarada
Japet,
en aquest cas,
procedeixo a fotre'm
en aquest jardí tecnològic
de ciència-ficció,
tot i l'elevadíssim risc
de fer el ridícul
perquè em dec a l'audiència
i hem vingut a jugar, eh?
Però aviso,
a partir d'aquí
no tinc ni puta idea
de què estic parlant.
Aviam,
si el que em demanes
és que m'imagini
el paper
de la intel·ligència artificial,
entenc que com a arma
de propaganda
en un molt hipotètic
context revolucionari
o d'insurrecció socialista,
jo diria que clarament
tenim les de perdre,
camarada Japet.
La intel·ligència artificial,
en tant que cosa abstracta,
perquè al final
allò són algoritmes
i coses d'aquestes,
jo diria que en si mateixa
no és gaire poseïble.
Però l'interessant
és que la matèria primera
amb la que treballa
la intel·ligència artificial,
que són les dades,
sí que són poseïbles.
I el hardware,
el ferro,
les màquines
que han de processar
totes aquestes dades,
jo diria que també,
també tenen propietari,
o propietaris,
no gaires.
I tant les dades
com la infraestructura,
pel poc que jo sé,
al món occidental,
pertanyen bàsicament
a tres empreses,
que són Google,
Amazon i Microsoft.
I al món no occidental,
pel que tinc entès,
es veu que és la Xina,
l'única organització
que podria competir
amb aquestes tres empreses
tant pel que fa a dades
com pel que fa a infraestructura.
Per tant,
mala peça
el taler,
companys a pet,
perquè això vol dir
que avui en dia
els principals desenvolupadors
d'intel·ligència artificial,
en tant que els principals
posseïdors
de dades al món,
són Google,
Amazon,
Microsoft
i la Xina.
Vaja quatre,
no?
No fa pinta
que cap d'aquestes
quatre organitzacions
les estiguin fent servir
per fer del món
un lloc millor
en el sentit
de més just.
Per tant,
per tant,
amic camarada anònim,
només ens queda,
com sempre,
una altra vegada,
l'utopia.
Quina és l'utopia?
Doncs una utopia
basada en que
la intel·ligència artificial,
juntament amb la robotització
i totes aquestes mogudes,
ens portarà
a la divisió infinita
del treball.
O sigui,
a una situació
de productivitat infinita,
una productivitat,
a veure si no em lio,
que tendeixi a infinit
i que, per tant,
el seu valor
tendeix a zero.
No se m'està entenent?
Se m'està entenent.
Això seria el punt de partida
per separar ja definitivament
el salari
de la producció
i vincular el salari
directament a la societat.
Sí, amic,
estic parlant
de la renda bàsica universal
i del paper
que podria tenir
aquesta nova onada tecnològica
en la fi de l'explotació
dels humans
per part d'altres humans.
Però és una utopia
que m'agrada,
Japet,
perquè això ja no seria
un problema de recursos
que n'hi haurien,
sinó de voluntat política.
I la voluntat política
està més segrestada
que mai
per un capitalisme
que no té cap interès
en compartir l'abundància.
Però jo crec que seria possible.
Has fotut un rotllo
que ni tu t'has entès.
Jo m'he entès.
Però, clar,
ja vaig just jo.
La gent a casa
no haurà entès res.
Hauran canviat,
hauran posat res.
La gent vol el personatge.
La gent vol el personatge.
Ara tinc calor.
Ara em trec el jersei.
Ui, avui.
Espera-te un moment.
Ui, avui.
Arroba Catalunya Ràdio
a Twitter
amb l'etiqueta
suplement Cat Ràdio.
Qui s'amaga
darrere del telèfon?
Aquesta persona
només pot respondre
preguntes
amb un sí
o un no.
Per què dius ui?
Per què dius ui?
Bambas Múnich.
En joc unes Bambas Múnich.
Si no vol respondre
a la pregunta
que se li formula,
disposa d'un voltal.
Sí, voltal.
Això és un comodí
del passapalabre.
Sí.
Vull saber per què dius ui,
perquè em pots donar
una primera pista.
Ui portarà cua, això.
Deixes el boli
per poder apuntar
les variables.
Portarà cua, això.
Aviam.
Hola.
Veig que no tindria
una tarda tranquil·la.
Ets una dona?
No.
No.
Ets un home.
Ets un home.
Ets un home.
Pregunta-li si entén el català.
Enténs el català?
Sí.
Sí.
El parles?
Bueno, Roger.
No.
No el parla.
No, si vols continua tu,
jo marxo i...
Ja està, ja està.
Vale.
No el parles,
no el parles,
però l'entens.
Has viscut a Catalunya
alguna vegada?
Sí.
Vius a Catalunya?
Sí.
T'agrada viure a Catalunya?
Sí.
T'agradaria que Catalunya
fos un nou estat
independent d'Europa?
Sí.
Ah, sí?
Onda.
Sí.
Onda, el tio.
Aniries a la guerra
per Catalunya?
Sí.
Carai, carai, carai, carai.
Ets nascut a l'estat espanyol?
Sí, sí.
A veure, néixer és una cosa
molt concreta.
Sí, sí, sí.
Ah, espera, espera, espera.
Has nascut a Euskadi?
No.
Ah, vale.
Pregunta-li si Catalunya
serà independent.
Tu creus que Catalunya
serà un nou estat independent
d'Europa?
Sí.
Carai, tenim un optimista,
tenim un optimista
pràcticament al borde del deliri.
tens més de cor...
No, no, li pregunto
el que jo vull fer.
Escolta'm, jo...
No, ara m'estic enfadant
de veritat, eh?
El Barça passarà...
El Barça guanyarà
la Copa d'Europa
aquest any?
No.
No.
Bueno, tampoc cal ser
aquí pitonisso, no?,
per saber això.
Ets del Barça?
Sí.
La teva activitat professional
té alguna cosa
a veure amb el Barça?
No.
Vale.
Vull riurem.
Tens més de 40 anys?
Sí.
Més de 50?
Sí.
Més de 60?
No.
Ets feliç?
Sí.
Tens fills?
Sí.
Et cauen bé
els teus fills?
Sí.
A vegades a la gent
no li cauen bé
els seus fills,
és un problema social.
Vale, vale,
m'estic liant.
Anem a la professió?
Et sembla, Roger,
que vagi a la professió?
Sí.
Tens una professió,
diguéssim,
relacionada
amb la cultura?
La cultura.
Una cosa molt amplia.
No, no.
Quan vas néixer, tu?
Jo?
Sí.
el 22 de novembre del 1980.
Què passa?
No ho sé.
Ets d'esquerres?
No.
Ets de dretes?
No.
Bé.
Ja.
Ets liberal?
Et consideres un liberal?
Sí.
Molt bé.
Molt bé, molt bé.
Aviam,
ets ric?
No.
Ets famós?
Sí.
Ets famós a Catalunya?
a Catalunya?
Sí.
Si tu vas per les Rambles...
No, per les Rambles no,
que està ple de guiris.
Per la Rambla Catalunya la fas amunt i avall
tres vegades,
és possible que algú et pari pel carrer
i et digui...
i tal?
Sí.
T'agrada que et parin pel carrer?
Sí.
Arroba Catalunya Ràdio,
un joc,
unes bambes Múnich?
Ets periodista?
Veig els oients molt despistats avui.
No.
Ets artista?
Sí.
Ets artista,
ets artista.
N'hi ha algun que ja...
Et dediques a la música?
N'hi ha algun que ja ha fet mal ja.
No.
Et dediques a les arts plàstiques?
No.
Et dediques a escriure?
No.
Et dediques a la interpretació?
No.
Et dediques a...
Puc parlar en el meu programa?
No sé què dir.
Tinc permís per parlar?
No, el programa és de Catalunya.
Això ho has de tenir sempre molt clar.
Aquest programa no és teu.
El programa és de tots els catalans.
Contribuents.
Tens algun talent?
Sí.
Sí, clar, clar que té un talent.
No, tenim talent.
Vius d'aquest talent?
Tens un talent per saber què passarà?
Sí.
Ep!
Ep!
Ep, ep, ep, ep.
Et dediques a l'astrologia?
Sí.
Ets astròleg?
Ets astròleg?
Sí.
Ets astròleg.
Sorties per la tele fent d'astròleg?
Sí.
Amb un cabell llarg?
Sí.
Negre?
Sí.
Ets el Sandro Rey?
Bendiciones y buenos días.
Oh!
Sandro Rey, bon dia i benvingut al Comunista.
Sandro Rey.
Bon dia.
Moltes gràcies.
Què faig jo ara, Roger?
No hem d'entrevistar-lo.
Sandro Rey, Sandro Rey.
Bueno, hòstia, m'està a punt d'explotar el camp, Sandro Rey.
Aviam.
Bueno, está bastante bien.
Al final lo has acertado, eh?
No, escolta'm una cosa.
Se donan moltes pistes.
Sandro Rey, és que tu saps, Sandro Rey, que demà, demà, hi haurà algun diari, com
el Confidencial, que traurà un titular que dirà, Sandro Rey es independentista catalán.
Sí, y a ver, no me escondo absolutamente de nada, ya lo he dicho hace mucho tiempo.
O sea, que cada uno es libre de ser del partido que quiera, ¿no?
Madre mía.
Hostia.
Lo que pasa es que eso sí que me trajo problemas, eh?
Ya, ya, ya, ya.
¿On et va a portar problemas, Sandro?
Home.
En el trabajo.
Home, normal.
Me vetaron de algunos medios, me cayeron algunos bolos de trabajo que tenía, o sea...
Pero bueno, me da igual, me da igual porque yo sigo trabajando y sigo haciendo y sigo ayudando
a todo aquel que aparece en mi camino.
Sí, mira, com jo, com jo, Sandro.
Acabas de definir la meva vida, pràcticament punt per punt.
Escolta'm, Sandro Rey...
Primer de tot, què fas?
On pares?
Sí, i a veure que ara et tocaré una mica els collons.
On estàs?
Estoy ahora mismo en el canal D de la TDT.
No, vull dir físicament, tu culo, d'on estàs sentado?
En casa, en mi casa.
En el sofá con una mantita, aquí calentito.
I casa teva...
A quin municipi està?
Sí, en mi casa.
Perdó?
En quin municipi està la teva casa?
Granollers.
En Granollers.
Granollers.
Has anat mai a la festa de...
A la festa de blancs i blaus?
Bueno, no me gustan las fiestas de pueblo.
O sea, no las soporto porque hay mucha masa de gente y a mí eso me pone muy nervioso.
Clar, perquè tu no només veus gent, no?
Veus més coses, a part de la gent.
Tens masses inputs, no?
Bueno, veo muchas cosas, es cierto, eso.
O sea, está más que demostrado.
¿Tú has trucat mai a un programa de tarot, Joan?
No, i per aquesta línia volia anar.
Sandro, hi ha qui diu, hi ha qui diu que els tarotistes, vidents, etcètera, a vegades se'ls qualifica de ser, diguéssim, potser un punt immorals perquè us aprofiteu de la desesperació de la gent.
A més, cobrant per dir-los coses que sovint són les que volen sentir.
Tu aquesta crítica l'acceptes?
Sí, però yo nunca he tenido un problema absolutamente con nadie.
No, eh?
Però piensa una cosa, que esto viene de la Edad Media, eh?
En el tiempo de la Inquisición, a los brujos ya los quemaban.
O sea, el torquemada y compañía ya estaba mal visto.
O sea que vivimos en una sociedad donde cada vez menos, pero hay un sector de personas que no aceptan esta profesión.
Ja, però ara, tu parles de fa molts segles, ara hi ha la cosa de la ciència, sobretot, ha evolucionat bastant.
Per tant, diguéssim que, no sé, quan a tu una senyora et pregunta, no sé, el meu marit està malalt, sobreviurà?
Tu, en aquell moment...
Primero, si está enfermo hay que ir al médico.
Ah.
Porque claro, a ver, eso es evidente, es lógico.
Una persona, cuando tiene problemas de salud, son los doctores que tienen la carrera y tienen su profesión.
Y son los que, gracias a Dios, nos ayudan a ir hacia adelante.
Eso es lo primero.
Y lo segundo, yo, si el marido se va a morir o no, eso yo nunca lo he visto, no lo diré jamás eso.
Y aunque lo viera, tampoco lo diría.
Vale, vale, vale.
O sea, que cuando llegue el momento, pues que llegue.
Sí.
Jo tenia...
No és el teu cas.
Però aleshores, per exemple, si el Joel et demanés que li tiressis les cartes amb ell, què li demanaries?
O sigui, consultori sobre el Joel, per exemple.
Sí, no sé...
Lo que a él le preocupara.
O sea, si él quiere saber de algo, algo que le inquieta.
Per exemple, aquest inquieta, tu, Joel.
Ara jo, per exemple, et podria preguntar, doncs, si el Barça guanyarà algun títol aquesta temporada, no la Copa del Rei.
Algún títol.
Ninguno.
Absolutamente ninguno.
Però això ho estàs...
Ho estàs dient, perdona, eh, Sandro.
Això ho estàs dient, diguéssim, des del punt de vista d'astròleg o des del punt de vista de persones simplement fent servir el sentit comú?
No, porque, mira, hace poco estuve en el APM, que me hicieron una entrevista con el Tarot, con las cartas, me preguntaron sobre esto, lo mismo, del Barça, y en las cartas salía que no ganaría ningún título.
Pero porque están haciendo un equipo nuevo, el Barça será campeón de título de aquí a unos años.
En construcción. D'aquí a unos años a lo mejor no existimos, pero bueno, vale.
No, hombre, tampoco.
No, i sobre la vida personal del Joel, per exemple, a mí m'interessa a mí eso.
No, deixa la vida personal del Joel, a mí m'interessa la vida personal del Sandro.
Per exemple, una cosa que sempre m'he preguntat dels vidents és, per què no feu servir, o no em sembla que ho feu servir gaire, aquesta capacitat vostra en el vostre propi benefici?
És a dir, jo m'imagino que, diguéssim, si teniu aquest talent, seria relativament fàcil fer-lo servir, doncs, per, no sé, per exemple, pel tema dels negocis i tal.
Vull dir, hauríeu de ser gent rics i de gran...
Hombre, yo lo hago servir para mí en muchas cosas y me ha ido bastante bien.
Ah, sí, eh?
No en todo, no en todo, porque claro, todo es imposible, eso no, vamos, nadie puede tenerlo absolutamente todo.
Pero sí que hay muchas cosas que, a través de mi intuición o de mi clarividencia, me he puesto en práctica y me ha ido bastante bien.
Tu no has tingut mai la sensació d'estar estafant a ningú.
Yo no tengo ninguna denuncia absolutamente de nadie en mis 27 años como profesional.
Sandro, tu pots no tenir una denúncia, però sí ser conscient que en algun moment, doncs, t'has tret de la patilla, alguna predicció, sense massa...
No, hombre, lo que nos puede... A ver, si uno que se puede equivocar es normal, cometemos errores en las personas, en todos los aspectos, en qué profesional no comete un error, o no tiene el día, ¿me entiendes?
Pero eso no es estafar, o sea, eso es poder equivocarte como persona que eres.
De tot l'univers Mediaset, Sandro, ja no hi tens gaire bona relació, no? Allà, o com va acabar?
No, ya te lo digo, por ser independentista, me vetaron, Jorge Javier y compañía, en su momento me vetaron.
¿Al Jorge Javier te ha vetado a Telecinco?
Sí, Jorge Javier me vetó a mí de Telecinco, en su momento, porque le dije cuatro cosas que le tenía que decir y eso no le gustó.
Entonces...
Oh, entonces ahora digo él que l'han vetat también, ¿no? Es como un...
Hemos tenido una guerra mediática.
Una guerra mediática.
Sí, sí, claro, lo que pasa es que no somos... Ahí hay mucho antagonismo, ¿sabes?
Que él tiene una manera de ser, yo tengo otra y hay cosas que no las comparto.
Y cuando no compartes con alguien que es soberbio, que se piensa que lo sabe absolutamente todo,
pues entonces aquí ya hay un muro, una pared, o sea, ya no caes en gracia.
¿Y ahora cómo te guañas la vida tú, Sandro Rey?
Pues yo estoy en el Canal D de la TDT.
Hago dos programas a la semana.
O sea, y tengo mis clientes siempre.
O sea, yo sigo haciendo.
Yo llevo como 28 años sin parar de trabajar.
En los sectores, en la profesión esta.
Sí, sí.
¿Y quina es la teva, diguéssim, disciplina, la que tú més domines?
El tema de las cartes, del tarot o...?
Sí, yo estoy con mi tarot y siempre estoy intentando culturalizarme en el sentido de prepararme mucho más
para que cuando tenga una persona en mis manos o en el teléfono, poder ayudarla más intensamente.
O sea, es intentar ser mejor.
Mi disciplina es intentar ser mejor de lo que soy cada día.
Intentarlo.
Vale.
Vale, vale.
Hòstia, és que he quedat, he quedat.
Doncs avui Sandro Rey el comunista, no, Joel?
Sí.
No sé, jo pensava que l'aprataries una mica més, però veig que no...
T'has entregat a Sandro Rey.
Veig que estem perdent facultat, Joel, no ho sé.
Li donaran al Roger Escapa un programa a TV3, per fi, Sandro Rey.
A veure, a veure, pregunta, pregunta.
Veo que sí.
Ah, anda.
Caray, Roger.
Pero está...
Si vieras la cara que se le ha puesto...
A veure, a veure què diu, que això m'interessa.
Es como si estuvieras en ellos, es como que hay unas relaciones buenas, unas relaciones positivas.
Parece que de eso se habla.
Es bo, eh?
Hay unos acuerdos, hay unos acuerdos, Roger.
Es bo, es bo.
Pronto, pronto.
No ho estàs mentint, eh, Sandro?
Y tendrías un programa buenísimo, eh?
Ah, eh?
Tendrías un buen charre.
Buen charre.
Pues espera un moment, Sandro Rey.
Jo també vaig tenir un programa a TV3, no com el Roger.
Jo el tenia.
I al final després ja no el tenia.
Tu creus que jo podré tornar a tenir un altre programa a TV3 algun dia?
Tu podries estar con Roger de...
Con Roger!
Imagina't, tu, tots dos plegats.
Hombre, mismo, este programa maravilloso que hacéis.
T'he de dir que no sé si entres en el projecte que estic ben bé preparant, però bé, potser, no sé, ara, amb això del...
Tens poc a t'eclipsi.
Ah, efectivament.
Faria una mica de poc a m'eclipsessis.
Sí, sí.
És un buen equipo, los dos.
En la tele lo podéis hacer de la misma manera.
Doncs mira, sí, crec que sí.
Crec que sí, Roger.
Mira, mira quina gràcia, tu.
Ara et marxaré a esmorzar molt content.
Doncs sí, jo també, la veritat, molt bé.
Sandro Rey.
És bo, el Sandro Rey, és bo, és bo.
És bo, el Sandro Rey.
Una pregunteta més, una pregunteta més i tanquem.
No, no, no és una pregunteta.
És que jo crec que sí, que realment la gent de la vostra professió, el fet de fer-ho a canvi de diners i de, per exemple...
No, escolta'm, t'estàs embolicant.
Deixa'm fer-te la pregunta jo, jo amb ell.
Demà a dos quarts d'onze farem un tema aquí al suplement, que és gent que s'ha posat cabell.
Sí.
Aleshores, el Joel Díaz es quedarà calp amb els propers cinc anys, que sí que és un tema que et preocupa.
Aleshores, el Sandro Rey segur que té la resposta.
Joel Díaz es quedarà calp els propers cinc anys?
No, hombre, a medida que va pasando el tiempo...
El pelo va cayendo, es normal, pero no lo veo yo así.
No ho veus?
Molt bé.
No, no lo veo así.
Ara estic recordant que una amiga de la meva tieta, una vegada, estava trucant en un vident d'aquests que sortien per la tele.
I es veu que és un telèfon molt car, que et posen en espera i et van dient, ara te van atender, ara te van atender.
I la bona dona es va estar com mitja hora esperant i després li va arribar una factura caríssima.
Espero que no ho facis això, Sandro Rey, perquè és llegíssim.
Avui hem trucat a cobrament revertit, per si de cas.
En eso sí que tienes toda la razón, y en eso me quejaba yo.
Porque ¿sabes qué pasa?
Yo cuando estoy en la tele, eso pasaba antes, ahora ya no pasa.
Ahora ya no pasa.
No, ahora ya no pasa.
Antiguamente, cuando había tantas llamadas masivas, entonces sí que eso estaba muy mal,
porque claro, el que daba la cara, las llamadas, a la hora de atenderla era yo.
Yo no pasaba llamadas, yo las atendía.
El que lo hacía mal era el que pasaba las llamadas, el que retenía a la gente ahí detrás.
Bien jugado, bien jugado.
Claro, luego te llaman estafador.
No, no, es que yo no soy el que pasa las llamadas, no soy el que las atende.
Avui el comunista Sandro Rey, que ha jugat a ple amb el Joel Díaz, perquè un dia el Joel va mossegar,
però ho ha deixat de fer des de passat menes.
Ja poneu una vela negra.
Sandro Rey, una abraçada.
Moltes gràcies i molta sort.
Moltes gràcies i bon dia i que tengáis mucha sort.
Bon dia, Sandro, i visca Catalunya lliure.
Visca.
Gràcies, Joel Díaz.
No, no m'ha agradat això que has dit que abans mossegava, perquè quan mossego, perquè mossego,
i després, no, mossega menys, no, ara mossego una mica més.
Què us penseu que sóc, un gos d'aquests...
D'atura.
D'atura o què?
Fem una pausa i de seguida anem cap a Washington.
Què voleu de mi?
Ara tornem.
El suplement.
Amb Roger es capa.
Amater, que s'estima el que fa, que ho fa per plaer.
A la Filmoteca estimem el cinema i el 2024 celebrem el centenari del cinema Amater a Catalunya.
I compartim el plaer de la millor programació.
Renoir, Hitchcock, Bardà, Belatar, Brando, Mastroian i Villaronga i molt més.
El 2024 a la Filmoteca.
Entrades i abonaments a Filmoteca.cat.
Generalitat de Catalunya sempre endavant.
Fins diumenge, estalviat l'IVA en tot.
Electrònica, electrodomèstics i en molt més.
Televisors, mòbils, ordinadors, frigorífics, Playstation 5, electrònica esportiva, mobles de cuina.
Amb enviaments fins i tot en dues hores.
Recorda, només fins diumenge, estalviat l'IVA a la botiga web i app del Cort Inglés.
T'hi apuntes?
Nova producció del Mercat de les Flors.
Supermèdium, de Núria Guiu i Ingrid Fíxtel.
Amb nou excel·lents ballarines que ens parlaran en clau contemporània de la transmissió i la memòria de la dansa.
Del 24 al 28 de gener al Mercat de les Flors.
La teva casa de la dansa.
Torna al Desconcert d'ICAP.
La festa més boja de l'escena catalana.
Prepara't perquè la ruta comença a Manresa amb artistes que es menjaran el 2024.
Maria Heim
Dani Cix i Isky
Pol Borges
Jun Rajola
Ariox
Venus
I DJ Trapella
Vine al primer desconcert de l'any el divendres 26 de gener a la sala La Clandestina.
L'antiga estroica de Manresa
Demana la teva invitació doble al web web o a l'àptica.
Occident
L'asseguradora que protegeix tot el que t'importa i que patrocina tot, tot i tot
El Desconcert d'ICAP, amb la col·laboració de Grup Ítaca i l'Ajuntament de Manresa.
Dinamarca tindrà per primer cop una dona com a primera ministra.
Doncs ja som aquí.
Jo seré la primera ministra.
Una de les sèries polítiques més reconeguda de tot el món.
A partir d'aquí manen els talibans.
Allà hi ha els talibans, eh.
Ets una política hàbil, però no estàs preparada per la guerra.
Torna a Borgen, nova temporada, a TV3 diumenge a la nit, després del 30 minuts.
Disponible a la plataforma 3CAT.
Catalunya migdia.
Benvinguts a les dues.
Catalunya migdia.
L'acord històric.
El primer que regula la intel·ligència artificial al món.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
L'estrat visibilitza totes les dones que...
Per seguir el fil del que passa aquí...
...de Catalunya i l'estat espanyol.
...i el món.
Situació catastròfica que es viu a casa.
Al cap de setmana, connecta't a l'actualitat amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera a les pròximes hores?
Catalunya migdia, amb Neus Bonet.
I els esports amb Maria Quixà.
Catalunya migdia.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger es capa.
Dos quarts i mig de dotze del migdia.
Som al Suplement.
Som a Catalunya Ràdio.
De seguida anem cap a Washington per saludar la Lídia Heredia.
Però, abans, avui l'actualitat informativa passa també pel Consell Nacional d'Esquerra.
El partit del president Pere Aragonès avala que, precisament,
Pere Aragonès sigui de nou candidat a la Generalitat de les eleccions que s'haurien de celebrar tot just d'aquí un any si és que no s'avancen.
Anem cap a Barcelona, en aquest cas en directe al Consell Nacional d'Esquerra, i tenim l'Albert Prat.
Albert, què tal? Bon dia.
Què tal, Roger? Bon dia. Cap al centre de Barcelona.
Novetats sobre aquest Consell Nacional.
Sí, perquè la direcció d'Esquerra ha volgut tancar files amb Aragonès i acabar així amb les especulacions i els rumors sobre un hipotètic relleu a les properes eleccions catalanes.
La tramitació de l'amnistia, com sabeu, havia obert la porta que Oriol Junqueras estigués en condicions de poder-se presentar,
de ser al cap de cartell, a les properes eleccions catalanes.
Aquesta hipòtesi, que el líder d'Esquerra estigui amnistiat d'aquí un any, és una hipòtesi que els republicans estan descartant de ple,
sobretot en les últimes setmanes, tenint en compte com està avançant tota la tramitació de la llei d'amnistia.
Avui, davant dels òrgans de direcció del partit, el propi Junqueras ha trencat el seu silenci i ha assenyalat de nou Pere Aragonès
perquè torni a ser el cap de cartell dels republicans.
Aragonès ha entomat l'encàrrec que ha dit per acabar la feina començada.
Em poso a disposició per seguir amb tots vosaltres, al costat, obrint camí
i poder fer, doncs, completar amb una segona legislatura l'obra de govern que ens hem proposat, doncs, per aquests anys.
Podríem dir que l'anunci d'avui no engega la maquinària electoral, falta un any perquè s'esgoti la legislatura.
La intenció d'Aragonès encara és esgotar els quatre anys de mandat fins a principis de 2025,
tot i que, Roger, sí que algunes veus del seu entorn més proper ens diuen que, bé,
que no tanquen la porta a un avançament electoral si el vent els bufa a favor.
En qualsevol cas, el d'avui ha sigut un anunci per esvair els dubtes i els rumors de les últimes setmanes.
Seran els propers mesos, quan llavors, sí, els òrgans interns del partit es posaran en marxa ja
per configurar tota la llista de cara a les eleccions catalanes.
Molt bé, doncs, és l'Albert Prat des del centre de Barcelona en aquest Consell Nacional d'Esquerra
que avala Pere Aragonès per repetir com a candidat d'Esquerra, en aquest cas,
a la presidència de la Generalitat, mica en mica els partits que van prenent posicions.
Albert Prat, doncs, de cara a l'informatiu de la Neus Moneta al migdia,
ampliem també aquesta informació. Una abraçada. Fins ara.
A la lluvia, fins després.
Ara falten quatre minuts per arribar a tres quarts de dotze del migdia. Anem cap a Washington.
Washington, Lídia Heredia, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Com estàs, Lídia?
Doncs bé, amb neu i fred aquí a Washington, però res a veure, com que pensa,
com que venim del Pol Nord, ara a mi aquesta neu d'aquí em sembla temps primaveral.
Bens d'Aiowa, en parlàvem fa tot just una setmana amb el Garriga,
que ens explicava aquestes temperatures extremes de menys 22, crec que va arribar una cosa així.
Sí, sí, menys 22, sensació de menys 40, Roger.
I el Garriga anava molt poc abrigat, ja t'ho dic ara.
Anava mal abrigat, oi? El Garriga no m'ho va semblar, eh?
Sí, sí, sí. Es va voler fer el valent i va haver d'equipar-se una mica més, ja l'hi vaig dir jo.
Tu havies estat mai a temperatures tan baixes o no?
No, que va. No, no, no, no. Gens.
I la sensació, què tal?
Home, doncs, a veure, si les pots veure des de casa davant d'una llar de foc prenent-te una xocolata calenta, suposo que meravellós.
Havent de treballar, anar pel carrer, i sobretot la gent, eh?, que havia de sortir a votar, doncs una mica difícil, francament.
Per nosaltres, com a mínim, és obvi que allò era gent dura i acostumada.
I tot i així, ells deien que és dels temporals més bèsties que havien vist mai.
M'estàs dient que preferies el plató dels matins que una corresponsalia gelada com aquesta?
No, i ara, i ara. Tot té la seva gràcia, tot té la seva gràcia.
Malgrat aquestes temperatures gèlides que ha hagut de suportar la Lídia Heredia, Donald Trump sembla que ha tornat d'unes vacances d'estiu.
I want to thank everybody. This has been some period of time, and most importantly, we want to thank the great people of Iowa. Thank you. We love you all.
A veure, primer, les coses importants. Té el color més ataronjat que mai, pot ser? Es confirma, això?
Està completament carbassa, aquest home, efectivament. Sí, sí.
Era una tendència que ja havia inaugurat, però va més. En aquest moment en què feia aquest agraïment, a més, anava com tot suat, i suposo que el maquillatge també li anava caient. Està carbassa.
Però és del maquillatge, això? Jo crec que sí. Jo vull pensar que sí. No ho sé, si vols, aquest és un tema que et puc esbrinar, perquè és una cosa que és molt evident.
A mi m'inquieta, m'inquieta. No, no, però ja ho mirarem. Jo sempre ho havia atribuït a un maquillatge excessiu, però calla que no sigui, a veure si deu ser alguna cosa de la pell.
Escolta, m'ho apunto. Molt bé, molt bé. Escolta, va, érem a Iowa, entre altres coses, per explicar el que passava en aquesta primera estrena electoral de la cursa cap a la Casa Blanca de Donald Trump.
El resultat, sabíem com aniria, no sabíem que seria tan exagerat i que Donald Trump tindria un bany de masses d'aquestes característiques.
Bé, em sembla bastant encantat que serà el candidat a la Casa Blanca, no, Lívia?
A veure, no posarem la mà al foc, però té exactament el que volia. Jo crec que ningú s'imaginava un millor principi per Donald Trump.
Té més del 50% del vot de l'electorat republicà a Iowa, per tant, pot dir que l'electorat republicà el vol a ell, per sobre de qualsevol altre candidat.
Ell busca ser el candidat indiscutible i inevitable. Saps que ell, clar, té en paral·lel un munt de processos judicials en marxa.
Per tant, li interessa confirmar-se com a candidat com abans millor perquè sigui molt difícil, ja no et dic jutjar-lo, però sí condemnar-lo.
És a dir, que posi el país i el sistema judicial del país en una decisió molt difícil, que seria jutjar i eventualment condemnar a un expresident del país.
I ell està treballant per aconseguir això. I la veritat és que al primer partit li ha sortit rodó.
Al partit té molt difícil discutir-li aquesta plaça. Ho han intentat Ronde Santis i Nicky Haley.
I a Iowa no se n'han sortit. Ell té un lligam brutal amb una part molt important de les bases, perquè a més penseu que a Iowa ha guanyat a tot arreu.
Hi ha com 99 counties a Iowa, com 99 comarques, diguem-ho així, o regions. Ha guanyat a totes.
Crec que només n'hi ha una que va perdre per un vot. Per tant, això vol dir que guanya amb tota mena de votants.
Com funciona això del caucus? Perquè sabem que no és exactament unes primàries.
I després, aquesta part física, no? Perquè el Garriga la setmana passada ens deia que, clar, que la gent hi havia d'anar físicament,
que s'havia de mobilitzar, que hi havia gent gran, que el fred hi jugava també un factor important,
però bé, que la gent també està acostumada a sortir, malgrat tot.
Clar, des d'ara i fins la primavera, el que se celebren aquí són unes primàries per triar candidat del Partit Republicà,
en aquest cas, que són les interessants, perquè el demòcrata, a falta de sorpreses d'última hora, serà Biden.
Què passa? Que hi ha estats que ho fan amb unes primàries que s'assemblen, bàsicament, a una jornada de votació,
que és el que passarà, per exemple, a New Hampshire aquest cap de setmana, a partir del dimarts que ve,
que és tot un dia sencer, allò de 8 del matí a 8 del vespre, una urna, tu arribes, poses el teu vot i te'n vas.
Això serien les primàries que es fan a la majoria d'estats.
Què fan a Iowa, i que a més a més té la importància que és el primer, és el que inaugura aquesta cursa,
doncs fan uns caucus, que a vegades utilitzem com a sinònim de primàries, i no és exactament així.
És una cosa molt més tradicional, molt més ancestral, que tu t'has de presentar en el teu districte electoral,
en el lloc que el teu districte electoral t'hagi adjudicat, que pot ser una biblioteca, pot ser un gimnàs, pot ser una església, pot ser una escola,
nosaltres vam anar, per exemple, a un high school, a una escola, a les 7 de la tarda,
és a dir, has de sortir de casa teva, anar-hi a les 7 de la tarda, no et pots marxar d'allà fins que els vots hagin acabat,
un cop arribes allà, tot s'hi inaugura amb una pregària, el primer que es fan és pregar,
després hi ha uns voluntaris que parlen en nom dels candidats, acostumen a ser veïns del barri on tu hi ets,
però, per exemple, nosaltres, la que va parlar en nom de la Nikki Haley, era membre de la seva campanya,
i ens va dir, no, no, diu, abans de començar jo diré, hi ha algú que vulgui parlar a favor de Nikki Haley
i si hi ha un voluntari que surt d'entre el públic, ho farà en lloc de fer-ho jo.
Això no va passar, però que són gent molt veïns del barri que surten, tenen 3 minuts,
per convèncer que el seu candidat és el millor.
Un cop s'han fet aquests discursos de 3 minuts, la gent agafa un paper,
posa el nom del seu candidat preferit, algú passa el platet directament,
en el nostre cas era un sobre, però hem vist pots, hem vist caixes de plàstic,
passen el platet a recollir aquests vots, es compten, i senzillament aquell resultat
s'informa al partit de la zona i es treu un resultat final.
És aquesta cosa de democràcia directa, directíssima, amb molta tradició,
i que a jo va fa valer aquesta mena de...
Escolta'm, durant un dia cada 4 anys el món ens mira, no?
I nosaltres tenim el valor de ser els primers que ens manifestem.
No el que passa a Iowa va a missa, eh?
És a dir, no tantes vegades qui ha guanyat a Iowa acaba sent el nominat final.
Però vaja, en el cas de Donald Trump, fa pinta que és molt difícil,
és molt difícil disputar-li aquesta plaça, Roger.
Aleshores, si per la part democràtica dels caucus i les primàries Donald Trump
té el camí bastant pla, l'altra incògnita que també es va esveïnt
és les causes judicials, si seran algun obstacle perquè arribi la Casa Blanca.
No fa la sensació que li hagin de jugar una mala passada, tampoc, no?
Pel que fa al suport popular del seu electoral, és evident que no.
I escolta'm, a cada judici o a cada imputació ha fet rècord de recaptació de diners
i les enquestes el somriuen, això és evident.
Fins a quin punt, si alguna condemna es produeix abans del dia de les eleccions,
això afectarà?
Aquí hi ha molta divisió entre els juristes.
Pensa que hi ha una discussió, perquè la Constitució amb això no és clara,
és més aviat, sembla, que et podries arribar a presentar
estant imputat i fins i tot estant condemnat.
Per tant, ja es veurà.
Ara, ell està fent tot el que pot,
un, per retardar judicialment,
és a dir, amb recursos, amb apel·lacions,
retardar els processos,
i dos, se'm va ocórrer aquesta analogia,
és a dir, ell demana immunitat judicial,
és un dels recursos que té posats.
Bé, jo la justícia no sé si l'hi donarà,
el Suprem no sé si l'hi donarà,
ho ha de decidir un dia d'aquests.
Ara, ell busca immunitat popular,
ell busca envoltar-se realment d'un fervor i d'un suport tan bèstia
que les altres institucions judicials d'aquest país diguin
ostres, a veure, ara què passarà
si resulta que nosaltres prohibim a l'home que té
el màxim suport popular presentar-se a les urnes.
I potser per evitar una crisi en nom de la pau social,
vés a saber.
Així és com està la situació.
T'hi has pogut aprovar gaire i diverses vegades
en el temps que portes a Washington o Donald Trump, Lídia?
No, no, perquè, primer, ell a Washington hi ve molt poc.
Però l'has arribat a veure físicament?
L'hem... no.
Aquests dies a Iowa,
quan nosaltres vam arribar al seu míting,
que sí que vam anar a un míting seu,
ja estava tan ple que llavors fan el que en diuen un overflow allà,
és a dir, fan com una mena de sala
que ho segueixes per la televisió.
i molta de la premsa que no hi vam cabre,
diguéssim, en el lloc principal,
ho estàvem seguint de...
Ara sí que ens hem apropat a molts dels seus partidaris.
I, per exemple, en el lloc aquest on vam anar a la votació,
va haver-hi un moment que un es va aixecar,
abans d'emetre els vots,
després d'haver escoltat els discursos,
i va dir,
però ningú pensa parlar del que va passar el 6 de gener de 2021,
ningú pensa parlar...
La sala al Capitoli.
La sala al Capitoli.
I clar, en aquell moment,
aquella sala es va incomodar una mica,
fins que un veí va agafar el micro i va sortir,
i va dir, sí, sí, jo en penso parlar.
I clar, quan...
És a dir, dins dels mateixos republicans
que ha donat suport a Trump,
hi ha debat sobre la gestió que es va fer del Capitoli?
És una mica exagerat.
Generalitzar...
A veure, jo crec que sí que n'hi ha, eh?
Jo crec que sí que n'hi ha.
L'altra cosa és que la gent s'atreveixi molt a fer-lo en veu alta,
però en aquest exercici de democràcia directa
nosaltres vam ser-ne testimoni d'un d'aquests moments.
I després que vaig estar parlant
amb una de les dones que defensaven a Donald Trump a cap a Espasa,
realment t'adones que serà molt difícil
fer moure ningú de la seva posició.
És a dir, és una fe realment molt curiosa
que funciona a la inversa, no?
Normalment la fe és creure en allò que no veus, no?
Que no pots comprovar.
En aquest cas,
ells sí que han vist les imatges de l'atac al Capitoli.
I tot i així, no s'ho creuen.
És a dir, ells verbalitzaven
que va ser Nancy Pelosi
qui va obrir les portes del Capitoli
perquè la gent hi pogués entrar.
És a dir, realment,
és una perplexitat molt bèstia,
quan els ascens negar evidències
que tothom ha vist
i no els treus d'allà.
És que no els treus.
Doncs dona el Trump que torna a ser notícia aquesta setmana
també amb la Lídia Heredia,
de la mateixa manera que també ho serà aquesta cançó.
A veure, Lídia,
encara no fa dos anys, no?,
que ets a Washington?
No, fa un any i mig.
Un any i mig, un any i mig.
Com va l'adaptació familiar?
Bé, bé, bé.
Per la via...
Pensa que jo hi he hagut de posar
de cara a la bandera sentint l'himne.
La mà al cor no me l'he posada.
però anant a veure un partit de bàsquet
de la meva filla que juga a l'equip de l'institut,
de cop vaig veure, dic,
però què està passant, què està passant?
Tothom s'aixeca?
I dic, i cap on miren, cap on miren.
I dic, ah, miren cap allà.
I, escolta'm, jo allà...
O sigui, a tots els partits escolars,
o sigui, abans d'una disputa hi ha la...
Sí, sí, sí.
Hi ha l'himne, eh, sempre.
Sí, sí, sí, sempre, sempre.
No t'imagines que ho féssim aquí?
Home, sí, sí,
hi he pensat moltes vegades, Roger.
Home, clar, és que no, t'ho plantegis i dius,
n'hi ha més d'un...
A part, que aquí segurament no es posarien d'acord
amb quin himne ha de sonar.
Exacte, exacte.
No, allà, la relació amb l'himne i la bandera
és una cosa molt naturalitzada i exacta,
i molt tots a la una.
Aquí tindríem alguna dificultat.
Escolta'm, has descobert el fenòmer cheerleader, no, també?
Sí.
Bueno, és que, a veure,
jo tinc una filla jugant a l'equip de bàsquet,
que, per cert, ara deixem-me fer una mica de mare orgullosa,
al Washington Post,
li ha fet un article, eh, a la meva filla.
Què dius ara?
Com et quedes?
Home, doncs sorprès, molt sorprès.
Jo també, i ella també.
Ella es va pensar que era un error,
quan la van trucar, va dir,
mama, això no ho deus ser per mi.
Però per què destaca? Per què és bona?
No, a veure, ara si em sent després em renyarà.
A veure, no, no ho està fent malament.
Està getting minutes, com diuen aquí, eh,
li estan donant minuts.
Però jo crec que els hi va fer gràcia
això d'algú de fora,
que ha arribat i, bueno, l'han triat per jugar a l'equip,
i això els hi ha fet gràcia,
i el periodista que fa la secció...
O sigui, no t'imaginis una portada, eh,
d'algú hagi tu en post ara,
però la secció petitona d'esport d'institut,
d'esport escolar,
li van fer, li van fer un article en plan
mira aquesta noia que ha vingut de Barcelona.
Quants anys té ara?
La Martina, 17.
17 anys.
Però és que tinc una anaboda
que està fent una part del curs aquí,
que també està en un equip,
no de cheerleaders,
i això ja t'aviso que és un tema delicat,
sinó de poms.
Que tu les veus i et semblen que són el mateix,
i no.
Llavors, elles volen...
No sóc cheerleaders,
sóc d'equip de poms.
Poms és allò que va lligat amb les mans, no?
Tant cheerleaders com poms
porten pom-poms, diguéssim.
Porten allò que es mou.
Però els cheerleaders és una cosa com més atlètica,
i de salts mortals,
i de crits d'animar,
i poms és una cosa més de dansa.
No, no, a mi també m'ha costat,
fer el curset d'això,
però que sàpigues...
Pom-guel.
Però que sàpigues que estem a tope...
Si esteu fent coreografies,
a Cal Zeredi ja feu coreografies de...
Una mica.
Jo faig una mica de...
Saps la Lídia de fama?
Tu ets molt jove,
però saps allò...
Hi havia una professora amb el bastó
que anava dient la fama aquesta,
i jo vaig dient,
a veure, aquí falta una mica més d'energia,
aquí falta això.
Però sí, sí.
Ara estem en la temporada d'esport escolar,
perquè a més aquí va per temporades.
Bé, això és un super tema,
el tema de l'esport escolar
i el comportament dels pares a l'esport escolar.
I això saps que a Catalunya
ho portem com ho portem.
Aleshores, als Estats Units
la teva experiència és exemplar?
És a dir, a l'hora de, per exemple,
la relació amb els àrbitres,
la relació a l'hora d'animar
el teu equip on juguen els teus fills,
o l'equip rival...
T'haig de dir que jo he estat més incòmode...
La meva filla, els meus fills han jugat a bàsquet,
som de Badalona, que t'haig de dir,
i m'he sentit bastant més incòmode a Catalunya
amb aquest tema que aquí.
La veritat és que...
És que aquí tenim una assignatura pendent gravíssima.
Sí, sí, no, no, no.
És a dir, fair play, animar,
però sense...
No he vist gaires crítiques
a jugadores dels altres equips.
És a dir, que sempre hi ha com unes normes.
Hi ha una altra cosa, eh?
Abans de començar cada partit
també et posen com un àudio
que et recorden,
i en els 3.000 mails que rebo cada setmana encara,
de l'escola,
les normes de comportament a les cites escolars.
És a dir, que hi posen...
Potser ens ho hauríem de plantejar aquí, això.
Ja t'ho esbrinaré, també, això.
M'apunto a la tram carbassa
i normes cíviques a l'esport escolar.
Doncs deures per d'aquí un parell de setmanes.
Lídia Heredia des de Washington,
una abraçada, moltes gràcies.
Una abraçada per tots.
Fem una pausa i ara tornem al suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
Tinc passió per estar en connexió,
telefonia conscient que cuida la gent,
però és competitiu i comparatius
per persones que fan coses bones.
Som connexió,
l'única operadora que et farà cantar a la dutxa.
Cerco amor, salut i tota la felicitat del món.
I a les rebaixes una mica de tot.
Quan cerques, no sempre trobes.
Però a les rebaixes del Corte Inglés
sempre trobes el que cerques.
Amb descomptes, amb modes,
posts, llar, accessoris,
llençaria, sabateria.
Del 7 de gener al 29 de febrer,
les rebaixes del Corte Inglés.
A la botiga Web i App.
Som grans, i què?
Parlem de l'edatisme a l'espai Fundació La Caixa Girona
amb els geontòlegs Cavier Llangües,
Montserrat Celran i Pili Montreal.
Cicle En Clau de Futur.
Anem a les 31 de gener a les 10 del matí.
Organitza el punt avui
amb la col·laboració de la Fundació La Caixa.
Inscripció prèvia al 972 1864 80.
L'Incat.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràbia.
El 4 de febrer, al Caixa Fòrum de Lleida,
la companyia Zero en Conducta presenta Trash.
La Pobel és una bossa d'escombraries
que sempre ha somiat a ser una estrella.
Però com es pot evitar el destí?
Una bossa d'escombraries
és i sempre serà una bossa d'escombraries.
Però la Pobel no deixarà de perseguir el seu somni.
Més informació a escenafamiliar.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El 3 de febrer, al Palau de la Música Catalana,
l'Orquestra Sinfònica del Vallès
presenta la Pastoral de Beethoven.
A més, es podran escoltar cantos i revueltes
de la mà del seu autor, Pacho Flores,
acompanyat pel 4 venezolà de Leo Rondón
i també l'obra Accents Catalans,
d'Elisenda Fàbregas.
Més informació a osvallès.com
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Línca, Línca, Línca, a Catalunya Ràdio.
Mercè Ibars, Luis Carroll, Safo, Aurora Bertrana,
Joan Brossa, Ties Elliot, biblioteques, escoles, llibreries,
contes, novel·les, poemes, cançons...
Tots tenen en comú una adreça.
A tots els trobareu el mateix codi postal,
universal i transferible i 100% literari.
Ciutat Maragda.
Cada dissabte a les 11 de la nit,
la literatura a Ciutat Maragda,
amb David Guzmán.
I també a l'àpia al web de Catalunya Ràdio.
Aquest cap de setmana segueix la Lliga
i la Supercopa al Tot Gira.
Dissabte arrencarem amb l'Espanyol Vilareal B.
I després, la transmissió de la Gelmà
amb la final de la Supercopa femenina
Barça-Llevant.
Diumenge, triple transmissió.
Des de les 4 de la tarda, Madrid-Almeria.
I després de la TDT del Betis-Barça,
Girona-Savia.
Els gironins continuen rebant cap a Europa.
A més, seguirem els partits dels catalans a l'ACB,
els vuitens de l'Eurocopa Cap d'Ucaipatins,
la Copa Àfrica i els preolímpics d'Ucaipatins.
Tot Gira.
Dissabte i diumenge a partir de les 4 de la tarda,
amb David Clopés.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.