A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger escapa.
Bon dia, són les 6, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 9 de juny del 2024.
Avui mirem cap a Europa, jornada electoral.
D'aquí 3 hores obren els col·legis d'una jornada que tindrà diverses lectures,
catalana, espanyola i europea.
Totes les claus del que hagi de passar avui,
el suplement amb micròfons per seguir l'obertura dels col·legis,
amb els corresponsals escampats per les diferents capitals europees,
i amb l'anàlisi de l'Oriol Marc, el Marc Molins, la Núria Oriols i l'Anna Pardo de Vera,
a les 10 des de Londres,
a la setmana tràgica del columnista del Wall Street Journal,
i on s'indreu i el politó l'actoni redon.
I si l'actualitat també ens ho permet,
avui també tindrem la Marina Porres,
llibres, sèries i bandes sonores,
la Marina Laminosa, la màquina del temps,
la Marta Ferrer, els arguments universals,
i avui a l'eclipsi,
avui a la versió radiofònica de l'eclipsi,
les nits del músic Guillem Gisbert.
Abans de tot això, però, de seguida el Zonanton Català,
la Terra es plana,
i de seguida l'Alès E. Pedrosa, amb l'ofici d'educar.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Com deies, 5.700.000 catalans, en aquest cas.
Estem cridats a votar avui diumenge a les eleccions al Parlament Europeu.
370 milions d'europeus poden participar en el procés electoral
que va arrencar dijous als Països Baixos,
i que culmina avui amb les votacions que es fan en una vintena d'estats,
inclús l'estat espanyol, per escollir els 720 eurodiputats.
La participació serà una de les grans incògnites.
Sentim el secretari d'Estat de Comunicació, Francesc Vallès.
És evident que la democràcia es fundamenta també en la participació.
Quanto més participació, més democràcia.
I és evident que motius per votar en aquestes eleccions
els hi ha i els hi ha moltes, no?
Con lo cual, deseamos que els espanyols
sean conscientes de la altura, de la importància d'aquestes eleccions
i, lògicament, usen el seu dret constitucional al vot
durant tot el dia de mañana
i aquells que, lògicament, ja l'han fet.
Poques hores després d'aquestes eleccions europees,
el Parlament de Catalunya obrirà la seva quinzena legislatura
amb la Constitució de la Cambra
i també l'elecció de la nova mesa.
Els partits mantenen l'armatisme sobre possibles acords,
tot i que la CUP augmenta la pressió sobre els comuns
perquè s'assumi els partits independentistes
i evitin que la presidència de la Cambra
quedi en mans del PSC.
En un comunicat ahir, en plena jornada de reflexió de les europees,
els anticapitalistes insisteixen en el que anomenen
mesa antirrepressiva
en què hi sumarien majoria Junts, Esquerra i la CUP i els comuns.
Creuen que això permetria evitar vetos
als debats parlamentaris i garantir drets.
Més qüestions.
L'ajuda humanitària ja torna a entrar a Gaza per via marítima.
L'exèrcit dels Estats Units ha confirmat
que ha tornat a posar en funcionament
el port temporal construït a la costa de la Franja,
tot plegat el mateix dia que l'exèrcit israeli
alliberava quatre hostatges a Gaza en mans de Hamas.
Així ha valorat l'operació Benjamin Netanyahu.
L'operació ha requerit grans dosis d'enginy i valor
i els nostres soldats l'han dut a terme de manera immillorable.
Estem compromesos amb l'alliberament de tots els hostatges
i esperem que Hamas els alliberi a tots,
però si no ho fa, farem tot el que calgui per dur-los a casa.
Mentrestant, els últims bombardejos d'Irael al centre de la Franja de Gaza
han col·lapsat els hospitals de la zona de l'Aqsa i el de Nasser,
segons ha denunciat Metges sense Fronteres.
Karin Hoster és la responsable mèdica de Metges sense Fronteres
a l'Hospital de l'Aqsa.
No hi ha res, no hi ha res en absolut que pugui justificar el que he vist.
Aquests nens, el de 3 mesos, el de 7 anys, el de 12 anys, que han mort.
Per què es mereixien això?
I per què el món s'ho mira en silenci?
A quin nivell d'horror hem d'arribar abans que fem alguna cosa?
Tornant a Catalunya, Falset ha imposat noves restriccions per la sequera
després que la falta de pluges hagi deixat el dipòsit principal
de la capital del Priorat al 40% de la seva capacitat.
La iniciativa s'allargarà unes dues setmanes,
però l'Ajuntament no descarta que s'hagi de mantenir tot l'estiu.
A banda, el consistori ha demanat a la ciutadania
que redueixi el consum d'aigua.
Carlos Brulles, l'alcalde de Falset.
La ciutadania ha d'intentar consumir, com a molt, 100 litres diaris.
Això vol dir fer un ús molt responsable de l'aigua.
I recar, sobretot, els seus jardins,
perquè tenir els jardins bonics i ofenosos no cal.
I aquella persona que això no ho compleixi
tindrà la seva sanció pertinent.
Unes 3.000 persones, segons els organitzadors,
1.700, segons la Guàrdia Urbana,
es van manifestar ahir a la tarda al centre de Barcelona
contra el capitalisme i, sobretot, la massificació turística.
Els convocants ho qualificaven la manifestació d'èxit absolut
i anticipaven també que hi haurà més mobilitzacions.
I podem dir amb orgull i convenciment
que aquesta mobilització és la primera de moltes per venir.
I també aprofitar per recordar que el pròxim dia 6 de juliol
tornarem a omplir els carrers
i els tornarem a omplir per deixar clar
que estem en contra del model turístic actual.
i, sobretot, per defensar que la nostra terra no està en venda.
El Festival Internacional de Cinema en Català,
Alficat, ja ha baixat el taló després de fer entrega
de tots els guardons d'aquesta setzena edició.
No hi ha faltat la reivindicació d'una indústria audiovisual
que mostra múscul, tant pel que fa a la varietat de gèneres,
com a la riquesa dialectal.
Toni Pinel és el codirector del festival.
No només en dialecte, sinó també en gèneres.
Aquest any hem pogut veure thriller,
hem pogut veure comèdia,
hem pogut veure una pel·lícula molt amable, molt feliç,
hem pogut veure un western en català
i tots ells, el català fluïa naturalment, d'alguna manera.
És veritat que en alguns casos convivíem amb altres llengües,
però precisament d'això es tracta, no?,
d'aquesta riquesa de les llengües
i on el català té el seu lloc i té el seu espai.
Dintre d'aquest tancament del festival,
la productora Isona Passola s'han dut al premi Montserrat Carulla.
En esports, el Barça d'en Vol jugarà avui diumenge
la final de la Champions contra l'Holborg Danès.
A les semifinals, els blaugranes han eliminat el Quiel 30-18,
la final a la 6 a Colònia.
El Força Lleida disputarà també avui diumenge
la final per l'ascens a la Lliga ACB
després d'eliminar el San Pablo Burgos 77-80.
El seu rival serà l'Estudiantes.
I també en bàsquet.
El Barça ha rescindit el contracte de Roger Grimau,
que no continuarà la banqueta la temporada que ve
després d'un any en què l'equip només ha guanyat la Lliga Catalana.
I pel que fa al temps, atenció,
les tempestes i xàfecs aniran abandonant el sud del país
i durant el migdia i la tarda
afectaran amb més intensitat el Pirineu,
el Prepirineu, l'interior de Girona
i la Catalunya Central fins al prelitoral barceloní.
La temperatura baixarà, això sí,
llevat de la Costa Daurada.
El 1903 es disputava per primera vegada
una gran prova ciclista per etapes
que va servir de model i referent de totes les altres,
el Tour de França.
Però a més de les motivacions esportives òbvies,
el naixement del Tour va anar lligat
a l'anomenat Afert Dreyfus,
un afer polític fosc que va dividir el país.
En parlarem en el proper episodi de l'Anguàrdia,
que també estarà disponible a la plataforma 3CAP.
Anguàrdia, amb Enric Calpena.
Cada cap de setmana dos programes,
el diumenge a les 3 de la tarda
i cada dissabte un altre exclusivament en podcast.
Que comenci la festa.
Gaudeixi com mai entrant en el món de canals i moner,
amb uns caves i vins que enamoren i desperten els sentits.
Excursions anoturístiques inoblidables,
amb visita a les caves
i diferents menús segons l'època de l'any.
Brindem junts.
Canals i moner.
Més conseller.
Fa anys que veïns i veïnes compartim
la sal, la cura dels animals de companyia,
festes i rebelles
i ara és l'hora de compartir l'energia renovable.
Honesta el canvi des d'una comunitat energètica.
Setmana Europea de l'Energia Sostenible,
de l'11 al 13 de juny.
Més informació a icaen.gencat.cat barra Setmana Energia.
Generalitat de Catalunya.
El suplement.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio.
Aquesta hora, per treure'ns la som de les orelles,
arriba l'ofici d'educar amb l'Elisabet Pedrosa.
L'ofici d'educar, a Catalunya Ràdio.
Avui destinaré els propers 60 segons
a parlar d'educació, criança i petita infància.
Perquè jo soc mestra.
Sí, ara jubilada, però mestra.
Una mestra sempre atenta i activa
que segueix recordant aquells ulls vius i brillants
que els infants d'educació infantil
em regalaven cada vegada que aconseguien
allò tan difícil que fins aquell precís instant
no havien lograt.
O quan descobrien el per què d'allò
que els feien morir de curiositat.
O quan entenien de manera pràctica
aquella teoria tan difícil d'entendre.
Recordo amb tendresa
cada un dels meus petits alumnes.
I com el joc, l'experimentació i la manipulació
els ajudava a entendre's
i a descobrir el món que els envoltava.
Recordo amb amor
quan els ajudava a posar paraules als seus pensaments.
Penso en elles i en ells.
ara que ja són grans
i confio que gaudeixin de ser mares i pares,
que tinguin un bon model de criança
i que deixin que els seus fills
siguin infants fins a arribar a l'adolescència.
Benvingudes a l'ofici d'educa.
Hem sentit la mestra Agnès Barba.
Diu el pedagog Francesco Tonucci
que el bon mestre ha d'estimar l'escola
i viure-la bé perquè la visquin dels alumnes.
Que el docent no s'ha de sacrificar pels alumnes,
sinó que ha de gaudir amb l'educació,
per crear un ambient positiu i una experiència preciosa.
I que cal reconèixer els docents
com les persones més importants de la nostra societat.
Avui a l'ofici d'educar tertúlia de savis docents
amb...
Els mestres i professors jubilats
Jaume Sela, Coral Regí, Joan Maria Girona
i Susanna Soler Sabanés.
I acabarem amb Com a educo
amb la psicòloga Lara Terrades.
L'ofici d'educar amb Elisabet Pedrosa
L'educació està en crisi
des de fa aproximadament 2.000 anys.
Però és un tema de rabiosa actualitat.
Ignasi Aragall
Doncs avui a l'ofici d'educar tertúlia
de savis docents, benvinguts tots.
Començarem amb les vostres dèries
i començarem pel Jaume Sela.
La seva dèria és...
Voldria parlar de la necessitat de consensuar
a nivell polític uns mínims
que assumim tots plegats
que ens permetin continuar avançant.
Jaume, benvingut.
Què hauria d'incloure aquest acord de mínims?
Qui l'ha de fer?
Qui l'ha de promoure?
Bon dia, home.
L'han de promoure en principi
els partits polítics
convidant a la ciutadania
i a totes les organitzacions
que tenim alguna cosa a dir
en el món educatiu
a poder consensuar
aquesta política de mínims
que ens permeten pensar
que no cada X temps
que vol dir cada canvi de govern
tornarem a començar de vell nou.
Ara m'estic mirant
a la Coral Regí
que ha estat membre
de la comissió dels 18.
Què passarà ara
quan s'arriba a formar govern
i depèn de qui ho formi
què passarà amb tota la feina
totalment revisable,
totalment criticable,
totalment esmanable
però què passarà amb tota la feina
que es va fer en aquesta comissió
i amb d'altres coses
que se n'han fet.
Li demanarem
a la Coral que ens ho expliqui
però per què no hem aconseguit
fins ara aquest acord de mínims?
Jo suposo que per dues coses
perquè l'educació
és de les coses
més profundament ideològiques que hi ha.
No oblidem que quan eduquem
volem conformar
un determinat tipus d'home,
d'home perdó,
de persona
i no tots pensem igual
i no hem trobat fórmules
per poder
doncs posar-nos d'acord
s'ha intentat
en segons aquests moments
jo soc unes persones
que va participar
activament
i compromès
amb el
amb el Pacte Nacional
per l'Educació
compromès
amb l'ALEC
i trobo que
van ser coses
que més aviat
van millorar
el sistema
que no pas empitjorar-lo.
Ara s'ha de fer un esforç
i fer aquest esforç
vol dir
que sobre les coses
que es plantegin
en aquesta recerca
d'un determinat consens
un ha d'estar disposat
a renunciar
provisionalment
a segons quines coses
i a no segons
quines altres
que les ha d'aconseguir guanyar.
Jo ho veig molt difícil
perquè
tal com deies tu
és un tema ideològic
i l'ensenyament
per un sector
dels partits polítics
ha de servir
per adoctrinar
la canalla
i per un altre sector
ha de servir
per fer una capacitat crítica
i esperit crític
amb els nois
i les noies
són dos enfocs
jo diria
amb molts pocs punts
de contacte
per tant
aconseguir-ho
ho veig molt difícil
i seria interessantíssim
que s'aconseguís
no vull dir que
però
no en soc optimista.
Coral?
Jo sí que soc
més optimista
perquè
hem de dir
que és veritat
d'entrada
hem de veure
que la necessitat
de formar
aquest grup
de PISA
d'impuls de PISA
va venir
del conjunt
de partits
és a dir
és una cosa
que a la taula
de partits es reuneix
i tots els partits
decideixen crear
aquest grup PISA
es crea el grup
i nosaltres vam anar
informant
durant tot el procés
els representants
de la Comissió d'Educació
del Parlament
cal dir
que tots els partits
que estaven allà
que no eren tots
però quasi tots
els que són
importants a Catalunya
sempre van estar
d'acord
amb les nostres propostes
i ens van encoratjar
a continuar treballant
fins i tot
amb el document final
el compromís
dels principals partits
va ser
molt important
i jo crec
que en aquest sentit
jo crec que
mira
que ho alviro
amb esperança
jo sí que és cert
que malgrat
tots aquests temes
ideològics
que han comentat
el Jaume i el Joan
jo sí crec
que hi ha un tema
que ens mana molt
a moltes coses
que és el tema
del doctoralisme
de fer creure
que nosaltres
podem fer-ho millor
i jo crec que
amb educació
el que necessitem
és justament
fer-ho junts
més que
no hi ha figura salvadora
sinó ja
és la necessitat
d'aquest treball
per tant
en aquest nou govern
que es configurarà
si es configura
creus que tindran en compte
tota aquesta resolució
que vau fer
els 18
d'aquesta comissió?
Això és el que ens han dit
tots els partits polítics
que poden estar
en aquell
estaven
Esquerra
estava Junts per Catalunya
estava el PSC
estava Comuns
i tots aquests partits
estaven d'acord
amb aquest tema
fins i tot
en algunes coses
alguns components
de la CUP
estaven d'acord
per tant
evidentment
no hi eren
ni ciutadans
ni al PP
però tampoc
són forces
en aquests moments
potser ara
una mica més
però no
L'adèria de la Coral
és com podem fer
per transformar
tots els centres
de secundària
en espais
d'aprenentatge
acollidor
per tots els joves
i educadors
en la convivència
es fonament
i en unes relacions
basades en l'estimació
i el reconeixement
i que l'aprenentatge
sigui possible
per tot l'alumnat
però on tothom importa
i no tenim
alumnat invisible
o invisibilitzat
com es pot fer això
Coral?
L'adèria una mica llarga
però realment
és una cosa
que a mi m'amoïna molt
el tema
del fracàs escolar
el fracàs personal
és a dir
hem parlat de PISA
i quan parles de PISA
m'amoïnen
potser sí
molt
els resultats
de llengües
de comprensió lectora
de matemàtiques
però a mi
la dada
que més m'amoïna
és la dada
de la manca
de sentiment
de pertinença
dels alumnes
respecte a l'escola
m'amoïna moltíssim
que creen que l'escola
no és un lloc
on es resol els temes
que no és un lloc
per ells
això és molt preocupant
perquè fixa't
que en contraposició
d'això
contínuament estem dient
que l'escola
ha de resoldre coses
quines coses
pot resoldre l'escola
si no té
una actitud d'acolliment
quines escoles
què podem fer
quan nosaltres
davant d'alumnes
el que fem
és marginar-los
i fer-los
foragitar-los
de l'escola
és a dir
jo crec que aquí
ha d'haver un canvi
de visió
contínuament
clarament
respecte a
el que és
un centre educatiu
d'educació obligatòria
és a dir
el que és
educació obligatòria
ha de tenir
un marc de treball
fonamentat
en una educació
que garanteixi
l'abans de tots
i parlàvem abans
del tema
de l'escola
de Barbiana
del ritme
del que va més
del que li costa més
és això
o és ser capaços
de personalitzar
i de garantir
que mai
un alumne
es veu
fora escola
és una cosa
que no ens la podem permetre
avui
a l'ofici educat
Artúlia
de Savis Docents
jo vull una escola
que faci
un món millor
l'individualisme
i la recerca
de l'èxit
han desdibuixat
el paper de l'escola
en una societat
marcada pels rànquings
i l'obsessió
per l'excel·lència
Pilar Benejam
Seguim
amb els nostres
savis docents
avui
i les seves dèries
per començar
el Joan Maria Girona
la pedagogia sistèmica
ens diu
ens planteja
la importància
de la relació
amb les famílies
que estem immersos
dins d'un sistema
de relacions
però això
no és una novetat
diu ell
fa 40 anys
a l'escola pública
on treballava
tot el caos
el claustre
era conscient
de la necessitat
de comptar
amb les famílies
del nostre alumnat
no és innovadora
aquesta premissa
diu ell
si són innovadores
i estranyes
les pràctiques
esotèriques
diu ell
que les acompanyen
i certes afirmacions
teòriques
que les sustenten
l'adèria del Joan Maria
són les pràctiques
esotèriques
a les escoles
la pseudo pedagogia
sistèmica
exacte
jo crec que sí
que no hi ha
cap ideologia
tot sigui negatiu
tot sigui positiu
evidentment
tenir en compte
tenir en compte
les famílies
és una cosa
bàsica
per fer un bon
ensenyament
a les escoles
ara
quan darrere
hi ha segons
quines ideologies
això aquí a Catalunya
la Mercè Travasset
que ja va morir
va ser una de les
que va impulsar-ho
i per exemple
explicava que
donant-se les mans
tots els nens de l'aula
doncs
enviaven energia positiva
perquè el pare
d'un company
estava malalt
i així ens escuraria
clar
tu pots creure
com a persona
gran o petita
el que vulguis
ara
amb un ensenyament
no es pot transmetre
creences
perquè llavors
l'esperit crític
on se'n va
el Carles Parellada
de l'Autònoma
està fent formacions
i esclar
i quan t'explica
que estiguet
qui et sentiràs
l'energia
que et baixa
del cap
fins als peus
i és bueno
jo hi he parlat
amb el que hi ha estat
i s'ho sent
perquè esclar
això de fer
segons com
crear aquests climes
no és impossible
ara
que a una criatura
li facin
explicar
el problema
que ell
ha explicat bonament
a la seva mestra
que a casa seva
potser hi ha maltractes
i que això
doncs la mestra
ho faci explicar a tothom
llavors totes les mares
de l'aula
se n'han enterat
que hi hagi un claustre
que vagi a netejar
les aules
amb protocols esotèrics
de cantar
i enviar flors
i aquestes coses
vull dir
tot això
realment
en una escola
que ha d'ensenyar
en base científica
està fora de lloc
i està fent
molt de mal
perquè malgrat
també n'està creixent
i amb aquesta mica
de desorientació
de tots aquests problemes
que vivim
a l'ensenyament
hi ha qui s'agafa
el que pot
per sentir-se
acompanyat
o sentir-se animat
Susana
Jo crec
amb el que acaba d'explicar
evidentment
jo també estic d'acord
amb ell totalment
però jo crec
que aquí hem de diferenciar
el que són
les teories
la pedagogia sistèmica
què diu
una altra cosa
és què han dit
les persones
que diuen
que la posen en pràctica
jo crec que aquí sí
que hem de distingir
això m'ha recordat molt
amb aquesta polèmica
m'ha recordat molt també
la de les intel·ligències
múltiples de Howard Gardner
que Howard es va
atipar
i crec que se segueix atipant
de dir que el que esteu dient
no és el que jo he dit
no és el que jo he escrit
el que esteu aplicant
a les escoles
no és el que jo
el que jo volia
jo crec que amb la sistèmica
també està passant això
hi ha moltes coses
de la pedagogia sistèmica
jo he estat
amb sessions de xarxa
de pedagogia sistèmica
a la universitat autònoma
i no hi havia cap
no es feia cap d'aquestes coses
que ara has esmentat
diguéssim
una cosa és
donar-te les mans
que és un
a veure
és una estratègia
o un moviment
que és molt vàlid
poder posar-te en rotllana
i donar-te les mans
i mirar-te els ulls
altra cosa és dir
que això aconseguirà
que el teu pare es posi
aquesta segona part
no
aquesta segona part no
però la primera
jo personalment
he après molt de la sistèmica
jo com a professora
de secundària
perquè a les escoles
després també parlaré
justament el meu dèria
va una mica
a secundària
hi ha molta fredor
molta llunyania
molta
molt poc arreglament
també lliga amb coses
que ha dit ara la Coral
i a mi em va fer
bé
jo he après molt
de la pedagogia sistèmica
de diferents persones
de les que potser has esmentat
tu diguéssim
doncs jo em crec
que si llegeixes
tot el que
ha escrit la travesset
tot el que diu
el Carles Parellada
i tot el que va dir
el Hellinger
el filonasi
que va començar això
realment és pitjor
que el que jo he explicat
totes les coses que diuen
per tant realment
ara ja no m'hi fico
perquè no conec
tota la gent
que es diu
d'aquesta
d'aquesta ideologia
o pseudo ideologia
i pseudo
pedagogia
perdó
i que fa a l'aula
això ja no m'hi fico
no ho sé
sí
jo crec que
des del professor
i que molts alumnes
es queixen
que no els mira als uns
que no coneix el seu nom
que no té un especial vincle
i que això és imprescindible
que faci
a totes aquestes conductes
que van molt més enllà
i moltes vegades
amb apreciacions
i amb aspectes
que són absolutament
ja no diria
ascientífics
sinó
que poden portar error
crec que hi ha un abisme
és a dir
la importància
de treballar
l'educació emocional
la importància
de crear vincles
la importància
de generar
unes relacions d'efecte
això és una cosa
i hi ha altres coses
que estan
en una altra línia
que evidentment
jo crec que té
moltes contradiccions
l'adèria de la Susana
anava en el sentit
de les arribades
dels docents
les sortides dels docents
és a dir
aquests processos
es fan bé
no es fan bé
aquestes vinculacions
jo crec que no es fan bé
a veure
jo aquí volia distingir molt
entre el que és
l'arribada
als centres
que jo crec
que aquí
Déu-n'hi-do
que els centres
sí que són acollidors
i saben
fer-ho
també hauríem de parlar
de diferents maneres
etcètera
però en general sí
però jo quan vaig escriure això
el que tenia el cap
era
aquell noi
aquella noia
que ha acabat els estudis
i que entra
acaba el màster
i entra
per primera vegada
el sistema
que es diu
o aquella persona
que ara n'hi ha molts
a secundària
que està treballant
en una empresa
en un altre lloc
i entra al sistema
jo aquí el que veig
és que ningú
ningú els dona la benvinguda
però parlo
des del sistema
des del departament
torno a dir
no és en el centre
voldria distingir això
i clar
venint ara
caminant
he vist
que havíem fet
una obra al terra
d'aquestes
que et tiren
el ciment
i algú
havia tingut
que passa moltes vegades
de posar-hi la mà
havia posat la mà
i s'havia solidificat
i havia quedat la mà allà
i he pensat
mira doncs
és això
del que estic parlant
d'en aquests moments
en què som tan tendres
que és el moment de canvi
d'entrar a una nova feina
que ningú t'acolli
que ningú t'expliqui
que des de les coses més
de gestió
com el que cobraràs
o com anirà
no?
què vol dir això
dels estadis
quan continuaràs
quan podràs pujar de sou
o fins als teus drets
als teus deures
és que no hi ha ningú
que expliqui això
si tens la sort
d'anar a parar
en un centre
que ja no ha parat
d'atenció
doncs
però si no
tot això
amb un professor
amb una professora
quan s'incorpora a secundària
que és el que jo conec
li arriba pels companys
gairebé
en el moment
en què ho necessita
el departament
és el departament
aquest any
justament
per aquesta mancança
que diu
la Susana
ja ha creat
tot un programa
de treball
amb els professors
no vells
ara
si això és suficient
o no
no ho puc valorar
avui a l'ofici d'educar
la tertúlia
de savis docents
deixa'm que m'equivoqui
estic aprenent
la desesperança
que es viu
a les aules universitàries
i a la societat
després es transmet
als mestres
i de retruc
als alumnes
Xavier Besalú
doncs una de les coses
que fem
amb els nostres
benvolguts
docents
és repassar
l'actualitat educativa
jo us aniré dient
i vosaltres
em comenteu
d'acord
a veure
notícies
que hem trobat
un alumne
des de 12 anys
es llença
per la finestra
d'una escola
de Balaguer
i resulta ferida
des de l'escola
padrona de Balaguer
s'ha assegurat
que no hi ha cap indici
d'assetjament escolar
que s'està fent
un seguiment
de la menor
intern i extern al centre
i han assegurat
també
que tots els infants
en circumstàncies
de vulnerabilitat
reben seguiment
per part de l'escola
i es deriven
als serveis socials
quan és oportú
més enllà
d'aquest cas concret
imaginem
que us heu trobat
casos semblants
què es pot fer
davant de la vulnerabilitat
extrema d'un alumne
què estaria fallant
i sobretot
què?
què fer?
sempre
estarien fallant
moltes coses
perquè
era un suïcidi
no n'hi ha més
que hi havia abans
això
que ara
hi ha un alarmisme
amb la salut mental
que és exagerat
hi ha problemes
evidentment
se'n parla
però no és que n'hi hagi
més que abans
i llavors
quan hi ha una cosa
tan greu
és que ja
han fallat
moltes coses
perquè
un suïcidi
no és
hi ha un fet
que fa
de tanonant
i la criatura
pot saltar
o pot fer
una barbaritat
d'aquestes
ara
darrere
hi ha hagut moltes coses
per tant
ha fallat
la família
potser
l'acolliment
de l'escola
l'entorn on
et viu
etcètera
Susana
bueno
anava a dir
que en general
ens estem queixant molt
i crec que estarem
tots d'acord
amb què falten mans
en els centres
ens falten mans
que no només
siguin de professors
que els professors
són supervaluósíssims
evidentment
però ens falten
altres especialistes
que vinguin
amb molta més regularitat
i que no tinguin
tanta feina
perquè ja
venen
per exemple
especialistes
de l'EAP
però és que ells
i elles
també estan desbordats
van d'un centre a l'altre
d'un centre a l'altre
i no acaben de conèixer
del tot
els nois i noies
jo clar
és això
el que em ve al cap
quan sento aquestes coses
sempre penso
hi ha una part
que és
com gairebé inevitable
hi ha una part
que nosaltres no
també ens hem com de
que es dona molt
la culpa sempre
a l'escola
de moltes coses
i hi ha moltes coses
que estan fora de nosaltres
però després
l'altre és això
que falten moltes mans
en aquest cas
me'n vaig informar
i és realment
un cas d'aquests
de fora escola
és a dir
d'un trastorn
d'una situació
problemàtica
a nivell
de la noia
i a partir d'aquí
amb un acompanyament
per part de la família
i malgrat tot
evidentment
poden passar accidents
i això és un fet
ara
jo estic amb el Joan
no
hi ha
potser una certa tendència
i que a més
jo crec que és molt perillosa
perquè no ens ajuda
a millorar
d'aquesta idea
de catastrofisme
i aquest catastrofisme
es planteja
amb el fet
que tots els adolescents
estan això
amb malaltia mental
i no és veritat
i tots els mestres
estan absolutament
desesperats
i tots
jo aquí crec
que a vegades
veure el got mig ple
ens pot ajudar
a fer que les coses
puguin anar avançant
i millorant
no, no, jo no
jo et miro
però no cal
que afegeixi
mira, jo t'afegeixo
una dada més
lligada
un 25%
del professorat
de l'Estat
segons Comissions Obreres
afirma haver estat víctima
de vexacions
assetjament
insults
i humiliacions
per part de l'alumnat
i fins a un 44%
diu haver estat
testimoni
d'aquestes actituds
i en un estudi
de l'USTEC
es diu
que el 60%
de mestres
i professors
denuncien agressions
la majoria
verbals
hi ha indefensió
per part del professorat
és a dir
us heu trobat
amb situacions així
i si n'hi ha
com es pot evitar
perquè no et veia
molt convençut
per opinar
de l'altre tema
doncs aquest segur que
no, no, no
l'altre tema
sí que estava d'acord
amb els meus
amb el tema anterior
del Joan
sí que voldríem
matisar una cosa
digue'ls
jo no tinc el coneixement
que té el Joan
sobre
totes aquestes
pedagogies
esotèriques
però esclar
s'ha citat
el Carles Parellada
jo no el Carles
Parellada
que el conec
no el puc posar
en el mateix sac
d'un filonazi
com no sé qui
ha citat
el Berling
es pot
es pot discrepar
o no es pot discrepar
però esclar
jo he de dir això
jo no he insistit mai
a cap curs
al Carles Parellada
però el conec
sí que ha fet coses
conec gent que hi va
i que els cursos
hi ha anat bé
però esclar
jo a les ocasions
que l'hem tingut aquí
t'he de dir
que ens l'estimem
vull dir
que ens ha agradat
però aquí cadascú
és lliure
jo no entro
en aquest tema
perquè no ho conec
prou
conec gent
que ha fet cursos
d'aquests
i que diuen
que els ha anat bé
altra gent que no
el que sí que és segur
és que perquè
jo m'agafi
de la mà del Joan Girona
no escolarà
el meu veí
que potser té un càncer
això
estem totalment segurs
tornem a la carpeta
del professorat
el filonaci
ho he dit
del Hellinger
del Hellinger
no però esclar
jo vull remarcar-ho
ja sé que no ho estic
tornem a la carpeta
no són desorienteu
la carpeta del professorat
que se sent
indefens
mira
els anys 90
em sembla que eren
va sortir un llibre
del professor de Màlaga
que es deia Esteve
que jo vaig tenir el gust
de presentar-lo
que es deia
el malestar docente
i això era
dels 80
90
o sigui
que el malestar docente
com gairebé tot
no és una inventada
no és una inventada
i què s'hi pot fer
jo penso
que clar
que també hauríem
d'arribar plantejar-nos
vull dir
autoritat i poder
no són el mateix
el poder
te'l conferirà el sistema
l'autoritat
te l'has de guanyar tu
per tant
perquè una mestra
un professor
una professora
l'alumnat
la respecti
depèn de l'autoritat
que és capaç
de transmetre
el poder
és una cosa teòrica
i només afegiria
no tothom serveix
per fer de mestre
de profe
és a vegades
on s'hi apunta
però no té les qualitats
i jo crec que
que també ho plantejava
la Susana abans
crec que hi ha una cosa
que és importantíssima
establir un marc
de relacions a l'escola
basades en l'efecte
amb la cordialitat
amb el respecte
que surt
que sorgeix
justament
de reconèixer'ns
el tema aquest
és vital
perquè moltes vegades
ens trobem
amb infants
que és veritat
que tenen actituds
molt agressives
però jo sempre penso
que en una escola
els que tenim
la capacitat
de regirar les coses
som els docents
i en aquest sentit
crec que potser
el nostre treball
ha de ser
amb tot el respecte
no tant queixar-nos
no tant dir
com ens sentim
degredits
com intentar
refer ponts
refer formes
de treballar
amb els alumnes
replantejar-nos
a les coses
i és veritat
i amb això
van criticar
moltíssim
l'altre dia
la Pilar
van ajar
amb una persona
sàvia
i amb molt criteri
perquè deia
no tothom serveix
per ser mestre
i és veritat
no tothom serveix
per ser mestre
perquè un mestre
no és la persona
que sap molta història
amb moltes matemàtiques
un mestre
ha de ser la persona
que té
com a objectiu
fer que els seus alumnes
aprenguin
i tots
aprenguin
molta història
amb moltes matemàtiques
i això vol dir
establir
un cas
confiar en ells
reconèixer-los
i això
és una altra feina
jo aquí
volia afegir
que jo el que faria
és escoltar
els mestres
o sigui
si hi ha un 25%
o hi ha un 60%
que per cert
s'hauria de veure
si exactament
estan tretes les xifres
perquè recordo
l'Anna Jolong
també
demanant això
amb els sindicats
i que no li retornaven
exactament
d'algun sindicat
havien tret aquestes dades
però bé
ni que sigui un 2%
si hi ha un 2%
hi ha dues persones
decent
que se senten agredides
ens hem de sentar amb elles
i parlar amb elles
i a veure
què t'està passant
o sigui
perquè a vegades
també t'han dit molt
anar cap a
que jo entenc
el que esteu dient
ara perfectament
que hi ha persones
que no és la seva feina
evidentment
que potser s'han equivocat
d'acord
però
no pensem
de primeres en això
sinó
hi ha dues persones
que se senten agredides
què està passant
per què no hi ha
un equip
que pugui anar allà
a seure amb aquesta persona
a veure
això
què està passant
fer una anàlisi
una reflexió
i sobre això
treure
vinga
tirar-ho endavant
arreglar-ho
i em sumo
la teva dèria
moltes vegades
els problemes
ens venen
que els professors
novells
no tenen una formació
i unes estratègies
per poder
treballar
amb l'alumnat
quan tu no tens
una formació
i unes estratègies
que et permet
generar vincles
establir unes relacions
no basades
en un efecte
ni una confiança
ridícula
sense posar
límits
no, no
és una altra cosa
tot això requereix
un aprenentatge
i potser estem enviant
els mestres joves
o els professors joves
entre cometes
i, perdoneu l'expressió
els diaons
sense explicar-los
les coses
jo el que voldria dir
és que
si hi ha mestres
que se senten agredits
segur que deuen
estar agredits
el que passa
que jo m'agradaria
saber què es considera
una agressió
perquè pot haver-hi
gent
una agressió verbal
que un nano et digui
oi, profe
t'estàs passant
això
hi ha gent
que ho pot viure
com una agressió
i també m'agradaria saber
per exemple
si es fan enquestes
sobre quants nanos
se senten agredits
pel seu professorat
per exemple
que en aquests moments
en aquests moments
a dia d'avui
hi hagi centres
que de secundària
o de primària
és igual
centres que els concentrin
totes les avaluacions
que vol dir exàmens
en una mateixa setmana
això és una agressió
pot ser considerat
una agressió
això no se'n parla
també em sorprèn
la diferència
entre les respostes
de l'AUSTEC
i les respostes
de comissions
em sorprèn
jo vaig contestar
el qüestionari
que va fer comissions
el de l'AUSTEC
no el vaig veure
també m'agradaria
saber això
com va estar
amb aquest tipus
espereu que
afegeixo una dada
d'aquest estudi
que també diu
que un 85%
dels docents
diuen que la seva feina
no està valorada socialment
i aquí entenem
el tema del prestigi
dels docents
com es pot recuperar
aquest prestigi
dels docents
doncs mirem
entre altres coses
fent
entre altres coses
fent publicitat
coneixement
de les bones pràctiques
que es fa
en molts centres
jo estic cansat
de veure
un futbolista
que té
un minut
de televisió
per no dir
absolutament res
i en canvi
els mestres
som absents
de tots els...
això que estem fent aquí
és una flor
és una flor
que bonic
jo estic tenia
aquesta proposta
per fer avui
que no sé
en quin moment
la volia fer
però que era
els mateixos minuts
a TV3
els mateixos minuts
de l'esport
per l'educació
però fer-ho
cada dia
com deia
espiu
la pluja fina
no com s'ha fet
altres vegades
hem de dedicar
una setmana
als mestres
ara s'han fet
uns vídeos
molt macos
per part del departament
però mi vida
cada dia
influència tenen
però una notícia
d'educació
i en positiu
són maques
els vídeos
que han fet
de reconeixement
els mestres
són molt macos
però fixa't
avui
avui
mentre nosaltres
estem parlant aquí
hi ha centenars
de nois i noies
que estan fent
les proves
de selectivitat
com ho ha recollit
això
almenys
alguna premsa
que jo he vist
són la generació
de la pandèmia
i són la generació
de les retallades
una mica
amb el que tu
l'altre dia
parlaves
perdó
i ja per marcar
i dels resultats
de PISA
i les pobres nanos
ja venen
i ara ja tenim
una pira d'up
que estaran
a punt
d'observar
aquests resultats
i ara tenim
una sèrie
de gent
que estarà
al tanto
d'analitzar
aquestes dades
descontextualitzades
i que seran
carn
de debats
de tertúlies
de gent
on no hi ha
ni un sol
educador
esteu fent
una crítica
als mitjans
de comunicació
m'ho sembla
sí
claríssim
jo crec
que amb això
hem anat
enrere
jo he viscut
jo he tingut
molta feina
quan era president
de Rosa Sensat
quan vaig a la federació
d'intentar connectar
amb els mitjans
de comunicació
jo us vull recordar
que les escoles
d'estiu
de fa uns anys
diaris
com l'avui
com el diari
de Barcelona
cedien pàgines
a les escoles
d'estiu
perquè nosaltres
organitzéssim
els articles
les opinions
el que sigui
ara actualment
tu vas a un diari
i dius
escolta'm
que
l'única diari
que encara conserva
un aspecte
dedicat
a la infància
és el diari
ara
i ha anat canviant
el format
al llarg del temps
jo ho conec
prou bé
perquè he col·laborat
durant molt de temps
per tant
jo crec que sí
que els mitjans
de comunicació
s'han de fer
en repontejament
és un tema
més global
vull dir
quina és
la importància
que es dona
a l'ensenyament
de fet
l'ensenyament
tampoc és tan important
jo crec que és una
de les petites influències
que rep la canalla
al llarg de la seva vida
és les estones
que passa a l'escola
o a l'institut
per tant
tampoc és tan determinant
ni tan decisiu
com a vegades
ens sembla
vist des de dins
ara
quan hi ha eleccions
es parla d'ensenyament
que no és l'educació
l'educació
és una altra cosa
l'ensenyament
és una part petita
de l'educació
se'n parla
per tant
si no se'n parla
afegeixo
afegeixo més llenya
al foc
les universitats privades
no exigiran
les proves d'aptitud
als futurs mestres
a primer
només a partir de segon
i més del 40%
dels aspirants
han suspès
la prova
per estudiar
Magisteri a Catalunya
dels 4.754 aspirants
i les proves
a més
no són difícils
requereixen
reflexió
requereixen
aprenentatge
competencial
requereixen
un alumnat
que se senti
empoderat
amb capacitat
per poder
resoldre
aquesta prova
és a dir
jo crec
que hi ha
un tema
també
d'actitud
a banda
de coneixement
hi ha un tema
aquí
necessitem
els millors mestres
i els millors mestres
han de ser
els que estiguin
preparats
per resoldre
proves
i estic
d'acord
amb això
però sobretot
els mestres
que siguin
capaços
de tenir
ja
unes
actituds
uns valors
unes
formes
de fer
que valori
l'educació
d'una determinada
manera
i això
també s'ha de valorar
és a dir
d'alguna manera
no garantim
amb unes proves
amb les proves
d'accés
a magisteri
que crec
que s'han de fer
però no garantim
que s'estem seleccionant
els millors mestres
això ens passa
el mateix
amb el tema
de la selectivitat
si nosaltres
volem els millors metges
els millors metges
són els que tenen
el 12 o el 13
o els millors mestres
són els que són
capaços
de tenir
una actitud
empàtica
de servei
aquí tenim
moltes contradiccions
i per tant
jo crec que
hem de fer
més coses
per garantir
que ens arriben
els millors mestres
això a les oposicions
hauria d'anar
amb aquesta línia
que diu la Coral
no s'ha de valorar
només els coneixements
sinó l'actitud
la capacitat
de relacionar-se
amb un grup
de canalla
o amb un grup
d'adolescents
llavors hi ha
els fracassos
de després
perquè això
no està valorat
a l'entrada
i deixeu-me posar
una mica més
de llenya
al foc
la relació
entre prestigi
docent
i els resultats
de l'alumnat
que moltes vegades
ho fem
pis a cau
ui
i ens mirem
relació entre
el prestigi
i els resultats
què penseu?
ai feu cara
com de
a mi la paraula
prestigi
no em motiva
no
això del prestigi
no acabo de
prestigi mestre
és que
el que nosaltres
necessitem
no és prestigi social
és respecte
necessitem reconeixement
respecte
necessitem reconeixement
i jo aquí dic una cosa
que a vegades
no s'aconsegueix
el reconeixement
perdó eh
plorant molt
i queixant-nos
molt
jo crec que la nostra
actitud ha de ser
més proactiva
intentant
plantejar realment
models de bones pràctiques
com deia el Jaume
propostes de bons mestres
models de bons mestres
és a dir
girem-li
donem-li la volta al tema
i siguem capaços
de veure realment
no és
dient
és que els mestres
ens sentim agredits
és que els mestres
no estem reconeguts
no no
és que els mestres
no tenen prestigi
els millors mestres
els necessitem
amb una professió
que tingui
un reconeixement
i que d'alguna manera
això farà
que les coses vagin
ara l'èxit
del resultat
de l'alumnat
depèn de la capacitat
del mestre
o de la professora
de relacionar-se
i adreçar-se
amb ells
aquest és el bàsic
i després
quan pensem
quan pensem
una imatge
d'un mestre
la majoria de gent
parlarà
dels professors
de secundària
potser a la consta primària
en aquests moments
i a l'època
no no
i en l'època
que nosaltres estem
ja
no en vacances
però en semivacances
es continua treballant
intensament
amb el tram
del 0-3
fa calor
oh
hem de posar
no sé què
la mateixa calor
fa en els centres
d'educació infantil
del 0-3
i estan allà
fins al 15 de juliol
però aquests
ningú hi pensa
i tenir
t'asseguro
que ja ho sé ara
per carnet pròpia
ho sé puc sempre
perquè el meu germà
ha estat treballant
amb això
i m'ha fotut
unes penaderes
de l'ample
i avui si em sent
dirà quin orgull
de germà que tinc
estar
amb
15-20 nens
d'un a dos anys
o de dos a tres anys
t'asseguro
que és molt més
complicat
i molt més complex
que aguantar
un grup d'adolescents
amb crisi
i amb zel
molt més
és que em genera
perdona
és que em genera
el Joan fa així
tots voleu parlar
és un grigany
semblant
un espatiu d'escola
qui parla?
de tot el que estem parlant
és que
el que crec
que es desprèn
de tot el que parlem
els quatre
és que ens fa falta
una renovació
de tot el sistema educatiu
tant internament
com des de la mirada
de tot
des de tant sigui
dels mitjans de comunicació
s'ha de fer
hi ha d'haver-hi un canvi
hi ha d'haver una transformació
hi ha d'haver
no sé quines paraules
utilitzar
perquè si veus
tot el que anem dient
són pagats
en realitat
anem com
ara recordava
els ventiladors
que estan arribant
als centres
i que ara ens en arriben 10
ara en necessitem 30
i llavors en arriben
és que
hi ha un esforç immens
perquè es fes arribar
els ventiladors
o sigui
són unes coses
que ens perdem
amb aquests pagats
però a veure
anem a construir
uns centres
que siguin dignes
que dignifiquem-ho tot
i fem-ho tot
o sigui
amb la paraula digna
i amb la paraula respecte
jo crec que ho tindríem
gairebé tot acabat
això no es farà mai
farem tres hores
no ho he de parlar
això no es farà
si no canvia la societat
l'escola sola
no canviarà mai
si no hi ha canviat
social
és una utopia
molt curt eh
l'Andreas Islecher
o algú així
que es diu aquest senyor
de l'OCD de Pisa
quan va venir
i és molt curiós
que tant ressò
que va tenir
les crítiques de Pisa
quan ara ha vingut a ell
i ha sentat
algunes coses molt clares
ai això
se n'ha parlat
molt poquet
ens diu dues coses
una
la importància vital
i fonamental
de l'educació infantil
del 0-6
clau
per tenir bons resultats
i els temps
de relació
amb l'alumnat
fora escola
són més importants
ni que el nombre
d'hores de classes
ni el tipus de professor
és a dir
la vinculació
de l'alumne
i de la família
que en parlava abans
també el Joan
és determinant
perquè els alumnats
se sentin
a l'escola
i que d'alguna manera
això faci
que després
millorin els seus resultats
avui tertúlia
de savis
docents
a l'ofici d'educa
ai quina mandra
qui no ho fa bé
fa mal bé
l'escola
i el que és pitjor
cada curs
fa mal bé
20 infants
Pilar Banejam

trafolàries
perquè estem veient
comiats de centre
que són una cosa
que és com
desproporcionada
no lliga
amb la nostra cultura
ni amb la nostra societat
i sobretot
en el que no hi ha vincle
o sigui que està predominant
estic dient
tot el negatiu
està predominant
el que és la imatge
i allò que ens ve
de pel·lícules
i d'altres mons
jo
un regal al mestre
sou partidaris
d'un regal al mestre
no
no us han fet mai regals
sí
sí
que us han regalat
un pernil
no això mai
l'únic
un regal
és el manual
el fet manualment
un dibuix
un escrit
fins i tot
algú que faci
alguna cosa manualment
a vegades
algun noi
et regala
no sé
una pulsareta
que ha fet així
amb els
aquestes coses sí
però fora d'això
jo crec que no
regals no
jo crec que no
s'han de fer regals
vull dir
la feina de mestre
és una feina més
una feina important
com diu aquella pel·lícula
però realment
això
no s'ha de materialitzar
en una cosa concreta
ara jo crec que el tancament
d'un curs
està en funció
de com ha funcionat
si durant el curs
hi ha hagut una bona entesa
hi ha hagut una bona relació
un bon vincle entre tots
el tancament
és una manera d'elaborar
el dol
que tots sentim
no només
viviu un dol
és a dir
clar
cada any
un dol
20 dols
s'enyoren els alumnes
els primers dies
el silenci
de l'escola
fa una mica de por
perquè tu
necessites sentir
la gent que és mestra
necessita tenir els infants
ho deia l'Agnès
al principi del programa
i és així
jo vull afegir
una cosa
que gira una mica el tema
jo crec que
hem de tancar avaluant
valorant el que hem fet
durant l'any
i escoltant
els infants
les seves valoracions
que ens ajudaran
em safata un altre tema
que encara no us he dit
que és el tema notes
que arriba a final de curs
i hi ha qui ho viu bé
qui ho viu amb molta alegria
i hi ha qui ho viu
amb molta desesperació
jo quan parlo d'avaluació
vol dir valorar el que hem fet
sí, sí, però les notes
hi són
o no hi són
hi ha molts centres ara
que ja tenen
propostes alternatives
què les notes?
que no diu ningú res
les notes
és una cosa
que ens hem inventat
que va canviant
però el que és fonamental
són les formes
que tenim d'avaluar
la conversa que tenim
jo sempre dic
que avaluar
vol dir una conversa
a quatre bandes
primer amb tu mateix
perquè aquests nens
que ja havia dedicat
tant esports
no toquem l'han après
allò de la pel·lícula
de la classe
recopereu la versió completa
per xarxes
i a la pàgina del programa
tornem la setmana vinent
amb Ivone Olza
especialista en psiquiatria infantil
juvenil i perinatal
us deixem a moques gràcies
sort de tu
sigueu lúdics
positius i alegres
i una mica d'empatia
per salvar el món
i sobretot
sentit de l'humor
i sentit comú
per educar les criatures
petons de la Marta Sánchez
la Núria Ventura
i la Rosa Sillué
i fins la setmana vinent
fins aquí
l'ofici d'educar d'avui
gràcies a Elisabet Pedrosa
reprenem el fil
d'aquest suplement
d'aquest diumenge
comença un dia nou
a sobre les taulades
veiem com balla
la foscom la matinada
la teva pell brillant
com una estrella ron
jo vull quedar-me
a viure entre les teves mans
un crit a l'univers
i se trenca la veu
el nostre amor
té tan valor
que no té preu
brindem per les persones
que han deixat petjada
pel dia que ens va portar
molt la nostra mare
i és igual
que costi tant
no hi ha res gratis
però estem aquí
tot al meu costat
enamorant-me
d'aquesta vida
que estem vivint
i és igual
El suplement
amb Roger Escapa
Riu més
estressa't menys
comença per fi
estimar-te
L'ofici de viure
amb Gaspar Hernández
Com ens mouen les emocions
a l'hora de votar
Un programa sobre conducta humana
Parlarem de
l'anomenada
Ment d'Amico
No té sentit queixar-se
Beneficis de ser amable
L'ofici de viure
amb Gaspar Hernández
Eines pel benestar emocional
Aquest diumenge
a partir de les 12 de la nit
Disponible en podcast
i a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
Aquest mes a Espoticar
gaudeix de 3 anys
de garantia
inclosos
finançant el teu vehicle
d'ocasió
Visita un dels nostres
200 concessionaris
i gaudeix
de disponibilitat immediata
reservant el teu cotxe
a Espoticar.es
Finançament ofert
per Stellantis Financial Services
Consulta condicions
a Espoticar.es
L'èvia Carmeita
fa les millors croquetes
del món
La Berta
com que és petita
sempre m'imita
La Marta
no para mai quieta
només quan m'explica
les mates
i en Pau
em fa riure tant
fins i tot
quan estic enfadada
I jo
sóc en Víctor
el germà gran
En realitat
no va néixer
en aquesta família
però també
sóc la meva família
Més de mil xiquets
i xiquetes
estan en famílies
d'acollida
però en necessitem més
Informa't en
acolliment.gencat.cat
Acollir és fer família
Generalitat de Catalunya
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
També de matinada
Amb Roger Escapa
Som el Suplement
Som a Catalunya Ràdio
Camí de les 7 del matí
Aquestes hores
els dissabtes i diumenge
repassem
alguns dels millors moments
de la setmana
Els continguts
ben escoltats
al nostre web
que a Radio Funcat
Barra El Suplement
i a l'aplicació
de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar
quan us vingui de gust
Mariana Laminos
Bon dia
Molt bon dia Roger
Diumenge passat
vam parlar amb la Patrícia
Franquesa
una cineasta
que l'any 2019
li van robar el portàtil
a Madrid
i allà va començar
el seu malson
Un hacker
va trobar unes fotos
seves íntimes
i les va començar
a enviar tothom
i perquè parés
l'única solució
que li donava
era pagar
2.000 dòlars
La Patrícia
ens explica
com va convertir
aquesta experiència personal
en una pel·lícula
que s'estrenarà
aquest estiu
al cinema
i a tres cat
a finals d'aquest any
I tu vas rebent missatges
de contactes teus
que et diuen
ei, estic rebent això
Exactament
Jo no sé a qui
més
jo no sé a qui
li va enviar
jo només sé
a la gent
que m'ho va dir
Hi ha molta gent
que s'ho va callar
Exactament
i també pensa
quin ús van fer
d'aquestes fotografies
això no ho sé
En algun moment
penses que
qui t'ha haquejat
és algú conegut?
Sí
No tinc el dubte
perquè el xantatge
és tan personal
i tan persistent
i hi ha un punt
que m'estan com espiant
perquè hi ha un moment
que em diu
què tal fueron
les vacaciones
i dic
com sap aquesta persona
que ha estat fora
i a més
jo quan publico
les fotos
jo les publico
a les meves xarxes socials
privades
perquè a mi
quan començo
a veure
que m'estan fent xantatge
jo ho poso tot privat
llavors penso
ostres
quina casual
com pot ser
que el hacker
o la hacker
sapigués
sí
hi ha un dubte
de si m'estava espiant
si és un contacte
que tinc jo
a les xarxes socials
si és algú
conegut
però
clar
no sabem qui és
llavors hi ha el dubte
tota l'estona
A la setmana tràgica
amb en John Cindreu
i Antoni Rodon
la diplomàcia panda
un tipus de diplomàcia
que practica la Xina
amb els països
amb qui vol establir
col·laboració
això de regalar animals
entre països
ja fa anys que funciona
i la prova
és que a la reina
Elisabet II
li van arribar a regalar
tota aquesta pila d'animals
La reina
durant el seu regnat
i la llista
no és exhaustiva
però li han donat
molts més animals
atenció
li han donat
signes
vaques
hipopòtams
porcs de procedència diversa
per exemple
uns porcs de figi
castors canadencs
elefants
tocants
cangurs
un toro sud-africà
un marsupial
un parasós
i dos jaguars negres
Pot muntar un zoo
ella sola, no?
Sí, jo proposo
que Pere Aragonès
abans de ser substituït
per qui sigui
vagi a Carles III
i aprofiti
per portar-li
un burro català
o un tritó del Montseny
i així al món
potser ens mirar
No, no el guardes
a l'hipopòtam
quan te'l regalen
també t'ho dic
Clar, aquest és el problema
Ells tenen, eh?
Tenen terreny
perquè facturi
És un problema
I a les 12
com cada diumenge
l'eclipsi
la setmana passada
amb el periodista
Espartac Paran
diu que dir-se
Espartac
carrega molt
i recorda
quan vam fer una crida
per trobar
tots els Espartacs
de Catalunya
Tu mateix
quan em dius Espartac
a mi em sorprèn
és a dir
encara em queda gros
tinc 52 anys
En coneixes
algun altre?
Mira, en Josep
quan fèiem els matins
va fer una crida
a Catalunya
perquè ens uníssim
als Espartacs
em van sortir
dos de 80
I...
Anàvem a crer Douglas
aquell dia, no?
Sí, sí
Podia haver vingut
Sí, sí
però aquest no era original
Aquest era
Clar, l'hi havien posat
per fer una pel·li
Però van venir
dos senyors de 80 anys
Ara no recordo
de quines poblacions
i un de Barcelona
que també es deia Espartac
que tenia la mateixa edat
que jo
Però fent el programa
de divendres
en van venir dues mares
que van tenir el coratge
de posar les seves criatures
a Espartac
perquè em veien per la tele
Tu creus
posar el teu fill a Espartac?
Has de tenir
perquè carrega molt
Podeu recuperar
tots els continguts
del programa
a través de 3CAT
també a la web
catradio.cat
barra
el suplement
Estrenes
Marta Ferrer
Bon dia
Bon dia
Els cinemes
torna un clàssic
de la comèdia
Bad Boys
Ride or Die
Hey Regi
You ate my snacks?
No sir
You ate my snacks
didn't you?
You need to get a jar
I'm a US Marine sir
Well then you need to deploy
La quarta entrega de la saga
torna a comptar amb Will Smith
i Martin Lawrence
com dos policies
inseparables
Tots dos es tornaran
a enfrontar
als perills
que inunden els carrers
amb la seva particular manera
de defensar la llei
Hi
Hi
Hi
I'm Julio
I'm an Aquarius
I can't stop a lightning
when I was a child
and now I see the world
a little differently
and I'm allergic
to the color yellow
I a Max
una nova sèrie
Fantasmes
El guionista, director
i còmic
Julio Torres
narra en sis capítols
la fantàstica història
de la pèrdua
d'una arracada d'or
en forma d'ostre
En la seva cerca
de l'objecte
reflexiona sobre
els extravagants
i surrealistes personatges
que troba
a la ciutat
de Nova York
I al teatre
la Villarroel
torna a l'illa deserta
Isaac Ferris
i Maria Rodríguez
protagonits en aquest text
d'escrit i dirigit
per Marc Artigau
que explica la història
d'una noia
que treballa en un banc
i pinta grafitis
i un repartidor de domicili
que assumia ser actor
Quan tots dos es coneixen
per casualitat
tancats dins d'un ascensor
s'expliquen la vida
i el seu món
canvia per sempre
Avui hi ha una funció
a dos quarts de sis de la tarda
Bon dia, Sònia de Lofeu
Molt bon dia
Si encara no has anat a dormir
o si t'acabes de llevar
fem tres propostes
avui per Barcelona
La primera
podeu visitar l'exposició
Connectem
40 anys de TV3
i Catalunya Ràdio
al disseny hub
de Barcelona
Són 900 metres d'exposició
que permeten
una selecció
dels programes
personatges
experiències
i grans moments
que al llarg d'aquests 40 anys
han convertit
la televisió
i la ràdio pública
en el que són ara
L'exposició
deixa entrar
els visitants
a les bambelines
de TV3
i Catalunya Ràdio
Un circuit pel passat
present
i sobretot mirant el futur
amb la posada en marxa
del 3CAT
la construcció
d'imaginaris col·lectius
i una mirada
sobre els mitjans
de comunicació públics
en català
La mostra
ha apostat també
per les noves tecnologies
digitals
i la intel·ligència artificial
Es pot visitar gratuïtament
cada dia
de les 10 del matí
a les 8 del vespre
fins al 25 d'agost
I podem dinar
o sopar
al tast de la Rambla
La plaça Catalunya
torna a collir avui
aquest festival gastronòmic
des de les 12 del migdia
fins a les 10 de la nit
i participen 30 restaurants
de la ciutat
i 6 pastisseries
que oferiran
una mostra
de la seva cuina
en format platet
al preu de 6 euros
En aquesta edició
la desena ja
es poden tastar
un 20%
de propostes noves
respecte als anys anteriors
com per exemple
els calamarsons
del Bar Pollo
el salmó
del restaurant Maé
o el bau
de xai guisat
amb ratafia
del restaurant Blanc
També repeteix
el xef
Nando Jubany
amb les seves croquetes
de rostit
espinacs
i sobreçada
amb formatge
Els restaurants
de Barcelona
sortiran un dia més
al carrer
per encisar nous clients
i acostar tothom
la cuina que fan
Música
Perquè si som per Barcelona
podem acabar el dia
al concert de Julieta
A dos quarts de set de la tarda
al Parc del Fòrum
un concert que s'emmarca
dins la programació
del Xer Festival
al Festival de Música Urbana
Amb només 4 anys
Julieta ha publicat 3 discos
i pel que podem intuir
de la seva última cançó
que va publicar la setmana passada
i que estem escoltant de fons
està preparant coses noves
Diu que a part del seu èxit
ha estat acompanyar-se
de bona gent
i d'altres grans artistes
com la Maria Jaume
o la Moixca
i agraeix
que a poc a poc
s'assumin més dones
als cartells dels festivals
per no haver de mirar
cap a fora
i posar en valor
el que es fa a casa nostra
Avui a Barcelona
Julieta compartirà escenari
amb altres artistes
dones com
Xanel
Aitana
Vico, Nayara i Jim
Si hi voleu anar
podeu comprar l'abonament
d'avui de només un dia
de diumenge
que inclou tots els concerts
a la pàgina web del festival
i té un cost per 45 euros
Doncs arribarem a les 7 del matí
amb la cançó
Full Romance
de Julieta
que avui actua
al parc del fòrum
el Share Festival
Tornem de seguida
al suplement
Xanel
Xanel
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada