Cone沒事 la sideways, la sol?
seria un est braceso?
Hiverem eletten kne تو
ètres
No és només una llei de regulació de lloguer,
sinó que ha de permetre comentar l'oferta d'immobles protegits
de lloguer al mercat.
Com deia el suplement de Catalunya Ràdio.
Sobren possibilitats perquè puguin fer habitatge de lloguer
assequibles, que penso que això és interessant,
i ja tenim articulats molts mecanismes perquè ho puguin fer.
El que no té sentit és que hi hagi pisos al nostre país
que estan buits o que, sincerament,
no hi hagi pisos.
Si no hi hagi pisos,
només queden limitats a aquells que poden pagar-ho
i deixar molta gent fora.
I atenció perquè aquest matí es manté circulació intensa a la P7,
a l'altura de Vilafranca del Penedès,
sentit a Ragona després que ahir,
recordem-ho, aquesta via va quedar tallada
per l'incendi d'un camió.
Aquesta incendi va complicar molt l'operació sortida del cap de setmana
ahir al vespre i s'hi van acumular fins a 20 quilòmetres de cua.
Ara encara hi ha un carril tallat.
A França, aquesta matinada, el president Emmanuel Macron
ha promulgat la reforma de les pensions
després de rebre la val del Consell Constitucional.
El diari oficial de la República Francesa ja publica el text
si el retard en l'edat de jubilació entrarà en vigor aquest setembre.
Els sindicats avisen que continuaran amb les mobilitzacions.
També expliquem a aquesta hora que el nanosatèl·lit de la missió Mineiro
de la Generalitat ja és a l'espai.
S'ha pogut enlairar aquest matí quan va ser a la tarda
aquest matí quan faltaven 10 minuts per les 9
des de Califòrnia als Estats Units, viatge a bord d'un coet de la companyia SpaceX
i ha de servir per millorar la connexió 5G i monitoritzar cultius.
El llançament s'havia cancel·lat dues vegades aquesta setmana
per les condicions meteorològiques.
El bulli torna a obrir les portes reconvertit en un museu
amb el nom de Bulli 1846.
Fidels a l'estil del restaurant, que tenia una llista d'espera llarguíssima,
el museu només es podrà visitar tres mesos l'any.
Ferran Adrià ha assegurat que en el museu es menjarà coneixement
i serà un espai on es podrà reflexionar, contemplar i saber
per què la cuina ens fa ser humans.
És un testet del que explicarà demà al programa
un restaurant que aniva a la Berlín de Catalunya Ràdio.
Menjar coneixement es tracta de
de lo que volem que la gent faci aquí, no?
De menjar tot el que ha sigut el bulli,
per què el bulli ha sigut el bulli
i veurà tot, les tècniques, els conceptes, els estils,
moltes, moltes coses que li faran veure el bulli d'una altra manera.
I en esports ens repassem al més destaca també a aquesta hora.
Albert Benet, bon dia.
Bon dia.
El vestidor del Barça assumeix que en Sufati
haurà de marxar al final de temporada.
Ho va avançar ahir Catalunya Ràdio.
Tant els jugadors com el cos tècnic tenen clar
que aquesta venda serà necessària
per rebaixar la massa salarial i afrontar fitxatges
com els de Messi i Gundogan.
L'Espanyol juga aquesta tarda al Camp del Betis.
A dos quarts de 7 falten 10 jornades
perquè s'acabi la Lliga i l'equip blanc i blau
és penúltim a dos punts de la permanència.
El partit el transmetrà al tot girar.
També avui entrarà a altres partits a jugar el Cadis Madrid
a les 9 del vespre sense avinicius ni cross
reservats per la Champions.
Ara mateix la diferència és de 13 punts
i demà jugarà el Getafe Barça.
El Barça de bàsquet jugarà als quarts de final de l'Euroliga
contra els Algiris en una sèrie al millor de 5
i amb la pista a favor.
A la CB aquest vespre, 3-4-9,
duel català, joventut, girona.
El Barça té aquest cap de setmana la primera oportunitat
per ser campió de la Lliga femenina de futbol.
Aconseguirà el títol aquest mateix cap de setmana
si aquest migdia guanya l'Atlètic de Madrid
a les 12 al Johan Cruyff
i demà al Madrid es deixa punts al Camp del Betis.
I també avui a jugat llevant les planes Tenerife
a les 4 de la tarda.
Som els Puts Berd i volem conèixer aquest esport
del que tothom parla, el pitx empat, para.
Això, doncs busquem rivals per fer un...
Un pitx empat, para. Això.
Pitx.
El pitx empat és un esport tan divertit i sociable
que voldrà repetir.
Arreglem la primera classe perquè ho comprovis.
Entra a milclassesgratis.cat.
Apunta't amb qui vulguis i benvinguts al pitx.
Hem jugat, hem après i ens hem divertit.
Soc aquí.
Ara, les millors excursions de la Lliga.
Ara, les millors excursions d'Antitó
i les sorpreses d'en John C. al llibre.
Hi, kids!
Treballa a la botiga de TV3 i als punts habituals.
El 17 de gener del 2004, el Jimmy,
un noi ecuatorià de 27 anys,
fa cua amb dos amics a la porta de la discoteca Juan Chito,
a l'Hospitalet de Llobregat.
Mira, ahí está con el que me discutí el otro día.
Quan estan a punt d'entrar al local de música llatina...
Jimmy, ¿dónde estás?
Me ha pasado algo y yo creo que es una señal.
Algo malo está aquí.
El Jimmy repuntret al cap.
¿Qui l'ha matat i per què?
Crims de Carles Porta, a TV3 aquesta nit.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana, amb Roger Escapa.
What do I know?
I know...
10 i 6.
Laura Negra.
Maica Navarro.
Bona nit.
Bona nit, Roger Escapa.
Com estem?
Bé.
Aquí tots heu anat a dinar el bulli, eh?
El voltes, tu.
A veure, avui ho anem explicant...
Tu no, perquè ets un criu.
Sí, però que fa 10 anys que va tancar, no?
Ostres, sí.
Ustres, com passen els punts.
És que, esclar, soc una senyora molt gran, ja.
O sigui, tu ja has anat a menjar el bulli, també, ara que...
Aniràs al museu?
Pagant 27 euros d'entrada?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Pagant 27 euros d'entrada?
I tant, i tant.
Sobretot perquè, com va explicar el Ferran Adrià
i recull molt bé la Cristina i la Jolona a l'avantguàrdia avui,
ell va advertir en aquest grup de periodistes
que els va presentar el projecte
que la gent sabia que no hi ha menjar,
que hi ha cafè i aigua
i que es tracta d'alimentar el coneixement.
I el que explica és que tots aquells que vam tenir el privilegi,
la sort i els diners per pagar un manual bulli
en algun moment de les nostres vides,
o ens van convidar,
el que veurem allà...
Tu hi vas anar convidada, a sobre?
Jo vaig estar quatre vegades i les quatre vegades em van convidar.
No el Ferran, eh, no el Ferran, eh,
sinó amb la gent que anava.
Bueno, perdona, però sí...
Ah, seria, o sigui, l'acompanyant...
No, no, no, sí, no, no, no, no.
En plan cita o en plan grup d'amics anem a passar-nos-ho bé?
No, grup d'amics i vaig estar convidada.
Quina sort.
M'ha de convidar el bulli, poca broma, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Doncs mira, amb els escrivà, amb el Carlos Aparicio,
amb el Ventura Clotet,
a més a més amb unes colles molt interessants.
A més a més, vaig tenir la sort de sopar a la taula de la cuina,
que era una taula que era la privilegiada,
perquè estaves allà enmig d'aquell laboratori...
Em va fascinar perquè hi havia un gran silenci i no hi havia fum.
Em tenia fascinada, no hi havia fum,
i tot era com una dansa absolutament coordinada
dels cuiners i tot el personal que per allà es veigava.
I després vaig tenir també el privilegi a l'any
que el Ferran Adrià i el Juli decideixen
que allà no serviran menjars al migdia
i que només faran sopars.
Doncs aquella última jornada de menjars al migdia
va haver-hi una mena de...
mateixa de cuina, no ho sé, va haver un dinar com a especial,
un menú especial.
I recordo que la meva taula va ser l'última
i jo vaig fer jo la cosa d'aixecar-me a l'última.
Va ser l'última comensal del bulli.
L'última comensal dels menuts de migdia,
perquè després el bulli va continuar els menús de la nit,
i ara és la carta, que les cartes les guardo,
de tots els menús que vaig anar a aquella,
li vaig fer signar al Ferran
i el Ferran m'explica jo la última, aquest salió, no sé què,
el Ferran i l'Isabel.
Sí, sí, sí, sí.
Nen, jo tinc molta vida.
Per això m'ha agradat parlar amb tu.
Tinc molta vida.
10 i 9 minuts.
A mi, al meu costat, podries aprendre moltes coses.
L'Hora Negra.
Aquest dilluns, Maica Navarro,
Dani Alves tornarà a ser notícia, bàsicament,
perquè ha demanat tornar a declarar davant del jutge.
Recordem que estan presonats des del dia 20 de gener,
acusat d'una agressió sexual a la discoteca Suton de Barcelona.
Dani Alves ja va fer diverses declaracions,
tant davant de la policia com al jutjat,
declaracions que no tenien res a veure l'un amb l'altre,
declaracions poc sòlides, plenes de contradiccions,
i ara el seu advocat, que recordem que és Cristóbal Martell,
ha recomanat que torni a declarar.
La cita és a dos quarts d'onze a la Ciutat de la Justícia,
davant la magistrada que dirigeix la investigació,
i és una situació presencial.
Per tant, el jugador de futbol serà excarcelat
al traurem de Brienz II,
i amb una comitiva policial, amb un vehicle policial,
serà traslladat fins a la Ciutat de la Justícia,
estarà una estona a les garjoles de la Ciutat de la Justícia,
i quan hi ha dos quarts d'onze, accedirà a la sala.
Ja ens ha advertit el Tribunal Superior de Justícia a Catalunya,
que serà una declaració a port de tancada.
Per tant, hi haurà presència de mitjans de comunicació,
i les mesures en els últims temps a la Ciutat de la Justícia
impedeixen qualsevol gravació d'imatges
a l'interior de la Ciutat de la Justícia.
I, és més, fins ara els periodistes podíem circular pels passadissos
i estar en aquells passadissos a les portes d'aquest jutjat
per parlar amb els advocats a l'entrada i a la sortida, o a la fiscal.
Ara mateix ja ens han advertit que ni tan sols
podrem estar en aquells passadissos de la primera planta
i que ens haurem de conformar amb estar al hol.
Qualsevol dia ens fotran fora directament
de la Ciutat de la Justícia i ens fan fer les guardes i esperes
al carrer, a la vorera, en qualsevol cas.
Et vaig ressentir una mica.
Cada cop és més complicat informar en aquest país.
Cada cop és més complicat.
I de fet, mira, hi ha una escena que hem viscut
aquesta mateixa setmana, que és el...
Policia Nacional detenia a Múrcia
el jove acusat de, presumpte assassí,
encarregat del Club de Tir de Canovelles.
Es produï aquesta detenció per part de dos agents
de la Policia Nacional.
I a les dues hores de la detenció, Policia Nacional
feia una piulada explicant la detenció,
i dues hores després, a l'endemà,
tothom que volia entrevistava els dos policies nacionals
que havien detingut amb aquest individu.
Els entrevistaven, amb els noms i connoms,
a cara descoberta, i amb absoluta tranquil·litat,
transparència, és a dir, jo no vull res
que perjudiqui una investigació,
jo vull que se'm deixi treballar,
i cada cop els companys d'Informació Judicial,
d'Informació Policial,
tenim més complicacions per poder treballar.
O sigui, jo no estic especialitzat en l'àrea judicial,
però em toca fer guàrdies a la Ciutat de la Justícia,
i ho parlen els companys, cada cop és més complicat,
i fins ara era habitual esperar a les portes d'aquest jutjat,
i per tant, és a dir, tu amb ell fins i tot
a la porta, l'Albers tampoc el veus,
perquè entra per unes altres conductes,
i per tant, no hi haurà fotografia de l'Albers.
Però en aquest passadís, surt la fiscal,
surt el Cristóbal Martell, surt l'Esther García,
surt o entra l'Esther García, que és l'advocada de la víctima,
per tant, la víctima no ha d'estar present,
seran només aquests tres personatges claus.
Però clar, si ja em dius, no a dalt, no a baix, al hall,
no al hall, no a la vorera, no ho sé.
La línia de defensa de Cristóbal Martell, que, recordem,
és l'advocat de Dani Albes, són les imatges de la Càmera de Seguretat
de la discoteca Suton, que, segons diu, mostra com la dona
va entrar a l'AVU de la zona VIP de la discoteca amb Dani Albes,
i el que intenta demostrar la defensa de Dani Albes
és que va ser una relació sexual consentida.
Què passa? Que la dona entrés a l'AVU no demostra res.
Sí, fins ara és cert que Dani Albes
no declara davant de Mossos,
perquè és una...
diria que es pacta, però tampoc és un pacte ben bé,
perquè no s'arriba cap pacte amb ell,
però en el moment que ell es presenta,
aquell dia, estic recordant,
10 de gener va ser, no?
10 de gener amb els Mossos d'Esquadra...
El 20 de gener va ser una xifra.
Amb aquesta cita a les 6 de la matinada
amb les Mossos de l'AUCAS, de la Unitat Central
d'Agressions Sexuals,
és en aquell despatx de presament
de la que havia estat la seva primera advocada,
és només per comunicar-li que vostè està detingut
per un delicte d'agressió sexual,
se li aixeixen els drets, se li enmanilla,
i es trasllada directament a la Ciutat de la Justícia,
i tan sols passa per comissaria.
I és davant la jutgessa que hi havia una jutge substituta
de manera incomprensible
des del punt de vista d'una estratègia
de defensa coherent.
O sigui, coherent d'algú,
i ara només estic explicant fets objectius.
No té molt sentit voler
en una mateixa declaració,
perquè ell entra en aquella sala
i està present la magistrada, la fiscal,
l'advocada de la víctima i l'advocada d'Albes.
L'advocada d'Albes en aquell moment
ja tenia en el seu poder la declaració
de la víctima a Mossos d'Esquadra.
Això ja ho havia pogut dir així.
Per tant, ja sabia allò que havia explicat la víctima
i que era una declaració de la víctima.
Si hagués dit a l'advocada de Mossos d'Esquadra
que s'hagués fet amb dos dits de front,
li hagués dit a l'advocada d'Albes dues opcions.
A, no declaris,
i dos, relacions consentides.
I el que va fer és,
i normalment no es contesta més a més,
té dret a no contestar, només a contestar si vol,
perquè no s'han parlat.
I el que va passar allà és que el futbolista,
el brasilellà, va respondre a tothom
i a cadascuna de les dones
que anava a preguntar, perquè totes eren dones,
a mesura que li anaven qüestionant el relat
o anava canviant aquest relat.
I va anar evolucionant.
A més, va ser una magistrada
que va voler intervenir i, clar, va acabar...
Primer va començar dient, en aquell vídeo
que tampoc s'entén, un vídeo que es grava,
i envia amb el company Carles Quille dient,
jo soc més o menys així com un santo,
soc la madreta de Déu,
i bàsicament soc un home feliçment casat.
Sempre respectant les dones.
I tothom que en coneix sap que jo soc un home feliçment casat.
I no sé què vol aquesta dona,
que és que no sé qui és i no l'he vist en la meva vida.
Mentida.
Què em fas fer enviant aquest vídeo?
I després dins d'aquella sala,
ja sí que la coneixia, però no va passar res,
però hi ha unes imatges.
Jo vaig anar al lavabo, ella de sobte va entrar,
va obrir la porta per la força.
Vaig veure que ella estava pixant però assegut
i que gairebé es va avalançar per fer-li una afalació,
i la magistral li diu,
però com és possible que ja detalli el seu tatuatge
sobre el melic?
Al final vaig pensar, ja que estem, em vaig posar dret,
vaig pujar-me la camisa perquè no es taqués,
i no hi havia problema.
Per tant, va anar variant,
i això és inconsistent, és que m'anava entint
en aquelles dues hores de declaració,
jo va ser incomprensible.
És evident que un cop el van posar en presó preventiva
i va veure l'embargadura del problema que tenia,
Dani Alves va canviar d'advocat, va acabar fixant
Cristobal Martell, i una altra de les proves
que portarà a la defensa de Dani Alves
són uns missatges d'un amic de Dani Alves
i de quina manera poden condicionar aquest judici?
A veure,
deixa'm que t'expliqui que el més important de dilluns
és que durant aquests mesos,
Martell i Arnau Xometra, que és el company de despatx,
que són els que porten directament
i molt personalment aquesta defensa,
l'han visitat pràcticament cada setmana,
i han estat treballant, i han construït,
i aquesta paraula no és correcta,
han treballat en la declaració
que el jugador farà dilluns davant la magistrada,
i intentarà justificar,
no té per què justificar els canvis de versió,
una mica ell ja ho ha fet arribar
de diferents maneres que va mentir
per respecte a la seva dona,
perquè recordem que estava casat
i ara ja estàs divorciat d'una dona espanyola,
però el que farà serà intentar fer una versió
de tot allò que va passar,
assegurant que aquelles relacions,
que aquells 10 minuts al quart de bany
del reservat de la discoteca Suton,
van ser consentides,
i va intentar focalitzar
i posar en munt la pressió i el foco
amb tot allò que va passar fora
i que recullen les imatges de les càmeres de seguretat,
imatges amb les que la seva defensa
ha treballat intensament
per intentar explicar que tot allò
que va passar a l'interior era consentit
i que les imatges posteriors,
l'atitud de tots dos quan surten,
demostrarien al seu pare que allò va ser consentit.
Evidentment, la magistrada,
la lletrada de defensa de la víctima
que continua de baixa
és, per allò que sabem,
molt tranquil·la,
i és probable que després d'aquesta declaració
Martell torni a demanar la llibertat
del seu client, del jugador, i serà complicat.
I en relació a aquests missatges,
l'Albert Nialves estava acompanyat aquella nit,
pràcticament quan estava per Barcelona,
sempre porta el seu binomi, que és un brasilers,
que li fa com de nutricionista, guarda espatlles, cuiner,
i un tal Bruno,
i aquest Bruno estaven tots dos al reservat,
es queda amb la cosina
de la víctima,
quan la víctima està al quart de bany,
i xerra molt amb aquesta cosina,
i és cert que després que tot això passi
i que la víctima
hi hagi verbalitzat la seva cosina
allò que ella assegura que va passar
en aquell quart de bany, que va ser una violació
segons les seves paraules,
el Bruno aquest li envia un missatge per Instagram
que s'han compartit als comptes privats i li diu
que també m'ha agradat molt conèixer,
m'encanten les persones boniques,
ets molt guapa tu, la teva cosina i tal,
aquest és la meva adreça, vaig vint,
però el que vulguis, i bon any i bones festes.
I la cosina diu que també m'ha agradat molt conèixer,
bones festes i bon any.
Però això tampoc demostra res.
La defensa interpreta que aquest col·loqui,
aquesta mabilitat, cordialitat,
és incompatible amb...
és incompatible amb una agressió sexual
per part de la cosina.
La defensa de la víctima el que interpreta és...
No, no, realment el que volia Bruno era
tutelar les noies per veure
si en algun moment podia haver-hi
algun element que fes sospitar
que se li passava pel cap aquella noia denunciar.
Per tant, d'un mateix missatge,
totes dues parts ho interpreten...
De maneres totalment diferents.
Són dues interpretacions possibles.
10 i 22.
Un altre dels focus informatius d'aquesta setmana,
sens dubte, l'hem trobat a Rubí.
Aquesta setmana hi ha hagut una violació
en grup a Rubí, una agressió que hauria tingut lloc
el 28 de desembre, també per aquestes dates,
en una nau industrial abandonada de Rubí.
Aquesta setmana hi has estat.
És una nau que està pràcticament en runes.
Els detinguts són 5 homes, els van detenir a Terrassa,
els han enviat directament a la presó.
Els 5 homes tenen entre 20 i 27 anys,
una situació terrible, perquè, a més a més,
aquesta dona, el que assegura les mosses un altre cop
d'Ucas, tenen aquesta unitat central d'agressions sexuals,
és que no era la primera vegada
que aquest grup d'homes, aquesta manada,
l'agredia sexualment.
Ella havia mantingut una relació efectiva sexual,
amb un amic,
mantenia puntualment relacions sexuals,
i aquest era l'amic que l'enganyava
i la feia servir com a esquerd per quan la citava,
quedava amb ella, i de sobte cridava la resta
i els convidava literalment a violar-la.
I assegura que, reiteradament,
es va negar que intentava resistir-se,
però era una superioritat física
de 5 homes contra una dona que, com deies,
és especialment vulnerable perquè té una descapacitat
intel·lectual diagnosticada.
Una dona molt fràgil i que li va costar molt
donar el pas de denunciar,
però que finalment la seva situació era insuportable
i que tenia por perquè era una cosa que no acabava.
No acabava, no acabava, l'amenaçaven,
i ho ha passat malament.
I en aquest cas ha tornat un altre debat,
els de successos, abans em deies que em queixava,
que justament allà a la nit ho plantejava
amb les meves col·legues de la temàtica,
amb la Carranco, la Ponsí, la Fàtima, l'Andrea,
i són 5 homes d'aquestes edats
i de nacionalitat marroquina.
Hem de dir que són marroquins, sí o no?
Això és un debat llarguíssim.
Tu normalment sí que dius les nacionalitats.
Jo si les tinc confirmades, sí.
És un debat que té una realitat en titular,
jo crec que no és un titular,
però és una dada més de la mateixa manera
que expliquem que el pistolet que no veies
havia nascut a Barcelona o era militar.
Jo penso que és una dada més,
i com expliquem que aquests 5 tenen antecedents,
algun d'ells fins i tot d'antecedents sexuals.
Però sí, és una dada complicada.
És veritat que és un...
Que pot reforçar patrons racistes segurament?
Però són patrons racistes
del que s'han apoderat determinats grups
de l'extrema dreta i determinats missatges interessats,
i no hi ha rèplica per l'altra banda.
És a dir, a mi m'agradaria que algú
que té les dades reals fes un estudi
per saber que aquesta legenda
només les manades estan protagonitzades
per homes estrangers,
que algú que té les dades ens ho expliqui si és així o no,
perquè potser ens portem una sorpresa i no és així.
A l'extrema dreta se la combat amb dades.
El que passa és que disposar d'aquestes dades
és una feina laboriosa.
Nosaltres no podem, però és que no les tenim.
No, estem parlant d'agressions sexuals.
Què fa ser aquesta feina interior?
Per què no fan aquesta feina interior?
Per què no es fa un estudi seriós amb les agressions sexuals?
Un estudi que també impliqui en un moment donat
parlar de qui són els homes
que estan protagonitzant aquestes agressions sexuals.
Tenim un problema gravíssim amb les agressions,
tant amb adults com amb menors d'edat.
Ens hem de remengar i posar-nos a treballar
perquè no ens informem.
No pot ser que dels homicidis està claríssim
que en el moment que hi ha un mort, un cadàver,
em sospites que pot ser un amor criminal
i sense donar investigació hi ha una piulada
i un comunicat immediat de Mossos d'Esquadra.
Això és un criteri compartit a totes les regions policials
i es fa així.
I en el moment que hi ha les detencions i la investigació
i el jutge que dirigeix la investigació
dona llum verda, s'informa de la detenció.
Agressions sexuals, d'aquesta de Rubí,
jo entenc que no s'ha d'informar.
De les agressions sexuals quan passen no s'ha d'informar.
I mira, aquest és un bon exemple, Rubí.
Les UCAs van treballar amb la discreció
que es mereix una investigació tan complexa
i ens hem assabentat de les detencions
i el jutjat número 7 de Rubí ha volgut que s'informés.
Hi ha jutges que volen que s'informin de les detencions
i altres jutges que no volen que s'informin de les detencions.
Quan es va produir la detenció del presumpte agressor,
que a més a més gairebé la mata de l'estudiant nord-americana
al poble espanyol.
La magistrada no volia que s'informés ni de la detenció,
ni que havia passat a disposició judicial,
ni que havia ingressat a presó.
No sabem quan les detencions es produeixen,
no sabem quan les agressions,
ja al final aquest balanç final de dates,
no tenim per cert encara les del 2022,
m'imagino que és complexa, però hi estem ja el mes d'abril,
finals d'abril, però bueno.
Però, ostres, ens hem de remengar.
És veritat que és una feina pedagògica, etc.
Però policialment, des de l'interior, es poden fer coses.
Comencem a analitzar i a parlar amb criteri,
i potser és probable que com em passen els delictes de patrimoni,
acabin els bulos d'aquest bulo,
que només delinqueix els immigrants.
Això és mentida, és mentida, les dades ho demostren.
Per tant, ostres, anem a analitzar
exactament què passa amb això.
L'argument no és meu només, és d'aquestes dones periodistes
que ahir ho parlàvem, però vaja, és parlar per parlar.
Un minut per arribar a dos quarts del matí.
M'agrada explicar-ho perquè vull que l'oïen entengui
la complexitat a vegades de treballar.
Nosaltres a Catalunya Ràdio, com deia, no diem nacionalitats.
Fatima i Embri, per exemple, a TV3, tampoc.
Sí, perquè és la mateixa casa.
Té raó.
T'he d'acomiadar perquè tinc l'Albert Sánchez Pinyol
que ens està esperant que ve presentar-us
un llibre per Sant Jordi.
No li agrada la festa de Sant Jordi.
Digue-li que si vol que signi jo per ell.
Aquest vull que me'l signi ell perquè em fa molta il·lusió.
Gràcies, Maica. Fins ara.
La millor resposta.
Has pensat en el teu futur?
Tota l'oferta d'FP s'engloba en una finestra única,
al portal fp.gencat.cat, on trobaràs tota la informació
i orientació per la teva trajectòria formativa i professional.
L'FP ofereix un ampli ventall de cicles formatius
i certificats de professionalitat i un itinerari
que es va construint i adaptant a les decisions
i experiències de cada persona.
Com l'any passat, en els cicles de grau mitjà
hi haurà dos processos de preinscripció.
El primer, per l'alumnat que està cursant quart d'ESO,
una formació equivalent o primer de batxillerat,
i el segon per a la resta.
La més aplicada, la millor de la classe,
sempre havia sigut jo, però va arribar un dia
que la cosa va canviar. Jo he fet moltes coses a la vida,
però cap amb convicció. La Lila, en canvi, era ferma.
M'agradava sentir-me exposada a un món desconegut
i em vaig deixar portar.
Penso escriure tota la teva història.
A Borges fa més de 125 anys que treballem
per oferir productes saludables de la màxima qualitat,
com el nostre oli d'oliva verge extra,
i la nostra selecció de fruits secs,
que promouen una alimentació sana i equilibrada,
sempre a través d'un procés de producció
sostenible amb el medi ambient. Borges, cuidant el que és important.
Benvinguts als vuit dies d'or del Cort Inglès.
Només fins al 23 d'abril tens més de 600 marques
amb fins a un 30% de descompte.
Totes les teves marques preferides de moda,
llençeria, sabateria, accessoris, esports, bellesa, llar.
A la botiga web i app.
Aquest per al carrer Mallorca, aquest a Ribau, aquest a Còrsega.
Ei, ei, però qui és tot aquest escàndol?
Ara fem el lliurement express i en 72 hores tens el teu sofà nou a casa.
Quins crocs!
Renova casa teva amb sofàs, butaques, matalassos, decoració
i tot el que necessitis per omplir la teva vida de disseny.
Et mereixes aquest sofà, aquest matalàs, aquest tallar,
galeries del tresillo.
Més que edificis que responen a necessitats i desitjos,
més que empatia, empatia radical, model,
més que un festival d'arquitectura a l'entorn del Parc de les Glòries
del 20 al 30 d'abril.
Descobreix tota la programació al web model.barcelona.
Col·labora Fundació Mies van der Rohe, Ajuntament de Barcelona.
Barcelona respira cursa i solidaritat.
10 km excepcionals des de Vinguda Diagonal fins a Plaça Catalunyà.
Inscriu-t'hi gratuïtament a la web cursalcortinglés.cat
fins al 30 d'abril.
Siga solidari i corre amb la samarreta i la polsera
fins al matí.
El diumenge 7 de maig, a les 9 del matí, Barcelona respira cursa.
Patrick Urbano.
Això de tenir bessons té una cosa màgica,
que és que mai et ploren els dos a la vegada.
La natura és sàvia.
Primer plora un i després plora un altre.
Seix Bonet.
Pau Guillemet.
Necessito que vinguis a fer de cangur dels meus fills.
Per molt que tu ja has cuidat molt dels teus,
segur que ho tornes a reviure tot per primer cop.
El programa per pares, mares i famílies
que és per gent com nosaltres que estem tot el dia
nens amunt, nens avall.
Kids XS amb Pau Guillemet i Txell Bonet.
Cada dissabte a la una del migdia a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Escapa.
Passant 4 minuts de dos quarts d'onze.
Què passa quan una societat es nega a canviar
tot i tenir un cataclisme davant seu
que amenaça la seva supervivència?
És una pregunta que ens podríem fer avui dia,
per exemple, davant la amenaça del canvi climàtic,
però que Albert Sánchez Pinyol trasllada
més de mil anys enrere.
Acaba de publicar Pregària, Proser, Pina,
un llibre més sergi,
i, com sempre, un personatge central
que marca un llibre que probablement
serà un dels més venuts d'aquest Sant Jordi.
Albert Sánchez Pinyol, bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Molt bé.
Si no fos per l'alèrgia primaveral, però...
Pecata minuta que deia aquell.
On seràs per Sant Jordi?
Doncs encara no ho sé.
Segurament a casa meva.
I probablement escrivint.
Amagat en un cau?
No, home, no.
Jo no m'amago, però, bueno...
Ja ho he explicat moltes vegades,
que no em sento ús participant
de tota la moguda de Sant Jordi.
Però què és el que et molesta tenir un cuiner mediàtic
al costat que ven més llibres que tu?
No, això és una anècdota
que crec que tots els autors
que han participat a Sant Jordi
l'han viscut alguna vegada, oi?
Trobar-te amb grans intel·ligències
sense ningú que vagi a signar el seu llibre
i al costat, doncs no ho sé,
un actor porno que ha fet un llibre
més aviat oportunista.
No, home, en Enric, perquè podria ser un bon llibre, però...
És complicat, però, vaja,
jo mai m'he trobat a gust
a partir del moment que vaig publicar
el primer llibre amb Sant Jordi.
Com que l'actor és un dia encantador,
com a escritor saltes a la barrera a l'altra banda
i estàs allà dins d'un model industrial.
Jo sempre dic que faig Sant Jordi
364 dies l'any.
I no el dia aquest
on tots anem...
El teu editor no li deu fer gaire gràcia, per això.
El meu editor és molt tolerant,
com ho demostra que m'ha dit, oi?
Però, vaja, vull dir...
Estàs pendent de les vendes?
Per exemple, diumenge acabes tard
estàs pendent de si surts als més venuts, o no?
Home, això és inevitable.
És que siguem sincerers.
Deixem la fantasia per les novel·les, oi?
Perquè, a veure,
jo sempre dic que jo hi entenc de lletres, de números,
però és que escrivim un llibre per ser llegit
i és que, és clar, a més a més,
que es vengui un llibre ens dona la possibilitat
d'escriure el següent, perquè és que al capdavall
ens agradi, o no, estem a dins d'una indústria
que té aquestes servituds, oi?
I una novel·la, no cal que ho expliqui jo,
és que és un esforç constant
i duríssim
que triga moltíssim a elaborar-se
i a donar la impremta
i tot i així, encara, li faries
una altra repassada i tal...
No, no, és una feinada de por, és clar,
si això no té una recompensa
i els actors, doncs...
malament rai.
És una feinada, el que passa és que
no entenc com
pot ser tan prolífic, perquè crec
que les tres últimes temporades t'he entrevistat
un cop l'any amb llibre nou, amb publicació nova.
Sí, sí. Aleshores, com t'ho fas?
Perquè, a veure, aquest és un llibre que
hi ha una documentació, hi ha una part que no és documental
perquè és el teu cervell que ens torna a buscar
monstres i ens els presenta.
Però són més de 500 pàgines, no?
Aleshores, que els tens?
Ja fa temps i ara anem engadenat
tres d'aquests de seguits? No, no, exactament.
Però és clar, jo entenc que des de la premsa
es veu
aquesta idea que els processos
editorials són paral·lels als processos creatius
i no és veritat.
O sigui, no és que jo escric un llibre i el publiqui,
escric un llibre i el publico, sinó que és que estic
fent en paral·lel moltes coses.
Aleshores, van sortint segons
l'acord que arribem amb l'editor,
això és tot.
I els dos últims llibres ja els tenia
prou enllestits
quan vam arribar a un acord
perquè sortís publicat, és només això.
Pregària a Prosèrpina,
el nou llibre del versatge espanyol i que sona així.
Els nens
i els ignorants del món marcial
creuen que una gran batalla és la topada
de dos grans exèrcits que xoquen
com toros furiosos.
El combat genera una munió de lluites per parelles
i qui més baralles individuals guanya
acaba vençent. Res més lluny
de la veritat. En els sofisticats temps
es troba una gran batalla.
Una gran batalla és un fenomen
complexíssim, brutal
i alhora molt difícil d'entendre.
Amb la veu del Carles de Bo,
posant veu a l'Albert Sánchez Pinyol
amb aquest pregària a Prosèrpina,
una criatura estranya,
apareix en l'època romana,
amenaça als romans que són al nord de l'Àfrica,
hi ha un heroi que ha d'intentar salvar
tot un imperi, l'emperador del moment és Ciceró
i aquest heroi és Marc Tully, que és el seu fill
i que ha de combatre aquesta amenaça.
Aquí combines la història real amb la ciència-ficció
i apareix un monstre que ho amenaça tot
i amenaça la supervivència d'aquest imperi.
Aquesta república encara.
Encara és una república.
Tu dius que la novel·la va al canvi.
Sí. A veure,
jo crec que la immensa majoria
de novel·les que se situen
a la Roma antiga, el protagonista,
és la mateixa història de Roma, oi?
Aquí fem un canvi, que és clar,
per això està la literatura i la fantasia,
que és que agafem l'antiga Roma,
que es va trobar abans de Cris, com un escenari.
Un escenari on els personatges coneguts,
César, Pompeu, Ciceró,
que era el gran polític
i orador de l'època,
doncs han d'afrontar una cosa,
un element fantàstic,
que evidentment no està a la història
autèntica de com va acabar la república romana.
Però l'escenari és aquest,
la Roma de just abans de la guerra civil
entre César i Pompeu, que passa una cosa.
Faré un petit espòiler,
i és que els romans han de patir una invasió
però aquest cop no és una invasió
ni de germànics, ni de cèltics,
ni de cites,
és una invasió que ve d'una altra civilització
de sota terra.
Una tecnologia equivalent a la romana,
però una mica diferent,
però és clar, posa amb aquesta civilització
humana universal,
almenys a nivell d'Occident,
en una dilema terrible.
Que és matar-se entre ells,
que és el que estaven fent fins ara els romans,
o ajuntar-se
per combatre aquest nou enemic.
Exactament.
I han de canviar coses molt profundes
de la societat europea, romana,
si volen,
enfrontar-se amb èxit
amb aquesta amenaça tectònica,
aquesta civilització soterrània
que els amenaça amb la fi absoluta del món.
Tu portes mil anys enrere a Roma.
Dos mil, dos mil.
Dos mil anys.
Però tu podries haver emportat, per exemple,
a l'actualitat i parlar del canvi climàtic
com a excusa.
Sí, home, jo recordo quan ho escrivia,
veia aquestes equivalències,
com la humanitat, no sé,
és que veiem que no és una dada irracional,
sinó que això s'ensorra,
que els científics més seriosos t'estan dient,
i tots ho notem,
que hi ha uns canvis que seran catastròfics.
I en canvi,
seguíem entusodits en mirar cap a una altra banda,
o això, no?
Com la gent prefereix estar embarcada
en els seus petits conflictes personals
abans de tenir una visió global
del que està passant.
I bueno, l'ànima humana potser sí, així,
però o l'ànima humana canvia
o el món s'acaba.
Tu has canviat gaire? Quants anys tens ara?
Jo en tinc 57.
Se sembla gaire al 179 dels 57 anys els que en tenia 17,
per exemple?
Espero que no, perquè si no canviem,
hem de ser més amics que la meitat.
Quin infantilisme,
quina poca experiència i vivència de l'existència humana.
No, no, crec que hem descoç per canviar.
Jo crec fermament, ara.
També crec que hi ha molta resistència al canvi, oi?
I tu cap on has canviat?
En quina direcció?
És a dir, així com popularment diuen que amb l'edat
tornes més conservador és el teu cas?
Ah, sí.
És trist dir-ho, eh?
Més de dretes, també?
Això no ho sé, perquè ja no sé
com fer-ho.
És trist dir-ho, eh?
Perquè, quan m'ho pregunten, realment no sé on ubicar-me.
Home, jo sempre m'he considerat d'esquerres.
Però és que, quan em pregunten
què és l'esquerra avui en dia,
ens trobem amb aquest dilema, oi?
Jo crec que,
soc dels que creuen que els conflictes són bons,
perquè ens ajuden a progressar i a canviar.
Sense conflicte no hi ha canvi.
O sigui, ara cal canalitzar aquest conflicte
i cal, bueno,
tenir el valor d'afrontar-lo, també.
A nivell social.
Però aquí no afronta conflictes
i no es canvia ell mateix.
Hi havia una frase de l'Obama,
que és bastant de dretes.
Però que era molt bona.
A Estats Units no hi ha ningú d'esquerres, ja.
Sí, però la frase era bona.
Abans de voler canviar el món,
intenta arreglar la teva habitació.
Si canvies la teva habitació, potser canviaràs una mica el món.
Tu et fas el llit cada matí?
Sí, sí.
No puc fer les coses amb el llit desfet.
Fins que no ordenes el llit no comença el dia.
No, en tantes coses, perquè des del meu escritori gairebé que el veig.
Home, escriure és posar ordre, en certa manera.
Doncs si no has posat ordre abans del teu llit,
com vols posar ordre amb una història de 500 pàgines?
És que és elemental.
Et llegia un dia dient que, parlant del canvi,
que han canviat més els teus amics que tenen fills
que no pas tu que no n'has tingut.
Sí, clar, és normal.
Una altra vegada, no?
Perquè molt sovint el canvi és induït.
Per circumstàncies que t'envolten.
El jo és que aquí té poca importància.
Jo crec que el que importa és les relacions que tens amb els altres.
Llavors, esclar, jo m'imagino que tenir fills al costat
i fer-los créixer, primera, que et posa en un segon plànol.
I segona, que et fa veure que tu ets en la funció dels altres.
Més clarament que si et passes el dia escrivint històries.
És que és una realitat una mica estranya aquesta.
És una realitat una mica estranya aquesta,
la que hi havia amb els autors.
Explica'ns qui era Prosèrpina.
Prosèrpina, perquè ho tinguem clar,
era la deesa romana del món soterrani.
Els romans no creien que els morts anaven ni al cel ni a l'infern,
sinó sota terra, que era un lloc una mica en vivo.
A veure, dir que els romans creien la vida sota terra
és com dir que nosaltres creiem amb la transcendència de l'ànima.
Depèn, perquè la gent és molt descreguda,
i els romans del s.C.E. eren molt descreguts i molt cínics.
Sobretot les seves elits dirigents.
Però aleshores el títol pren més sentit aquí,
perquè el nostre heroi, el fill de Marc Tull i Ciceró,
viurà unes aventures que el duran a un altre món, literalment.
A Catalunya quina criatura misteriosa
podria amenaçar el futur del país?
Saps la mare meva? Quina pregunta?
O no ens capta la criatura misteriosa?
És per quin misteri? Si està tota la llum del dia,
o sigui, jo crec que les amenaces gairebé sempre són interiors.
A Pergària, per cert, a Pinajó també queda clar.
El problema no són tant els tectònics,
sinó les relacions que tenim entre nosaltres i els humans.
De fet, no calia anar a Roma per explicar tot això,
perquè tu et fixes en les picabaralles polítiques que tenim aquí,
o com poden ser, per exemple, els independentistes,
o els partits independentistes, que és evident
que podrien tenir un rival com podria ser
el govern espanyol, en aquest cas,
i són incapacits de juntar-se per fer pinya.
Home, a veure, en aquesta novel·la
hi ha varietats polítiques universals,
com, per exemple, que la pitjor punyalada
és la que et fan els del teu pròpic vòndol.
Això és una cosa que està constant
i que recordo perfectament quan ho escrivia això,
que veies aquesta realitat que pots extrapolar el canvi climàtic
i la política quotidiana, com entre César i Pompeu,
que, en última instància, estan defensant la humanitat tota,
ells estan pensant en el seu pròpic personalisme,
el seu pròpic vòndol abans de salvar el món d'aquesta amenaça
que ve de sota terra. No faré més espòilers, però...
Sí, sí, sí que hi havia algunes pàgines que deies.
No saps si això és la Roma del segle I abans de la crisi
o la Catalunya del segle XXI.
Qui escriurà la història de la Catalunya del segle XXI?
Jo espero que siguin els catalans del segle XXII,
tot i que podria ser que no n'és així.
Hi ha aquesta frase que diu que la història sempre l'expliquen
els vencedors, però no és veritat. Ah, no?
No. Per què? Posa en qualsevol cas.
La guerra civil espanyola qui la va guanyar i qui l'explica.
No, no, a vegades, precisament, crec que amb els perdedors,
l'única possibilitat que els queda és explicar
la seva pròpia història a ells.
Jo vaig escriure Victus, 300 anys després, eh?
I aquí, bueno...
Clar, és que no puc fer espòilers. Us ho passareu molt bé, eh?
Jo m'ho passava bomba. Però sempre ens ho passament tu.
Clar, per exemple, ara parlaves de Victus.
Recordo que un dia comentàvem que estaves alterant
la manera com escrivies, l'impacte,
el produïdes ja potser a la pàgina 5 del llibre, no?
Per aquesta cosa que estem llegint sempre
amb un mòbil al costat, no? I que anem sentint alertes
i les coses duren molt menys.
És TikTok. Aleshores, tu estàs escrivint també...
Has escrit aquest llibre amb el model TikTok?
A veure, això és que explicat en 30 segons
pot donar una impressió falsejada.
Jo l'únic que confirmo és que els ritmes narratius
es van incrementant, perquè la nostra societat canvia.
La nostra societat canvia. I fixa't que abans del TikTok
ja existien els anuncis, que alguns anuncis molt meritoriament
en 30 segons t'explicaven un relat, oi? Això està molt bé.
I això es comunica a les novel·les. Les novel·les d'avui en dia
ja no s'escriuen com al segle XIX. Al segle XIX el lector
anava molt més reposat, perquè la societat del XIX
també era més calmada. I avui en dia això ha canviat.
I una o dues, o els autors ens hi adaptem o ens quedem desfasats.
És així. Això és una exigència, només és això.
T'obliga a enganxar el lector des d'una pàgina
molt més inicial que abans. Aleshores, això és un repte.
Però esclar, al segle XVIII, on es produïa Victus
o al segle abans de Cris, on passa Pregària per Serpina,
no s'escrivia com ara. O sigui, jo he escrit
una novel·la situada en aquell temps,
però amb l'estructura narrativa actual.
Perquè, si no, no la llegiria ningú. És que és així.
I mira que m'hi miro. I trobaràs gent que et dirà
és que li costa d'arrencar.
Per què? Per aquesta influència brutal
no de les noves tecnologies, sinó de la narrativa
en les noves tecnologies. És el món de TikTok.
Tu tens TikTok? No, no.
I xarxes socials? Sí, sí. Jo m'estic passant molt
al YouTube, per exemple, perquè allà t'ofereixen
el que tu vols i no et ve l'oferta donada,
sinó que tu la busques. Què busques a YouTube, tu?
Moltes coses, per exemple, d'història. També hi ha canals.
Són molt treballats i, clar, com que tenen
una audiència gairebé universal, els poden permetre
treballar temes específics. Però això està aquí
i està aquí per quedar-se. I el millor que podem fer
no és cap renúncia, senzillament.
Aquestes ritmes, accelerats, dur-los d'una manera
a la gana a la pàgina escrita. És una obligació que tenim.
Perquè, si no, l'actor se'ns en va entre les mans.
I serà culpa nostra dels autors, no del lector, oi?
El greu problema de les magistratures romanes
era que duraven el que dura un suspir.
Tant si s'exercia de cònsul com si feia de general,
un home sabia que només tenia un any o una campanya militar
per obtenir exèrcits immortals. En aquest aspecte,
la república era estúpidament inflexible.
La gent és estranya. I algunes institucions polítiques,
encara més.
Ara et passa una mica el mateix, perquè els càrrecs polítics
ja no duren 23 anys com Pujol.
És veritat, és veritat que, mira,
i això, aquest petit detall no m'havia parat a pensar-ho,
però sí, sí, eren les institucions romanes antigues,
eren raríssimes, si t'ho pares a pensar.
Duraven poquíssim, i els polítics tenien, bueno,
això, l'urgència d'aconseguir els màxims dèxits possibles
al mínim de temps que durava una això, una magistratura, oi?
No, no, i avui en dia és això.
També el tic-tac, el tic-tac, el tic-tac,
el tic-tac també va a la política.
No podem esperar que només hi vagi la narrativa.
Ara la campanya electoral de les municipals
també la faran a tic-tac, eh?
Ja, home, només faltaria. Hi ha tot àmbit on puguin accedir-hi.
Però allò trist és que la falta de memòria,
que això sí que la podem mantenir els lectors i els electors,
respecte dels canvis que aquests polítics prometen
i després el que fan.
Però és que es viu a cop de titular,
a cop de l'actualitat més efímera.
Home, jo penso que la literatura és un combat contra això.
Un llibre es fa per perdurar.
I es fa perquè això, perquè conservar la memòria
de moltíssimes coses, no només de la política,
també de l'art i de la cultura.
Creus que som davant que molt aviat hi hagi una màquina
que sigui capaç d'escriure un bon llibre?
Amb tot això de la intel·ligència artificial?
Com que tot s'accelera, fa uns dies t'hauria dit que no.
I ara començo a dubtar de la meva resposta.
Però jo encara ho dubto molt.
O sigui, jo crec que una màquina pot arribar a tenir
un bon estilisme.
Una màquina pot arribar a tenir, per què no?
Una bona estructura narrativa.
Però compaginar-ho tot d'una manera original,
això és molt difícil.
Jo també he mirat algunes proves d'això, d'aquest xat,
i continua sent molt infantil.
Ara tot canvia, una velocitat tan extremada,
que potser sí que algun dia faran alguna cosa
però jo encara soc optimista en el sentit
que no crec que em substitueixi una màquina
a un creador d'històries.
És relativament difícil.
Perquè hi ha un punt que accedeix a la pura,
simple mecànica narrativa, oi?
Tots els relats són tres actes.
Ara, el seu contingut, la seva capacitat per fer-ho
d'una manera diferent cada un,
això és el que crec que encara no arriba a la màquina,
tot i que tingui certes possibilitats.
Però encara no estan aquí.
Quants llibres més tens guardats al calaix?
Això és un secret professional, entre altres coses,
perquè és un treball en procés, no?
Tot el que comences a arribar...
Pots escriure dos llibres a la vegada?
I més, i més coses, és que vivim en un món...
Jo crec que la creativitat sempre avança en paral·lel,
en moltes fronts, oi?
No és que això, que escriguis un llibre, es publica.
No, no som màquines, justament.
És un llibre de llibres a l'hora i de molts gèneres,
que sigui teatre, que sigui novel·la, que sigui conte.
I no tot acaba dins de la indústria.
Ho fas perquè has nascut així,
perquè t'has creat així, perquè ets un narrador,
però no tot val a la impremta.
El 23 d'abril no ho trobareu
Albert Sánchez Pinyol signant per Barcelona,
però segurament formarà part del rànquing dels més venuts.
Si et demano com el signis ara, ho faràs o...?
Doncs mira, te'l deixo aquí.
Continuo pensant que el llibre no canvia.
Ja, però mira, té un altre valor.
Signa, signa, que anirem aviat a la publicitat.
Albert Sánchez Pinyol, moltes gràcies.
Molta sort amb el que vindrà.
Ni que sigui avançar-nos de què pot anar el proper, o no?
Potser sigui una novel·la de por.
Ah!
Por, por.
Por de debò, eh?
Sí, por de debò.
No és el meu gènere.
Ja ho sé, però quan una història és bona
és difícil resistir-te a escriure-la.
Has fet dues novel·les històriques,
perquè recordo la història de Napoleó
que vas venir a presentar l'any passat,
i l'anterior era l'estructura de la narrativa, no?
Allò era un assaig.
Parlàvem justament d'això, de com es construeix un relat.
És veritat que al Monstre Sant Helena
hi ha moltes relacions entre cultura i poder.
I a Pregària o a Prosèrpina parlem d'una de dues,
que és o canviem o el món s'acaba.
I volus en fas, allò d'anar a clubs de lectura,
trobar-te amb els uïents?
Sí, n'he fet.
Sí, és el que deia de fer Sant Jordi,
364 dies l'any, oi?
El pas és que també cansa una mica.
Perquè és clar, és una feinada anar-hi,
passar-te la tarda...
I m'he negat, però el que sí que faig és dosificar-me.
Perquè és clar, és una mica, al final...
Però sí, sí, jo crec que hem d'estar a prop dels lectors,
que és el que justifiquen la nostra existència mateixa.
Una abraçada, Albert Sánchez Pinyol, moltes gràcies.
A tu, moltíssimes gràcies.
Fem una pausa i de seguida el suplement torna a l'original,
torna al comunista. Fins ara.
Per Sant Jordi, El Periódico i Abacus t'ho posen fàcil.
Subscriu-te un any a El Periódico per 40 euros
i et regalem una targeta regal per valor de 50 euros
per gastar a les botigues Abacus.
Entra a subscripcions.elperiódico.cat i subscriu-t'hi.
El Periódico. Entendre-hi més.
Posa la mateixa coordenada d'EspaiTemps, Núria Espert,
Montserrat Bernabéu i Rufus Wainwright.
Afegeix-hi música en directe i alguna nada d'olla.
Ah, i que hi surti Sergi Pàmies en algun moment.
Allà on no arriba la intel·ligència artificial
i arriba col·lapse.
A TV3, amb Ricard Ostrell, aquesta nit.
Com pots comprovar que tot estigui a punt
per votar les eleccions locals i autonòmiques del 28 de maig?
Has de figurar les llistes del cens electoral.
El pots consultar del 10 al 17 d'abril al teu ajuntament,
al consulat o a internet.
Si has rebut algun error, demana que el rectifiquin.
Especialment si votes per primera vegada,
si has canviat de domicili, si no has rebut la teva targeta sençal
o si aquesta conté algun error.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Dilluns 17 d'abril, la tarda de Catalunya Ràdio,
en directe ves de l'Observatori del Mas de Coloma a Targa
per celebrar els 125 anys de Borges.
Vindrà la de parellada, parlarem d'eufòria, amb l'aigafita,
sortirem de ruta amb l'Edgar Fornós, farem l'última
i també hi seran en Pau Torres i en Fran Domènech.
Ui, amb aquests dos ja han begut oli.
Que vingui també el MacLari, i així el se'n desapareix a tu.
Aquest dilluns 17 d'abril, la tarda de Catalunya Ràdio,
en directe ves de Mas de Coloma a Targa.
A partir de les 3 de la tarda, amb l'Elisenda Carod.
Per cert, tots els que vingueu a veure'ns en directe,
us enduré un lot de productes Borges, tots.
Si està bé a Targa, eh? Si està bé a la tarda.
Amb el suport de Borges.
Tens sempre ofertes increïbles.
I moltíssims productes amb un 50% de descompte en la segona unitat.
Per exemple, amb tots els rentabeixelles amb A,
Fide i Maxi Poder, i amb pastilles Fide original o ultra.
Segona unitat a meitat de preu.
A hipercor i supermercat al cort inglès.
A la botiga web i app.
Aquest Sant Jordi, una rosa, un llibre i un formatge artesà.
El 22 i 23 d'abril a Vic, l'Actium.
La festa del formatge català.
30 formatgeries, els amics del formatge, tastos guiats,
música en directe i el premi millor pastís de formatge català.
El 22 i 23 d'abril.
T'esperem al Parc Jaume Palmes de Vic.
Amb el suport de Bonpreu i Esclar.
Aquest matí m'he trobat el Lluís. Com està?
Després de l'accident va estar un temps molt desanimat,
però avui l'he vist molt millor.
Invictes és un servei d'inclusió social
que ofereix suport i orientació a les víctimes de trànsit
El servei se centra en tres àmbits d'actuació.
L'entorn més personal, perquè la víctima d'accident
recuperi l'estat emocional i l'autonomia.
L'entorn familiar, fent especial atenció
a les persones cuidadores i l'àmbit social,
amb el qual es relaciona el ferit greu
per aconseguir un entorn integrador i inclusiu.
Més informació a trànsit.gencat.cat
012, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Un mateix concepte.
En aquest capítol parem l'antena A
explicat per diversos personatges
i que poden ser inspiradors per a tothom.
La pregunta és aquella que aconsegueix
la resposta que tu estaves buscant.
Havent hagut de cobrir algun insecti forestal
i signar com a socarrats va provocar algun error.
La veu ens ensenya molt de les persones.
Des del podcast parem l'antena.
Fer aquest podcast per mi és la feina somial.
Un projecte personal de Manel Alies.
Premi nacional de Periodisme i Mitjans de Comunicació.
Parem l'antena.
El dimecres estrena del primer capítol
a l'api web de Catalunya Ràdio.
Com sona el teu cap de setmana?
Com sona el teu cap de setmana?
El suplement amb Roger Escapa.
Tot gira amb David Clopés.
La TTT amb Ricard Torquemada i Bernat Soler.
Crimps amb Carles Porta.
El teu cap de setmana sona a Catalunya Ràdio.